Jornades tècniques sobre nous cultius en regadiu al ...Jornades. Jornades Tècniques sobre Nous Cultius en Regadiu al Pallars Jussà. Museu Comarcal de les Ciències Naturals Tremp,

Jornades tècniques sobrenous cultius en regadiual Pallars Jussà

Recull de valoracions i conclusions

JornadesJornades Tècniques sobre Nous Cultius en Regadiu al Pallars JussàMuseu Comarcal de les Ciències NaturalsTremp, novembre de 2010

Assistència Tècnica: Centre de Desenvolupament Rural Integrat de Catalunya

Publicació© Consell Comarcal del Pallars Jussà

Nous cultius en regadiu al Pallars Jussà. Recull de valoracions i conclusions de les Jornades Tècniques

Assistència Tècnica: Innovación y Consultoría en Políticas Públicas, SL

Director: Eduard Jiménez

Correcció lingüística: Laura Valls

Disseny gràfic i maquetació: Stéphanie Brial

Producció: Raquel Colomina

Impressió: Gramagraf, SCCL

Dipòsit legal:

Índe

x

Presentació 3

Continguts

• Cereals d’hivern per a indústria i consum 5

• Cereals d’estiu, farratges i lleguminoses 27

• Les possibilitats de la fruita dolça 41

• Les possibilitats de la producció hortícola 55

• Fruiters de secà, una nova oportunitat 71

Relació de ponents 80

1

2

Pres

enta

ció

El cicle de Jornades Tècniques sobre Nous Cultius en Regadiu al Pallars Jussà ha estat una

iniciativa promoguda pel Consell Comarcal del Pallars Jussà i els ajuntaments de Tremp, La Pobla

de Segur i Isona i Conca Dellà que ha comptat amb la col·laboració de la Comunitat de Regants

i Expectants de la Conca de Tremp, l’Oficina Comarcal del DAR de la Generalitat i el Centre

de Capacitació Agrària del Pallars. La coordinació de les Jornades l’ha realitzat el Centre de

Desenvolupament Rural Integrat de Catalunya.

Aquesta acció, s’emmarca en la Línia 1: Impulsar les Produccions Competitives del Sector Primari,

descrites en l’apartat Accions i resultats esperats: Sis línies de desenvolupament econòmic, del Pla

Estratègic de Desenvolupament Econòmic al Pallars Jussà iniciat l’any 2009 i ha estat subvencionada

pel Servei d’Ocupació de Catalunya en el marc del Projecte “Treball a les 7 Comarques” i cofinançada

pel Fons Social Europeu.

En el marc d’aquestes Jornades s’ha volgut donar resposta a diferents preguntes que sorgeixen

a la comarca davant la consolidació i millora del regadiu de la Conca de Tremp, que sens dubte

ha de ser una oportunitat per a l’agricultura i que obre noves oportunitats, possibilitats i reptes als

agricultors.

S’han realitzat cinc sessions, cadascuna sobre un tipus de cultiu diferent:

SESSIÓ DATA CULTIU

Jornada 1

Jornada 2

Jornada 3

Jornada 4

Jornada 5

A continuació es presenta el programa i un breu resum de valoracions i conclusions de cada Jornada.

3

4

Cer

eals

d’hi

vern

Cereals d’hivern per a indústria i consum

El conreu de cereals d’hivern en regadiu: oportunitats i alternativesAntoni López, tècnic en cultius extensius a l’IRTA Lleida

• Introducció

• Adaptació del conreu de cereals a les noves condicions de regadiu

• Cultius extensius d’hivern per a gra alternatius al cereal: colza i pèsol

Cas pràcticL’experiència de Navarra en la reconversió dels cultius extensius en regadiuJesús Goñi, responsable de cereals a l’Instituto de Gestión Agraria de Navarra

• Introducció

• Claus per fer un cereal en regadiu

• Conclusions

5

EL CONREU DE CEREALS D’HIVERN EN REGADIU: OPORTUNITATS I ALTERNATIVES

ANTONI LÓPEZ, tècnic en cultius extensius a l’IRTA Lleida

INTRODUCCIÓ

A l’hora de plantejar un canvi de secà en regadiu en algun territori, s’ha de partir, des del punt

de vista del productor de cereal i del supòsit que es donaran uns anys de transició on es faran

els mateixos cultius, però amb disponibilitat d’aigua i per tant, assegurant la producció.

El pagès s’ha de plantejar dos aspectes:

¡ Volem seguir fent blat i ordi , però en regadiu, quines coses canviaran?

Amb el mateix cicle productiu, quines alternatives que no siguin cereal, puc realitzar?

CULTIUS D’EXTENSIUS D’HIVERN PER A GRA ALTERNATIUS AL CEREAL: COLZA I PÈSOL

6

Cer

eals

d’hi

vern

ADAPTACIÓ DEL CONREU DE CEREALS A LES NOVES CONDICIONS DE REGADIU

Per tal de fer una bona adaptació del conreu de cereals a les noves condicions en regadiu,

haurem de tenir en compte principalment 6 aspectes:

1. L’augment de rendiments en sembres tradicionals de tardor. En regadiu una

millora dels augments de la producció és en la qualitat i per tant en la possibilitat de

guanyar més preu en la producció.

Pel que fa al volum de producció, aquest és relatiu ja que dependrà del maneig que es

realitzi i de la varietat de cultiu que s’utilitzi. Un exemple és en un assaig que es va fer amb

la varietat Nogal on es va comparar l’augment del rendiment de regadiu respecte en secà.

En un any d’assaig es va produir un 55% d’increment del rendiment en regadiu, mentre que

quan es va fer la mitjana de 4 anys, aquest increment va ser del 74%.

2. Adaptació de varietats a conrear. Al mercat hi ha un grup de varietats que estan

funcionant bé en secans semi frescals i que també funcionen bé en regadiu. Per tant , en

principi no cal buscar varietats massa diferents, tot i que dependrà de cada territori.

FACTORS A CONSIDERAR EN L’ELECCIÓ DE LA VARIETAT:

• Qualitat

• Cicle: alternativitat i precocitat

• Productivitat

• Característiques agronòmiques:

- Resistència a malalties- Resistència a l’ajagut- Densitat del gra o pes específic

Assajos de varietats de cereal d’hivern. Font: Antoni López

7

El regadiu ens permetrà intensificar el cultiu perquè no hi haurà problemes d’estrès hídric,

per tant podrem:

• Augmentar la dosi de sembra (tot i que encareix costos/ha).

• Jugar amb la data de sembra i evitar així problemes de males herbes (ens evitarà una

passada mecànica o un tractament) o de malalties en determinades varietats d’ordi

(com la rinchosporiosi).

• Augmentar el pes específic, mitjançant l’ús de varietats amb més pes específic i així

poder aconseguir més preu.

3. Consideracions del maneig del conreu. El Conreu de regadiu planteja noves

situacions, que s’hauran de tenir en compte en el maneig del cultiu:

• L’increment i la diversificació de la presència de plantes infestants, ja que també

seran diferents a les que es donen en secà. S’hauran de realitzar canvis en les

estratègies de control químic (moment d’aplicació de productes herbicides, productes

a emprar) i del control mitjançant el laboreig.

Canvi d’espècies de plantes infestants del secà a regadiu:

Espècies més importants en secà: roella, civada borda, margall

Noves espècies en regadiu: rèvoles, fumaria, civada borda, verònica, etc...

• L’increment d’infeccions per malalties fúngiques foliars, que en secà no tenen

importància. S’hauran de fer tractaments fúngics preventius i/o curatius.

Fon

t: A

nton

i Lóp

ez

8

Cer

eals

d’hi

vern

• L’increment de l’ajagut, que per evitar-lo s’hauran d’escollir varietats resistents,

controlar molt més les aportacions de Nitrogen i jugar amb les densitats de sembra

adequada (no pel fet de sembrar més es cull més, ja que acostuma a disminuir la mida

de l’espiga).

4. Intensificació de determinades produccions de cereal en sembres de tardor.

Una possibilitat seria fer el cultiu de triticale per a doble aprofitament. Es tractaria de fer

un dall a la sortida de l’hivern o bé passar el ramat ( és poca producció). I com que el

triticale té capacitat de rebrot, si se li aporta nitrat amònic i un reg, al final de la collita el

volum de producció és similar a si no s’hagués realitzat el dall. Si hi hagués interès s’haurien

de buscar varietats adaptades a aquest doble aprofitament.

5. Possibilitat de dobles collites. Treure dos collites de gra en un any és molt difícil ja que hi

ha d’haver una combinació de cicles i calendari i al Pallars Jussà això es complicat. Ara bé, la

possibilitat de fer una doble collita pensant en un farratge i gra, potser si que es podria fer a la

Conca. Per exemple, seria viable fer un cultiu d’hivern per gra (cereal, colza o pèsol) i desprès

Triticalesd’hivern

Triticalesde primavera

Diferències entre els rendiments gra i farratge dels triticales d’hivern i els de primavera.

La sega es va fer a l’inici de canoneig.

Dades mitjanes dels anys 92 i 93 a Torregrossa 0

Gra GraFarratge + gra

Farratge + gra

2

4

6

8

10

12

Font

: Ant

oni L

ópez

t/ha

Triticalesd’hivern

Triticalesde primavera

9

fer un cultiu d’estiu però per aprofitament farratger (blat de moro farratger, sorgo farratger, soja

de cicle curt, gira-sol) o bé, fer un cultiu d’hivern per farratge i un cultiu d’estiu per gra.

En el cas que es pensi en aquestes possibilitats s’ha de minimitzar al màxim el període entre

la 1a collita-2a sembra ( fer sembra directa), s’ha de fer una aplicació de reg desprès de la

segona sembra i tenir present els cicles de blat de moro per a gra, el risc de gelades o les

despeses importants de farratge.

6. Possibilitats de sembra de varietats alternatives de blat i ordi. Les varietats

alternatives són aquelles que no necessiten acumular hores fred per poder espigar. El regadiu

ens permet poder sembrar varietats alternatives. Algunes de les varietats alternatives són :

• Varietats d’ Ordi ( Lleida): Gustav, County, Caristalia, Maraca, Henley, Belgrano

• Varietats de Blat ( Lleida): Odiel, Gades, Salama, Artur Nick, Anapo, Sensas, Sarina

Amb la nova situació en regadiu una de les produccions a tenir en compte és la producció de

varietats de qualitat per a la industria (farinera o cervesera per a consum humà).

En les produccions de blats de qualitat per a la indústria farinera el que es busca és augmentar

la proteïna del gra que és el que paga la indústria. Per aconseguir-ho s’han de fer algunes

actuacions sobre el cultiu:

• Manteniment d’una bona sanitat vegetal

• Evitar l’ajagut (migrat del gra)

• Incrementar la dosi d’adobat Nitrogenat (augmenta la proteïna que és el primer que es

mira a la indústria)

• Fraccionar les aportacions de Nitrogen

• Aplicació de N per reg per aspersió, és absorbit per via foliar i fa augmentar el percentatge

de proteïna en un 2-3%.

10

Cer

eals

d’hi

vern

(1) Preus novembre 2010

Espècies Rendiment Preu PAC Ingressos mitjà (Tm/ha) x (€/Tm) (1) + (€/ha) = bruts (€/ha)

BLAT PINSO 6 200 0 1.200BLAT MILLORANT 6 265 1.590

Pel que fa a les produccions d’ordi per a la indústria cervesera, la industria també té

uns requeriments però en aquest cas la proteïna ha de ser baixa perquè si no dificulta

els processos fisiològics de germinació del gra. Per aconseguir-ho s’han de fer algunes

actuacions sobre el cultiu:

• Manteniment d’una bona sanitat

• Evitar l’ajagut

• Minimitzar la dosi d’adobat nitrogenat

• Intentar aportacions de N primerenques

• Reg abundant

Pel que fa a la comercialització, l’oferta de comercialització a la indústria ha de ser atractiva,

s’han d’oferir grans quantitats de gra, lots de producte homogenis, lots de gra nets i sans i amb

elevats nivells de qualitat.

