Jordi Isern

JORDIISERN

La obra de Jordi Isern trata de las relaciones estrechas entre cuerpo y cosmos, lasfronteras su>lesentre lopalpable y lo impalpable, entre lamateria y el espíritu. Sutrabajocaminaentreunavisiónmásásperoyausteradelaexistenciahumanaaunaexaltación más lírica. Jordi Isern afirma que su propósito es el de hablar sobre lasposibilidadesdeexpansióndelaconciencia.Yparalograrlorealizaunintensodiálogoentre una representación figura>va del cuerpo humano y elementos propios de laabstracción más pura, inves>gación que José Corredor Matheos llamó realismoabstracto.

JordiIsern’sworkrepresentsthecloserela>onshipbetweenbodyandcosmos,subtleboundariesbetween the tangibleand the intangible,betweenmaQerandspirit.Hisworkwalksbetweenaroughandausterevisionofhumanexistencetoamoreliricalexalta>on. Jordi Isern affirms that its purpose is to discuss the possibili>es ofexpansionofconsciousness.Andtoreachitheexecutesanintensedialoguebetweena figura>ve representa>on of the human body and elements of pure abstrac>on,inves>gaciónthatJoséCorredorMatheoscalledabstractrealism.

Buit‐2000técnicamixtasobrepapel175x159cm



Palimpsest‐2000técnicamixtasobrepapel85x67cm

Palimpsest‐2000técnicamixtasobrepapel106x75cm

InCorpore‐2002técnicamixtasobrepapel112x109cm




EtAnima‐2005técnicamixtasobremadera

EtAnima‐2005técnicamixtasobremadera

EtAnima‐2005técnicamixtasobrepapel104,5x70cm

EtAnima‐2005técnicamixtasobrepapel105x70cm



Quo‐2006técnicamixtasobrehierro150x150cm





Tucuerpoquenoescuerpo2007técnicamixtasobrehierro150x150cm

Cos.mos‐2008técnicamixtasobremadera80x220cm

Cos.mos‐2007técnicamixtasobretela60,5x73,5cm

Cos.mos‐2008técnicamixtasobrepapel105x75cm

Llibred’aiguaII‐2007técnicamixtasobrehierro35x70cm

Llibredelasimagináries‐2009técnicamixtasobrepapel,sobrelibrodemadera

Sin>túlo‐2010técnicamixtasobrehierro

Barcelona,1962ViveenSant.Iscled'Empordà,GironaDoctorenBellasArtesporlaUniversidaddeBarcelonaBecadeArtesPlás>casdelaGeneralitat,1985BecadepinturadelaFundaciónGüell,1986IPremioHondadePintura,2007IPremiodePinturadelaFundaciónVilacasas,2010

Exposicionesindividuales2011 GaleríaPilardeRyberaigua,AndorralaVella

EspaciodeArtedelTeatrodelaPasión,OlesadeMontserratMuseoCanFramis,BarcelonaPalaciodelaAbadía,SantJoandelesAbadesses

2010 QuioscGallery,TrempCentroCulturaldelaMercê,GironaFundaciónAtriumAr>s,Salt

2009 Ins>tutoCervantes,TetuánIns>tutoCervantes,TangerGaleríaJoanGaspar,Madrid

2008 GaleríaJoanGaspar,BarcelonaMuseodeCanMario,PalafrugellGaleríaNo+art3.14,Girona

2007 GaleríaMichaelDunevArtsProjects,TorroelladeMontgrí2006 GaleríaJoanGaspar,Madrid2005 GaleríaJoanGaspar,Barcelona2004 Centred'ÉtudesCatalanes,Paris

FundaciónNiebla,Casavells,GironaFundaciónGuinovart,Agramunt,LéridaCasadelaAduana,Tenerife

2002 Museud'Art,Girona

Exposicionescolec0vas2011 "11añosdelPremioHonda",ArtsSantaMònica,Barcelona2010 "11añosdelPremioHonda"PalaciodelaAbadía,

