Juny 2011

Edició 2n i 3r trimestre 2010-11 La Guineu

1

Disseny portada: Anna Victòria.

EXCURSiONS PUTXiS,

iNDEFiNiTS i LLUNÀTiCS

COTiLLEOS

PASSATEMPS

EXCURSiÓ A LA NEU

La revista de l’Esplai Sant Jordi. Edició 2n i 3r trimestre 2010-11


2

EL CULEBROT

Excursió a la neuEXCURSIÓ DE PUTXIS I INDEFINITS A MONTJUÏC

COTILLEOS

CAMPAMENTS DE SETMANA SANTA

Lleure, evasió i educació

Excursió de Llunàtics

Fem un passeig pel Coll?

Passatemps

L’Editorialquest curs ja s’acaba, i hem volgut desplaçar el tradicional sopar de Sant Jordi a

final de curs, per què ens puguem acomiadar com cal. Aquest curs hem viscut

moltes experiències noves: nous monitors, un grup de grans que poc a poc va

madurant, un sopar amb pares, etc.

Però el millor està a punt d’arribar: les colònies d’estiu, on viurem experiències encara més

inoblidables!

Així doncs, us esperem a les colònies (i als dies que encara queden d’esplai). Pels que no

pugueu venir, és una llàstima, us desitgem molt bon estiu i fins el curs que bé!!

L’equip de monitors.

A


3

EL CULEBROTCinc passos. Quatre passos. Tres passos, s'apropa.Dos, em mira. Un, ja està aquí.- Ei, què fas aquí?- T'importa?- Clar que m'importa.-Ja, segur...- No em creus?- I per què t'hauria de creure? Mai t'ha importat elque a mi em passi...- Això no és veritat, tu sempre m'has importat.- No, a tu l'únic que t'ha importat sempre ha estat tumateix!- Per què penses això?- Em vas deixar per missatge instantani. No creusque és motiu suficient?- Ah, ho deies per això?- I per què sinó?- Mira, sé que vaig ser un idiota però el que volia noera fer-te mal.- A no? I què volies?- Estava confós, no sabia el que sentia o deixava desentir i no m'atrevia a dir-t’ho en persona.- I creus que era millor dir-m’ho per missatgeinstantani?- No! Ara sé que no!- Ara?- S. Perquè quan t'he vist, ho he recordat tot, elspassejos en moto, les converses, i també he recordatel que et vaig fer. Sé que vaig ser un “cabrón” però,sisplau, perdona'm.- No sé què dir, no tinc paraules.- T'entenc, però deixa’m que et demostri que vull

estar amb tu. Deixa’m que et demostri que encarat'estimo.- I com m'ho penses demostrar?- És una sorpresa, confia en mi. Quedem aquesta nit.Posa't guapa que jo et passo a buscar per casa. Viuson sempre, no?- Va dir rient-se amb aquella ironiaque des que l’havia conegut tant l’havia caracteritzat.- Guapa? Que passa que així no et semblo guapa?- Tu sempre em sembles guapa. Per mi, tu ets la noiamés guapa que hi ha a la meva vida.- Més et val. Sigues puntual.- Això no ho dubtis. Fins després doncs.- No es vaesperar a que contestés, es va girar i se’n va anar peron havia vingut.

Jo també me’n vaig anar cap a casa. M'havia depreparar. Seguia enfadada amb ell per tot el mal quem'havia fet però el que sentia per ell era unsentiment molt més fort, i si em demostrava que deveritat m'estimava i que no em faria mal mai més nodubtaria ni un moment en tornar a sortir amb ellper que si havia de ser sincera, mai havia sigut tanfeliç com quan havia estat amb ell.

A les nou vaig rebre un missatge, deia que mirés perla finestra. Vaig mirar i allà estava ell, recolzat en laseva moto de color negre que tant li agradava. Avegades, quan sortíem junts havia arribat a pensarque s'estimava més a la moto que a mi. A la mà teniaun lliri de color blanc, el meu preferit. Em va mirar iem va fer un gest perquè baixés.


4

Em vaig mirar al mirall per ultima vegada. Portavaposada una samarreta de tirants negre, una caigudalila a sobre i els pantalons negres arrapats quedavenbastant bé amb les botes grises. Vaig agafar lajaqueta negra del berska i vaig baixar les escales queportaven a la porta principal.

