Núm. 3 - MAIG - JUNY 2020

Comunitat Carmelitana de Badalona

Jo també em

quedo a casa

Recull, maig - juny 2020 2

Recull

Núm. 3

Maig - juny, 2020

REVISTA DIGITAL DE LA

COMUNITAT CRISTIANA CARMELITES

Carrer Sant Miquel, 44 - BADALONA

badalona@carmelcat.cat / www.carmelcat.cat/badalona

Pòrtic

De mica en mica s’omple la pica, diu la dita ca-

talana, i sembla que aquests dies es va com-

plint amb el retorn pausat de les celebracions

religioses després deu setmanes de sequera

radical.

Una dita i una metàfora perquè, de moment, a

les piques de l’església l’aigua s’ha substituït

pels líquids descontaminants, i la nau de l’es-

glésia poc a poc es va reomplint de fidels ansiosos de retornar a

celebrar en viu i comunitàriament la seva fe.

Tot i que la majoria de les activitats presencials de casa nos-

tra s’han ajornat fins al curs vinent, és de notar que alguns ser-

veis han continuat amb la seva feina, com és el cas de les mis-

ses, que fins ara s’han emès pels mitjans digitals i Quart Món

que no ha parat el lliurament d’aliments als necessitats. També

l’esplai i la catequesi d’infants han mantingut el contacte amb

les famílies i els nens i nenes oferint algunes activitats gràcies a

la tecnologia. Fins i tot el Consell Pastoral ha utilitzat les video-

conferències per reunir-se un parell de vegades.

Aquesta aturada o ralentització de la vida comunitària pot

tenir la part positiva. No són pocs els observadors dels compor-

taments socials i religiosos que sostenen que per a molts haurà

estat una sotragada a la seva fe i al seu codi de valors, una eta-

pa per al retrobament amb un mateix per separar el gra de la pa-

lla i plantejar-se seriosament la seva adhesió als principis de la

Bona Nova de Jesús i de la mateixa ètica humana.

Foto portada:

David Rodríguez Cebrián

Recull, maig - juny 2020 3

En aquests dies de confinament obligat la vida conventual ha seguit el seu ritme habitual.

Els fidels han pogut assistir a la missa comunitària que s’ha emès en directe per les xarxes

socials, primer des de la capella del Santíssim i més endavant de l’altar major, gràcies als

bons oficis del P. Thomas, el qual sembla un tot terreny ja que també el podem veure fent

de barber o del que calgui.

Amb totes les precaucions dictades per les autoritats sanitàries, des del 25 de maig ja

s’han pogut celebrar eucaristies amb presència dels fidels.

Recull, maig - juny 2020 4

Les videoconferències han fet possible que la comunitat pogués mantenir el seu pols du-

rant aquestes setmanes. És el cas del Consell Pastoral, foto superior, que s’ha pogut reunir

un parell de vegades; també les catequistes i els monitors de l’Esplai que ha ofert activitats

per als nens i nenes. A la fotografia, una connexió amb els Ratolins, que van rebre l’encàr-

rec dels Cuiners Confinats de preparar una macedònia. Totes tenien una pinta deliciosa!

Recull, maig - juny 2020 5

Recull, maig - juny 2020 6

Dies enrere, encara en ple confinament,

aprofitant els mitjans d’intercomunicació que

aquests dies ens han obert finestres al món,

quatre famílies de la comunitat vam tenir una

trobada videotelefònica per WhatsApp. La

intenció inicial era obrir el diàleg a més perso-

nes, però aquest sistema, ara per ara, només

permet quatre trucades simultànies, i no vam

utilitzar altres aplicacions perquè alguns no

les tenen o no les coneixen.

El motiu principal de la trobada digital, tot i

tocar altres temes, era recollir per a aquest

butlletí opinions de persones de la comunitat

que habitualment assisteixen a les nostres

celebracions litúrgiques, especialment en

Setmana Santa. Es tractava, doncs, de co-

mentar com havíem viscut aquests dies des

de casa nostra.

