A V U Idimarts, 23 d’abril del 2002

Verdaguer

100anysd’idil·lisi calvaris

A V U IS2A V U I

dimarts

23 d’abril del 2002

RISUMA 3

6 1214 1516 1819 20

(Re)llegir Verdaguer

VA

la vida val la pena esfor-çar-se a cultivar, almenys,una afició. Les aficions sónjardinets de pau adobatsperquè no hi creixin lesmisèries de la vida quotidi-

ana; són petites al·lucinacions (modestes,però molt més segures que altres passionsmés exuberants) que ens protegeixen de ladesesperació, ens temperen el tempera-ment i ens fan callar els corcons que cor-quen el cervell.

Nosaltres no direm, per més que siguiSant Jordi, que cultivar la lectura sigui mi-llor que endinsar-se en el minuciós món delmaquetisme o esdevenir un as del parxís.Això és una qüestió de caràcters. Direm,però, que hi ha poques aficions més pràcti-ques que llegir, cosa que algú potser trobaràun argument de pes.

La lectura facilita el comerç amb el món, iens fa més agradable la vida a nosaltres i alsaltres. Al capdavall, vivim a través de les pa-raules; quants cops, si no, ens han salvat elsmots fins i tot quan crèiem que ens traïen?Descobrir la lectura és una experiència sem-blant a la del miop que es posa ulleres desprésd’anys de no clissar-hi: el món li apareix mésviu, més ple de matisos, més impressionant.

Si a sobre el lector té en compte els autorsque han deixat una petjada fonda, l’espec-tacle humà no només guanya en intensitat,sinó també en profunditat. Verdaguer és und’aquests escriptors que ens consolen per-

què ens ensenyen que el temps té un poderben superficial sobre les coses importants (i,així, sovint ens les revelen) i ens donen elregal de la perspectiva, aquella panoràmicaque només s’aconsegueix des d’una tronaprou alta.

En aquest suplement hem intentat fer-hopatent; fer patent que Verdaguer no és, comse’l caricaturitza a vegades, un simple ca-pellà de capa polsosa que va baixar de co-marques amb el sarró carregat de paraulesingènues i pastorils, i va salvar, una mica decarambola, la nostra llengua. Per veure-ho,esclar, cal llegir-lo com als grans autors,deixant-se dur a ulls clucs més enllà de laideologia de les paraules i saltant al buit del’experiència estètica. No és en va que Ver-daguer té una corrua tan llarga d’acadèmicsdedicats a la seva obra, i ha fomentat unàmbit de coneixement tan parcel·lat i espe-cialitzat.

Parlem així del poeta, a la defensiva,perquè a casa nostra, a falta de força bruta,hem cultivat amb tanta cura l’art de la malaidea que sempre deixem alguna espinaamagada en la corona de les nostres figuresllorejades. De fet, el lector atent ja hauràvist per on anàvem, en veure el títol quehem posat al suplement. Hem cregut que,així, si algú s’anima a llegir Verdaguer arrand’aquestes pàgines –nosaltres hem procu-rat posar-l’hi fàcil!–, podrà dir que la culpaha estat del tot seva.●Enric Vila

Vida i obra

Verdaguer,una petita biografia

Com i per quèllegir.............................

Les ciutatsde Verdaguer

El context El contextLa Catalunya deVerdaguer:efervescència i convulsió

Verdaguer vist des delRomanticisme europeu

La mística del poeta

Actualitat

Rutes verdaguerianes Ensenyar Verdaguer

Actualitat Actualitat

Petita guia per averdaguerians novells

L’exemple demossèn Cinto AVUI Premsa Catalana

President: Jaume Vilalta. Directora general: Cristina Coll Huix.Director: Vicent Sanchís. Coordinador: Enric Vila. Redacció:Jordi Graupera. Disseny: Pere Prats i Albert G.F.

A V U I S3A V U I

dimarts

23 d’abril del 2002

Verdaguer enuna imatgeclàssica quesovint haservit perfolkloritzar-lo

Biblioteca de Catalunya

Vida i obra ............................

Verdaguer, una petita biografiaN ú r i a M u n n é B l a d é

Llicenciada en filologia catalana

Verdaguer va entusiasmar el públic que hihavia a la sala del Consell de Cent presen-tant-s’hi amb faixa i barretina

Jacint Verdaguer i Santalóva néixer a Folgueroles, unpetit poble de la plana deVic, el 17 de maig de 1845.Era el tercer de vuit fills,dels quals només van so-breviure el germà gran,l’hereu Miquel, en Jacint i

la Francisca, dos anys més joveque el poeta. Tant el pare, en JosepVerdaguer i Ordeix, pagès i pica-pedrer procedent de Tavèrnoles,com la mare, Josepa Santaló iPlanas, del mateix poble de Fol-gueroles, eren de procedènciamolt modesta, gent senzilla i de-vota, però instruïda. Un origenhumil a què els biògrafs fan refe-rència quan volen destacar el geniliterari del poeta de Folgueroles.Seria, però, un error d’imaginar-loen una infància miserable i ille-trada ja que, per exemple, va ser laseva mare la que el va iniciar en lalectura de llibres piadosos, comell mateix explicava ja de gran.

P oc abans de néixer, el 13 denovembre de 1844, va morir el

seu germà Jaume. Aquest fet li vacondicionar notablement la vida,ja abans de venir al món. D’unabanda, en la Catalunya rural del’època, el fet d’esdevenir el segonfill baró de la família el feia ambtots els números per acabar decapellà; de l’altra, sembla que laseva mare, dona d’un elevat sen-timent religiós, va oferir-lo a Déusi l’arribava a veure créixer.

Sigui com sigui, amb tan solscinc anys, Verdaguer va començara anar a l’escola del poble. Quanen sortia, eixerit i trapella, corriaamunt i avall pels carrers de Fol-gueroles amb els seus companys. Ien aquestes estones, encuriositper tot allò que l’envoltava, s’atu-rava per escoltar les històries an-tigues i les cançons que la gentgran li cantava. Així, va anar pas-sant la infantesa sense gaires so-bresalts i, malgrat que la mort dela seva germana de cinc anys el vacolpir quan encara era molt jove,dolços records van anar sedimen-tant en la seva vida interior fins aforjar un veritable tresor per a laseva inspiració.

Quan Verdaguer va fer els deuanys, durant el curs 1855-56, vaingressar al seminari de Vic percontinuar els seus estudis. Per aun nen amb els seus recursos elseminari era l’única possibilitatde rebre formació. La mare, senseoblidar la prometença que haviafet en néixer el seu fill, el va enviara Vic amb la idea que en sortíscapellà. Estudiar al seminari lisuposava haver de caminar l’horaque separa Folgueroles de Vic al’anada i a la tornada, i dinar a Vicmateix en una casa on li escalfa-ven la vianda que ell duia. Delsquinze anys de seminari, els vuitprimers els va passar d’aquestamanera i, a partir del curs

1863-64, va residir, com era cos-tum a l’època, en una masia pro-pera a la capital osonenca. A canTona, a l’actual Calldetenes, hi vaviure fins al 1871 fent de mosso imestre de minyons a canvi de laseva manutenció.

V erdaguer no era un alumnegaire brillant al seminari. Els

estudis dels primers anys li agra-daven poc, i sovint superava lesassignatures amb penes i treballs.Només una li va resultar un ver-tader plaer: retòrica i poètica, queli va servir per afrontar els gransclàssics de la literatura occidental.La poesia li esqueia i,al seminari, Verda-guer va despuntar es-crivint poemes breusd’estil vallfogonesc,amb solament quinzeanys. En llegir-los, elseu amic Jaume Co-llell ja intuïa el genique s’amagava rerel’aspecte rústec i pa-gesívol del poeta. Sónd’aquesta època com-posicions de caràcteramatori que conei-xem sota els epígrafsJovenívoles i Amors d’enJordi i na Guideta, amés d’obres com Au-sona en la festa de SantMiquel dels Sants i Dosmàrtirs de ma pàtria, osia Llucià i Marcià, pri-mera obra important,que va publicar el1865, i tot un recullde narracions autobi-ogràfiques que vanquedar inèdites finsal 1958, quan JosepM. Casacuberta va re-copilar, juntamentamb altres proses detemes diversos, sotael títol Escrits inèdits deJ.V. Totes aquestes són composici-ons que Verdaguer firmava sovintsota el pseudònim Un fadrí demuntanya. És així, doncs, com, migpagès mig seminarista, va co-mençar a créixer com a poeta.

A mbiciós i amb empenta, aVerdaguer no li va costar gens

conquerir l’ambient literari viga-tà, al qual havia accedit gràcies aCollell. Ja no es podia aturar i licalia vèncer en la plataforma bar-celonina. El 1865 es va presentarals Jocs Florals, restablerts el 1859,i va guanyar un premi especialper la poesia Els minyons d’En Veci-ana i un accèssit a l’Englantina perA la mort d’En Rafel de Casanova. Unèxit rotund. Verdaguer va entusi-asmar el públic que hi havia a lasala del Consell de Cent de l’A-juntament de Barcelona –on secelebrava la festa– en presen-tar-s’hi mudat, vestit amb vellut,faixa i barretina. Des d’aleshores,el poeta va explicar l’inici de la

seva vocació literària com una ex-periència poètica, quasi mística,sempre en contacte amb la natu-ra. Per això, els poemes que hi fanreferència, com ara L’Arpa, expli-quen d’aquesta manera el seutrasbals interior:

‘‘y entre’l floreig d’estrelles que naxíendel vespre hermós entre les fosques ales,com aurora divina que’m somreyavegí en lo cel la Musa Catalana.

L’estiu d’aquell mateix 1865,Verdaguer començava a estar tipde tantes cançons i corrandes comhavia escrit i va decidir iniciaruna empresa de debò: una com-posició de caràcter èpic que trac-tés la llegenda de l’enfonsament

de l’Atlàntida. Sabem del cert queaquest tema mitològic l’havia in-teressat des de sempre, des de lesprimeres lectures de les epopeiesgregues en què un heroi travessa-va mars i continents a la recercad’aventures amb éssers monstru-osos i increïbles. Es conserva unacarta en què Verdaguer explica,per exemple, com un dia, al se-minari, probablement durant elcurs 1857-58, un dels catedràticsels va llegir un capítol de l’obra deP. Juan Eusebio de Nieremberg Dela diferencia entre lo temporal y eterno,crisol de desengaños (llib. II, cap. VII),en el qual es descriu la destrucciódel continent de l’Atlàntida percastigar els pecats dels seus habi-tants. Cal suposar que la imagi-nació que Verdaguer va abocar alquadre devia ser extraordinària i,tan sensible com era, devia sortirrealment espaordit de l’aula.Aquella impressió mai més no vaoblidar-la, va quedar allí, a la seva

ment, esperant el moment decompondre l’obra cabdal de la se-va carrera literària: L’Atlàntida. Amés d’aquest episodi tan impor-tant, cal comptar amb la influèn-cia que van tenir en ell obres coml’ Odissea d’Homer (llibre que el jo-ve estudiant va aconseguir gràciesa una juguesca curiosa amb elsseus companys: aquell qui poguéstravessar saltant amb els peusdescalços un camp de rostollss’enduria el duro que entre totshavien reunit) o l’ Eneida de Virgili,a més del Timeu de Plató i d’“a-quelles antigues cròniques de Ca-talunya i d’Espanya” entre lesquals hi havia la d’en Jeroni Puja-des i les que li havien explicatoralment. Tot plegat conformavaun magma que bullia dins seu ique esperava convertir-se en ma-terial poètic.

Estudiant els clàssics, Verdaguerva adonar-se que la literatura ca-

talana no disposava decap text èpic de gran en-vergadura i, inquietat perles idees de Chateaubri-and, es va proposar cons-truir L’Atlàntida per suplir,així, aquesta mancança,va lligar el mite de l’en-fonsament amb l’origende l’Amèrica cristiana,cosa que li va permetreunir aquelles dues temà-tiques tan seves: la fe i lapàtria. D’aquesta manera,la llegenda pagana, queell va adoptar i refondre apler, li havia estat útil perdonar al poema l’exem-plaritat religiosa que ellbuscava. Tot plegat,doncs, va servir per ence-tar una obra que se li vaallargar vint anys i que liva costar, tal com ell deiauna mica dramàtica-ment, “més que no pas sil’hagués regada amb sangde les meves venes”.

D urant aquests temps,l’obra va passar per

diverses etapes fins amostrar el perfil defini-tiu. L’any 1866, va inici-ar, animat pels quatreaccèssits aconseguits als

Jocs Florals d’aquell any, el poe-ma Colom, una composició llargai ambiciosa que més tard vaabandonar per centrar-se en L’At-làntida enfonsada. Dos anys des-prés, el 1868, va presentar el po-ema L’Atlàntida enfonsada i Espanyanaixent de ses ruïnes al certamenfloralesc. L’any anterior, el poetahavia donat per acabat el poemai en va enviar una còpia a Milà iFontanals esperant la seva apro-vació. Milà va encoratjar del totVerdaguer: la impressió que vatreure del poema era molt bona itan sols hi afegia algunes acota-cions marginals per animar l’au-tor a retocar-ne alguns passatges.La il·lusió del poeta es va veureràpidament escapçada en no re-bre cap mena de consideració perpart dels membres del consistori.

A V U IS4A V U I

dimarts

23 d’abril del 2002

Biblioteca de Catalunya

A dalt, Verdaguerposa per serimmortalitzat altaller d’un escultor igravador. A la dreta,la taula sobre la qualel poeta va posar laseva últimasignatura

ARXIU

Vida i obra ............................ Buscant respostes a les injustícies socials de laBarcelona industrial el poeta va topar amb ungrup d’exorcistes i visionaris

El poema era massa feixuc i re-cargolat i no va entusiasmar nin-gú. L’autor no va saber encaixar laderrota i va determinar no assistirals actes festius dels Jocs Florals deBarcelona d’aquell any.

Ara bé, per sort, el poeta no vaestalviar els esforços i va decidirrefondre allò que ell consideravaun excel·lent material poètic perpresentar, nou anys més tard, laversió definitiva de L’Atlàntida.L’obra era la revelació d’una forçacreadora genial i, malgrat les crí-tiques, havia estat concebuda enla solitud de la plana de Vic, enplena adolescència i sense havervist mai la mar, que és, en realitat,el gran escenari del poema. Ho vadir Manuel de Montoliu: “L’Atlànt-ida no és filla de cap imitació ni decap influència. És íntegramentfruit del geni del poeta (...)”.

Durant aquell període, el poetava viure memorables episodis bi-ogràfics com el discurs pronunci-at a la font del Desmai en l’acted’inauguració de L’Esbart de Vic(1867), la coneixença del celebratFrederic Mistral a l’Ateneu Barce-lonès i l’ordenació de prevere el24 de setembre de 1870. Poctemps després d’haver cantat laprimera missa a l’ermita de SantJordi de Puig ses Lloses, prop deFolgueroles, va ser ordenat vicaride Vinyoles d’Orís per un períodede dos anys, temps que va aprofi-tar per escriure obres de caràctereminentment religiós: Plor de tór-tora (premi Viola d’Or i d’Argentals Jocs Florals del 1873) i Passió deNostre Senyor Jesucrist.

L’ excés de feina, però, li vaprovocar una estranya ma-

laltia. Els metges de Barcelona livan diagnosticar una anèmia ce-rebral inguarible i li van recoma-nar aires de mar. Buscant un re-mei, va anar a parar a la Compa-nyia Transatlàntica d’Antoni Ló-pez, el primer marquès de Comi-llas, gràcies a la qual va poderviatjar cap a Amèrica i veure, perprimer cop, aquella mar que tan-tes vegades havia somiat. Abansd’embarcar-se, a més, encara vapoder rebre el segon premi ordi-nari dels Jocs Florals per la com-posició Sant Francesc s’hi moria(1874).

Després de dos anys de viatgescontinuats Barcelona-l’Havana,refet de salut i amb L’Atlàntida sotael braç, Verdaguer ja no té gaireinterès per renovar les seves esta-des als vaixells de la companyia.Vol establir-se allí on l’èxit potfer-li costat i per això no vol tor-nar a ocupar un càrrec sacerdotala les terres rurals d’Osona. LaBarcelona d’aquells anys, segonapàtria de Verdaguer, era el marcidoni per dur a terme els seuspropòsits. Just en aquell moment,el marquès de Comillas buscavaun capellà perquè digués unamissa diària en nom del seu fillgran, que havia mort mesosabans. Verdaguer va ser presentatdavant d’Antoni López i ben aviates va instal·lar com a capellà i al-

moiner particularal palau que elmarquès tenia alcarrer Portaferrissade Barcelona.

L’estada al palauva coincidir ambl’època més establei feliç del poeta.L’extraordinari èxitde L’Atlàntida al cer-tamen barceloní, el6 de maig de 1877,semblava que no espodia acabar mai, iel prestigi va aug-mentar quan es vapublicar Idil·lis icants místics (1879).L’obra ha estat so-vint molt valorada,fins i tot més queL’Atlàntida, per crí-tics tan il·lustrescom Menéndez yPelayo. Certament,és una peça cabdal.El poeta hi reflec-teix un etern senti-ment d’enyorançapropi de la místicauniversal: l’ànimase sent allunyadade la Glòria, d’aquell cel cristià onabans residia, i desitja tornar-hi.El mèrit de la composició verda-gueriana és que alterna caracte-rístiques de la poesia culta i reli-giosa amb tòpics i formes de la li-teratura popular, com ara les cor-randes. Tot plegat permet a Ver-daguer descriure la seva recercapersonal de Déu. Així mateix,completen la seva producció delsanys vuitanta peces com ara Can-çons de Montserrat i Llegendes deMontserrat (1880); Càntic al desposoride don Claudi López i donya MariaGayón (1881); Lo somni de Sant Joan(1882); Col·lecció de càntics religiososper al poble (1882); A Barcelona(1883) –oda que li va permetred’aconseguir un premi extraordi-nari als Jocs Florals i una conse-güent tirada especial de cent milexemplars per a les escoles, gràci-es a la col·laboració de l’Ajunta-ment de la ciutat–; Caritat (1885);Canigó. Llegenda pirenaica del tempsde la Reconquesta (1886); Excursions iviatges (1887) i Pàtria (1888).

D’ aquestes, Canigó va ser l’o-bra més celebrada per tot-

hom. Publicada l’any 1886 –tot ique va aparèixer a les darreriesdel 1885–, la composició és, d’unabanda, la culminació dels esforçosque Verdaguer havia anat fent percompondre el gran poema èpic dela nostra literatura i, de l’altra, lamostra literària de les inquietudspolítiques, civils i religioses d’unaèpoca. Verdaguer barreja, “dor-mint en mon somni nou”, gesteshistòriques amb personatges fa-bulosos i llegendaris, per crear lahistòria fantàstica de Gentil i de lafada Flordeneu, una història quehavia d’explicar els orígens míticsde Catalunya. L’empresa el vaportar a la recerca d’informaciógeogràfica, folklòrica i lingüísticade les terres més septentrionalsdel Principat durant quatre anys.I el resultat és potser el seu poemade més volada, amb l’afegit que va

propiciar la restauració dels mo-nestirs de Santa Maria de Ripoll ide Sant Martí del Canigó gràcies al’empenta del bisbe de Vic, JosepMorgades, i del de Perpinyà-Elna,Juli Caselade. Durant el dinar dela festa per la col·locació de laprimera pedra de la restauraciódel monestir de Ripoll, mossènCinto va rebre el reconeixementpopular més gran a què pot aspi-rar un poeta. El doctor Morgadesel va coronar amb una branca dellorer entreteixit i collit de l’hortde la rectoria de Vinyoles mentredeia greument: “Jo us corono ennom de Catalunya”.

A aquella gloriosa corona, però,no li van trigar gaire a créixer es-pines. De mica en mica, va anarquedant enrere la presidència alsJocs Florals de Barcelona (1881), lacelebració multitudinària de lesfestes del mil·lenari de Montserrat–que tants èxits havia proporcio-nat al poeta–, els temps en quèVerdaguer va renunciar a ocuparla canongia de la seu de Barcelo-na... i tants d’altres moments quehavien consolidat el seu encim-bellament. El viatge a Terra Santa,l’any 1886, no va ser una més deles sortides que feia Verdaguerarreu del món mentre vivia a lacasa Comillas. L’empremta que elviatge va deixar en el poeta va co-incidir amb els primers símpto-

mes del que va ser una crisi espi-ritual. D’una banda, les obres a lesquals va donar peu el viatge mar-caven un primer gir en la trajec-tòria literària del poeta: Dietari d’unpelegrí a Terra Santa (1889) i La trilo-gia de Jesús infant: Nazaret (1890),Bethlem (1891) i La fugida d’Egipte(1893). De l’altra, el desig de duruna vida sacerdotal més propera al’exemple personal de Crist el vaportar a dedicar-se exclusivamenta la caritat. El poeta va sentir unaconversió interior. Res del que ha-via viscut fins llavors l’entusias-mava, i, fins i tot, va arribar a diral seu amic Collell, l’estiu d’aquellmateix any: “Ací en la soledat hevist passar d’un a un els meusquaranta i de tots estic avergo-nyit”. Durant tota la seva vida ha-via dedicat més esforços per ser unbon poeta que un bon capellà,mentre a fora, a l’altra banda de lesparets del palau, la pobresa delsobrers i dels marginats semblavaquedar mig oblidada pel creixe-ment de la Barcelona industrial.Els remordiments el van dur a as-sistir malalts, orfes i pobres sensefeina. Els diners que el marquèsdestinava a l’almoina eren cada

vegada més insufici-ents, i mossèn Cintofins i tot va arribar aendeutar-se. A més, elfet de conèixer la fa-mília Duran i d’assis-tir a les sessions d’e-xorcismes al costat delpare Piñol no el vabeneficiar, ans al con-trari.

