Jornada el dret dels infants a la ciutat · 2017-01-26 · Experiències d’accions a l’escola • Escola Lavínia • Escoles Reina Violant, Sant Josep i Nou Patufet ... Sant

informe valoració de la jornada camí escolar, espai amic 1

Jornada el dret dels infants a la ciutat millorem el nostre espai públic amb ‘camí escolar, espai amic’ i altres experiències 15 de desembre de 2016


tast d’exper iències A l’espai Tast d’Experiències s’han organitzat diferents taules de treball simultànies, en les que van participar un total de 263 persones. Els 32 projectes que han participat explicant la seva experiències s’han repartit entre 12 taules amb grups de 10 a 25 persones. Les persones que han participat estaven interessades en les experiències relacionades amb la infància i l’espai públic i amb el Programa Camí Escolar. Es va apostar per aquest format directe i dinàmic per donar cabuda a més experiències i per a que es portés a terme un diàleg obert, més proper i enriquidor entre els participants. S’ha fet un recull de totes les experiències que participen i del debat posterior que es va generar per tal d’editar un document per retornar als assistents. Experiències participants: Experiències d’accions comunitàries • Itinerari històric de Font de la Guatlla • Gimcana de Camí Escolar de Poble Nou • “Camí Amic”: Projecte comunitari d’educació en valors cívics i

ambientals Experiències d’accions a l’escola • Escola Lavínia • Escoles Reina Violant, Sant Josep i Nou Patufet • Institut Lluís Vives • Escola Dovella • Escola Guinardó • Escola Fort Pienc

• Institut Menéndez y Pelayo • Escola Pau Casals • Escola Els Horts

Experiències de mobilitat sostenible amb infants i adolescents • Bus a peu Escola de Bosc de Montjuïc • Bicibús – Biciclot • KanGo • Educació per la mobilitat segura (Guàrdia Urbana) Experiències d’organització territorial del Camí Escolar • Taula d’entorn districte Sarrià – Sant Gervasi • Comissió de centres: Espai organitzatiu Camí Escolar Sagrada Família

Eixample • Macrocomissió districte de Sant Martí i Espai Famílies de Poble Nou

Programes municipals de territori i sostenibilitat • Participació a l’escola en la urbanització de l’entorn • Programa Escoles + Sostenibles • Camí escolar, espai amic Experiències de prevenció i gestió de conflictes a l’espai públic • Servei de Gestió de Conflictes de l’àmbit social a l’espai urbà • Tallers Socioeducatiu Basket Beat • Jocs i trobades al voltant de la tanca, escola Baró de Viver i La pell de

la ciutat Experiències de promoció del joc a les places, carrers i patis • Fes Kiosk, Circula Cultura • Fem patis coeducatius, Col·lectiu Punt 6 i Associació CoeducAcció • Cromos de barrio Fort Pienc, Raons Públiques • Disseny inclusiu als espais de joc, Equal Saree • Kiosk de Jocs, Districte de Gràcia


D ist r ibució del les tau les del tast d’exper iències

AUDITORI

Taula Centre/entitat

1 Experiències d’accions comunitàries

Itinerari històric Font de la Guatlla Gimcana de Camí escolar del Poblenou Camí amic, projecte comunitari de valors cívics i ambientals

2 Experiències d’accions a l’escola

Escola Lavínia, Escoles Reina Violant Sant Josep i Nou Patufet , Institut Lluís Vives

3 Experiències de mobilitat Sostenible amb infants i adolescents

KanGo Educació per la mobilitat segura, Guàrdia Urbana

4 Programes municipals de territori i sostenibilitat

Programa Escoles + Sostenibles Participació de l’escola en la urbanització de l’entorn Camí escolar, espai amic

5 Experiències de promoció del joc a les places, carrers i patis

Fes Kiosk, Circula Cultura Fabraestiu , Plaça Can Fabra, St. Andreu


Fem patis coeducatius, Col·lectiu Punt 6 i Associació CoeducAcció Cromos de barrio Fort Pienc, Raons Públiques


SALA D’ACTES Taula Centre/entitat


Escola Dovella Escola Guinardó, Escola Fort Pienc


Escola Els Horts Escola Pau Casals, Institut Menéndez y Pelayo

9 Experiències de mobilitat sostenibles amb infants i adolescents

Escola de Bosc Montjuïc BiciBus – Biciclot

10 Experiències de prevenció i gestió de conflictes a l’espai públic

Servei municipal de gestió de conflictes d'àmbit social a l'espai urbà Tallers socioeducatius, Basket beat Jocs i trobades al voltant de la tanca, Escola Baró de Viver i La pell de la ciutat

11 Experiències d’organització territorial del Camí Escolar

Macrocomissió districte de Sant Martí i Espai Famílies de Poble Nou Taula d’entorn del Districte de Sarrià – Sant Gervasi Espai de centres a l’Eixample


Disseny inclusiu als espais de joc, Equal Saree Kiosk de Jocs, Districte de Gràcia

informe valoració de la jornada el dret dels infants a la ciutat

5

f i txes d’exper iències i debat jornades


6

Experiències d’accions comunitàr ies It inerari Històric Font de la Guatl la DADES DE CONTACTE Nom persona de referència: Jordi Taradell i Elisabeth Ventura Idees clau de l’experiència • Coneixement del barri • Treball en xarxa • Difusió camí escolar • Activitat familiar En què ha consistit? L’activitat ha consistit en dur a terme dos dissabtes del curs un itinerari familiar (han participat adults i infants) pel barri de Font de la guatlla, amb l’objectiu d’explicar la història i veure com l’entorn s’ha anat transformant, també conèixer botigues històriques del barri i la seva participació com a botigues amigues en el projecte. I conèixer entitats del barri implicades en el programa camí escolar, com és l’escola Jam Session.

Qui ha participat? AMPA Escola pau vila, AMPA Escola Bellmunt, AMPA Escola la Muntanyeta, AMPA Institut XXV olimpíada i Escola Pau Vila, Escola de Música Jam Session, Associació de Veïns Font de la Guatlla, centre d’estudis Montjuïc, botigues amigues, hort comunitari. També s’ha comptat amb l’acompanyament de l’IMEB. Quins resultats es destaquen • L’activitat és fruït d’un treball en xarxa, on s’ha generat molt bon ambient. • L’activitat familiar, on han participats conjuntament adults i infants. • Implicació d’entitats que fins ara no estaven implicades en el camí escolar com és el cas del Centre d’estudis Montjuïc. • La valoració dels participants ha estat molt positiva ja que han descobert aspectes i entitats del barri que no coneixien.

Quins són els reptes de futur? • Que sigui una activitat que aprofitin els centres educatius en el treball a l’aula. • Mantenir com activitat familiar, però tenint en compte que l’explicació dirigida als infants ha d’estar adaptada i, tal vegada, poder comptar amb una vessant més artística

(teatre, jocs, etc.) .

Fitxa

Projecte


7

Fitxa

Projecte Gimcana del Camí Escolar de Poble Nou DADES DE CONTACTE Nom persona de referència: Jordi Callejón

Idees clau de l’experiència • Gimkana de coneixença del barri per nens i nenes de les escoles implicades en el Camí Escolar del Poblenou. • Participació de les botigues amigues.

En què ha consistit? Es va fer una gimcana en la qual nens i nenes, en grups d’aproximadament 5 infants de les diferents escoles, havien de passar per un seguit de botigues amigues (no les de la seva escola) amb un mapa i en elles se’ls hi feia alguna senzilla prova (d’elecció de botiguers/es). Portaven un mapa amb la localització de les diferents botigues i havien d’aconseguir passar per un mínim d’elles, fer la prova i obtenir el segell. Algunes botigues els hi van donar obsequis. Finalment, un punt de trobada final, amb taller de xapes, esmorzar (obsequiat per l’Eix Comercial del Poblenou), una xerrada-debat amb una escriptora infantil, música, etc.

Qui ha participat? Grups de nens/es de cada escola (en algunes més, en altres menys), de les diferents que integren l’Espai d’AMPA del Camí Escolar del Poblenou.

Quins resultats es destaquen • La participació (desigual, però globalment interessant) dels nens/es, de diferents edats per grups. • La bona orientació pel barri (cada grup tenia algun adult responsable, però sense intervenir, només en cas d’emergència). • La implicació de les botigues. • La visibilitat al barri del Camí Escolar, amb un acte final lúdic a la Plaça de Can Felipa que va atraure gent a conèixer el que s’estava fent.

Quins són els reptes de futur? No està clar que la gimcana sigui un procediment a repetir, però es va valorar que hagués estat positiu en l’acte final fer una assemblea amb nenes i nens perquè poguessin expressar les seves valoracions, tant de la gimcana en sí com de les motivacions pròpies per fer Camí Escolar, les dificultats que troben en fer-ho, etc. Està pendent poder fer una mena d’assemblea d’aquest tipus com a objectiu per aquest curs o pel vinent.


8

Fitxa

Projecte

“Camí Amic”: Projecte comunitari d’educació en valors cívics i ambientals.

DADES DE CONTACTE Nom persona de referència: M. Josep Serra i Xavier Riu

Idees clau de l’experiència • Treballar dins l’àrea de Coneixement del Medi l’observació i una visió crítica dels entorns de l’escola i de casa, del recorregut que fan per anar d’una a l’altra, i de la

transformació del barri. • Promoure des de la Tutoria canvis d’actituds en l’ús de l’espai públic, amb la implicació dels infants i de la seva família, que es busqui la complicitat de botigues,

conductors... i tot el veïnat. • Treballar en xarxa amb altres escoles i entitats i el recolzament municipal, per aconseguir millores que el vagin fent un espai més amable i segur, que permeti recuperar una

major autonomia dels infants en l’ús de l’espai públic. Gimcana de coneixença del barri per nens i nenes de les escoles implicades en el Camí Escolar del Poblenou. • Participació de les botigues amigues.

En què ha consistit? • Observació de mobiliari, senyalitzacions, voreres, comportaments... que es troben anant a l’escola. • Descobrir “l’Ara i l’Abans” del barri, amb les vivències de germans grans, pares i avis. • Valorar coses que ens agraden i coses que s’han de millorar. • Conèixer i familiaritzar-nos amb les botigues del barri, les activitats de les entitats i els equipaments públics. • Propostes per millorar el nostre comportament cívic i el dels altres. • Demanar millores a l’Administració.

Qui ha participat? Comunitat educativa: mestres, pares i alumnes de les escoles públiques de l’Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni. Amb el suport de les entitats veïnals, els equipaments culturals i esportius públics i l’Ajuntament del Districte.

Quins resultats es destaquen Una major conscienciació sobre el tema i algunes millores pràctiques: eixamplaments de xamfrans i de voreres davant de l’escola, amb baranes protectores; semàfors per accedir al Parc Joan Miró i senyalitzacions per avisar als cotxes (horitzontals i verticals). Inici de la pacificació de l’eix viari Consell de Cent – Comte Borrell (s’han ampliat les voreres de la meitat de Comte Borrell).

Quins són els reptes de futur? • Acabar la pacificació de l’eix viari Consell de Cent – Comte Borrell que s’havia proposat (a Comte Borrell s’aprofitarà l’acabament proper de les obres del Mercat de Sant

Antoni, i actualment s’està desenvolupant el procés participatiu sobre la reforma de Consell de Cent) i l’ampliació de voreres davant cada escola.

• Aconseguir prou complicitat ciutadana a l’entorn d’un canvi cultural, de valors, perquè als barris de l’Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni es visqui una organització i un ús diferent de l’espai públic. Fet que també permeti també als infants fer-se’l seu (uns barris amables i segurs per als infants, ho seran per a tothom!).


9

Taula 1: Experiències d’accions comunitàr ies It inerar i h istòr ic font de la Guatl la, Gimcana Poblenou i Camí Amic Moderadora: Marta Salvia Relatora: Sandra González debat • Cal cercar la manera com infants i joves participin de manera

crítica en aquests projectes i iniciatives, ja que acaben sent usuaris i no agents actius.

• Cal cercar la fórmula perquè hi hagi més responsabilitat de la comunitat.

• Promoure el concepte de Botiga amiga, més enllà de l’enganxina.

• Totes les experiències defensen la idea de que cal “enfortir el barri des del barri”, és a dir, fer comunitat i promoure l’arrelament.

• Com mantenir les idees força del projecte, cal cercar la sostenibilitat d’aquestes projectes.

• Proposta: totes les sortides de les escoles, en la mesura que es pugui fer-ho a través de camins escolars.

• Faltaria promoure-ho des de l’escola, ja que s’implicaria més directament. I que aquesta tingués la voluntat de treballar de manera comunitària.

• Aprofitar experiències que s’hagin fet a altres barris. • És important que des de les iniciatives hi hagi un retorn per part

de l’Ajuntament als infants i joves. • Treballar per fer un barri més amable. • Repte i debat: Infant com a consumidors o infant com a agent

actiu?

Debat

Jornada


Experiències d’accions a l ’escola Escola Lavínia. Rastres al carrer

DADES DE CONTACTE Nom persona de referència: Maria José Sánchez Idees clau de l’experiència Deixar senyals al llarg del camí escolar per tal que siguin una guia, un acompanyament o un recordatori als nens que es desplacen de l’escola a casa o a l’inrevés. Aquestes senyals estan dissenyades pels nens i parteixen d’unes premisses que expliquem més avall.