11

CULTIUS EXTENSIUS D’HIVERN PER A GRA ALTERNATIUS AL CEREAL: COLZA I PÈSOL

Aquests cultius formen part d’una rotació de cultius que l’aigua ens permet fer amb seguretat i ens evita

els efectes negatius que provoquen els monocultius a llarg termini.

Hem d’enfocar la rendibilitat de la rotació en el conjunt de 4 anys (no d’1 any), ja que els beneficis no

són immediats si no a varis anys.

Algunes vegades hi ha hagut dificultats en la comercialització d’aquests cultius, però s’ha de tenir clar

que hi ha demanda de proteïna i que actualment s’importa de França.

Els beneficis de les rotacions de cultius són varis:

• Solució al problema de plantes infestants

• Disminució de la població de plagues

• Disminució dels reservoris d’infeccions fúngiques

• Millora de l’estructura del sòl

• Increment de la fertilitat del terreny

• Disminució en l’ús de fertilitzants i fitosanitaris (reducció dels costos de producció)

• Millor distribució dels treballs de laboreig

• Reducció de l’impacte mediambiental en la utilització de fertilitzants i fitosanitaris.

A l’ITAGA de Navarra s’han fet estudis de l’efecte de la rotació amb favó en un cultiu precedent de blat,

amb uns resultats molt positius, ja que s’han extret un 17% més de producció en el cultiu de blat desprès

de favó, que en el cultiu de blat desprès de blat.

Cul

tiu d

e co

lza

(esq

uerr

a) i

pèso

l (d

reta

). Fo

nt: A

nton

i Lóp

ez

12

Cer

eals

d’hi

vern

LA COLZA COM A ALTERNATIVA AL CEREAL D’HIVERN. ASPECTES AGRONÒMICS D’INTERÈS

La colza és una espècie interessant en rotacions de cultiu per al trencament del monocultiu cerealista

i els creixents problemes derivats (increment de malalties foliars i del peu i resistències a infestants)

• És un cultiu especialment indicat com a alternativa desprès d’anys de cereal en mínim laboreig

• Considerable resistència a la sequera (sistema radicular pivotant)

• Preu superior en un 100% al de l’ordi (novembre, 2010)

• Ajuts Pac als cultius energètics: 0 €/ha

• És un cultiu amb baixes necessitats d’aigua de reg i amb precocitat de la recol·lecció (apte per

fer segona collita)

• És de sembra difícil: precocitat en la realització, humitat del sòl i preparació capa superficial

del terreny.

• Sensibilitat a gelades fins a estadi de “roseta”

• Implantació i densitat regular difícil

• Pèrdues de gra en recol·lecció

• Control difícil de dicotiledònies en conreu

• Potencials atacs de plagues en floració

• Desconeixement del comportament de les noves línies híbrides en les nostres condicions de

conreu

• Excel·lent precedent del cereal

• Cultiu “captador” de nitrogen (zones vulnerables)

• Ajuda a netejar els camps d’infestants de fulla estreta

• Ajuda a disminuir l’inòcul potencial de malalties fúngiques del cereal i la densitat de plagues

• Deixa un sòl molt ben estructurat gràcies al seu potent sistema radicular pivotant

• No és una espècie exigent

• Deixa un bon nivell de nutrients en el sòl: N en les arrels i K2O en el canyot

• No repetir colza en una parcel·la fins al tercer any d’haver-ne conreat

13

Ingressos bruts Colza vs. Blat (regadiu)



BLAT 6 200 0 1.200COLZA 4 400 0 1.600

La sembra

• Sembra molt superficial en terreny ben preparat (sense terrossos, però no massa fi)

• No curronar. Si s’encrosta el terreny abans de la naixença, la colza no sortirà

• Sembra durant la segona quinzena de setembre. Separació entre rengs aproximada: 30-35cm

Dosi de sembra:

- Línies:100-120 llavors/m2 (aprox. 5-6 kg/ha)

- Híbrids: 60 llavors/m2 (aprox. 3kg/ha)

• Germinació ràpida amb humitat, però molt delicada

• Densitat de plantes òptima a sortida d’hivern: 30-50 plantes/m2

Desherbat

• PRESEMBRA: És molt important un bon desherbat previ a la sembra (eliminació de renadiu i

dicotiledònies) Gliphosat 36%, Napropamida 45% a 2-3 l/ha (incorporar immediatament)

• PREEMERGÈNCIA I POSTEMERGÈNCIA PRECOÇ: Metazacloro 50% a 2,5-3,0 l/ha

(humitat sòl)

• POSTEMERGÈNCIA (anti mono + dicotiledònies): Propizamida 40% a 1,75 l/ha (reg post tractament)

14

Cer

eals

d’hi

vern

• POSTEMERGÈNCIA (antigramínies)

Cletodim 12% a 1-1,6 l/ha (3 mesos persistència)

Fluazifop-p-butil 12,5% a 4 l/ha

Haloxifop-R 10,4% a 0,5-2 l/ha

Quizalofop- p-etil 5% a 1-4 l/ha (3 mesos persistència)

Recol·lecció

• La recol·lecció sol avançar-se a la de l’ordi

• Poca homogeneïtat de maduresa en tenir varis nivells de síliqües

• Referència de recol·lecció: llavor de les síliqües situades a mitja tija canvia de color vermell

a negre

• Pèrdues fàcils de gra en la recol·lecció. Cal regular bé la recol·lectora. Millor amb barra de

dall vertical

• És millor collir de bon matí i aturar-se a migdia per tal d’evitar el fàcil desgranat de les

síliqües

• Humitat màxima del gra: 9%

• Atenció a impureses

15

EL PÈSOL COM A ALTERNATIVA AL CEREAL D’HIVERN.

ASPECTES AGRONÒMICS D’INTERÈS

El pèsol és una espècie interessant en rotacions de cultiu per al trencament del monocultiu cerealista

i els creixents problemes derivats.

• Té un cicle de conreu similar al de l’ordi

• No requereix adobat nitrogenat de cobertura i aporta de 30 a 50 UF de N al sòl disponibles

per al cultiu posterior

• Preu superior en un 20-30% al del cereal

• Ajut PAC a proteaginoses: 57€/ha

• Important font de proteïna vegetal (20-30% al del cereal)

• Cultius en regadiu: elevat potencial de producció (8.000 kg/ha) i precocitat en la recol·lecció

• Cost elevat de la llavor de sembra

• Bastant sensible a condicions de sequera (menys aconsellable en secans semi àrids)

• Recol·lecció delicada per la dehiscència de les tavelles

• Cal evitar l’ajagut en condicions normals

• Atractiu per als senglars

16

Cer

eals

d’hi

vern

Ingressos bruts Pèsol vs. Blat (regadiu)



BLAT 6 200 0 1.200PÈSOL 4 240 57 1.017

La sembra

• Preparació del terreny similar a la del cereal

• Sembra amb sembradora de cereals

• Dosi de sembra:

- Aprox. 120-130 llavors/m2

- Aprox. 250 kg/ha

• Objectiu d’implantació: 100 a 110 plantes/m2

• Sembrar varietats àfiles

• Època de sembra:

- Tardor: Varietats hivern/primavera

- Sortida hivern: Varietats primavera

• Curronar desprès de sembrar

17

Desherbat

• PREEMERGÈNCIA:

- Gliphosat 36%

- Imazamox 1,67% + Pendimetalina 25% a 3-4 l/ha

- Aclonifen 60% a 3-4 l/ha

• POSTEMERGÈNCIA:

- Bentazona 48% a 1,5-3 l/ha (>4a fulla)

- Cletodim 12% a 1-1,6 l/ha (persistent 3m)

- Fluozifop-p-butil 12,5% a 4 l/ha

- Haloxifop-R 10,4% a 0,5-2 l/ha

- Quizalofop-p-etil 5% a 1-4 l/ha (persistent 3m)

Recol·lecció

• És important poder recol·lectar amb el camp net d’herbes

• Època de recol·lecció similar a la de l’ordi

• La recol·lectora ha d’arranar a nivell de terreny

- Terreny curronat

- Terreny net de pedres

- Pèsol més o menys dret

• Evitar les hores de màxima insolació per tal de reduir el risc de dehiscència de tavelles

• Humitat màxima del gra: 13%

18

Cer

eals

d’hi

vern

L’EXPERIÈNCIA DE NAVARRA EN LA RECONVERSIÓ DELS CULTIUS EXTENSIUS EN REGADIU

JESÚS GOÑI, Responsable de cereals a l’Instituto de Gestión Agrária de Navarra

CAS PRÀCTIC

INTRODUCCIÓ

La implementació del regadiu a Navarra va començar fa uns 5 anys, l’objectiu és transformar 53.000

ha en regadiu i a finals d’any 2010, ja n’hi ha la meitat de transformades.

A la comunitat autònoma hi ha diferents zones de regadiu i dins d’aquestes zones, diferents sectors, segons

les característiques climatològiques; al sud de Pamplona és la zona cerealista però hi ha condicions

diferenciades: al nord són majoritàriament monocultius de blat en secà frescal, cap al sud s’hi troba més

monocultiu d’ordi en secà semi frescal. Finalment a la zona més al sud, que és secà àrid, ara mateix està

en regadiu a manta, però també es farà una transformació del reg. Aquesta zona tradicionalment s’ha

dedicat als cultius hortícoles.

Amb el regadiu, sobretot per aspersió, es tenen més possibilitats de millora dels cultius, i s’han d’aprofitar.

Ara bé, és una realitat que molts dels pagesos que sempre han fet cereal seguiran fent el mateix, serà difícil

que per exemple comencin a treballar cultius hortícoles. Tot i que a Tremp no seria un disbarat, ja que es

podria aprofitar la climatologia, de la zona més fresca i cultivar cultius que costin més en zones més càlides.

A Tremp pensar que el regadiu pot donar dos cultius a l’any és una utopia, ja que la climatologia i les

hores d’iluminació no ho permetrien. S’ha de ser realista i plantejar 3 cultius en 2 anys.

El canvi de secà a regadiu a aspersió s’ha de plantejar a llarg termini, ja que en regadiu s’ha de fer un

plantejament més empresarial, s’ha de professionalitzar més l’activitat.

L’agricultor ha de tenir clar que la transformació en regadiu no implica tan sols la posada en reg del

cultiu, implica un canvi de maneig del cultiu.

19

CLAUS PER FER UN CEREAL EN REGADIU

1. Escollir correctament la varietat. En funció de la qualitat que busquem i del potencial

productiu (com més potencial productiu té una varietat més notable serà l’increment de rendiment).

Exemple: a Navarra fa 3 anys el 94% del blat en secà era de la varietat Nordum, una varietat molt

resistent però amb un potencial productiu limitat. Es van trobar amb alguna cooperativa agrària

que va fer la transformació en regadiu, mantenint la mateixa varietat i densitat de sembra, el resultat

va ser que no van tenir un augment de rendiment notable, tal i com esperaven.

2. El cultiu precedent. És molt important tenir en compte que les repeticions de cultius no són bones

ni recomanables ja que es produeix un esgotament de nutrients, generació de fongs que afecten

als cultius, resistències de plantes adventícies, etc. Els cereals són dels cultius que més admeten

repeticions, però no obstant, és important fer rotacions i sobretot en regadiu.

3. Data de sembra. És més important que en secà, en regadiu podrem ajustar la data de sembra,

perquè encara que no tinguem saó, amb el reg el podrem aconseguir. Avançar dates de sembra és

jugar amb possibilitats i riscos (per exemple, plagues com el zabrus, que poden aparèixer).

4. Dosis de llavor. La dosis de llavor en sembra s’ha d’incrementar lleugerament. Hi ha varietats com

la Verdum que tenen molt mala germinació, per tant necessitarà més dosis de sembra. El regadiu ens

admet una dosi de sembra més elevada ja que ens respondrà favorablement amb un increment del

rendiment. Tot i així, s’ha d’anar a l’aguait, ja que un augment de la dosi de sembra pot provocar

l’ajagut. Per tant s’han de tenir en compte els diferents factors segons varietat que utilitzem.