P robablement totbuscant respostes

a les nombroses in-justícies amb què to-pava, l’any 1888 vaentrar en contacte

amb un grup d’exorcistes i de vi-sionaris que lluitaven per apartarLlucifer d’ànimes innocents. Lesdoctrines exorcístiques semblavaque, per fi, podrien donar unaexplicació a la presència del malen el món. Malgrat que aquestespràctiques fossin oficials a l’Es-glésia del papa Lleó XIII, el bisbede Barcelona, el doctor Català, vamanar a Verdaguer i al seu cosímossèn Güell que n’aturessin l’e-xecució. Verdaguer, de mala ganai pensant que fins i tot el dimoni,en aquell instant, s’apoderava delbisbe, en va deixar la pràctica.Ningú, però, podia impedir-limantenir contactes amb aquellsvidents i fanàtics que ja s’havienconvertit en els seus seguidors.Fins i tot, va arribar a introduir lafamília Duran, que havia promèsprotegir, al palau del marquès pertal que assistissin a les misses queVerdaguer cantava. Aquell capellàcarismàtic i estimat deixava de serel que havia estat fins aleshores.Tot això, juntament amb l’actua-ció dels cercles propers a la figuradel poeta, va provocar que l’hereudels Comillas veiés amb mals ullsel seu comportament. El poetacomençava a incomodar la vida de

A V U I S5A V U I

dimarts

23 d’abril del 2002

BIBLIOTECA DE CATALUNYA

A sobre, la casa deFolgueroles on va

néixer Verdaguer.A la dreta, el poetaal llit de mort deVil·la Joanade Vallvidrera

Una de les primeresedicions castellanes de‘Canigó’

ARXIU

ARXIU

Vida i obra ............................ Els progressistes i anticlericals anaven a favor delpoeta, i la gent de dretes feien costat al bisbe i elmarquès de Comillas

palau. Els marquesos, que enteni-en la fe de manera més flexible, esveien perjudicats per la reputaciómoral que arrossegava Verdaguer.Aconsellats per les autoritatseclesiàstiques, els marquesos vandecidir que calia prescindir delsseus serveis. El marquès va pactaramb el bisbe de Vic que l’any 1893reclamaria Verdaguer a la sevadiòcesi, ben lluny d’aquellesamistats tèrboles. El bisbe Morga-des volia establir el capellà en unasil de Vic, i Verdaguer, alarmat,temia que el tanquessin per boig.Allò que semblava una bona solu-ció sense rerefons de maldat va serentès pel poeta com un atac per-sonal incomprensible i la seva re-acció no es va fer esperar.

F inalment, Verdaguer va clau-dicar i va decidir, el maig de

1893, escollir la Gleva com a llocde repòs. Tot i que es tornava atrobar en les terres que l’havienvist néixer, se sentia reclòs i re-tingut. Durant els dos llargs anysque va passar al santuari de laGleva, va seguir la línia de la poe-sia mística i religiosa, mostrantsovint traces d’aflicció i va escriu-re Roser de tot l’any (1894), Veus delBon Pastor (1894) i Sant Francesc(1895). Ara bé, no va passar massatemps fins que Verdaguer va de-cidir lluitar pel seu compte i des-obeir el seu superior, el bisbeMorgades. Va baixar a Barcelona,on es va allotjar a casa de les Du-ran. Un cop allí, sense amics i ambmolts enemics poderosos, va bus-car suports. Davant d’això, el bis-be no va tenir, novament, gairetacte a l’hora d’actuar, i va enviarla policia perquè detingués el po-eta al seu domicili. L’intent va serinútil, però Verdaguer, que enaquell moment no era a casa, esveia fugitiu i acorralat. Cercant lacomprensió pública, Mossèn Cin-to va portar el cas als diaris i vapublicar al Noticiero Universal elsarticles que es van recollir poste-riorment sota l’epígraf En defensapròpia. L’obra començava amb un“comunicat” adreçat “a la genthonrada de Barcelona” i havia dereunir la col·lecció d’articles pu-blicats a la premsa de 1895 sotal’epígraf Un sacerdot calumniat. Elmateix any es va compilar en for-mat de llibre i en traducció caste-llana amb el títol complet MosénJacinto Verdaguer en defensa propia.Colección de cartas al Noticiero y a laPublicidad. I anys després de lamort de l’autor, es va afegir, a mésa més, la segona sèrie de 26 textosperiodístics coneguts com Un sa-cerdot perseguit, que Verdaguer ha-via publicat durant l’any 1867.D’aquesta manera, i amb la dar-rera part inclosa, apareixia, ja encatalà, En defensa pròpia. Els títolsdels articles de la darrera sèrie jademostra l’amargor i agressivitatamb què el poeta vivia el moment:Llorers espinosos, Per què no se’m deixadir missa?, La Calúmnia, Los bocins dela serp, Siti per fam, On és la caritat,Qui és l’al·lucinat?, Quin crim és lomeu?, De qui ve l’escàndol?, Els diners

de Judas... Verdaguer hi argumen-tava contra les acusacions de des-obediència, al·lucinacions, mal-versació d’almoines que se li fe-ien; en resum, doncs, un plecd’incomprensions i enveges. L’ob-jectiu que Verdaguer perseguiaamb els articles, considerats unajoia periodística del segle XIX, erajustificar-se amb la ploma, que eral’única arma que li quedava. Ver-daguer mostrava així el seu forttemperament defensant-se fins ales últimes conseqüències.

El cas va provocar un gran dal-tabaix a Barcelona i de seguida vadividir la població en dos bàndols:d’una banda, els progressistes, elsliberals i fins i tot els anticlericals,que anaven a favor del polèmiccapellà; de l’altra, els conserva-dors, els clericals i, en general, lagent de dreta, que feien costat albisbe i al marquès. Davant l’acti-tud obstinada del poeta i com aconseqüència immediata dels ar-ticles, el bisbe Morgades el vasuspendre a divinis el 23 de juliolde 1895, és a dir, li va prendre eldret de dir missa i administrar elssagraments. La notícia va sumir elpoeta en una gran pena, i el vaportar a enllestir Flors del Calvari–obra que Verdaguer va iniciarestant a la Gleva i que va acabar el1895, tot i que porta la data depublicació de 1896–. Així mateix,va publicar a Perpinyà Lo sol dePenzillà.

A mb el pas dels mesos, elsànims s’apaivaguen i, gràcies

a les gestions de l’arquebisbe deMadrid, doctor Clos, i dels paresagustins d’El Escorial, li van serrestituïdes, el febrer de 1898, lesllicències sacerdotals. El bisbe deBarcelona el va admetre a la sevadiòcesi i el va destinar a l’esglésiade Betlem, just davant del palaudels Comillas, a la cantonada delcarrer del Carme. S’explica queVerdaguer ironitzava amb el cas ideia sovint: “Tant patir i al cap-davall per passar d’una banda deRambla a l’altra”. Aquell mateixany, va morir el doctor Català,

bisbe de Barcelona, i ocupà el seulloc el bisbe Morgades, amb qui,finalment, sembla que Verdaguers’havia reconciliat.

E l poeta va recuperar de noul’activitat literària pública, va

presidir certàmens, va fundar tresrevistes (L’Atlàntida (1896), La creudel Montseny (1899) i Lo pensamentcatalà (1900)), va col·laborar end’altres i va pronunciar discursoscom el que l’any 1902 va fer enmemòria de Rubió i Ors en la ses-sió inaugural de l’Acadèmia de lesBones Lletres. Llavors, però, vacaure malalt de tuberculosi. Es vaesforçar a continuar la produccióliterària amb delit, tot i que no-més va escriure algun poemetbreu que va afegir a Aires delMontseny (1901), Flors de Maria(1902) i Al cel (1903), obra que ja espublicà pòstumament. La sensa-ció de veure la mort a prop l’esti-mulava a escriure, a reordenarpapers i a preparar noves edicionsde la seva obra fins que la plomas’aturés. Malgrat els seus esforços,nombrosos manuscrits van haverd’esperar anys després de la sevamort per veure la llum. Les poesi-es i els textos en prosa inèdits esvan publicar a la fi, i l’obra ja co-neguda es va anar reeditant. Entreels escrits inèdits, cal destacar Lamellor corona (1903) –recull de po-esies de diverses èpoques–, Euca-rístiques (1904) –compilació de pe-ces adreçades a l’Eucaristia–, Ron-dalles (1905) –aquesta obra com-prèn un plec de rondalles queVerdaguer va anar recollint alllarg de la seva vida, però que nova poder enllestir–, Discursos(1905) –l’obra ve acompanyada

d’un pròleg de Maragall i estàformada pels discursos que el po-eta va fer en nombrosos actes pú-blics–, Folklore (1907), Pròleg delLlibre d’Amic e d’Amat de RamonLlull (1908), Els pobres. Els sants(1908) –recull de poesies quel’autor tenia a mig fer–, i Barcelo-nines (1925) –l’obra duu un títolprovisional i està formada perpoemes diversos que l’editor vaescollir i que supleixen l’obra envers i en prosa de Verdaguer Bar-celona–. A més, l’amic i col·labora-dor del poeta Francesc Matheu,per encàrrec del mateix Verda-guer, va iniciar l’any 1914 la re-copilació de les seves Obres comple-tes. L’edició, d’abast popular, vatenir una gran acceptació i, grà-cies al rigor professional de Mat-heu i al fet d’haver afegit manus-crits que el públic desconeixia,l’obra és força fiable i encara avuiconserva tota la seva validesa pelsverdagueristes.

M alalt, el primer d’abril Ver-daguer va haver de fer llit. La

premsa es va fer ressò del seu estatde salut i de les penúries econò-miques que passava. Com a res-posta, el públic va tornar a inte-ressar-se per ell i li van començar aploure ajudes de tota mena. El po-eta va acceptar només la del senyorRamon Miralles, exalcalde de Sar-rià, i es va traslladar a la finca Vil·laJoana de Vallvidrera. Desprésd’una revifalla esperançadora,Verdaguer moria el 10 de juny de1902. Només la mort va retornar-lil’èxit esplendorós dels millorstemps. Es va condicionar el Salódel Consell Cent com a capella ar-dent. Aquell espai, que havia viscutels primers èxits de Verdaguer enels Jocs Florals, tancava aleshores,simbòlicament, tot un cicle vital.L’enterrament a Montjuïc, que esva fer el dia 13, va ser d’allò mésapoteòsic. Ni les autoritats eclesi-àstiques ni les civils no van podersuperar la manifestació de dol po-pular, tres-centes mil personesacompanyaven a peu el cadàver deVerdaguer fins a arribar al turó delcementiri on va ser enterrat, entreBarcelona i la mar, sota un llorer ial peu d’un ginestar florit. S’ence-tava així un interminable camíd’elogis, homenatges i condecora-cions que cent anys després encaraduren. ●

A V U IS6A V U I

dimarts

23 d’abril del 2002

S

Una edició de ‘L’Atlàntida’ i unail·lustració de Colom, en un

passatge de l’obra

ARXIU ARXIU

Com i per què llegir ......................

L’ATLÀNTIDAP e r e F a r r é s

Professor de literatura catalana a la Universitat de Barcelona

ota lectura de poesia obre allector un ventall amplíssim depossibilitats de connectar-hi i finsde reaccionar-hi, compartint o nola sensibilitat amb què ens haestat tramesa l’experiència que

ha generat el poema. En un cert tipus depoesia, el lector fins i tot pot sentir-seinterpel·lat i tenir la necessitat de situar-sepersonalment enfront d’ella. Onprobablement aquesta operació és més rara ésen la poesia èpica, sobretot per a un lectoractual que està acostumat que les gestes lisiguin narrades en prosa, generalment enforma de novel·la. De fet, aquesta va ser ja lareacció d’alguns lectors coetanis de Verdaguera l’hora de jutjar L’Atlàntida. Per què no haverdirigit tot aquell prodigi de llengua, l’enormecapacitat de descripció i el mestratge narratiuque s’hi descobreix pel camí de la novel·la, ungènere modern? Si aquesta era la reacciód’una part dels lectors de 1877, la lectura deL’Atlàntida avui, als inicis del segle XXI, encarapot semblar més aspra i de mal pair. Entencperfectament aquesta posició, que, de totamanera, no és la meva.

D’entrada, caldria situar L’Atlàntida en elcontext de la literatura catalana del seutemps, quan es maldava per aconseguir tenir,en català, una literatura normal, que tambévol dir completa. Hom havia observat que lanostra història literària anava coixa d’un peu:no tenia un poema èpic originari, com tenienles altres literatures. Calia que algú s’hiaventurés. Verdaguer va ser un dels qui s’hi vaarriscar i, amb L’Atlàntida primer i amb Canigódesprés, va assolir amb escreix la fita ques’havia proposat. Si Verdaguer ha esdevingutun clàssic de la nostra literatura, és, entred’altres motius, perquè va excel·lir en larealització d’un projecte essencial per a laliteratura, no només del seu temps, sinó peral conjunt de la literatura catalana. L’obraèpica de Verdaguer ha de ser llegida com esllegeix la d’un clàssic universal.

Plantegem una altra qüestió: L’Atlàntida ésun poema originari (que narra els orígens) delpoble català? O ho és del poble espanyol?També aquesta qüestió va ser tractada pelsseus coetanis. Certament, L’Atlàntida presentaEspanya com l’hereva d’aquell continentenfonsat: Hèrcules i Hesperis, una parellasalvada del diluvi, com volia la tradicióclàssica, planten el brot de taronger que hanservat del mític jardí de les Hespèrides propde Cadis, i la seva descendència repobla lapenínsula i les Balears. És més, sabem que untext seu anterior a L’Atlàntida que duia un títoltan explícit com aquest: L’Atlàntida enfonsada il’Espanya naixent de ses ruïnes. Doncs, sí,L’Atlàntida narra un origen imaginari de lapenínsula Ibèrica. Més: a la conclusió delpoema, s’exalça la figura de Colom –genovès,segons el poeta– en tant que, en descobrirAmèrica, reuní, com a través d’un pont,aquells continents que antigament havienestat units per l’Atlàntida. Tornem-nos asituar a l’època del poeta: Catalunya i Espanyaeren dues entitats vistes per la majoria com ainseparables; Catalunya formava partd’Espanya, i així havia de ser; però no es voliadiluïda en Espanya. Per això, els homes de laRenaixença exigeixen per a Catalunya elreconeixement dels seus drets com a província–en la terminologia de l’època– d’Espanya, ésa dir, en terminologia actual, com a naciódins Espanya. Verdaguer, el 1877, no va mésenllà; vuit anys més tard, amb Canigó, lesgestes narrades seran ja les dels temps

fundacionals de Catalunya.Però és que L’Atlàntida no té només aquesta

lectura política. L’Atlàntida s’insereix dins unatradició que ve dels clàssics grecs i llatins, ique comparteixen literatures primitivesd’altres civilitzacions: hi ha un moment, en lahistòria de la humanitat, en què els homes escreuen déus, volen ser com déus, volenaterrar els déus, i els déus castiguen el pecatde supèrbia dels homes extingint-los. Qui comDéu?, havia titulat ja Verdaguer un poema de1869. En la tradició cristiana, el càstig de Déués el Diluvi Universal; en una tradició pagana–vegi’s Ovidi– els déus castiguen els atlantsesborrant-los del mapa. Ara pla! Verdaguermamant de la tradició pagana i no de lacristiana; com s’entén? Doncs s’entén perquèVerdaguer opera una violació extrema en elpoema: converteix un heroi pagà, Hèrcules,en braç executor de la voluntat de Déu; tantés així que els seus néts veneraran el Déu deTúbal, és a dir, el Déu de la tradició bíblica.Verdaguer ha forçat el relat per donar unsentit cristià a una gesta entesa fins aleshorescom a pagana. Aquest sentit cristià és el queacaba d’arrodonir Colom descobrint Amèrica:no només relaciona dos continents finsaleshores desconeguts entre ells; no nomésmena una acció d’expansió del cristianismeen terra d’infidels; Colom, relligant els dosmons, retorna a l’univers la unitat harmònicaamb què Déu l’havia creat. És així com elsentit de L’Atlàntida adquireix una dimensiótranscendent, davant la qual les qüestionsplantejades abans resten en segon terme.Donar-li aquesta dimensió segurament noméspodia fer-se en vers, en vers clàssic.

IDIL·LIS I CANTS MÍSTICSJ o s e p P a r é

Professor de literatura de la UAB

empre és difícil d’arribar a unllibre amb el llast a lesbutxaques d’una crítica, o mésd’una, que l’empetiteix. Riba jaens havia dit que Idil·lis i cantsmístics responia més a un

principi d’amor que no a un principi depensament. Després s’hi van afegir altresveus que van contribuir a una recepciócontemporània del llibre com a, diguem-ne,obra menor. No direm pas que no hi haguésun fons de veritat objectiva en l’observació

ribiana. Al costat de les grans obres decaràcter èpic, i de gran arquitectura, comara L’Atlàntida o Canigó i al costat d’obres demaduresa mística com Flors del Calvari i Al cel,és fàcil de concedir que Verdaguer mostraen els Idil·lis una mancança de “testafilosòfica” i de “teologia de Tubinga”. Peròtambé és cert que el llibre respon, tal comdèiem, a un profund sentiment d’amor ique resulta imprescindible per copsar laprofunditat de pensament de les obresposteriors.

Menéndez y Pelayo veia en els Idil·lis unaqualitat superior a L’Atlàntida i entenia queVerdaguer és al cim dels poetes místicscontemporanis. I Milà i Fontanals endestaca la qualitat i el profund sentimentsubjectiu de misticitat. Fins aquí les lecturesi valoracions dels lectors del passat. Però aqui interessa avui un moble tan anacròniccom el misticisme, i a més a més del segleXIX, i a més a més d’un poeta que,paradoxalment en el centenari de la sevamort, alguns cada dia converteixen en méscapellà i en menys poeta? Sens dubtedespertaria l’interès d’un Nick Cave, bencontemporani d’altra banda, en el cas dedisposar-ne d’un en el nostre país. Però elgran públic està prou distret en la negacióde l’espiritualitat fonda en el parcd’atraccions de la banalitat mediàtica oescrita, i els altres ocupats a pontificar sobreuna tradició que diuen que no existeix, i quesi existeix, tampoc no ens cal. Què vol diravui franciscanisme? Què significa elsursum? Qui es pren seriosament els Càntics siels que els llegien amb l’estómac ja no ensacompanyen? Per què l’anhel d’absolut cadacop és més difícil fora dels espais sagrats iben reglamentats pel dogma? Per què llegir,aleshores, un llibre com els Idil·lis, i llegir-loliteràriament, a més a més?

Els Idil·lis és un maó. Un maóimprescindible en el gran edifici que ésl’obra verdagueriana. També, i bàsicament,un maó literari. Més enllà de la necessitatcontextual i històrica d’un llibre queapaivagués les crítiques d’un paganismeexcessiu a L’Atlàntida, més enllà de lesconveniències propagandístiques de lesestructures eclesiàstiques del moment, éstambé, és encara, la potència insubornablede la llengua popular donada i treballadaseriosament des la imatgeria més mínima.El lector actual encara hi trobarà la forçad’aquestes imatges senzilles des d’ons’encamina la voluntat del poeta d’unir-seamb Déu. El Verdaguer poeta s’imposa alVerdaguer místic, quasi ens podem atrevir a

A V U I S7A V U I

dimarts

23 d’abril del 2002

Jo volia veure més aprop y sentiry banyarme en lo sol de Palestina,no’l sol material, sinó aquell solque no s’ha post ni s’ha de pondre,lo sol de tots los cors, de totes lesinteligencies, lo veritable centrede l’univers.

‘Dietari d’un pelegría Terra Santa’

A

Com i per què llegir ......................sentenciar. I no ens distreu pas la dicotomiaestèril de si el poeta era o no prou místic al’estil dels místics castellans, el granparadigma: Verdaguer construeix poesiades d’una espiritualitat certament senzilla, iper això mateix forta. No podem exigir allector d’ara que mesuri meticulosament enla seva balança personal el pes delfranciscanisme, la densitat de la uniómística anhelada entre Déu i home, però síque li podem demanar que es fixi enl’embosta literària que aporta el llibre.

El lector d’avui sí que pot apamar, had’apamar, l’alçada qualitativa del viatged’ascensió del poeta. Cal que pari atenció ala repetida presència dels éssers alats quecondueixen l’estimació humana als espaisde l’absolut i d’aquí a la poesia. Idil·lis i cantsmístics permet de veure també eldeseiximent d’una vida terrenal farcida delimitacions i la voluntat d’assolir la cambraon la poesia finalment, amb Al cel,esdevindrà cosmogònica. I encara lapresència de l’enyor humà innat d’unaperfecció vital en la idea de l’absolutprimigènia. I d’aquesta manera podrementendre, també, la presència de temes i dereferents ara anacrònics que no són sinó elcamí, però no l’objectiu en ell mateix. I totaixò, potser no amb tota la intensitat delsdarrers anys, potser amb els fils penjantpropis de l’aprenent que cus amb l’agullasuprema de la poesia com a música del’absolut romàntic i/o místic. Els grans poetessempre superen els tòpics que la seva pròpiaobra permet, i Verdaguer és, sens dubte, ungran poeta. Més enllà dels tòpics que els Idil·lisi cants místics ha generat, podem trobar en elsversos del llibre aquell pensament d’amorsense el qual no és possible entendre ladimensió lírica del Canigó, sense el qual nopodem entendre de la mateixa maneraaquella mística carnal dels darrers anys i elperenne desig d’ascensió a l’absolutmitjançant la poesia, l’absolut que és lamateixa poesia. Verdaguer inicia aquest camíi el manté sempre amb un principi desinceritat. Aquests valors i el seu ofici sóninnegables. Verdaguer supera una vegadamés les manipulacions de tota mena, tambéles d’avui, perquè el poeta genera les obres iels lectors mediocres les successivesmanipulacions. El gran homenatge al poeta,doncs, no és altre que la lectura atenta inuada de l’obra, tota la resta pot esdevenirtot just un aparador més o menys afortunat.