En què ha consistit? • Desenvolupament del projecte en el taller de plàstica com a lloc des d’on s’han coordinat totes les accions. • Es pretén deixar senyals a les façanes d’algunes cases al llarg de tres recorreguts principals per tal que siguin “acompanyants” dels nens que es desplacen cap a l’escola o

cap a casa. • Hem partit del treball d’Invader, un artista francès que “envaeix” les ciutats del món amb petits mosaics d’”space invaders” que enganxa a les façanes. Això ens ha portat a

parlar amb els nens sobre l’art al carrer, els límits del museu o les formes que pren l’art contemporani. • Per altra banda, hem treballat amb personatges de contes en els que hi surten nens que es perden o que van sols pel món: El Patufet, La Caputxeta Vermella i Hansel i

Gretel. Els tutors s’han encarregat de parlar amb els nens sobre el fet d’anar sols pel carrer, el de perdre’s... • El treball gràfic amb el que hem dissenyat les plaques ha estat fet amb formes geomètriques simples, estampades en el paper per tal de crear els elements que conformen

cada placa. • La fabricació de les senyals s’ha de fer amb metacrilat, en col·laboració amb el FAbLab de Les Corts (treball en curs). • Gestió de permisos per enganxar les plaques (AMPA, districte) (treball en curs). Qui ha participat? Tutors, assessora de plàstica, famílies, districte i FabLab (Ateneu de Fabricació de Les Corts) Quins resultats es destaquen Es destacaria la possibilitat de fer un treball amb els nens a diferents nivells: reflexió, a partir dels contes, de què vol dir anar sol pel carrer. Què és l’art al carrer, qui és Invader i què fa. Sintetitzar una escena del conte en una imatge. Dibuix a partir de formes geomètriques determinades. Fabricació de les plaques de metacrilat amb impressores 3D (programa de digitalització). Quins són els reptes de futur? Aquest projecte es va interrompre a finals del curs passat, donat que el volum de feina va ser gran i no es va poder acabar. D’altra banda, està pendent de resoldre el tema dels permisos per poder penjar aquestes senyals en algunes façanes del barri.

Fitxa

Projecte


11

Escoles Reina Violant, Sant Josep i Nou Patufet. 1ª Setmana del Camí Escolar de Vi la de Gràcia DADES DE CONTACTE Nom persona de referència: Carolina Garcia (Reina Violant), Mariela Flores (Sant Josep) i Ingrid Ribelles (Nou Patufet) Idees clau de l’experiència La Setmana del Camí Escolar va sorgir amb l’objectiu de col·laborar i crear projectes conjunts les 3 escoles participants del Camí Escolar de la Vila de Gràcia. Té com a objectiu mantenir viu el Camí Escolar i seguir treballant amb els alumnes. Durant la Setmana es van realitzar diferents activitats: Xerrades, tallers... i per acabar, una Bicicletada popular. Dintre de la Setmana cada escola va presentar el treball que havia fet amb els alumnes durant el curs i ho va compartir amb la resta. Aquestes activitats són les que es presenten a continuació: Reina Violant. L'aranya gegant • Exposició de l'aranya al vestíbul de l'escola • Procediment per omplir-la • Resultat final

Sant Josep. Promoció del Camí escolar de Gràcia i Mesurem la contaminació acústica del barri • Promoció del camí escolar de Gràcia i recerca de comerços amics. • Mesurem els sorolls dels carrers principals de l’aranya del nostre camí escolar. • Compartim l’experiència amb els altres centres escolars adherits al projecte.

Nou Patufet. Els superherois de veritat • Objecte de treball: fer una ONG per ajudar a l’entorn més proper • Recorregut per les entitats solidàries del barri • Col·laborar amb entitats fent accions solidàries

En què ha consistit? Reina Violant: Es va elaborar un mapa a mida gegant , es va penjar al vestíbul de l'escola i tots els alumnes, des de P3 fins a 6è van marcar on vivien. D'aquesta manera van poder veure els diferents recorreguts que feien els seus companys per anar a l'escola i van veure l'aranya de l’ escola marcada gràficament. Sant Josep: Els alumnes de 4t de primària van sortir de l’escola per informar al veïns i establiments del barri de que es posaria en marxa el camí escolar i quin objectiu tenia aquest projecte. A part, els propis alumnes van demanar la col·laboració d’algunes botigues per formar part de la xarxa de comerços amics del camí escolar. Van explicar quina seria la seva funció i com podien formar part del camí escolar de Gràcia. Al següent any, i aprofitant que l’escola estava implicada en el projecte “sssplau” que promou l’ajuntament de Barcelona per les escoles sostenibles, els alumnes van sortir al carrer per mesurar el soroll dels carrers i comerços amics a diverses hores del dia.

Fitxa

Projecte


12

Posteriorment i a l’escola, van fer un estudi sobre quins eren els perjudicis de la contaminació acústica i les seves conseqüències. Una vegada finalitzat l’estudi les tres escoles que participaven al projecte van compartir les experiències. Nou Patufet:

• Recollida de productes de primera necessitat, junt amb les altres escoles que formem el grup de Camí escolar. • Pintura col·laborativa del mur exterior de l’escola, amb una entitat de persones amb malaltia mental del barri. • Pensar amb la cura de la colònia de gats de Gràcia, compartint experiències amb l’entitat ‘Gats de Gràcia’. • Trobada amb llibreria Aida Books, llibreria solidaria del barri. • Teixint Connexions ha estat l’entitat que ens ha posat en contacte amb aquestes entitats.

Qui ha participat? Reina Violant: Els pares i mares de la comissió de Camí escolar han participat en la preparació. Els diferents mestres de l'escola i tot l'alumnat han participat en les activitats. Sant Josep: Els alumnes de 4t de primària. Nou Patufet: Els alumnes de 5è de primària. Quins resultats es destaquen Reina Violant: Ha estat molt interessant veure com comparaven quin camí ha de fer un i quin ha de fer un altre. Per quins carrers va un i per quins carrers va un altre. D'aquesta manera han entès el teixit de l'aranya. Sant Josep: La implicació dels alumnes en la participació així com també l’intercanvi d’informació entre escoles. El resultat va ser molt positiu i pensem que si es torna a participar en un projecte semblant seria bo tornar a repetir l’experiència de compartir el resultat entre el centres escolars implicats. Nou Patufet: • Augment de coneixement sobre l’entorn i les entitats amb qui hem treballat • Satisfacció que dóna el fet de contribuir amb accions solidàries reals.

Quins són els reptes de futur? Reina Violant: Es vol refer l'aranya cada dos anys, per tenir constància dels alumnes nous que s'incorporen i/o pels canvis de domicili. Sant Josep: Continuar la tasca de donar a conèixer el camí escolar, buscar nous comerços que es vulguin adherir al projecte i celebrar d’alguna manera especial el segon aniversari del camí escolar de gràcia. Nou Patufet: • Seguir participant i fent xarxa amb les entitats del barri • Fer currículum de barri • Donar a conèixer encara més els protagonistes del camí escolar (botigues, entitats, escoles, ..)


13

IES Lluís Vives. “Fotograf iant el futur”. Com pacif icar en trànsit a les ciutats compactes porta avantatges als vianants i usuaris de ciutat. DADES DE CONTACTE Nom persona de referència: Agustí Rubio Idees clau de l’experiència • La peatonalització dels carrers estimula el comerç • La pacificació del trànsit dins la ciutats denses estimula l’obertura de locals comercials En què ha consistit? L’any 2012 la regidoria del districte de Sants-Montjuïc, en un Consell de Barri realitzat a l’institut Lluís Vives va acceptar fer peatonal el carrer Canalejas on està el nostre Institut. Aquest carrer era el més transitat del barri ja que l’Escola amb la que es comparteix edifici i el propi Institut generen uns 1000 usuaris diaris i, per contra, tenia unes voreres molt estretes, només de 1,20 m i permetia l’estacionament de cotxes a les dues voreres. Les entrades i sortides generaven molta complexitat i una acumulació de persones en aquelles voreres estretes. A més, cal afegir que les anades i tornades al CE Mediterrani per fer piscina generaven molt perill pel trasllat de l’alumnat ja que era un tram urbà afavoridor del trànsit rodat respecte al vianant. Calia donar al vianant el protagonisme que mereixia en aquest espai. El 2013 s’inaugurà el carrer amb plataforma única que portava a fer més amable l’ús del carrer per part del vianant. Aquest fet a millorat les entrades i sortides de l’institut i escola i sobretot a millorat la seguretat amb la que ens traslladem a la piscina del CE Mediterrani. El professor de geografia va demanar a un grup d’alumnes de primer d’ESO que fessin un recull de fotos en diferents moments de l’any del nostre carrer i poguessin tenir una visió cronològica de com havia evolucionat el paisatge del seu carrer. La idea era que quan cursessin quart de l’ESO tinguessin una visió de la modificació de l’ús que en feien del carrer i comprovar si pacificar el trànsit i fer un carrer de plataforma única ampliant les voreres, reduint els aparcaments i prioritzant l’ús del vianant, en especial del jovent, provocava dos fets; un l’obertura de més locals comercials i si el carrer es convertiria en l’eix que els veïns del barri utilitzarien per anar al mercat o al centre del districte. Qui ha participat? A primer de l’ESO varen començar un nombre elevat d’alumnes, però ara, a quart, han continuat quatre persones i el nostre professor. Quins resultats es destaquen • Ha augmentat l’ús del carrer Canalejas per part del vianants del barri. Fins i tot és molt utilitzat pels veïns de la Torrassa de l’Hospitalet per anar al mercat de Sants. • S’ha constatat l’obertura de negocis amb plantes baixes. • S’han instal·lat més terrasses a la plaça de l’Olivereta que solapen amb el carrer Canalejas. • Ha augmentat la seguretat del trasllat entre l’institut i el CE Mediterrani que fan un cop a la setmana tots l’alumnat de l’Institut i l’Escola Lluís Vives. • Les entrades i sortides del grup escolar Lluís Vives són molt més segures ja que les voreres són molt més amples i el transit de vehicles s’ha reduït o ha baixat la seva

velocitat.

Fitxa

Projecte


14

Quins són els reptes de futur? • Millorar l’encreuament del carrer Carreres Candi amb el carrer Canalejas ja que malgrat les diferents intervencions de l’ajuntament de Barcelona la majoria de cotxes es salta

l’stop. • La remodelació de la plaça de l’Olivereta ja que es troba en un dèficit de qualitat si es compara amb altres equipaments de la ciutat. • Fer del carrer Canalejas l’eix principal del barri ja que uneix les tres entitats o espais públics que disposa Sants-Badal (l’Institut i l’Escola amb el seu jardí i les pistes

esportives, la plaça de l’Olivereta i el CE Mediterrani).


15

Debat

Jornada Taula 2: Experiències d’accions a l ’escola Escola Lavínia, Setmana Camí Escolar Vila de Gràcia i IES Lluís Vives Moderadora: Alba Galofré Relatora: Mercè Creixell debat Pel que fa a l’experiència de l’Escola Lavínia, sorgeix el debat de quan van voler desenvolupar l’activitat conjunta que van proposar no van obtenir el permís de l’Ajuntament per diferents motius. Es demanen: Com a ciutadans quins són les maneres que tenim per poder-ho arribar a fer? Quines connexions s’han fet noves? (aprenentatges dels alumnes) Lavínia: Si ens hi “posem” podem fer-ho tots junts. S’ha valorat com a molt interessant que els nens fessin les gestions per a penjar les creacions al carrer. Consideren també que faltaria tenir més comunicació amb les altres escoles. Volen ajudar a més persones,

no només a la comunitat educativa. Es demana el tall del carrer per a “recuperar-lo”, l’ideal seria que ho fessin per als vianants. De la Setmana del Camí Escolar de Gràcia: amb l’experiència que han desenvolupat consideren que l’Escola entra al barri i el barri a l’escola. Han realitzat connexió amb les botigues i amb altres escoles del barri. Ja que des de les escoles, entre els grans es coneixen, però no entre els alumnes. Han conegut també altra gent del barri. Sant Josep: es va comprovar els decibels i es va veure que al carrer Gran de gràcia el nivell era molt més elevat! Pel que fa a l’experiència de l’IES Lluís Vives, s’expressa que és enriquidor fer un projecte a llarg termini.