5. Dosis de Nitrogen. També s’ha trobat que en terrenys de secà amb producció de 3000-4.000

kg de blat, amb una dosis de nitrogen de 100-120 UFN, al moment de canviar al regadiu han hagut

d’augmentar la dosis a uns 200 UFN, per tal d’aconseguir un potencial productiu de 7.000 kg.

Des de l’ITGA estan treballant en una eina informàtica per poder calcular la dosis de N per cada

situació concreta en regadiu, ja que s’ha de saber que és el que el sòl ens està aportant (tipus de

sòl, climatologia, i rotacions de cultius). Estan recomanant als pagesos de fer una analítica del sòl,

20

Cer

eals

d’hi

vern

sobretot quan es fan rotacions amb diferents cereals, com amb hortícoles i si es fan aportacions de

fems (per exemple, han arribat a tenir assajos on la dosi de Nitrogen ha estat de 0 UFN, al cultiu

de blat, i han aconseguit 12.000 kg de collita). En aquest cas és en una explotació on durant molts

anys s’hi ha fet hortícoles (que s’acostuma a adobar més) i també s’hi han aportat fems. Per tant, la

dosis de Nitrogen és un factor important a tenir en compte, ja que si ens passem pot ser perjudicial

pel cultiu (ajagut, més plantes adventícies, més problemes de malalties...) i també per l’economia de

l’agricultor.

6. Repartiment de Nitrogen. La recomanació de l’ITGA és que el cereal no necessita aportació de

Nitrogen a fons (sempre hi ha excepcions), i també dependrà del cultiu precedent, ja que si per exemple

s’ha sembrat un girasol, que és molt exigent, s’haurà de fer aportació per a que el cereal arranqui bé.

En el cas de la civada com a cultiu precedent, com que absorbeix molt Nitrogen, desprès serà

necessària fer un aportació a fons pel blat.

En el cas que, desprès d’una civada, es trituri i s’incorpori palla, també serà necessària l’aportació

de Nitrogen a fons ja que, en el moment inicial de descomposició de la palla, aquesta també està

utilitzant Nitrogen.

A Navarra (zona centre) es fan dos aportacions en secà i regadiu, però en regadiu s’augmenta la

dosis, sobretot en la segona aportació, ja que aquest Nitrogen és el que respondrà en kg i qualitat

(si fem blat de qualitat). Per contra, a la zona sud es fa una aportació en secà i es recomanen dues

aportacions en regadiu.

En el cas del blat de qualitat, on es busca proteïna, el que s’acostuma a fer és una tercera aportació

en el moment de l’última fulla desplegada, o quan ja està sortint la fulla.

7. Tractaments fitosanitaris. En un regadiu que sigui en rotació (que és necessari i possible), a

nivell d’herbicides es pot guanyar molt ja que la pròpia rotació ens eliminarà moltes herbes.

A Navarra la situació d’infestació per l’escaldaboques (Bromus) en secà, és greu, en canvi en

regadiu s’està controlant força bé, gràcies a les rotacions.

21

Pel que fa als fongs, és diferent ja que en regadiu, tindrem més problemes de fongs que no pas en

secà, perque la humitat és més elevada. El més probable es que haguem de fer algun tractament

fúngic. Però hem de tenir en compte que en un regadiu, si hi ha malalties és perquè hi ha potencial

productiu, per tant no és mala senyal, però s’haurà de tractar.

En el cas de l’ordi la malaltia que afecta més en regadiu és la Rincosporiosi (Rhinchosporium secalis),

per tant el que s’ha d’intentar millorar en regadiu és buscar una varietat de cicle curt i avançar la

data de sembra.

8. Dosis i repartiment del reg adequat. El reg és un factor més per l’èxit d’un cereal d’hivern

en regadiu. Aquest reg s’ha de fer correctament, el reg en cereal s’ha d’aguantar fins a l’emplena’t

del gra (uns 40 dies abans de la recol·lecció).

Els regs s’han de fer en funció de les necessitats del moment (climatologia i estat fisiològic).

Per fer les recomanacions de reg, el que es fa des de l’ITGA, fins al moment, és tenir en compte les

condicions de climatologia de la setmana anterior.

Per exemple, depèn de la zona i les terres el reg pot estar a uns 15-20 l/m2, però en l’última

campanya com que va ser molt plujosa van començar a regar al març. Aquest mes és clau ja que

es quan tiren amunt els fillols.

Així doncs, el tema del reg és important, però és un factor més a tenir en compte, no es poden

deixar de banda els altres.

Exemple dels resultats productius en assajos en secà i regadiu de varietats d’ordi i blat

L’assaig es va dur a terme en 2 parcel·les, separades per un camí, on en principi les condicions són les

mateixes. Només s’ha variat la dosi de sembra en les varietats de blats alternatius de cicle curt que s’ha

augmentat en regadiu (unes 400 llav/m2). Aquest assaig es realitza en una parcel·la on prèviament hi

ha hagut rotació de cultius: espàrrec - ordi - blat).

22

Cer

eals

d’hi

vern

BLAT SECÀ REGADIU

Data sembra 28 octubre 18 novembre

Fertilització 130 UFN (2 cobertures)

1a aportació de 70 UFN

a meitat de gener,

2a aportació el 10 de març

200 UFN (2 cobertures)

1a aportació de 70 UFN

a meitat de gener,

2a aportació el 10 de març

Reg 0 l/m2 + pluviometria 198 l/m2 + pluviometria

ORDI SECÀ REGADIU

Data sembra 28 octubre 19 novembre

Fertilització 100 UFN 150 UFN

Reg 0 l/m2 198 l/m2 (excés de reg)

L’increment mínim de rendiment en blat va ser del 43% L’increment mínim de rendiment en ordi va ser del 29%

S’ha donat aquest increment, però s’ha de tenir en compte que aquesta collita del cereal en secà va

donar més de la mitjana degut a l’alta pluviometria de la campanya. De totes maneres, el blat té un

increment de rendiment bastant més notable que l’ordi.

A nivell de qualitat

Amb algunes varietats, han realitzat assajos per mesurar la qualitat del cereal. Per una banda, han fet

tres repeticions amb 3ª cobertura i per l’altra 3 repeticions sense 3ª cobertura. Totes les varietats van

aconseguir un augment de la proteïna en un punt. La mitjana d’augment de proteïna amb la tercera

cobertura és d’1 punt d’increment.

23

Normalment la qualitat i els kg estan renyits, tot i que s’ha d’intentar buscar l’equilibri més favorable.

Per exemple, en el cas d’un ordi que es va fer una sembra al mes de març, i es va aportar 50 UFN de

Nitrogen en cobertura, es va produir que no va donar més Kg, però si que va augmentar la proteïna

de (13,4 a 14). Amb els ordis per a la industria maltera això és perjudicial, per tant en aquest cas s’ha

d’intentar estalviar aquesta aportació de Nitrogen.

Per sembres a finals de febrer és millor aquests tipus d’ordi que no pas un blat, ja que el podem vendre

per malta. El factor positiu és que sense fer aportació de N, traurem bastant rendiment i sense despesa

de fertilitzant.

24

Cer

eals

d’hi

vern

CONCLUSIONS

No pensar que el regadiu és només aigua, s’han de tenir en compte tots els aspectes

claus.

El canvi de secà a regadiu a aspersió s’ha de plantejar a llarg termini, ja que en

regadiu s’ha de fer un plantejament més empresarial, s’ha de professionalitzar més

l’activitat.

S’ha de fer el millor maneig possible, per tant professionalitzar l’activitat.

Avui en dia aconseguir un cereal amb un bon rendiment no té res a envejar a cultius

més pensats pel regadiu com el blat de moro.

S’ha de pensar en l’espai que hi ha entre les línies del sistema de regadiu (els 40 cm

d’amplada que hi ha entre aspersor i aspersor d’una mateixa línia). No val la pena

apurar tant i deixar sense sembrar aquest espai per les instal·lacions.

Si es volen fer ordis en regadiu, s’ha d’intentar fer per cervesa, per treure un valor

afegit.

Pensar en el cultiu de blats per qualitat que també donen un valor afegit, ara bé,

aquí s’ha de contemplar els grans volums (comercialització conjunta entre varis

agricultors).

25

26

Cer

eals

d’es

tiu

Cereals d’estiu,farratges i lleguminoses

Possibles cultius (extensius) pels nous regadiusJaume Lloveras, Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal, Universitat de Lleida

• Introducció

• Possibles cultius per als nous regadius

• Conclusions

27

POSSIBLES CULTIUS (EXTENSIUS) PELS NOUS REGADIUS

JAUME LLOVERAS, Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal. Universitat de Lleida

INTRODUCCIÓ

El reg fou una il·lusió col·lectiva de l’Estat Espanyol, a principis del S.XX, en la que gairebé dues terceres

parts de la població activa es dedicaven a l’agricultura. Avui aquesta tendència ha canviat, tant sols

l’1,5% de la població activa a Catalunya es dedica a l’agricultura, per tant el regadiu, a nivell col·lectiu

no és entès de la mateixa manera que fa un segle. A les ciutats les necessitats i prioritats de l’aigua han

canviat, el regadiu es veu com un malbaratament de l’aigua. Des del món rural i del sector agrari hem

de defensar l’agricultura i els regadius, hem de demostrar que l’aigua no es malbarata, per tant hem de

fer les coses bé i ser el més eficients possibles.

Els nous regadius han comportat un canvi de tendència a les zones agràries ja que han portat

riquesa agrària.

Font

: Jau

me

Llove

ras

28

Cer

easls

d’

estiu

La situació actual és que en secà els cultius prioritaris són el blat i l’ordi, i en regadiu el blat de

moro, l’alfals i el blat. Però hi ha altres possibilitats? Aquestes noves possibilitats van lligades

principalment a dos factors: els preus dels productes agraris i els ajuts de la Unió Europea.

Segons aquests factors es cultiven amb menys o més quantitat proteaginoses, oleaginoses,

tèxtils i cultius destinats a agrocombustibles.

Sovint hi ha poca informació oficial disponible sobre produccions i rendibilitat econòmica de les

possibles alternatives de cultius, motiu pel qual, el pagès no s’arrisca a produir cultius alternatius.

Els cultius estudiats són: blat de moro, sorgo, alfals, soja, pèsol, veces, lli i cànem.

El pagès per decidir-se a fer un cultiu o altre hauria de tenir clar: la producció, el volum d’aigua

disponible i el preu de l’aigua.

S’haurà d’esser molt curosos en l’eficiència del reg i a més s’ha de tenir clar que passar de

secà a regadiu vol dir un canvi de maneig del cultiu (densitat de sembra, adobat, fitosanitaris,

varietats) i també caldrà pensar en les inversions necessàries per fer-ho possible.

Pel que fa al volum d’aigua, s’hauria de saber quin volum d’aigua disponible tindrem amb el

regadiu. Si ens fixem amb la gràfica següent, s’observa que al Canal d’Aragó amb un reg per

aspersió, la mitjana d’aigua de reg pel cultiu de blat de moro és de 7.413 m3/ha. Evidentment

que les necessitats d’aigua del cultiu al Pallars Jussà seran diferents, segurament perquè es

donaran uns cicles diferents, unes varietats diferents i la pluviometria anual també canvia. De

totes maneres haurem de saber la quantitat d’aigua que gastarem i la disponible, per tal de

valorar quins cultius seran els més apropiats.

29

ÚS DE L’AIGUA A LA VALL DE L’EBRE

Consums mitjos d’aigua de reg (m3 ha-1) i coeficients de variació (CV) en parcel·les regades

per aspersió en diferents zones de la Vall de l’Ebre.

CULTIU (m3 ha-1) N CV (%)

PANÍS

ALFALS

BLAT

ORDI

GIRASOL

TOMÀQUET

PERERA

PRESSEGUER

Els resultats de l’estudi indiquen la gran variabilitat de consum per un mateix cultiu en tota la Vall

de L’Ebre, tot i que la variabilitat també és important dins d’una zona de meteorologia similar.

