JOSEP M. CADENA

Homenatgedels Artistes C a t a l a n s

♦Barce lona

Andreu Avel · l í Ar t í s iTomàs. Barcelona, 1908.Periodista i comediògraf que utilitza el pseudònim de Sempronio. Col·laborà a la “Revista de Catalunya” i, després del 1939, al “Diario de Barcelona” i a “Destino”. Fou el primer director de “Tele-exprés” (1964) i, a partir del 1966, dirigí “Tele-estel”, primer setmanari català autoritzat d’ençà de la guerra fins el seu tancament (1970). Ha estrenat alguna comèdia, com Els fugitius de la plaça Reial (1964), ha publicat novel·les i llibres: Retrats de Ramon Casas (1970), L’art de viure al dia (1970), Clar i català (1972), Aquella entremaliada Barcelona (1978) i Barcelona era una festa (1980). L’any 1972 l’Ajuntament de Barcelona el nomenà Cronista Oficial de la Ciutat.

♦Enciclopèdia Catalana

De la col·lecció♦de ll ibresDiàlegs a Barcelona

Josep M.Cadena-Josep Pernau.C o n v e r s a

transcrita per Xavier Febrés.1997

És com si a tu t’enviessin els quadres per fax perquè fessis la crítica de l’exposició. Tot arribarà, ja ho veuràs, t’enviaran els quadres per Internet.

♦Josep Pernau

Un grup d’ artistes plàstics i amics del periodista i crític d’art Josep M. Cadena, ens hem posat d’acord per oferir-li un acte d’homenatge i simpatia alhora, com a testimoni d’adhesió i reconeixement per la seva meritòria tasca en favor de l’art, així com també per la seva quotidiana dedicació a il.lustrar amb el seu comentari el fet artístic de la nostra ciutat. No hi seran representats tots els qui l’estimen i admiren, però només pretenem manifestar-li l’afecte d’un cercle d’ amics

Comissió Homenatge a Josep M. Cadena ♦Jordi Curós, Pere Falcó, Francesc Ferrando, Conxa Ibañez, Jordi Pausas i Maria del Carme F. Roglan.

JOSEP M. CADENA i CATALAN

crec que veure’s considerat crític d’art envaneixi a ningú. Parlo de persones entenimentades. I que posades a justificarse, de bell antuvi preguntaran: Què ès art? Ah; vet ací l’enorme qüestió! Què ès art? La humanitat s’ho pregunta, ofegada en un mar de dubtes. Així i tot, alguns sembla haver trobat la resposta. La definició de Milà i Fontanals era suggestiva: “L’art és l’harmonia vivent”, i adduía el model grec. L’harmonia sense la vida ès freda, morta. La vida sense harmonia no és bella, no és art. Ocorre que en el curs de la història i de manera alternativa, els artistes han pretès representar un cop la vida i un altre cop i per separat l’harmonia. Repassem, sinó, la seguida d’avantguardes fins arribar a l’actual postmodernitat. Ara, els artistes ens fan partíceps de llurs esforços per a presentar la sola vida. “I qui pinta, havent pintat Goya?”, em preguntava en una ocasió un altre pensador també de casa, Francesc Pujols, que posat a enyorar el compost vida-harmonia, m’amollà una sortida d’aquelles tan seves:“Néixer artista, ara, és una desgràcia”. S’esdevè tambè que l’art, avui, se li demanen miracles, i els titulats