Repassant la gravació d’aquella conversa, es

constata que tots hem pogut connectar, cada

dia o alguna vegada, amb les transmissions

que des de la nostra església del Carme

s’han ofert en directe de la Missa diària i do-

minical, i també de les principals celebraci-

ons del Tridu Pasqual. En general, a part de

les qüestions tècniques, les transmissions es

valoren molt positivament perquè han per-

mès mantenir la connexió, encara que virtual,

amb els religiosos. Això sí, comentem que,

tot i estar amb la parella o algú més de la fa-

Coordinació: Enric Masdeu

Recull, maig - juny 2020 7

mília, s’ha trobat a faltar l’ambient de les ce-

lebracions presencials, tan amb els frares

com amb la resta de la comunitat, elements

molt necessaris per mantenir el caliu de la

fe.

Tots, qui més qui menys, també hem seguit

les principals celebracions de Montserrat i

de Roma. Especialment emotiva va ser la

imatge de la pregària del papa, el Divendres

Sant, en una solitària plaça de Sant Pere.

També valorem molt positivament els

“Exercicis Espirituals on line” dels Carmeli-

tes de París amb la col·laboració de la Uni-

versitat de la Mística d’Àvila, els quals

aquest any estaven dedicats a sant Joan de

la Creu, el tema que s’està treballant a la

Catequesi d’Adults.

Ja a nivell més personal, algú ha comentat

que aquestes celebracions, més que confi-

nat les ha viscut “enclaustrat”, en el sentit

del recolliment que dona la vida en el claus-

tre. També, la lectura i la música adequades

per a aquest temps han ajudat.

Un altre comentari feia referència a la dificul-

tat, en alguna ocasió, per centrar l’atenció

en les celebracions, a causa d’interrupcions

alienes i inesperades (especialment truca-

des telefòniques).

Es parla també de la comunió espiritual que

ha suplert d’alguna manera la impossibilitat

de rebre la comunió sagramental. Precisa-

ment, es comenta, aquesta és una de les

mancances de l’Església en temps de

“normalitat”, la dificultat de fer arribar la co-

munió als nostres malalts i gent gran, a ve-

gades per manca de voluntaris, altres per

desídia, altres per manca de voluntat de les

pròpies famílies que obliden els sentiments

cristians de la nostra gent gran.

La videoconferència es va acabar amb l’es-

perança d’un proper retrobament i de poder

celebrar plegats la Pentecosta, si ja ho per-

meten les normes que estableixin les autori-

tats sanitàries.

Recull, maig - juny 2020 8

L’escriptora i diplomàtica Helena Cosa-

no*, diu d’ella: «La capacitat de seduc-

ció, persuasió i determinació de Teresa

de Ahumada van fer d'ella una mena de

gran diplomàtica ‘divina’, capaç fer de

mitjancera, negociar, argumentar i de-

fensar la causa del Senyor. I ho va ser

fins al punt que, gairebé sempre que els

seus superiors li manaven alguna cosa,

la carmelita castellana ja tenia decidit

fer-ho, per la qual cosa no s'adonaven

que aquesta dona aparentment obedi-

ent i humil era qui movia els fils a l'om-

bra, aliant-se amb els millors dels seus

contemporanis (Francesc de Borja, Jo-

an d'Àvila, Joan de la Creu, Pere

d'Alcántara…), desarmant els més temi-

bles (inquisidor general Quiroga) i con-

querint els més poderosos (Felip II)».

*Helena Cosano. “Teresa de Cepeda y Ahuma-

da, los muchos roles de una mujer: escritora,

monja, mística, fundadora y diplomática, al servi-

cio de Dios”, discurs d’ingrés a la Real Academia

de Ciencias, Bellas Letras y Nobles Artes de

Córdoba .

