Embed Size (px)
Citation preview
nº9A
Revista gratuïta
SabadellComerç de proximitat
juliol 2013
Revista digital del comerç de Sabadell
Vacances : lluny, o no
núm. 9 juliol 2013
SabadellComerç de proximitatA pàg.
2Vacances : lluny, o no
EN PORTADA
SabadellBotigues.com
Dispersos per tot Catalunya, hi ha nombrosos pobles que conserven magnífics centres històrics i conjunts medievals. Als que faig referencia a continuació, destaquen per el seu increïble estat de conservació. Parlem de pobles congelats en el medioevo, amb els seus carrers empedrats, arcs, balcons de pedra o finestres ogivals. Són petits, alguns d’ells, amb prou feines uns 100 habitants, altres més coneguts i visitats a nivell turístic, però tots, plens de racons encantadors que ens transporten diversos segles enrere. Cinc integrants infaltables per a una llista que podria transformar-se en una bona ruta de passeig.
Peratallada. Un poble reconegut com a conjunt històric Potser, sigui un dels conjunts medievals més intactes i complets de la zona. Peratallada pertany al municipi de Forallac, i va ser declarat precisament com Conjunt Històric-Artístic pel seu nivell de conservació, una població que va créixer al voltant d’un castell, encara que no tant com per perdre la seva essència, afortunadament. La fotogènia i el “viatge en el temps” està assegurat.
Foto:Jose Manuel Mota
núm. 9 juliol 2013
SabadellComerç de proximitatA pàg.
3
SabadellBotigues.com
EN PORTADA
Rupit. Una relíquia medieval a la província de Barcelona Les fotos pertanyen a Rupit, que al costat de Pruit integren un municipi a la comarca d’Osona. Nascut al voltant d’una església i castell, és un dels pobles medievals més ben conservats de la província de Barcelona.
Foto: J. Enric Foto: J. Enric
Si vols col·laborar amb nosaltres , envia el teus comentaris, notes i/o aportacions a [email protected] .
Si tens un establiment i vols apareixer a la revista , demana’ns informació [email protected]
!
núm. 9 juliol 2013
SabadellComerç de proximitatA pàg.
4
SabadellBotigues.com
EN PORTADA
La creativitat és la clau per capgirar les coses
Besalu .Un poble de pel·lículaPotser un dels pobles medievals més famosos de tot Espanya, pel seu entorn, el seu magnífic aspecte i el seu grau de conservació. Besalú es troba a la comarca de la Garrotxa, Girona, i és evidentment, un altre dels conjunts medievals més ben conservats de Catalunya.
Foto: Jorge Franganillo
Foto: Jordi CerdáFoto:Santi
Taller de Marketing
núm. 9 juliol 2013
SabadellComerç de proximitatA pàg.
5
SabadellBotigues.com
EN PORTADA
Monells (Girona). Un poble congelat en el medioevoMonells créixer entorn de l’antic castell, encara que avui només queda d’ell la muralla. Antigament, va ser un important mercat que li va donar suport a un poble conservat fins avui, per convertir-se al turisme. El municipi s’integra com Cruïlles, Monells i Sant Sadurní i està a Girona.
Foto: Jennifer Woodar Maderazo
Una joia medieval prop de la costa (Pals)A la comarca del Baix Empordà es troba Pals, una altra de les joies medievals més boniques de Catalunya. El seu centre històric destaca per la seva torre romànica amb gairebé nou segles d’història, però a més, el call, la seva muralla, torres defensives, places i miradors amb vistes magnífiques.
Foto: Freebird Foto: Noemí Galera
Foto: Nuria
núm. 9 juliol 2013
SabadellComerç de proximitatA pàg.
6
SabadellBotigues.com
Anar Al Pirineu CatalàEl Pirineu Català és sobretot i sobretot bellesa, un racó paradisíac únic, on la natura ha escampat sense regatejar a mans plenes tots els millors encants de la creació, combinant a la perfecció el salvatgisme de l’alta muntanya amb els més bucòlics i encisadors paisatges del nostre Pirineu.
Bressol de cultures i espai de pervivència de vells costums i tradicions, els Pirineus són el destí ideal per a relaxar-se i assaborir tranquil·lament les essències d’una terra encara autèntica.
Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant MauriciSituat en ple Pirineu, Aigüestortes ofereix al visitant més de quaranta mil hectàrees de natura, boscos i prats magnífics, imponents cims nevats i la zona lacustre més important del sud d’Europa, amb més de 200 llacs.
Parc Natural de l’Alt PirineuCreat a l’agost del 2003, el Parc de l’Alt Pirineu supera les seixanta mil hectàrees d’extensió. Repartit entre les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell conserva els últims boscos primigenis de la serralada i una fauna i flora excepcionals.
Parc Natural del Cadí-MoixeróAmb una superfície de 41.342 hectàrees, aquest parc comprèn les serres del Cadí, de Moixer i el Paratge Natural d’Interès Nacional del Massís del Pedraforca. La diversitat geològica, la vegetació i la fauna són els seus principals atractius.
Massís del PedraforcaSituat als Prepirineus, el tipus de roca calcària, ocasiona un relleu abrupte. Els cingles de la part nord són particularment impressionants. El Pedraforca, de forma tan característica, és un dels símbols de l’excursionisme de Catalunya.Es tracta d’un parc de muntanya, situat entre els 800 m al fons de les valls i els 2.648 del Vulturó, de gran interès per la seva diversitat biològica, la vegetació i la fauna
Parc Natural del Cap de CreusEl primer parc maritimoterrestre de Catalunya protegeix la península del cap de Creus i el seu entorn marí. Situat a l’extrem oriental , el parc disposa de quatre reserves integrals i té una superfície de 10.813 hectàrees terrestres i 3.073 hectàrees marines.