JOSEP M. CADENA

NO

crítics d’art serien els sacerdots d’aquesta nova (i vella!) religió. Con-següentment priva aquella dita castellana de que cada maestrillo tiene su librillo i les escoles i les tendències es multipliquen fins a l’infinit. I la llibertat que reclamen els artistes, la persecució de la novetat, la pruïja de la invenció, la moda -en el sentit més vacu del mot- són factors vinguts a legitimar la transcrita sentència pujolsiana. I jo torno a demanar: Què és art? Consti que em reca reiterar la inte-rrogació quan simultàniament em disposo a parlar bé d’una persona tan entranyable com és Josep M.Cadena, ficat en aquestes trifulgues artístiques. I em doldria molt que ell no coincidís amb mi, que titllés de pseudotranscendentals, d’inoportunes i de pedants les meves re-flexions, els meus escrúpols respecte a la naturaleza de l’art... I pot ser que en Cadena tingui raó, com la tenen probablement tots els artistes ací representats, feliços d’haver nascut i de pertànyer a la galàxia de les Belles Arts que, com totes les galàxies, és un fenomen nebulós, de gran diversitat de formes, de contorns mal precisats. Aneu-li al darrera amb teories i definicions! Cal creure-hi com aquell qui diu a ulls clucs. És indispensable que cada artista trobi el seu corresponent cos estelar (i perdoneu-me el barroer llenguatge astronòmic), l’ésser posseïdor d’una sensibilitat idèntica a la seva.Aleshores, un escriptor com en Cadena, periodista cent per cent, interessat per l’actualitat ensems que covant una indiscutible passió pel passat, resulta que ni fet a mida per a informar als lectors adelerats que cerquen el «seu» artista, que apreuen una sensibilitat pariona a la d’ells. En Cadena, assabentat de tots els moviments, alhora que coneix i estima els solitaris, en les seves cròniques diríem que fa l’ullet a aquell que les llegeix, el guia pels laberíntics tombants d’alló que generalment és conegut per art. ¿Per què, llavors, aplicar el terme crític, necessàriament, a qui en la realitat té per funció fer de guia, de vigia o bé de guaita?I un altre mèrit, encara, el de beure en les fonts originals, no limitar la informació i el comentari a la crònica ùnicament de la capital. Fidel a aquell emblemàtic Catalunya-Ciutat de Gaziel, al nostre guaita no li importa el quilometratge, de la mateixa manera que no li detura l’ordinador la glòria generada per l’escandalosa publicitat que, camuflada de crítica, sol ser, en l’art, el nostre pa de cada dia.

Trempat, tafaner, savi, modèlic cap de casa, “bon vivant” a estones, en Cadena és una institució barcelonina. Cap assabentat se sorpren-drà, tenint en compte que el nostre home va nèixer a l’esquerra de l’Eixample, a escassos metres del carrer Aribau, en el veïnat que antany fou el nostre Barri llatí, pel qual es movien estudiants, pe-riodistes, pintors, llibreters de vell i de nou, relligadors de categoria, falsificadors de pintures, afeccionats al teatre i a l’esport, devots del cinema primitiu, clients de sales de billar i d’acadèmies de ball, cauts entrants i sortints de pisos posats a l’amor furtiu...Quan ell, en Cadena, llegeixi tot aixó, possiblement se’n rigui i, càustic, em repliqui: “Per a finalitzar motejant-me d’institució, no calia gastar tanta tinta en filosofia barata”.

Cronista Oficial de la Ciutat

Barcelona, 30 de gener de 2001

JOSEP M. CADENA i CATALAN

Barcelona, 30 de gener de l ’any 2001

♦ ABADAL, Anna M. d’ ♦ ADELA, R.D. ♦ AGUADÉ, Carme ♦ AGUILAR MORÉ, Ramón ♦ ALCALÁ, Manuel ♦ ALONSO EUGENIA,Carlos ♦ ALUMÀ, Jordi ♦ AMADIO, Vitorio ♦ ANDRÉS, Juan de ♦ ANDREU FRESQUET, Jordi♦ APARICI, Miquel♦ ARMENGOL, Emili♦ ASENSIO, J. Antonio♦ BAQUÉS, Josep♦ BARBADILLO, Lluís♦ BASSA, Carme♦ BAYÉS, Pilarin

♦ARTISTES

♦ BAYLINA, Clara♦ BLÁZQUEZ, Francisca♦ BLESA, Manuel♦ BORRÁS i BLANCAFORT,Pol♦ BRAVO, Conxa♦ BUDESCA, Joaquim♦ BUENO, Pascual♦ BURÓ DE GRACIA, C.♦ BUSOM, Simó♦ CABALLÉ JUANICO, Ll.♦ CABESTANY, Manuel R.♦ CAPITANI, Raúl♦ CARBONELL, Jaume♦ CARBONELL, Joan♦ CARBONELL, Xavier♦ CASALS, Albert♦ CASERO, Eustaquio♦ CASERO, Meritxell♦ CASTILLO, Xaro♦ CASTRO, Manuel♦ CESC♦ CODERCH, Narcís♦ COLLADO,Antoni♦ CORBERÓ, Xavier♦ CORMENZANA, Enric♦ COSTA BEIRO, Jesús♦ COUSELO, Luciano♦ CRUAÑAS, Josep♦ CUIXART, Modest♦ CURÓS, Jordi♦ DANÉSJORDI♦ DE LA TORRE, Carles♦ DESCARGA, Joan