(Martínez- Cob, 2005)

30

Cer

easls

d’

estiu

POSSIBLES CULTIUS PER ALS NOUS REGADIUS

1. Blat de moro

• Produccions de gra: 10-19 tn/ha (depèn del tipus de reg i del maneig)

• Requereix una major inversió que per als altres cultius

• Acostuma a donar un major marge brut que els altres cultius (depèn dels preus)

• L’adobat nitrogenat suposa del 18 al 24% dels costos totals (sense contar l’aigua)

• El cost de l’aigua també és un factor a tenir en compte per fer aquest cultiu

• L’eficiència del sistema de reg també s’ha de tenir en compte

• La producció també dependrà del sòl, ja que segons el tipus de sòl haurem de regar més o menys

Pel que fa a la comparació de rendiments segons tipus de reg, s’ha estudiat que amb un reg a manta s’obté

menys produccions ja que s’ha de regar “quan toca”, per tant no es poden tenir en compte les necessitats

reals del cultiu. En canvi en un reg per aspersió, es rega quan la planta ho necessita.

Font

: Jau

me

Llove

ras

31

Pel que fa al blat de moro pel consum humà, a la comarca hi ha un inconvenient que és el grau d’humitat

en la collita. A la indústria no s’accepta més d’un 25% d’humitat, per tant per aconseguir-ho a la

comarca s’ha de deixar assecar a la planta i collir-lo el mes de febrer a un 15-16% d’humitat. Depenent

de la indústria, el fet d’estar assecat a l’aire lliure és un valor afegit perquè no es destrueix el germen

del blat de moro, per tant seria una possibilitat més de producció. Això sí, s’hauria de buscar la indústria

més idònia per a que comprés aquest tipus de producte.

Un altre factor positiu per a la producció de blat de moro per consum humà és que a la

comarca no hi ha problemes de la plaga del taladre, per tant no s’està utilitzant blat de moro

transgènic. Així doncs, hi ha una porta oberta a la indústria destinada a consum humà.

2. Sorgo

El sorgo és un cultiu més eficient en l’ús de l’aigua. S’acostuma a cultivar en llocs que disposen de poca

aigua. Ara bé les produccions oscil·len les 8.000 tn/ha.

En alguns llocs es fa servir com a cultiu de segona collita, si es disposa de poca aigua, posen un sorgo.

(recomanació: al Pallars Jussà en comptes d’un sorgo com a segona collita, posar un blat).

El sorgo pot ser una opció a considerar en alguns casos, quan hi ha poca disponibilitat d’aigua pot ser més

eficient que el blat de moro. Ara bé, és un cultiu que no dona gaire marge brut (està entre el blat i l’ordi).

Font

: Jau

me

Llove

ras

32

Cer

easls

d’

estiu

El pasto de Sudan i sorgo per pasto, pot donar 2 dalls en 3 regades. Pot donar entre 30 i 40

tn/ha, ara bé el seu valor nutritiu no és gaire bo. Considera que per alimentar vaques de llet

no és un bon cultiu, tot i que com a opció d’alimentació de les vaques seques si que serviria.

3. L’alfals

• Produccions de farratge de 15 a 20 tn/ha de matèria seca a l’any (depèn del tipus de reg i de

maneig)

• Durada al camp de 4 a 6 anys

• En aquests moments el principal mercat depèn de les deshidratadores. (l’ajut de l’assecat l’està reben

el 50% la deshidratadora i el 50% el pagès, tot i que sembla que aquesta tendència canviarà i serà

el pagès qui acabi reben tota l’ajuda)

• És un excel·lent cultiu per les rotacions de conreu (fixa Nitrogen al sòl gracies als nòduls de les arrels).

• És un cultiu en el qual a l’inici de campanya es marquen els preus d’arrendament.

L’alfals és un cultiu que està molt arrelat a Lleida ja que a l’estiu fa calor i no plou, i el fenc es pot assecar

molt bé. Al Pallars Jussà s’hauria de veure si podria ser d’interès, sobretot per als ramaders de boví.

Font

: Jau

me

Llove

ras

33

L’alfals és un cultiu que no necessita aportació de Nitrogen per tant és una despesa menys.

És un cultiu que s’ha de plantejar en una rotació per l’aportació de Nitrogen que fa al sòl.

Una possibilitat que s’està duent a terme fora de l’Estat, sobretot als EUA, és el cultiu d’alfals per

llavor. Aquesta podria ser una alternativa al Pallars Jussà. En aquest tipus de producció s’ha

de tenir molt en compte la pol·linització i s’extreu una producció de 800 a 1000 kg de llavor

neta (dades dels EUA, ja que aquí hi ha més oscil·lació en els rendiments perquè no es posen

pol·linitzadors als camps).

4. Soja

• Produccions de gra de 4-5 tn/ha o més (depèn del tipus de reg i de maneig)

• La sembra és més tardana que el blat de moro

• Possiblement necessita menys aigua

• Té problemes de dehiscència (caiguda de llavor), és un cultiu més delicat

L’Estat Espanyol importa de 2 a 3 milions de tones de soja majoritàriament transgènica. A

Catalunya com a molt se’n produeixen 2-3 ha, això es degut principalment a tres factors:

• perquè coincideix amb el cicle productiu del blat de moro

• el preu és més baix que el blat de moro

• i perquè és un cultiu més delicat (dehiscència)

Tot i això a nivell de maneig seria possible produir-ne.

Font

: Jau

me

Llove

ras

34

Cer

easls

d’

estiu

Una avantatja de la soja és que també fixa Nitrogen al sòl (en menys quantitat que l’alfals, per

què està menys temps al camp), i per tant pot ser un bon cultiu per la rotació. Igualment com

que és menys exigent amb l’aigua ens podem estalviar un reg.

És un cultiu que abans de plantar-lo ens hem d’assegurar que tenim comprador, ja que de la

soja se n’extreu oli (no gaire preuat per la cuina) i el turtó, que és el que va al bestiar. Són cultius

que s’han de fer pensant en grans volums (associant-se diferents pagesos per poder portar

conjuntament la producció al mercat).

5. Pèsol

Del cultiu del pèsol, des de fa uns 9 anys, se n’estan fent assajos des de la Universitat de Lleida.

Moltes de les varietats que hi ha al mercat són dehiscents. Quan toca collir s’ha de fer ràpid i

continuat per perdre la mínima llavor possible.

Es sembra a finals d’octubre i necessita entre dos i tres regs.

És necessària la rotació del cultiu cada dos o tres anys, ja que comporta problemes importants

de nematodes al sòl.

Té una producció entre 3000 i 8000 Kg/ha, i l’època de collita és similar a la de l’ordi, per tant

en molts llocs pot ser una doble collita.

Font

: Jau

me

Llove

ras

35

Al mercat hi ha unes 20 varietats de pèsol, amb diferents graus de resistència a l’ajagut i a

malalties, per tant depenent de la zona s’haurà de triar la varietat més escaient.

A la zona de Lleida es cultiva pèsol per congelat i es destina a Navarra, és possible per la

proximitat. S’hauria de valorar si aquesta opció seria vàlida al Pallars Jussà.

És un cultiu proteic (24,7%) de proteïna bruta, per tant podria ser una bona alternativa a la soja

com aportació de proteïna.

6. Altres possibilitats de cultiu

RAIGRAS ITALIÀ

TEPES per a gespa

ARRÒS

LLI

36

Cer

easls

d’

estiu

Camp de raigràs, tepe per a gespa, arròs i lli ( d’esquerra a dreta). Font: Jaume LLoveras

37

No s’ha de perdre de vista que el regadiu dona la possibilitat de fer dues collites l’any. La

possibilitat de fer dobles cultius dependrà principalment de tres factors:

• La durada del cicle productiu

• El maneig

• I el volum d’aigua

A l’Algerri Balaguer els dobles cultius que s’estan fent són:

• Cereal d’hivern o pèsol + blat de moro

• Cereal d’hivern o pèsol + girasol

Evidentment que al Pallars Jussà les condicions són diferents, per tant s’hauria de valorar quins

dobles cultius serien els més escaients. Igualment s’ha de preveure que amb un doble cultiu, la

producció del segon sempre és inferior.

38

Cer

easls

d’

estiu

CONCLUSIONS

A l’hora de decidir per quins cultius ens decantarem tot dependrà del volum i el preu

de l’aigua i del domini de la tecnologia de producció. Hem de ser conscients que si

els cultius no són rendibles no val la pena regar ni fer res.

El regadiu comporta una millora del maneig dels cultius i en els casos d’introduir nous

cultius un aprenentatge de la tecnologia.

L’eficiència de l’aigua i el sistema de reg escollit seran bàsics per a obtenir bones

produccions, tot reduint costos.

Buscar noves possibilitats de comercialització comptant amb grans volums de

producció (mitjançant la venta conjunta amb altres pagesos) pot obrir noves

oportunitats en nous cultius en regadiu.

39

40

Les possibilitats de la fruita dolça Possibilitats dels cultius fruiters a la Conca de TrempDr. Ignasi Iglesias, IRTA-Estació Experimental de Lleida

• Introducció

• El cultiu de la poma. Possibilitats i limitacions

• El cultiu de la pera. Possibilitats i limitacions

• El cultiu del cirerer. Possibilitats i limitacions

Cas pràcticExperiència de producció local i venda de fruita dolçaTeresa Roqué, Fruites Vigatà, Tremp

• Presentació

Frui

ta d

olça

41

POSSIBILITATS DELS CULTIUS FRUITERS A LA CONCA DE TREMP

DR. IGNASI IGLESIAS, IRTA- Estació Experimental de Lleida

INTRODUCCIÓ

En les zones on s’implanta el regadiu, cal avaluar quins cultius s’estan realitzant, quins nous cultius s’hi podrien

realitzar i quin és el seu comportament i desprès avaluar els potencials comercials.

La Vall de l’Ebre és la zona de l’Estat on s’aglutina la producció del 70% de fruita dolça. A la zona de Lleida

es cultiven unes 40.000 ha de fruiters.

La fruita dolça fixa molta gent al territori perquè gran part del procés productiu és humanitzat (poda, collita).

Fins ara, una família de la zona de Lleida pot viure amb 10 ha de fruiters.

Tot i que la zona de Lleida és una gran productora de fruita, sobretot perquè en terrenys plans és més fàcil

el maneig, les condicions meteorològiques i la poca altitud (160 m), són factors limitants per certes espècies

Font

: Ign

asi I

gles

ias

42

Frui

ta d

olça

de fruiters. El clima sec i calorós de l’estiu a Lleida i les gelades primerenques afecten negativament els

cultius de la poma, pera i cirera. Sobretot afecta principalment a la poma ja que les temperatures ideals

d’aquest cultiu a l’estiu són entre 20-25 ºC de màxima i 16 ºC de mínima.

On s’està fent gran part de la poma d’ Europa és en zones de muntanya de Nova Zelanda, nord d’Itàlia

i França.

La poma tot i ser el fruit més consumit a l’Estat (9 kg hab/any), és el cultiu que està disminuint més e n

producció ja que els problemes a les zones on majoritàriament es cultiven fan que sigui una poma de poca

qualitat i no pugui competir amb la de les zones muntanyoses d’Europa. Actualment el 40% de la poma

que entra a Mercabarna ve d’Itàlia i de França.

Per altra banda també hem de tenir en compte que hi ha un problema de salut nacional, la gent no

consumeix fruita, en els últims anys ha disminuït el consum de poma, pera i préssec i només ha augmentat

el de cirera. Ara bé, si fóssim capaços d’augmentar la qualitat de la fruita del país, potser la gent en

començaria a consumir més.

Els cultius que poden millorar en alçada són la poma, la pera i la cirera, per tant serien els cultius

potencialment més aptes per al Pallars Jussà, dels quals se’n podrien treure un tret diferencial a la fruita de

la plana que li donaria un valor afegit (tant en qualitat, com en preu).