16

Experiències de mobil i tat sostenible amb infants i adolescents KanGo! Transport amic DADES DE CONTACTE Nom persona de referència: Joan Triadú Idees clau de l’experiència • Desenvolupar l'autonomia personal dels nens i nenes a partir dels 8 anys. • Potenciar un projecte d'inclusió social i laboral de joves amb discapacitat psíquica. • Impulsar l'ús del transport públic, amb la conseqüent millora de la circulació viària a les hores d'entrada als centres docents. • Experimentar amb les possibilitats que la tecnologia pot oferir al servei de la societat. En què ha consistit? El projecte del KanGo! es va posar en marxa mitjançant una prova pilot durant el curs 2014-2015 amb la participació de sis centres educatius, sent actualment disset les escoles que participen, amb més de 400 alumnes inscrits, i amb prop de 20.000 usos comptabilitzats. Consisteix en aplicar tecnologia NFC mitjançant uns dispositius a les parades de les línies de transport públic (bàsicament Autobús urbà i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya) més properes a les escoles participants i a les entrades d’aquests mateixos centres educatius. Les famílies reben un avís per correu electrònic o SMS del pas dels seus fills per aquests punts del transport públic i de l’entrada a l’escola. Qui ha participat? El Districte de Sarrià-Sant Gervasi conjuntament amb la Fundació Abertis i la Fundació Catalana de Síndrome de Down i la col·laboració de Transports Metropolitans de Barcelona, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i Telefònica, porta a terme el projecte Kango! d’aplicació a l’alumnat i famílies de disset centres docents del Districte. Quins resultats es destaquen L’excel·lent implicació dels Cooperants KanGo! (nois i noies de la Fundació Síndrome de Down) i la satisfacció de les famílies usuàries. Quins són els reptes de futur? • Aconseguir que el màxim nombre possible de famílies deixin d’utilitzar els vehicles privats per acompanyar els seus fills fins a la porta de l’escola. • Possibilitat d’extensió del projecte a altres districtes de la ciutat.

Fitxa

Projecte


17

Educació per la mobil i tat segura (Guàrdia Urbana) DADES DE CONTACTE Nom persona de referència: Guàrdia Urbana Idees clau de l’experiència • Itinerari pels voltants de l’escola, amb alumnes de cicle mitjà de primària, reforçant el camí escolar. • Sessió a les escoles sobre prevenció d’alcohol i drogues a secundària i batxillerat. • Experiència a les festes majors de Sarrià. En què ha consistit? • Itinerari amb els alumnes pel camí escolar. • Taller a les aules sobre els perills de l’alcohol i les drogues • Operatiu de prevenció del consum d’alcohol i drogues amb menors i adolescents a les Festes major de Sarrià Qui ha participat? • Alumnat de cicle mitjà de primària (8-10 anys) • Alumnat de l’ESO i batxillerat (12-18 anys) • Menors fins als 18 anys a les festes majors. Quins resultats es destaquen • Experiència vivencial del camí escolar per part dels alumnes. • Conscienciació dels perills de l’alcohol i les drogues. Quins són els reptes de futur? • Nous tallers relacionats amb el camí escolar (“El Gubcaching”) • Reduir el consum d’alcohol i drogues entre els joves. Pacificar els entorns de l’escola. I Fomentar el transport sostenible (bicicleta, patinet) i els desplaçaments dels infants

en el camí escolar.

Fitxa

Projecte


18

Taula 3: Experiències de mobil i tat sostenible amb infants i adolescents KanGo i Guàrdia Urbana Moderador: Miquel Ruscalleda Relator: Maria José Mayorga Debat Relacionat amb el programa KanGo: Es va començar amb 6 escoles, després 12, ara 17 (perquè hi ha una que no té cobertura de mòbil). Hi ha pocs alumnes inscrits respecte al total d’alumnes de les escoles, i n’hi ha més a la pública que a la concertada. És una idea que sorgeix del districte. A les escoles el dispositiu de sensors és fix, però a les parades de bus són cooperants, persones de la Fundació Catalana de Síndrome de Down, les que fan aquesta funció (els formen ells i la guàrdia urbana). Els avantatges del projecte són: descongestió del trànsit, autonomia dels infants, integració laboral de les persones amb discapacitat. Sobretot ajuda a fer el pas a les famílies de que el nen vagi sol. Al cap d’uns mesos l’infant es fa autònom i ja no fitxa. Costa uns 40.000€ per curs al districte. També es comenta que hi ha moltes famílies que farien servir més el transport públic si aquest fos més “segur”. Per a que es faci als altres districtes, hi ha d’haver la voluntat dels districtes per fer-ho. Hi ha 18 cooperants.

Es fa campanya per cercar les escoles, però hi ha un pressupost màxim que no permet fer-ho extensiu a les 80 escoles. La vessant de la integració és molt important per als cooperants. Per poder-ho generalitzar, hauria de canviar la tecnologia, tot i que potser seria incompatible amb la cooperació. Relacionat amb la presentació de Guàrdia Urbana: S’ha de millorar els encreuaments, millorar visibilitat, per exemple la ubicació dels contenidors d’escombraries. Es posen molts aparcaments de motos al costat dels passos de vianants.

- Llibre blanc de la mobilitat a Sarrià: la filosofia hi és, però la realitat és lenta de canviar.

- La Fundació Miró vol treballar l’entorn, l’expressió artística del camí, “tunejar-lo”, com proposa l’Itzíar.

- “Parking day”: durant un dia, donar-hi un ús diferent als llocs on normalment s’aparca. Sol coincidir amb la setmana de la mobilitat sostenible i segura. Hi ha una web on es recull (http://parkingdaybcn.org/).

- També hi ha problemes amb les motos, que moltes vegades aparquen a la vorera, enlloc de l’aparcament que hi tenen habilitat.

- Per a que pugui anar la gent en bicicleta, s’han d’habilitar aparcaments.

On van les reivindicacions dels infants? Es coresponsabilitza als infants de la neteja, etc.

Debat

Jornada


19

També, si no hi ha fonts o si hi ha mancances, es passa a la comissió de camins escolars. Intentem garantir que, es pugui solucionar o no,

hi hagi un retorn.


20

Programes municipals de terr i tor i i sostenibi l i tat Part icipació a l ’escola en la urbanització de l’entorn: Un dia Sense Cotxes DADES DE CONTACTE Nom persona de referència: Carme Ruiz Idees clau de l’experiència • Ocupació de l’espai habitualment destinat als cotxes a altres activitats per evidenciar els usos alternatius a què es pot destinar l’espai públic. • Sensibilització dels efectes del transport motoritzat en la salut de les persones: contaminació atmosfèrica i acústica. • Promoció d’una mobilitat més sostenible i segura i reducció dels desplaçaments contaminants. En què ha consistit? • Celebració del Dia sense Cotxes, en la data mundialment establerta que és el 22 de setembre, principalment per part dels equipaments. Atès que es tracta d’un dia

laborable la celebració no es planteja amb caire festiu i lúdic, sinó que es convida als equipaments, utilitzats diàriament per la ciutadania, a treure les activitats al carrer. Això comporta que es facin talls de trànsit en l’entorn immediat dels centres. L’Ajuntament ha impulsat, la participació de les escoles i ha gestionat la producció de les activitats.

• D’altra banda, amb l’objectiu de prioritzar els modes de desplaçament més sostenibles en dos vies bàsiques de la ciutat s’ha restringit el pas del vehicle privat per afavorir el pas dels busos i de les bicicletes.

Qui ha participat? • Escoles, biblioteques, centres esportius, centres cívics, casals de gent gran i de joves, ludoteques i algunes entitats. • Per part de l’Ajuntament el lideratge l’ha tingut l’Àrea d’Ecologia Urbana i han participat també els Districtes, Guàrdia Urbana i B:SM. Quins resultats es destaquen • Satisfacció general dels centres participants en l’ocupació de l’espai públic. • Positiva conscienciació de la necessitat de promoure una mobilitat més sostenible. • 17 escoles participants. • 52 talls de carrer en total amb 18.000 participants. • Reducció del 6,1% del trànsit (125.000 desplaçament menys en cotxe). • Increment del 7,3% dels desplaçaments amb bici. • Increment del 5% dels desplaçaments amb metro. Quins són els reptes de futur? • Reduir l’ús del vehicle privat i fomentar el pas cap a modes de desplaçaments més sostenibles. • Que el Dia sense Cotxes s’instauri con a celebració anual i que agafi més dimensió. Que la iniciativa d’ocupació de l’espai públics parteixi dels centres, de les entitats, de les

empreses.

Fitxa

Projecte


21

Escoles + Sostenibles DADES DE CONTACTE Nom persona de referència: Mireia Abril Idees clau de l’experiència

Bcn Escoles + Sostenibles (abans Agenda 21 Escolar de Barcelona) és un programa que acompanya als centres educatius de Barcelona a incorporar criteris de sostenibilitat en tots els àmbits de la seva tasca educativa.

Promovem la creació de xarxes de coneixement i col·laboració mútua entre centres per dur a terme accions transformadores de l’entorn. Aquestes xarxes poden ser entre centres, els centres i l’administració o bé entre centres i altres entitats/organitzacions signants del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat. Un dels eixos amb els quals s’incideix és en la mobilitat sostenible (els camins escolars, el transport públic i sostenible, etc.) i la participació en la transformació de l’entorn proper (barri/ciutat) i l’espai públic. En què ha consistit?

Hi ha una secretària tècnica que acompanya als centres que formen part de la xarxa i recolza el posar en pràctica projectes de transformació reals, que seran en ells mateixos:

• Un procés d’aprenentatge que ens capacita • Una bona experiència que ens apodera L’esquema de treball per a desenvolupar els projectes té 5 fases: motivació > diagnosi > exploració d’alternatives i presa de decisió > acció > avaluació.

Aquest és el model d’anàlisi i intervenció que els nois i noies aprenen desenvolupant els projectes i que poden aplicar en la seva vida. En aquest procés són claus els aspectes vivencials i emocionals.

Impulsem processos de transformació, amb un marc de referència clar, un procediment ben definit i amb suport pràctic.

Hem programat i programem formació pel professorat però oberta a tota la comunitat educativa, sobretot quan en el subjecte (temàtica o procés) hi estan implicats diferents agents; és el cas de la mobilitat en l’entorn de l’escola i en les activitats escolars.

Disposem també d’un servei d’assessorament personalitzat als centres educatius segons el seu projecte.

A través del Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA) oferim recursos especialitzats (lectures, material didàctic, aparells de mesura, jocs, material multimèdia, etc.) o bé facilitem els recursos d’altres entitats i organitzacions. Dins de la publicació “L’Ecoauditoria del centre educatiu” hi ha un capítol sobre la mobilitat. També posem a l’abast dels centres educatius les memòries amb les bones pràctiques de la resta de centres. I si cal, posem els centres en contacte (entre ells o amb entitats/organitzacions) per a que comparteixin o portin a terme accions conjuntament. Qui ha participat?

Actualment a la xarxa Bcn Escoles+Sostenibles hi participen 361 centres educatius de tota la ciutat de Barcelona que han signat el seu Compromís ciutadà per la Sostenibilitat; d’aquests hi ha un grup divers que inclou els aspectes de la mobilitat sostenible i transformacions de l’entorn.

Fitxa

Projecte


22

Entitats signants del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat i altres actors que intervenen en aquests processos (tècnics diverses administracions. Altres xarxes d’escoles, etc.) Quins resultats es destaquen

L’èxit i la millora contínua del programa: en quant als recursos que s’ofereixen, la formació i l’acompanyament personalitzat de cada projecte. Els centres agraeixen tenir aquest acompanyament que els facilita, a més de la millora interna del centre, poder tenir una coordinació i una interlocució amb diferents agents externs. Una sensibilització cada vegada més important de tota la comunitat educativa en referència a la qualitat ambiental de l’entorn escolar. L’escola s’obre poc a poc més enllà de les portes de l’escola, se sent acompanyada i s’apodera del procés de transformació. Quins són els reptes de futur? Continuar teixint i enfortint la xarxa i que els centres educatius incorporin reptes d’innovació en els seus projectes per la transformació efectiva de l’entorn. Aprofundir en aspectes de la mobilitat sostenible i l’espai públic de qualitat, on els infants en puguin ser protagonistes de manera autònoma i segura.


23

Programa Camí Escolar, Espai Amic ( IMEB) DADES DE CONTACTE Nom persona de referència: Montse Suárez Idees clau de l’experiència Fer suport i acompanyament des de l’administració a les propostes d’escoles, AMPA, famílies i entitats de cada territori per identificar els itineraris escolars i fer-los més segurs per aconseguir que els infants puguin anar a l’escola de forma autònoma, sostenible i sana, aconseguint que els espais públics siguin també de relació i la ciutat esdevingui per a les persones. En què ha consistit? Escola, tan docents com infants, i famílies es posen d’acord per assolir els objectius; identificant els itineraris més compartits pels alumnes, la forma de transport, les dificultats i perills en els itineraris així com conèixer els “punts forts” del camí, les botigues i entitats que es troben i volen fer suport a l’autonomia dels infants. Des de l’administració es posen les mesures adients i es fan les millores d’entorn per una major pacificació i un espai públic adaptat a les persones. L’apertura de l’escola al barri i el coneixement de l’entorn físicament, culturalment i social és també objectiu i resultat del programa per estimar-lo i sentir-lo propi. Qui ha participat? • Les escoles, tan el professorat com els alumnes, l’AMPA i les famílies, les botigues, entitats i associacions del barri, els districtes, l’Àrea d’Ecologia Urbana, la Guardia

Urbana i l’IMEB. • A Barcelona actualment hi ha 88 escoles amb Camí escolar i 37 que hi estan treballant en el seu Camí escolar, espai amic. Quins resultats es destaquen Millores en l’entorn; major consciència de la necessitat d’utilitzar mitjans de transport sostenibles tan per part dels alumnes com de les seves famílies; consciència dels alumnes en la importància de la seva participació en la millora de la ciutat; treball conjunt entre diverses centres educatius que comparteixen camí escolar; treball conjunt entre escoles, famílies, botigues i entitats, i l’administració; treball transversal entre diferents Àrees de l’administració. Quins són els reptes de futur? Millorar la resposta de l’administració en algunes situacions de conflicte en el trànsit i trajectes amb dificultats i perillosos; major incidència en territoris de molta densitat de centres educatius als que generalment els alumnes arriben acompanyats amb vehicle privat; mantenir vius els objectius del projecte als centres educatius generant consciència i autonomia en els alumnes i famílies de nova incorporació.