♦ DÍEZ GIL, Pere♦ DOMENE, Quim ♦ DOMÉNECH i SÁNCHEZ,J.♦ DUCH, Artur♦ FACON, Nathalie♦ FALCÓ, Pere♦ FERRÀN, Mónica♦ FERRANDO, Francesc♦ FERRÉ VECIANA, Jordi ♦ FIGUERAS, Imma♦ FILELLA MUSET, Maria Josep♦ FONOLLOSA, Cristina♦ FONTANET SUREDA, J.M.♦ FRUCTUOSO, Agustín♦ GALLART, Lluïs ♦ GANNAU, M.♦ GARCÉS, Carme♦ GARCÍADELMÁS, Carles♦ GARCÍA MURO, M. Luisa♦ GARRIGA, Isabel♦ GIRONA, María♦ GÓMEZ, Caritat♦ GOMIS, Montse♦ GRAU GARRIGA, Josep♦ GRIERA, Rafael♦ GUEILBURT, Luis ♦ GUILERA VERGE, F. ♦ GÜTTMANN, Beatriz♦ HERVÁS AMEZCUA, Antonio♦ IBAÑEZ, Conxa♦ LADIS♦ LÓPEZ, Diego♦ LÓPEZ, Rosa

♦ LÓPEZ RIBALTA, Nuria♦ LLONGUERAS, Maite♦ MAINAR, Montserrat♦ MAÏS♦ MAMAE, Ghuty ♦ MARCONI, Marisa♦ MARCOS, Benito♦ MARCOS, Carmen♦ MARISCAL, Javier♦ MARTÍ ROM, Francesc♦ MARTÍN, Tomasa♦ MARTÍNEZ , Àngel♦ MARTÍNEZ, Remei♦ MARTÍNEZ LOZANO, Josep♦ MARTORELL, Carlos♦ MARTRÓ, Andreu♦ MASSANA, Carme♦ MATEO ROBLES, J.♦ MEDINA-CAMPENY, Xavier♦ MILLÀ, Mariona♦ MILLET i DOMÈNECH, R.♦ MIQUEL, Anna♦ MOJICA, Lourdes♦ MORATÓ ARAGONÉS,Josep♦ MOSCARDÓ, Josep♦ MOSCARDÓ, Ramón♦ MUNTANÉ, Juan Luis♦ MUÑOZ, Gloria♦ MUÑOZ TAVIRO, Antonio♦ MURILLO, Adelaida♦ NAVARRA PRUNA, M.Carme♦ NOÉ, Ramón♦ PAGANS MONTSALVATJE,J

♦ PARA VÁZQUEZ, Miguel A.♦ PARELLADA, Carme♦ PASQUALOTTO, Mario♦ PAUSAS, Jordi♦ PINELA♦ PLANA, Miquel♦ PLANELL, Carles♦ POMÉS, Josep♦ PORTOLÉS, Gabriel♦ PUJOL AVELLANA♦ PUJOL BOIRA, Ramón♦ PUJOL i GRAU, Joaquim♦ QUERALT, Joan♦ QUIM♦ RABAL, Anna♦ RAFECAS, Anna♦ RÁFOLS CASAMADA, Albert♦ RASET, Joan♦ REVERTER , Herminia♦ REY, Javier♦ RIBAS, Lluís ♦ RIERA, Amèlia♦ RIERA, Carme ♦ RIPOLL, Maruchi♦ RIU MARTÍ, M. Montse♦ RODON, Agnès♦ RODRIGUEZ, Gerardo♦ ROLLÁN, Jordi♦ ROMEU, Rafael♦ ROSELLÓ, María Jesús♦ ROURA, Lluís♦ ROURE, Jaume♦ ROVIRA, Toni

