ecentred’estudisalcoverencs 61

La tardo antiguitat romana al terme d’AlcoverJosep Francesc Roig Pérez

Introducció L’actual terme d’Alcover, gràcies als seus particulars condicionaments físics i a la riquesa dels seus recursos naturals, va facilitar l’establiment i la pos-terior explotació del seu territori per part dels romans (Cavallé 1979, 8-21; Massó 1987, 37-38; 1997, 34; Roig 2001, 22-46; 2007, 56).L’estat de la investigació arqueològica sobre els diferents assentaments rurals que es localitzen a les nostres contrades es troba encara a les be-ceroles, ja que manca una prospecció extensiva i intensiva de la totalitat del terme, a més de la realització d’excavacions arqueològiques. Per aquest motiu les dades que exposarem a continuació són fruit dels resultats as-sociats a la realització d’aquest article. En aquest sentit, hem de dir també que caldrà una reflexió molt més acurada i profunda per comprendre l’evo-lució dels diferents jaciments així com la mateixa dinàmica constructiva, funcional i cronològica de cadascun d’ells. Tot i això, cal dir que els pocs estudis realitzats en aquest sentit han evidenciat una sèrie d’assentaments rurals amb unes característiques força coherents amb altres jaciments documentats al territorium de Tarraco.Les restes arqueològiques d’època romana més representatives documenta-des al terme municipal d’Alcover són: el magnífic taller ceràmic del Vila-sec

Butlletí del CEA 2014.indd 61 09/01/17 15:19

62

1212014

núm.

any

(Roig 2013), les estructures d’emmagatzematge i el pou d’aigua del camí del Molí (Roig 2007, 45-60), les restes de paviments d’opus signinum, murs, inhumacions i el monument funerari de la vil·la d’en Burguet, les restes de paviments d’opus signinum del pont de Goi, les inhumacions i dipòsits del mas de Gassol (Canyellas et al. 1996, 27-41; López i Piñol 1995, 87-91), el monument funerari de Roques Roges (Sentís 2008, 393; 2009, 37-40), el conjunt de gerretes exhumades al mas de Miró (Massó i Roig 2004, 13-19) i les restes de ceràmica romana en superfície del mas de Batistó, de la Ca-bana i de la vall del riu Glorieta (Massó 1997, 40). I en darrer lloc, tot i que no es troba dins dels límits del terme municipal d’Alcover, per proximitat, destaquem el monument funerari i l’edifici de planta rectangular absidiada de la vil·la del Cogoll (Dupré 1987, 153-160; 1996, 4-5; Dupré i Julià 1984, 58-61; Massó 1987, 47-54; 1997, 40-43; Puig i Cadafalch 1931, 88-90).

Una mica d’antecedents històricsAbans de la conquesta romana, els ibers que residien en el nostre terme ho feien en oppida, un tipus d’assentaments mononuclears, jerarquitzats, amb funcionalitats molt específiques i força complexes.Amb l’arribada de les tropes romanes dins del context de la segona guerra púnica, s’inicià el procés de conquesta del territori que donarà com a resultat el que es coneix com a “romanització”. Aquest fet marcarà la de-saparició de la cultura ibèrica i farà que aquell tipus de poblament carac-terístic del món iber s’abandoni, i al seu lloc es creïn tota una sèrie de pe-tits assentaments rurals dedicats a l’explotació del camp, les anomenades uillae. Aquest sistema d’explotació del camp, que es generalitza sobretot en època d’August, es caracteritza per un gran centre d’hàbitat concentrat que organitza i explota el seu territori depenent, anomenat fundus, però sense descartar també altres tipus d’habitatges rurals, de menor entitat, on podrien residir petits propietaris o colons encarregats de l’explotació d’una part del fundus de la vil·la a la qual depenien (Prevosti 2010, 84-85). D’aquest primer moment en corresponen també l’ampliació de la xarxa viària i l’ordenació, organització i centuriació del territorium depenent de la capital, Tarraco. S’han fet càlculs de densitat d’aquest territori, i s’ha proposat un assentament amb una mitjana de vint persones per cadascun d’ells cada km2 (Carreté et al. 1995).