Em va saludar amb un petó a la galta, em va agafarper la cintura i em va pujar a la seva moto. Em vatapar els ulls abans de posar-me el casc. Li vaigpreguntar on em portava però ell va seguir amb elmisteri i no em va voler contestar.

Va estar una estona conduint, passant per diferentscarrers i parant a diferents semàfors, però per fi vaparar. Em va rodejar la cintura amb la seva mà i jo livaig passar el braç per l’espatlla. Amb compte, em vabaixar de la moto i em va fer caminar una mica.Quan em va destapar els ulls, em va sorprendre elque vaig veure. Estàvem als jardins de Montjuic, unlloc molt especial per nosaltres. Era on ens havíemconegut i on, després, ell m'havia demanat per sortir.Havia ficat un mantell al terra per poder-hi seure. Alcostat hi havia una bossa del McDonalds plena demenjar ràpid. Típic d'ell, era un expert en moltescoses, però no es podia dir que fos molt bon cuiner.Ens vam seure i vam estar parlant. Em va explicartot el que havia fet des que havíem tallat. Jol'escoltava, el mirava, em reia, semblava com si eltemps no hagués passat. Tornava a estar contenta. Elvaig interrompre, no volia que seguís, mes bé, nonecessita que seguís, ja havia escoltat tot el quenecessitava saber. Potser vaig anar massa de pressa,potser hauria d’haver deixat que es disculpés una

estona més, inclòs, a lo millor, no hauria estatmalament que patís una mica més, com ho vaig ferjo. No penseu malament, no és que sigui una malapersona, però és que una té el seu orgull, sabeu?Però, el que compta, és que el vaig interrompre,posant-li la mà a la boca. Ell va callar i se’m vaquedar mirant. Aquella mirada era única, càlida ibonica. Aquells ulls blaus feien que em desfés perdintre. Ell no sabia per què el feia callar i en la sevamirada i els seus gestos hi havia una mica de por.Por a que li digués que l'odiava i que mai elperdonaria pel que m'havia fet. Però no era així, jo livaig somriure, un somriure que a ell el va relaxar, emvaig apropar lentament fins que els nostres nassos esvan tocar punta amb punta. Vaig inclinar una micael cap i vaig tancar els ulls. Quan els nostres llavis esvan tocar, era com tornar a dir hola a algú que feiamolt temps que no veia i que trobava a faltar. Ensvam besar una bona estona, una molt bona estona.El temps passava al nostre voltant i a nosaltres noens importava, seguíem abraçats, junts, com sifóssim una sola persona.

Ell m'estimava, m'ho acabava de demostrar i jo maihavia deixat d'estimar-lo. Érem dos enamorats, dospersones felices. No pensàvem en el futur, el futur niens importava. Només teníem un objectiu, viure cadamoment com si fos l'últim.

Natàlia i Leire


5

Excursió a la neuls de l'esplai ens vam aixecarben d'hora per estar a laporta de l'esplai a les 7:00 h

del matí.Vam anar a buscar el tren i un copdins els nervis estaven a flor depell.Cada cop que vèiem una mica deneu ho celebràvem. Al baixar deltren vam començar a caminar perarribar al nostre destí: Llívia.Quan ja no podíem més, vam veurela casa on passaríem la nit i comsempre vam cantar eufòrics: Jasom aquí!

Després ens vam adonar que tot ihaver anat a una excursió a la“neu” no n'hi havia.

Ens van assignar les habitacions idesprés vam anar a un parc que hihavia al poble, on vam fer diversesactivitats , i sobretot ens ho vampassar molt bé.

Quan ja era fosc vam marxar a lacasa a sopar. Que bo que era elmenjar!Quan vam acabar l'activitat de nit eramolt tard, estàvem cansats i ens vamanar a dormir.

Al dia següent ens van despertard'hora i sense ganes vam haver detornar. Esperem amb moltes ganes iil·lusió la de l'any vinent, peròesperem que tingui neu!!

Anna Victòria.

E

Ànims que ja arribem!

Aquí hi ha una miqueta de neu...


6

EXCURSIÓ DE PUTXIS I INDEFINITS A MONTJUÏCEl passat dissabte 21 de maig, coincidint amb l'excursió dels

Llunàtics al Taga, els grups de Putxis i Indefinits van anar a passar eldia pels voltants de Montjuïc.