Per pensar en la possibilitat de la producció de fruita al Pallars Jussà, s’ha de tenir en compte la dotació

de reg, el cost i la pressió de l’aigua. És el que està passant al Canal Segarra - Garrigues, que la gent

està posant fruita perquè és dels pocs cultius rendibles, ja que el preu de l’aigua és molt elevat (0,12 ct/m3).

A aquest preu no hi ha cap cultiu rentable (excepte el paraguayo que és un cultiu excepcional, fàcil de fer

i amb un alt rendiment).

També s’ha de tenir en compte que en un secà frescal l’aportació d’aigua serà inferior a un secà àrid,

per exemple, a Ponts, al pagès no li surt a compte posar el reg per seguir fent cereal i augmentar només

2.000 kg.

43

EL CULTIU DE LA POMA. POSSIBILITATS I LIMITACIONS

La pregunta clau que s’ha de fer un pagès del Pallars Jussà si està pensant en produir poma és: la poma

a la comarca marcarà un fet diferencial a la poca qualitat de la poma de Lleida?

Les tres varietats de poma que podrien tenir interès a la Conca de Tremp són la golden, la gala i la fuji.

En zones de la plana la golden és una varietat que produeix russeting, i per tal de contrarestar-ho s’ha

d’anar a clons que ja no el tinguin, així s’evita el tractament fitosanitari.

També és una varietat que sense alçada no té fermesa (es marca molt fàcilment).

Els paràmetres de qualitat de la poma són la fermesa, l’acidesa i el percentatge de sòlids. Aquests

paràmetres són els que donen més o menys qualitat al producte i també els que aporten major

preu. Aquesta és la deficiència que hi ha a l’Estat, que la qualitat de la poma és baixa, repercuteix

negativament en el preu.

La fuji és una varietat tardana, que té l’avantatge que en zones fredes a mitjans de novembre encara

estan a l’arbre i per tant manté la coloració.

44

Frui

ta d

olça

Seria necessari posar estacions meteorològiques, per registrar les temperatures màximes i mínimes, així

com estudiar bé les diferencies de cota, dins la zona regable, ja que la poma com a més alçada estigui

i amb temperatures més moderades millor. Igualment el plantejament de producció de poma a la zona,

s’ha de fer des d’una visió conjunta amb l’associació comercial de diferents productors per tal de tenir

produccions competitives al mercat.

L’experiència de la producció de poma a Itàlia

El 80% de la poma que es produeix a Itàlia és realitza al zona del Trentino- Alto Adige, al nord d’Itàlia.

És una zona que es troba entre 500 i 800 m d’alçada. Han aconseguit donar-li un valor diferencial

a la poma gràcies a la qualitat del producte. Ja fa 60 anys que són productors de poma i ja tenen

una especialització productiva important. La superfície de les explotacions és d’unes 2 ha, essent una

agricultura a temps parcial, però tot i així, mantenen el territori. Estan obtenint unes produccions de

50.000 - 60.000 kg/ha i el preu al pagès és de 40 cts/kg (mentre que el cost de producció és de 20

cts). L’inconvenient principal en zones de muntanya, són les gelades en floració, i per tant han d’instal·lar

sistemes de reg anti gelades.

Font

: Ign

asi I

gles

ias

45

L’experiència de la producció de poma a França

A la regió de Limousin s’han especialitzat en la producció de poma golden. És una zona que es troba

entre 400 i 700 m d’alçada. Estan produint uns 80 milions de kg l’any. L’inconvenient d’aquest territori

és el risc de pedra, que contraresten amb les plantacions en malla. Han aconseguit una denominació

d’origen de la poma, lligada a aquest territori.

El consumidor està disposat a pagar més per la qualitat constant que ofereixen, ja que tenen molta

disciplina comercial.

Un dels factors d’èxit de l‘exportació de poma d’Itàlia i França ha estat la seva potent i innovadora

infraestructura logística liderada per grans cooperatives que han sabut aprofitar per posicionar-se en

el mercat de fruita dolça d’Europa.

EL CULTIU DE LA PERA. POSSIBILITATS I LIMITACIONS

Actualment a l’Estat Espanyol, gairebé no hi ha competència en la producció de pera per part d’altres

països, tan sols de la varietat conference que es produeix a Holanda. Per tant, és una avantatge que

s’ha d’aprofitar a nivell d’intern i que les noves zones regables tindrien possibilitat de produir i assegurar

la comercialització.

La pera és un cultiu més difícil que la poma i el préssec ja que és un cultiu més intensiu, tècnicament és

més difícil i entra en producció a partir del quart any.

Les varietats més produïdes a l’Estat són la conference (34,8% de la producció) i la blanquilla (28%)

Font

: Ign

asi I

gles

ias

46

Frui

ta d

olça

La varietat conference, a les zones de la plana no produeix el rosseting (taca a la pell, que el consumidor

reconeix com a natural de la conference), per tant aquest s’ha d’induir mitjançant una aplicació de

coure, que augmenta el cost de producció i a més és lleugerament tòxic. Ara mateix a la zona de Lleida

es depèn del coure per a la seva producció, i aquest ja l’estan prohibint. Per tant s’hauran de buscar

alternatives.

Aquest fet pot ser una oportunitat per a les zones de muntanya, on de manera natural la varietat

conference ja fa el rosseting, per tant seria un cultiu a estudiar, sense oblidar que necessita d’una bona

tecnificació.

EL CULTIU DEL CIRERER. POSSIBILITATS I LIMITACIONS

La cirera és un producte de luxe, són poques les empreses que s’hi dediquen, i a més aquestes s’han

especialitzat en cirera de taula. Es produeix majoritàriament a la Vall de l’Ebre, Alacant i Extremadura.

La cirera s’adapta molt bé a les zones de muntanya, de fet és on es comporta millor.

Si es pensa en fer cirera, s’ha de pensar en gran calibre (de 26 mm a 30 mm) i amb el cost de la mà

d’obra molt necessària en la collita.

Fo

nt: I

gnas

i Igl

esia

s

47

Els principals problemes de la cirera són el craking (l’esberlat), i la monilia (fong). Són problemes

provocats per la pluja en temporada de collita, quan el fruit està en maduració. Per evitar aquests

problemes, s’ha de pensar en varietats més tardanes. També les varietats més tardanes (collita a finals

de juny) ens poden interessar per sortir de la temporalitat de les Terres de Lleida.

Les varietats més interessants són aquelles que són tardanes, autofèrtils (no cal pol·linitzar), que tenen

bones produccions ( entre 13.000 i 16.000 kg/ha), i bon calibre com l’Alpins o la Skeena.

A continuació es mostra un resum de les espècies amb més interès comercial per la Conca de Tremp,

el seu cost de producció, preu de venda i ingrés per hectàrea a Lleida.

Espècies amb interès potencial per la Conca,

cost de producció, preu de venda i ingrés per ha a Lleida 2008-2009

48

Frui

ta d

olça

El cost de plantació de la poma i pera és més elevat degut a que hi ha més arbres per ha i a més s’han

de tutorar mentre que al préssec i cirerer no és necessari. També depenent de la varietat variarà el

cost de producció. Per exemple, la varietat de poma gala necessita de més aclarida que la golden, per

tant s’augmenta el cost de producció de 0,18 €/kg a 0,20 € 7kg.

És important també ser conscient del preu que està pagant el consumidor i el preu que es paga a

origen, la diferencia del qual és degut al cost que aplica la cadena de distribució. Per tant, una de les

possibilitats de comercialització de la fruita a petita escala, és la venda directa, d’aquesta manera es

poden augmentar els marges de benefici del pagès, i fins i tot disminuir el preu final del consumidor.

I el preu que en paga el consumidor?

49

Costos de plantació Costos de plantacióper 1 ha de pomera 2009 per 1 ha de cirerer o presseguer 2009

Pel que fa a la comercialització de la fruita, és evident que si es vol arribar a la indústria s’han de fer

grans produccions i per tant implica realitzar una comercialització conjunta entre varis pagesos i oferir

un producte homogeni. No s’ha d’oblidar que s’hi es produeix fruita al Pallars Jussà serà perquè es pot

oferir un valor diferencial (en qualitat) a la fruita de la Plana Lleida.

50

Frui

ta d

olça

FINCA DE LLESP (ALTA RIBAGORÇA) EN EL MARC DEL PROJECTE DE LA RIBAGORÇA ROMÀNICA

EXPERIÈNCIA

L’experiència de la Finca de Llesp s’està realitzant dins del marc del projecte de la Ribagorça Romànica,

en un programa del Ministerio de Medio Ambiente, Rural y Marino.

L’objectiu d’aquesta experiència és buscar una alternativa productiva a les zones de muntanya que

faciliti la fixació dels joves al territori i sigui un alternativa a la ramaderia extensiva, ja que els joves d’avui

no s’hi volen dedicar, perquè és un ofici que vol molta dedicació. Amb l’estudi és vol analitzar si la

producció de poma a 1000 m d’alçada és factible i viable econòmicament.

El que es busca en aquests assajos és dotar d’un valor diferencial respecte a la plana, i els paràmetres

de qualitat com la fermesa, el sucre i l’acidesa s’han millorat qualitativament. Per tant s’està aconseguint

un producte de més qualitat (similar al que ve de França i Itàlia) i per tant el preu al mercat també serà

més elevat i competitiu pels productors catalans.

Producció de pomeres a Llesp. Font: Ignasi Iglesias

51

EXPERIÈNCIA DE PRODUCCIÓ LOCAL I VENDA DE FRUITA DOLÇA

TERESA ROQUÉ, Fruites Vigatà, Tremp

CAS PRÀCTIC

PRESENTACIÓ

Fruites Vigatà és una empresa familiar de producció i comercialització de fruita dolça de temporada. La

finca la tenen situada, majoritèriament, a Sant Salvador de Toló, a uns 700m d’alçada.

És una finca que no disposa de reg, tot i que intenten regar mitjançant encalades, pous i amb una

petita bassa que tenen sobre la finca. Cultiven diferents varietats de poma, pera, préssec i cirera per tal

d’allargar al màxim l’època de recol·lecció.

Un dels èxits de la seva producció és que fan madurar la fruita a l’arbre i d’aquesta manera augmenten

les propietats organolèptiques del producte.

Pel que fa a la comercialització, els primers anys de producció venien a altres botigues i també al

mercat de Lleida, però finalment es van animar a obrir una botiga a Tremp on venen la major part

de la producció, d’aquesta manera poden oferir preus més baixos tot i augmentant el seu marge de

beneficis.

L’embalatge i la presentació del producte a la botiga han estat un dels factors d’èxit, almenys per a que

un client nou provi el seu producte. Desprès, un cop l’han provat, els clients noten la diferència de gust.

Això els ha ajudat a fidelitzar la clientela. Actualment és l’única botiga de Tremp on es ven fruita de la

Conca de Tremp.