Butlletí del CEA 2014.indd 62 09/01/17 15:19

63

1212014

núm.

any

Figura 1. Plànol de situació del Cogoll en relació a Alcover. Plànol base: Institut Cartogràfic de Catalunya.

Així doncs, en època romana ens hem d’imaginar el paisatge del nostre terme dividit en diferents fundi, cadascun d’ells sota el control d’una uilla, un autèntic centre de producció agrícola que aplegava funcions domès-tiques (residència dels senyors propietaris, convidats i algun membre del servei) –pars urbana–, funcions productives i residencials dels esclaus i

Butlletí del CEA 2014.indd 63 09/01/17 15:19

64

1212014

núm.

any

dels treballadors del camp –pars rustica–, i en darrer lloc, totes aquelles instal·lacions per a l’emmagatzematge i el processat (premses, dipòsits de fermentació…) dels productes de la terra –pars frumentaria–. Val a dir que l’activitat rural podria incloure també l’explotació d’altres recursos, com ara la forestal, la mineral (extracció de pedres o argileres) o fins i tot la industrial (factories de salaons, tallers de producció ceràmica…). Quan aquesta producció creava uns excedents que superaven les necessitats d’autoconsum de la vil·la, els seus propietaris també es podien dedicar al comerç.El concepte de vil·la es mantindrà inalterable fins a mitjan segle II dC, moment en què s’observa una important inversió econòmica per part de l’aristocràcia urbana, que hi residirà més sovint tot evadint-se dels sorolls de les ciutats. El resultat són unes uillae amb uns fundi molt extensos i unes arquitectures molt més grans i luxoses, amb jardins dotats d’estatuària de marbre i bronze, peristils, grans sales de recepció pavimentades amb mo-saics i decoracions parietals, dormitoris d’estiu i d’hivern i balnea privats. Durant aquesta època també s’observen canvis d'àmbit social. Es potencia el patronatge o colonat i es margina l’ús de l’esclavitud al servei domèstic. Els motius resideixen en el fet que els colons presenten més interès –i per tant més producció– a l’hora de conrear les terres, que no pas els esclaus. (López 2006, 108-112).Un nou canvi es produirà a la darreria del segle III dC, causat per les razzies associades a la invasió d’un dels pobles bàrbars, els francs. En força vil·les del Camp de Tarragona s’han evidenciat incendis i destruccions virulentes amb una simultaneïtat cronològica que fa pensar que els as-sentaments romans del nostre terme també s’hi van veure afectats (López 2006, 114-115; Macias et al. 2013, 208).Tota aquesta inseguretat i crisi socioeconòmica (devaluació de la moneda, pressió fiscal i augment del preu dels productes de la terra) que va carac-teritzar el segle III dC, va fer que les vil·les perdessin la seva condició de segones residències –característica d’èpoques anteriors– i van esdevenir el domicili habitual dels més rics. Aquesta situació que es consolida ben entrat el segle IV dC va provocar també la compra per part dels més poderosos de petites propietats, als amos de les quals els era impossible fer front a aquesta nova situació. Aquest fet va comportar la dependència econòmica i social d’aquests antics propietaris als nous grans terratinents rurals.

Butlletí del CEA 2014.indd 64 09/01/17 15:19

65

1212014

núm.