Per una banda, els Putxis havien rebutuna carta molt misteriosa de la reinaGertrudis en la qual hi havia uns dibuixosmolt estranys. Com que no entenien què voliadir tot allò, van decidir anar-la a veure alseu Castell a Montjuïc. Un cop allà, però, novan trobar la reina i després de moltinvestigar, van acabar descobrint que almissatge que havien rebut hi deia que la reinahavia estat segrestada!

D’altra banda, els Indefinits van recórrer la muntanya pelsdiferents llocs on elsvaren dir que havia passatun estafador, Herr Kaufmann,per veure si trobavenproves. Des de Pl. Espanya iamb l’ajuda de mapes vananar a llocs com laCasaramona, el Pavelló Miesvan der Rohe, el PobleEspanyol, on van ferdiverses fotos per tenirproves. Van escalar alrocòdrom de la Foixarda, vanpintar al MNAC i van cantar a la Font del gat. Finalment van arribar alCastell on es van trobar amb els Putxis. Després de dinar van anar ajugar al Parc de Joan Brossa, fent música i jugant a la tirolina i elstobogans.

Monitors de Putxis i Indefinits.


7

COTILLEOS A campaments dos llunàtics es van conèixer i entre cops i cops de peu va sorgir l'amor.

Les llunàtiques diuen que a les colònies un llunàtic va tenir somnis especials amb una noiano se sap qui era, però pel que sembla deuria estar molt bona.

L'altre dia es va descobrir un nou amor entre dosllunàtics nous.

Hi ha un indefinit que està enamorat de duesindefinides que ja eren amigues abans de venir al'esplai. A qui escollirà? Qui serà la guanyadora?Seguiran sent amigues?

Hi ha un noi dels llunàtics que segueix intentant lligar amb totes. Li és igual que siguinpetites, grans o mitjanes. Mai es dóna per vençut. Ho acabarà aconseguint?

Hi ha un putxi que segueix sent el nostre JustinBieber particular. Però ara té competència.

Hi ha una morenaza poc objectiva que en comptesde buscar-se a nois de la seva edat els prefereix 4 ó5 anys més grans, i si són del CAU millor!!!

Sabíeu que a vegades les bromes més increïbles poden acabar sent realitat?Natàlia i Mateo.

8


CAMPAMENTS DEAquí teniu un petit recull de fotos dels Campaments (16,17, 18 i 19 d’abril,

Vilanova de la Muga).

Després de caminar una miqueta, a plantar tendes! Uns balls per aquí i per allà…

Sopars amb l’indispensable: menjar i utensilis. Noens calen taules, cadires, ni estovalles!

Una excursioneta a la platja per poder remullar-hiels peus!

9


SETMANA SANTA

Mentre esperàvem el bus per tornar al campament,ens vam divertir moltíssim!

Ja tenim les motxilles preparades per marxar, peròpreferiríem quedar-nos-hi uns quants dies més!

No podíem marxar sense fer la típica foto de grup. Fins l’any que ve!

10


Lleure, evasió i educacióentre arriba la cobejadasocietat del lleure en laqual les màquines faran

suposadament la feina bruta i elséssers humans podrem dedicar-nos allegir poesia, a contemplar lanaturalesa i a delectar-nos amb lamúsica, el lleure es converteix en unbreu parèntesi de l'activitat laboral,en un punt de fuga, tan necessaricom higiènic per mantenir el semprefràgil equilibri mental i emocional.Un poble es coneix no tan sols per laseva manera de treballar, sinó tambéper la forma que té de distreure's,per la manera com s'hi gestiona ellleure de gent.

L'educació en el lleure gaudeix d'unallarga i sòlida tradició en el nostrepaís. Institucions com la FundacióPere Tarrés i d'altres formen durantl'any educadors del lleure i dissenyencentenars d'activitats per omplir designificat i de valor educatiu aquesttemps humà, especialment durant lesvacances d'estiu. En contextos decrisi financera i econòmica, el lleuretambé es transforma, perquè calproposar activitats que, a més a mésde ser educatives i formatives, siguinpoc costoses des del punt de vistaeconòmic. Durant l'estiu, moltamainada de casa nostra gaudeixd'aquest tipus d'activitats, entren encontacte amb la naturalesa, surtendels nius de les ciutats i coneixen elterritori.