♦ RUESTES, Francesc♦ RUIZ GRIMA, Pere♦ SALA, Gerard♦ SALART, Jordi R.♦ SAMSÓ , Jordi♦ SÁNCHEZ DE SERDIO, J♦ SANCHÍS, Anna H.♦ SANGRÁ, Jaume♦ SARSANEDAS, Benet♦ SERRA, Carme♦ SERRA, Rosa♦ SILLUÉ, Francesc♦ SOLÉ , Carme♦ SOLER-JOVÉ, Joan♦ SOLER MESTRE, M. A.♦ SORIANO, Ferran♦ STÄMPFLI, Peter♦ SUBIRACHS, Josep Maria♦ TCHETVERIKOFF, Pierre ♦ TODÓ, Francesc♦ TORRAS, Montserrat♦ TORRES, Josefa♦ TORTRAS, Núria ♦ TRAN, Humberto♦ URBÓN, Jordi♦ URGELL, Susagna♦ VALENZUELA, María♦ VALLS, María♦ VALLÈS, Romà♦ VELA, Matilde ♦ VENTURA JULIÀ, Pere♦ VERDAGUER, Josep♦ VERDÚ, Flor

♦ VILÀ, Miquel♦ VILA i CLOSES, Josep♦ VILA DELCLÓS, E. J.♦ VILA SURIGUÉ, A.♦ VILADECANS, Joan Pere♦ VILAGRASA, Mateo ♦ VILARRUBIAS, Teresa♦ VILASÍS, Andreu♦ VILASÍS-CAPALLEJA, Francesc♦ VIVES YLLA, Núria♦ WANHA-AHO, HANNELE E.♦ XAUS♦ YMBERNON, David♦ ZAERA, Mamen♦ ZAFRA, Maria José♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦

Periodista, historiador i crític d’Art

Josep M.Cadena i Catalan neix a Barcelona, un divendres 6 de setembre de l’any1935.A l’Espanya d’aquell temps governa la Segona República, i Lluís Companys presideix la Ge-neralitat de Catalunya.Fill únic de Josep M. Cadena i Estradera, funcionari de la Generalitat de Catalunya i de Maria Lluïsa Catalan i Soler, mestressa de casa i modista. La familia vivía en un pis de l’esquerra de l´Eixample barceloní, al xamfrà de Muntaner i Provença.Gairebé al final de la guerra civil, el pare s’incorporà a l’exèrcit republicà i acabada la guerra anà cap a l’exili, essent internat en un camp de concentració a França. De retorn a Barcelona és detingut i acusat per falsos càrrecs, passà prop de dos anys a la presó. Mentrestant, la seva família hagué de continuar vivint com si res no passés. El petit Josep M. descobreix als quatre anys el català escrit mitjançant un exemplar d’En Patufet, que li dóna l’àvia materna perquè s’entretingui.El castellà ja el sap llegir perquè és l’idioma que Po

rtad

a d’

En

Patu

fet.

li ensenyen les monges al col.legi on va a classe. La seva infantesa és més aviat solitària amb pocs, però bons amics. Degut a una curta malaltia pulmonar es veu obligat a romandre al llit durant uns mesos. És llavors quan es manifesta la seva passió per la lectura, que es bolca en la literatura en llengua castellana, perquè són les obres que arriben al seu abast, tret d’algunes de la biblioteca familiar, com per exemple, Valentina i Eva, de Carles Solde-vila, Polítics catalans d´Antoni Rovira i Virgili i L’Auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol.Cursa el batxillerat al col.legi de San Miguel de Misioneros del Sagrado Corazón, al carrer Ros-selló/Muntaner, prop de casa seva. Treu bones notes, sobretot en lletres, com Història i Litera-tura. Quan arriba a l’edat militar, com la majoria dels joves de l’època, coneix la ciutat africana de Ceuta, on va fer el servei a la pàtria.Tornat a Barcelona, comença la carrera de Dret. Fa els tres primers cursos, però abando-na els estudis per necessitats econòmiques de la familia.El 1955 decideix estudiar Periodisme, i passa l’exàmen d’ingrés a l’Escola Oficial de Periodis-me. Pot fer els dos primers cursos a Barcelona, però el tercer cal anar a Madrid forçosament. Durant la seva estada a la capital, ho aprofita per fer pràctiques a l’agència de notícies EFE. El 1958 es treu el carnet de periodista i s’inscriu al «Registro Oficial de Periodistas» per poder exercir la professió.Ja retornat a Barcelona l’any 1960, entra com a redactor a la Delegació a Catalunya de l’esmentada agència EFE. Aquells eren temps de penúria econòmica en general. No hi havia gaires diaris i els pocs, mancaven de molts mi-tjans tècnics i pràctics. Les notícies d’Efe es repartien amb bicicleta.