Parc Natural dels Aiguamolls de l’EmpordàLa segona zona humida més important de Catalunya ocupa 4.800 hectàrees repartides entre nou municipis. Autèntic paradís ornitològic, destaquen les reserves integrals de l’illa de Caramany, les Llaunes i els Estanys.
Parc Natural Zona Volcànica de la GarrotxaLa regió volcànica més important de la península Ibèrica està formada per més de 40 volcans inactius, però no extingits, i una vintena de colades de lava. Alzinars, rouredes, fagedes i més d’un miler de plantes amb flor formen part d’aquest singular paisatge.
Les zones lacustres de la Val d’AranLa Vall d’Aran és una vall atlàntica travessada pel riu Garona que per les terres d’Aquitània i desemboca a Bordeus. Les muntanyes formen una barrera natural i el 30% de la seva superfície supera els 2.000 m d’altitud.
EN PORTADA
núm. 9 juliol 2013
SabadellComerç de proximitatA pàg.
7
SabadellBotigues.com
Celiaquia
SALUT
Tots els productes elaborats per a ells han de ser fets en un obrador que només treballin sense gluten perquè no hi hagi contaminació creuada ni traces.La malaltia celíaca o celiaquia (anomenada també intolerància al gluten), és una malaltia autoimmunitària, caracteritzada per una pèrdua total o parcial de les vellositats que recobreixen l’intestí prim que es produeix en persones amb predisposició genètica de totes les edats des de la primera infància endavant.
Els símptomes inclouen diarrea crònica, retard del creixement (en nens), i el cansament, però aquests poden estar absents, i s’han descrit símptomes en els altres sistemes d’òrgans.
Una part creixent dels diagnòstics es fan en persones asimptomàtiques com a resultat de més anàlisis. La malaltia celíaca és causada per una reacció a la gliadina, una prolamina (proteïna de gluten) present en el blat i en les proteïnes similars trobades en els cultius de les Triticeae (que inclou varietats, com ara l’ordi i el sègol). Després de l’exposició a la gliadina, i alguns altres prolamines, l’enzim modifica la proteïna, i el sistema immunològic fa una reacció creuada amb el teixit de l’intestí prim, provocant una reacció inflamatòria. Això porta a un truncament de les vellositats que recobreixen l’intestí prim (anomenada atròfia de les vellositats) que interfereix amb l’absorció de nutrients, pel fet que la vellositats intestinals són responsables de l’absorció.
Tot i que la malaltia és causada per una reacció a les proteïnes de blat, no és el mateix que l’al·lèrgia al blat.
Els estudis més recents demostren que aquesta malaltia afecta aproximadament 1 de cada 100 persones i actualment es considera que es tracta de la malaltia crònica intestinal més freqüent en el món occidental.
És important diagnosticar la malaltia celíaca aviat, abans que faci massa mal a l’intestí.
La dieta estricta sense gluten és l’únic tractament actual de la malaltia celíaca. En la majoria dels casos s’aconsegueix una recuperació total i permanent de la lesió intestinal, sempre que no es tornin a menjar aliments amb gluten. El règim sense gluten s’ha de seguir durant tota la vida, tant en pacients simptomàtics com asimptomàtics. La causa més freqüent de manca de resposta al tractament és l’incompliment de la dieta o la ingesta insospitada de petites quantitats de gluten.
Logo internacional.identifica els aliments lliures de gluten, sense TACC (blat, civada, ordi i sègol)
Plats precuinats per a celíacs
núm. 9 juliol 2013
SabadellComerç de proximitatA
PUBLICITAT
SALUT
pàg.
8
SabadellBotigues.com
És segur fer esport a l’estiu?Què és el cop de calor?És la conseqüència més greu de l’excés de temperatura corporal. És l’elevació de la temperatura corporal per sobre dels 40’5 º C - 41 º C durant períodes superiors a 10-15 minuts. Les conseqüències poden ser fatals i per tant ha de considerar-se com un quadre greu.
Com actuar davant d’un cop de calor?
El tractament ha d’anar encaminat a reduir la temperatura en un termini d’una hora. Si el tractament s’allarga en el temps sol originar un xoc i edema pulmonar o Traslladar l’afectat a l’ombra, i si es possible en un lloc fresc.
Avisar serveis mèdics immediatament.
Intentar baixar-li la temperatura refrescándole el front amb aigua freda, mullant la roba, submergint-lo en aigua tèbia (mai freda perquè podria produir una vasoconstricció molt perillosa), etc.
Consells pràctics per evitar el cop de calor
1. Adapta el teu horari per practicar exercici físic a primera hora del matí o a última de la tarda,
núm. 9 juliol 2013
SabadellComerç de proximitatA pàg.
9
SabadellBotigues.com
SALUT
evitant les hores de màxima radiació solar, és a dir de 12 a 16 h, quan els rajos solars arriben més perpendiculars a la superfície terrestre i per tant són més nocius.
2. Alleugereix la teva roba. Porta roba d’estiu en colors clars, lleugera i amb teixits que permetin la transpiració.
3. Protegeix el teu cap. No t’oblidis d’una gorra o visera per evitar que el cap es sobreescalfi. Ara hi ha models ultralleugers per practicar esport. Si la calor és molt intensa pots col·locar entre el cap i la gorra un mocador humit, o anar mullant els cabells i la gorra quan beguis.