Com els experts assenyalen, el lleureés una oportunitat idònia per a latransmissió de valors, perquè elsvalors no es comuniquen

directament, sinó a través depretextos, de bones pràctiques, desituacions de vida. L'esforç, laconstància, el respecte envers lanatura, l'estima per les pròpiestradicions, la solidaritat o l'audàciasón valors que es fan realmentpresents en les pràctiques del lleure.L'ascensió a una muntanya, perexemple, és una ocasió privilegiadaper conrear el valor de la tenacitat;passar una nit dins d'una tendamentre algú ronca és unaoportunitat per treballar el valor dela paciència. Tot l'esforç perconvertir el lleure en un espaieducatiu ha de ser ben rebut iprotegit per les administracionspúbliques. Hi ha molt en joc. Massasovint el lleure de les masses esconverteix en un pur pretext per aconsumir, o, pitjor encara, en untemps erm, estèril, purament passiu,en el qual el ciutadà es converteix enun receptacle passiu de productesaudiovisuals que insulten la sevaintel·ligència i fereixen la sensibilitatestètica.

Si desitgem que les noves fornadestinguin un sentit solidari a l'hora depensar la gestió del lleure, si volemque siguin actius i imaginatius en eltemps de lleure, cal educar-los des deben petits i mostrar-los tot allò quesón capaços de fer. El lleure pot seruna ocasió per evadir-se del món iconstruir-se una quimera en l'espaivirtual, però també una oportunitatper contribuir a fer d'aquest mónuna casa més acollidora, percomprometre's en causes nobles.

Mentre la utopia de la societat deldescans s'allunya cada dia més delnostre imaginari col·lectiu, el lleureesdevé una ocasió per reinventar-se aun mateix i per a molts ciutadansacaba essent l'única oportunitat perconrear el que vertaderamentdesitgen. La immensa majoria de lespersones incorporades al mercatlaboral se senten a disgust treballant,no veuen en la feina un mode derealització personal, sinó,senzillament, el peatge que cal pagarper (sobre)viure, per fer front a lesdespeses que cada mes s'acumulensobre la taula. Els petits moments delleure són, aleshores, ocasions perexpressar el propi talent, els recursosamagats, per fer realitat somnis ivoluntats que difícilment estradueixen en una activitat laboral.

No podem malbaratar el capitalintangible inherent al lleure. Calapostar per un lleure responsable isostenible per a tots, per un lleureque estimuli la imaginació, el sentitcrític i els valors més genuïns de lanostra tradició, per un lleure quesigui un àmbit d'acollida incloent ifaci possible processos d'integraciósocial, especialment d'aquellscol·lectius que pateixen riscd'exclusió social. La cura de lesinstitucions que vetllen per una bonaeducació en el lleure és una apostade futur.

Francesc Torralba Roselló(notícia extreta del diari Avui del

02/06/11).

M

11


Excursió de Llunàticsls dies 21 i 22 de març del 2011, el grup deLlunàtics van anar d’excursió al Taga. A les8-30h del matí de dissabte vam agafar el

tren cap a Ribes de Freser i dues hores més tard jaarribàvem al nostre destí.

Vam començar a caminar i a caminar, i als5 minuts ja no podíem més, excepte el Ferran i elXavi, que anaven un quilòmetre per davant.L’excursió d’aquell dissabte consistia en anar desde Ribes de Freser fins al Refugi de Sant Jordi,però de camí al refugi vam tenir un problema, ensvam trobar un altre Cau just darrera nostre. Enaquell moment les nostres monitores van pensaren agafar una drecera per poder arribar més depressa que l’altre Cau i vam haver d’anar per uncamí molt estret amb molt de desnivell.

Just quan vam arribar al final de ladrecera que tornava a connectar amb el camí delrefugi, vam veure com els nens de l’altre Caupassaven per davant nostre.

Al cap d’una estona, vam arribar al Refugi de SantJordi, i el Cau que anteriorment ens havia avançatpel camí va dormir a la sala gran, mentre quenosaltres vam dormir a la cuina amb el CauJaume I.