El j

ove

reda

ctor

de

l’age

ncia

Efe

Façana de l’edifici Diario de Barcelona

L’any 1961, mentre continúa treballant a l’agència EFE, entra com a redactor al «Diario de Barcelona», avui desaparegut. Aquest diari fou el més antic de la Península Ibérica i un dels més veterans d’Europa. Molt aviat, se li encarre-guen escrits d’opinió sobre l’actualitat ciutadana i pot exercir i manifestar-se com a crític agut. Amb el seu company Félix Tejada comparteix una secció diària, la qual signada «Chaflán», li permet de fer comentaris, cada cop més irònics, sobre l’activitat municipal. Inesperadament, una selecció d’aquests articles aconsegueix el Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme.La seva inquietud periodística el fa assistir com a informador a la constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona, i remarcada la seva persona, la po-licia demana que sigui sancionat.Col.labora en la fundació del Grup Democràtic de Periodistes, organització clandestina que tre-balla per obrir espais informatius i de comentari a favor de les forces democràtiques en general i de la cultura catalana en particular. Una de les prioritats del Grup és promoure candidatures d’oposició a les eleccions de l’Associació de la Premsa, les quals, malgrat perdre-les, ajuden a la reflexió.Santiago Nadal llavors president de l’Associació el crida perquè s’integri a la directiva juntament amb Pere Oriol Costa, representant al Grup. Com a directiu de l’Entitat en Josep M. pro-mou i aconsegueix l’eliminació d’alguns signes feixistes del local social.Treballa insistint en la reconciliació professional i participa molt activament en l’Assemblea de la «Federación de Asociaciones de la Pren-sa de España», perquè siguin reconeguts els drets laborals i de jubilació d’una cinquantena d’antics periodistes sancionars amb motiu de

Redacció del Diario de Barcelona, 1970

la guerra civil espanyola i puguin ingressar a l’Associació.Cercant llibres i documents per biblioteques, arxius i llibreries de vell, coneix a la jove Carme, filla del senyor Caparrós llibreter de l’Eixample barcelonés. En Josep M. Cadena i Catalan i Na Carme Caparrós i Lisbona es casen el 19 de maig del 1968 i d’aquesta unió en són fruit, en Jordi nascut el 1970 i en Oriol nat el 1973.Dins l’etapa del setembre 1969 a l’abril del 1975, en la secció «Gentes de pluma y lápiz» del suplement setmanal del Diario de Barcelona, escriu sobre la vida i l’obra d’artistes oblidats o bé no reconeguts en la seva època: Calsina, Eusebi Planas, Figueras, Brunet, Rafael Benet, Fco. Pujol, Opisso, Apa, Lola Anglada, Soler-Jové, Busom...Fou secretari tècnic i director de la publicació setmanal «Hoja del Lunes» en la seva darrera etapa. Participa activament en la conversió de les associacions de premsa catalana del Col.legi de Periodistes de Catalunya .L’any 1976, durant el procés de fundació del diari «AVUI» accepta signar la necessària petició, com a director proposat per Premsa Catalana. Aconseguit el difícil permís, accepta la sots-direcció del diari amb Josep Fauli com a director. Els moments són, però molt difícils. Poc temps després de la sortida del diari és acomiadat el director, essent substituït per Jordi Maluquer. En Cadena, que estava dins el consell d’administració, accepta continuar en el seu lloc per tal de fer un servei a mantenir allò que representa el diari com expressió unitària de la Catalunya democràtica.Ell creu que totes les forces polítiques i socials catalanes han de ser escoltades i aquesta enèr-gica postura li crea moltes i serioses dificultats. A finals de l’any 1978 és acomiadat.