4. Beu abans i durant. En esforços que durin més de 30’ tingues present beure aigua abans, durant i després de l’exercici físic (més endavant t’expliquem com). Ara pots trobar diversos sistemes per portar aigua en els teus entrenaments com cinturons amb bidons o motxilles d’aigua.
5. Planifica la teva ruta. En sortides a l’aire lliure de llarga durada pots seguir recorreguts que passin prop de fonts, però assegura’t abans que no estiguin seques o en males condicions. Per si de cas porta sempre una reserva d’aigua.
6. Passa’t al costat fosc. Si és possible busca recorreguts en ombra o almenys on la part final de l’entrenament sigui més airejada i menys assolellada.
7. No siguis “masoca”. Per molt que et vingui de gust, evita fer exercici quan la temperatura ambient superi els 35 º C i la humitat relativa sigui superior al 60%.
8. Digues no. Evita begudes alcohòliques (deshidraten i contenen moltes calories contribuint a elevar la calor corporal) i begudes amb cafeïna (estimulen l’organisme i tenen un efecte diürètic afavorint la pèrdua d’aigua).
9. Vigila amb els medicaments. Els antihistamínics i els antidepressius poden accelerar el procés de deshidratació. Aneu amb compte amb els antiinflamatoris orals perquè poden afectar el ronyó, especialment si vas a fer exercici més d’una hora.
10. Quan el vent bufa. En dies de molt vent és fàcil confiar-se perquè la temperatura corporal no puja fàcilment, però no oblidis que la deshidratació es produeix amb major rapidesa, perquè el vent afavoreix la ràpida evaporació de la suor.
Evita fer exercici quan la temperatura ambient superi els 35 º C i la humitat relativa sigui superior al 60%
Preparació:
Pas a pas:
Courem l’arròs en aigua amb sal i amb el safrà o colorant. Ho deixem un parell de minuts més del normal, perquè ens quedi una mica més fet sense arribar a estar passat.Ens ajudem amb un escorredor per eliminar l’aigua i posem l’arròs de nou en la cassola ja buida. Afegim un ou, els pèsols congelats, el julivert picat i molt formatge parmesà rallat. Barregem tot ben amb una cullera de pal i el fiquem a la nevera durant mínim 2 hores.Una vegada passades les dues hores com a mínim, l’arròs s’haurà refredat i es quedarà pegat més fàcilment.Agafem bastant arròs i ho estrenyem junt perquè quedi compactat. Li donem forma de bol i dins tirem una mica de salsa bolonyesa i un tros de mozzarella. Agafem més arròs i ho col.loquem damunt deixant la bolonyesa en el centre i fent una bola.La resta és arrebossar la bola com si fos una croqueta, primer en ou batut i després en pa rallat. Després ho fregim durant uns 5 minuts i ja tindrem uns arancinis perfectes amb la mozzarella fosa al centre.Es poden fer de mil maneres, aquesta és nomès una d’elles. La grandària és com la d’una taronja (arancia) d’aquí el seu nom, però també es poden fer una mica més petits.Es poden escalfar en el microones una estona després i queden boníssims.Una altra opció és utilitzar les sobres del risotto per fer boletes petites i servir-les com a picoteig.
Bon profit.
Arancinis
CUINA
ArròsPèsols congelatsFormatge parmesà rallat2 ousUn bon grapat de julivert picatPa rallat1 bola de MozzarellaSobres de salsa bolonyesaSafrà o colorant groc (opcional)
Ingredients:
núm. 9 juliol 2013
SabadellComerç de proximitatA
Alguna vegada el teu ratolí ha fet click AQUÍ?
Doncs hauria de fer-ho
PUBLICITAT
pàg.
10
SabadellBotigues.com
núm. 9 juliol 2013
SabadellComerç de proximitatA pàg.
11MASCOTES
Canari Història de la domesticació del canariEls canaris es van començar a criar en captivitat al segle XVII, a partir d’exemplars que els mariners espanyols van introduir a Europa. Els monjos van començar a criar-los, però, atès que només en venien els mascles, que són els que refilen, els canaris escassejaven i el seu preu va començar a augmentar. Finalment, els italians van aconseguir femelles i van començar a criar els ocells pel seu compte, fent-los molt populars i provocant-ne l’aparició de moltes varietats i la seva cria generalitzada per tota Europa. Avui dia, moltes llars tenen un o més canaris engabiats per tal de fruir del seu refilet.Aquests ocells es van utilitzar amb regularitat per a la detecció de monòxid de carboni o metà en les mines de carbó; uns quants canaris (o també altres petits ocells amb un metabolisme ràpid) s’introduïen a les noves galeries i, si deixaven de refilar o morien, significava que la galeria contenia gasos tòxics. Al Regne Unit, aquesta pràctica no es va deixar d’utilitzar fins al 1986.
Selecció artificialDes del segle XVII, i partint d’exemplars silvestres de plomatges amb colors gris-bruns a la part superior i groc-verdosos a la cara i parts inferiors, una perllongada i intensa selecció artificial dels criadors de tot el món va redundar en la creació d’un significatiu nombre de races, les que, atenint-nos a l’objectiu per al qual van ser dissenyades, els canaricultors les solen dividir en 3 grans grups: canaris de cant, canaris de color, i canaris de forma. El pacient encreuament selectiu ha donat origen als colors vius coneguts avui dia, entre els quals trobem el blanc pur, crema pàl·lid, marró, àgata, daurat, groc brillant, taronja, taronja-verdós, coure, vermell, negre o mosaic negre-marró, pastís, opalí, setí, gris, topazi, ònix, cobalt, jaspiat, etc. Mitjançant la combinació d’aquests colors, es generen centenars de colors de plomatges possibles.