SantJoandelesAbadesses"2000‐2010",GaleríaMichaelDuneArtsProjects,TorroelladeMontgrí"Autoretratos",FundaciónAtriumAr>s,Salt"Artaconsciència",GaleríaJoanGaspar,BarcelonaGaleríaPuntoAparte,Barcelona

2009 YartGallery,Osaka,Japón"GalaContemporanyArt2009",ArtProGala,Fukuoka,Japón"Gaspar1999‐2000",GaleríaJoanGaspar,Barcelona"Gaspar1999‐2000",GaleríaJoanGaspar,Madrid"BeatusdeGirona",FundaciónAtriumAr>s,Girona

2008 "Larealitatieldesig",GaleriaNo+art3.14,Girona"SuportpaperII",GaleríaJoanGaspar,BarcelonaBiennal2008,Girona

2007 "Figura>veKunstausSpanien",DieGalerie,Frankfurt"Acrochagge",GaleríaJoanGaspar,Barcelona"Iden>tats",GaleríaNo+Art3.14,Girona

2006 ARCO06,GaleríaJoanGaspar,Madrid"Entresilencis",GaleríaHorizon,Colera"Lavelocitatilacalma",GaleríaNo+Art3.14,Girona

2005 ARCO05,GaleríaJoanGaspar,Madrid"Unpuntdeblau",GaleríaJoanGaspar,BarcelonaARTEFIERA,GaleríaJoanGaspar,Bolonia

2004 GaleríaRasmus,Onesde,DinamarcaARTKOPENHAGUEN,GaleríaRasmus,Copenhague"Frontera",GaleríaHorizon,Colera

2003 GaleríaMichaelDunevArtsProjects,TorroelladeMontgrí

AVUIDIUMENGE, 5 DE JUNY DEL 201140 | Cultura i Espectacles |

Entre elsanuncis delsplans dels di-versos ciclesper a la tempo-rada vinent–entre elsquals, per des-gràcia, ja no hiés Eurocon-

cert–, Palau 100 ha donat unanotícia esplèndida: el retorn aBarcelona del Cor Monteverdi,formació sense parió entre lesmasses vocals actuals. Una bo-na manera d’ocupar el tempsd’espera és repassar l’extensadiscografia del grup fundat perJohn Eliot Gardiner, ampliadaara per una nova versió de laPassió segons sant Joan deBach (SDG). Només cal escoltarel cor inicial o el final d’aquestconcert gravat el 2003 per ren-dir-se de nou davant la calidesa,homogeneïtat i expressivitatdel Monteverdi, esperonat perun Gardiner que tradueix eldrama de Crist amb una justesacorprenedora. Seria injust obli-dar un magnífic equip de solis-tes, amb el cant emotiu de Ber-narda Fink i l’evangelista para-digmàtic Mark Padmore.

Música sacra molt menys di-vulgada és la que ha gravat per aMusièpoca el cor La Xàntria dePere Lluís Biosca i el conjuntVespres d’Arnadí de Dani Es-pasa. Josep Mir i Llussà és unapeça més que ajuda a completarel trencaclosques encara ambmassa buits del nostre patrimo-ni musical, en aquest cas en latransició cap al classicisme. Noes tracta d’arqueologia eixorca,

sinó de música de bona factura ino pocs atractius servida de ma-nera irreprotxable per dos con-junts joves, però de mèrits mésque notables.

La Grande Chapelle té uncurrículum més dilatat en la re-cuperació d’autors arraconats, ila nova addició al catàleg deLauda no desmereix pas al cos-tat d’entregues anteriors. Elgrup d’Àngel Recasens s’hacentrat en un compositor del’època de Carles II, CristóbalGalán, interpretant obres tanten llatí com en castellà amb elmateix rigor i efectivitat. La

presentació de l’àlbum no és unatot menor.