Fitxa

Projecte


24

Taula 4: Programes municipals de terr i tor i i sostenibi l i tat Dia sense Cotxes, E + S i Camí escolar, espai amic Moderadora: Maria Bassols Relatora: Carlota Navarro Debat Tots aquests projectes, si bé independents i diferents, tenen objectius coincidents i transversals. Per això, cooperen conjuntament i suposen una suma d’esforços a les iniciatives participatives, ambientals i sostenibles adreçades a la comunitat educativa i a la ciutadania. Es complementen i es poden realitzar conjuntament. L’escola Guinardó (dos alumnes de la qual són al debat), per exemple, forma part dels tres. El Dia mundial sense Cotxes els seus alumnes de Primària van fer una cursa celebrant el 95è aniversari de l’escola i el mercat els va subministrar fruita. Formen part del Programa Bcn Escoles + Sostenibles i té, per exemple, una comissió verda mixta que va ser impulsada pel projecte, i va ser el propi alumnat qui va presentar als tècnics l’informe de proposta de millora durant la trobada del camí escolar a l’ajuntament del Districte d’Horta-Guinardó. Es posa èmfasi en la necessitat de coherència i transversalitat dels projectes, i que allò après i pel que s’està treballant s’integri fora de l’escola, és a dir, que no es quedi en “les portes de l’escola”, fer-ho extensiu a l’exterior, com per exemple, en casos de mobilitat d’activitats escolars fora de l’escola es faci ús del transport públic (i no autocar privat) o es camini quan es pugui. És molt important, també a nivell educatiu i de coneixement, el camí que fas per arribar als diferents indrets. Relacions amb l’espai i amb l’entorn.

Es reitera la importància que els diferents equipaments i agents s’impliquin i col·laborin per assolir aquesta coherència i transversalitat. Que la xarxa d’actors (tots) dissenyin l’espai. Fet que també permetrà que les accions no es vegin únicament com lligades a l’escola, sinó lligades a l’entorn, al barri, a la ciutat, part de tots i totes. Es complementa la informació del projecte Camins escolars, informant que el programa va adreçat a centres de titularitat pública o concertada, que necessita 2 cursos d’implementació. La capacitat és de l’acompanyament de 15 escoles cada curs. A Barcelona, actualment hi ha 88 escoles amb Camí escolar i 37 que estan en procés. L’objectiu va molt més enllà, el camí escolar es queda petit, perquè es treballa i cal treballar, a nivell de ciutat, l’espai públic, tot, no únicament el trajecte concret. Es puntualitza si tot el que es fa en aquest marc ha d’estar autoritzat pel Districte, si l’escola pot o no autogestionar-se, si totes les accions necessiten ser decidides per aquest ens. La tècnica informa que des de l’Ajuntament es tracta de poder ajudar, col·laborar, acompanyar i guiar l’escola en el procés, però que és aquesta qui decideix els passos que durà a terme. Normalment, la majoria d’escola que formen part del Programa Bcn Escoles + Sostenibles, a les comissions verdes, es treballa el tema de camins escolars. Es potencien la creació de diferents comissions.

Debat

Jornada


25

Tots aquests tres projectes estan totalment imbricats, es complementen i treballen de manera conjunta, i això permet que el que no treballa i toca un, ho fa l’altre. Si una Escola vol participar en els tres, malgrat els punts en comú i que són ens que treballen molt sovint plegats, cal contactar amb ells separadament. L’AMPA i l’escola (la comunitat educativa) cal que es posi d’acord internament abans de contactar amb dos dels tres programes (Programa Bcn Escoles+Sostenibles; Camí escolar, espai amic). Hi ha d’estar d’acord totes les parts, condició que no fa falta que es doni en l’altre cas, l’escola i/o l’AMPA poden decidir separadament participar o no en les activitats del Dia mundial sense cotxes. Des de de l’Àrea d’Ecologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona, com que treballen conjuntament amb el camí escolar i amb la xarxa d’escoles sostenibles, aquest any es va fer la proposta d’activitats a la xarxa d’escoles sostenibles i a les escoles que tenen camí escolar. No obstant això, és una proposta oberta a tots els centres, així mateix com hi poden col·laborar també els equipaments i les entitats. Si bé el Programa Bcn Escoles+Sostenibles, com el seu nom indica, està adreçat a les escoles, l’Àrea d’Ecologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona ofereix el servei a entitats i a ciutadania pel que fa a assolir un compromís ciutadà sostenible. L’equipament de la Fàbrica del Sol ofereix informació, activitats i recursos a adults, famílies i entitats. Es remarca la idea que, si bé sabem que Barcelona és una ciutat molt complicada, sobretot a nivell de mobilitat i formada per zones que semblen més “intocables” i difícils de modificar, cal anar fent millores, modificant la ciutat per fer-la més adequada a les persones. El Dia

mundial sense cotxes, aquest any, la majoria de carrers que es va sol·licitar tallar al trànsit (pacificar) van ser validats per la Guàrdia urbana, i, tot i que en alguna ubicació no es va realitzar, es van proposar alternatives en carrers propers. Pel que fa a les actuacions de mobilitat que s’estan realitzant, s’està creant una xarxa de bus que sigui efectiva, canviant els busos perquè contaminin i gastin menys, nous carrils busos en què el transport públic hi té un pas prioritari, molts carrils busos, fent molta pacificació del trànsit i algunes noves superilles (un model que pretén repensar la ciutat, a partir de noves formes d’agrupació, basades en les illes tradicionals, i replantejar el rol dels carrers, redefinir l’espai públic de la ciutat com a llocs habitables, espais comunitaris, territoris d’extensió de la residència i àmbits per al joc, el verd, la història i la vida local dels barris. És imperatiu aprofitar l’exterior, fer ús de l’espai públic, parcs, carrers i places. Es realitza una proposta perquè pugui ser tinguda en compte com a possible activitat el Dia mundial sense cotxes, realitzar amb l’alumnat marxes exploratòries al barri, recurs que ja es realitza en alguns barris per entitats en clau de perspectiva de gènere i diversitat funcional. Suposaria als alumnes realitzar una diagnosi, recorregut i disseny del seu entorn en clau de la millora de l’espai públic, així com també de descobriment ( in situ veure què passa) i d’apoderament de l’alumnat. És molt enriquidor i necessari sortir de l’aula. Una bona manera d’”apropiar-se” del carrer.


26

Experiències de promoció del joc a les places, carrers i patis Kit FabraEstiu DADES DE CONTACTE Nom persona de referència: Jordi Llistosella Idees clau de l’experiència El FabrEstiu és una proposta lúdica que vol ajudar a dinamitzar la plaça de Can Fabra, a Sant Andreu (Barcelona), a partir d’activitat per a infants de 3 a 12 anys; aquestes activitats són pensades i realitzades per les diferents entitats, serveis i projectes que hi ha al Recinte Fabra i Coats, i tenen lloc durant el mes de Juliol. De moment, les edicions passades han estat d’una tarda a la setmana, durant tres setmanes En què ha consistit? Bàsicament consisteix en omplir la plaça d’activitats gratuïtes per tal que els infants i les famílies puguin gaudir d’elles tal com els vingui de gust, tot distribuint els espais per cada activitat per tota la plaça. Així doncs, cada dimarts de juliol, de 17h a 20h, hi ha 4 o més activitats a les que qui vulgui es pot afegir; algunes necessiten d’inscripció, que es fa al mateix moment, per anar configurant grups. Les activitats de la darrera edició eren:

• Jocs tradicionals • Dibuixa el teu personatge preferit • Entre TV • El fascinant món dels ximpanzés • Kolam col·lectiu • Fem un còmic entre tots/es • La pell de la ciutat • Perruques de paper • Màgia de prop • Espectacle de cloenda Qui ha participat? • Biblioteca Ignasi Iglesias • Ateneu l’Harmonia • La Pell de la Ciutat (projecte resident a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats)

Fitxa

Projecte


27

• Amics de la Fabra i Coats • Idensitat (membre del col·lectiu que comissionaria el Centre d’Art Contemporani) • Fundació Àmbit • Associació Cultural Retromaniacs.es • Institut Jane Goodall • RockMedia • Associació Elhombredesaco • Companyia Pep Puigdemont Quins resultats es destaquen • Sobretot, el fet que ha donat la oportunitat a entitats i projectes de sortir a la plaça per a arribar als veïns i veïnes a través d’activitats lúdiques. • També que ha generat el que pot ser una costum entre els operadors i actors al recinte: generar espais comuns de propostes envers la ciutadania, obertes i gratuïtes. • A més, ha facilitat el coneixement mutu entre aquests actors, i el d’aquests amb la dinamització del recinte. Quins són els reptes de futur? • Fer més participatiu el procés d’organització del Fabrestiu; això vol dir convocar a una reunió a tots els actors interessats a participar, per dissenyar aquest procés plegats i

portar-lo a terme entre tots. • Afavorir, amb aquesta reunió prèvia i les que es derivin del procés d’organització, el coneixement i la relació entre els actors participants. • Disposar de pressupost, per tal de remunerar la tasca de les persones que dediquen hores del seu temps a preparar i realitzar les activitats, així com per poder assumir les

despeses de material i logística.


28

Fes Kiosk DADES DE CONTACTE Nom persona de referència: Georgina Dezcallar, Adriana Francisco y Esther Manyà Idees clau de l’experiència Son un equip de sis educadors socials que han transformat l’ús corrent d’un quiosc de premsa situat a l’espai públic d’una plaça. Han deixat de banda la funció comercial del quiosc i es dediquen a oferir altres tipus d’activitats, principalment gratuïtes a disposició de les persones que acudeixen a la plaça. Reivindiquen el dret a l’ús de l’espai públic i aposten pel potencial educatiu i de relació social que té. Creuen en les arts i la cultura tant com a drets de tots i totes, així com a eines educatives i transformadores que han de servir per treballar des de la desestigmatització. A partir de la seva experiència intenten promoure-les. En què ha consistit? • Obren el quiosc dos dies a la setmana d’accés lliure i gratuït, on ofereixen diverses activitats com per exemple: lectura o intercanvi de llibres, jocs, activitats manuals-artístiques,

teatre, etc. Sempre amb una intenció educativa i ocupant l’espai del voltant del quiosc. Aquestes activitats quotidianes es complementen amb d’altres esporàdiques, com per exemple tallers puntuals, cinefòrums, o paquets d’activitats més llargues.

• A més a més, promouen l’espai del quiosc com un espai de tots i totes que inclou altres tipus d’activitats culturals o socials on altres entitats, estudiants, artistes, etc... Expressen de diverses maneres l’art, la cultura. Potenciant la xarxa social i , alhora, donant visibilitat a altres maneres d’ús del quiosc.

Qui ha participat? Veïns i veïnes del barri (majoritàriament infants, però també persones adultes). Estan participant amb persones de l’Administració de Sant Boi (tot i que es reivindiquen com una associació independent a la institució). Companys i companyes de la Universitat. Professors de la Universitat. Artistes de Sant Boi (del món de la il·lustració i del teatre). Quins resultats es destaquen • Atenció i participació a les activitats per part dels infants que genera bona relació amb les famílies. • Bona relació i suport per part de l’Administració. • Bona rebuda per part dels veïns i veïnes del barri. • Exploració per part de l’Associació de nous llenguatges artístics, culturals i de comunicació. Quins són els reptes de futur? • Difondre el projecte per la ciutat: escoles, biblioteques, associacions, equipaments. • Teixir una xarxa d’agents col·laboradors locals per a les accions que es puguin desenvolupar del kiosk. • Cerca de recursos humans i econòmics per oferir una major obertura del kiosk als veïns/es. • Consolidar el projecte econòmicament conservant l’autogestió de l’espai.

Fitxa

Projecte


29

Taula 5: Experiències de promoció del joc a les places, carrers i patis Kit FabraEstiu i FesKiosk Moderadora: Gretel Vila Relatora: Ilde González debat • Quin paper actiu juguen els infants en les activitats de

Fabraestiu? Es planteja com a repte de futur. • Els vostres projectes poden fomentar l’autonomia dels infants i

joves? A la llarga es pot veure el fruit a l’hora de que ells facin les seves propostes i no només participin de l’activitat.