Característiques
El canari silvestre és de colors bruns a la part superior i groc verdós a la cara i parts inferiors. És més gran i té menys contrast que altres ocells de la mateixa família, com el gafarró, i el seu plomatge és més gris i marró. Arriba fins als 13 cm de longitud. La seva esperança de vida en estat salvatge sol ser d’entre 5 i 10 anys, com a màxim.Encara que els canaris silvestres són de tons apagats, des del segle XVII s’ha creuat selectivament aquesta espècie en captivitat, donant origen als colors vius coneguts avui dia (blanc, taronja, coure, groc, etc.) presents en els canaris domèstics. De fet, el canari vermell va ser el primer animal creat mitjançant selecció genètica, introduint els tons vermells en el plomatge mitjançant l’encreuament amb el cardenalet.
Canari amb lipocroma vermell intens
les mascotes no són una joguina
núm. 9 juliol 2013
SabadellComerç de proximitatA pàg.
12
SabadellBotigues.com
DistribucióEl canari és endèmic de les illes Canàries, Açores i Madeira, a la regió de la Macaronèsia, a l’est de l’oceà Atlàntic. A les illes Canàries, és abundant a Tenerife, La Gomera, La Palma i El Hierro, però més local a Gran Canària, i rar a Lanzarote i Fuerteventura. És comú a Madeira igual que a Porto Santo i a les illes Desertes, s’ha registrat a les illes Salvatges. A les Açores és abundant a totes les illes.Habita en una àmplia varietat d’ecosistemes, des de boscos de pi i llorer fins a dunes de sorra. És més comú en àrees semiobertes amb arbres petits, com ara horts i bosquets. Es dóna freqüentment en hàbitats creats per l’home, com ara parcs i jardins. Es troba des del nivell del mar fins a
almenys una altitud de 760 m a Madeira, fins a 1.100 m a les Açores, i per sobre dels 1.500 m a les illes Canàries.
AlimentacióEn llibertat el canari s’alimenta a terra o entre la vegetació baixa, en general ho fa en esbarts. La seva dieta es compon principalment de llavors, com ara les de les males herbes, les de poàcies i fruits. També s’alimenta d’altres parts vegetals i de petits insectes. En captivitat el seu aliment es compon de llavors, verdures (enciam, carlota, bròquil) i fruita (poma). També és important, sobretot per als neonats, administrar pa amb llet i pasta de cria. A més necessiten aigua fresca cada dia. Durant la muda, hi ha un suplement comercial específic per a aquesta època el qual se li ha d’afegir a la barreja de costum. Durant la reproducció, una bona nutrició és essencial. S’ha de complementar amb ou de gallina, gelatina, pa ratllat, o trossos de galetes. També os de sípia, per proporcionar el calci necessari per a una correcta formació en l’abdomen de les femelles de les closques dels ous. Durant l’alimentació dels colomins se li aporten insectes vius, i una dieta tova rica en proteïnes, juntament amb llavors germinades. Necessita permanentment comptar amb aigua fresca per beure, la qual s’ha de canviar cada dia.
le
s m
as
co
te
s n
o s
ón
un
a j
og
uin
a
MASCOTES
les mascotes no són una joguina
Canari crestat
Canari de raça norwich.
núm. 9 juliol 2013
SabadellComerç de proximitatA pàg.
13
SabadellBotigues.com
Manteniment en captivitatPer la bellesa del seu plomatge, la estranyesa de les seves formes, i en especial per la qualitat del seu cant,
l’ús de canaris domèstics com a mascotes és una tradició que es manté durant segles, fent que el seu cant sigui part del paisatge acústic de gairebé totes les ciutats del món. És una au alegre i dòcil. Només els mascles presenten algunes disputes territorials durant l’època reproductivaS’han de tallar les ungles perquè sinó es pot fer mal. També és important mantenir l’animal en una gàbia neta i desinfectada, per això cal netejar-la sovint i utilitzar productes desinfectants especialitzats en aus per a evitar la propagació de bacteris i paràsits. La gàbia ha d’estar en llocs d’ombra i secs on la llum solar no doni amb molta intensitat. S’han d’evitar també els canvis bruscos de temperatura, ha de ser un lloc sec, fresc i protegit de temperatures extremes de fred o calor, i de corrents d’aire. Una mica de sol tot l’any
serà del seu gust, encara que en algunes regions càlides pot arribar a morir si estan en llocs assolellats sense una ombra filtrada. Ha de disposar d’un recipient per banyar-se. Un cop per setmana s’ha de netejar el fons de la gàbia perquè no emmalalteixi. Si se li aporta un niu obert, el canari preferirà dormir-hi.Una manera de controlar l’estat sanitari dels canaris domèstics és observar el color de les seves deposicions, havent de ser la matèria fecal d’un negre nítid, i l’orina, després d’assecar-se, d’un blanc os.
ReproduccióÉs difícil determinar el sexe dels canaris pel seu aspecte, la intensitat del color, o pel seu comportament. Una dada clau és que la majoria dels mascles canten i la majoria de les femelles no ho fan. En aproximar-se la primavera és possible observar alguns canvis físics que es presten com a ajuda. L’abdomen de la femella es torna més arrodonit.