La música de cambra a la Pe-nínsula ha quedat sovint relega-da a un segon pla davant la pro-ducció vocal, la qual cosa no voldir que no hi hagi partitures degran valor. Com els trios de Tu-rina que el Trio Arriaga ha en-registrat per a Columna Músicaamb una òptima combinació detemperament i equilibri. Per laseva banda, solistes de l’Or-questra de Cadaqués col·labo-ren per a Tritó amb el pianistaJean Bernard Pommier peroferir el Trio i el Quintet amb

piano de Granados (aquest endues versions alternatives),mentre que el pianista francèsbroda els Azulejos que Albénizva deixar inacabats i que Gra-nados va completar.

Seguint en terreny profà, ésel torn de dos DVD de Dynamic.De Cagliari arriba La Sonnam-bula de Bellini, enèsim cas dellibret fluix i música excelsa. Elprincipal atractiu és l’Aminad’Eglise Gutiérrez, de cant co-tonós, agilitats precises i sobre-aguts espectaculars, mentreque el muntatge d’Hugo deAna combina respecte per latrama, un atractiu sentit estè-tic i un bon ús del vídeo.

Tot i una aparença més mo-derna, la producció de Francis-co Negrín de L’arbore di Dia-na és en el fons més antiga, ipresenta una farsa d’humorgastat. En comparació al direc-te del Liceu, la majoria de can-tants ni milloren ni empitjorenen pantalla, a excepció de ladeessa altiva de Laura Aikin,més remarcable en la gravació.La música de Martín i Soler ésd’una agradable inventiva, peròamb pocs compassos de Mozartqueda clar qui era el geni.

Kristian Bezuidenhoutcontinua per a Harmonia Mun-di la seva exploració de la músi-ca per a teclat del de Salzburgamb un segon volum sensacio-nal de sonates i altres peces. Horeconec, no sóc gaire amant delfortepiano, però el músic sud-africà té talent a dojo per afe-gir-se a Andreas Staier en lameva restringida llista d’excep-cions.

Sacre i profà

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Quadern de música El Cor Monteverdi, meravella en Bach; La Xàntria i Vespresd’Arnadí recuperen patrimoni, i La Grande Chapelle explora el regnat de Carles II

El millor cor del món? El Cor Monteverdi i John Eliot Gardiner aviat tornaran al Palau de la Música ! ARXIU

XavierCester

– – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Barcelona

No sóc gaire amantdel fortepiano,però el sud-africàKristianBezuidenhout tétalent a dojo

Les raons de la pintura sóninescrutables. Més enllàde la recerca de la forma ide l’estil, Jordi Isern (Bar-celona, 1962) consideraque pintar és un acte de re-cerca de la pròpia identi-

tat, no només de la cons-ciència que ens defineix aprimera vista i que modulatot el que fem i diem, sinóaquella més amagada, queconstitueix l’essència pri-migènia. I això és el quebusca Isern en el seu taller.

El resultat d’aquesta re-cerca, per Isern “impossi-ble”, es resumeix en la pe-tita exposició que es pre-senta fins al 23 de juliol aCan Framis, de la Funda-ció Vila Casas, a Barcelo-

na. L’exposició, que com-prèn onze pintures sobrefusta, ferro i paper nepalí,fa els honors a Isern perhaver guanyat el premi depintura de la Fundació Vi-la Casas de l’any passat.

Isern insisteix en el “ca-ràcter il·lusori de la nostraidentitat”, però també re-coneix que la seva pinturaconstitueix una mena debiografia. “Entrar al taller,pintar, és com fer anota-cions biogràfiques, de ca-

da dia que passa”, diu, iafegeix que el fet de pintarés com una meditació. “Elmés real ho visc a l’estudi”.

Paradoxalment, però,és el que té més a mà, elmés quotidià, el cos i el ros-tre, l’instrument que aIsern li serveix per a la se-va recerca i li acaba en-vaint els seus quadres.Són rostres que semblenaparèixer i desaparèixercom les vocals del títol del’exposició, Dsprcó. !