El sentit de l’humor de santa Teresa és prou conegut. Anna de Sant Bar-

tomeu, la seva infermera, explica que «No era amiga de gentes tristes,

ni lo era ella, ni quería que los que iban en su compañía lo fuesen. De-

cía: Dios me libre de santos encapotados».

I, en una carta al P. Gracián, Teresa li deia: «Harto más valdría no fundar

que llevar melancólicas que estraguen la casa».

Recull, maig - juny 2020 9

Nosaltres, vius, sans, implicats sempre en tantes coses, estem acostumats a pensar

en la mort com un esdeveniment llunyà, estrany, reservat als altres: fins i tot ens sem-

bla una expressió de mal gust quan algú insinua la idea que també ens pot tocar a

nosaltres i que pot ser ara mateix. Jo no sé quanta gent mor a Milà en temps

“normal”. Ara, però, els números impressionen, sobretot perquè entre aquests núme-

ros hi ha sempre algú conegut... (seguir)

Del missatge d’esperança de Pasqua 2020

“La força de la seva Resurrecció” de l’ar-

quebisbe de Milà Mario Delpini

La pandèmia actual del coronavirus representa una

oportunitat única perquè repensem la nostra mane-

ra d'habitar la Casa Comuna, la forma com produ-

ïm, consumim i ens relacionem amb la naturalesa.

Ha arribat l'hora de qüestionar les virtuts de l'ordre

capitalista: l'acumulació il·limitada, la competició,

l'individualisme, el consumisme, el malbaratament,

la indiferència enfront de la misèria de milions de

persones, la reducció de l'Estat i l'exaltació del lema

de Wallstreet: greed is good (l'avarícia és bona).

Tot això ara s’està qüestionant... (seguir)

Leonardo Boff, teòleg, exsacerdot franciscà, filòsof,

escriptor, professor i ecologista brasiler.

Publicat a Religión Digital el 23 de març.

Recull, maig - juny 2020 10

Aquest mes de maig s’haurien com-

plert cent anys de la restauració de la

Província de Sant Josep de Catalu-

nya i Balears del Carmel Teresià. No

ha estat així perquè les circumstànci-

es dels nostres dies són ben diferents

de les que van promoure que l’any

1920 es recuperés una província que

havia estat “hivernant” durant dèca-

des, des de l’exclaustració de 1835 i

les lleis de Mendizábal.

No, no va ser possible arribar al

centenari perquè l'any 2015 es va

haver de prendre la difícil decisió,

incompresa en alguns sectors, de

reunificar forces de cara als nous

temps que ha de viure el Carmel

Descalç, uns temps que mai

seran iguals als d’abans en la forma,

però sí en el contingut, a redós del

carisma de la seva fundadora santa

Teresa de Jesús i del seu fidel sant

Joan de la Creu.

Fet i fet, els carmelites descalços

ca-talans han tingut província pròpia

en dos períodes desiguals: des de

l’any 1588 -sis anys després de la

mort de santa Teresa- fins a

l’exclaustració de 1835; i en una

segona etapa, des del 1920 al 2015.

Total 342 anys des de la fundació de

l’Orde.

Recull, maig - juny 2020 11

A uns vint quilòmetres de Beirut, la capital del

Líban, una carretera empinada s’enfila fins a

Harissa, un important centre de peregrinació

del Líban. Aquí, a principis del segle XX es va

aixecar un monument dedicat a la Mare de

Déu del Líban i, més tard, una moderna cate-

dral de l’Església Maronita siríaca.

Molt a prop, mitjan el segle passat, s’hi

havia establert una comunitat de carmelites

descal-ces provinents de Calahorra, una

comunitat que hem tingut ben present

durant les dife-rents etapes de la guerra del

Líban que tan ha afectat aquest país.