Reproducció en llibertatEl canari és una au gregària que sovint nia en grups, amb cada parella defensant un territori petit. El niu és en forma de copa, i el construeixen sobre un arbre o arbust a una alçada superior a 160 cm del terra, més sovint a entre 3 a 4 m. Està ben amagat entre les fulles, sovint a l’extrem d’una branca. Està fet de fibres vegetals, herba, molsa i altres materials de plantes, i folrat amb materials suaus, com pèls i plomes. Els ous són dipositats entre gener i juliol a les illes Canàries, de març a juny, amb un pic d’abril i maig, a Madeira, i de març a juliol, amb un pic de maig i juny, a les Açores. Són de color blau pàl·lid o blau-verd amb taques violeta o vermelloses concentrades en l’extrem menys en punta. Cada niuada conté de 3 a 5 ous, aconseguint produir
MASCOTES
Canari gibber itàlic.
Canari en el seu niu.
les mascotes no són una joguina
núm. 9 juliol 2013
SabadellComerç de proximitatA pàg.
14
SabadellBotigues.com
amb èxit una mitjana de 2 a 3 cries per any. Els ous s’incuben durant de 13 a 14 dies i els pollets abandonen el niu després de 14 a 21 dies, amb més freqüència després de 15 a 17 dies.
Reproducció en captivitatEn general, en el canari domèstic s’activa el desig de reproduir-se quan la longitud del dia ronda aproximadament les 12 hores, Això passa de manera natural a la primavera, però pot ser induït a que passi abans a través de la il·luminació artificial i la calefacció.Es troba apte per a l’aparellament en complir els 7 mesos de vida, produint noves niuades fins a l’edat de 4 anys en el cas de les femelles, i 6 anys en el cas dels mascles.
Durant els últims dies d’hivern, es col·loca sola a una femella en una gàbia de cria, es divideix la gàbia pel mitg amb una reixeta o una xapa opaca i es col·loca un mascle al costat oposat a on va quedar la femella. Seguidament, se l’inclou en la secció d’aquesta última una base de niu i el material perquè el construeixi, el qual pot contenir arpillera, cotó, jute, paper de seda, fils, plomes, fibres vegetals, pèls humans o de qualsevol mamífer, etc. En trobar tan pròxim a la femella, el mascle cantarà contínuament i de manera potent i variada, tractant de seduir a la seva possible parella. Quan s’observa una resposta favorable de la femella, com ara l’acceptar que el mascle l’alimenti de bec a bec a través dels barrots, es podrà córrer la reixeta prou per permetre que el mascle vagi a l’altre sector. Si encara ella no es troba en zel segurament se succeiran baralles, de manera que caldrà dividir-la novament, i reprendre l’intent després d’un parell de dies, o quan ella tingui la major part del niu construït, pel que serà més probable que accepti al mascle. Si la femella ja es troba en aquest període, la parella no entrarà en conflicte i aviat s’iniciaran les muntes per part del mascle.Després d’uns 7 dies dels aparellaments, la femella comença a pondre, a un ritme d’un per dia, fins a totalitzar d’1 a 6 ous, generalment de 3 a 5, la grandària mitjana és de 19 mm de llarg per 15 mm d’ample. Com en posar el seu segon o tercer ou la femella comença a incubar, alguns criadors retiren els primers 2 o 3 ous i els reemplacen amb ous falsos, fets de plàstic o porcellana, els que només seran novament, trocats pels reals quan la postura s’hagi completat. Això provoca que els ous s’incubin de manera sincronitzada, eclosionant així tots alhora o en un període de poques hores, el que dóna una taxa de supervivència major a causa de la menor disparitat en la mida dels pollets, el que portaria aparellat que alguns puguin morir per gana o aixafament. Cal tenir en compte que en els primers dies els pollets gairebé dupliquen la seva grandària cada dia.El període d’incubació oscil·la entre 13 i 14 dies. Durant
MASCOTES
Colomins de canari en el niu.
Canari clapejat.
les mascotes no són una joguina
núm. 9 juliol 2013
SabadellComerç de proximitatA
PUBLICITAT
T’ajudem
a crear espais diferents
pàg.
15
SabadellBotigues.com
MASCOTES
aquest temps, generalment la femella es mantindrà sobre el niu per mantenir la calor indispensable perquè pugui madurar un colomí a cada ou. Si bé tot aquest procés una mica la debilita, serà el mascle el que li porti l’aliment fins al niu. Finalment els colomins trenquen la closca, estant cecs i gairebé nus de plomes, excepte una mica de plomissol al dors i el cap. El seu creixement és notable, ja que amb només de 18 a 20 dies de vida ja tenen una grandària similar al dels seus pares, totalment emplumats i recorrent el pis de la gàbia.Als 30 dies de vida ja poden menjar sols, per la qual cosa uns dies abans se’ls separa dels pares, amb l’objectiu que la mateixa parella faci una segona posta,
si és que ja no l’ha fet al niu desocupat, doncs pot atacar els colomins volantons. Es col·loca a aquests en una gàbia enganxada a la dels pares, de manera que aquests puguin acabar d’alimentar-se a través dels barrots.
Canari jaspiat.
les mascotes no són una joguina
núm. 9 juliol 2013
SabadellComerç de proximitatA pàg.