52

Frui

ta d

olça

Participants a les Jornades Tècniques Nous Cultius en Regadiu, novembre de 2010

53

54

Prod

ucci

ó ho

rtíc

ola

Les possibilitats de la producció hortícola Canvi de xip de secà a regadiu, de cereals extensius a horticulturaLluís Martín Closas, Departament d’Hortofruticultura, Botànica i Jardineria, ETSEA, Universitat de Lleida

• Característiques dels cultius hortícoles• Diferències dels cultius hortícoles amb els cultius extensius• Les perspectives productives a les comarques de Lleida• Espècies hortícoles amb major potencial a la zona: cultius de

tardor, hivern, primavera• Conclusions

Cas pràctic 1L’experiència en la producció d’horta ecològica i la seva comercialització a nivell localRamon Bernaus, productor d’horta a Vilanova de l’Aguda i Ildefons Mateu, cap de l’Oficina Comarcal del DAR Noguera

• Introducció• Producció• Comercialització

Cas pràctic 2L’experiència de producció de patata d’OrganyàLluís Betriu, productor de patata a Organyà

• Introducció• Producció• Comercialització

55

CANVI DE XIP DE SECÀ A REGADIU, DE CEREALS EXTENSIUS A HORTICULTURA

LLUÍS MARTÍN, Departament d’Hortofruticultura, Botànica i Jardineria. ETSEA - UdL Universitat de Lleida

CARACTERÍSTIQUES DELS CULTIUS HORTÍCOLES

Són vàries les característiques d’un cultiu hortícola que s’han de tenir en compte si es vol iniciar aquest

tipus de producció comercial:

• Regadiu obligat

• Sistema d’explotació intensiu

• Naturalesa del producte delicat

• Important desemborsament de capital d’explotació

• Superfícies petites

• Rotacions solapades

• Gran absorció de mà d’obra

• Accions costoses

• Tractaments fitosanitaris intensos

• Ús intens de fertilitzants

• Mitjans de conservació frigorífics

• Previsió canals de comercialització

• Índex de mecanització reduït

En el concepte convencional de producció hortícola, amb els tractaments fitosanitaris intensos i l’ús

intens de fertilitzants s’ha condicionat el sistema de producció a aquest tipus de productes, amb

el que s’està creant un desequilibri del sistema. És recomanable, en noves finques que es vulguin

iniciar en producció hortícola, que redueixin la intensivitat.

56

Prod

ucci

ó ho

rtíc

ola

Hem de transformar el sistema productiu en un sistema que ens ensenyi, que ens doni coneixement

sobre ell mateix. És fonamental perquè treballem amb 50-60 espècies diferents, de famílies

botàniques diferents i d’òrgans comestibles també diferents, i per tant condiciona les tècniques. El

concepte d’explotació canvia; ja no estem explotant, estem compensant.

Amb horticultura poden realitzar accions que impliquin un canvi de clima al voltant del cultiu, com

per exemple l’ús de túnels, hivernacles, l’encoixinat, etc..

L’horticultura porta gran capacitat de treball ja que l´índex de mecanització és reduït, s’ha d’intentar

buscar l’equilibri entre crear activitat social i el rendiment econòmic de la finca.

També s’hauran de preveure els mitjans de conservació frigorífics i tenir una previsió dels canals de

comercialització. En el cas que s’opti per mercats de proximitat serà més senzill.

DIFERÈNCIES DELS CULTIUS HORTÍCOLES AMB ELS CULTIUS EXTENSIUS

• Més diversitat d’espècies conreades

• Més diversitat de tècniques de cultiu

• Més diversitat de sistemes de cultiu

• Major inversió per unitat productiva

• Major retorn per unitat productiva

• Ús més intens dels factors de la producció o recursos productius

• Ús més intens de la tecnologia

• Cicles de cultiu més curts

• Major utilització de mà d’obra (més automatització)

• Menor grau de mecanització

• Major perill d’efectes ambientals col·laterals

• Major delicadesa del cultiu (post recol·lecció delicada)

• Major grau de preparació tècnica (diversitat i tecnologia)

57

• Major grau de competitivitat i dinamisme del sector

• Major capacitat de resposta i canvi ràpid d’estratègia

Si es pensa en fer horticultura a la Conca de Tremp, s’ha de pensar en un sistema més extensiu, per

condicions climàtiques, bàsicament. Es millorarà la competitivitat com més ens acostem en cultius més

extensius.

LES PERSPECTIVES PRODUCTIVES A LES COMARQUES DE LLEIDA

Les condicions climàtiques a la zona, limitaran la temporada de producció. S’han de conèixer molt bé

aquestes condicions climàtiques. Ara mateix no es tenen dades meteorològiques precises de la zona

regable, ja que no hi ha cap estació meteorològica. Per tant fora necessari instal·lar-les en tota la zona

regable i a les diferents cotes, per tal de poder ser més exactes en el cicles productius dels nous cultius

en regadiu.

Limitacions climàtiques i sòls: ens trobem en una zona amb hiverns i estius llargs i tardors i primaveres curtes.

• Cultius tardor-hivern-primavera (fulla, flors immadures...). Cultius resistents o amb

necessitats de fred; cultius amb cicles curts per disminuir el risc o llargs amb espècies

resistents.

• Cultius primavera-estiu-tardor (fruit immadur/madur). Cultius amb necessitats

tèrmiques importants; possibilitat d’introducció de nous cultius alternatius.

Cultius: tomàquet, pebrot, albergínia, meló, cogombre, síndria, mongeta tendra, etc..

• Cultius de cicles molt curts introduïts entre els anteriors. Per exemple, enciams.

58

Prod

ucci

ó ho

rtíc

ola

S’ha de tenir en compte que el cicle de producció al Pallars Jussà seria de mitjans de març fins a

l’octubre. La resta de mesos s’ha de passar amb cultius amb capacitat de resistència al fred.

La pluja del maig es aprofitable pels cultius, en canvi la pluja de l’octubre no s’aprofitarà perquè els

cultius van de baixada. Ara bé, ens servirà per recarregar el sòl. Amb el regadiu, ens hem d’oblidar

de l’aigua de pluja, ja que està estipulat que dels 500 mm de pluviometria, el cultiu n’aprofita uns

200 mm.

Amb aquestes condicions climàtiques seria recomanable fer ús de sistemes de protecció climàtica

senzilla, i s’hi és possible que tinguin diferents efectes, com per exemple:

• Encoixinat. Amb L’ecoixinat es pot aconseguir un salt tèrmic de 4-5ºC. És molt econòmic i a

més es pot mecanitzar i fer 3 o 4 funcions (instal·lar el sistema de reg, encoixinar, trasplantar

i fer tractaments que protegeixin el transplant). L’encoixinat també és útil perquè ens evita l’ús

d’herbicides. A més ara ja hi ha plàstics biodegradables.

• La manta flotant. Té la gran avantatge que cobreix grans superfícies en una tirada, és com

tapar el cultiu quan ho necessita (sobretot a les nits, per protegir de temperatures baixes, en

moments especials de fortes gelades). La manta es pot combinar amb l’encoixinat i es pot

anar reutilitzant, si se’n fa un bon ús.

• El túnel. Amb el túnel, depèn de la zona es poden aconseguir salts tèrmics de 7 i 8ºC. S’han

d’escollir molt bé els materials, ja que si només s’utilitza polietilè estricte pot provocar inversió

tèrmica. S’han d’escollir molt els cultius que aniran a dins o fora del túnel, ja que per exemple

en el cas d’alguna varietat d’enciam potser ens interessa, segons l’època deixar-los a fora

perquè agafin més duresa i color. Els espinacs és un cultiu que ha d’anar a fora perquè a dins

es pot espigar amb facilitat.

59

ESPÈCIES HORTÍCOLES AMB MAJOR POTENCIAL A LA ZONA: CULTIUS DE TARDOR, HIVERN,

PRIMAVERA

1. Col i flor

• Per indústria i fresc

• Resistència moderada-alta al fred (no tant com el bròculi)

• Espectre varietat molt ampli (de 70 a 200 dies), que ens ajuda a adaptar els cultius segons el clima

• Densitats: 2 - 3,5 pl/m2 (1,5 + 0,4 - 0,6)

• Cultiu de juliol (transplant) a maig (recol·lecció novembre, les de cicle curt)

• Recol·lecció al març, les trasplantades al juliol i de cicle llarg

• Produccions de 15 a 50 tn/ha

• Recomanable el primer any provar diferents varietats per veure quines s’adapten millor i tenir

diversitat

2. Romanesco

• És una varietat de la col-i-flor


• Resistència moderada - alta al fred ( més delicat que la col-i-flor)

• Espectre cultivars ampli (80 a 150 dies); ( Verònica i Navona)

• Densitats: 2-3 pl/m2 (1,5 + 0,6 - 0,4)

• Cultiu d’agost a maig

• Produccions de 15 a 35 t/ha

• Atractiu però amb alguns problemes de maneig

60

Prod

ucci

ó ho

rtíc

ola

3. Brocculi

• Recomanable en una zona com el Pallars Jussà perquè és molt resistent al fred i té cicles curts de 70

a 100 dies.


• Adaptació als sòls de la zona

• Espectre cultivars moderat (70 a 100 dies)

• Densitats: 3-5 pl/m2 ( 1,60 * 0,40; dues línies per taula, 1- 1,50 + 0,25 - 0,5)

• Cultiu de juliol a març


• És una font molt important d’antioxidants i vitamina C

4. Col de Milà, Col riçada, Col lombarda, Col picuda

• Bona adaptació a la zona. És resistent al fred, però per florir també vol fred, per tant s’ha de jugar

amb la diversitat varietal.

• Amplitud varietal (70-150)

• Resistència molt alta al fred

• Bona capacitat de conservació

• Densitats: 2,5-3 pl/m2 (1,50 + 0,4)

• Cultiu de juliol a març


5. Porro

• És el cultiu amb més bona resistència al fred

• Oportunitat de producció industrial pel mercat francès o en fresc pel mercat local

• Espectre varietat elevat

• Densitats: 0,9 + 0,125 (2-3 plantes per cop)

• Cultiu: transplant de maig al juliol; recol·lecció: agost a febrer- març

• S’han de triar molt bé les varietats per evitar l’espigat

61

6. Bleda

• Cultiu ben adaptat a la zona

• Per indústria i congelat

• Amplitud varietal reduïda

• Resistència moderada al fred

• Alternatives productives: creixent interès industrial, fresc

• Cicle: agost- maig amb parada entre Novembre i febrer

• Densitat: 2-3 pl/m2 [1,60 + (0,4-0,7); dues línies per taula]

• És un cultiu interessant, tot i que el fred li baixa la qualitat de les fulles. S’ha d’intentar collir-les tendres

perquè si no es fa molt fibrosa

• Hi ha diferents varietats, que donen la possibilitat de diferenciar el producte (exemple, bledes amb

pecíol groc o vermell)

7. Espinac

• Per indústria i congelat

• Molt ben adaptat com a cultiu de tardor - hivern

• Possibilitats de cicle curt finals d’hivern - primavera

• Cicle curt, hortícola extensiu

• Resistència moderada al fred

• Alternatives productives: fresc i indústria

• L’interès del Pallars Jussà és fer espinac a la primavera, per així sortir de la temporalitat de la plana

8. Card

• Cultiu adaptat i molt productiu

• Resistència mitjana-alta al fred

• Amplitud varietal: baixa - mitjana

• Producció per fresc i sobretot industrial

62

Prod

ucci

ó ho

rtíc

ola

• Densitats: 0,8-1,2 pl/m2 (1,10 * 1,1)

• Plantació: juny- agost

• Cicle: juny - gener; agost - maig

• Produccions: 50 - 90 t/ha

• A la zona d’Aragó o Navarra són grans consumidors. El card escaldat i envasat es considera d’alta

qualitat

9. Enciams i escaroles

• Molta diversitat ( fulla de roure, cogollo, maravilla, iceberg, etc..)

• Possibilitats de diferenciació del producte

• Cicles curts

• Alternatives productives: fresc i quarta gama o mínim processat

• Escollir molt bé les varietats adaptades al fred

• Les nits fresques de primavera i tardor són una avantatge

10. Ceba

Ceba tendra

Cicle: Transplant setembre - octubre (per aconseguir un cert desenvolupament abans de la

parada vegetativa del novembre); Recol·lecció març - abril

Ceba de conservació

Cicle:Transplant 15 març - 15 de maig; Recol·lecció agost - setembre

Entre març i abril hi ha poca ceba al mercat

11. Cultius d’estiu

Escollir varietats de cicle curt per evitar fred de primavera o tardor

63

CONCLUSIONS

Qualsevol alternativa amb un mercat assegurat es pot justificar (exemple: productes alternatius o

especialitzats o cultius tradicionals). Oportunitats de la nova estructura social. La immigració és una

oportunitat (20% població de província de Lleida) degut a que tenen diferents costums alimentàries

i diferents aliments bàsics. Com per exemple: cols xineses, albergínies africanes, cultius d’estiu amb

clima càlid i cicles curts.