Jordi Isern, a la recerca de la consciènciaEl pintor exposa almuseu Can Framisde Barcelona unadesena d’obresMontse FrisachBARCELONA

Jordi Isern pren el rostre i el cos com un instrument per a laseva recerca identitària ! QUIM PUIG

O.J.D.:

E.G.M.:

Fecha:

Sección:

Páginas:

26997

103000

05/06/2011

CULTURA

40Tarifa (!): 1103

Divendres, 19 d’agost de 2011

CULTURA 28 NOU9EL

JOR

DI V

ILA

RR

OD

À

Angelito el Largo fa l’últim monòleg de CampdevànolCampdevànol El monòleg del madrileny Angelito el Largo posarà el punt final a la quarta edició de la nit dels monòlegs de Campdevànol aquest dissabte a la sala Dia-gonal. Angelito el Largo es dedica a l’humor des dels 16 anys i es defineix com “un humorista d’humors diver-sos”. És un mestre de les imi-tacions, un gran explicador d’acudits i també fa paròdies. A la televisió l’hem pogut veure a Noche de fiesta o Esto no es serio.

Recital de cant, al Festival de Música de RipollRipoll Aquest dissabte, a les 10 del vespre, el claustre del Monestir acollirà en el marc del Festival Interna-cional de Música de Ripoll un recital de cant amb àries d’òpera i sarsuela a càrrec del baríton Carlos Danza que estarà acompanyat al piano per Anna Crexells. Danza va estudiar al Conser-vatori Superior de Música del Gran Teatre del Liceu i va començar la seva carrera artística dins el cicle Òpera a Catalunya l’any 2005.

Ludwig Trio tanca el Festival Marcos Redondo a Viladrau

Viladrau Ludwig Trio tanca-rà aquest dissabte la segona edició del Festival Marcos Redondo de Viladrau, amb un concert que tindrà lloc a l’església de La Salut, a les 10 de la nit. La formació està integrada per Hyo-Sun Lim (piano), Abel Tomàs (violí) i Arnau Tomàs (violoncel), i interpretarà peces de Mozart, Beethoven i Shosta-kovitx. El festival ha constat de quatre actuacions, tres de les quals s’han fet acompa-nyades d’un sopar.

Les Oques Grasses, en concert diumenge a la plaça del Carbó

Vic El reggae a la cassola dels osonencs Les Oques Grasses arriba aquest diumenge a l’escenari d’estiu de la Jazz Cava, situat a la plaça del Carbó. A partir de les 7 de la tarda, hi actuarà la formació que lidera Josep Montero (exbateria de Nothimatis), que va emprendre el projecte en solitari, i aquesta vegada com a cantant i guitarrista. Les Oques Grasses va néixer després amb la incorporació de Miquel Portet (bateria) i Arnau Tordera (guitarra).

Exposen a Ribes les fotografies antigues de Jeroni Suñol

Ribes de Freser Fins aquest diumenge es pot visitar a Ribes l’exposició “Gent del poble”, amb fotografies de Jeroni Suñol realitzades a mitjans del segle XX. Estiue-jant del poble, Jeroni Suñol era metge i aficionat a la fotografia, i acostumava a exposar cada estiu els seus treballs. Des de la seva mort, l’any 1962, no s’havien tornat a mostrar. El fons fotogràfic, que pertany ara al seu fill Jordi Suñol, es pot veure al Casal de Cultura.

El Calendari dels Pagesos, en una mostra a CentellesCentelles El tradicional Calendari dels Pagesos és protagonista d’una exposició que a partir d’aquest diven-dres es pot veure a la biblio-teca de Centelles. La mostra recull la història d’aquest calendari, nascut l’any 1861, que ha arribat a sobreviure fins a l’època de les agendes electròniques. Calendari dels pagesos: 150 anys mesurant el temps és una iniciativa de Norbert Tomàs, editor del calendari, amb el suport de la Diputació.