any

També s’han fet càlculs de densitat del territori d’aquest moment cronolò-gic, i s’ha proposat 1,6 assentaments per cada km2 (Carreté et al. 1995). Una reducció poc destacada en relació a la densitat de poblament proposada per a l’alt imperi. Aquest fet seria el resultat de la pervivència d’antics assentaments, sense interrupcions d’ocupació, que tot i ser de menors dimensions aglutinarien un major nombre de persones dependents. Val a dir també, que hi ha la possibilitat que alguns d’aquests assentaments es trobin sota actuals pobles d’origen medieval (Prevosti 2010, 99-100). El resultat final fou, entre altres coses, la progressiva desaparició ja durant el segle V dC del sistema d’explotació tipus vil·la, entesa com a entitat vertebradora del territori (Feijoó 2013, 202; Menchon 2012, 133). Arribats a aquest punt, ja entraríem de ple en el món visigòtic i el motiu principal d’aquest treball.Tal com ja hem apuntat més amunt, l’escassetat de jaciments excavats dins d’aquesta cronologia no ens permet fer grans precisions, fet pel qual tan sols puguem apuntar algunes característiques coincidents amb altres jaci-ments que sí que han tingut la “fortuna” de ser excavats. Per exemple, els assentaments que han perdurat són aquells que es troben ben comunicats amb la xarxa de camins. No es documenten assentaments de nova creació i sí grans transformacions funcionals i arquitectòniques, a partir de l’espoli i la reutilització de materials de moments cronològics anteriors, a més d’una reducció de la superfície útil d’aquests. Les àrees residencials presenten una planta tancada o en “U” i s’articulen al voltant d’un hortus. També s’observa una certa proximitat entre el món dels morts i el dels vius, és a dir, una convivència implícita entre els espais funeraris i els de producció o residència (Macias 2014, 454-456; Menchon 2012, 134). I tot això, sense abandonar les ganes d’ostentació i representació social d’acord amb la ideologia del moment. Tal i com ens ho evidencien, per exemple, els mosaics que pavimenten algunes de les estances de la vil·la de Paretdelgada de la Selva del Camp (Massó 2007, Vallverdú i Ollé 1998, 4-7).Com ja hem apuntat més amunt, el nombre de jaciments durant la tardo antiguitat es va reduint sensiblement, alhora que es produeix durant els segles VI i VII dC una concentració poblacional a partir de la creació de petits assentaments tipus granges o poblats de gran simplicitat i bastits amb materials peribles, fet que sovint no ens hagi permès la seva identi-ficació. No passa el mateix amb els enterraments, dels quals se’n coneixen

Butlletí del CEA 2014.indd 65 09/01/17 15:19

66

1212014

núm.

any

de diferents tipologies, però el fet de no recuperar aixovar ni ofrenes, no ens permet precisar-ne la cronologia, generalment situada entre els segles V-XII dC (Adserias et al. 2010, 192-193, 197; Feijoó 2013, 209; Menchon 2012, 137; Vergés i Zaragoza 1996, 43-52).Un darrer punt del qual també voldríem parlar fa referència a la cons-trucció d’edificis de caire cristià al món rural. M. Feijoó ens comenta que els encarregats de la cristianització dels habitants del pagus, els pagani, va anar a càrrec dels grans senyors rurals, ja que van ser ells per inici-ativa particular, els qui van edificar en les seves propietats construccions religioses cristianes, tipus oratoria o basilicae (Feijoó 2013, 210). De nou, el santuari de Paretdelgada esdevé l’exemple més proper. En aquest santuari

Figura 2. Número 1: TS Africana D forma Hayes 61A, número 2: àmfora bètica tipus Keay 13A i número 3: dolium tipus D/Gox/1.2. (Voldria agrair a la directora del Museu, la senyora Ester Magriñà, totes les facilitats rebudes per accedir als materials del Cogoll que es conserven al magatzem del MMAL).

Butlletí del CEA 2014.indd 66 09/01/17 15:19

67

1212014

núm.

any

Figura 3. Fragment de la part inferior de capitell de marbre blanc d’època visigòtica EC-124/15.047. Fotos de totes les cares i secció.

es va recuperar un capitell visigòtic, que ens indicaria una continuïtat en l’ocupació d’aquesta antiga vil·la romana, fins ben entrat el segle VI dC (Domingo 2005, 180 i 186).