AIRES DEL MONTSENYJ o r d i C a s t e l l a n o s

Catedràtic de literatura de la UAB

ires del Montseny és el primerllibre que apareix després detancar-se, com a mínim enaparença, el conflicte entreVerdaguer i la jerarquia. I neix,justament, en una excursió que

la redacció del setmanari La Creu delMontseny, que ell dirigia, va organitzar el1899, durant la qual es va reconciliar amb elbisbe Morgades, que era, d’altra banda, quihavia posat la creu al cim del Matagalls. Elllibre va ser publicat per la revista Joventut,amb una portada d’Apel·les Mestres iil·lustracions de Simó Gómez, Urgell,Graner, Triadó, Sardà, Junyent i altres.Agombolat pels joves modernistes i amics,és una mostra d’adhesió i reconeixement,un homenatge al poeta. Amb raó: és unllibre que conté molt del món personal,íntim, de Verdaguer. Perquè el Montseny,que Verdaguer utilitza en sentit molt ampleperquè hi inclou la Plana de Vic, lesGuilleries i fins Ripoll, és, ha escrit RicardTorrents, el “país natal”, “una terrainterioritzada, maternal i paradisíaca”.

La poesia de Verdaguer d’aquests darrersanys es mou pels espais interiors delsrecords i els sentiments, sempre amb unpunt de nostàlgia i una gran delicadesa.“Somni –diu Riba– no vol dir sinóisolament amb les creacions del seu enyor:com més vives i més pròximes se li fan lesimatges, més viva, però també més llunyanaés vista la realitat sospirada.” I, amb això, eltema del paradís perdut, el de la infantesa iel bíblic, hi pren protagonisme. Paradísperdut, paradís sospirat. En el nostre exiliterrenal ens resta una esperança: gràcies a lacreu, la felicitat ens espera a l’altra vida.Aquest tema pren, al Montseny, lamuntanya coronada per la creu, unaespecial significació. Llegiu, si no, les prosesde l’epíleg. Perquè Verdaguer se sent ja velli cansat. Ja no és el sacerdot, el poeta,l’home, rebel, que s’humilia fins a fer-sesang de Flors del Calvari. Ara només vol lapau. I mentre la mort no li arriba, li resta unpetit consol: la poesia. Perquè “la poesia ésun aucell del cel / que fa sovint volades a laterra, / per vessar una gota de consol / en locor trist dels desterrats fills d’Eva. // Los farecord del paradís perdut / on jugava l’amoramb la innocència, / i els ne fa sentir un demillor / en lo verger florit de les estrelles.”En efecte, el llibre, que és en molts aspectesuna reflexió sobre l’origen i el sentit de lapoesia, conté aquesta seva famosadeclaració poètica, Què és la poesia?, que tornael nucli més pur del Romanticisme, ja senseels embolcalls de la Renaixença. S’haviapublicat al primer número del setmanariL’Atlàntida, el 1896, en ple conflicte: “No esdeixa engabiar en los palaus, / no es deixa esbalairper la riquesa, / en la masia amb los senzills

EXCURSIONS I VIATGESN a r c í s G a r o l e r a

Autor de l’edició crítica d’‘Excursions i viatges’ (Ed. Barcino, 1991)

othom sap que Verdaguer vatravessar l’Atlàntic diversesvegades, com a capellà devaixell de la companyianaviliera del marquès deComillas. Però no és tan sabut

que –com escrivia ell mateix amb unaimatge típica del seu estil– havia creuat,literalment, el món amb els seus viatges:per mar, a Amèrica (Cuba), al nord d’Àfrica(Marroc, Algèria) i a Palestina i Egipte; perterra, a l’Europa central (França, Suïssa,Bèlgica, Alemanya), fins a Sant Petersburg.D’altra banda, Verdaguer va ser un granexcursionista, sobretot pel Pirineu, delqual vatrepitjar els cims més elevats:Puigmal, Estats, Aneto... En va aprofitarllegendes i tradicions –especialment en elpoema Canigó–, i va reflectir les sevesvivències muntanyenques en diversosdietaris d’excursió, inèdits en bona partfins fa poc temps.

Aquest Verdaguer, turista i relator deviatges i excursions, és poc present en laconsideració literària de molts catalans, o,a tot estirar, gaudeix d’una estimasecundària, al costat de la valoració de lesobres en vers que el van fer famós enllà deles nostres fronteres. Cal reconsiderar,doncs, la faceta prosística de l’autor deL’Atlàntida –sobretot la prosa de les sevesimpressions de viatge–, tant des d’unpunt de vista periodístic com des d’unaòptica estrictament literària.

L’ideari de les impressionsverdaguerianes d’excursió o de viatge éscatalanista, catòlic i conservador.Tanmateix, les idees no ho són pas tot enun escriptor com Verdaguer, més dotatper a les imatges i les visions plàstiquesque no pas per a les elucubracionsintel·lectuals. Al marge d’idees i opinions,hi ha sempre l’escriptor que observa idescriu el món des d’una particularsensibilitat estètica –el romanticisme– iamb una llengua poc afectada, d’una grannaturalitat.

Verdaguer ens va deixar un llibre deviatges –el primer que es publicava encatalà contemporani– que deu molt a lesobres del gènere dels grans escriptorsromàntics francesos, que coneixia bé. Hipodem sentir, doncs, ressons deChateaubriand, de Lamartine,d’Alexandre Dumas, de Victor Hugo...

En les seves anotacions europees, i alcostat de les comprensibles reservesideològiques, Verdaguer destaca elsaspectes positius de les societatsavançades: millores tècniques en laproducció i en la comunicació, capacitatd’explotació de les reserves naturals,avantatges socials de les grans ciutats... AlMagrib, en canvi, deplora la desídia delsseus habitants –conseqüència del seufanatisme religiós– i constata la ineficàciadels colonitzadors europeus. En unatensió permanent entre progrés i tradició,descriu el Pirineu com un món amenaçat,que cal preservar. Els costums mésgenuïns, transmesos de pares a fillsdurant centúries, presenten un futurincert, davant les innovacions del segleindustrial i uniformador. La llengua, elfolklore, la indumentària, la moral i lareligió són aspectes d’aquest món rural,que poden arribar a desaparèixer.

Un fragment del viatge a vol d’aucell perl’Europa central servirà per il·lustrar laprecisió descriptiva de la prosa deVerdaguer:

“Rússia, 24 maig.- Eydkuhnen és ladarrera estació d’Alemanya; Wirballen, laprimera de Rússia. Aquí tot canvia defesomia: lo país i la gent, i tan de sobteque costa de donar-se’n compte. DeCatalunya a França, de França a Suïssa i aPrússia, hi ha una gradació; los canvis sónsuaus, les diferències de què s’adona elviatger no són grans; mes, a l’entrar aRússia, un se troba a la porta d’un altremón.

”Les altes gorres alemanyes fan lloc ales russes, negres i peludes, adornadesamb una placa de llautó amb una àliga dedos caps. Los soldats, a semblança delsajudants de nostres capitans generals,duen cordons vermells entortelligats delcoll al braç dret; en lloc de levita senzilla,duen un gros llarg per gavan, curt perhàbit, i grosses botes, calçat moltimportant en clima tan humit. Lospaisans van vestits amb un gavan de colorde sac i que participa de sa forma, llarg,ulà i no gaire net, i generalment folrat depell. Cobreixen son cap amb un barret depèl negre i gros, semblant al capell delspagesos mallorquins”.

A V U IS8A V U I

dimarts

23 d’abril del 2002

A

F

Calumnia, detractor

ta llengua de glavi esmola;

los broncs son mos plaers,

los penjaments la meva honra.

‘Flors del Calvari’

ARXIU

Com i per què llegir ......................del cor / ses ales d’or i sa cançó desplega. // Mesper sentir-li modular a pler / la pobre humanitatestà distreta”. El gir final ens porta, no pas auna autoafirmació poètica sinó a una cosa moltmés subtil: “Jo l’he sentida un bell matí de maig,/ lo bell matí del maig de ma infantesa; / jo l’hesentida la gentil cançó: / per ço m’és enyorívolala terra”.

El llibre s’obre amb un pròleg en el qualexplica quina és la significació, personal icol·lectiva, del Montseny, i ho fa glossant LaPàtria, d’Aribau. És una joia que no s’ha dedeixar passar i que presenta el sentit delllibre molt millor de com jo ho pugui fer. Hiexplica també per què fa poesia religiosa: “Alprincipi m’ho aconsellaven los SagratsEvangelis, mes a la fi m’ho han dit i fetentendre los homes i tot amb lliçonsinoblidables, que les coses d’allí dalt valen iinspiren més poesia i amor que les coses d’acíbaix.” Com que el llibre recull materialsantics i novells, sota pretext de la unitattemàtica, hi trobem moltes maneres de ferpoètiques amb registres tan distants com Laveu del Montseny o Per què Déu nos bastoneja?, desde poemes circumstancial a poemes d’unlirisme absolut. I goigs, cobles, romancets,llegendes. I no sempre del mateix valor. Peròl’interès del llibre són les joies que hi anemtrobant, que són moltes: tot just començar, ladedicatòria A la Verge: Jo tenia cinc anys...” Unsdecasíl·labs magistrals: “Tenia jo cinc anys,ara cinquanta, / i us porto un altre ramilletde flors”. Seguim: Lo comte Arnau. Romanç,llegenda, concisió narrativa. Mon colomar: unaltre record d’infantesa que explica el sentitde la mancança i la necessitat del somni. Unpoema que, després d’una altra joia, A la mortde la meva mare, ens porta al millor poema delrecull: Records i somnis. Llegiu-lo, a mitja veu.Deixeu-vos penetrar pel ritme. A ell el salvaval’esperança del cel; a nosaltres, que hi hagiqui escrigui poesia com la seva. Seguim: Lotrobador, Cobles de la Mare de Déu del Roure (unsversos de quatre síl·labes, una filigrana a laqual torna a Al beat Ramon Llull), Somni d’infant,Sentint un rossinyol, Lo pelegrinet de Santa Teresa,Dalt de l’ermita, Flor d’hivern (del 1879), L’estel del’alba i la darrera joia: L’hostal millor (“M’estica l’hostal / de la Providència, / servit com unrei / per mà de la reina. / Ella em dóna el vi/ de la vinya seva; / ells em dóna el pa / me’ldóna i me’l llesca. / ...”). Són poemes per llegiren veu alta, seguint el ritme que ensmarquen les mateixes paraules.Amareu-vos-en. Els que us cansin, deixeu-los.Tindreu un tast d’aquell cel que Verdaguer vadeixar per nosaltres.

EN DEFENSA PRÒPIAJ o s e p F a u l í

Periodista

dreta llei es pot parlar de“periodisme autobiogràfic” enrelació amb els articles deJacint Verdaguer En defensapròpia. És una expressiórigorosament exacta, perquè

es tracta d’escrits pensats per a la premsadiària en què l’autor parla, sobretot, d’ellmateix. Cal, però, fer més precisions perevitar equívocs, perquè, tot i que aquestaobra verdagueriana, fruit de lajuxtaposició de dues sèries d’articlespublicades els anys 1895 i 1987 a lapremsa barcelonina, és en principi la mésperiodística de totes les seves, el caràcterautobiogràfic l’allunya d’una funció enquè l’autor, normalment, té prohibit elpaper de protagonista. L’escriptor, enaquestes proses, extremadamentpreocupat per la recepció dels seustreballs, escriu textos que més que actualscreen l’actualitat. Des del títol genèric delsarticles, però, ell no enganya ningú i fa laseva defensa, la seva gran defensa.

Els articles, convertits en llibre, espresenten en les dues sèries en què van ser

FLORS DEL CALVARII s a b e l - C l a r a S i m ó

Escriptora i periodista

lors del Calvari és un recull poèticpublicat el 1896, però iniciat el1893, car al pròleg Verdaguerdiu que va escriure el primerpoema, A Jesús coronat d’espines,tres anys abans. Parlem del cim

de la seva tragèdia, que en aquest pròlegdóna peu al poeta a amargues ironies. Dinsla seva obra lírica, Flors del Calvari éssegurament el seu recull més colpidor. Ésuna obra que demostra una gran forçapoètica tant en la versificació –Verdaguer hité poemes avançats a la seva època iavançadíssims per a la literatura catalana–i en les figures literàries, agudes com dards,com en una temàtica en què es mostravíctima de les forces econòmiques ieclesiàstiques del moment. És, doncs, peruna banda, junt amb el recull d’articles Endefensa pròpia, un text imprescindible perconèixer la tragèdia verdagueriana des delpunt de vista del seu protagonista, i, perl’altra, és un monument poètic d’unabellesa astoradora, impactant.

El recull té tres parts, precedides de dospoemes introductoris: el ja citat A Jesús coronatd’espines i L’arpa; la primera porta el títolCrucíferes i conté 47 poemes d’estrofes imètriques diverses que l’autor diu que són“un xic a l’estil d’ara”, per remarcar-ne lamodernitat; la segona la titula Esplai, 19poemes que segurament contenen el millor

Verdaguer líric, i que ell en diu “les méscompletes i arrodonides”; la tercera part estitula Flors de Mira-Cruz, un conjunt decorrandes breus dedicades al conventd’aquest nom a Sant Sebastià. L’objectiu deFlors del Calvari és obsessivament repetit alllarg de tot el poemari: Verdaguer versifica laseva caiguda en desgràcia, la seva expulsiódel palau del marquès de Comillas i lapersecució eclesiàstica de què va ser objecte.Acusa sense embuts els seus perseguidors,mostra les nafres de la injustícia de què ésobjecte i, sobretot, declara insistentment quecom més l’ataquin més favor li fan perquè ésmés a prop de Déu. En el judici de Sòcrates,condemnat a mort injustament, el filòsofreitera que la injustícia la cometen els jutgesque l’han condemnat, no ell, que és innocentde les acusacions. Doncs, de manerasemblant, Verdaguer reitera que cada copque rep és una corona d’espines que lifranquejarà la porta del cel, i que són els seusperseguidors els qui de debò patiran perhaver comès una injustícia. Estem davantd’una declaració d’innocència i, alhora, d’unorgull sense escletxes, d’una sobergueria queressona encara més en cada senyald’humilitat. Verdaguer està convençut, i ambraó, de la seva enorme superioritatintel·lectual i poètica; a Flors del Calvaridemostra que també creu en la sevasuperioritat moral.

Ja en el poema introductori, A Jesús coronatd’espines, el poeta diu: “Donau als altres honori glòria, / a mi els oprobis, burla i menyspreu;

/ no vull la palma sens la victòria: / ma palmasia la vostra creu”, i aclareix al pròleg quesembla que aquest poema sigui unapremonició de totes les desgràcies que estana punt de passar-li; afegeix, amb no pocamurrieria: “En ella [en aquesta poesia] jo,potser amb més sentiment i poètica dolençaque amb veres ganes de patir per Jesucrist, lidemanava «oprobis, burla i menyspreu»; mesa la veritat jo no sabia gaire de quin coloranaven vestits, ni quina cara tenien aqueixospoc falaguers ministres de la divina pietat,ni, per altra banda, esperava que vinguessentan a correcuita a veure’m ni fossen tanamatents en oferir-me llur calze d’amargor”.També està convençut que té en la plomauna arma formidable de què estan mancatsels seus enemics: “En vingueren a trucar ala meva porta tantes i de tantes menes [decontrarietats], que fent los ulls clucs iperdent-los la por, per aconhortar-me’n,proví de convertir mes penúries en cançons(...). Des de llavors, a quiscun que em veniaa donar càstig, l’hi feia pagar amb unatirada de versos. (...) Si em venia a picar [lacreu que li infligien] transfigurada envespa, jo li deia: pica i picaré; i quan ellam’havia clavat lo fible, jo, a tornajornals, liclavava una agulla al clatell”. Després, diuque s’ha dedicat a recollir els escarnis i leshumiliacions com qui recull un tresor; hofa, per exemple, en els magníficshendecasíl·labs d’un poema tanenlluernador com Sum vermis: “Des d’avuicolliré los vilipendis / i llengoteigs comperles i topazis / per la corona que en lo celespero”. Voldria citar, per acabar, algunsdels poemes que més m’han colpit: A mosbescantadors (Amadíssims enemics...), A undetractor (“Calumnia, detractor, / ta llenguade glavi esmola; / los esbroncs són monplaer, / los penjaments la meva honra”), Sius plau (“Coronau-me de menyspreu, /abrigau-me de congoixes...”), Lo calze i l’arpa–un dels seus poemes més celebrats–, iòbviament Sum vermis, entre molts d’altres.Un triomf del poeta, és cert, però fou unpírrica victòria: els seus perseguidorsencara avui “esmolen la llengua de glavi”.I un llibre indispensable, enlluernador.

A V U I S9A V U I

dimarts

23 d’abril del 2002

LLa poesia és una ucell del celque fa sovint volades a la terra,per vessar una gota de consolen lo cor trist dels desterrats fills d’Eva.

‘Aires del Montseny’

Com i per què llegir ......................publicats. La del 1895 es titula Un sacerdotcalumniat (11 articles i un “comunicat” inicial)i la del 1897, Un sacerdot perseguit (26 articlesamb una explicació prèvia). La primera sèrieva ser publicada en volum dues vegades perL’Avenç el mateix 1895, mentre que la segonano ha tingut mai una edició independent. El1907 les dues sèries van aparèixer plegadesdins de la primera edició d’obres completes del’escriptor.

En defensa pròpia, més d’un segle després dela seva redacció, roman dempeus com una deles grans obres de Verdaguer i, sens dubte,com la més destacada de les escrites en prosa.En una primera consideració, continua essentuna aportació decisiva, tot i que lògicamentpartidista, el coneixement del dramaverdaguerià, però el seu caràcter informatiués més gran perquè, per sortir d’una situaciócompromesa i decisiva de la biografia delpoeta, esdevé una gran eina d’apropament ala seva personalitat, rica i complexa, no genslineal.

El sacerdot Verdaguer, però, era sobretot unescriptor. Per això, en aquests articlesautoreivindicatius el que hi domina és la forçade la prosa, més contundent i tallant que mai,més rica tant de lèxic com de força que en capaltre cas, d’un poeta que va demostrar que eraun prosista excepcional. Això, però, enllocresta tan clar com a les pàgines d’ En defensapròpia, on valorar globalment el prosista, però,no pot fer oblidar-ne aspectes parcials icoincidents com els de polemista iargumentador, ja molt ben assenyalats fa unsanys per Josep M. Casasús.

És apassionat, però clar. És ric, peròsimplificat. És aparentment senzill, peròefectivament profund. Com ell mateixsubratlla, es basa sempre en el llenguatgepopular, de manera que els articles són unabona mostra, en el terreny de la prosa, de laseva generosa aportació a la llengua literària.Sempre sense enfarfecs i amb bon gust.Sembla clar que la mateixa teologiad’aquestes proses el condiciona en sentitpositiu: aqueferat com està a fer-se un vestit ala mida de les seves necessitats, no té tempsd’entretenir-se posant-hi farbalans. No hi ha,per tant, adjectius balders, ni n’hi ha, tampoc,de massa ensucrats. Hi ha fets i idees explicatsamb la llengua del poble que un literat demena fa generosament literària.

En defensa pròpia és inseparable del dramaverdaguerià, tant perquè en dóna una versió

com perquè, de fet, en forma part. Això ésimportant no pas pel drama mateix, sinó perla rellevància del seu protagonista. Ara, però,amb la perspectiva d’un segle, la categoriadels articles dimana, sobretot, de la claredat,la força i l’efectivitat de la seva prosa, de lacontundència de la seva argumentació i, finsi tot, de la bellesa creada a partir d’elementsni bells ni agradables. Per això, es tracta d’unade les parcel·les de l’obra verdagueriana quemenys ha envellit i que, per tant, conservamolts valors més enllà dels simplementshistòrics o documentals.

Sortosament, des de començaments d’any,En defensa pròpia es pot llegir en una edicióresponsable (1a. edició del gener, 2a. delmarç), preparada per Narcís Garolera per a lacol·lecció L’Ull de Vidre de Tusquets. És unaedició que s’enriqueix amb un pròlegsuggerent i documentat, unes notesbiogràfiques dels principals protagonistes iuns apèndixs on hi ha sis articles inèdits.

BIBLIOTECA DE CATALUNYA

En lo festí de la Glòria,¿quín serà lo meu vestit?