16
SabadellBotigues.com
Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club BandContinuant amb “Els 1001 discos que cal escoltar abans de morir”, en aquest nombre parlaré de Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band.Aquest album de The Beatles va ser considerat com un dels treballs que més han influenciat en la música realitzada posteriorment ; especialment en el rock i pop.Gravat en 1967 conté una relació de temes que mereixen uns minuts de relax i tranquil·litat per apreciar tots els matisos musicals.
La llista de temes és la següent:
Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club BandWith a Little Help from My FriendsLucy in the Sky With DiamondsGetting BetterFixing A HoleShe’s Leaving HomeBeing for the Benefit of Mr. Kite!Within You Without You When I’m Sixty-FourLovely RitaGood Morning Good MorningSgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band (Reprise)A Day In The LifeTotes les cançons escrites per John Lennon i Paul McCartney; excepte Within You Without You escrita per George Harrison.
En 13 cançons es porta al límit el concepte del rock, agregant orquestracions, instruments hindús, enregistraments tocats al revés i sons d’animals. Rock, music hall, balades, jazz i fins a música oriental es van barrejar en la realització de l’àlbum.
Breus comentaris sobre alguns els temes
Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band es la peça amb la que comença el disc. Al principi es pot escoltar les veus i comentaris d’un públic expectant que després aplaudeix els primers acords i i el contínua fent durant la cançó
With a Little Help from My Friends una peça cantada per Ringo Star ( una de les poques ). Mès tard un tal Joe Cocker va fer una versió al 1968, molt bona; una mica mes lenta i amb tocs blues rock.
Lucy in the Sky With Diamonds . La curiositat d’aquesta peça radica en el seu propi nom , ja que es va pensar que les inicials, que coincidien amb LSD, i la cançó que fa referència a un viatge, era una i nvitació al consum de LSD.
2ad
MÚSICA
núm. 9 juliol 2013
SabadellComerç de proximitatA pàg.
17
SabadellBotigues.com
Fins i tot una australopitecus femella trobada a Etiòpia el 1974 pel científic nord-americà Donald Johanson va rebre el nom de Lucy. Sembla ser que sonava a la ràdio la cançó dels Beatles el dia que l’esquelet fos descobert.
She’s Leaving Home .Una noia abandona casa seva per anar-se amb el seu xicot. A la setmana torna.
Being for the Benefit of Mr. Kite! , aquí es barregen clavicordis, òrgans, bateria, sons de fira i la veu nasal de Lennon.
Within You Without You de caracter hindú. George Harrison la interpreta amb el seu sitar acompanyat de violins.
When I’m Sixty-Four es una cançó que recorda temps anterior i que va ser gravada en aquest disc però que era interpretada asiduament a The Cavern.
A Day In The Life escrita basant-se en una sèrie de notícies aparegudes als diaris.
Curiositats
Molta gent va creure que la portada contenia un missatge ocult sobre la suposada mort de Paul McCartney, ja que en la part inferior d’ells semblava haver-hi una tomba adornada amb flors i un baix fet de flors mirant al costat esquerre ( el músic és esquerrà), i amb sol 3 cordes, la qual cosa significaria que faltava un Beatle. Moltes especulacions s’havien fet,signes com que a sobre el seu cap figurés el palmell d’una mà oberta, i en la contraportada estava donant l’esquena en senyal d’anar-se.
Una altra curiositat que desarma la polèmica entre The Beatles i els Stones és la figura d’un ninot en la part dreta amb una samarreta de ratlles i la inscripció : Welcome the Rollings Stones. Entre els rostres cèlebres de la portada es trobaven Marilyn Monroe, Marlon Brando, Edgar Allan Poe, Aleister Crowley, Bob Dylan, Oscar Wilde, Karl Marx, D.H. Lawrence, Ali,
Shirley Temple, Tarzan i ells mateixos anys abans.
Va ser el primer disc que incloïa les lletres de les cançons impreses a la carátula i , a més , un retallable amb insígnies i dibuixos perquè tots poguéssim ser del Club dels Cors Solitaris del Sergent Pepper’s.
MÚSICA
2ad
CULTUR-La primera burbuja especulativa de la historia
núm. 9 juliol 2013
illa
SabadellComerç de proximitatA pàg.
18
SabadellBotigues.com
Segons Charles Mackay en el seu llibre “Deliris Populars extraordinaris i la bogeria de multituds” (1814-1889), durant el segle XVII a Holanda, va sorgir la primera bombolla especulativa de la història, protagonitzat per les tulipes.
Les tulipes van arribar a Europa Occidental a la fi del segle XVI, i al principi no eren massa populars. No obstant això, després de veure’s afectades per un virus, van començar a sorgir una gran varietat de colors però amb un baix nivell de fecunditat.La pròspera situació econòmica a Holanda, derivada de la seva gran activitat comercial, va fer la resta, en els inicis del segle XVII, els bulbs de tulipa es van convertir en peces de col·leccionista.En la dècada de 1630, el panorama es va tornar embogit, amb un mercat de les tulipes cada vegada més actiu. Els preus ascendien
sense parar, aconseguint xifres desorbitades; en 1635 es van arribar a pagar 100.000 florins per 40 bulbs, i per un bulb de la preuada espècie Semper Augustus, es podien demanar 5.500 florins. L’ ingrés mitjà anual de la gent en aquests temps era de 150 florins
En aquesta situació generalitzada en tot el país, es va generar la il·lusió que sempre es guanyava al mercat de la tulipa. Independentment de quin preu es comprés, algú sempre estaria disposat a pagar més. Gents de totes les classes es van llançar a comprar bulbs de tulipa, desfent-se dels seus béns més bàsics, amb l’esperança de revendre’ls obtenint un benefici. Un mariner desconeixedor de les tulipes va ser empresonat després de menjar-se per error un bulb.