• • Les famílies intervenen? S’interessen per saber i se’ls acull. • El tema de demanar permisos d’ocupació de l’espai públic no

s’entén, ja que ja estan actuant en l’espai públic. • Avaluacions: A nivell intern el KIOSK fa moltes avaluacions però

no encara d’aquest projecte. Avaluacions vinculades amb la universitat que els hi dona suport.

Debat

Jornada


30

Experiències de promoció del joc a les places, carrers i patis Cromos de Barr i – Fort Pienc DADES DE CONTACTE Nom persona de referència: Carlos López Idees clau de l’experiència Aquesta experiència buscava, mitjança un joc atractiu, implicar als nens i nenes de l'escola Fort Pienc en la diagnosi que l'equip va realitzar a dues escales: la plaça i el barri. Un segon punt va ser fomentar el reconeixement, per part dels nens i nenes, dels seus espais públics i fomentar l'interès per descobrir i utilitzar altres llocs del barri. Un tercer punt va ser la intenció de promoure el reconeixement entre dos col·lectius en conflicte d'ús a la plaça. (nens i nenes amb la gent gran per al joc de pilota). Per últim, aquest joc durant 2 mesos va buscar la interacció, la confiança i la visibilitat de l'equip de treball amb el barri i els seus actors. Això, amb la perspectiva de tenir una base de relació amb la gent, per qualsevol futur procés participatiu al barri. En què ha consistit? PREPARACIÓ DEL CONTINGUT I MATERIAL - Diagnòstic previ de 24 espais públics del barri de Fort Pienc amb 6 categories: àrees verdes, equipaments, accessibilitat, interacció social, oportunitat de canvi i oportunitat de millora. - Disseny i fabricació dels cromos de barri. CRIDAR L'ATENCIÓ AL CARRER I CONTACTES AMB L'ESCOLA - Amb un carretó, presència a la plaça amb altres activitats d'interacció amb els transeünts i contacte amb l'escola de Fort Pienc situada a la mateixa plaça. - 1 sessió amb els nens i nenes de 3 classes del 5º curs de l'escola: Presentació del joc i de les seves regles. LLANÇAMENT DEL JOC - Llançament del joc a la plaça a l'horari de sortida de l'escola: Amb un carretó, presència a la plaça 3 vegades per setmana durant 2 mesos de 17h-19h. - Activitats complementàries per aconseguir els cromos: Detectius de barri: Amb l'acompanyament d'una facilitadora els ens i nenes van interactuar amb els/les vianants i usuaris de la plaça, demanant-lis les seves opinions sobre l’espai. Per això van utilitzar unes targetes amb preguntes senzilles i divertides. Amb el compliment d'aquest repte van tenir com recompensa més cromos. Visites als espais: Els nens i nenes van tenir 7 cromos per iniciar la seva col·lecció. Durant la setmana van a visitar els espais públics dels cromos i respondre preguntes senzilles. La següent setmana van presentar les seves respostes per guanyar més cromos. DEVOLUCIÓ - Jornada a la plaça d'exposició dels resultats de la diagnosi i parlar amb la gent sobre el barri. En aquesta activitat, als nens i nenes que van a completar la col·lecció, van rebre un plànol dels espais públics del barri.

Fitxa

Projecte


31

Qui ha participat? • Nens i nenes de l’escola Fort Pienc i pares i mares de l’escola. • Vianants de la plaça Fort Pienc. • Facilitadors/es Quins resultats es destaquen • Relacions que es van generar entre els nens i nenes de la plaça i la gent gran. Aquests dos col·lectius havien estat part d’un conflicte d’ús a l’espai. El conflicte es va

resoldre, els nens i nenes es van apropar a la gent major amb el pretext de fer les preguntes del joc. Es van conèixer en un altre context d'ús. • Recollida de la percepció dels nens i nenes sobre els espais públics proposats en el joc. • Reconeixement de l'equip tècnic com un actor més a la plaça. Quins són els reptes de futur? • El projecte es va tancar. • La seva implementació va correspondre a una possible reforma de la zona baixa del pont de Marina al barri, resultat d'un concurs amb el nom Racons Públics. El projecte

dels cromos, va ser part d'una fase zero per reconèixer als actors i que l'equip de treball pugui ser reconegut pels actors del barri. • Aquesta reforma no es va concretar i per això el projecte no va continuar.


32

Fem patis coeducatius DADES DE CONTACTE Nom persona de referència: Adriana Ciocottelo Idees clau de l’experiència Els “patis coeducatius” són projectes que busquen, més enllà d'una millora física del pati com a espai de joc i trobada, transformar les relacions de gènere que es perpetuen en la nostra societat i que es reflecteixen des de la infància. El projecte té com a objectiu principal la diagnosi i transformació de la situació actual del pati escolar des d’una perspectiva de gènere interseccional. Com objectius específics persegueix: • millorar la convivència intergènere, intergeneracional i intercultural als espais del pati i trencant estereotips • implicar a tota la comunitat educativa en la seva millora • fer xarxa amb el territori i compartir l’experiència perquè es pugui replicar en altres patis.

En què ha consistit? El pati de l’escola és entès des de tres variants: com espai educatiu i recreatiu en el seu ús dins de l’horari formal, espai escolar educatiu i formatiu més en el que s’hi poden desenvolupar continguts curriculars convertint-se així en una aula exterior i espai de convivència amb l’entorn com a pati obert en l’horari extraescolar.

Es treballa a partir de la metodologia de la Investigació-acció Participativa i amb la implicació de tota la comunitat educativa i de l’entorn. Es fan diferents activitats

• Sensibilització / formació en coeducació amb una mirada des del espai del pati escolar. • Diagnosis física, social i funcional del pati, per a la identificació de les dinàmiques que es donen on s’identifiquen les necessitats no satisfetes • Elaboració de línies estratègiques i actuacions necessàries per a la millora del pati en las seves tres dimensions • Co-creació del pati: Disseny participatiu i auto-construcció de l’espai.

Qui ha participat? Les activitats es fan amb tota la comunitat educativa de l’escola i es busca també la implicació de l’entorn del barri. Quins resultats es destaquen • Visibilitzar les diferencies de rols de gènere i incidir en la millora de les relacions des de petits tenint en compte com l’espai també pot condicionar aquestes diferencies. • Realitzar un treball comunitari i horitzontal dintre de l’escola, on participen tots els actors amb la mateixa possibilitat de decisió i coresponsabilitat • Identificar quins aspectes son necessaris treballar al pati per treballar la coeducació com eina de transformació social des de l’escola al barri i cap una societat mes

igualitària i justa.

Fitxa

Projecte


33

Quins són els reptes de futur? A curt termini, aconseguir que el disseny dels patis de les escoles estiguin dissenyats des de la seva concepció incorporant aquesta perspectiva i que famílies, infants, claustre i entorn treballin conjuntament. Però, com aplicar la coeducació en el disseny i la gestió del pati escolar va més enllà d'aquest espai, es planteja a mes llarg termini, com una proposta pedagògica transformadora que intenta estendre tots els valors que promou cap a l'entorn proper i a la resta de la ciutat. Els patis escolars són solament un trosset de la ciutat, però si els obrim als seus barris podrien actuar com “semilleros”, com a espais públics exemplificadors d'una ciutat que pretén ser inclusiva, justa i igualitària, que respecta l'hàbitat que l'envolta per contribuir a una veritable “ciutat coeducadora”.


34

Taula 6: Experiències de promoció del joc a les places, carrers i patis Cromos de Barri i Fem patis coeducatius Moderadora: Montse Potrony Relatora: Anna Via debat Moltes de les preguntes que se'ls hi varen formular als dos projectes, varen tenir a veure amb com portaven a terme els seus projectes, sobretot a l'hora d'implicar a tothom (tota la comunitat educativa, bàsicament). Són preguntes i dubtes que es van formular a tots dos projectes a l'hora, tret d'algunes preguntes que es varen formular més específicament a cada projecte. També destacar que molts dubtes de la primera ronda, es varen convertir en explicació en la segona ronda. No es va generar molt debat però, es va convertir més en una relació de preguntes i respostes que un intercanvi d'opinions o visions al respecte. En ambdós projectes, segons es va respondre, és importantíssim l'actuació i la sensibilització de tothom per portar a terme aquests tipus de canvis. Des de “Patis Educatius” se'ns comentava que tot passa per un procés on s'intenta implicar a tothom, un procés que comença amb l'anàlisi de com són aquests espais d'oci dels infants, de què cal canviar i que no i de com això es desenvolupa. Es va preguntar també sobre la finançament econòmic, i es va comentar que a l'hora de canviar un pati s'intentava utilitzar materials força naturals i que no eren molt costos, i que, per tant, no costaven tants diners. I de que, molts cops, qui les contractava era el mateix equip

directiu de l'escola, per tant una part del pressupost ja es destinava a aquest canvi. També es va comentar que què passava si hi havia gent dins de la comunitat educativa que no estava a favor d'aquest canvi, tan si són infants com professorat. Ens van comentar que això podia passar, però que en la primera fase del projecte justament consistia en un anàlisi sobre quin tipus de pati tenien, per tant, en aquest sentit ja quedava recollida les diferents opinions i mirades. I que, a més a més, s'havia de tenir en compte que moltes de les escoles que decideixen tirar endavant aquest projecte ja tenen una especial sensibilitat i interès cap a voler canviar els espais d'oci. El projecte de “Cromos de barri” se li va preguntar sobretot pel mètode de les cartes i de com funcionaven. També es va preguntar sobre quins aspectes de relació de l'infant amb el seu entorn havien canviat arran del projecte i en va destacar dos concretament. Primer de tot, el coneixement del barri per part dels nens, hi havia molts espais en els quals no havien estat mai o de moltes històries que desconeixien. I les noves relacions que s'havien establert a partir del joc de cartes, ja que potser havien començat a interactuar amb gent que abans no coneixien. Es va destacar que, en el cas del barri del Fort Pienc, les cartes havien servit per acostar els nens a un grup de gent gran que sempre es queixava quan aquests primers jugaven a pilota. Aquesta relació a partir dels cromos va fer canviar la perspectiva tan d'uns com d'altres i en va millorar les percepcions mútues de cadascú.

Debat

Jornada


35

Experiències d’accions a l ’escola Escola Dovel la. El Camí dels Reptes DADES DE CONTACTE Nom persona de referència: Raquel Oliva Idees clau de l’experiència Els reptes personals i el repte d’anar sol a l’escola. En què ha consistit? L’equip de mestres es plantejaven la manera de fer arribar als infants de 3r una proposta que els portés a dialogar sobre el recent inaugurat camí escolar des de la mirada del compromís i l’autonomia personal. Per fer-ho vàrem desplegar un seguit d’activitats i dinàmiques d’aula que partissin de les demandes que feien els mateixos nens i nenes però orientades a fer-los conscients del que suposa plantejar-se un repte personal i/o grupal i el camí per assolir-lo. Qui ha participat? Un grup de 3r de cicle mitjà d’Educació Primària. Quins resultats es destaquen Els nens i nenes de 3r es van fer conscients de que anar a escola és un dret que no tots els infants del món tenen al seu abast, de la mateixa manera que no tots els camins per arribar a l’escola són igualment segurs (veure el documental Camino a la escola). D’altra banda a més de veure que anar sols pel carrer pot ser un repte, ells i elles van explorar quins eren els seus reptes personals (diferents a cadascú) i quins passos podien plantejar-se fins a la seva execució aconsellats també pel grup. De la mateixa manera que es van poder establir alguns reptes que tenien instal·lats com a grup. La idea de que ens podem plantejar reptes, sortir de les nostres pors i provar-ho, els va fer créixer com a infants. Quins són els reptes de futur? Reprendre aquest treball amb el grup que ara fa 4rt i actuar directament sobre el nostre camí escolar, ara que ja hi ha infants que venen i van sols a casa.

Fitxa

Projecte


36

Escola Guinardó. Fem el camí a l ’escola més «verd» DADES DE CONTACTE Nom persona de referència: Tuti Comalat Idees clau de l’experiència Fa un parell d’anys que vam començar aquesta aventura d’aconseguir que el camí per arribar a l’escola fos més tranquil i fàcil per a les famílies dels alumnes que hi vénen. Després d’enquestes, carnets, dinàmiques, contacte amb les botigues i reunions amb l’ajuntament,... gairebé estem apunt d’arribar al final.

En què ha consistit? Es van fer unes enquestes a les famílies, també es van fer unes sortides per fotografiar els punts crítics del camí. Van desenvolupar unes dinàmiques amb els alumnes i personal del districte, contactar amb les botigues i, també, van tenir una reunió amb els tècnics del districte. Qui ha participat? Les famílies, l’alumnat, el professorat, les botigues del barri, els tècnics del l’ajuntament, Quins resultats es destaquen L’atenció que sempre ens han tingut des de l’ajuntament de barri.