Lo vestit que ací en la escoriamos treballs m’hauràn teixit

(Flors del Calvari)

SANT FRANCESCI s i d o r C ò n s u l

Editor

a vigília de Sant Francesc d’Assísde 1895, a la Tipografia l’Avenç,es va acabar d’imprimir unrecull de 43 poemes i un pròlegbatejats per Verdaguer amb eltítol Sant Francesc i la remarca

unitària de Poema. Una voluntat xocant sipensem que Sant Francesc, més que un poemaen sentit estricte, és una cadena decomposicions escrites en un procés de mésde vint anys i vertebrades pel poeta a l’entornde dos eixos, la biografia del sant i el mónfranciscà. Verdaguer mateix ho reconeix enel pròleg quan escriu que, en els primersmesos de 1895, van trobar el caient definitiuuna colla de romanços començats en “laprimavera de ma vida”. És una estructuraque li va permetre barrejar poemes de tresmoments vitals diferents: un romanç de1874, Sant Francesc s’hi moria, uns altres escritsel 1882 en la foguerada apologètica del setècentenari de naixement de sant Francesc, iels poemes que va escriure a la Gleva en elsprimers mesos de 1895. La força de lesdarreres composicions i el bell text que hi vaposar de pròleg van capgirar els primersobjectius apologètics i convertiren el volumen un mirall per reflectir la crisi personald’aquells anys, raó per la qual Sant Francescguarda paral·lelismes amb els versos de Florsdel Calvari i els articles En defensa pròpia.

Es pot parlar, doncs, de Sant Francesc comd’un poema per a una vida tant des d’unaperspectiva cronològica com evolutiva. Pelque fa a la primera, només cal apuntar els 26anys que llisquen entre el poema d’estrena,Sant Francesc s’hi moria, i els datats laprimavera de 1895. Dit d’una altra manera,

entre el cap i la cua d’aquest cadenat depoesia franciscana es va escolar la meitat delperiple biogràfic de Verdaguer, entre els 24 iels 50 anys.

Els tres moments d’eclosió franciscana enla poesia de Verdaguer es corresponen ambtres etapes biogràfiques diferents. Falcadaper tres dates (1869, 1882 i 1895), laconstrucció de l’obra camina en paral·lelamb les giragonses d’un procés evolutiu de lavida i l’obra de Verdaguer. El primer poemas’inscriu en el giravolt romàntic devinculació a la terra, com correspon a unpoeta que, dos anys abans de la primeraversió coneguda del poema, haviamanifestat, en el parlament inaugural del’Esbart de Vic, que calia obrir el cor “alsrecords d’aqueixes clotades i afraus, aqueixospasseigs i torrenteres! (...) Allavors com perart d’encantament, se’ns obriran les roquesper ensenyarnos sos mes amagats secrets, iles serres i plans nos obriran los llibres d’orde ses recordances”.

El segon moment és de la tardor de 1882,quan el poemari creix per la donació delpoeta a la militància religiosa. Són els cincromanços que conformen Salteri franciscà.Romancets sobre la prodigiosa vida delpatriarca sant Francesc, fruit d’uncompromís propagandístic motivat pel setècentenari del naixement del sant, unaefemèride molt celebrada en tot el móncatòlic. Per a Verdaguer va suposar, comaltres campanyes religioses, el lliurament delsacerdot a una poesia de devoció forçada perles circumstàncies, on la llibertat del creadorse subordinava a l’eficàcia militant del’apologètica. L’efemèride franciscana esrecorda com una fita important dins del’Europa catòlica i a Itàlia va començar apreparar-se quatre anys abans. Va ser un delssenyals del ressorgiment eclesial després deles sotragades revolucionàries del XIX i lacrida a festivar-la es va acomboiar fins i totper una encíclica papal. A Catalunya, elsactes es prepararen com una còpia delsorganitzats a Itàlia i, si el plat fort de lacommemoració italiana fou unaperegrinació multitudinària a Assís, aquí seseguí el mateix exemple sense sortir de casa,peregrinant a les geografies de tradiciófranciscana, la més coneguda de les quals eral’ermita de Sant Francesc s’hi moria a la Planade Vic.

Tretze anys després, el 1895, Sant Francescva entrar en saó definitiva quan el poeta, al’eix de la pròpia tragèdia, va interioritzar lesessències franciscanes i va dissenyar unmirall que en reflectia les pròpies angoixes.Són els poemes que va acabar a la Gleva i elsque va datar després d’haver-ne fugit. D’altrabanda, i amb una habilitat innegable,Verdaguer va apuntar en el pròleg elsparal·lelismes que podien establir-se entre elseu drama i les peripècies del sant d’Assísdesheretat del seu pare, traït pel seu mateixgermà, esbroncat i escopit pels seus amics, iperseguit a colps de pedra i a grapats de fangpels nois del carrer, com un home faltat dejudici.... A poemes com Follia Santa, Impressió deles llagues, Fra Ginebre o Jacoponi, Verdaguer esrefereix a sant Francesc i a noms fonamentalsdel franciscanisme, però també deixa obertala porta perquè el lector, si vol, estableixi eljoc de miralls paral·lels que s’hi escau.

Com a síntesi evolutiva, Sant Francesc viatjaen la metamorfosi de l’èpica a la lírica:l’escapça fou el romanç llegendari d’unatradició que va evolucionar, en el segonestadi, cap a l’èpica d’una pedagogiavinculada a la propaganda catòlica, i va entraren el darrer tombant del seu procés com elllibre madur d’un angoixada experièncialírica.

A V U IS10A V U I

dimarts

23 d’abril del 2002

D

R

ARXIU

Com i per què llegir ......................

PÀTRIAR a m o n P i n y o l i T o r r e n t s

Vicerector acadèmic de la Universitat de Vic

e tots els llibres de Verdaguer, ésinnegable que Pàtria (1888) és elque té un títol més contundent.En aquell moment, el terme jadevia començar a provocarurticària perquè gairebé tots els

crítics, catalans o no, es veuen obligats ajustificar que la poesia verdagueriana no tépas un component antiespanyol, cosa que ésaixí, per bé que sí que hi ha un fortsentiment anticastellà i antifrancès. De fet,deixem-ho clar, per a Verdaguer la pàtria era,seguint el seu sentit etimològic i tradicional,la terra dels pares. Tot el que s’hi relacionéspodia ser objecte del sentiment patriòtic. Lapàtria per a Verdaguer, però, “era obra i dode Déu”, com deia Carles Riba, i a un certnivell –lingüístic, cultural i històric–integrava tots els territoris de parla catalana.De tota manera, els poemes de Pàtria secentren, sobretot, a la Plana de Vic i alPrincipat, i només atenyen altres nivells coma contextualització historicocultural (elspaïsos de parla catalana o de l’antiga Coronad’Aragó) o historicopolítica (Espanya:l’aparell de l’Estat i un cert destí comú,sobretot en l’aspecte religiós).

Però què és Pàtria? Doncs, unaautoantologia de la poesia civil –la noreligiosa– escrita entre 1865 i 1888 perVerdaguer. Són quaranta-sis poesies, de lesquals només catorze eren inèdites. En elllibre són presents tots aquells elements queconfiguren la noció verdagueriana depàtria: el paisatge, la història, els mites, elscostums, els homes, la religiositat, l’enyorde la terra. L’autor, és clar, hi va recolliralguns dels seus èxits, com ara l’oda ABarcelona (de la qual l’Ajuntament en va feruna edició de cent mil exemplars, unatirada inimaginable per a qualsevolescriptor europeu de l’època), l’elegia Labarretina (que, musicada, entre d’altres perCàndid Candi, Francesc Alió, JosepRodoreda o Joan Baptista Lambert, eral’himne catalanista per excel·lència deldarrer terç del segle XIX), Lo pi de les tresbranques (en aquest poema es crea lasimbologia nacionalista d’aquell fenomenarbori), Don Jaume en Sant Jeroni, La cançó delraier, Les barres de sang o La palmera deJonqueres (gran elegia per la destrucció delsmonuments religiosos barcelonins,convertits en “places, magatzems, pisos iteatres”). També hi va incloure pecesllargues d’especial significació, com Los doscampanars (origen del llibre Canigó, de 1885,però on no el va integrar fins a l’edició de1901) o Lo Farell, potser el seu poema políticmés explícit, versió poètica del Memorial deGreuges de 1885, que conté versos tancontundents com aquests: “De treballarvoldrien privar-nos a nosaltres (...)? /Voldrien que acotàsseu la testa gegantina, /Montseny, i tu, muntanya de Montserratdivina, / perquè Castella és plana? Perquè noté marina, / voldrien que venguéssem losports a l’estranger?”.

Hi ha en el volum, com he assenyalat,poesies inèdites, algunes de les quals vanobtenir després una gran difusió, com és elcas de L’emigrant (“melanconia covarda,enyoradora, gallega”, en deia Eugeni d’Ors,mostrant-se incapaç d’entendre per quètenia “entre nosaltres valor nacional” ), deLa Plana de Vic o de Lluny de ma terra, una deles fites del cicle de peces d’enyorament, queconté, en la segona part, una havanera quecomença: “Quan a Cuba jo arribí / me n’aní

a l’hermosa platja, / a la platja d’Orient / quemira a l’indret d’Espanya. / Davant mosplorosos ulls / papalloneja una barca / oncanten los mariners / una havanera galana./ Cantau, mariners, cantau, / no sou com jolluny de la pàtria!”

S’ha de destacar, finalment, que el llibreinclou, sobretot, composicions patriòtiques,dins l’estil englantinista propi dels anys 60i 70 del segle XIX, que Verdaguer va cultivartambé, en especial en els anys més joves, ique li va donar alguns accèssits en els JocsFlorals. Aquest és el cas, per exemple, delllarg romanç Nit de sang (centrat en elCorpus de Sang), on la força del lèxic i del’estil verdaguerians van fer exclamar alpoeta Josep Lluís Pons i Gallarza queVerdaguer hi havia “confós el Parnàs amb lacarnisseria”. En definitiva, Pàtria té interès,entre altres raons, perquè permet veure unaàmplia mostra de temes, formes i registresde la poesia de Verdaguer i, sens dubte,algunes de les seves composicions mésinteressants i emblemàtiques.

RONDALLESJ o a n A n t o n i P a l o m a

Catedràtic de l’IES Mercè Rodoreda de l’Hospitalet

ondalles és un llibre pòstum deVerdaguer. Per Narcís Garolerasabem que, si s’hagués publicaten vida de mossèn Cinto, elpoeta li hauria donat el nom deTerreroles (rondalles, llegendes i

tradicions). I hauria estat un títol més bell.Terreroles: quin sentit de la bellesa de lallengua tenia Verdaguer! I més exacte, ja quecopsa molt millor el que hi ha en el volumet.

Afanyem-nos a dir que, en aquest llibre,Verdaguer no va inventar res. Va recollir elmaterial que li havia transmès la tradicióoral (era un apassionat d’aquesta mena deliteratura) i després el va redactar amb la sevaexcel·lent prosa.

Però és bo de desglossar aquests dosconceptes.

Els romàntics es van estimar molt laliteratura de transmissió oral i sovint es vandeixar amarar per les seves obres. Faig unacita que considero molt important, pel que faa aquest tema, de Ramón Menéndez Pidal: “Yasí clarísimos varones de todas las naciones no handesdeñado de beber en tan puros manantiales [elsde la literatura oral]: Goethe, Heine, Walter Scott,Nerval, Garret, Herculano, Bécquer i Verdaguer”.

Aquesta és la cita, però ja abans Milà iFontanals s’havia adonat que Shakespeare sen’havia aprofitat a El Rei Lear i a Hamlet.

És cert que Verdaguer ha estat poc valoratper persones que no l’han llegit. Però als quel’han llegit amb una mica de profunditat noels costa gens de situar-lo entre els granspoetes europeus. D’aquí l’oportunitatd’aquesta cita. No oblidem, però, que el llibrede què parlem està escrit en prosa i en aixòVerdaguer també va excel·lir. S’ha dit que eramés bon prosista que poeta, però aquestaafirmació és fruit de la ignorància. Per diraixò cal no haver llegit Canigó i altres obres;tot i que hi ha acord que és el millor prosistacatalà del XIX i que la seva prosa té moltsregistres. En aquest volum se’ns revela comun excel·lent narrador. En la bellíssima prosaEn Rovira de Sau-Aguiló, que havia romàsinèdita i que va ser editada per RicardTorrents, a més del que hem dit, ens deixaveure una capacitat per a una prosa líricadeliciosa. A En defensa pròpia ens dóna unaliteratura periodística d’eficàcia demolidora.

A Rondalles hi trobem una prosa d’unaagilitat i una gràcia innegables, a més del seuexcel·lent lèxic català. Hi ha persones que nohan llegit Verdaguer perquè no els destorbésla seva devoció fabriana, però això ésdesconèixer Fabra i Verdaguer. El mestreFabra va fer servir l’obra de Verdaguer comcap altra d’escriptors catalans moderns per ala seva tasca de depuració i fixació de lanostra llengua literària. Ha dit ben clar JosepPla: “La llengua de Fabra no és la delsnoucentistes. És la de Verdaguer, Ruyra iMaragall”.

Diguem finalment que és un llibred’aquells que recomanem a tothom perquèva bé per a qualsevol edat. Jo mateix hecomprovat com ha agradat a alumnes deprimer d’ESO i de l’extingit tercer de BUP.

Si n’haguéssim de triar un fragment,escolliríem el del principi de Lo mariner deSant Pau. A més del que ja hem dit, l’excel·lentcatalà de Verdaguer, s’hi veu molt claramentallò que Ricardo Gullón digué que teniaGarcía Márquez: “El olvidado arte de contar”.Tots els registres de la prosa verdaguerianasurten en aquesta llegenda.

“Quin nom aquest per un pagès i per unpagès d’un racó lo més arraconat del Pirineu!Si era mariner lo fundador d’aqueixa granmasia, com s’establí a sant Pau de Segúries?I si era un llaurador o un terratinent de santPau, com i per què prendria aqueix nom?Aqueixes raons me feia jo a mi mateix alveure per primera vegada ja fa trenta anysaquella pagesa grossa i superba entre lessuperbes i grosses de la muntanya. Desitjósde saber-ne quelcom si no el cap del fil,demaní el seu parer a tres o quatre vellets delpoble, i un de Gollut, que tenia una memòriatan llarga com sa barretina vermella que lipenjava esquena avall, me contà a glops lasegüent història”.

I llavors ens narra la bellíssima llegenda.Verdaguer comença in media res. És

després que passa a la narració i fatotalment còmplice el lector amb lesinterrogacions retòriques. El seu català és avoltes oral, com ara quan empra la locució“el cap del fil”, però a la seva ploma prenuna gran bellesa literària. També empra elregistre culte en la forma verbal demaní –toti que segueix ben viva en molts punts delPaís Valencià– que a les seves mans no enssembla gens ni mica encarcarada. Tambédemostra el seu ofici quan dóna detalls(segons Mercè Rodoreda el més important)com ara quan explica com era i com lipenjava la barretina al pagès. L’adjectivaciótambé és molt encertada.

Un deliciós volumet.

A V U I S11A V U I

dimarts

23 d’abril del 2002

V

D

ARXIU

Com i per què llegir ......................

CANIGÓR i c a r d T o r r e n t s

Rector de la Universitat de Vic

aig fer la primera lectura deCanigó a l’adolescència, en elsanys que demanava a la poesiaque m’enrampés. L’edició quellegia, de 1945, era ambortografia prefabriana, arcaica,

i portava unes il·lustracions banals que nom’ajudaven pas a imaginar-me Griselda,coronat de violes de bosc son front serè.Prou que m’hauria agradat que, com aGentil, les filles de la terra em robessin moncor, però no aconseguia d’enfilar-me en elcarro volador de Flordeneu i contemplar desde l’aire la magnòlia immensa de lamuntanya de Canigó o adormir-me entre elsarbres de l’illa delitosa.

No hi hagué, doncs, electricitat i vaigdesar el poema a la lleixa de la memòria onguardem els llibres que un dia, si ens vaga,tornarem a llegir. Canigó s’hi va passar moltsanys, a l’espera que em tornés el delit dellegir-lo. No fou fins després d’una llargamarrada, que passà pels romànticsgermànics. En els meus estudis a Tübingenem vaig acostar al grup d’escriptors que hivaren construir el primer gran edifici del’Idealisme, Hölderlin, Hegel, Schelling,quan eren estudiants del seminarieclesiàstic protestant, com jo ho havia estatdel catòlic de Vic. Més que la de cap altre,l’aventura personal i poètica de Hölderlin,traspassada a Hipèrion, sí que m’enrampà.Per això vaig començar-ne la traducció.

De retorn a Catalunya se’m va il·luminarla lleixa dels llibres reservats a la relectura.Canigó n’era un. L’autor, Verdaguer, encarapatia els efectes del desprestigi que li haviacausat el nacionalcatolicisme dels anysquaranta i cinquanta, i de la manca decapacitat subversiva que les tendènciesimperants en els anys seixanta demanavena la poesia. Llegir o rellegir el poeta deFolgueroles a les acaballes del franquismeera una activitat que calia fer en secret, si unno volia convertir-se en baboia de l’escarni.

El vaig rellegir, doncs, fent veure quem’ocupava de la biografia del poeta i delsllocs de memòria que havia deixat a la Planade Vic. Al primer contacte vaig sentir que elcavaller Gentil, l’aligó tendre, agafaval’envergadura d’un heroi romàntic, i que lesfigures femenines de la pastora Griselda, dela fada Flordeneu i de la comtessa Guislaprenien l’aurèola de les heroïnesdecadentistes que anunciaven elModernisme. Més enllà dels cants de guerra,convencionals, Canigó m’enganxava pelshimnes d’amor i de comunió amb l’esperitcòsmic.

El cant de Gentil enamorat, guerrerconvertit en poeta, és la joia central d’uncollaret de pedres precioses, que són elsdotze cants del poema, cada cant un enfilallde brillants. És el cant del desig enyoradísd’una felicitat inconcreta però real,inabastable però pròxima. El cant de lainsatisfacció de l’amor. Si l’amor no porta al’absolut, per què Gentil en sent la presènciaa dins el cor?

“Mes, si jo et tinc, per què m’enyoro? / situ em somrius, doncs, de què ploro? / Lo corde l’home és una mar, / tot l’univers nol’ompliria; / Griselda mia, deixa’m plorar!”

A l’origen del poema hi ha l’elegia Los doscampanars, els dels monestirs de Sant Martídel Canigó i de Sant Miquel de Cuixà. Lacontemplació d’aquelles ruïnes, símbol dela prostració del poble català, va inspirar alpoeta un càntic a la Catalunya renaixent de

ses ruïnes, que al segle XIX, amb laindustrialització, reprenia l’embranzidanacional, que es feia visible a l’ExposicióUniversal de 1888. Canigó havia de ser totsencer un himne exultant. Per això el poetano va incloure l’elegia dels campanars a laprimera edició del poema, de 1886, i l’acabàamb un cant a la pàtria. Era el mateix anyque el bisbe Morgades, a qui era dedicat elcant XI com si fos un nou bisbe Oliba,constructor de Ripoll, l’havia coronat poetade Catalunya.

A l’edició de 1901, en canvi, pocs mesosabans de morir, Verdaguer va canviar elsentit global de Canigó. En va treure ladedicatòria al bisbe Morgades, de qui haviarebut el terrible càstig de la suspensió adivinis, amb un assetjament implacable quel’havia fet passar per deshonest i boig, i vaincloure-hi l’elegia Los dos campanars. Així, elpoema acabava amb un epíleg dedesconfiança en tota obra humana i deconfiança només en la muntanya, obradivina.

“Lo que un segle bastí, l’altre ho aterra, /mes resta sempre el monument de Déu; / i latempesta, el torb, l’odi i la guerra / el Canigóno el tiraran a terra, / no esbrancaranl’altívol Pirineu.”

DIETARI D’UN PELEGRÍ ATERRA SANTA

P i l a r R a h o l a

Periodista i escriptora

iuen els verdaguerians, entre ellsla seva primera ploma biogràfica,en Ricard Torrents, que JacintVerdaguer va viure a Terra Santa“una nova conversió”. Més que nopas viatjar cap enfora, a la recerca

de paisatges exòtics i mítics, l’home devocació mística que fou va fer una travessiacap a la pròpia fe, viscuda des d’aquellmoment d’una manera encara mésabrandada. Després de Terra Santa, Verdaguerinicia un viratge espiritual que el durà aintensificar el dejuni, l’oració i el sacrifici, ires, ja, serà igual. La “cruel i deïcida”Jerusalem, que l’espanta i l’enamora, i ambella tots els indrets on encara ressonen lespetjades de Jesús, marquen la seva part més

espiritual i, llibre en mà, podríem gosar dirque Verdaguer va ser, a Terra Santa, molt feliç.“La impressió que fan los grans mots del’Evangeli en lo lloc de la mateixa escena éssuperior a tota ponderació”, diu a Gàlgala, a lavora del Jordà. La seva mirada, d’observadorincisiu i inquiet, esdevé una miradaintrospectiva, com si les oliveres no fossin elpaisatge de finals del XIX, sinó el dibuix precísde gairebé dos mil anys enrere. Viatja enl’espai però viatja també en el temps id’alguna manera aconsegueix escriure unllibre pont entre el batec de la modernitat i elsorígens bíblics. Llegir Dietari d’un pelegrí a TerraSanta des d’aquesta perspectiva de fe ha de ser,sens dubte, d’una intensitat que sobrepassa lapròpia força de la lectura.