Les monges d’Harissa s’han especialitzat en

la confecció d’icones, i són moltes les coman-

des que reben d’arreu pel seu treball. Una de

les icones més transcendents que ha sortit

dels seus tallers és la que van fer per un en-

càrrec que els va arribar d’Espanya amb

mo-tiu dels actes del IV centenari de la

mort de sant Joan de la Creu: la

representació plàsti-ca del Càntic Espiritual.

Avui, aquesta icona està col·locada al

costat del sepulcre del sant, en el convent

carmelita de Segòvia.

A part de la contemplació gràfica de la

belle-sa d’aquesta icona, que reproduïm

íntegra-ment a la pàgina següent, és molt

interessant la interpretació de cada una de

les vinyetes que envolten la figura de sant

Joan de la Creu i que representen cadascuna

de les quaranta estrofes del Càntic espiritual.

Hi ha un documental que ens introdueix d’una

manera molt didàctica a aquestes

dues obres, la icona i el poema. No us el

perdeu, és un veritable plaer per als sentits

i per a l’esperit.

Premeu aquest enllaç per accedir al vídeo.

Recull, maig - juny 2020 12

Recull, maig - juny 2020 13

L’actual president de la URC, el caputxí Eduard Rey,

comentant aquests quaranta anys, escriu: «Entre les

reflexions que ens ha fet arribar el germà Lluís Ser-

ra* en aquests temps insòlits que estem vivint, m’ha

quedat especialment a la memòria la del P. Saverio

Cannistrà, prepòsit general dels carmelites descal-

ços. Observa el fet que, si en altre temps la vida reli-

giosa era la gran protagonista en temps d’epidèmi-

es, ara els herois són altres. Hi veu el signe d’un pro-

cés que té al darrere en el fons la mà de Déu, un

procés en què l’Església s’empetiteix, s’empobreix,

deixa, sovint amb dolor, espais que ja no pot omplir.

Si avui ens és donat un temps de kènosi, un temps d’escondiment i pèrdua, per què rebutjar-lo?, es pre-

gunta el P. Cannistrà. Fa temps que intueixo, i he experimentat, que hi pot

haver el que jo en dic un “creixement en la disminu-

ció”. El context és de disminució, a molts nivells.

Però a la vegada ens trobem més amb persones

que demanen acompanyament perquè han desco-

bert la fe o volen tornar-hi, ens trobem amb diàlegs

que demanen atenció, franquesa i saber donar raó

de l’esperança, ens trobem empesos a cercar la di-

mensió de Déu amb força, perquè la nostra vida ja

no es pot fonamentar més en allò que fem ni menys

encara en els aplaudiments que rebem.»

*Marista, Secretari General i ànima de la URC

L’any 1980, es va constituir la Unió de Religiosos de Catalunya (URC), que agrupa a

les congregacions masculines i femenines, fins aleshores separades en les anti-

gues CONFER.

Segons els estatuts “La Unió de Religiosos es funda com a expressió de la voluntat

de cooperació i de diàleg entre tots els religiosos i religioses que volen viure i anun-

ciar l’Evangeli en el context actual de l’Església catalana”, un context que en aquells

moments venia determinat, sobretot, pel postconcili i la nova situació democràtica

que es vivia al país.

Les branques masculina i

femenina del Carmel Des-

calç són presents a la URC

des de la seva fundació. El

P. Josep Castellà en va ser

president des de l’any 1985

al 1987, i el P. Agustí Borrell

formà part de la junta directi-

va des del 2011 al 2014.

Recull, maig - juny 2020 14

No podia ser d’una altra manera,

en Lluís Platero, cantautor, poeta,

esportista, solidari, amic de to-

thom i, per orgull nostre, membre

de la comunitat carmelitana,

durant els dies de confinament,

cada tarda a les 8, des del balcó

de casa seva del carrer de Sant

Francesc d’Assís, feina sonar la

seva cançó “Gràcies” acompa-

nyat pels aplaudiments del veïnat.