El CogollTot i que en l’actualitat el Cogoll no es troba dins dels límits administratius del terme municipal d’Alcover, per proximitat i unitat física natural, esdevé un element essencial per entendre la finalitat d’aquest treball (figura 1).J. Massó als seus articles “El terme d’Alcover a l’antiguitat” i “Alcover i la romanització del Camp de Tarragona” ja ens apuntava, a partir de l’abun-dant bibliografia existent sobre partida del Cogoll, la importància d’aquest jaciment (Massó 1987, 49-54; 1997, 40-45). No pretenem repetir les seves sàvies paraules, sí però incidir en el fet que en aquest indret des de sempre s’ha documentat un gran nombre de restes materials (ceràmica, moneda de Constantí I del 324-337, base de columna de soldó, fragment de capitell

Butlletí del CEA 2014.indd 67 09/01/17 15:19

68

1212014

núm.

any

de marbre…) i estructures (enterraments d’inhumació en tègules i lloses de pedra, edifici de planta rectangular absidiada associada a un conjunt termal i un sepulcre funerari en forma de torre) d’època romana (Cavallé i Barbarà 1987, 23; Dupré 1987, 155, 157-159; Dupré i Julià 1984, 58-61; Massó 1987, 47-54; 1997, 42; Vidal 1897, 6-9).Al magatzem del Museu Municipal d’Alcover es conserva un conjunt de restes materials procedents del Cogoll, recollides en prospecció superficial i amb una cronologia força àmplia. La revisió d’aquest material ha permès identificar, a més de diferents fragments ceràmics clarament d’època al-timperial (destaquem en TS itàlica la forma Consp. 18.2; en TS sud-gàl·lica la forma Herm. 9, Drag. 24/25 i Drag. 33; en TS hispànica les formes Drag. 15/17, Drag. 18, Drag. 24/25, Drag. 30, Drag. 33, Drag. 37a i Drag. 37b; en cuina africana la forma Ostia III, 267; i en àmfores les formes Dr. 2 i Dr. 2-4 tardanes de producció tarraconense, així com altres fragments informes de producció itàlica, bètica i africana), un petit nombre de peces amb una cronologia inicial de finals segle IV dC – inicis segle V dC, i final de mitjan segle VI dC (figura 2). La primera datació ens ve donada per dues vores de plat en TS Africana D tipus Hayes 61A i Hayes 61B (Bonifay 2004, 167-171) i per una vora d’àmfora bètica tipus Keay 13A (Remolà 2000, 139-141). La datació final ens la proporciona la vora de dolium tipus D/Gox/1.2 (Macias 2000, 49, 185-186, làm. 26). Val a dir que de tot el conjunt, la peça més coneguda i publicada correspon a un fragment de la part inferior d’un capitell de marbre blanc recuperat en un nivell superficial (figura 3). Presenta decoració de tres fulles d’acant estilitzades i treballades a bisell. Mesura 11,7 cm d’alçada, 7,6 cm d’amplada màxima, 13 cm de gruix en la seva part superior i 6,3 cm en la inferior. Està seccionat longitudinalment i presenta per la part inferior un forat circular d’encaix força irregular. S’ha proposat per aquesta peça una cronologia d’època visigòtica (Cavallé i Barbarà 1987, 23; Macias et al. 1996, 100; Massó 1997, 45; Menchon 1992). Actualment es conserva al Museu municipal d’Al-cover amb el número d’inventari EC-124/15.047.Aquest fragment de capitell manté una evident semblança amb el capitell datat fins ben entrat el segle VI dC recuperat al santuari de Paretdelgada de la Selva del Camp (figura 4) (Domingo 2005, 180 i 186; Macias et al. 1996, 98-100, 110, fig. 1 i 2). El fet que ambdós elements presentin una mateixa mètrica, tècnica de treball i decoració d’influència gàl·lica fa pensar que al

Butlletí del CEA 2014.indd 68 09/01/17 15:19

69

1212014

núm.