Però per a lectors amb menys vocacióreligiosa, el vell i prou desconegut llibre deVerdaguer ofereix incentius més terrenals ialhora igualment intensos. ¿Com és la miradad’un capellà catòlic, intel·ligent i culte, de lesdarreries del XIX, sobre aquest paisatgetorturat on encara no existeix l’Estat d’Israel,ni la lluita palestina, ni els Sharon ni elsHamàs, però ja ressonen els frecs de tres déusque es miren de cua d’ull? Seria d’unaingenuïtat imperdonable esperar deVerdaguer una visió progressista o fins i tottolerant, encara que sigui perspicaç. Com nopot ser altrament, doncs, el llibre deVerdaguer és, en frase de Ramon Pinyol,políticament incorrecte, tant que menysprea elsàrabs que troba al seu pas: “Raça fanàtica,sorda i cega, ramada d’homes que el profetaMahoma junyí a son carro en son triomf através de l’Àfrica, l’Àsia i Europa, moros quetenen una fe cega, tan cega que necessita dela nit de la ignorància per viure”... Menyspreaencara més els ortodoxos, coptes i tota menade protestants que troba als llocs sagrats i elsepítets que els dedica són ben acolorits:“cismàtics”, “sectaris”, “ignorants”,“fanàtics”... Però sobretot, en coherència ambla seva fe viscuda sense gaire filtre racional,expressa el seu menyspreu, ratllant l’odi, capals jueus que es troba, “pobres i avilis néts desos botxins”, i els descriu amb tota menad’improperis. “Cada any se beuen la sang d’uninfant cristià”, assegura convençut, iconvençut està, també, de la seva culpaassassina. Pitjors que “moros” i “sectaris deLuter”, els jueus són, en verb verdaguerià,curulls de tots els defectes que espanten unhome sant. Com és evident, doncs, no estracta de la visió d’un demòcrata solidari od’un creient interreligiós o senzillament d’unobservador neutral. És la visió honesta isalvatge d’un catòlic convençut del’hegemonia prepotent de la seva fe perdamunt de les altres, fora de la qual els poblesde Terra Santa viuen en la pura incivilitat.

Per què llegir ara la visió necessàriamentesbiaixada del pitjor Verdaguer ideòleg,damunt d’una terra convulsa? Primer perquèés el Verdaguer prosista, tan poc llegit, tanpoc fruït i tanmateix tan brillant. Segon,perquè la mirada de Verdaguer travessantJericó, Nabulus, Betlem, Natzaret, Carmel,Jerusalem, Ram Al·lah, i fent-ho des de laperspectiva de més d’un segle, és d’un interèsextraordinari, fins i tot periodístic. No nomésexistien les ramal·lahs quan Verdaguer vatrepitjar-los. Existien ramal·lahs habitades peràrabs, per jueus, per cristians... Per a aquellsque creuen, per exemple, que els jueus faquatre dies que hi són, es trobaran ambalguna sorpresa... Però sobretot Verdaguer,amb la seva mirada obliqua, amb els seus ticsracistes i intolerants respecte als altres, ensdóna molta informació de com es va congriar,memòria enllà, l’odi entre religions. Tres déusúnics, tres úniques creences, tres úniques fes.Inexorables, inapel·lables. Tres déus i una sola,estreta, eixuta, indòmita terra. Res del quepassa ara hi és aliè.

. ..................................................................................................................... ....................................................................................................................

A V U IS12A V U I

dimarts

23 d’abril del 2002

Les ciutats de Verdaguer ......

BARCELONAF r a n c e s c C o d i n a

Especialista en l’obra de Verdaguer ‘Barcelona’

Verdaguer voliauna Barcelonaque fusionés lamodernitat ambla tradició, elprogrés amb la fe

Com altres gran escriptors oc-cidentals, Verdaguer va re-flectir en els seus escrits l’im-pacte d’un fenomen històric

de primer ordre: l’eclosió de la ciutatindustrial, encarnada en la Barcelonade la segona meitat del segle XIX. Du-rant aquest període, la capital de Ca-talunya va sofrir una autèntica meta-morfosi. Va ser el resultat de la indus-trialització, l’enderrocament de lesmuralles, la urbanització de l’Eixam-ple, l’organització de l’Exposició Uni-versal del 1888 i l’annexió dels muni-cipis veïns. Tot plegat va propiciar unsalt demogràfic espectacular: dels pocmés de dos-cents mil habitants del1860 fins als més de mig milió del1900. Alhora, enmig de la intensifica-ció dels conflictes polítics i socials,Barcelona va esdevenir un formidablecentre impulsor d’iniciatives artísti-ques i culturals, des de la instauraciódels Jocs Florals fins a l’esclat de l’ar-quitectura modernista.

Verdaguer ens ha deixat un testi-moni literari excepcional d’aquestamutació històrica. La seva percepció dela ciutat va ser sempre, com a mínim,

ambivalent. En l’etapa juvenil va os-cil·lar entre la fascinació i la repulsió.Com a escriptor jove i ambiciós, eramolt sensible a l’atracció de Barcelona,per on calia passar si es volia prosperaren el món de les lletres. Però, com ajove muntanyès seminarista, formaten una cultura tradicional i religiosa,li dolia el contrast entre una Muntanyasenzilla i virtuosa i una Babilònia so-fisticada i moralment relaxada.Aquesta dialèctica s’expressa en el ro-manç juvenil Diades de glòria, escrit ar-ran dels primers èxits que va assaboriren els Jocs Florals del 1865. En els ver-sos finals, la protagonista femenina–un alter ego del poeta, que es debatcom ell entre la sobrietat muntanyen-ca i les esplendors urbanes– resol elconflicte a favor de la ciutat, amb unafrase premonitòria: “quan no seré pa-gesa,/ seré barcelonina”.

En l’etapa de pleni-tud, Verdaguer, instal-lat al Palau Moja deBarcelona, on gaudiadel mecenatge delsmarquesos de Comillas,va encaixar l’embranzi-da de la ciutat amb unareacció ambigua, queoscil·la entre el plany il’entusiasme. Plany pel

procés de laïcització, per la propagaciód’ideologies hostils a l’Església i lacultura tradicional, i també per ladesaparició d’edificis religiosos emble-màtics, com va denunciar a La palmerade Jonqueres, de Pàtria (1888): “lo fill veufer teatre del temple de sos pares.”Entusiasme pel progrés econòmic i lacreixença urbana, que va celebrar enl’oda A Barcelona (1883), en la qual laciutat –en contraposició a París, lagran urbs descristianitzada– és invo-cada com una capital providencial-ment elegida, cridada a fusionar lamodernitat amb la tradició, el progrésamb la fe: “Treballa, pensa, lluita; mescreu, espera i ora”.

Les tràgiques vivències queVerdaguer va experimentar enels deu últims anys de vida vanenriquir la seva percepció de

la ciutat, i van congriar-ne una novarepresentació, sovint ombrívola i in-quietant, a voltes esperançada. Així, enla poesia A un rossinyol de Vallvidrera,Barcelona hi apareix com una gàbiaque amenaça d’empresonar el rossi-nyol, l’ocell del paradís, cantor com elpoeta de l’enyor celestial, si s’arrisca adeixar la puresa deserta dels cims i adavallar a la plana habitada. Allà baix,la xarxa de carrers de l’Eixample, si-mètrica i uniforme, obra de l’home,

captura els éssers es-queixats de la naturaexuberant i multifor-me, creació de Déu,com s’exemplifica en laprosa A l’alzina del pas-seig de Gràcia. O bé en elpoema Les tres munta-nyes, en què els anticspagesos dels vessants deCollserola són transfor-

mats en ciutadans a mesura que la ciu-tat allarga els seus tentacles, les carre-teres i els ferrocarrils. Una imatge quefa pensar en el poeta flamenc d’ex-pressió francesa Émile Verhaeren, au-tor de Les Villes tentaculaires (1895).

Si s’observa globalment, l’experièn-cia de Verdaguer en relació amb l’àm-bit urbà, poèticament transfigurada,traça una trajectòria que va de les il-lusions de la joventut a les constataci-ons de la maduresa, i d’una primeraesperança de glòria mundana a unadarrera esperança de glòria espiritual.Com ja ha estat dit, el punt d’arrencadaes troba en la poesia juvenil Diades deglòria, en què Barcelona és pressentidapel jove escriptor com el marc del futurtriomf literari i social. El punt d’arribadaes pot situar en la prosa dels darrersanys Lo cornamusaire, que constitueix unarèplica de Le vieux saltimbanque, un delsmés celebrats petits poemes en prosa deBaudelaire. El poeta se’ns presenta arasocialment rebaixat, abatut per la tribu-lació i l’esplín, convertit en un personatgeanònim enmig de la massa urbana, quetanmateix, bo i desafiant la incompren-sió col·lectiva, s’aferra a la poesia com avia de salvació personal.

Així doncs, la imatge de la ciutat queprojecta l’obra de Verdaguer no pot serreduïda a cap formulació esquemàtica.És justament per la seva ambigüitat vi-sionària –i no pas pel seu llast ideològico pel seu localisme històric i llegendari–que alguns dels textos verdaguerianssobre Barcelona resulten pertinents peral lector d’avui. Per la mateixa raó queho són alguns dels escrits d’altres granspoetes sobre altres grans ciutats, com elsde Wordsworth sobre Londres, Whit-man sobre Nova York i Baudelaire sobreParís.

ROMAR o s s e n d A r q u é s

Professor de filologia italiana de la UAB

Tots els camins porten a Roma?Potser sí. Però només una Ro-ma ha de colpir el viatger. Lesaltres Ciutats Eternes possibles

són tan sols il·lusions òptiques, fruit dela visió fragmentada que presentenmultitud de bocins d’un mirall trencat.Per tant, no la ciutat d’interès arqueo-lògic de Les antiquités de Rome de Du Be-llay, del Voyage en Italie de Chateaubriand(que la considerava el “museu més me-ravellós de la terra”) o de Promenades deRome de Stendhal (que li produïa unaemoció tan forta i incomunicable noméscomparable a la música de Cimarosa), nil’urbs creada i ordenada per l’art des-crita per Goethe en el seu Viatge a Itàliao la dels turistes que a final del segle XIXcomençaven a ser legió, ni fins i tot laciutat enrunada que, malgrat tot, encarapodia ser “centre espiritual i intèrpretdel món” de què ens parla George Eliota la novel·la Middelmarch (1872). Res. LaRoma de Verdaguer (que el 1878 hi vafer un romiatge naval, del qual va deixarconstància a La Veu de Montserrat d’aquell

any) és l’urbs cristiana, al centre de laqual hi ha el Vaticà, estel i sentit últimd’aquell lloc, sense el qual tota percepciód’aquella és insensata, pur turisme frívolo arqueològic. Costa i Llobera, que tam-bé s’hi havia passat força temps, no potser més clar: “Lo turista, que no cercasinó obres d’art, poc trobarà que li cridil’atenció en aquell cenobi”. Sobretotperquè en aquells anys, els romeus delmón catòlic hi anaven a fer costat a LleóXIII, que com el seu antecessor, Pius IX,es considerava “presoner” del governitalià arran de l’ocupació dels EstatsPontificis. D’aquí que s’interpretés la te-òrica quarantena de tres dies que el po-eta de Folgueroles i els altres feligresoshagueren de passar al port de Civita-vecchia, com una veritable persecucióperpetrada pels polítics liberals italians.Vegeu en aquest sentit Lo romiatge desanta Teresa dins Idil·lis i càntics i l’Himne aLleó XIII (“Del Vaticà rugeix en l’alta roca,/ Mes son rugit és la veu del Cel, / [...] i elVaticà que avui és un Calvari, / serà pervós un gloriós Tabor”.) Si bé el Papa el varebre a les Galeries del Vaticà, Verdaguerno fa cap referència a Raffaello, a Mi-chelangelo o als molts altres mestresque contenen aquells museus, ni capmenció de Bernini ni de monumentscatòlics o pagans de la ciutat. Nomésparla d’aquesta veu del Cel, de la matei-xa manera que interpreta l’ufanosa na-tura de Vic com el resultat de la predi-cació que hi feu sant Francesc. La Romade Verdaguer no és meta, sinó etapa,idea, far que reflecteix la llum de Déu.L’ànima de la ciutat, ve a dir en el seuHimne a sant Francesc, només s’obre alsromeus, no als viatgers o als turistes.

MADRIDJ o r d i G r a u p e r a

Escriptor

La relació de Verdaguer ambMadrid s’explica molt béamb la carta que MarcelinoMenéndez Pelayo li va dirigir

després d’haver rebut i llegit Canigó,datada el 25 de gener de l’any 1886.Segurament la connexió entre unVerdaguer que escriu Pàtria i unaCastella distant quant a amistat peròpropera quant a amenaça semblariadifícil. Però és en la poesia de Ver-daguer i en el seu clericalisme on hiha un punt de connexió. Al marge deles visites puntuals a la ciutat i del’acollida que els agustinians li vanoferir en les seves hores baixes, larelació de Verdaguer és sobretot po-ètica i espiritual. En aquests dossentits és on millor coincideix ambaquesta èpica i aquesta mística defons catòlic tan ibèriques que apa-reix amb vehemència a L’Atlàntida iel Canigó. Per això no és gens estra-nya la valoració que en fa MenéndezPelayo: «‘Canigó’ me parece un poemamás humano, y por lo mismo más inte-

resante que la ‘Atlàntida’, aunque siem-pre en las obras largas de usted, las partesdescriptivas y la parte lírica vencen conmucho a la parte dramática o novelesca.Sin embargo, repito, que ‘Canigó’, aunbajo este aspecto, interesa y senyala unanueva i fecunda dirección en el talento deusted. Los dos cantos en estilo de canciónde gesta son de una rapidez y de un ím-petu guerrero que verdaderament entu-siasma y arrebata. La idea de presentar lacivilización cristiana coronando con lacruz los Pirineos y disipando las supers-ticiones gentílicas que poblaban aquellosvalles, me parece feliz y poética, y ha sidobuen acuerdo enlazar con ella el nombredel obispo Oliva”.

No oblidem que tot i l’incipientcatalanisme romàntic que envoltaVerdaguer, ell, com la majoria delscatalanistes del moment, sent que hiha un destí comú amb tots els poblesd’Espanya, i això es desprèn de la sevapoesia. Per això davant un Bodelaireque estava escribint Les Flors del Mal idavant tot un romanticisme europeuque converteix el culte a l’individu enl’epicentre de la seva espiritualitat ide la seva creació, és natural queVerdaguer connectés més amb l’a-fany d’èpica d’un Menéndez Pelayo. Ique de la seva relació epistolar ensorgís una veneració i amistat mútu-es, per això no estalvien elogis: “Trozoshay en Canigó que igualan o superan a losmás celebrados de Víctor Hugo, con quientiene usted un remoto aire de família, enaquello, se entiende, en que Víctor Hugo esdigno de alabanza”.

Verdaguer i Madrid, amics pelsversos.

. ..................................................................................................................... ....................................................................................................................

A V U I S13A V U I

dimarts

23 d’abril del 2002

Les ciutats de Verdaguer ......

SANT PETERSBURGM a r i a L l u ï s a P l a n s

Llicenciada en filologia catalana

Entre les moltes cartes d’elogique Verdaguer va rebre per lapublicació de L’Atlàntida, n’hi vaarribar una d’Ivan Martinov, je-

suïta i escriptor rus que vivia a París.Martinov li feia saber que un amic co-mú, el comte de Puymaigre, li haviadeixat el seu poema i encara que nocomprenia del tot el català, la lecturaque n’havia fet l’havia convençut que elselogis de què havia estat objecte no erenexagerats. El pare Martinov es mostravaenamorat dels passatges Balada de Ma-llorca i Somni d’Isabel, que li havien des-pertat el desig de traduir-les en vers rusper poder donar als seus compatriotesun tast de “petit cel de poesia”, perquè aRússia, li deia, “estimem les coses bellesmés del que us penseu, i sabem apreci-ar-les segons el seu mèrit”. Martinov varegalar L’Atlàntida a un conegut seu deSant Petersburg molt influent en lapremsa russa, que, entusiasmat, es vacomprometre a divulgar-la. La dificultates va presentar quan el literat rus vacomençar a traduir la rica expressió po-

ètica verdagueriana i es va trobar que niel diccionari de Labèrnia ni el de Saurano en recollien totes les paraules, per laqual cosa Verdaguer va proveir-lo de lacorrecta versió dels mots més difícils.

L’any 1884, Eusebi Güell va convidarel poeta a fer un viatge a Berlín, on haviad’anar per qüestions de negoci. Els uniauna gran amistat, entre altres cosesperquè tots dos eren bons conversadors,entusiastes viatgers i els únics a can Co-millas que parlaven català. Acabat el vi-atge, Güell va decidir allargar el trajectefins a Sant Petersburg, on arribaren el 25de maig al vespre. Els dos homes ja sa-bien que Verdaguer era conegut a laciutat perquè la influència en la premsade l’amic del pare Martinov va ser un fetevident i alguns periòdics de Sant Pe-tersburg havien donat informació i pu-blicat ressenyes elogioses de L’Atlàntida,l’any 1879. Com sigui, Jaume Collell, enuna carta a Teodor Llorente, el 1886, lidiu que el pare Martinov té traduïts alrus alguns fragments del poema. Nohem sabut res més d’aquesta traduccióni de la seva posterior publicació, peròha quedat constància que a Sant Peters-burg algú va treballar perquè el nom il’obra de Verdaguer hi fossin presents.

PARÍSR i c a r d T o r r e n t s

Rector de la Universitat de Vic

El viatge a París de Jacint Verda-guer, a la primavera de 1884, esva produir en una època en quèel melic de França s’havia con-

vertit en la capital mundial de la vidaartística i literària, i s’hi respirava l’es-clat de l’Exposició Universal de 1878.Verdaguer hi va anar amb Eusebi Güell,el capità d’indústria, polític, gendre delmarquès de Comillas, mecenes i clientde Gaudí. Verdaguer i el futur comte deGüell van arribar a París de tornada d’unviatge al centre i al nord d’Europa, queels va portar als principals centres in-dustrials, Lió, Ginebra, Colònia, Berlín,Sant Petersburg, i va acabar a París.L’objectiu del viatge era vendre la patentd’un invent, aplicat a la fabricació delvellut, de l’enginyer i polític Ferran Al-sina, alt empleat i assessor de Güell.

Verdaguer també hi tenia interessos, aParís: literaris. Hi va coincidir amb Fre-deric Mistral, “emporté par le tourbillon dela vie parisienne”, a qui havia demanatautorització per traduir al català el poe-ma en provençal Nerto, de 1884. Els dospoetes de literatures germanes i senseEstat s’havien conegut a Barcelona, al’Ateneu, l’any 1868, en ocasió dels Jocs

Florals, quan Verdaguer era tot just unajove promesa i Mistral va profetitzar-lique triomfaria. A París, l’escriptor occità,que l’any 1905 obtindria el premi Nobel,era hoste dels seus col·legues, que volienreconciliar-lo amb la capital de França.Verdaguer va ser el convidat d’honor delsopar homenatge a Mistral, que va de-dicar part del discurs a rememorar l’es-tada a Barcelona, la coneixença del joveVerdaguer i l’argument de L’ Atlàntida.

Dos anys més tard de Verdaguer, vaser Narcís Oller el que va anar a Parísacompanyat del crític literari i periodis-ta Josep Yxart. Escric això tot i que apa-rentment res no lliga el viatge de Ver-daguer amb el d’Oller/Yxart a París. Elprimer, capellà catòlic militant, va dei-xar les seves impressions A vol d’aucell.Apuntacions d’un viatge al centre i alnord d’Europa, una visió catastrofistadel que li suggeria el París revolucionari,babilònia de l’Apocalipsi, inundada pelmaterialisme. Per Verdaguer, Mistral re-presentava la fe catòlica i el futur de laProvença, mentre que Victor Hugo iÉmile Zola no eren sinó expressió de lairreligió i la decadència de França. Olleri Yxart, en canvi, que anaven a veure unÉmile Zola tiomfant, veien París com unmodel social i artístic.

Tant se val. Aquells viatges fan pen-sar en uns temps en què Europa teniala capital del món prop de la capital deCatalunya; en què l’Atlàntida de Verda-guer i La papallona d’Oller eren obres deles editorials de París, amb un mateixtraductor, Albert Savine, Maître en GaiSavoir; un temps en què la Barcelona del’Exposició Universal de 1888, deuanys després de la de París, acompliriaels desitjos de Verdaguer, d’Oller id’Yxart d’esdevenir una gran capitalper a Catalunya.

NOVA YORKI s i d o r C ò n s u l

Editor

Fa un mes i mig vaig parlar de lamodernitat de Verdaguer en unhotel del carrer 44, prop de laCinquena Avinguda, al rovell de

l’ou de Manhattan. Va ser en l’acte in-augural de la segona Setmana de Cul-tura Catalana a Nova York i vaig mirard’entendre la jugada com una picadad’ullet sobre la fermesa d’una voluntatpolítica i el relleu que es vol donar, toti les crítiques prèvies, a la recuperació deVerdaguer.

L’acte acadèmic va suposar un retorndel poeta a Nova York 125 anys desprésque el seu nom s’hi escampés per primercop des de les pàgines de La Llumanera deNova York, el juny de 1877, en una crò-nica de Serafí Pitarra des de Barcelona.Frederic Soler la va escriure el mateixvespre d’aquells memorables Jocs Floralsque van convertir Àngel Guimerà enmestre en gai saber i van donar el premiextraordinari a L’Atlàntida de Verdaguer.L’ànima del singular Pitarra era encaratrasbalsada mentre la redactava. Parlantde L’Atlàntida diu que és una obra de ge-ni, on “brolla la inspiració en tots soscants” i que el seu jove autor, premiat enaltres certàmens, no ha fet sinó corro-

borar les esperances que hi havien fun-dat les lletres catalanes.