Quins són els reptes de futur? INAUGURAR EL CAMÍ ESCOLAR EL MÉS AVIAT POSSIBLE

Fitxa

Projecte


37

Habitem l’escola i Fem escola, fem barr i (Fort Pienc) DADES DE CONTACTE Nom persona de referència: Maria Pia Fontana – Miguel Mayorga Idees clau de l’experiència • La mejora de la calidad espacial de los espacios comunes de las escuelas sirve para incrementar el grado de confort y su habitabilidad en general y favorece, además, el

desarrollo de las actividades escolares y de las relaciones sociales entre escuela y entorno. La escuela es un espacio de centralidad e intergeneracional que puede reforzar el tejido social. Es importante intervenir en sus espacios interiores así como en los espacios exteriores relacionados con los centros educativos. Por esta razón estamos llevando a cabo dos programas interrelacionados.

• HABITEM L’ESCOLA. Los patios y los espacios comunes, son espacios educadores, potencian la sociabilidad y el aprendizaje y no deberían ser simplemente contenedores para el desahogo después de las clases. En estos espacios, además de desarrollar actividades didácticas fuera de las aulas, se pueden promover usos diversificados e inclusivos grupalmente, por edad, genero o gustos, si se proponen unas intervenciones físicas y espaciales que las favorezcan. (CEIP Fort Pienc/IES Quatre Cantons)

• FEM ESCOLA/FEM BARRI. La ciudad es educadora. Las calles, las plazas y los espacios urbanos del entorno de las escuelas son también una extensión de la vida escolar. La ciudad en si misma es una escuela para la práctica de la ciudadanía, el descubrimiento y el reconocimiento del entorno, y los espacios públicos y colectivos son el escenario del aprendizaje y de la autonomía personal de los niños y adolescentes en la ciudad. (CEIP Fort Pienc)

En què ha consistit? • HABITEM L’ESCOLA. Con las actividades asociadas al interior de las escuelas, hemos fomentado la modificación y transformación de espacios comunes de los centros

escolares, mejorando la movilidad y la accesibilidad (párquing de patinetes, conexión entre espacios); incrementando el verde y las áreas de descanso (árboles y huerto, jardines verticales), mejorando el grado de confort de patios existentes y poco utilizados; diversificando las actividades en el patio principal de la escuela (área picnic, zona de sombra, juegos tradicionales con pintura en pavimento, muros de escalada).

• FEM ESCOLA/FEM BARRI. A través de las acciones en el perímetro, en los espacios aledaños y en los ejes de conexión y acceso de la escuela, hemos potenciado el sentido de pertenencia y de identidad entre escuela-barrio-ciudad. En estos espacios hemos realizado talleres de elaboración de maquetas, planos, y collages, para reconocer el barrio; instalaciones artísticas temporales; rutas de reconocimiento fotográfico y vídeo entrevistas, en colaboración con otras entidades y actuaciones de urbanismo táctico.

Qui ha participat?

Todas las actividades se han realizado con la participación de diversos actores: la comunidad escolar (alumnos, profesores, directivas y administrativos), el AMPA, las entidades vecinales, grupos en exclusión social, centros de formación en fotografía, universidades y especialistas en arquitectura, urbanismo, paisajismo, antropología, arte y sociología.

Fitxa

Projecte


38

Quins resultats es destaquen • EL CEIP Fort Pienc ha consolidado en el tiempo (8 años) una forma de trabajo colaborativo, entre los distintos actores de la comunidad educativa, impulsado por el

AMPA del centro. A través de la Comisión Escola i Barri se han materializado varias intervenciones que, además de mejorar notablemente los espacios internos del centro, refuerzan los lazos y relaciones entre la escuela y el barrio, fomentando sentido de identidad y pertenencia. La experiencia ha sido reconocida como una buena práctica y además empieza a repercutir en otras Instituciones educativas del entorno.

• El IES Quatre Cantons, ha dado inicio a un proyecto de transformación de un patio interior ideado y proyectado con y por los alumnos, coordinados y asesorados por profesores del centro y especialistas externos (arquitectos, jardineros, carpinteros, etc.), para que se transforme en un espacio habitable y de diversificación de actividades. Se trata de un ejercicio académico y pedagógico que esta dando sus primeros resultados, en el sentido de “aprender a valorar la calidad de los espacios”, es decir: a saber ver, interpretar, entender y proyectar para mejorar la habitabilidad de los espacios de la vida cotidiana.

Quins són els reptes de futur?

• La mejora física de los patios y de los espacios comunes de las escuelas e institutos de Barcelona. Es un tema clave para la enseñanza, el aprendizaje, la convivencia, la

inclusión de grupos y la igualdad de género. Es un tema de proyecto que hay que asumir mediante procesos de participación y cocreación, contando siempre con responsabilidad pedagógica y conciencia profesional. No se trata de hacer decorados sino de acciones, a menudo urgentes, que deben partir de un diagnostico del espacio, ser técnicamente bien resueltas, y económicamente viables y sostenibles.

• Una mejor relación entre instituciones educativas y entorno, no solo es necesaria para construcción de ciudades más seguras para los niños y adolescentes, y más predispuestas para fomentar las relaciones sociales; sino también para reforzar el tejido social y la identidad de los barrios. La relación escuela barrio de una manera más integral y participativa es aún una asignatura pendiente en las políticas urbanas.

• Estamos consolidando a partir de las reflexiones y experiencias, un enfoque, una metodología de trabajo y algunas líneas de acción que esperamos puedan ser lo suficientemente flexibles y rigurosas a la vez, para ser aplicables a otros casos.


39

Taula 7: Experiències d’accions a l ’escola Escola Dovella, Escola Guinardó i Habitem l’escola i Fem escola, fem barri Moderadora: Laia Capdevila Relatora: Paula Reyes Debat

• L’autonomia • Els reptes personals – reptes col·lectius • L’espai públic – millora/ apropiar-se • La cohesió de grup • L’escola i la ciutat són la mateixa cosa • La millora del barri • Les experiències conjuntes (Escola Fort Pienc / IES Quatre

Cantons) • La millora de l’espai de l’escola

Debat

Jornada


40

Experiències d’accions a l ’escola IES Menéndez y Pelayo DADES DE CONTACTE Nom persona de referència: Marta Ponti Idees clau de l’experiència Des del curs 2012-2013 el projecte del camí escolar és una activitat del currículum de 1r d’ESO . Des del curs passat treballem els continguts a la matèria de Valors al llarg del 2n trimestre. Gràcies a la col·laboració de Neus Vilalta i Anna Broch es va elaborar un dossier de bones pràctiques que es vol presentar a aquestes jornades. Quatre alumnes que ara fan 2n d’ESO i que s’han convertit en experts del camí escolar, explicaran les activitats que es van fer el curs passat. En què ha consistit? L’experiència que presentaran és en relació a les següents activitats:

1. Documental : “Camino a la escuela” 2. Passejada crítica i anàlisi de l’entorn 3. Quadern de camp 4. Programa de geolocalització 5. Conclusions en l’àmbit de mobilitat i de la imatge de ciutat 6. Vídeo de Bones pràctiques

Qui ha participat? • 120 alumnes de 1r d’ESO • Alumnes experts de 2n d’ESO • Alumnes de 6è de primària de l’escola Poeta Foix amb qui compartim camí escolar, espai amic • Tutors de 1r d’ESO de l’Institut Menéndez y Pelayo Quins resultats es destaquen • La sistematitzatzació del projecte en el dossier de bones pràctiques • Difusió del projecte a través del vídeo Quins són els reptes de futur? Ampliar el projecte amb altres experiències de bones pràctiques.

Fitxa

Projecte


41

Escola Pau Casals DADES DE CONTACTE Nom persona de referència: M. Fe Santin Idees clau de l’experiència L’escola comptava amb un Camí Escolar fet fa 10 anys, però s’ha vist la necessitat de complementar-lo degut a les aglomeracions en horari d’entrada i sortida (484 alumes) i a les dificultats de l’entorn immediat (voreres estretes, motos aparcades a la vorera, una sortida d’un pàrquing al costat amb perill evident, etc... ) La intenció és que els infants puguin gaudir de més autonomia i d’un trajecte més segur i agradable a la seva escola. En què ha consistit?

1. ACTIVITATS DE SENSIBILITZACIÓ: Assistència a les Jornades de Camins Escolars organitzades pel Districte de Gràcia, Decoració del vestíbul de l’escola relacionada amb el tema, Taller sobre el Camí a l’Escola organitzat per l’AMPA, Publicacions a la revista mensual de l’escola.

2. PASSSEJADA AL VOLTANT DE L’ESCOLA AMB LA GUÀRDIA URBANA 3. VISIONAT DE LA PEL·LÍCULA “Camí a l’escola” 4. ACTIVITAT D’EDUCACIÓ VIAL AMB LA GUÀRDIA URBANA 5. BICICLOT 6. VISITA A LES BOTIGUES AMIGUES

Qui ha participat? El Camí Escolar és un projecte transversal, on participen tant pares i mares de l’AMPA com la direcció del centre juntament amb els organismes competents del districte de Gràcia i l’IMEB. I en el que també intervenen els alumnes de l’escola així com algunes associacions i comerços del barri. I així ho reflecteix la comissió de treball mixta del Camí Escolar formada per pares/mares i mestres, competents del districte de Gràcia i l’IMEB. I en el que també intervenen els alumnes de l’escola així com algunes associacions i comerços del barri.

Quins resultats es destaquen • La participació de la Comunitat Educativa • La col·laboració de l’Administració Municipal: IMEB, Districte, Àrea de mobilitat i Guàrdia Urbana. • Les propostes de millora de l’entorn. Quins són els reptes de futur? • Poder portar endavant el Pla d’Actuació de Millora de l’entorn de l’escola. • Que les actuals i les futures generacions d’alumnes del Centre coneguin el Camí Escolar i gaudeixin de l’autonomia i la seguretat objectes del Projecte.

Fitxa

Projecte


42

Escola Els Horts DADES DE CONTACTE Nom persona de referència: Antònia Marsol Idees clau de l’experiència

- Motivació: Tertúlia sobre la pel·lícula “Camí a l’escola” Tertúlia sobre una tria de tires còmiques de Tonucci.

- Elaboració del Camí Comú cap a l’escola a partir de la participació de l’alumnat i les seves famílies. - Recorregut de cada grup d’alumnes al voltant del nostre Camí per tal de veure quines incidències veien els nens que comportessin inseguretat en el Camí. Es va fer

recull fotogràfic i registre escrit. - Posada en comú dels punts febles del Camí en assemblea de classe i recull dels acords per una millorar-ho.

En què ha consistit?

1- fase de motivació a l’alumnat. 2- fase de recull de dades i participació de les famílies. 3- Traç de l’itinerari 4- Sessió a l’aula : Què podem considerar un perill? 5- Recorregut de l’itinerari amb registre fotogràfic i escrit. 6- Posada en comú. Acords de demanda de solucions a l’Ajuntament.

Paral·lelament s’ha fet seguiment del procés amb la Comissió de famílies i representant de l’Ajuntament.

Qui ha participat?

• Tot l’alumnat del centre • Famílies • Equip docent • Comissió del Camí Escolar (pares/mares/mestres/representants Ajuntament).

Quins resultats es destaquen • Una major sensibilització de l’estat dels carrers del barri. • La implicació d’alumnes, famílies, equip docent, barri , i equip municipal entorn una proposta de millora pel barri. • Promoció de la pràctica democràtica i participativa.

Quins són els reptes de futur? Finalitzar el projecte i fer-lo sostenible, amb accions dinamitzadores cada curs.

Fitxa

Projecte


43

Taula 8: Experiències d’accions a l ’escola IES Menéndez y Pelayo, Escola Pau Casals i Escola Els Horts Moderadora: Mireia Pou Relatora: Maria Iborra Debat

• Les enganxines de les botigues troben que es veuen molt poc, i no n’arriben de noves.

• Quan i com es poden repintar les senyals de Camí Escolar?

Debat

Jornada


Experiències de mobil i tat sostenible amb infants i adolescents Bus a peu. Escola de Bosc

DADES DE CONTACTE Nom persona de referència: Marta Aliguer Idees clau de l’experiència • El “bus a peu “, camí escolar de nens acompanyats de pares. Els nens surten de diversos punts del barri del poble sec i pugen junts a peu fins l’escola. • Per geografia i característiques de la zona, no hem pogut posar en marxa un camí escolar típic amb diversos agents del barri implicats ja que no hi ha comerç a la zona, i

part del camí a l’escola és àrea verda o part de la muntanya de Montjuïc.

En què ha consistit? • Juntament amb l’ajuntament de Barcelona hem estudiat les rutes que utilitzen les famílies per anar a l’escola i hem traçat diverses rutes i parades del bus a peu. • Després s’han plantejat les rutes a les famílies. Concretament 3 rutes. Les famílies interessades s’hi han acollit. • Han sortit dues rutes. Posteriorment les famílies de cada ruta s’han organitzat a nivell de: periodicitat del servei / horari / calendari de pares conductors.... • El servei funciona des del curs 2015/2016, amb 2 rutes actives i amb nens des de P5 fins a 6è.

Qui ha participat? • L’AMPA / Les famílies interessades / l’Ajuntament de Barcelona.

Quins resultats es destaquen • Més enllà de donar un servei a les famílies que per qüestions logístiques no poden acompanyar els fills fins l’escola, el resultat que més valorem és l’experiència que tenen

els nens i nens pel fet de pujar a peu a l’escola amb altres nens i nens de diverses edats. L’ambient generat és molt bo, no hi ha estrès ni presses, hi ha comunicació intergeneracional entre pares i nens, nens de diverses edats...