any

Cogoll hi va haver ocupació humana, com a mínim fins al segle VI dC. I de la mateixa manera com succeeix al santuari de Paretdelgada, aquest fragment podria ser l’element indicatiu de l’existència en aquest jaciment d’algun tipus d’edificació religiosa cristiana d’àmbit rural (possibilitat ja apuntada per C. Vidal l’any 1897!) edificada segurament per iniciativa particular d’un potent senyor terratinent, ja que seria l’única manera d’entendre que un taller d’artesans itinerants, provinents de la Gàl·lia, fes parada en un lloc tan concret i allunyat de la capital, com és el Cogoll (Domingo 2005, 180 i 186; Feijoó 2013, 210; Macias et al. 1996, 117-120). Aquesta edificació cultual explicaria també la deposició d’enterraments a prop seu, tal com s’ha evi-denciat en els darrers anys (Cavallé i Barbarà 1987, 23; Massó 1987, 51-52; 1997, 42; Menchon 2012, 136; Vidal 1897, 8-9).

Conclusions Amb aquest treball hem volgut, tot i la manca d’estudis específics d’aquest moment cronològic concret, evidenciar el fet que el terme d’Alcover va ser durant la tardo antiguitat i l’època visigòtica una zona habitada. Idea que

Figura 4. Capitell de marbre de Saint Béat (?) procedent de Paretdelgada (la Selva del Camp). Mides: 21,2 x20,4 x 22,3 cm. MNAT 12338.

Butlletí del CEA 2014.indd 69 09/01/17 15:19

70

1212014

núm.

any

ja fou defensada al seu moment per J. Massó (Massó 1997, 44-45) i que nosaltres tan sols recollim i ampliem a partir dels darrers treballs publicats (Adserias et al. 2010, Chavarría 2001, Domnigo 2007, Feijóo 2013, López 2006 i 2008, Macias 2005 i 2014, Menchon 2012, Prevosti 2010, i Remolà 2002 i 2007). És també en aquest context en què cal entendre els fragments ceràmics (figura 2) i de capitell (figura 3) procedents del Cogoll que es conserven al MMAL. Unes petites peces que ens confirmen que el nostre terme va ser po-blat i explotat de manera ininterrompuda fins a l’arribada dels musulmans (713-714) i segurament, més enllà.Som conscients que ens movem dins del terreny de la hipòtesi, però també hem de dir que les dades actuals (tot i les llacunes existents, la informació incompleta i parcial procedent de notícies antigues i excavacions sense metodologia arqueològica, a més de no disposar de datacions radiocar-bòniques ni estudis antropològics) ens permeten pensar en aquest sentit.

Bibliografiaadserias, M.; BraVo, P.; GarCía, M.; roiG, J. F.; ramón, E. 2010, “Noves aportacions

als conjunts funeraris entre els segles IV i VII: Mas dels Quarts (Perafort, Tarragonès) i la Mineta (Cambrils, Baix Camp)”, Actes del IV Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Tarragona, 191-199.

BarBarà, A.; CaVaLLé, J. 1982, Guia d’Alcover, Els llibres de la Medusa 16, Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona.

BoniFay, M. 2004, Etudes sur la céramique romaine tardive d’Afrique. BAR International Series 1301, Archaeopress, Oxford.

CanyeLLas, J.; piñoL, L.; VerGès, J. M. 1996, “La vil·la d’Alcover i la necròpolis de Mas Gassol”, Quaderns de Vilaniu 29, Institut d’Estudis Vallencs. Valls, 27-41.

CaVaLLé, J. 1979, “Els condicionaments físics d’Alcover en la nostra història”, Butlletí 8, Centre d’Estudis Alcoverencs, Alcover, 8-21.

CaVaLLé, J.; BarBarà, A. 1987, “Guía del Museu Municipal d’Alcover”, Butlletí 40, Centre d’Estudis Alcoverencs, Alcover, 15-30.

Carreté, J. m.; Keay, s.; miLLett, M. 1995, A roman provincial capital and its hinterland. The survey of the territory of Tarragona, Spain, 1985-1990,

Butlletí del CEA 2014.indd 70 09/01/17 15:19

71

1212014

núm.

any

Journal of Roman Archaeology, Suplementary Series 15, Ann Arbor, Michigan.