La cançó, que havia estrenat

temps enrere per agrair les Cam-

panyes de la Fundació Badalona

contra el Càncer, també ha servit,

segons en Lluís, “per donar gràci-

es a totes les persones que ara

estan treballant perquè els serveis

bàsics funcionin pel bé de tothom,

sobretot, als serveis sanitaris que

estan en primera línia, donant la

vida per la vida de tots nosaltres”.

Veure el vídeo

Recull, maig - juny 2020 15

Sabíeu que els carmeli-

tes descalços, abans

de fundar el convent del

carrer Roger de Llúria a

tocar de la Diagonal de

Barcelona, havien valo-

rat l’oferta de fer-se càr-

rec temporalment del

temple de la Sagrada

Família?

Resulta que l’any 1896, a

instàncies de les mares

carmelites descalces, que

demanaven tenir assistèn-

cia espiritual de religiosos

del propi Orde, una petita

comunitat de frares es va

traslladar a Barcelona i es

va hostatjar en una casa del carrer de la Canuda propera al monestir de les monges

i de la seva propietat, tot esperant més endavant poder fundar un convent propi.

L’any 1907, en créixer la comunitat, i mentre s’estava pendent de poder construir a

la Diagonal, es decidí cercar provisionalment un lloc més adient, i el temple de Gau-

dí de la Sagrada Família fou un dels tres llocs proposats.

Finalment es desestimà i el lloc escollit va ser la capella de Santa Marta, propera a

la catedral, la qual va ser enderrocada posteriorment a l’urbanitzar-se la Via Laieta-

na. Els frares s’hi estigueren poc temps fins que es van traslladar a la Diagonal.

Però, si haguessin pres una altra decisió, haurien començat a construir el convent

actual o s’haurien quedat a la Sagrada Família? Qui ho sap?

Estat de les obres del temple de la Sagrada Família l'any 1908,

quan els carmelites valoraren traslladar-s’hi provisionalment

Recull, maig - juny 2020 16

Colpidora imatge de santa Tere-

sa de Jesús immortalitzada en

marbre blanc per Gian Lorenzo

Bernini. L’artista napolità evoca

un dels èxtasis de la Santa, ex-

pressant en el rostre sentiments

de dolor i plaer, inspirant-se en

la descripció de la pròpia Teresa en el Llibre de la Vida.

Una visita a Roma sempre serà incompleta sense una visita a l’església

de Santa Maria de la Victòria dels carmelites descalços on es pot admirar

aquesta obra d’art del barroc italià.

La imatge de l’èxtasi

“El dolor era tan intens

que em feia proferir ge-

mecs; i aquest dolor inten-

síssim em produïa una

suavitat tan excessiva que

no es pot desitjar que

desaparegui, i l’ànima no

s’acontenta sinó amb

Déu”. (Vida 29,13)

Recull, maig - juny 2020 17

Vista del Monestir Stella Maris situat al cim del Mont Carmel, sobre la ciutat de Haifa a Israel, en

un dia de gran afluència per la processó de pujada de la Mare de Déu del Carme des de la ciutat.

El recinte acull la basílica, el convent per als religiosos i el Centre de Pelegrins amb capacitat per

a un centenar de persones.

Els carmelites de Venècia recullen el raïm del seu Jardí Místic amb el qual elaboren dues varietats

de vi. Tenen una producció d’unes 1.500 ampolles que posen a la venda i se’n guarden algunes

per al consum propi.

Recull, maig - juny 2020 18

Molts coneguts a l’escolania del pare Tomàs. Dia de Primeres Comunions (1960)

Va anar de poc que el convent dels carmelites de Badalona no s’aixequés al carrer

d’en Prim, que aquí veiem en una foto d’aquell anys. Segons llegim en uns apunts

dels anys quaranta del P. Aleix de la Verge del Carme, “pensándose primero en ha-

cer la fundación en la calle Prim, lo que no se realizó por parecer excesivo el precio

que doña Elvira Ribas pedía por el edificio, habitado entonces por la familia de A.