• Els nens guanyen en seguretat i autonomia. Quins són els reptes de futur? • Ampliar el servei. Activar les rutes que de moment no han tingut prou quòrum o famílies interessades.

• Possibilitar als nens més grans (de 4art a 6è) de pujar sols fins l’escola, amb una mínima supervisió adulta, ja que observem que a partir dels 9-10 anys se senten molt

segurs per fer el trajecte sols. Només hi ha un element que veiem una mica perillós: creuar un pas de vianants d’un carrer molt transitat, amb poca visibilitat, sense semàfor...

Fitxa

Projecte


45

Bici Bus, com a complement al camí escolar DADES DE CONTACTE Nom persona de referència: Xavi Prat Idees clau de l’experiència • Facilitar la comprensió dels protocols i coneixements per a efectuar aquesta activitat, a la comunitat educativa. • Tutoritzar els itineraris a efectuar, en tot allò referit a la circulació segura i cívica en bicicleta a la ciutat. • Minimitzar la quantitat de desplaçaments en vehicle a motor privat fins o des de l’escola. . En què ha consistit? • Crear un protocol testat, reproduïble en els centres escolars. • Acompanyament professional, per als diagnòstics de itineraris i mesures de seguretat pertinents. • Empoderar a les famílies (AFA), en la realització d’activitats en bicicleta dins dels programes de Camí escolar. • La formació d’alumnes de 6è en la conducció en bicicleta de manera segura i cívica. Qui ha participat? Centres de primària, de la ciutat de Barcelona; i en concret centres del Districte de Sant Martí i Gràcia.

Quins resultats es destaquen La conscienciació de les comunitats educatives de treballar per a millorar els fonaments de seguretat i civisme, en els ciclistes urbans del futur. Quins són els reptes de futur? Realitzar més programes de Bici bus a la ciutat de Barcelona, en aquells centres on; ja sigui per les característiques urbanístiques, o de convenciment de les comunitats educatives, sigui possible.

Fitxa

Projecte


46

Taula 9: Experiències de mobil i tat sostenible amb infants i adolescents Bus a peu Escola de Bosc i Bicibus - Biciclot Moderadora: Bernat Quintana Relatora: Melania Márquez Debat

• Armilla de seguretat. Es recomanable posar-se l’armilla pel camí escolar, però hi ha trossos que són més segurs i no caldria perquè és molt vistós, o potser buscar una altra manera d’identificació. En el cas de la bicicleta si que és important per seguretat del conductor.

• Un repte és que el camí escolar també es treballi a nivell curricular.

• És important que hi hagi un grup motor que impulsi els projecte bicibus.

• Com l’Ajuntament respon a les necessitats dels projectes? • En el cas del bicibus l’Ajuntament està implicat des de l’inici a

través de l’IMEB. S’han fet enquestes per saber quines

intervencions s’han de fer però de les 20 que es van proposar només s’ha dut a terme 1.

• Importància de la senyalització. Actualment al camí escolar

només està pintat al terra però des del grup del Compromís pel Clima es van fer altres propostes de senyalització que s’hauria de portar a terme.

• Patinet, monopatins, etc. És un medi de transport i encara no queda clar com regular-ho.

• Participació de les famílies per tal de que els itineraris siguin viables i útils.

• La majoria d’instituts de secundària no accepten pàrquings de bicicletes i això repercuteix en l’ús de la bicicleta.

Debat

Jornada


47

Experiències de prevenció i gestió de confl ictes a l ’espai públ ic Servei de Gestió de Confl ictes de l’àmbit social a l ’espai urbà. Juguem a la plaça

DADES DE CONTACTE Nom persona de referència: Marina Mañas Idees clau de l’experiència • Facilitar dinàmiques de joc infantil que no dificultin la convivència a l’espai públic, potenciant l’ús compartit de les places. • Co-responsabilització del teixit comercial vers les dinàmiques que es desenvolupen a l’espai públic. • Responsabilització dels jocs per part de referents adults dels infants. En què ha consistit? • Facilitar pilotes d’escuma als infants i adolescents amb joc habitual a l’espai públic des d’establiments comercials referents de les places (“comerços

col·laboradors”). • Acció desenvolupada a 4 places del barri de la Vila de Gràcia com a espais públics de concentració d’infants/adolescents: places del Diamant, Revolució, Raspall i

Vila de Gràcia. • Projecte implementat als Jardins de la Sedeta amb la col·laboració del Centre Cívic. Qui ha participat? • Infants i adolescents. • Referents adults. • Teixit comercial. • Direcció Serveis de Territori i Departament de Comunicació del Districte. Quins resultats es destaquen Implicació del teixit comercial i difusió/consolidació del projecte (celebració, fins al moment, de 2 campionats de futbol escuma). Quins són els reptes de futur? Continuïtat del projecte des del Territori.

Fitxa

Projecte


48

Projecte socioeducatiu Basket Beat: Moviment, art i educació i acció social DADES DE CONTACTE Nom persona de referència: David Sitges Idees clau de l’experiència El Basket Beat és una metodologia d’intervenció social que acompanya tot tipus de col·lectius, en especial aquells que pateixen més desigualtats, on s’entrenen habilitats per a la vida mitjançant la creació musical en grup amb pilotes de bàsquet. En què ha consistit? Basket Beat es tradueix en 4 àrees diferents: 1) L’àrea socioeducativa. Mitjançant tallers s’acompanyen a les persones en el seu creixement musical a través de la creació musical; 2) L’ Àrea acadèmica. Es realitza formació per a estudiants i professionals en els àmbits de l’educació, la salut i les arts a diferents universitats europees; 3) L’Àrea Team Building. Dinamitzen tallers per a equips de l’empresa on s’entrenen habilitats per l’àmbit laboral mentre es crea música amb pilotes de bàsquet; 4) L’Àrea Artística o la Big Band Basket Beat Barcelona, orquestra professional de pilotes de bàsquet formada per músics professionals i joves procedents dels tallers socioeducatius. Qui ha participat? A nivell socioeducatiu, ja hem treballat amb més de 5000 persones a instituts, presons, centres de salut, places, arreu de varis països. A nivell acadèmic, treballen regularment a 5 universitats europees formant a estudiants i professionals en els àmbits de l’educació, les arts i la salut (Barcelona, França i Alemanya). Finalment, amb la Big Band Basket Beat Barcelona, orquestra professional de pilotes, han arribat a més de 6000 persones i actuat a actes tan especials com la Mostra d’Igualada del 2016, el Festival Tempo, entre d’altres. Quins resultats es destaquen Entre el setembre del 2015 i el juliol del 2016 han col·laborat amb 49 organitzacions que els hi ha permès acompanyar més de 1800 persones arreu de Catalunya, França, Portugal, Itàlia i Alemanya! A nivell socioeducatiu, estan acompanyant centenars de persones setmanalment en el seu creixement personal, facilitant la mobilitat a dins les ciutats i creant espais o grups heterogenis. Alhora, es senten responsables en el nostre paper com a professionals i això intenten transmetre als més de 500 estudiants i professionals amb els que treballen cada any. En la mesura que el 80% de la seva tasca és en organitzacions i institucions, intenten revisar com treballen amb els seus col·lectius per tal de repensar les maneres d’actuar. Quins són els reptes de futur? Basket Beat vol ser una organització referent en l’àmbit social. Volen acompanyar cada dia més persones en els seus processos de creixement i així aconseguir una societat més justa.

Fitxa

Projecte


49

Jocs i trobades al voltant de la tanca DADES DE CONTACTE Nom persona de referència: Maica Jiménez Idees clau de l’experiència El projecte pretén donar resposta a les persones que formen part de la comunitat del barri Baró de Viver, tenint present les seves necessitats, i repensant així els espais públics del barri. S’ha compartit la opinió dels infants, joves i adults del barri per tal de plantejar un espai compartit de qualitat que ens serveixi per viure i conviure, aportant benestar a la comunitat en general En què ha consistit? Jocs i trobades al voltant de la tanca ha consistit en repensar l’espai de la tanca de l’escola, que al mateix temps és la porta d’entrada al barri, partint del coneixement propi del nostre cos i de la consciència del símbol de mur/tanca. Parteixen de la necessitat individual per donar veu a la necessitat col·lectiva , implicant en l’estudi del terreny i la pressa de decisions als infants de l’escola, joves del barri i adults que formen part de la comunitat. La idea ha estat dona veu a la comunitat per tal de fomentar la consciència social i el sentiment de pertinença i respecte al territori propi. Qui ha participat? • Alumnes, famílies i mestres de l’Escola Baró de Viver. • Alumnes de ESO de l’Escola L’Esperança. • Sala Jove Baró de Viver Quins resultats es destaquen • La capacitat per dialogar i donar resposta a les situacions plantejades. • Una proposta sòlida envers l’espai que hem treballat. • Treball al voltant de la responsabilitat pròpia i col·lectiva envers els espais públics. • Foment del bon ús de l’espai públic. Quins són els reptes de futur? Repensar els patis de l’escola, com a patis oberts al barri i que els fan servir tota la comunitat.

Fitxa

Projecte


50

Taula 10: Experiències de prevenció i gestió de confl ictes a l ’espai públ ic Servei de Gestió de conflictes, Basket Beat i Jocs i trobades al voltant de la tanca Moderadora: Vanessa Bastida Relatora: Glòria Molina Debat Es volen transformar els patis de l’escola per acollir al barri: nens, adolescents i adults. Però les Direccions solen tenir cert recel. L’escola vol oferir un espai al barri, no només als nens que assisteixen a l’escola. Com han afectat les experiències a l’autonomia dels infants? S’intenta donar autonomia. Se’ls donen eines per tal que vagin més enllà i generin les seves pròpies idees. El fet de responsabilitzar-los reforça la seva autoestima, s’empoderen. Per poder treballar, primer s’ha d’escoltar els nens. La vida canvia a una velocitat vertiginosa, cal donar-los eines per tal que siguin capaços de transformar. De vegades val la pena fer una separació de gènere per detectar necessitats dels infants. Es parla molt de pilotes, però no a tothom li agrada jugar a pilota.

Una de les parts més importants dels projectes és el fet d’involucrar les famílies, però també la resta de la comunitat. Hi ha accions que donen molt bons resultats per infants fins als 12 anys, però s’han de buscar alternatives pels adolescents, cal generar propostes creatives. Les claus de l’èxit?

• Fer un canvi de mirada, evolucionar, donar eines als nens per construir una societat de futur.

• Drets i responsabilitats associades. • Els joves tenen set / necessitat de participar, responsabilitzar-

se. • La intensitat i el seguiment, la perseverança. • Constància per part de l’Administració donant suport.

Debat

Jornada


51

Experiències d’organització terr i tor ial del Camí Escolar Taula entorns escolars distr icte Sarr ià-Sant Gervasi DADES DE CONTACTE Nom persona de referència: Joan Triadú Idees clau de l’experiència - Recepció de necessitats de la comunitat escolar en matèria de seguretat viària i mobilitat als entorns escolars. - Presa de decisió de les actuacions sobre l’espai públic dels entorns de les escoles. - Coordinació de les accions en l’àmbit escolar realitzades pels diferents operadors presents a la Taula. - Estudi, valoració i resposta de les demandes En què ha consistit? Reunions de coordinació entre els diferents operadors presents a la Taula. Les reunions se celebren regularment cada tres setmanes, excepte si no hi ha temes a tractar. Qui ha participat? Representants de: • Direcció de Serveis a les Persones i al Territori • Dept. de Manteniment i Projectes • Guàrdia Urbana UT • Participació de la Gerència d’Ecologia Urbana

Quins resultats es destaquen • La millora dels entorns escolars (a nivell de seguretat i estètic). • Establir criteris per la resolució de les qüestions plantejades, de forma col·legiada i consensuada. • Poder donar resposta (positiva o negativa) a les demandes i inquietuds de la comunitat escolar. • La coordinació amb la Taula de Mobilitat del Districte, mitjançant la presència del seu secretari com a enllaç

Quins són els reptes de futur? • Donar continuïtat a aquest model. • Consolidar la coordinació amb la Taula de Mobilitat del Districte.

Fitxa

Projecte


52

Espai famíl ies de Poblenou i Macrocomissió de Sant Mart í DADES DE CONTACTE Nom persona de referència: Mónica Rodríguez Idees clau de l’experiència La comissió Espai Famílies de la XARXA CAMINS ESCOLARS del Poblenou va néixer fa onze anys i la finalitat era:

• Anar sols a l’escolar. • Educar en principis, valors, continguts el que significa compartir els espais públics. • Trobar un espai amic, i constructiu perquè els nens i nenes del barri puguin gaudir del barri i anar sols.