Viladrau convoca el segon concurs de fotografiaViladrau Fins al dia 4 de setembre es poden presentar treballs al segon Concurs de Fotografia de Viladrau, que convoca la Fundació Vincles. La participació és oberta als més grans de 16 anys, en dues categories: imatges de preservació del patrimoni i d’esports. Cada autor pot presentar fins a 3 obres i els premis són de 100 euros per al guanyador i 80 per al segon, en cada categoria. S’han d’entregar a la seu de la Fundació, al Mas Torrent.

Clawn de Clown porta a Vic ‘La Bella Dorment’

Vic La companyia Clawn de Clown representarà a l’Al-berg Canonge Collell de Vic, dimarts a les 7 de la tarda, l’espectacle La bella dorment. La representació forma part de la campanya “Vacances en família”, que porta a terme la xarxa d’albergs XanasCat. La bella dorment, que es repre-senta a tots els albergs de XanasCat, actualitza la cone-guda llegenda amb llenguat-ges de diferents disciplines, des del clown al cant o les ombres.

L’actor Ramon Fontserè serà un dels protagonistes d’aquest film

Castellterçol, escenari del rodatge d’‘Insensibles’, un ‘thriller’ històric

Castellterçol

Joan CapdevilaDiferents indrets de Castellterçol han estat esce-naris del rodatge de la pel-lícula Insensibles, un film dirigit per Juan Carlos Medi-na. L’argument gira entorn d’un personatge que cerca els seus pares biològics, i l’acció es pot centrar a la meitat del segle XX. Hi participen els

actors i actrius Alex Bren-demühl, Juan Diego, Tomàs Lemarquis, Ramon Fontserè, Sílvia Bel i Bea Segura, entre d’altres. Ells donaran vida als vertaders protagonis-tes d’aquest thriller que té uns rerefons històric i real. A part de Castellterçol, el rodatge també s’ha fet a Can-franc, Olot, Cabrils, Viladrau i el Delta de l’Ebre.

A Castellterçol s’han fil-

mat els interiors del que vol representar la casa dels pares del protagonista, on hi van treballar pocs dies. El lloc triat es una casa senyorial construïda cap als anys 1950, situada a la meitat del carrer Barcelona a tocar el carrer Sant Joan. L’enrenou dels preparatius i la infraestruc-tura de muntatge, que va obligar a tallar el carrer, va cridar l’atenció dels veïns.

Jordi Isern exposa a l’Espai Art Abadia de Sant Joan

Sant Joan de les Abadesses

J.V.L’Espai Art Abadia de Sant Joan continua la interessant trajectòria que va iniciar ja fa un any i mig amb la presència del pintor Jordi Isern (Barcelona, 1962), que fins al 30 de setembre hi mostra la seva pintura. Sota el títol de “despr”, l’artista –establert des de fa anys a l’Empordà– presenta obres realitzades durant els últims dos anys en què rostres i fragments del cos humà són protagonistes. Les figures de Jordi Isern parteixen de la figuració per arribar a l’abstracció, despullant

d’elements identificatius aquests cossos per “reomplir-los de cosmos”. Jordi Isern refle-xiona amb la seva pintura “sobre qüestions d’identitat”, segons va explicar ell mateix, però per arribar a la conclusió que aquesta és fugissera: “És tot il·lusori, no hi ha quelcom d’immutable dins nostre”. Les obres són de gran format, perquè l’artista no vol acotar-les i, de fet, li plau perdre-s’hi a dins quan les treballa al taller. Jordi Isern va ser guanyador de l’edició del 2010 del prestigiós premi de pintura que concedeix la Fundació Vila-Casas, i amb motiu d’això ha exposat recentment a l’espai Can Framis d’aquesta institució, a Barcelona. Posteriorment, l’exposició que ara es pot veure l’Abadia de Sant Joan anirà tam-bé a Perpinyà.