Publicació insòlita en ella mateixa, LaLlumanera de Nova York va ser l’obrad’Artur Cuyàs, un barceloní inquiet de lamateixa lleva de Verdaguer, fill d’unempresari establert a Nova York en ne-gocis d’hostaleria. La Llumanera es vaocupar amb atenció dels Jocs Florals i esva afanyar a publicar els poemes guar-donats. Davant de la impossibilitat defer-ho amb L’Atlàntida, atesa la seva ex-tensió, Cuyàs va optar, a més de repro-duir-ne el sumari, per mantenir el caliude l’enorme impacte que arreu va causarel poema. Va ajudar a construir el miteliterari donant notícia de la recepció bi-bliogràfica de L’Atlàntida fora d’Espanya,a subratllar-ne els projectes de traduccióque es posaven en dansa, entre els qualsuna versió al rus, la traducció francesade Savine i l’anglesa de Bonaparte-Wyse,i convocant, a més, un concurs per apremiar el millor dibuix sobre Les glòriesde Catalunya o bé el poema d’en JacintoVerdaguer L’Atlàntida, guanyat per Anto-ni Vilanova. A més, l’epistolari entreCuyàs i el poeta dóna fe del projected’un monogràfic sobre Verdaguer a LaLlumanera que no es va arribar a publi-car. L’editor havia previst la reproducciód’un dels cants del gran poema il·lustrat“sia amb un dibuix, sia en vàries vinye-tes”. “Amb això, amb lo retrato de vostèi la seva biografia i, si tant pogués espe-rar, amb una petita composició inèdita,lo número tindria un valor inaprecia-ble”. El projecte no va tirar endavant,però la revista va continuar amatent al’obra de Verdaguer: li va publicar dospoemes (Lo noi de la mare i Vistes de Mont-serrat) i el va felicitar cordialment quan,amb La barretina, fou proclamat mestreen gai saber, el maig de 1880.

BUENOS AIRES I MANILAR a m o n P i n y o l

Vicerector acadèmic de la Universitat de Vic

Apartir del triomf de L’Atlàntidaen els Jocs Florals del 1877,Verdaguer es va convertir enla primera figura de les lletres

catalanes. Des de llavors, les seves po-esies, un cop publicades, solien ser re-produïdes, gairebé sempre sense per-mís, per molts òrgans de premsa cata-lana. En aquella època, la propietatintel·lectual no era un bé gaire respec-tat pels mitjans periodístics. Però laqüestió no amoïnava especialmentVerdaguer, ans al contrari, l’afalagava.De fet, va aconseguir una difusióenorme per aquest sistema. Va ser enun setmanari català editat a BuenosAires, L’Aureneta, on potser es va pro-duir l’apropiació indeguda més desca-rada d’una obra de Verdaguer. La re-vista va publicar el 1877 en fulletó totaL’Atlàntida, que, a més, l’any següent varecollir en un volum solt. El direc-tor-editor, Francesc de Paula Aleu, hova notificar després a Verdaguer, elqual, lluny de prendre-s’ho malament,segons sembla, va agrair l’edició i en-

cara, el 1883, va publicar un poema,L’Oreneta (aplegat el 1888 dins el volumPàtria) dedicat a la revista i al seu di-rector.

L’èxit popular més notable d’unapeça verdagueriana després de L’Atlàn-tida va ser l’oda A Barcelona, que va ob-tenir una difusió extraordinària. A lesFilipines, el 1883, al cap de pocs mesosd’haver estat premiada, se’n va fer una“edición costeada por varios catalanes yaragoneses residentes en Manila”, de laqual tampoc no consta que se’n de-manés autorització a l’autor. Es tractad’un opuscle de dinou pàgines, ambl’original i una versió castellana aca-rats, datat el 21 de setembre de 1883.La traducció és de l’escriptor manresàFrancesc de Mas i Otzet, que llavors erael governador de la província de Ba-tangas, a l’illa de Luzón. A més de l’e-dició, aquells emigrants li van enviaruna corona de llorer d’argent, “treba-llada per artistes indígenes”. Verda-guer, agraït, va regalar la corona a laMare de Déu de Montserrat i va es-criure el poema Als catalans de Filipinesque m’han enviat una corona de llorerd’argent, inclòs després en els llibresCaritat (1885) i Montserrat (1898).

A V U IS14A V U I

dimarts

23 d’abril del 2002

El context...............................

La Catalunya de Verdaguer:efervescència i convulsió

G e r a r d H o r t a

Antropòleg

“A les zones rurals, els infants hande fer deu, onze, dotze quilòmetresper anar a treballar. I a Barcelona,la mortalitat puja el 1882 i éssuperior a la mitjana espanyola”

El 1850 Verdaguer técinc anys: el 27 percent de les tropes del’exèrcit espanyolsón a Catalunya, onviu el 10 per cent de

la població espanyola. Entre el1814 i el 1900, Catalunya viu mésde seixanta anys sota l’estat d’ex-cepció. El 1855 Verdaguer fa 10anys: els fabricants es neguen asignar contractes col·lectius, i elstreballadors engeguen la primeravaga general dins l’Estat. La fi dela repressió militar i els afusella-ments, la reglamentació del dreta l’associació obrera i la reduccióde la jornada laboral d’infants iadolescents són alguns dels com-promisos que s’arrenquen al go-vern. Poc després, el 1856, laburgesia dóna suport al cop mi-litar reaccionari d’O’Donnell, quemarca el final del Bienni pro-gressista i el retorn a la clandes-tinitat del moviment dels treba-lladors catalans.

L’urbanista federalista IldefonsCerdà, mort en la pobresa, des-criu les dures condicions de vidade la classe obrera de Barcelona el1856, pocs anys deprés que F.Engels estudiï la situació delproletariat anglès el 1848. Alsanys 50 i 60, el descens dels sousés paral·lel a l’augment del preude l’arròs, la farina i d’altresproductes bàsics. La Renaixençamostra l’efervescència d’una so-cietat esclafada però no pas sub-misa. Guimerà, Oller, Verdaguermateix i Maragall seran nomsparadigmàtics. Si les col·lectivi-tats catalanes no haguessin tin-gut consciència de si mateixes, ila necessitat d’articular-se en ter-mes polítics i culturals, la Renai-xença no hauria reeixit. Que Ca-talunya renasqués al XIX és mésdiscutible, ja que al XVIII Catalu-nya no havia pogut ser assassi-nada tota sencera.

E l descontentament de la soci-etat catalana culmina amb La

Gloriosa, en què els movimentssocials progressistes, demòcrates,federalistes i republicans tombenla monarquia borbònica, reflexd’un model social caduc: els re-trats d’Isabel II cremen al costatdel de Felip V. Malgrat que s’en-derroqui la Ciutadella, se supri-meixin les quintes i es dissolguinels Mossos d’Esquadra, la desac-tivació de les juntes revolucionà-ries i el desarmament dels vo-luntaris i de les milícies aturaunes transformacions que recla-men amplis sectors socials. LaConstitució del 1869 possibilitaunes certes llibertats i la reorga-nització de les societats obreres,que a Catalunya s’apropen a l’a-

narcosindicalisme de base baku-ninista. La Comuna de París, el1871, amb tot el seu rerefonscol·lectivista, espanta la burgesia.L’Església catòlica, que dóna su-port a les elits financeres i polí-tiques, veu com el pas del camp ala ciutat posa en perill el seumonopoli del sagrat i permet anombrosos catalans adscriure’s al’espiritisme, per exemple, ques’estén com una taca d’oli entretreballadors i menestrals a partirdel Sexenni democràtic. L’Esglé-sia no satisfà les necessitats d’unpoble al qual s’imposa un fortprocés de desestructuració; lesheterodòxies sí que ho fan: vehi-culen la reivindicació del cristia-nisme primigeni en qualitat dedipositari de les raons per a l’a-mor, la justícia social, la caritatigualitarista i la llibertat, al cos-tat de l’assumpció del racionalis-me i de la pràctica empirista delmodel positivista.

El liberalisme federalista de laPrimera República, fruit a Cata-

lunya de la majoria federal iobrerista, no pot fer front ni a lainsurrecció carlina ni a un exèr-cit al servei del conservadorisme.La proclamació de l’Estat Catalàel 1873 és ensorrada. En el con-text de crisi que se’n deriva –no-va clandestinització de la dissi-dència, des de l’obrerisme fins ala religiositat, i davallada del su-port als federals–, eclosionenamb claredat els dos projectes decatalanisme polític que marca-ran el segle. D’una banda, hi ha elcatalanisme progressista, laïcis-ta, racionalista, modernitzador iregenerador que encarna ValentíAlmirall (influït per Jefferson,Spencer, Stuart Mill, Darwin) i elmoviment aplegat entorn delprimer diari en català fundat perell, el Diari Català. Guimerà, Al-davert i Matheu, des del grup deLa Renaixensa, mantenen una líniacontrària a la participació políti-ca, oposada tant a la d’Almirallcom a la catòlica del grup vigatàde La Veu de Montserrat (Collell,Verdaguer mateix, Torras i Bages,hisendats com ara Abadal i Ver-daguer i Callís).

Els esquerrans acusen el modelcatalanista conservador de feruna interpretació culturalista i

classista en termes polítics, i d’a-magar sota la senyera interessosde classe. En recordar l’inici delXX, Marià Martínez Cuenca asse-nyala: “Marx i el català els vaigaprendre a la vida al carrer”. Elque és evident és que, des deprojectes polítics oposats, hi hauna reivindicació del catalanis-me com a concepte dinàmic en-frontat a un estat uniformitzadori endarrerit.

L’ apoliticisme anarquista re-butja l’Estat, especialment

l’Estat centralista espanyol, fontde greuges i repressió. I l’esperitautonomista i federalista de l’a-narquisme català en redobla l’ar-relament. El 1881 es funda la Fe-deració de Treballadors de la Re-gió Espanyola, la qual es desinte-grarà més endavant en diversessocietats obreres, en lluita peruna jornada laboral de 8 horesque no podran aconseguir en totel segle XIX. La realitat desmen-teix promulgacions jurídiquescom la llei del 1873, que prohi-beix el treball en fàbriques, ta-llers, fundicions o mines dels in-fants (nens i nenes) menors dedeu anys: un informe governa-mental elaborat quinze anys des-prés denuncia l’explotació d’in-fants a partir dels 6 anys, obligatsa treballar entre deu i tretze ho-res al dia per uns sous exigus. Ales zones rurals, a més, els infantshan de fer deu, onze, dotze qui-lòmetres cada dia per anar i tor-nar al centre de treball. I a Bar-celona, la taxa de mortalitat l’any

1882 (35,92 per mil) és set puntssuperior a la del 1857, i superiora la mitjana espanyola. En la si-tuació immisericorde d’explota-ció social i d’uns medis popularsmiseribilitzats i reprimits brollala violència anarquista amb lesaccions terroristes contra empre-ses, el públic de platea del Liceu,el general Martínez o la processódel Corpus als anys noranta. AlPenedès, el Vallès i el Camp deTarragona s’agreuja el conflicteentre els propietaris i els rabas-saires, amb la fil·loxera de rere-fons, mentre treballadors urbansi pagesos són enviats a Cuba i lesFilipines per ser-hi delmats. Eltrasbals que provoca a Catalunyala pèrdua de les últimes colòniesextrapeninsulars de la monar-quia castellana, el 1898, és méspolític que econòmic.

Tots els moviments socials dela Catalunya del XIX, doncs, s’ex-pliquen en tractar de la comple-xitat i l’amplitud ideològica delscatalanismes de la darreria delXIX. S’hi ha de veure l’eferves-cència d’una societat immergidaen un combat antagònic amb ellamateixa. Al segle XX es palesa quèhi ha en termes socials darrerecada projecte de país. El 1902, pocabans de la mort de Verdaguer,Barcelona és escenari –com quanera menut–, d’una vaga generalesclafada militarment: 17 ciuta-dans morts, centenars de detin-guts i milers d’acomiadats –Lacàrrega, de Casas, prové d’aquí–.La negativa inicial a enterrarVerdaguer a Barcelona obeeix a lapor que justament qui sortirà aacomiadar-lo és el mateix poblereprimit. Fins al 1936, pel comiatde Bonaventura Durruti, no estornarà a viure un enterramenttan multitudinari. Al de Verda-guer, però, la policia vigila laciutadania.

➤ ➤ ➤

MísticaJ o r d i G r a u p e r a i G a r c i a - M i l à

Escriptor

“Vull anar al Cel; per això n’heescrit aqueixos cants d’anyo-rança.” Aquesta frase que per-tany al pròleg d’Al Cel és segu-

rament la que explica millor la intencióde Verdaguer en la seva poesia mística.Verdaguer vol anar al Cel i tot el que fa, totel que diu, tot el que escriu té com a ob-jectiu l’eternitat celestial. El primer ésaquesta voluntat, aquest desig. Quasi comsi es tractés de l’enamorat vers l’enamo-rada Verdaguer aboca tot el seu amor, totel seu anhel cap a aquest Cel que ell escriuen majúscules. La perfecció que ell somiarecull totes les ambicions de Verdaguer. Isí, potser ambicions és una paraula inade-quada per parlar d’àngels i serafins, peròés que Verdaguer aboca en el Cel totes lesmisèries que veu a la terra, en positiu. Latristesa la converteix en joia, la por enseguretat, l’enveja en generositat, i lamentida, el dubte, l’engany i la hipocresiaes converteixen en la llum certa de Déu.Però, a més, en aquest somni místic es veu

al costat de Déu Pare contemplant la sevallum, gaudint d’un èxtasi etern al costatde la Verge Maria i de tots els Sants, comsi en fos un més, un més! Però del que dedebò fuig Verdaguer és de la seva pròpiamisèria. Al Cel totes aquelles foscors queel fan sentir culpable seran només llum,totes aquelles injustícies de les quals haestat objecte deixaran pas a una veritablecomprensió i, sobretot, a un veritable re-coneixement de la seva tasca com a poeta.En el seu voler anar al Cel, però, hi haimplícit el seu: “Vull fugir de la terra”. Hiha una certa actitud d’evasió. L’exaltacióde les virtuts del Cel, tant les individualscom les col·lectives, com les ambientals, éstan exagerada (com correspon a qualsevoldivinització) que s’ha vist forçat a cons-truir-la depreciant tot allò que pertany almón terrenal. Així, en els versos de Ver-daguer, la terra és converteix en un marple de “golfos de neguit” i “d’onades detristesa”. No se sap si ha construït la

A V U I S15A V U I

dimarts

23 d’abril del 2002

ARXIU

A l’esquerra,una imatge deHerder; i a ladreta, unade Schiller

ARXIU

El context...............................

Verdaguer vist des delRomanticisme europeu

M a r i s a S i g u a n

Catedràtica de literatura alemanya de la Universitat de Barcelona

L’any 1769 el jo-ve Herder vaemprendre unviatge per mar.Fugia de Riga,de les seves fei-

nes com a pastor en aquella ciutat,de la seva vida anterior, i fugia capa França, per conèixer el que era elbon gust i la modernitat. De fet, noho va trobar: França i l’estèticaclassicista que hi regnava el vandecepcionar. La seva sensibilitatera ben diferent, i n’és una bonamostra el diari que va escriuredurant aquell viatge. La fascinaciódel mar i l’estat indefinit, d’espera,del navegar li inspiren reflexionssobre l’origen del narrar: “Ajun-tem ara el desig de veure merave-lles amb el costum de l’ull de tro-bar meravelles: on neixen narraci-ons veritables?”

Mirant l’horitzó es desitja veuremeravelles, per tant se’n veuen. Iresulta impossible no intentardescriure-les.

H erder està descobrint la ne-cessitat imperiosa de fer lite-

ratura des de la voluntat i la capa-citat de veure meravelles. Desco-brir la necessitat que tenen elshumans de fer poesia, i reunir to-tes les manifestacions possiblesd’aquesta poesia volia dir peròque, a poc a poc, la unitat de la li-teratura, basada en les lleis de lapoètica clàssica, es dissol en la di-

versitat de les literatures nacio-nals. L’herència comuna de la tra-dició grecollatina, una retòricaunitària i una poètica normativa,s’oposaven als intents de desenvo-lupar nous criteris per a la des-cripció de la diversitat literària, imentre aquesta tradició mantin-gués el seu prestigi era difícilavançar en els nous camins indi-vidualitzadors, variats. Potser éssignificatiu que fossin alemanysqui formulés aquestes idees, que elRomanticisme sorgís en nacionsque no tenien una forta tradició

clàssica a la seva literatura. Qui noté mitologia ni tradició clàssiquesa la seva tradició ha de descobrirles tradicions populars autòctones,podríem dir parlant de forma bas-tant irreverent. També són intel-lectuals alemanys d’aquesta època,parlants d’una llengua difosa permolts petits Estats, els qui relacio-nen la llengua amb el poble, elsqui defineixen la consciència depoble a partir de la consciència dela seva llengua i la seva literatura,de les seves tradicions sociocultu-rals. A partir de les Lliçons sobre lite-ratura dramàtica, d’A.W. Schlegel,publicades el 1810 i conegudespels primers romàntics catalans,específicament per Milà i Fonta-

nals, la literatura es llegeix i s’in-terpreta com a mostra del caràcterdels pobles que la produeixen. Alllarg del segle XIX es desenvolupael Romanticisme als països d’Eu-ropa, amb diferències de tempsimportants. Els alemanys i els an-glesos són els primers romàntics,escriuen entre 1790 i 1830 aproxi-madament; als països romànics elRomanticisme es desenvolupaposteriorment. El 1830 és l’any dela famosa polèmica sobre l’Hernanide Victor Hugo. Al països romànicsles idees del Romanticisme ale-many arriben mediatitzades perl’obra de Madame de Staël, De l’A-llemagne, publicada el 1810 i fetaretirar de seguida per Napoleó, i,més directament, a Catalunya lesidees dels escriptors alemanysmencionats, i també de Goethe,Schiller i Heine, són divulgades apartir dels anys 20 fonamental-ment per la tasca editorial de Ber-gnes de las Casas i les revistes ElEuropeo, Museo de Familias, La Abeja, itambé El Propagador de la Libertadd’Andreu Fontcuberta. Serà fona-mental la feina de Milà i Fontanalsen aquest sentit. És curiós que elRomanticisme a Catalunya tambéevolucioni del progressisme alconservadorisme, com a Alemanya

i a diferència de França. D’altrabanda, també és interessant quetots els autors mencionats són lle-gits i citats com un bloc relativa-ment homogeni sense tenir gaireen compte les diferències fona-mentals que hi ha entre ells. N’ésun exemple interessant la recepcióde Schiller en relació amb lad’A.W. Schlegel: Schiller fa unaapologia de l’univers grec antic enels seus escrits, A.W. Schlegel encanvi recupera l’Edat Mitjana i lesmitologies nòrdiques per a la lite-ratura alemanya. Això no és capproblema a la vora del Mediterra-ni: de fet, Verdaguer dóna vida alsdos mons a L’Atlàntida!

L a valoració del món grec anticés un aspecte interessant del

Romanticisme. La polèmica entreclàssics i romàntics contribueix afalsejar la visió de l’antiguitatclàssica dels romàntics. Perquè sóntambé els primers viatgers els quedescobreixen una antiguitat clàs-sica com a resposta als seus anhelsd’humanitat insatisfeta amb elpresent. Els romàntics no viuen laseva modernitat com a oposició al’antiguitat clàssica sinó com adiscrepància amb el present. Que-da l’anhel sempre insatisfet deportar a la pràctica un ideal de no-va edat d’or de la humanitat, unideal que al llarg del Romanticismees torna cada vegada més medieva-litzant. També aquesta discrepàn-cia amb el present és un fet per aVerdaguer, que escriu Canigó com aintent conscient de recuperar per alcatalà les cançons de gesta però hiverteix la insatisfacció i l’anhel ro-màntics respecte al present. Gentil,finalment, no és un cavaller: és unheroi romàntic i mor d’anhel: “Locor de l’home és una mar. // Totl’univers no l’ompliria;”

Aquesta insatisfacció amb elpresent es mostra en la relació delspoetes romàntics amb la natura.Verdaguer, viatjant per mar comHerder i treballant en L’Atlàntida,veient meravelles a l’horitzó, con-verteix la natura en impressionantprotagonista de l’obra, una naturadensament poblada de mitologiapagana en conflicte amb el mónsimbòlic del cristianisme. I mostraamb ella una visió ciclòpia del pa-radís perdut.

Baudelaire s’havia queixat queels romàntics francesos havien es-crit des de factors externs més quedes del món interior, Gabriel Fer-rater retreu als poetes catalans dela Renaixença quelcom de similar,l’haver triat el “menys íntim” delsromanticismes. Si considerem laconsciència d’intimitat com l’as-pecte per nosaltres més moderndel Romanticisme, en Verdaguertanmateix el podríem trobar devegades: precisament en la des-composició de la forma èpica aCanigó. És certament un poeta ro-màntic. I, desfasat en el temps, estàa punt d’enllaçar amb el neoro-manticisme del Modernisme.Aquell que passa per la lírica deHeine, Bécquer i Apel·les Mestres.L’anhel insatisfet de Gentil, el per-sonatge de Canigó, en queda relati-vament a prop! En materialitzar-se,ha tornat a la vida la llengua lite-rària catalana.