No es pot competir amb produccions hivernals i de primavera amb el mercat en fresc. Zones litorals

molt més competitives. En general no es pot competir amb l’estratègia de l’estacionalitat.

Es pot competir en els buits de mercat en l’Europa continental. (Exemple: al centre d’Europa són

grans consumidors de col, però amb el seu clima no es poden produir).

Possibilitat de produccions en fresc pels mercats locals en plena temporada o amb produccions de

qualitat o diferenciades pels mercats centrals. Avantatge de la proximitat i del tracte personal.

És molt important l’estudi de les necessitats de producció en cooperatives hortícoles o indústries de

Catalunya, Aragó i sud de França. No menysprear la producció tardana per zones primerenques.

Explotacions d’un nivell tecnològic baix - mig (al menys al començament), excepte si hi ha una

important especialització.

Necessitat de coordinació dels productors d’hortalisses per buscar beneficis derivats de la unió de

les seves produccions, tant en l’espai com en el temps. (beneficis de les OPFH).

Major grau de competitivitat en les produccions industrials. Necessitat de buscar indústria

transformadora o facilitar la seva implantació. (Exemple: seria molt positiu que es creés una petita

indústria de producte ecològic perquè recolzaria a la producció industrial de la comarca).

Diferenciar les produccions industrials per omplir buits en el mercat. (exemple: Mercat de productes

ecològics industrials).

Possibilitat d’entrar en el mercat d’horticultura sostenible - ecològica (recolzament institucional).

Potenciar els productes i cultivars locals adaptats a les nostres condicions.

64

Prod

ucci

ó ho

rtíc

ola

L’EXPERIÈNCIA EN LA PRODUCCIÓ D’HORTA ECOLÒGICA I LA SEVA COMERCIALITZACIÓ A NIVELL LOCAL

RAMON BERNAUS, productor d’horta a Vilanova de l’Aguda i ILDEFONS MATEU, cap de l’Oficina Comarcal del DAR Noguera

CAS PRÀCTIC 1

INTRODUCCIÓ

En Ramon i L’Esther fa dos anys que s’introduïren a la producció d’horta. Amb la posada en marxa del

Canal del Segarra Garrigues i la concentració parcel·lària es van adonar que havien de fer un canvi

productiu a la seva finca per poder rendibilitzar l’aigua. L’oportunitat que els hi oferia l’aigua els va portar

a assistir a diferents jornades sobre horticultura. Al cap d’un temps es van apropar a l’oficina comarcal del

DAR per buscar més informació i formació. Des del DAR de la Noguera es van organitzar tres xerrades

sobre horticultura i aquí va ser on van fer el pas i es van decidir a iniciar l’activitat.

Són empresa pilot del DAR a la zona, a la seva finca es fan diferents assajos per veure quins cultius

s’adaptaran millor segons climatologia. La finca d’assaig també pretén ser un espai d’estudi i divulgació

per la gent del territori. Reflecteix el que hauria de ser al camp un espai de trobada i intercanvi de

coneixements i aprenentatge entre el pagès, l’oficina comarcal del DAR, l’IRTA i la UdL.

PRODUCCIÓ

El primer any varen iniciar pocs cultius i el segon ja van anar ampliant. La superfície de l’hort de temporada

és d’uns 5.000 m2, fora d’aquesta superfície han fet calçots i altres cultius més extensius. Compaginen la

producció hortícola, amb les terres en cultius extensius i la ramaderia intensiva.

Aquest any han iniciat una prova amb plàstic biodegradable en 1.000 meloneres, 400 tomaqueres i 500

albergínies, per controlar la temperatura del sòl i també evitar les plantes adventícies.

65

Al realitzar un maneig ecològic de la finca, han hagut de fer un replantejament de l’adobat i del control de

plantes adventícies, entre d’altres. El control de malalties i plagues, també és diferent, però de moment com

que és una zona on no està intensificada i que a més en el protocol ecològic es treballa per a mantenir un

equilibri, no estan tenint problemes greus de malalties ni plagues.

Per l’adobat estan utilitzant compost i per les herbes, la tècnica de l’encoixinat i l’espargiment de palla

entre rengs.

El canvi de cultius també els hi ha comportat canviar la maquinària ja que han hagut de tornar a utilitzar

el tractor petit, que gairebé el tenien en desús. També han construït una eina nova, per obrir el solc, per

plantar la ceba i també serveix per calçar el calçot. L’any vinent preveuen instal·lar un hivernacle per

poder allargar la temporada dels cultius.

66

Prod

ucci

ó ho

rtíc

ola

COMERCIALITZACIÓ

Des del primer moment tenien clar que volien produir horta ecològica i de moment no els hi va gens

malament.

S’han especialitzat en la venda directa, actualment estan distribuint als restaurants de les rodalies. Intenten

collir i servir, i han establert un parell de dies per fer el repartiment.

Actualment treballen a la finca ell i la seva companya i a l’estiu contracten algun jove. El seu objectiu és no

créixer massa, ja que és difícil mantenir la ma d’obra. I d’aquesta manera podran seguir venent la seva

producció al mercat de proximitat, que els hi està donant molt bons resultats.

L’any vinent, s’inicia un nou camp d’aprenentatge al municipi. Estarà liderat per 7 joves del municipi que

produiran 4 ha de ceba i 2 ha de patata, en producció integrada.

67

L’EXPERIÈNCIA DE PRODUCCIÓ DE PATATA D’ORGANYÀ

LLUÍS BETRIU, productor de patata a Organyà

CAS PRÀCTIC 2

INTRODUCCIÓ

En Lluís es productor de vaca de carn i com a alternativa de conreu va començar a cultivar la patata

a 1.300 m. Es va decantar cap aquest cultiu perquè a la zona no hi havia segadores per la collita del

cereal, motiu pel qual va haver de desestimar aquest segon cultiu.

PRODUCCIÓ

Va començar a produir patata de sembra de primavera i collita a l’agost, però va tenir problemes, de

plagues ( l’escarabat de la patata) i de manca d’aigua (ja que no té reg). Per aquests motius va decidir

produir patata tardana i així ha solucionat el problema de l’escarabat i aprofita les pluges d’agost i

setembre (sembra per Sant Joan i cull a l’octubre - novembre).

68

Prod

ucci

ó ho

rtíc

ola

Al segon any de producció va observar una disminució del rendiment i una pèrdua de qualitat, per la

qual cosa va decidir seleccionar la seva pròpia llavor.

Ha provat diferents varietats, però actualment, està treballant amb les que s’han adaptat millor al

seu terreny: kennebec, red pontiak, i bufet blanc i negre. La bufet blanc i negre, tot i que són menys

productives, la qualitat és superior, d’aquesta manera compensen amb el preu.

Té una superfície d’entre 4 i 5 hectàrees dedicada al cultiu de la patata i té una producció mitjana per

any de 55.000 - 60.000 kg/ 4-5ha.

El mercat vol la patata com a aliment d’acompanyament, i això significa que s’han d’ajustar molt els

preus, per tant s’han de disminuir al màxim els costos de producció. La seva estratègia, en aquesta línia

ha estat, no utilitzar fertilitzants químics, que augmenten considerablement els costos de producció. Per

contra aprofita un dall de la trepadella com adob verd i l’incorporen al sòl.

COMERCIALITZACIÓ

Pel que fa a la comercialització, al principi, va començar a vendre a majors, però no li resultava ja què

el marge de benefici era molt poc. Finalment es va decidir a fer la venda directament i actualment

serveix el seu producte a restaurants, petits comerços i també ven directament a particulars. Tot i que la

venda directa representa més dedicació i esforç, ha passat de vendre la patata a 25 ct/kg al major a

52-53 ct/kg al menor.

69

70

Friu

ters

de

secà

Fruiters de secà, una nova oportunitat El cultiu de l’ametller, una oportunitat a la comarcaSimó Alegre, director de l’IRTA-Estació Experimental de Lleida

• Introducció• L’ametller al món• Característiques del cultiu de l’ametller• Rendiment

Cas pràctic Experiència en la producció de nousEmili Pastor, productor de nous a Palau d’Anglesola

• Introducció• Producció i maneig• Recol·lecció i post collita• Comercialització

71

EL CULTIU DE L’AMETLLER, UNA OPORTUNITAT A LA COMARCA

SIMÓ ALEGRE, Departament d’Hortofruticultura, Botànica i Jardineria. ETSEA - UdL Universitat de Lleida

INTRODUCCIÓ

El cultiu de l’ametller, com tots els cultius mediterranis, es pot realitzar segons dos models: el model

extensiu i el model intensiu. Els paràmetres que determinaran, en cada territori quin model es vol

desenvolupar seran l’aigua, el risc de gelades i el capital disponible per invertir. En el cas de disposar

de regadiu, de no tenir un risc elevat de gelades i de disposar de capital es podrà pensar en un sistema

més intensiu. Si no és el cas, és recomanable un sistema semi extensiu o extensiu.

Quan intensifiquem el cultiu de l’ametller hem de pensar en un maneig semblant a un cultiu de fruita

dolça, per tant hem de canviar tot el sistema de maneig i el tracte cap al cultiu.

L’AMETLLER AL MÓN

L’estat espanyol produeix el 10% de la producció mundial d’ametlla, amb 100-150 kg de gra/ha, mentre

que els EUA produeix el 61%, amb unes produccions de 2.000 kg de gra/ha. Itàlia és el tercer país

productor amb un 4,5% de la producció mundial.

72

Frui

ters

de

sec

à

Als EUA les produccions d’ametllers es realitzen en grans extensions, són plantacions espesses, amb

una dotació d’aigua de 5.000-6.000 m3/ha. Els marcs de plantació són molt estrets, just per deixar

espais pels carrers per poder treballar. La recol·lecció és fa amb vibrador i utilitzen pol·linització. El tipus

d’ametlla és de closca tova.

Austràlia, està augmentant la superfície d’ametller, està copiant el model americà i també produeixen

varietats de closca tova.

A Turquia tenen un sistema de producció semblant a l’espanyol, amb una rendibilitat més baixa i uns

sistemes més extensius.

A l’Estat Espanyol es conviu amb diferents models, de més extensius a més intensius, tot i que el 94% de la

producció és en secà i en sistemes extensius. Els factors limitants de la producció d’ametlla són la manca

d’aigua, les gelades en floració i una mala pol·linització.

Per escapar de les gelades en floració i la mala pol·linització s’està treballant amb noves varietats

de floració tardana i autocompatibles (la mateixa varietat es pol·linitza a sí mateixa). Aquestes noves

varietats també estan seleccionades per obtenir més producció, però per contra s’ha eliminat la

resistència a la sequera, per tant són varietats pensades sempre pel regadiu.

L’any 2006 i 2007 es van conrear 650.000 ha de fruits secs, d’aquests 95,7% ametller, 0,9% noguer,

3,1% avellaner i 0,3% d’altres.

CARACTERÍSTIQUES DEL CULTIU DE L’AMETLLER

Les característiques més importants a tenir en compte en el cultiu de l’ametller per tal d’obtenir produccions

de qualitat i amb alts rendiments són: escollir bé la varietat que ens determinaran l’autofertilitat, el vigor i

la tolerància a condicions adverses.

Les varietats d’ametller es classifiquen segons l’època de floració: floració primerenca, floració mitjana,

floració tardana i floració extra tardana. El que ens interessa és obtenir varietats que puguin suposar

73

un avanç en la tecnologia del cultiu. El que estan plantejant des de l’IRTA és buscar varietats

derivades de la singènia (introduir gens externs però que provenen de la mateixa espècie). En

aquesta tècnica el risc és molt menor que la transgènia (introduir gens externs d’una espècie

diferent), ja que la singènia es pot donar de manera espontània a la natura. Amb la singènia

s’aconseguiria augmentar la velocitat de trobar noves varietats, ja que es reduirien els 50 anys

actuals necessaris a trobar una nova varietat, amb el sistema convencional, on de cada 10.000

plantes que s’avaluen s’aconsegueix una varietat nova, a 1 any, mitjançant la singènia.