Josep Juanuix i To Ga–llardo, a PeratalladaPeratallada L’artista ripollès Josep Juanuix (a la foto) i l’osonenca To Gallar-do participen en la mostra col·lectiva “Artallada”, que des del passat dimarts es pot visitar a Peratallada (Alt Empordà). El grup està integrat per set artistes de diferents estils, que ja l’any passat van exposar al mateix lloc. La mostra es podrà visitar fins aquest diumenge, davant del cas-tell de Peratallada.

O.J.D.:

E.G.M.:

Tarifa:

Fecha:

Sección:

Páginas:

9359

No hay datos

753 !

19/08/2011

CULTURA

28

| Cultura i Espectacles | 37EL PUNTDIUMENGE, 5 DE JUNY DEL 2011

Les raons de la pintura sóninescrutables. Més enllàde la recerca de la forma ide l’estil, Jordi Isern (Bar-celona, 1962) consideraque pintar és un acte de re-cerca de la pròpia identi-

tat, no només de la cons-ciència que ens defineix aprimera vista i que modulatot el que fem i diem, sinóaquella més amagada, queconstitueix l’essència pri-migènia. I això és el quebusca Isern en el seu taller.

El resultat d’aquesta re-cerca, per Isern “impossi-ble”, es resumeix en la pe-tita exposició que es pre-senta fins al 23 de juliol aCan Framis, de la Funda-ció Vila Casas, a Barcelo-

na. L’exposició, que com-prèn onze pintures sobrefusta, ferro i paper nepalí,fa els honors a Isern perhaver guanyat el premi depintura de la Fundació Vi-la Casas de l’any passat.

Isern insisteix en el “ca-ràcter il·lusori de la nostraidentitat”, però també re-coneix que la seva pinturaconstitueix una mena debiografia. “Entrar al taller,pintar, és com fer anota-cions biogràfiques, de ca-

da dia que passa”, diu, iafegeix que el fet de pintarés com una meditació. “Elmés real ho visc a l’estudi”.

Paradoxalment, però,és el que té més a mà, elmés quotidià, el cos i el ros-tre, l’instrument que aIsern li serveix per a la se-va recerca i li acaba en-vaint els seus quadres.Són rostres que semblenaparèixer i desaparèixercom les vocals del títol del’exposició, Dsprcó. !

Jordi Isern, a la recerca de la consciènciaEl pintor exposa almuseu Can Framisde Barcelona unadesena d’obresMontse FrisachBARCELONA

Jordi Isern pren el rostre i el cos com un instrument per a laseva recerca identitària ! QUIM PUIG

Entre elsanuncis delsplans dels di-versos ciclesper a la tempo-rada vinent–entre elsquals, per des-gràcia, ja no hiés Eurocon-

cert–, Palau 100 ha donat unanotícia esplèndida: el retorn aBarcelona del Cor Monteverdi,formació sense parió entre lesmasses vocals actuals. Una bo-na manera d’ocupar el tempsd’espera és repassar l’extensadiscografia del grup fundat perJohn Eliot Gardiner, ampliadaara per una nova versió de laPassió segons sant Joan deBach (SDG). Només cal escoltarel cor inicial o el final d’aquestconcert gravat el 2003 per ren-dir-se de nou davant la calidesa,homogeneïtat i expressivitatdel Monteverdi, esperonat perun Gardiner que tradueix eldrama de Crist amb una justesacorprenedora. Seria injust obli-dar un magnífic equip de solis-tes, amb el cant emotiu de Ber-narda Fink i l’evangelista para-digmàtic Mark Padmore.