En què ha consistit? Estava dividida en tres espais:

• Un espai administratiu, compartien espai amb els diferents agents que participen, Ajuntament, mobilitat, guardià urbana, etc, escoles i ampas. • Un espai organitzatiu, on es planificava contacte entre ampa i escola. • Un espai públic, on s’organitzaven reunions entre representants ampa, amb ajuntament, mobilitat i es posava sobre la taula els temes relatius a les

incidències que havien passat amb antelació entre els òrgans involucrats. Qui ha participat? ESCOLA ACACIES, ESCOLAR ARENAL DE LLEVANT, ESCOLA LA MAR BELLA, ESCOLA FLUVIA, ESCOLA VORAMAR, ESCOLA VILA OLIMPICA, ESCOLAR LLACUNA, ESCOLA BRUSI, ESCOLA PERE IV, IMEB, GUARDIA URBANA, AJUNTAMENT DISTRICTE SANT MARTI i MOBILITAT Quins resultats es destaquen • Que l’experiència es prou engrescadora ja que hi ha escoles noves que volen participar en la xarxa. • Que trobem espais per compartir i millorar la xarxa i la seva implantació a les noves incorporacions. Quins són els reptes de futur? • Treballar perquè les escoles fundadores i les noves que s’han incorporat puguin assolir els principis fonamentals del que significa els camins escolars i la seva

filosofia. • Transmetre als pares novells aquesta forma de viure i compartir els espais públics als mes petits.

Fitxa

Projecte


53

Comissió de centres: Organització del camí escolar de la Sagrada Famíl ia DADES DE CONTACTE Nom persona de referència: Núria Gallifa Idees clau de l’experiència El camí escolar de la Sagrada Família és un projecte amb vincles amb el Pla de desenvolupament comunitari de Sagrada Família, que compta amb un espai de treball amb la participació de les AMPA (comissió de camí escolar PDC). Un altre espai de treball són les comissions de seguiment de cada centre on es parla de la part d’entorn i la part pedagògica, que és pròpia de cada centre educatiu. En què ha consistit? Es caracteritza per estar vinculat al Pla de desenvolupament comunitari, en un inici a la taula d’educació (comissió de camí escolar del PDC) amb la participació d’escoles i AMPA, fins que es veu incompatibilitat en els horaris. La comissió de camí escolar del PDC es converteix en un espai de coordinació entre les AMPA en relació al projecte, tot i que s’acaba convertint en un espai només reivindicatiu dels aspectes d’entorn. En aquest punt, el districte proposa crear les comissions de seguiment de centre per tractar els temes d’entorn i pedagògics. A cada centre hi participa l’escola, l’AMPA i els diferents departaments de l’administració implicats. La comissió de camí escolar del PDC es reprèn com un espai de reflexió i intercanvi d’informació i experiències i en els últims anys, s’ha treballat el tema de botigues amigues i durant tres anys s’ha organitzat una bicicletada popular en el marc de la festa major del barri. Qui ha participat? Escola Ramon Llull, Escola Tabor, Escola Marillac, Escola Encants, Escola Fructuós Gelabert, Escola Vedruna Immaculada, Escola Sagrada Família (dte. Gràcia) i les respectives AMPA. Districte, Guardia urbana, Mobilitat-Ecologia urbana. Quins resultats es destaquen • Es desencallen més temes amb aquesta organització, s’ha millorat la comunicació sobretot en els temes d’entorn. • Es coneix més que fan les escoles a nivell pedagògic. • Implica més reunions però es generen millors vincles entre tots els agents. • Molt bona coordinació entre tècnics del districte de l’Eixample, Gràcia (donat que una escola pertany a un altre districte) i amb la resta de tècnics de

l’administració. • Els canvis de referents en les direccions i les AMPA alenteixen els processos. Quins són els reptes de futur? • Les escoles amb projectes pedagògics potents els costa veure la importància d’aquests espais de coordinació i seguiment, en canvi les AMPA si que participen en

la comissió de camí escolar del PDC. • Que el projecte no estigui tant condicionat a la motivació de les persones referents. • Els traspàs d’informació dels referents de cada centre a la resta de les famílies i mestres que s’incorporen nous. Taula 11: Experiències d’organització terr i tor ial del Camí Escolar

Fitxa

Projecte


54

Taula entorns escolars, Espai Famílies i Macrocomissió i Comissió de centres Moderadora: Clara Soler Relatora: Laura Capdevila Debat Espai famíl ies i Macrocomissió: Es valora que el sistema de gestió i organització que s’utilitzava al principi on la macrocomissió es reunia directament amb els tècnics dels diferents organismes implicats era més directe i eficaç. Ara que la gestió es fa a través de la tècnica de barri es valora que és un sistema més dispers, lent i que no permet un feedback directe, sempre és canalitzat a través d’una tercera persona, la tècnica de barri. Actualment l’altra funció que fa la macrocomissió és generar un espai d’intercanvi d’experiències entre les diferents escoles que hi participen. Hi ha escoles que no senten el projecte de camí escolar i no el tenen integrat en el currículum i/o comissions de l’AMPA, en canvi hi ha d’altres que ho tenen molt integrat. En el marc del projecte de camí escolar és important fer una bona transició quan hi ha canvi de responsables tant de l’AMPA com de l’equip directiu de l’escola. Si l’escola té incorporat el projecte de camí escolar, la transició és més fàcil.

Destacar la implicació de l’AMPA en diferents accions relacionades amb el projecte de camí escolar, com per exemple xerrades sobre viabilitat en les que hi participa l’AMPA conjuntament amb la Guardia Urbana. Taula entorns escolars: Com es fa la priorització de les demandes? Per ordre estrictes de recepció. Qui fa la recepció i retorn de les demandes? El tècnic d’educació del Districte, quan s’acumulen unes quantes demandes és quan es reuneix la Taula. Hi ha un mecanisme de retorn de les demandes a través d’aquest mateix tècnic.

Des de la Taula interactuen amb totes les escoles del Districte independentment de que participin o no del projecte de camí escolar. Les solucions que es donen des de la Taula no entren en contradicció amb la filosofia del projecte de camí escolar. Comissió de centres i com a conclusió del debat: A nivell d’educació hi ha coordinació entre els diferents Districtes de Barcelona, però no per parlar del projecte de camí escolar.

Debat

Jornada


55

Depenent de la realitat de cada barri / Districte l’organització tècnica és diferent. No sempre és la tècnica d’educació la que gestiona el camí escolar, a vegades és la tècnica de barri. L’important no és establir una única figura per a tots els Districtes per a l’organització tècnica del projecte de camí escolar, sinó que hi hagi una bona coordinació entre els coresponsables tècnics de l’administració. Els serveis tècnics del districte són importants per a que funcioni tot l’engranatge que cal coordinar en el marc del projecte de camí escolar. L’important és que entre tots creem la suficient complicitat per a que ningú es senti com un “convidat de pedra”.

Altres temes tractats: La Diputació de Barcelona organitza projectes de camí escolar a pobles que ho demanden a través de l’Ajuntament. La realitat en els pobles és molt diferent, el nivell de motorització és molt més elevat (600cotxes/1.000hab).


56

Experiències de promoció del joc a les places, carrers i patis Kiosk de Jocs (Gràcia)

DADES DE CONTACTE Nom persona de referència: Esteve Canet Idees clau de l’experiència • L’impuls de dinamització infantil a les places de la Vila de Gràcia, especialment Plaça del Sol. • Promoure valors de l’espai públic a través del joc: convivència, coresponsabilitat, respecte, bons usos. • El canvi d’usos de l’espai públic i de dinàmiques. En què ha consistit? • La creació d’un quiosc de fusta, amb jocs tradicionals, de materials nobles i que impulsen el joc familiar de petits i grans • La sortida a plaça totes les tardes d’estiu, acompanyat de tallers creatius. Estius de 2015 i 2016. • La Difusió a les escoles i ampa’s dels voltants i als mitjans habituals. Qui ha participat? • Els veïns i veïnes de les places i també passejants (tant de Barcelona com de fora). • Els Infants de 0 a 12 anys, famílies i gent gran. • 2 monitors que acompanyen el Quiosc i expliquen els jocs i promouen la participació. Quins resultats es destaquen • Estiu 2015: 2065 infants participants i 210 hores de dinamització a la Plaça del Sol • Estiu 2016:

o 1000 infants participants i 135 hores de dinamització a 5 places de la Vila. o Taller creatiu a Plaça del Sol: 1250 participants (petits i grans) i 24 hores.

Quins són els reptes de futur? • La major implicació del veïnat (a la dinamització de Nadal 2016 s’ha començat a col·laborar a la Plaça del Sol) que permeti anar disminuint el pressupost en l’acció. • El canvi d’usos a la Plaça que permeti recuperar l’espai públic pels més petits. • Les dinàmiques pròpies de joc entre petits i grans, amb coresponsabilitat, convivència i respecte entre tots els usuaris de la plaça.

Fitxa

Projecte


57

Disseny inclusiu als espais de joc DADES DE CONTACTE Nom persona de referència: Júlia Goula Idees clau de l’experiència • És una METODOLOGIA de diagnosi participativa i d’intervenció d’igualtat de gènere als espais d’esbarjo a partir d’un procés de reflexió i d’aprenentatge col·lectiu.

• La metodologia està dissenyada per aplicar-se als patis de primària per aconseguir uns espais educatius que ofereixin les mateixes oportunitats a totes les persones.

• També es desenvolupa un CAS PRÀCTIC que ens mostra com fer la diagnosi i l’aplicació de les propostes de millora a partir d’un cas concret. En què ha consistit? Aquesta metodologia s’ha desenvolupat a partir del projecte pilot realitzat al Centre d’Educació Infantil i Primària (CEIP) Joan Solans de Granollers, Barcelona, durant el curs 2014-2015. Aquest projecte va fer part d’una recerca-acció i va comptar amb la participació del professorat del centre i la classe de tercer de primària i amb el suport de l’Ajuntament de Granollers. Qui ha participat? • Associació Equal Saree: Dafne Saldaña Blasco (disseny metodològic i coordinació de la recerca), Julia Goula Mejón, Helena Cardona Tamayo, Carla Amat Garcia.

• CEIP Joan Solans, Granollers.

• Ajuntament de Granollers. Quins resultats es destaquen Existeix un vincle entre el disseny dels espais, la construcció social del gènere i l’educació espacial diferenciada que reben nens i nenes. La forma de posicionar-se i relacionar-se a l'espai és quelcom que s'aprèn al pati de l'escola i que després es reprodueix en actituds a l'espai públic urbà o rural. Per tant, els patis d'esbarjo són espais clau per realitzar una diagnosi i intervenció d'igualtat de gènere.

Generalment, les guies de recomanacions per al disseny d’espais escolars no inclouen una perspectiva de gènere. D’altra banda, encara existeixen poques experiències amb l’objectiu d’assolir la igualtat de gènere a l’escola que s'hagin centrat en l'estudi de l'espai i les seves qualitats. La metodologia que proposem per a la diagnosi i la intervenció d’igualtat de gènere parteix de l'anàlisi i la millora dels espais per a assolir una major igualtat i inclusió al pati de l'escola. Quins són els reptes de futur? Aplicar la metodologia en diferents municipis, urbans i rurals així com en centres d'educació secundària amb l'objectiu d'ampliar-la i millorar-la.

Fitxa

Projecte


58

Taula 12: Experiències de promoció del jocs a les places, carrers i patis Kiosk de jocs i Disseny inclusiu als espais de joc Moderadora: Fàtima Roel Relatora: Maria Solé Debat Es planteja que:

1. (Equal Saree) Dividir les activitats de diagnosi entre el professorat i l’alumnat ja indueix a parlar en termes de desigualtat.

2. (Equal Saree) Perquè això es fa a posteriori i no es planteja des de l’inici, en l’arquitectura i disseny inicial, abans de la construcció? No hi ha arquitectes d’exterior especialitzats. L’espai donat ja determina molt. L’Administració ha de prendre consciència de la importància de l’espai exterior.

3. (Kiosk) Es plantegen donar ús a la plaça i lloc als adolescents? “Què lis doneu als que esteu traient d’allà?” Oferir llocs per desenvolupar les motivacions d’aquesta franja d’edat. UN QUIOSC DE JOC PER A JOVES! Un lloc on els adolescents puguin ser, estar i entrar. Un lloc on ser ells. Què voldrien en aquest kiosk?

a. Un holly festival b. Ball c. Jocs de rol d. Una tenda d’acampada, matalassos...

e. Karaoke f. Festa de l’escuma g. Jocs de màgia h. Xocolatada i. Un espai per no fer res, per relacionar-nos, per

menjar j. Escacs k. Tocar instruments i cantar l. Oferir altres materials fa que es reinventin els jocs.

4. No criminalitzar l’ús de les pilotes al pati, però si donar espai per altres coses com el confort, la lectura o els jocs tradicionals

5. Els jocs dinamitzats tenen molts seguidors quasi tants com el futbol. Es planteja posar en marxa estratègies de gestió al pati

6. Pilotes d’escuma als espais públics: proposta per bona convivència

7. Els infants han de ser lliure de triar el seu lleure però els espais han de ser diversos i inclusius. Materials diversos i diferents per poder triar. Oferir diversitat d’espais.

Debat

Jornada

Documents

Jornada el dret dels infants a la ciutat · 2017-01-26 · Experiències d’accions a l’escola • Escola Lavínia • Escoles Reina Violant, Sant Josep i Nou Patufet ... Sant