Les varietats autofertils que hi ha al mercat són la vairo, tarraco, constanti i marinada, aquestes

varietats, a més produeixen alts rendiments. Tot i que s’utilitzin varietats autofertils, es recomana

posar abelles (unes 6 arnes/ha), ja que amb la producció de més obtinguda gràcies a les abelles,

es rendibilitza el cost de les arnes.

També s’ha de tenir en compte la facilitat de poda (màxim 20 hores/ha i unes produccions mínimes

de 4.500 kg ametlla/ha) per a que el cultiu sigui rendible.

La tolerància a condicions adverses també es una característica a tenir en compte ja que en

funció de la zona es tindran alguns problemes de plagues i malalties importants, com per exemple

la taca ocre i el xancre de l’ametller (Fusicocum amygdali).

Tot i que hi ha varietats resistents a certes plagues i malalties, davant d’un problema d’armilaria

(Armillaria mellea), que és un fong de terra que viu a expenses de les arrels mortes que han

quedat enterrades, no hi ha cap solució possible. En cas de tenir aquest fong a la parcel·la, el més

recomanable és no plantar cap espècie llenyosa perquè es veurà afectada i el fong l’acabarà

matant.

Pel que fa al reg, s’ha de tenir en compte que tots els cultius mediterranis com l’ametller, el festuc,

i la vinya, tenen unes necessitats d’aigua molt semblants a les estacionals, és a dir, són espècies

74

Frui

ters

de

sec

à

que requereixen molta aigua a la primavera i a la tardor, mentre que a l’estiu s’ha de fer un reg de

manteniment. S’ha de destinar uns 2.500 m3/ha d’aigua per aconseguir uns 1.500 kg de gra/ha.

La diferència entre el cultiu de secà i regadiu, és que en secà la producció que s’obté té cert

valor, això no vol dir que gasti menys aigua, ja que si a aquestes varietats els hi donessis reg

l’assimilarien, tenen una resposta molt positiva.

El marc de plantació en ametller en reg s’ha de dissenyar per a que hi entri la màquina. El mínim

espai que es necessita per treballar-hi és de entre 5 - 6 metres entre arbres i 7 metres per

carrers. Amb aquesta marc és suficient per tenir una bona plantació.

Les dates de floració varien segons varietat, és important tenir-les molt en compte en zones de

gelades primerenques. La varietat de referència és la llargueta, les varietats noves poden arribar

de 10 a 15 dies desprès de la de referència, desprès de la floració del presseguer, venen en

temps de perer o fins i tot una mica més tard.

RENDIMENT

Es recomana no mirar el rendiment si no els quilos. L’ametller és un cultiu força rendible, ja que

és molt difícil entrar en pèrdues. Si es vol pensar en fer ametller s’ha de marcar un rendiment

mínim de 1.500 kg de gra/ha i contar amb un preu de 2,1€ kg/gra (és el preu que val l’ametlla a

Califòrnia, pagada a pagès i portada al port).

Per fer 1.500 kg/ha és necessari un marc de plantació de 7*6 i un mínim de 2.700 m3/ha, contant

també en una gelada cada cinc anys. Aquestes noves varietats com que tenen molta floració i

aquesta ve pausada, és difícil que una gelada faci malbé tota la collita, ja que una floració pot

durar entre 10 i 15 dies

Si aconseguim 1.500 kg/ha s’obtenen uns 3.000 €/ha (bruts), i els costos de producció oscil·len

en 1.000 €/ha.

75

EXPERIÈNCIA EN LA PRODUCCIÓ DE NOUS

EMILI PASTÓ, productor de nous a Palau d’Anglesola

CAS PRÀCTIC

INTRODUCCIÓ

L’Emili Pastó treballa a l’empresa familiar de producció i comercialització de nous que varen iniciar els

seus pares ara fa 25 anys. En els inicis la família es dedicava a la producció de fruita, horta i tenien una

granja de porcs. En aquells temps es van adonar que la zona de Lleida no era la millor per la producció

de fruita. Va ser llavors quan va caure a les mans de la família un estudi francès sobre la rendibilitat del

noguer, i van decidir anar a França a conèixer el cultiu i es van engrescar a produir nous. En aquells

moments no hi havia producció a l’Estat i van haver d’importar tot el material necessari.

A mesura que passaven els anys i començaven a tenir producció, es van trobar que no hi havia canals

de distribució oberts per aquest tipus de nou. Només existia la nou de California (grossa i blanquejada),

i tota la producció que sortia d’aquests paràmetres no tenia lloc al mercat. Els hi va costar molt obrir

mercat amb la nou del país, més petita i fosca (perquè no fan procés de blanquejat).

Font

: ww

w.n

ousd

epal

au.co

m

76

Frui

ters

de

sec

à

PRODUCCIÓ I MANEIG

Els primers anys de producció, com que el noguer no fa nous, seguien fent horta entre els carrers, però poc

a poc es van anar especialitzant amb la nou. Com que a l’Estat Espanyol tampoc hi havia planter, van

començar a fer-se el seu propi planter i ara també en comercialitzen.

Actualment tenen el 60% de la terra en vies de producció. Tenen unes 46 ha en vies de producció i 40

en producció. Aquest anys han tingut un volums de producció de 50 tones ( tot i que un any normal entre

80 i 90 tn)

Pel que fa a la producció del cultiu del noguer, s’ha de tenir clar que és un cultiu pel regadiu (9.000 m3/ha),

és una cultiu amb grans necessitats hídriques, per tant es recomanable produir-lo en regadiu.

Hi ha diferents varietats, que es diferencien en dos tipus: amb floració terminal i amb floració lateral (al llarg

de tota la rama). Actualment, majoritàriament es planten varietats de floració lateral, tot i ser arbres més

exigents en adobs, aigua i el maneig és més complicat.

L’avantatge de les varietats de flor terminal és que són més rústiques, capaces d’adaptar-se a l’estrès hídric

i les temperatures extremes. Actualment tenen 3 varietats, però la més apreciada és la chandler (floració

lateral). La varietat Howard, és un arbre menys vigorós i menys productiu, mentre que la varietat Lara, és una

mica més primerenca i té la closca més dura.

Les varietats primerenques comencen a florir a principis de març, mentre que les més tardanes a mitjans

d’abril. També es important tenir diferents varietats per a tenir una collita més escalonada, si no es necessita

unes dimensions molt grans d’assecador que augmenten els costos de producció.

El noguer és una espècie que té la flor mascle i femella, separades en l’espai i el temps. Es recomanable

l’ús de pol·linitzadors.

Pel que fa a l’esporga dels arbres, depèn del marc de plantació, però s’han de tenir els arbres el més baixos

77

possibles, perquè siguin més fàcils els tractaments fitosanitaris. Els noguers s’esporguen cada cinc anys, i en

l’esporga s’ha de buscar l’equilibri entre esporga per producció i esporga per qualitat.

Les plantacions les distribueixen en funció de la forma de collir-les ja que es pot mecanitzar bastant (s’utilitza

vibrador i plegadora o semi paraigües)

El marc de plantació és com a màxim de 7 * 5 m, tot i que anirà en funció de la mecanització i la qualitat

del sòl (en terres pobres donar més espai entre arbres per a que no esgotin tant el terreny).

El noguer és un arbre molt sensible a plagues i malalties, a diferència de l’ametller. La malaltia més perillosa

és la bacteriosis, que en èpoques de pluja s’ha de combatre amb el sulfat de coure i amb un producte que

potencia el coure. Si no es fa amb rigor es pot arribar a perdre el 50% de la collita.

La plaga més important del noguer és la carpocapsa que també pot produir pèrdues del 50% de

la collita. Gràcies al mètode de confusió sexual (feromones) ha reduït els tractaments i els temps de

tractament entre cultius.

L’abonat el fan una part amb el reg i part en cobertura, per intentar que les arrels s’extenguin el màxim

possible.

Actualment estan treballant amb dos sistemes de reg, a tesa, i per goteig. A poc a poc volen transformar

tota la plantació en reg a goteig ja que el noguer és molt sensible al mal de coll, i amb el reg a goteig es

podria controlar.

RECOL·LECCIÓ I POST COLLITA

La recol·lecció porta gran part de la feina del cultiu, ja que la nou és un producte que una vegada cau a

terra es degrada molt ràpidament. Per tant ha d’estar el mínim de temps possible a terra.

S’utilitza el vibrador i recol·lectora, desprès es fa la separació (pedres, fulles, pells) i s’esbandeixen les nous.

Al mateix dia s’han de posar a l’assecador per tal de baixar la humitat del 20% a un 10% aproximadament.

78

Frui

ters

de

sec

à

Desprès es calibren i es fa la separació per mida. Surten amb 4 calibres diferenciats, i segons clients

serveixen un tipus de nous o altres.

Des de fa uns anys la collita la fan amb dues passades, d’aquesta manera, a la segona passada

s’aconsegueix menys despesa d’assecatge. L’únic inconvenient és que la closca queda més fosca .

Dins de l’assecador les nous hi han d’estar tres dies amb corrent d’aire a 30ºC, si no al magatzem es

pot tenir problemes de fermentat que donen un gust picat a la nou. Com a font de calor, fan servir

biomassa amb pinyola.

COMERCIALITZACIÓ

En el cultiu del noguer fins al vuitè any de producció no s’equilibra la balança de despeses i guanys. A

partir del desè any, aproximadament, es comença a recuperar la inversió dels anys anteriors, per tant

és un cultiu que vol molta inversió inicial i guanys a llarg termini.

A l’Estat Espanyol no es produeix ni el 10% de la nou que s’hi consumeix. Els principals països importadors

són EUA (California), França i Xile. Estan venen nou sencera amb closca i nou trencada (per pastisseria,

majoritàriament).

Amb petites produccions, el mercat intern i amb nous del país està assegurat, i afortunadament la

diferència de qualitat és notòria.

Les produccions a Catalunya oscil·len entre 3.000 i 3.500 kg/ha.

Tenen diferents canals de distribució, fan venda directa a la finca, venda a botigues i venda a majoristes.

Consideren que els tres canals són necessaris per vendre tota la producció.

Surten al mercat amb la marca “nous de palau” i tota la nou va marcada amb el segell de la marca, ja

que s’havien trobat que algunes botigues estaven venen altres nous, sota la seva marca, i això acaba

desmereixent el producte.

79

Antoni López, tècnic en cultius extensius a l’IRTA [email protected] www.irta.es

Emili Pastó, productor de nous a Palau d’Anglesolawww.nousdepalau.com

Dr. Ignasi Iglesias, IRTA-Estació Experimental de [email protected]

Ildefons Mateu, cap de l’Oficina Comarcal del DAR Noguera

Jaume Lloveras, Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal, Universitat de [email protected]

Jesús Goñi, responsable de cereals a l’Instituto de Gestión Agraria de Navarra www.itga.com

Lluís Betriu, productor de patata a Organyà

Lluís Martín Closas, Departament d’Hortofruticultura, Botànica i Jardineria, ETSEA, Universitat de [email protected]

Ramon Bernaus, productor d’horta a Vilanova de l’Aguda

Simó Alegre, director IRTA-Estació Experimental de [email protected] www.irta.es

Teresa Roqué, Fruites Vigatà, Tremp

80

Rela

ció

de p

onen

ts

80

Tota la informació del

desenvolupament econò

mic al Pallars Jussà, a

www.desenvolupamentpallar

sjussa.net

Coordinació

Aquesta acció ha estat subvencionada pel Servei d’Ocupació de Catalunya, en el marc del Projecte

“Treball a les 7 comarques” i cofinançada pel Fons Social Europeu.

Organització

Departament de TreballGeneralitat de Catalunya

Documents

Jornades tècniques sobre nous cultius en regadiu al ...Jornades. Jornades Tècniques sobre Nous Cultius en Regadiu al Pallars Jussà. Museu Comarcal de les Ciències Naturals Tremp,