Música sacra molt menys di-vulgada és la que ha gravat per aMusièpoca el cor La Xàntria dePere Lluís Biosca i el conjuntVespres d’Arnadí de Dani Es-pasa. Josep Mir i Llussà és unapeça més que ajuda a completarel trencaclosques encara ambmassa buits del nostre patrimo-ni musical, en aquest cas en latransició cap al classicisme. Noes tracta d’arqueologia eixorca,

sinó de música de bona factura ino pocs atractius servida de ma-nera irreprotxable per dos con-junts joves, però de mèrits mésque notables.

La Grande Chapelle té uncurrículum més dilatat en la re-cuperació d’autors arraconats, ila nova addició al catàleg deLauda no desmereix pas al cos-tat d’entregues anteriors. Elgrup d’Àngel Recasens s’hacentrat en un compositor del’època de Carles II, CristóbalGalán, interpretant obres tanten llatí com en castellà amb elmateix rigor i efectivitat. La

presentació de l’àlbum no és unatot menor.

La música de cambra a la Pe-nínsula ha quedat sovint relega-da a un segon pla davant la pro-ducció vocal, la qual cosa no voldir que no hi hagi partitures degran valor. Com els trios de Tu-rina que el Trio Arriaga ha en-registrat per a Columna Músicaamb una òptima combinació detemperament i equilibri. Per laseva banda, solistes de l’Or-questra de Cadaqués col·labo-ren per a Tritó amb el pianistaJean Bernard Pommier peroferir el Trio i el Quintet amb

piano de Granados (aquest endues versions alternatives),mentre que el pianista francèsbroda els Azulejos que Albénizva deixar inacabats i que Gra-nados va completar.

Seguint en terreny profà, ésel torn de dos DVD de Dynamic.De Cagliari arriba La Sonnam-bula de Bellini, enèsim cas dellibret fluix i música excelsa. Elprincipal atractiu és l’Aminad’Eglise Gutiérrez, de cant co-tonós, agilitats precises i sobre-aguts espectaculars, mentreque el muntatge d’Hugo deAna combina respecte per latrama, un atractiu sentit estè-tic i un bon ús del vídeo.

Tot i una aparença més mo-derna, la producció de Francis-co Negrín de L’arbore di Dia-na és en el fons més antiga, ipresenta una farsa d’humorgastat. En comparació al direc-te del Liceu, la majoria de can-tants ni milloren ni empitjorenen pantalla, a excepció de ladeessa altiva de Laura Aikin,més remarcable en la gravació.La música de Martín i Soler ésd’una agradable inventiva, peròamb pocs compassos de Mozartqueda clar qui era el geni.

Kristian Bezuidenhoutcontinua per a Harmonia Mun-di la seva exploració de la músi-ca per a teclat del de Salzburgamb un segon volum sensacio-nal de sonates i altres peces. Horeconec, no sóc gaire amant delfortepiano, però el músic sud-africà té talent a dojo per afe-gir-se a Andreas Staier en lameva restringida llista d’excep-cions.

Sacre i profà

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Quadern de música El Cor Monteverdi, meravella en Bach; La Xàntria i Vespresd’Arnadí recuperen patrimoni, i La Grande Chapelle explora el regnat de Carles II

El millor cor del món? El Cor Monteverdi i John Eliot Gardiner aviat tornaran al Palau de la Música ! ARXIU

XavierCester

– – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Barcelona

No sóc gaire amantdel fortepiano,però el sud-africàKristianBezuidenhout tétalent a dojo

O.J.D.:

E.G.M.:

Fecha:

Sección:

Páginas:

5786

39000

05/06/2011

CULTURA

37Tarifa (!): 930

Jordi Isern: el cos i el cosmosACan Framis, Jordi Iserncaptura en una dotzena depintures la relació del cosamb el cosmos a ’Dsprco’.PerAnteni Ribas

"Tot aix6 que estar aquí, surt de lameva consciencia?". Amb elMonólogo interior de Miguel Raseteencara en cartell, la Fundaci6 VilaCasas pmposa una altra exposicióamb la qualtmbar un recera l’ombraper re~rescar-nos l’esperit. Fins al 23dejuliola Can Framis, JordiIsern(B~celona, 1962) presenta Dsprco,una dotzena d’obres quereflecteixen, com Miguel Rasero, lesseves inquietuds vitals més intimes,i a la vegada es conver teixen en elllac al quall’artista ens convoca percompartir les amb no~ltr~.