No obstant això, en algun moment a principis de 1637, alguns dels especuladors van detectar signes d’esgotament del mercat (per vegada primera no es va vendre una col·lecció exclusivísima de tulipes), i van decidir que era bon moment de vendre i sortir del mateix amb els seus guanys. Aquesta actitud es va contagiar ràpidament i el pànic es va apoderar del país. Els qui tenien bulbs en aquests moments, adquirits a preu d’or, es van trobar sense compradors. La situació no era millor pels quals havien comprat mitjançant un contracte de futurs: es veien obligats a comprar a un preu que ja no era el de mercat.
La situació era tal que el govern holandès tracte d’intervenir, establint unes normes que consideraven nuls els contractes realitzats a partir de novembre de 1636, i que establien que els contractes de futurs havien de ser satisfets amb un 10% de la quantitat establerta inicialment. No obstant això, aquestes mesures no van deixar content a ningú: els compradors es veien obligats a pagar per alguna cosa que ja no tenia valor, i els venedors havien de vendre a un preu menor que l’acorda’t.L’explosió de la bombolla va deixar, com sempre ocorre, vencedors i vençuts. Van vèncer aquells que es van sortir just abans de l’explosió, acumulant grans beneficis. Van perdre els qui havien liquidat el seu patrimoni per especular amb bulbs i al final es van quedar amb tulipes i sense casa. I va perdre el país, que durant anys es va veure sumit en una important depressió econòmica.
núm. 9 juliol 2013
SabadellComerç de proximitatA CULTUR-
illa
pàg.
19
SabadellBotigues.com
La trucada internacional d’auxili: S.O.S.El 10 de febrer de 1904 es va decidir utilitzar com a senyal de socors en les transmissions telegràfiques les inicials “CQD” (que se solien memoritzar com “Come Quickly, Distress” traduït “Vinguin Ràpid, Problemes”), el senyal va durar solament 2 anys ja que es va decidir canviar el codi en morse “— • — • — — • — — • •” per ” ••• — — — •••”, molt més senzill i amb un so molt més net, és
el SOS que tots coneixem.
Com els britànics són molt seus, van seguir utilitzant el CQD durant bastants més anys així, per exemple, en 1912 el primer senyal d’auxili que va llançar el Titànic va ser ” CQD CQD CQD de MGY MGY MGY. La meva posició corregida 41.46 N 50.14 W”. En aquest missatge, s’identificava amb el seu codi marítim (MGY) i transmetia els seus coordenades amb l’esperança de rebre ajuda.
Altres senyals d’urgència van ser per exemple XXX, amb la consideració de menys urgent que el SOS. El senyal TTT s’usava com a senyal de perill per advertir de gels propers, tempestes o altres problemes de navegació. Finalment la paraula MEDICO (en llengua espanyola) s’utilitzava quan un vaixell, sense metge a bord, necessitava que des d’un altre vaixell o des de terra li portessin un per solucionar algun problema en la tripulació. Amb l’arribada de les comunicacions sonores, es va canviar el SOS per “mayday, mayday, mayday” (tres vegades) una paraula derivada del francès “M’aidez” (Ajuda’m) i que en teoria és fàcilment per tots els pilots i personal de terra en una emergència.
Deixaràs que t’ho expliquin???Viu experiències úniques.
Alquiler de embarcacionescon y sin patrón
Costa Brava MallorcaMenorca IbizaFormentera LanzaroteFuerteventura Caribe
PUBLICITAT
núm. 9 juliol 2013
SabadellComerç de proximitatA pàg.
20
SabadellBotigues.com
La primera vaga en la històriaMalgrat que la creença més estesa assegura que les primeres vagues i manifestacions es van produir en l’època de la I Revolució Industrial, els antics egipcis van ser els primers que van posar en pràctica el dret a manifestar-se contra els seus capatassos per fer valer el seu treball i aconseguir millores laborals. En concret, la primera vaga de la història va tenir lloc fa ara 3265 anys, al novembre de l’any 1152 a. de C.
En aquest moment els artesans i obrers que treballaven en la construcció de la tomba de Ramsés III a la Vall dels Reis, es van manifestar amb una vaga per protestar pel retard en els seus pagaments. Les coses eren llavors molt diferents i els treballadors rebien el seu “salari” en espècies, la qual cosa suposava que els capatassos donaven als obrers menjar a canvi del seu treball. No obstant això, aquest mes de novembre, la captura de les provisions destinades als egipcis per part del governador de Tebas, enemic polític del faraó, va fer que els treballadors sofrissin un retard de 18 dies en el lliurament dels aliments.
Enfuriats per la situació i afeblits pel gana, els egipcis van decidir plantar-se. Van interrompre el seu treball, van abandonar les obres i es van dirigir cap al Rameseum, el temple funerari de Ramsés II per presentar les seves queixes al faraó. Encara que no van ser rebuts pel sobirà, se sap que els treballadors van mantenir negociacions amb els sacerdots del temple i que van aconseguir que els subministressin aliments. La seva manera de procedir no va ser fruit de l’atzar. Els egipcis es van dirigir al temple perquè allí es guardaven les reserves d’aliment. La por dels sacerdots al fet que els egipcis irrompessin en el magatzem per la força va ser, segons les cròniques de l’època recollides en un papir que avui es conserva en el Museu Egipci de Torí, el que va portar als sacerdots a claudicar davant els obrers als quals van lliurar, segons les cròniques, el pagament de quatre sacs de blat i un sac i mitg d’ordi.