Al dia següent, vam començar a caminar cap alcim del Taga. El camí de pujada va ser moltcansat, perquè hi havia molt més desnivell que enla drecera del dia anterior. Però realment va valerla pena aquell esforç, perquè les vistes des del cimeren impressionants!

El camí de tornada a l’estació de Ribes de Freserse’ns va fer molt pesat perquè estàvem moltcansats del cap de setmana i, a més a més, hihavia la possibilitat que se’ns escapés el tren.

Ferran i Aida.

E

12


Fem un passeig pel Coll?Sovint no som conscients d'on vivim. Sí, podem dir que vivim a un barri rodejat de zones verdes i parcs, però sabem què significa això? Per

aquells als que els piqui la curiositat, aquí teniu un petit itinerari que podeu fer pel barri per conèixer una miqueta millor què ens envolta.

Sortim de la plaça Salvador Allende en direcció a la carretera del Carmel i girem a la dreta pel carrer de

la Mare de Déu del Pilar. Comencem a pujar pel turó de Can Mora fins que arribem a dalt. Mentre pugem,

podem observar que estem a un prat sec mediterrani, amb algun pi blanc (Pinus halepensis). Si tenim la

sort de fer l’excursió a l’abril-maig podrem delitar-nos del mantell de colors que ens deixaran les flors,

com ara l’all de bruixa (Muscari sp.) (Fig.1). També trobarem alguna gatosa (Ulex parviflorus), una espècieque és molt inflamable i que és molt perillosa a l’estiu, perquè si s’encén pot propagar el foc molt de

pressa. Però si mirem en direcció oest podrem veure el barri del Coll, encaixonat entre Mas Falcó (al Parc

de la Creueta del Coll) i el turó de Can Mora (fig. 4).

Després d'observar les meravelloses vistes del barri, baixem en direcció sud fins al

Mirador del Parc Güell, des d'on podrem observar tota la ciutat. Al voltant del

mirador trobem espècies mediterrànies, arbres com l'alzina (Quercus ilex) i arbustoscom el garric (Quercus coccifera). Però no totes les espècies que trobem són d’aquí.

Hi ha una espècie, la Sedesi, que és invasora i està arrasant els llocs on neix,

desplaçant a aquelles espècies pròpies d’aquí.

Sortim del Parc Güell pel Camí de Can Mora i passem a l'altra banda del barri, al Parc de la Creueta del Coll (podem arribar-hi per diversos

carrers, com ara per Pau Ferran i Baixada de Sant Marià). En comptes d'entrar per l'entrada principal, rodegem el parc pel carrer Castellterçol i

agafem un caminet que puja pel costat dret del poliesportiu. Anem pujant fins que trobem un camí que va per darrera de la part que va ser

explotada de la pedrera, on està el llac. Anem caminant per una pineda de pi blanc (Pinus halepensis)molt poc densa (amb poquets arbres). Si pugem fins a dalt del cim vorejant la tanca de fusta podrem

observar el barri des de l'altra banda, alhora que veurem de prop el tall que es va fer a la muntanya

per explotar la pedrera. També veurem el centre del parc, amb el llac i l'escultura de Eduardo Chillida

anomenada Elogi de l'aigua. A la banda nord del cim, en canvi, veurem com encara hi ha gent vivint

a les barraques, una de les característiques del barri, sovint amagada. Si seguim baixant en direcció a

la Teixonera, podrem veure algunes espècies herbàcies molt boniques, com ara el lliri de Sant Josep

(Freesia sp.) (Fig.3), una espècie que es va introduir per jardineria, però que no ha fet cap mal.

Judit Lecina.

Figura 1. All de bruixa.

Figura 4. Vistes del Coll des del turó de Can Mora.

Figura 3. Lliri de Sant Josep.

Figura 2. Sedesi.

13


PassatempsSudoku Nivell normal: Sudoku nivell molt difícil:

Solucions:

Disseny contra: Andrea.

18 de juny

últim dia d’esplai

ANEM A LA

PLATJA!!!

SI VOLS ANAR DE COLÒNIES,VINE A L‘ESPLAI SANT JORDI!

ÉS MOLT DIVERTIT I FEMMOLTES ACTIVITATS GUAIS!

T’HI ESPEREM!(del 22 al 31 de juliol)

REUNIÓ DE PARES2 DE JULIOL A LES 17 h

Documents

Juny 2011