Galera. Céntrica era esta calle, pero no en mejor posición que los números 44 y 46

de San Miguel, comunicando a la calle Mar. La fundación se decidió por fin levantar

en el sitio que actualmente ocupa, comprando las dos casas de la referida señora.”

Recull, maig - juny 2020 19

Aquell vespre va ploure a bots i barrals. A la tarda ja hi havia

hagut un casament, l’església es va inundar i als nuvis els van

haver d’evacuar amb una “Zodíac”. L’aigua queia en cascada

des del segon pis, des de la biblioteca. Allà hi vam descobrir

tres o quatre goteres, de les quals una era tan grossa que hi

passava més aigua que no pas plovia. Amb el prior, vam posar

galledes i cubells, i a sota de la més grossa un d’aquells cu-

bells enormes de color blau que fan servir els paletes per la

runa, o per guardar aigua, que havia quedat aquí abandonat

després de la reforma de l’altar.

A les onze de la nit encara diluviava i aquell cubell tan gros es-

tava a punt de vessar. El prior era del parer d’anar-lo buidant

amb galledes. Li vaig dir que queia més aigua que la que nos-

altres podíem buidar amb les galledes.

- Mira, el millor que podem fer és que agafem el cubell entre

tots dos i el buidem des de la finestra al carrer. Ja sé que ha de

pesar molt però entre tots dos ho aconseguirem.

- I si hi ha algú a sota?

- Qui vols que hi hagi, a les onze de la nit i amb l’església tan-

cada, amb el vent que fa i amb l’aigua que està caient? No

crec que hi hagi ningú tan sonat com per sortir a passejar amb

aquestes condicions i que, a més a més, s’aturi sota una fines-

tra, ni per fer una cigarreta.

Doncs sí que hi havia algú a sota. Sota la finestra i sota d’un

paraigua hi havia el bon jan d’en Josep esperant la seva dona

que sortís d’una reunió. En comptes d’esperar-la a dins de la

porteria del convent, ho feia a fora a la fresca com si aquell

temps tan rúfol convidés a una cosa així. Una cascada d’uns

cent litres d’aigua i des d’un segon pis va caure de cop al da-

munt del pobre Josep. Sortosament no va prendre mal, ara, al

paraigua no li va quedar ni el mànec.

Vam quedar ben sorpresos. El prior, nerviós i descol·locat en-

cara, va tenir l’humor de preguntar-li:

- Que t’hem mullat?

Què volies que et contestés? En Josep, però, no es conforma-

va i tractava inútilment d’obrir el que quedava d’aquell parai-

gua desmanegat i espellofat.

- No t’hi escarrassis, Josep, no et servirà mai més de res i més

mullat no pots estar.

El gat dels frares

Recull, maig - juny 2020 20

Helena Cosano, escrip-

tora i diplomàtica nascuda

a Nova Delhi, de la qual ja

deixem uns comentaris en

aquests pàgines sobre el

caràcter de santa Teresa

de Jesús, és autora del llibre Teresa la mujer,

una novel·la que no es centra en la santa i funda-

dora sinó en la dona de carn i os, com diu el títol,

i no només en les seves virtuts, també en les se-

ves flaqueses, dubtes i errors. En el llibre, Teresa

parla des de les portes de la mort.

Editorial: La esfera de los libros.

Signatura col·lectiva sense precedents a l'Església catalana a favor de la conversió eco-

lògica. Més d’un centenar de responsables i membres d’entitats, moviments i congrega-

cions cristianes, preveres, religiosos, religioses, laics i laiques de tot Catalunya han fet

públic el seu compromís. Llegeix el manifest en aquest enllaç i, si hi estàs d’acord, tam-

bé tu pots signar-lo: ‘Compromís amb una ecologia integral’.

Pluja de Roses / Lluvia de Rosas