➤ ➤ ➤seva idea de cel a partir del neguit i la tris-tesa de la terra, o si una cop construït elcel, ha estat necessari negar la terra. I ésen aquesta mena de dualisme, cel-terra,on s’endevina un Verdaguer platònic. Unverdaguer que, com a la caverna de Plató,s’imagina una humanitat emmanilladaals plaers terrenals, a la immoralitat delssentits més baixos, a la quotidianitat delpatiment i del dolor. Ell, Verdaguer, sen’ha deslliurat. Ell l’ha vist, l’ha somiat talcom és, s’ha desfet dels lligams i per uninstant ha vist aquest cel que desitja. I ésamb la seva poesia que ens ho ve a expli-car, perquè en siguem partícips. Tornantdel seu viatge celestial, Verdaguer (“cay-gut sobre la terra em despertí”) es trobaenmig de tots nosaltres (patidors de laterra) i del trosset de cel que contemplava:“Sols trobo les cançons que vèuse aquí.” Iés aquí on es veu el caràcter protagonistade la poesia de Verdaguer. La seva poesiaés camí. És una mena de dialèctica que ensporta cap a aquest cel perfecte. Quan,tornant a la frase del principi, diu que,perquè vol anar al cel escriu aquests ver-sos, també està explicant com els versossón la seva manera de guanyar-se el cel. Ellentén, com en la paràbola dels talents,que si amb la seva poesia ens pot il·luinarla ruta cap al Déu, està acomplint un

manament de l’Evangeli. La seva poesiaens salva. I, de retruc, el salva a ell. Enaquest tasca de poeta-predicador Verda-guer divinitza tota la literatura, per això aL’Atlàntida o Canigó, rellegeix els mitesclàssics i la tradició popular en clau cris-tiana (diàleg entre poesia i Déu). Verda-guer es veu només com el manobre queinterpreta la poesia divina. Ara bé, almarge de la seva missió i del seu caràctermessiànic, cal que el lector aprengui agaudir de la meravella dels versos, de comd’un tema (la salvació) que sembla abso-lutament desfasat, en treu les figures i lesmetàfores més acurades, de com descriula misèria amb tanta precisió i bellesa i decom n’és de fàcil reconèixer les pròpiesaspiracions en el seu dibuix del cel. Ver-daguer, sobretot, és un poeta. Escriu ambtant d’amor que en el poema La Via Làctia,després d’escoltar com els clàssics, com laciència i la filosofia intenten explicar-liquè és la Via Làctia, ell es queda ambl’explicació d’un pagès de Núria perquè,en la seva ignorància, encerta a imaginarque el corriol de constel·lacions és la rutaque du a les portes de Déu. Verdaguerentén la seva poesia com a alliberament.Com una guia de viatge des de l’infortuni,cap a la perfecció. Com una dialècticaplatònica. Com la seva missió. Com la sevaredempció.

A V U IS16A V U I

dimarts

23 d’abril del 2002

Al costat, el mapade l’itinerari de laprimer ruta. A dalta la dreta, el de lasegona

A l’esquerra,un bust deVerdaguer.

A la dreta, unaimatge de la

plaça del’Estudiant

Rutes ......................

C a r m e T o r r e n t s i B u x ó

Directora Casa Museu Verdaguer

M . À n g e l s V e r d a g u e r P a j e r o l s

Llicenciada en filologia catalana

La Casa Museu Verdaguer de Folgueroles i la de Vil·la Joana deVallvidrera ofereixen una sèrie d’itineraris, semblants a les rutesshakesperianes, que permeten conèixer Verdaguer a través de lageografia i que inclouen lectures de les seves obres fetes per rap-sodes. Els museus n’han seleccionat cinc per a aquestes pàgines.

➥Folguerolesi la Planade Vic

Primera rutaAquest itinerari re-corre les cases del

poeta, el casc antic de Folgueroles i lesermites. A les ermites i a la font s’hi potaccedir també amb cotxe. Distància :4 km. Temps aproximat : 3 hores.

1. L’itinerari comença a la Casa

Museu Verdaguer (C. Major, 7-9), onel poeta va passar els dos primersanys de vida. S’hi pot visitar unaexposició permanent sobre la vidai l’obra del poeta, espais domès-tics i una sala on es projecta elvídeo Verdaguer, poeta de Catalunya.

2. Carrer Major amunt trobemla casa familiar, on els Verdagueres van traslladar quan el poetatenia dos anys. Allà, al número 1de la plaça Verdaguer, hi van morirels seus pares i s’hi estava ell enles temporades que passava aFolgueroles. La casa dels avis ma-

terns es troba al carrer Sant Jordinúmero 5.

3. La plaça Verdaguer la presi-deix l’església parroquial de SantaMaria, que conserva l’absis, elmur de migdia, les arquivoltes iels capitells romànics. El volumde l’edifici actual correspon al’ampliació del segle XVIII, d’estè-tica barroca. Encara hi ha la pica

on va ser batejat el poeta i s’hi potveure una còpia de la seva partidade naixament.

4. Tirant pel carrer Nou, situatal costat esquerre de l’església,s’arriba a un bosquet d’alzinessureres on hi ha L’Àlbula, una al-legòria a la poesia, obra de l’es-cultor Pablo Palazuelo. Sortint delbosquet, passada la urbanitzacióde la Roca, s’arriba a l’ermita deLa Damunt.

5. Aquesta ermita és el centreespiritual dels folguerolencs. Òb-viament també ho era per a Ver-daguer, que en un dels seus poe-mes, L’Arpa, explica fins a quinpunt el va corprendre aquest pai-satge.

6. Al costat de l’ermita hi ha eljardí Brins d’espígol, on hi haplantades les 29 plantes que Ver-daguer va cantar en el seu Florile-gi. Més endavant es troba l’ermitade Sant Jordi de Puigseslloses, onVerdaguer va celebrar la seva pri-mera missa quan tenia 25 anys.

7. Des del turó de Sant Jordi escontemplen diverses masies quepuntegen enmig dels camps deconreu. Verdaguer, mentre estu-

diava al seminari de Vic, va viureen una d’aquestes masies, CanTona, on feia de mestre i de pagès.

8. Prop de la masia que es co-neix com la Torre de Morgades hiha la Font del Desmai. Aquestafont és un lloc de visita impor-tant per a qui vulgui conèixerVerdaguer, que hi anava sovint areposar quan ajudava el seu parea conrear els camps de la rodalia.Mentre vivia a Can Tona, hi con-vidà els amics vigatans a fer-hilectures i parlar de literatura. Dela passió d’aquest grup de jovesen va néixer l’Esbart de Vic.

➥La ciutatde Vic

Segona rutaEl període de forma-ció moral i intel·lec-

tual de Jacint Verdaguer se situa aVic, a la segona meitat del segle XIX.Aquesta ruta es realitza a peu, pelnucli antic de la ciutat. Distància:2 km. Temps aproximat: 2.30 hores.

1. Se surt de la plaça Major pelcarrer dels Argenters cap al carrerde Cardona i s’arriba a la plaça deDon Miquel de Clariana.

La plaça de Don Miquel de Clari-ana o de l’Estudiant està presididaper una escultura de l’ Estudiant deVic, que evoca l’ambient de laciutat on es va formar el poeta. AlPalau Bojons, d’estètica barroca, hiva morir Jaume Balmes. Al segonpis hi ha el museu dedicat al filò-sof vigatà.

2. La Casa Masferrer, d’estil mo-dernista i amb motius al·legòricsde les arts i a les estacions, acolliadurant els estius les reunions delsestudiants que vivien amb entu-siasme els ideals de la Renaixen-ça. Jacint Verdaguer n’era un as-sistent assidu. En aquesta casa esva fundar l’Esbart de Vic el 1867.Pel carrer de Dues Soles s’arriba alTemple Romà, que recorda la ro-manització d’Osona.

3. El Temple Romà va ser recupe-rat gràcies a l’esperit romànticd’un grups d’estudiosos que fre-qüentaven les tertúlies de CanMasferrer, d’on va sorgir la Socie-tat Arqueològica el 1882.

4. De la plaça de la Pietat s’ar-riba al Museu Episcopal de Vic, fun-dat a finals del segle XIX i renovatrecentment. Conté una de lescol·leccions d’art romànic mésimportants d’Europa. Conserva lacol·lecció Verdaguer amb el bres-

■ El servei de guies de La Casa-Museu Verdaguer de Folgueroles (c.Major, 7) ofereix l’oportunitat de realitzar tres rutes per la comarcad’Osona relacionades amb la biografia del poeta. Per concertar lavisita cal trucar al museu entre les 11 i les 13 h i els dissabtes tambéde 17 a 19 (tel. 93 812 21 57), o bé a l’Ajuntament de dilluns a di-vendres de 8 a 15 h (tel. 93 812 20 54). Dilluns és tancat.

A V U I S17A V U I

dimarts

23 d’abril del 2002

La Casa-Museude Vil·la Joanade Vallvidrera,

on va morirVerdaguer

A dalt, elCanigó

retallant elpaisatge. A

sota, elmonument aVerdaguer dela Diagonal de

Barcelona

Rutes ......................sol del poeta i una pintura a l’olidel jove Cinto a la font del Desmai–vestit de pagès amb barretina–de Marià Picó.

5. La ruta continua pel carrer deCorretgers, la plaça de Sant Felip,el carrer de la Ciutat i baixa cap alcarrer de Sant Miquel dels Sants.Quan el carrer s’eixampla es trobala casa Moreta, antiga seu delCírcol Literari, entitat nascuda enels cercles culturals vigatans delsegle XIX que va impulsar periò-dics, certàmens literaris, vetlladesartisticoliteràries, tertúlies i ses-sions científiques. A la dreta, hiha el carrer de Sant Just amb elSeminari Vell. Allí s’hi formavensacerdots i els batxillers que voli-en ingressar a la universitat. Ver-daguer hi va cursar els seus estu-dis de teologia entre el 1855 i el1869.

➥La Glevai Vinyolesd’Orís

Tercera rutaL’itinerari que re-corre el sector nord

de la comarca passa pel temple barrocde la Gleva, on el poeta va estar reclòs,i l’església romànica de Vinyoles d’O-rís, la primera parròquia on va exer-cir. Distància: 20 km de Folgueroles.Temps aproximat: 2,5/3 hores.

1. Sortint de Folgueroles, calagafar l’Eix Transversal fins a lasortida de Ripoll i trencar a màdreta per la C-17 (N-152) en direc-ció a Puigcerdà. A uns cinc quilò-metres es troba el nucli de laGleva, amb el santuari a la partesquerra que va ser construït elsegle XVIII per Josep Morató. Si-tuat a la riba dreta del Ter, elsantuari de la Gleva va despertar aVerdaguer una emoció ambiva-lent: d’una banda se sentia me-ravellat per la bellesa del lloc, i,de l’altra, s’hi sentia presoner. Hiva viure reclòs de 1893 a 1895,allunyat dels cercles literaris iamb la llibertat coartada per lesautoritats eclesiàstiques i elmarquès de Comillas. Es pot visi-tar la cambra que va ocupar elpoeta. Des de l’habitació es potobservar una bonica vista sobreel Ter i la Plana de Vic: de Coll-sacabra al Montseny.

2. Continuant per la carreterade Puigcerdà, a mà esquerra hi hael trencall de Vinyoles d’Orís. L’es-glésia romànica de Vinyoles d’O-rís està situada a la part alta delmunicipi. Verdaguer hi va arribarel 1872 com a vicari de la parrò-quia i allí va caure malalt. Al capd’un any, es va traslladar a Bar-celona, on va viure la resta de laseva vida.

3. A l’interior del temple hi hauns diorames dedicats a la vida deVerdaguer. A prop de l’església esconserva el llorer amb què Ver-daguer va ser coronat Poeta deCatalunya pel bisbe Morgades deVic el 1886.

➥Eixample iCiutat Vella

Quarta rutaAquest itinerari re-corre una part de

l’Eixample i de Ciutat Vella, a Barce-lona. Es pot fer a peu, encara que enalguns indrets es pot utilitzar eltransport públic.

1. El Monument a Verdaguer (me-tro Verdaguer, L5 i L4), situat a laplaça Mossèn Jacint Verdaguer,s/n (avinguda Diagonal / passeigde Sant Joan), marca l’inici de laruta. L’any 1914 es va posar laprimera pedra –en un acte que vacomptar amb la presència delbisbe Torras i Bages i d’Enric Pratde la Riba–, però no va ser inau-

gurat fins a l’any 1924, amb el reiAlfons XIII i el general Primo deRivera presidint l’acte.

2. L’alzina del passeig de Gràcia vainspirar a Verdaguer el poema delmateix nom. Es trobava a la cruïllaentre passeig de Gràcia i Diagonalo el que és el mateix, entre Rosse-lló i Còrcega (metro Diagonal, L3 iL5). L’alzina que cantava el poetaes va arrencar l’any 1908, sis anysdesprés de la mort de Verdaguer,la que hi ha ara va ser plantadaposteriorment.

3. Al Palau Moja i l’ església deBetlem s’hi arriba baixant la Ram-bla. Es troben encarats a banda ibanda, a l’esquerra el primer i a ladreta el segon. Verdaguer va viureal palau a l’època dels grans èxits,entre 1876 i 1893, fent-hi de ca-pellà i almoiner. A l’església hi vaanar a parar després de ser reha-bilitat per dir missa el 1898. “Tantpatir per acabar passant d’unabanda a l’altre de la Rambla”, di-uen que ironitzava.

4. El monument a Colom (metroDrassanes, L3), plantat al final dela Rambla va ser inaugurat el1888, any de l’Exposició Universal

de Barcelona. Verdaguer li va de-dicar el poema, Lo monument a Co-lon, publicat el 1901. “Corona lacolumna sobirana / amb lo globodel món, que amb mà divina / aarrodonir ell ajudà a l’Altíssim...”.

➥Vil·la Joanade Vallvidrerai cementiride Montjuïc

Cinquena rutaVil·la Joana i el ce-mentiri de Mont-

juïc es troben a Barcelona, una aVallvidrera, al districte deSarrià - Sant Gervasi, i l’altre aMontjuïc, a Sants-Montjuïc. Són dosespais lligats per la mort de Verda-guer el 10 de juny del 1902.

1. A la Vil·la Joana de Vallvidrera(Baixador de Vallvidrera, FGC; desde Barcelona, carretera de Vallvi-drera a Sant Cugat, km 4,7) hi haactualment un museu que reme-mora la vida i l’obra de Verdaguer.Es pot fer un recorregut pels últimsmoments de la seva vida a través defotografies, manuscrits, docu-ments i records personals. Es podenvisitar les estances que el poeta vaocupar els darrers dies: el despatx,l’oratori, la galeria on descansava ila cambra on va morir.

2. Al peu de la serra hi ha l’an-tiga parròquia de Santa Maria deVallvidrera, de la qual se’n tenennotícies des de l’any 986. Verda-guer va dedicar-li el cant A la VergeMaria de Vallvidrera, una de les úl-times composicions que el poetava realitzar i que es va recitar perprimera vegada pocs dies abansdel 10 de juny de 1902.

3. Jacint Verdaguer està enter-rat al cementiri de Montjuïc (Marede Déu del Port, 54-58) a la Via deSant Joan (Agrupació Novena./panteó Lletra A). La tomba, ubi-cada a la roca de la muntanya,està envoltada de xiprers i re-brots del llorer que va plantarVerdaguer a Vinyoles d’Orís:“Mes, dintre aqueixa fosca se-pultura,/tornat com Vós, Jesús,de mort a vida,/jo hi trobaréunes ales de crisàlide/per vo-lar-me’n amb Vós a vostra glòri-a.” (Sum vermis)

■ El Museu Casa Verdaguer deVil·la Joana, Vallvidrera-Bar-celona, està obert dissabtes,diumenges i festius de 10 ha 14 h. S’hi fan visites gui-ades cada diumenge a les11.30 h. Ofereix rutes lite-ràries, una ruta historicoli-terària pels indrets verda-guerians de Barcelona; Vil-la Joana i Jacint Verdaguer:viu el seu temps: visites tea-tralitzades al Museu. Orga-nitza el tercer cicle de con-ferències de l’11 de maig al’1 de juny i els actes d’ho-menatge a Verdaguer del 8al 10 de juny de 2002. Tel.:93 204 78 05

. ............................ . ............................ . ............................ . ............................

A V U IS18A V U I

dimarts

23 d’abril del 2002

ensenyar

Verdaguer

Actualitat................................

Aviam què us diuenL l u í s H e r n à n d e z i S o n a l i

Professor de llengua i escriptorMolt es parla darre-rament, i és bo,sobre les cir-cumstàncies, elsproblemes, elsdefectes, i els

protagonistes del nostre sistemad’ensenyament. Cal plantejar-se sies pot encara ensenyar literatura i,específicament, si es pot ensenyaruna figura com la de Verdaguer enun entorn d’ensenyament obliga-tori, que dilueix l’interès que la triavoluntària hauria produït; en unentorn, de crisi, d’inseguretat,d’insatisfacció dels docents, delsdiscents, dels pares, de les autori-tats.

Cal plantejar-se, en primer lloc,per què encara volem que la litera-tura sigui objecte d’estudi en unensenyament, repetim-ho, obliga-tori. I, si, dins d’aquesta matèria,un autor com Verdaguer hi ha serpresent. Alguns lectors, previsible-ment, ho donaran per fet: fins i tothi haurà qui considerarà escanda-losa o tendenciosa la pregunta: “Iés clar que sí!”, diran. Però hem detenir present que existeix tambéqui, a la mateixa pregunta, res-pondrà: “Ja era hora que algú s’hoplantegés! No cal estudiar literatu-ra; o, si ens hi hem de resignar, queels autors siguin moderns, estric-tament contemporanis”. No podemamagar-nos el fet que tenim elsinstituts plens de professors quepensen que llegir novel·la o ficció ésuna pèrdua de temps, és una fugidade la realitat. ¿Si el consum de laliteratura no forma part dels nos-tres hàbits culturals o d’oci, tésentit estudiar literatura, estudiarhistòria de la literatura, en la se-cundària obligatòria?

“I és clar que sí”, segur que res-ponen els mateixos que abans ha-vien contestat això mateix. Peròaltre cop cal dir, i ara ja pot haver

quedat més clar que cal dir-ho:“Parlem-ne!”. Perquè no podem do-nar per fet que tothom està d’acordamb els que hi estem d’acord. És adir, que hem d’ensenyar quin valorté la literatura precisament a lagent que pensa que la literatura noté cap valor. I també, per des-comptat, ho hem d’ensenyar alsnostres alumnes.

Quins són, doncs, aquests valorsen què hem d’educar? Deixeu-mefer un volt abans de seguir peraquest camí: deixeu-me formular lasegona meitat de la pregunta queplantejava abans: per què hemd’ensenyar Verdaguer? La literatu-ra, la cultura, la història de Cata-lunya, han patit tantes rebolcadesdes de l’any 1902 ençà! No seriamillor anar directament als autorsmoderns, o en tot cas, als noucen-tistes, als modernistes?

I, altre cop, deixeu-me que deixiaquesta altra pregunta sense res-posta, perquè encara en vull for-mular una altra, més elemental,més primària: Si arribem a la con-clusió que sí que hem d’ensenyarliteratura (primera pregunta), siarribem a la conclusió que sí que

hem d’ensenyar Verdaguer (segonapregunta), ¿ho podrem fer? ¿Éspossible ensenyar literatura, ense-nyar Verdaguer, en les nostresclasses, en les aules d’un institut desecundària amb alumnes adoles-cents (tots), desmotivats (molts),que no entenen ni català (bastants),ni castellà (alguns), fins i tot queodien el professor i tot el que l’en-volta (pocs, poquets, però encarasón massa)? Quan veig la quantitatde material didàctic que tenim a lanostra disposició els professors deliteratura, penso que hi ha moltagent que creu que afrontem unafeina impossible: tenim vídeos (perensenyar literatura!), tenim llibresamb fotos i molts colors (id.!), te-nim discos (id.!), tenim guies depaisatges (id.!)... Hi ha molta gentdel ram que creu que no es pot lle-gir a l’ESO, que s’ha de mirar, con-templar, passejar, escoltar: queconsidera impossible –o inneces-sari– llegir...

I, és clar, si arribem a la conclu-sió que no podrem fer-ho, que nopodrem fer llegir, no cal que ensplantegem si ens cal fer-ho.

Permeteu-me que respongui,

d’un cop, totes aquestes preguntes;ho faré amb un experiment: Trieutres, o quatre, o deu poemes deVerdaguer (o de Carner, Maragall,Riba, Foix, Espriu...).

Quins podeu triar? Els que vul-gueu: penseu quins voldríeu haverllegit vosaltres a la seva edat... Sipenseu, escèptics, que no és possi-ble, que els adolescents d’avui novolen llegir Verdaguer, anem ma-lament: si vosaltres no creieu enVerdaguer, més val que no ho in-tenteu: proveu amb lletres de can-çons de La Trinca i coses així... Lla-vors, a classe, a llegir: en veu alta,amb orgull, o amb delicadesa, peròamb seguretat; primer el professor,després, per torns, els alumnes; o ala inversa. Si voleu, especialmentals primers cursos, els feu aprendrede memòria un parell d’estrofes delCanigó, o un poema curt tot sencer.I quan tinguin el text ben conegut,el torneu a llegir, mirant el que hidiu. Si us diuen que és cursi, sem-pre els podeu dir que ja els agra-daria tenir un pare que pogués, quesabés, escriure coses així, i que notingués vergonya de fer-ho; no pa-tiu si no us donen la raó: en teniui ells ho saben. Quan calgui, perexplicar una metàfora o el sentitd’alguna paraula, els expliqueucom anaven les coses a la Barcelonade llavors... I quin tipus de gentllegia a Verdaguer... I per què elllegien...

I per fi, podeu preguntar-los–però atenció, que només podeudemanar sinceritat si abans n’heudonada–: Us ha agradat? Sabeu perquè els ha agradat? Sabeu què noels ha agradat, i per què?