La Chunga i Josep M.Cadena

Josep M.Cadena en el seu despaitx

Josep M.Cadena i Josep Pernau. El Periódico,1997

L’any 1982 el crida «El Periódico de Cataluña», en el qual segueix treballant. Realitza en aquest diari diverses tasques, com comentarista, edito-rialista, cap de comarques, redactor en cap de cultura i crític d’art.«El Periódico de Cataluña» diari de major difusió a Catalunya i un dels primers diaris d’Espanya, s’edita actualment també en català i forma part de l’important ventall de publica-cions d’un dels grups editorials més importants d’Europa.En Josep M. Cadena ha publicat més de cinc mil articles sobre temes d’actualitat, crítiques i comentaris d’art, així com també extenses mo-nografies d’artistes plàstics actuals. Ha participat en la preparació i presentació d’exposicions importants i en la redacció d’articles puntuals per a diverses obres i enciclopèdies. La seva tasca periodística sempre va acom-panyada per la seva passió vers la investigació històrica de la premsa catalana. Entre els seus premis periodístics hi figura el Joan Mañé i Fla-quer, per un estudi sobre la premsa humorística de Barcelona al segle XIX.Ha estat professor d’Història del Periodisme a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona.És autor de nombrosos llibres de crítica d’art, d’història general, i de història del periodisme. Igualment és posseïdor d’una àmplia biblioteca particular de més de 12.000 volums. Col.labora-dor en multitud de programes de ràdio, televisió, i molts esdeveniments artístics. Forma part del Senat Ciutadà de Barcelona 2004, organit-zat per l’ Ajuntament de la ciutat. És Patró President de la Fundació Xavier Nogués i també és Patró de la Fundació Rafael Benet.

Cre

u Sa

nt Jo

rdi

El 1995 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per la seva tasca en el món de l’art. En el diploma de concessió es remarquen els seus mèrits per “el seu esperit incisiu i per les novetats erudites que contenen les seves crítiques”.

Vicenç Martínez Tudón

1964♦Sitges. Fiestas de Invierno, VI Rallye de111 Coches de Época, 9 de febrero. Edita la 111 Societat Foment del Turisme Sitges , 60 p.1969♦Suplements del “Diario de Barcelona”, sobre il·lustradors i dibuixants catalans. 111 S’edità setmanalment fins a l’abril de 1975.1974♦Exposición Junceda: Catálogo bibliográ- 111 fico y estudio preliminar. INLE, 107 p. 111 XIV Semana Nacional del Libro Infantil

y Juvenil. Sala de “El Tinell”, Barcelona.1977♦100 anys de premsa sitgetana (1877-1977). 111 Biblioteca Popular Santiago Rusiñol.Sitges.1977♦Exposición Llaverias.Antiguo Hospital Sta.Cruz y S.Pablo, Barcelona. Catálogo,111 presentación, ensayo bibliográfico y crítico. INLE, 39 p. En el marco de la XVII111 Semana Nal. del libro Intantil y Juvenil. 1979♦Exposición Ricardo Opisso: 1886-1966. 1111 Catálogo bibliográfico y ensayo biográfi- 111 co crítico. INLE. 47 p. Barcelona. XIX 111 Semana Nal. del Libro Infantil y Juvenil.

1980♦Opisso, 1880-1966. Catàleg de l’exposició de l’Ajuntament de Barcelona. 39 p.1986♦Opisso. Edita Nou Art Thor. Barcelona.111 Número 47 Col·lecció Gent Nostra. 50p.1987♦Apel·les Mestres.Vist i sentit: bons mots i mals mots/anecdotari d’Apel·les Mestres.111 Editorial Millà. Barcelona,204p.17cm1989♦505 fets bàsics de Catalunya. Pròleg de 111 Josep Maria Ainaud. Edicions de La111 Campana. 3a ed. Barcelona. 297p. 24 cm1990♦Dibuixos Soler-Jové. El Circ. Memorial111 Charlie Rivel, Col·lecció Els quaderns de 111 la Punta. Edita Art Dama,Calafell. 45 p.1990♦Josep Simont: 1875-1968. Catàleg de les exposicions de les Sales Vayreda i Sala111 Artur Ramon, Barcelona. 43p. il. 26 cm1990♦Lluis Companys. Trajectòria d’un presi dent. Varis autors. Edita L’Avenç. Número 10 de la seva Col·lecció Clio, 200 p1991♦Els alcaldes de Barcelona en caricatura, de Rius i Taulet a Maragall. Col·lecció Humor 10 Sàtira.150 p. Ed. LaCampana.Barcelona1991♦Quaranta anys de la Fira del Llibre111 d’Ocasió, Antic i Modern. Retrats de Simó111 Busom. Edita Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya. Barcelona, 180 p. 38 cm1995♦Article Il·lustradors a Catalunya. 1841-111 1939. Nadala de Fundació Jaume I. 120 p.1996♦El Llibre d’or de Catalunya: un segle en imatges. Edita El Periódico de Catalunya, Barcelona.Col·lecció de 240 làmi nes, amb 60 entregues amb el diari, 217p.1997♦Josep M Cadena -Josep Pernau. Conversa transcrita per Xavier Febrés. Col·lecció111 Diàlegs a Barcelona. número 55. Editat per l’Ajuntament de Barcelona, 108p.