Després de la consecució d’allò pel que havien lluitat, com qualsevol manifestant de l’actualitat, els egipcis van tornar al treball, finalitzant la construcció de la tomba de Ramsés III, en l’actualitat oberta al públic per a la seva contemplació a la Vall dels Reis.
CULTUR-illa
Per que es xoquen les copes en un brindis?Morir enverinat en l’edat mitjana era tan comú que era un símbol de confiança xocar les copes per esquitxar el líquid d’una copa a una altra i així demostrar que comparties la destinació de l’altre al moment de beure.
El nom dels carrersCIUTAT
Bosch i Cardellach, carrer de
núm. 9 juliol 2013
SabadellComerç de proximitatA pàg.
21
SabadellBotigues.com
Antoni Bosch i Cardellach (Sabadell, 12 de gener de 1758 - 25 de gener de 1829). Metge, historiador i arxiver.
Els seus pares eren paraires originaris de Terrassa que s’establiren al sabadellenc carrer de Gràcia, prop del portal on es venerava la marededéu trobada que donà nom al carrer.
Estudià als escolapis de Mataró i el 1774 cursà Filosofia al Col.legi Episcopal de Barcelona. S’hi estigué dos anys, compaginant les classes amb feines de mestre o de criat per mantenir-se. Decidit a ser metge, el 1776 es matriculà a la Universitat de Cervera per completar els estudis de Filosofia i el batxillerat i, com altres vegades, es mantingué fent de mestre de minyons.
Amb 20 anys se n’anà a València. Hi cursà els tres primers anys de Medicina i tingué accés a l’Arxiu de l’Arquebisbat, on dedicà els lleures a l’estudi de la història i la paleografia. Començà a exercir de metge a Bràfim, a l’Alt Camp, i a més de traduir obres mèdiques del francès, va escriure una memòria sobre una epidèmia de verola soferta per la vi la el 1787, el darrer any que Bosch hi residia.
A finals d’aquell mateix any es trasllada amb la família a Sabadell i s’instal.la a la casa veïna del seu pare. Es dedica a l’exercici de la medicina i a diversos estudis mèdics, i comença a escriure la “Memòria de les coses notables de la vila de Sabadell, 1787-1804”, que comprèn els anys en què va viure a la nostra ciutat.
Al 1791, satisfent una aspiració anhelada de temps, el consistori sabadellenc el nomenà secretari i arxiver de l’Ajuntament. Bosch portà a terme una encomiable tasca de recerca, ordenació, transcripció i catalogació de l’arxiu que, al seu torn, li permeté d’esbossar les “Memòries” i els “Anales de la Villa de Sabadell desde el año 987 hasta el de 1770”, la gran aportació de Bosch a la historiografia sabadellenca. El 25 de gener de 1929, centenari de la seva mort, l’Ajuntament de Sabadell, presidit per l’alcalde Relat, va acordar donar el nom de Bosch i Cardellach al carrer transversal de la Rambla que des de 1850 s’anomenava carrer d’en Bosch.
El carrer de Bosch i Cardellach a la dècada de 1970
la gent diu
núm. 9 juliol 2013
SabadellComerç de proximitatA
PUBLICITAT
pàg.
22
SabadellBotigues.com
Allà on el comandament és cobejat i disputat no pot haver bon govern ni regnarà la concòrdia.Plató (427 AC-347 AC) Filòsof grec
El futur està en mans del mestre d’escola.Victor Hugo (1802-1885) Novel·lista francès.
La pitjor veritat només costa un gran disgust. La millor mentida costa molts disgustos petits i al final, un disgust gran.Jacinto Benavente (1866-1954) Dramaturg espanyol.
Sense música la vida seria un error. Robert Browning (1812-1889) Poeta anglès.
www.tallerdemk.com [email protected]
SabadellBotigues.com
SabadellBotigues.com
nous a sabadellbotigues.com
núm. 9 juliol 2013
SabadellComerç de proximitatA pàg.
23Fitxes de les recents incorporacions a http://www.sabadellbotigues.comJa podeu trobar els seus productes, serveis, promocions i rebaixes penjades al portal
Si tens un establiment i vols aparèixer en Sabadellbotigues.com, envia’ns un logo, adreça, telèfon de contacte, mail i una petita descripció del teu negoci. Et donarem d’alta i podràs mostrar els teus productes.Enviaments a [email protected]
Si tienes un establecimiento y quieres aparecer en Sabadellbotigues.com , envianos un logo, dirección, telefono de contacto, mail y una pequeña descripción de tu negocio. Te daremos de alta y podrás mostrar tus productos.
Envios a [email protected]
Si tens un establiment i vols apareixer a la revista , demana’ns informació [email protected]
Promoció alta establiment/ Promoción alta establecimiento
Entre totsfem ciutat
Sabadell juliol 2013Disseny i maquetació: TALLER DE MARKETING
www.tallerdemk.com
SabadellComerç de proximitatA
SabadellBotigues.com
Revista gratuïta
juliol 2013
Revista digital del comerç de Sabadell
Si vols col·laborar amb nosaltres , envia el teus comentaris, notes i/o aportacions a [email protected] .
Si tens un establiment i vols apareixer a la revista , demana’ns informació [email protected]
Vols rebre la revista, vols que la rebi un amic? Subscripció gratuïta! !