Escolteu el que us diran, i sabreu,de passada, per què cal ensenyar,encara avui, literatura. Jo ja us hodiria, que he fet la pregunta mésd’un cop (i més de dos). Però ells usho explicaran millor que jo.●

Volia fer-ho ben fetJ a u m e C l o s a i P u v i a

Professor de llengua i literatura de secundària

Verdaguer em feia por,perquè el Verdaguerèpic, religiós, reelabo-rador de llegendes irondalles, romàntic,viatger i excursionista,

investigador del Jo i del no-Jo, crea-dor de la llengua literària catalana,aquest Verdaguer que per a l’amantde la literatura pot ser un plaer, peral professor de literatura pot seruna tortura. I el pitjor és que enaquest Any Verdaguer calia fer-hoben fet. Confesso que he fracassat.Era la primera classe que dedicàvema Verdaguer. Feia fred a fora (alcarrer, al passadís) i feia fred allà onguardo la confiança d’anys de pro-fessor. Vaig decidir començar ambLa cançó del raier i recordo algunescares (d’estupefacció unes, d’indife-rència la resta) quan vaig aturar-meen el títol del poema per explicarque els raiers, aprofitant el correntfluvial, traslladaven els arbres, ta-llats, de la muntanya a la plana... Iho feien des de dalt dels troncs, fentequilibris! A qui se li ocorre, d’un

ofici tan remullat, fer-ne un poema!Va ser molt difícil avançar en lalectura, i ara em ve a la memòriaque vam estar-nos una estona par-lant dels oficis d’abans. De quan nohi havia carreteres ni camions, delcamí ral, dels pous de glaç i delscarboners. Vaig mig explicar quiera el cuer i qui el davanter, què ésun congost i un pedregar, què deupassar quan un rai embarrassa os’apunta i què vol dir aviar. Calia

saber, també, qui era Roland (el dela Chanson), i parlar de toponímia(Gerri i Esterri, la Noguera i la Po-bla –els sona pel Puyol, el delBarça–). I no em vaig poder estarde comentar què és un galió (eldiccionari de l’IEC diu que era untipus de vaixell de càrrega ambtres o quatre arbres de veles), i deprecisar què és un faig, i un avetar,i una muntanya encrostonada (us hoasseguro: el crostó d’una barra de

pa no serveix per entendre-ho). Joels volia parlar de la significacióliterària de Verdaguer, de la sevacapacitat de conjuntar la literatu-ra tradicional amb la literaturamoderna, de la seva lluita contrala jerarquia i el poder social, i sim’anava bé la classe, fins i tot demetàfores, símbols i d’heptasíl-labs. Res: vam acabar parlant decom ha canviat la societat, comhem aconseguit viure amb méscomoditats però sense aventures,com hem deixat de conèixer i es-timar el nostre entorn i els nostresoficis, com vivim desapassionada-ment la vida quotidiana. I que lavida i la mort són tan indestriablescom ho són l’aigua del riu de l’ai-gua del mar. Ja han passat un pa-rell o tres de mesos d’aquell dia. Jano fa tan fred, però el bon tempsno sembla que es decideixi a venirdel tot. No recordo què més vamfer, però segurament va ser com éssempre: la poesia és lluny de no-saltres, lluny de les nostres vides, illuny de les aules.●

A V U I S19A V U I

dimarts

23 d’abril del 2002

ARXIU

L’enrevessadallibreta

d’apunts deVerdaguer

oberta de bata bat

Actualitat................................

Petita guia per averdaguerians novells

N ú r i a M u n n é

Llicenciada en filologia catalana

Una bona manerade descobrir Ver-daguer és llegir lanovel·la d’Isa-bel-Clara Simó Elmossèn (Ed. 62,

1993). Així és, almenys, com em vacaptivar a mi. Tot i que es tractad’una obra de ficció, les llicènciesliteràries de l’autora sumen mésque no pas resten a l’hora d’acos-tar la figura del poeta al lector. Elllibre, que d’entrada pot semblarla simple novel·lització d’una vidaamb una història ja per si mateixaprou atractiva, parteix d’un co-neixement exhaustiu per part del’autora sobre els estudis verda-guerians. D’altra banda, la visióidealitzada que n’han donat moltsdels seus biògrafs és una raó demés per iniciar-nos sense recançaamb una obra de ficció.

La biografia més rigorosa i fia-ble de Verdaguer és sens dubtel’obra de Ricard Torrents Verda-guer: poeta per a un poble (Eumo,1995). Aquesta és, de molt, la quehem de considerar la biografia dereferència. El llibre de Torrents téel mèrit de lligar vida i obra ambmolta eficàcia, i aporta tot un se-guit de dades que si són impor-tants per als estudiosos són curi-oses per al lector inquiet. A més, labiografia es clou amb un annextitulat Per a estudiar la vida i l’obrade Verdaguer, que actua com unutilíssim estat de la qüestió. L’a-parició d’aquesta biografia, queressegueix la vida de Verdaguer apartir d’alguns dels seus textosmés significatius, va acabar, comdèiem, amb les imprecisions i latendència a la mitificació que ha-via caracteritzat la majoria de lesbiografies precedents: la de ValeriSerra i Boldú (Biografia de mossènJacinto Verdaguer, Associació Pro-tectora de l’Ensenyança Catalana,1924), la de Joan Torrent i Fàbre-gas (Jacint Verdaguer. Resum biogrà-fic. Barcino, 1952), la de Josep Mi-racle (Verdaguer, amb la lira i el calze.Aymà Editors, 1952), o la de Se-bastià Juan Arbó (Verdaguer. El po-eta. El sacerdot. El món. Aedos, 1952).

C al tenir present que va ser apartir dels anys 60 que, grà-

cies a la tasca investigadora d’en-tesos com Josep M. de Casacubertao Joaquim Molas, els estudis sobreVerdaguer van prendre força i vanaparèixer autèntics tresors docu-mentals per a l’estudi rigorós delpoeta, la majoria dels quals estanpublicats a Biblioteca Verdagueriana.Textos. Documents. Estudis. (Barcino)La biografia de Torrents es potcomplementar amb una altraobra seva important, Verdaguer:

estudis i aproximacions (Eumo,1995), aquesta sí, ja més destinadaals estudiosos.

Una altra obra molt recomana-ble d’abast divulgatiu és JacintVerdaguer. Història, crítica i poesia,d’Isidor Cònsul (Edicions del Mall,1986). Tot i que esdevé superficialsi es volen estudiar aspectes con-crets de l’obra de Verdaguer, és unbon llibre per veure com ha anatevolucionant la visió dels especia-listes sobre la seva figura i obra.També podem de posar en un hi-potètic recorregut d’introducció aVerdaguer el llibre de Josep Mariade Sagarra Verdaguer, poeta de Ca-talunya (Aymà, 1968). Sagarra, queballa entre la fascinació pel poetai l’admiració per l’home, ens endóna la seva visió personal amb la

seva prosa fresca i relaxada. Unaobra, en definitiva, de poeta a po-eta i d’un pes més aviat simbòlic.

Una bona panoràmica històricaque no perdi de vista l’autor deCanigó la podem trobar en l’obrade Manuel de Montoliu La Rena-ixença i els Jocs Florals. Verdaguer(Alpha, 1962). Tot i que ja quedaun pèl enllà, el llibre està escritamb una prosa excel·lent i sempreel podem complementar amb es-tudis històrics sobre la Catalunyadel segle XIX, com ara el Barcelonaa mitjan de segle XIX, de Josep Benet(Curial, 1976), Les arrels populars delcatalanisme, de Josep Termes (Ed.62, 1990), i el brillant La cultura delcatalanisme, de Joan Lluís Marfany(Empúries, 1995).

Pel que fa a les novetats edito-rials que ha suscitat el centenari

de la mort de Verdaguer, NarcísGarolera ha estat, d’entre tots elsespecialistes, el més prolífic detots. En bona part, a ell li deveml’impuls que han rebut les edici-ons crítiques verdaguerianes. Lesque ha tret de Pàtria (Edicions de1984), En defensa pròpia (Tusquets)–en què aporta textos inèdits– iL’Atlàntida (Quaderns Crema) se-gueixen la bona línia que va ini-ciar amb estudis Sobre Verdaguer.Biografia. Literatura, llengua (Empú-ries, 1996), que aplega quinze es-tudis apareguts al llarg dels dar-rers deu anys, en diverses publi-cacions especialitzades.

E n el camp més divulgatiu valla pena destacar Verdaguer. Vi-

da, passió i mort, de Joan Caste-llar-Gassol (Edicions de 1984). Ju-gant la carta de les anècdotesquotidianes, Castellar-Gassol re-passa l’últim i polèmic tram de lavida de Verdaguer amb una obra

de lectura fàcil i digestiva. Tambéen la línia divulgativa, l’antologiad’Isidor Cònsul Els bordons de l’Arpa(Proa) és un bon llibre per co-mençar a llegir Verdaguer, pas apas i sense presses. Pensada comuna eina de treball escolar, el lli-bre de Cònsul ubica els textoscabdals de Verdaguer en les coor-denades biogràfiques, històriquesi literàries pertinents.

Per al públic infantil hi ha laPetita història de Jacint Verdaguer(Proa), il·lustrat per la inefable Pi-larín Bayès i amb text de MariaCarme Rosés. Al maig s’hi afegiràel llibre Jacint Verdaguer, l’home quecreava mons, de Maria Carme Ber-nal i Carme Rubio (Eumo). El cen-tenari, doncs, no ens deixa capexcusa per no apropar-nos a Ver-daguer.

VERDAGUER XXI■ Totes les rondalles (3a edi-ció). Jacint Verdaguer. Edició i prò-leg a cura d’Andreu Bosch i Rodo-reda. Editorial Proa. Barcelona,2002. Núm pàgines: 192■ Verdaguer. Vida, passió imort. Joan Castellar-Gassol. Edi-cions de 1984. Barcelona, 2002.Núm pàgines: 158■ Sant Francesc. Jacint Verda-guer. Obra Completa. Edició críticaa cura d’Isidor Cònsul. Eumo Edito-rial. Barcelona, 2001. Núm pàgines:384■ Els bordons de l’arpa. An-tologia de Jacint Verdaguer.Jacint Verdaguer. Tria, notes i pre-sentació a cura d’Isidor Cònsul.Proa / Enciclopèdia Catalana. Bar-celona, 2001. Núm pàgines: 295■ Jacint Verdaguer / JoanMaragall. Joc de miralls. Edi-ció crítica a cura d’Isidor Cònsul.Enciclopèdia Catalana / Diputacióde Barcelona. Barcelona, 2002.Núm. de pàgines: dos volums, un de170 pàgines i un altre de 174■ En defensa pròpia. JacintVerdaguer. Edició de Narcís Garo-lera. Tusquets. Barcelona, 2002 (3a.reimpressió març 2002). Núm. pà-gines: 188■ L’Atlàntida. Jacint Verdaguer.Edició de Narcís Garolera. Qua-derns Crema. Barcelona, 2002.Núm. pàgines: 198■ Canigó. Jacint Verdaguer.Adaptació d’Artur Martorell. Il·lus-tracions de Carme Peris. Proa.Barcelona, 2002 (quarta reimpres-sió). Núm. pàgines: 95■ Petita història de JacintVerdaguer. Text de M. CarmeRosés i Pou. Il·lustracions de PilarínBayés. Editorial Mediterrània. Bar-celona, 2002 (3a. edició). Núm. pà-gines: 18■ Verdaguerianes (‘Sobre elpit’, ‘Entre lliris’ i ‘Cançó delrossinyol’). Jacint Verdaguer.Música de Francesc Vila. Dínsic Pu-blicacions Musicals. Barcelona,2002. Núm. pàgines: 16

TÍTOLS EN PREPARACIÓ

■ Pàtria. Jacint Verdaguer. ObraCompleta. A cura de Ramon Pinyol.Editorial: Eumo Editorial. Data d’a-parició: maig 2002■ Jacint Verdaguer, l’home quecreava mons. M. Carme Bernal iCarme Rubio. Eumo Editorial. Datad’aparició: maig del 2002.■ De Canigó a l’Aneto. JacintVerdaguer, Narcís Garolera i CurtWittlin. Pagès Editors. Data d’apa-rició: maig/juny del 2002. Núm.pàgines: 200 (aprox.)■ El meu Verdaguer (títolprovisional). Josep Maria deSagarra. La Campana. Barcelona,2002■ Canigó. Jacint Verdaguer. Acura de Llorenç Soldevila. Proa.Data d’aparició: juny 2002. Númpàgines: unes 300■ Antologia. Jacint Verdaguer.Edició crítica a cura de Joan Vila-mala. Barcanova. Data d’aparició:setembre 2002. Núm pàgines: 180(aprox.)■ L’Atlàntida. Jacint Verdaguer.A cura de Pere Farrés. Eumo Edi-torial. Jacint Verdaguer. ObraCompleta. Data d’aparició: octubre2002

A V U IS20A V U I

dimarts

23 d’abril del 2002

BIBLIOTECA DE CATALUNYA

JacintVerdaguer vist

per JosepMaria Comas

Actualitat................................

L’exemple de mossèn CintoE n r i c C a s a s s e s F i g u e r e s

PoetaTot pensant en qui és ma glòriahe perdut l’enteniment;de tant tenir-lo presenthe perduda la memòria.Resta’m sols la voluntatper amar més a l’Amat.

Diu Verdaguer: “Uncapvespre dels úl-tims de 1894 tru-quí a la porta del’ermita de Mira-mar”... i va passar

una temporada com qui diu en-tre la vinya i el fenollar mateixosde Llull, gràcies a la generosahospitalitat de l’arxiduc LluísSalvador, que sempre va oferirajuda a Verdaguer en els mo-ments difícils, fins li havia pro-posat anar a viure a Mallorca.L’arxiduc, escriptor en alemany ien català, era un arxiduc de l’altanoblesa i segurament no entenia–i certament no temia– els esca-rafalls (terrenals) del bisbe de Vici la mesquinesa (plebea) del mar-quès de Comillas (Santander),que estan aleshores en el fort dellur gesticulació: me’ls imaginocom un parell de dolents de Ro-breño (però sense la gràcia delspersonatges de l’autor d’ El Saraude la Patacada) fent postures i ga-nyotes per mirar d’espantar unbon capellà de pagès que no els facas; amb gestos i carotes, ambaahs i uuhs, li voldrien fer creureque està guillat, per tal de po-der-lo acorralar com a una mulaguita, però ell està pendent d’al-tres coses: de les flors del camp,de les estrelles del cel i dels po-bres de la terra, i, com un ena-morat o com un artista, és feliç iés desgraciat: l’alegra i l’exaltafins a l’embriaguesa l’espectaclede la natura i la grandiositat delmón, i l’entristeix i l’enrabia lamisèria i la mesquinesa dels ho-mes. No està a la lluna, ho veutot, inclosa la sòrdida sarsuelad’aquells dos, i s’interessa i par-ticipa en tot, excepte en la tristasarsuela d’aquells dos: nomésprocura... que no l’enganxin.

D e fet, i per dir-ho seriosa-ment, per dir-ho tal com era

i tal com és, Verdaguer es va tro-bar que estava al centre del nus, al’ull del remolí, del seu momenthistòric, es va trobar fent el paperde protagonista del drama de laseva època i del seu país (el nai-xement de la Catalunya moder-na), es va trobar que ell encarna-va, que ell era, que ell és aquestmoment històric decisiu, i entrobar-s’hi al bell mig, el capellàpoeta es transfigura en heroi: nos’arronsa, dóna perfectamenttota la seva talla, planta caraquan cal, i quan cal batalla, ba-talla. Resulta ser un adversaritemible, o encara més: invenci-ble. Perquè només el preocupa lapoesia. Invencible perquè duranttota la persecució a què el sot-meten, durant tota aquesta

guerra, que dura anys, el que deveritat fa és el que ha fet sempredes del dia que, infant, va veurela Musa Catalana entre les cordesde l’arpa d’un músic napolitàque passava per Folgueroles: lle-gir i escriure, sobretot versos.Això és el més important, l’únicverament important. I en això,en la poesia, Verdaguer és mésseriós i més responsable queningú. I per ell, com en els mésgrans poetes, l’art és un mitjà,ell mateix és un instrument en

mans d’algú o d’alguna cosa demés amunt: la paraula, el poble,la immortalitat del món, o del’ésser, o déu...

El 1893 els poderosos li co-mencen a clavar empentes (vo-len que desaparegui de l’escena-ri!). El 1894, invitat per l’arxiduc,i saltant-se les ordres que haviarebut, passa uns dies a Mallorca,on rellegeix el Llibre d’Amic eAmat, “el veritable llibre d’or dela nostra literatura”, i li va ve-nint la idea de posar-lo en vers.No és que li’n vingui la idea, ésque es troba fent-ho: ell mateixconta que, mentre s’enfilava perles muntanyes de la brava costamallorquina, o tot saltant per lesroques de vora mar, “sense ado-nar-me’n, trobí que els pensa-ments en prosa que havia llegitla vetlla abans anaven prenent,tot rodolant pels racons de la

memòria, el fullatge del vers i lagirada i l’aire de la poesia”, i,diu, els va traduint al seu propillenguatge. El poeta Verdaguers’atreveix a tocar el més grancreador i poeta de la nostrallengua (i de moltes altres), ço és,Ramon Llull (Ramon lo Foll!), is’hi atreveix malgrat que, “foradels llibres sagrats, jo no recordohaver llegida poesia mística mésalta i que entrés més sobirana-ment esbalaïdora i lluminosa enla meva ànima”.

Al cap d’uns me-sos, “circumstànci-es de què no emvoldria recordarme tragueren deBarcelona [on s’ha-via instal·lat bur-lant de nou la vigi-lància del bisbe, dela policia i delmarquès] i m’obli-garen a cercar unredós sota el man-tell de la Verge delCarme en el carrerde Santa Creu deVallcarca”, alesho-res fora i quasilluny de la ciutat.Allí, entre arítjols iromagueres i arços,entre atzavares i fi-gueres de moro ivinyes i fenollars,com subratlla Ver-daguer, “desitjantestar-hi amb bonacompanyia aconso-ladora i remeierade mos mals, men’hi vinguí ambuna estampa delvenerable màrtirRamon Llull queduguí de Palma, iper llibre de medi-tacions en harmo-

nia amb l’estat de la meva àni-ma, me n’hi duguí el d’Amic id’Amat, i per entreteniment elsversos començats en son ermi-tatge”. I fou entre les oliveres delCarmel, d’Horta, de la Vall d’He-bron i del torrent Maduixer queva acabar aquestes traduccionsdel català al català, aquest Llulldit per Verdaguer que ell titulaPerles del llibre d’Amic i d’Amat.

V erdaguer es mesura amb elpoeta més alt i mític després

de Salomó... i se’n surt. No el su-pera, això no existeix, superarLlull no existeix. No el supera niel vol superar, simplement vol,ell també, com Llull, escriure elllibre més bell de tots els llibres,i com que ja està escrit, el tornaa escriure, però amb el seu rit-me, amb el seu esperit, amb elseu aire. I li surt, també, unaobra mestra, una obra que és al-

hora de Verdaguer i de Llull. Nooblidem que durant aquests anystambé escriu les proses En defensapròpia (i altres) i els poemes delllibre Al cel, que són de la poesiauniversal, i els de Les flors del cal-vari, i molts, molts altres.

Pocs anys després de la mortde mossèn Cinto a Vallvidrera, aParís (on Max Jacob acaba de feruna traducció francesa de l’ Amici l’Amat i Palau Fabre està a puntde publicar-ne una altra), Ger-trude Stein dóna la teoria mo-derna (la de sempre) de l’art: “Noés molt difícil no tenir identitatperò és dificilíssim el saber queno es té identitat. Es podria dirque és impossible però que no ésimpossible ho demostra l’exis-tència de les obres mestres, quesón justament això. Són el saberque no hi ha identitat i produirmentre d’identitat no n’hi ha.Això és el que és una obra mes-tra”. Una altra exiliada, MarinaTsvietàeva, diu el mateix: “Geni:en primer lloc, el màxim grau desubjecció a la intuïció; en segon,la capacitat de tenir sota controlaquesta intuïció. El grau més altde desunió de l’ànima i el més altde concentració. El màxim graude passivitat i el màxim d’activi-tat. Deixar-se aniquilar fins a undeterminat últim àtom, aquell apartir de la salvació (resistència)del qual florirà el món”.

A ixò és Verdaguer, i si algútorna a treure el tema de si

estava feble de la ment, o de si erade responsabilitat limitada, se leshaurà de veure amb mi. Verda-guer no perdé la raó, el que passaés que els altres no l’havien nitrobada (la llur). Verdaguer ésl’únic que manté la integritat delseu esperit, i a més toca els mis-teris de la identitat personal, elsgrans misteris de la integritat delnostre ésser i del nostre universfísic, en versos ben mesurats. Emsembla molt desafortunat, i gensraonable, doncs, que Garolera enl’última edició d’ En defensa pròpiarescati de l’oblit una obra medi-ocre (del 1958!) escrita per unpsiquiatre de segona, el doctorAbella, que pretén demostraramb arguments deplorables iamb frases penoses que Verda-guer no és que estigués sonat, ésque estava sonadet, pobre! Elsque no hi toquen en aquest cassón Garolera i Delfí Abella, quesegurament hauria preferit queno li desenterressin aquest llibre,i menys presentant-lo com si fosl’última paraula de la ciència.Això sí que és espiritualment in-decent. Emmirallem-nos una mi-ca en el seny, en la raó, en la res-ponsabilitat, en la saviesa i en lapoesia de Verdaguer i oblidemtots aquests gossos geomètrics maldibuixats que li borden al voltantperquè no poden admetre que alseu veïnat hi hagi un Llull, unShakespeare o un Puixkin...●