ChaVarría, A. 2001, “Poblamiento rural en el territorium de Tarraco durante la antigüedad tardía”, Arqueología y Territorio Medieval 8, Jaén, 55-76.

dominGo, J. A. 2007, “Els capitells tardoromans i altmedievals a Catalunya (segles IV-VIII dC)”, Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics XVIII, 175-187.

dupré, X. 1987, “Els monuments funeraris”, Guia Arqueològica Tarraconense. Tarragona, 153-160.

dupré, X. 1996, “Els monuments funeraris”, El Codony 9, Vilallonga del Camp, 4-5.

dupré, X.; JuLià, M. 1984, “Un edifici de planta basilical a Vilallonga del Camp (Tarragonès)”, Información Arqueológica 42, Barcelona, 58-61.

FeiJoó, M. 2013, “Poblament i cristianització al territori de Tàrraco durant l’antiguitat tardana”, Macias, J. M. i Muñoz, A. (ed.) Tarraco Christiana Ciuitas, Documenta 24, Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Tarragona, 199-212.

Girona, J. M. 1982, “Crònica del Trimestre”, Butlletí 19, Centre d’Estudis Alco-verencs, Alcover, 4-6.

JoVé F.; BarBarà, a. 1973, “Ampliació de la monografia històrica d’Alcover”, Història d’Alcover, Gràfiques Sant Jordi, Alcover, 37-150.

López, J. 2006, “El poblament rural del camp de Tarragona en època romana: assaig de síntesi”, Butlletí Arqueològic, èp. V, núm. 28, Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Tarragona, 97-135.

López, J. 2008, “El camp de Tarragona en temps dels romans”, Vergès, J. M. i López, J. (coord.), vol. 2: De la prehistòria a la fi del Món Antic, Roquer, S. i Navarro, Ll. (coord.) Valls i la seva història, Institut d’Estudis Vallencs, Valls, 329-351.

López, J.; piñoL, LL, 1995, “El món funerari en època tardana al Camp de Tar-ragona”, Butlletí Arqueològic, èp. V, núm. 17, Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Tarragona, 65-120.

maCias, J. M. 1999, La ceràmica comuna tardoantiga a Tàrraco. Anàlisi ti-pològica i històrica (segles V-VII). Tulcis. Monografies Tarraconenses 1, Tarragona.

Butlletí del CEA 2014.indd 71 09/01/17 15:19

72

1212014

núm.

any

maCias, J. M. 2005, “Els assentaments romans com a espai de residència: l’exemple del territorium de Tàrraco”, Cota Zero 20, Vic, 78-86.

maCias, J. M. 2014, “El territorio y la ciudad de Tarraco”, Pensabene, P. i Sfa-meni, C. (ed.) La villa restaurata e i nuovi studi sull’edilizia residenziale tardoantica, Edipuglia, Bari, 453-465.

maCias, J. M.; menChon, J.; muñoz, A. 1996, “Noves dades d’elements decorats d’arquitectura hispanovisigòtica a la província de Tarragona”, Butlletí Arqueològic, èp. V, 18, Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Tarra-gona, 97-122.

maCias, J. m.; morera, J.; oLesti, o.; teixeLL, i. 2013, “Crisi o invasió? Els Francs i la destrucció parcial de Tàrraco al s. III”, Vidal, J. i Antela, B. (ed.) Más allá de la batalla, la violencia contra la población en el mundo antiguo, Libros Pórtico, Zaragoza, 193-214.

massó, J. 1987, “El terme d’Alcover a l’Antiguitat”, a Alcover. Estat de la qüestió, Alcover, 37-56.

massó, J. 1997, “Alcover i la romanització del Camp de Tarragona”, a Alcover: una història, Alcover, 33-52.

massó, J. 2007, Les excavacions inèdites del Museu de Reus a Porpres i a Parets-Delgades 1934-1936, Fundació Privada Liber, Reus.

massó, J.; roiG, J. F. 2004, “Notes sobre un lot de gerres de ceràmica trobat a la pedrera de la Lloera”, Butlletí 107, Centre d’Estudis Alcoverencs, Alcover, 13-19.