1997♦D’Ivori, la màgia de la il· lustració. Per111 Josep M.Cadena, Montserrat Castillo, Pilar Vélez. Ajuntament Barcelona. Número 2 de la Col. El Traç que alliçona.199p.1997♦“Barcelona-Madrid 1898-1998”, Catàleg de l’exposició den el CCCB.Textos de varis 111 autors. Editat per el CCCB i l’Institut111 d’Edicions Diputació de Barcelona. 256 p.1998♦“Fets cabdals de la història de Catalunya” Edita Cercle de Lectors,Barcelona 160 p. 1999♦ Article “Junceda i Apa en el record d’un nen”. Revista Faristol, març, número 33111 Consell Català Llibre per a Infants i Joves.

Foto

: Arx

iu E

xpog

uia

V. Martínez, matrimoni Josep M.Cadena-Caparrós♦Galeria d’Art Roglan,2000

Josep M.Cadena, Paulina Schumann, Lluís Raluy i Carme Caparròs ♦1997

Foto

: Ros

a C

imor

ra

Foto

: Arx

iu S

oler

-Jové

Josep M.Cadena, Joan Brossa i Josep Guinovart amb un grup d’amics ♦1996

Josep M.Cadena ♦Barcelona, novembre de l’any 2000.

Foto

: Mar

iona

Mill

à

Soler-Jové, Josep M.Cadena,Carme F.Roglan i Andreu Martró♦Fira del Dibuix,1993

Foto

: Arx

iu G

aler

ía R

ogla

n

Agraïm la col·laboració de totes les persones que han participat en la realització d’aquest acte, es-pecialment a Carme Caparrós de Cadena, per les fotos de l’àlbum familiar, a Joan Soler-Jové per la maquetació i disseny, i a Vicenç Martínez Tudón, per la realització d’aquest opuscle.S’ha acabà de imprimir el dia de Sant Francesc de Sales, festa pa-tronal dels periodistes, el dimecres dia vint-i-quatre de gener de l’any dos-mil-u♦Barcelona

Homenatge a Josep M. Cadena. Edita♦Vicenç Martínez i Tudón. Texte♦Andreu Avel·lí Artís “Sempronio”. ♦Dades biogràfi-ques Vicenç Martínez i Tudón. ♦Assessorament lingüístic de María C. Cugueró de Blasco. ♦Fotografies, Arxius de Pilar Aymerich, J.M.Cadena-Caparrós, Mariona Millà, Expoguia. ♦Dissenyat per Joan Soler-Jové. ♦Dipòsit legal núm. B-4538/2001♦Imprimeix Gramagraf, SCCL.

Joan Soler-Jové, neix a Barcelona, 1934. Fill del pintor Ramón Soler Liró, estudia dibuix artístic i del natural a la “Llotja”, sempre amb l’orientació del seu pare. És dona a conèixer com pintor a l’any 1950. Col·labora a publicacions, diaris i revistes. Il·lustra i crea diversos llibres. Enamorat del Circ , és dels que millor descriu la realitat màgica d’aquest espectacle. Soler-Jové busca la màxima simplicitat en la línia i la major emoció en el contingut.Darrerament resideix a Sitges, on crea la col·lecció “Els quaderns de La Punta”.

TALLER DE MARCS•GALERIA D’ART

www.expo-guia.comGuia d’ exposicions d’Art i Cultura