"La pintura em permet fer megrans preguntes i romandre-hi adins. Es un exerdci diari de lliber tat",afirma Isern, que mentre troba al¿per ales seves reflexions enl’esperit id misteñ de la filosofía oriental, en el

terreny de les influencies artistiquesreconeix d llegat d’artist~ comAntoni Ta.pies, Anselm Kiefer, BillViola iMark Rothko, per exemple. Imirant encara més lluny, declara laseva admiració per Vermeer iVelázquez.Per a Isern, d car~.ctervisual de les pintures és tanimpor tant com les reflexions que lesalimenten, i temer a com "una imatgevista durant uns segons, et potacompanyar teta la vida. La pinturaés un di’kleg antic, en el qualm’agradaria coHaborar",conclou.

La s~rieDsprco ha mantingutl~rn ocupat durant els darre~ devsanys, i el 2010 el va fer mereLxedordel lr Premi de Pintura FundacióVila Caos. Al tu de la paraula que sesuggereix al titol de l’exposició no lihem de donar un to tragic, més aviarl’ar fista ens vol fer particeps d’unarevelació, o d’tm proc~ detransformació. "Hi ha un di~.legentre les formes humanes i el buit.La desaparieió la podem entendre enel sentit que la figura humana quedadiluYda en el cosmos. En la meraobra es dóna una contradicció.

M’obsessiona la idea del buit, entés,segons la filosofia oriental, com amet’,ifora de plenitud i nostb.lgia del’infinit, per6 lesmevespinturesestan centrade~~ en la figurahumana. Dins l’abs’¢acció, la figurahumana catapulta tots elsinterrogants", a la vegada que "lespintur~ ens p ea’meten observar elcar’kcter il’lusori de la nostra

"Dins I’abstració, lafigura humanacatapulta tots elsinterrogants"identitat, i em donen la possibiliVatde deixar-me portar no saps per benb~ que, de tenir la lliber tat de nosaber que va a passar". En l’obrad’Isern aquest gest es materialitzaen el buit que envolta les figu res. Elscossos tenen signes i textos gravatsque semblen obrir los les portes afondre’s dins aquest buit. No hi haviolencia, pere,en comIsern els

representa, en com els marca. "Lapintura et registra, deixa rastre de lavelocitat i la forga amb que pintes",diu. Podrien parlar-nos, també, deles marques que l’experieneia deixadamunt la pell, de la merneria i de lescicatrius que es van esborrant alllarg dels anys. Les veladures que avegades difuminen els eontornsd’aquestes figures les mostren perdarrera vegada ahans de disoldre’sdefinitivament.

Entre les peces exposades,destaca, a un cantó de la sala, com silos unretaule, el triptie format perEva, Sudari i Adam. Repr~entenl’origun i el final de la vida. I semblenesperar, també, amb estrany aire deserenhat que s’esdevingui algtmacosa. Actualment, Isern té enprojecte la coHocació de cinguantad’aquests sudañs a Girona, a lesfaganes de les casos que donen al riuOnyar. Ouin efeete creu que tindranen l’espectador?"No he sé, primerfaig l’obra, i desprós la reflexió".

"Jordi lsern: ’Dsprco"Can Framis. Fins a123 de julioL

i

Jordi Isern entén el buit segons la filosofia oriental, com a plenitud i com a fexpressió d’una nostd~a de l’blfinit.

O.J.D.:

E.G.M.:

Fecha:

Sección:

Páginas:

No hay datos

No hay datos

29/05/2011

CULTURA

33Tarifa (!): 2176

Documents

Jordi Isern