menChon, J. 1992, “Arqueologia medieval a les comarques tarragonines, estat actual”, Acta Arqueològica de Tarragona 5, Tarragona, 1991-92, 7-30.

menChon, J. 2012, “Necròpolis de l’antiguitat tardana i alta edat mitjana a les comarques del Camp de Tarragona, Conca de Barberà i Priorat”, Molist, N. i Ripoll, G. (ed.), Arqueologia funerària al nord-est peninsular (segles VI-XII), Monografies d’Olèrdola 3.1, MAC, Barcelona, 125-154.

preVosti, M. 2010, “La ciutat de Tarraco entre nucli urbà i territori”, Prevosti, M. i Guitart, J. (dir.), Ager Tarraconensis. Vol. 1: Aspectes històrics i marc natural, Documenta 16, Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Tarragona, 25-111.

puiG i CadaFaLCh, J. 1931, “Monuments funeraris romans. Sepulcres d’Alcover”, Anuari. Institut d’Estudis Catalans VII, Barcelona, 88-90.

Butlletí del CEA 2014.indd 72 09/01/17 15:19

73

1212014

núm.

any

ramon, E. 1997, “Alcover i el seu entorn a l’època ibèrica”, Alcover. Una His-tòria, Centre d’Estudis Alcoverencs, Alcover, 19-32.

remoLà, J. A. 2000, Las ánforas tardo-antiguas en Tarraco (Hispania Tar-raconensis). Siglos IV-VII d.C, Instrumenta 7, Universitat de Barcelona. Barcelona.

remoLà, J. A. 2002, “Centcelles y las villae de Tarraco durante la antigüedad tardía, Arce, J. (ed.) Centcelles, el monumento tardorromano. Iconogra-fía y arquitectura, Roma, 97-112.

remoLà, J. A. 2007, El territori de Tarraco: vil·les romanes del camp de Tar-ragona, Tarragona.

roiG, J. F. 2001, “Inscripcions romanes sobre pedra d’Alcover”, Butlletí 95, Centre d’Estudis Alcoverencs, Alcover, 22-46.

roiG, J. F. 2007, “Darreres evidències d’època romana a l’actual terme d’Al-cover: el camí del Molí i el Vila-sec”, Butlletí 114, Centre d’Estudis Alcove-rencs, Alcover, 45-60.

roiG, J. F. 2013, La figlina del Vila-sec (Alcover, Alt Camp): un centre de pro-ducció ceràmica de l’Ager Tarraconensis. Tesi doctoral inèdita. Tarragona.

sentís, C. 2008, “El mausoleu romà de les Roques Roges”, Vergès, J. M. i López, J. (coord.), vol. 2: De la prehistòria a la fi del Món Antic, Roquer, S. i Navarro, LL. (coord.) Valls i la seva història, Institut d’Estudis Vallencs, Valls, 393.

sentís, C. 2009, “El mausoleu romà d’Alcover”, Quaderns de Vilaniu 56, Insti-tut d’Estudis Vallencs, Valls, 37-40.

VaLLVerdú, J.; oLLé, A. 1998, “Excavacions a la vil·la romana de Paret Delgada”, CES Informació. Revista del Centre d’Estudis Selvatans 11, La Selva del Camp, 4-7.

VerGès, J. M. 1996, “El seguiment arqueològic de la construcció del gasoducte de Gas Tarraconense, S.A. entre el Morell i el Pla de Santa Maria”, Qua-derns de Vilaniu 29, Institut d’Estudis Vallencs, Valls, 85-89.

VerGès, J. M.; zaraGoza, J. 1996, “Les tombes de “caixa de lloses” i l’hàbitat medieval de mas de Llaneta (Alcover)”, Quaderns de Vilaniu 29, Institut d’Estudis Vallencs. Valls, 43-52.

VidaL, C. 1897, Alcover. Monografia històrica, La Saura, Alcover. [Reedició, amb grafia normalitzada: Alcover, 1973].

Butlletí del CEA 2014.indd 73 09/01/17 15:19