Any II 15 cèntims Núm. 17

LA TUIES

- Què te'n sembla de la meva toaleta? Oue ara , Z „ , m e v a toí"e'a? AQUEST NÚMERO HA «ue ara comprenc que la gent digui que ets el berret més gran de Barcelona. E S T A T V I S A T P E R L A

:: CENSURA MILITAR

LA RETAGUARDIA DIARIO DI'. AVISOS, ANUNCIOS Y ESQUELAS MORTUORIAS

I S A L E H O Y !

R " I.OOO.m.369.010

Nuestro programa: Seriedad, e c o n o m í a y rap idez e n lo* encargo»

DIVAGACIONES TRASCENDENTALES

Nota: Se suplica a los autores como Muñoz Seca, Garda Alvares y demás compañeros mártires que cuando afane* alguno de los chistes que publica nuestro inconsútil líu-fasta se sirvan remitirle su correspondiente importe en li­branzas de giro mutuo, letras de fácil cobro, gomitas o dis­cursos de García Anné.

H o y quer ía descolgarme con un ar t iculo filos ófico-cu-bist a -sent imenta l , pero he leída una crónica de «Som-niator» y me h a cocido cora­zón agrio. A propósi to : ¿en q u é se parece u n a meuca jo­ven al corazón de un cadáver Eutrefacto? F,n q u e éste no

a t e y aque l la n o v a t a . U n caracol y uno q u e se mor í a cuando se i nauguró la Fe r i a de Mues t ras s e parecen en q u e el u n o saca b a b a y el o t r o s 'acabíiba I,os hombres tnáa raros son los aficionados al é ter , p o r q u e son hetero­géneos .

Üs hubiese hab lado del e s t reno de «El agua de sola­res», u n vodevil t rágico q u e se es t renó cu el T e a t r o Pello,

Pozo y se hace mil lonario c unos pozos de agua oxige­n a d a q u e descubre en tinos solares que t iene cerca del Muñeco, pero no diré n a d a p o r q u e n o e s toy d e filis. U n t r a n v í a de circunvalación y Z a m o r a el por te ro son igua­les po rque los dos hacen mu-d í a s p a r a d a s .

¿Qué semejanza t iene u n o q u e le cae un po te de a g u a cal iente y una m a n z a n a en sazón- I 'ues, ¡que-madura! ¿Y !a p iedra p icada, u n en­fermo de pulmonía* y u n a quer ida de postín? Pues q u e la piedra p icada, grava; un enfermo de pulmonía , grave; y una. quer ida de post ín, gravo. . . sa de sostener,

¿En qué se parece mi no vía, una gar i ta y una cosa que yo me sé? En que ¡mi­nina! El ga to que d a más rab ia es el gatu-perio. ¡El nuble más alcohólico? El ba rón d'At-U.

El zar m á s i n h u m a n o es el O, y el que más gus ta

a las mujeres el zar-dina. I,a vía m á s a l t a es l 'avia-cióu.

¿El animal que a n d a debata de t ierra? El b u r r o de la terrissaira. El piso más des­agradable es e l p i s o - t ó n . ¿Y el seno más austero? E l ceno­b i t a .

¿Sabéis cuáles son las t i-

Eles que c a n t a n mejor? L a s onaerenses , q u e t ienen

voz a rgen t ina . ¿Cuál es el distr i to" de Barcelona más borracho? EI d e L a s Corts , p o r q u e p a r a ir h a y q u e to­mar un quince. {Esto s i nr sois madr i leños no lo enten­deréis r o m o no os lo expl ique Mascías, el de «El Sol-.). ¿El can m á s art ís t ico? El cau-igó.

L a s e m a n a q u e viene, si me vaga, os ha ré una crónica expl icando el viaje q u e hice a pie cojo a S a n Lorenzo del Monte, cuando empezaba Í habla rse del movimien to vi-bracionis ta . SÍ tenéis ocasión dec idme cómo a n d a lo del me t ro , s i Pas to r s es aún t a n e legante y si sale aún «La Verdad». Recadi tos a S a ñ u d o A u t r á n , a S o d a s A ldape y a la Pep i ta Tris, c a d a d ía m á s cachonda . Buenas .

R.OTASTA

Rectificación

Don J u a n López Pérez, fabr icante de adornos de al­p a r g a t a y socio de «La Fra­tern idad Reusense», nos rue­ga hagamos cons tar que no t iene nada q u e ver con don; José l'érez y López, q u e con­t ra jo ma t r imonio hace algu nos días con la. bell i Lidia de Toro, pues él no es capaz de tales heroicidades.

' h i e d a complacido nues t ro comunicante , (pie por c ier to es vegetar iano y lector asi­duo de los art ículos de «Fray

¡Gerundio».

Exposición

En la Sa la Zon se h a abier­to con gran éx i to una expo­sición de cuadros real is tas, original de nues t ro quer ido amigo don José F ino y Más.1

Descuellan en t re sus pro­ducciones: «Una noche en casa del Mancos, (La sa la de, recibirá y <tl,a segunda ama».

Distinción merecida

H a sido n o m b r a d o socio de mér i to del «Club de j ugado res a hecho» nues t ro dist in guído amigo don Camilo Quita .

S is compañeros festejaron el acontec imiento inv i tándo­le a una comida en casa del Ah i t a Mendigos.

De viaje

H a sal ido p a r a el Clot, San ' Andrés y Moneada el acre­d i t a d o recadero y vendedor de anises de mat.afaluga, don Paco Gido.

Detención

E n el pueblo de Rasca lo-bos fué de ten ido el g i tano J u a n Dique No, acusado del habe r su s t r a ído un burro j |)-o])íedad del colono Pe re Gil. El de ten ido negó ser ' culpable del c i t ado del i to , d ic iendo q u e i b a p o r l a ca­r re tera , v io u n a soga en el suelo y se la l levó arrasi run­do, y q u e al cabo de innelii r a t o apercibióse de que en 1: p u n t a de d icha soga hab ía a t a d o u n bur ro .

El juez de gua rd ia no se en t end ió de romances y lo m a n d ó al es taro p a r a que , o t r a vez t enga m á s pupih

d o n a r a Adán u n a E v a s in suegra .

Un casado veterano

L a p u n t u a l i d a d es m a d r e d e t o d o s los vicios.

Fray Luis de León

E n á l b u m cerrado no en-¡ t ran moscas .

Ramón y Cajal

q u e no h a s de beber , déjala correr .

Tomás Kompis

Si t ienes u n a s b o t a s y es­t á n ro tas , no t e aflijas y c ó m p r a t e o t r a s b o t a s .

Miguel di Unamuno

N o por mucho m a d r u g a r amanece m á s t e m p r a n o .

Jaime Pahissa

/ en t a n t o el globo s in ar navega—por el piélago Jenso del vac ío .

José Comas y Sola, d i ­rec tor del Conserva tor io As t rouóndco .

Cuando las n iñas empiezan causarse de jugar con mu­

ñecas de t rapo S e aficionan a jugar con muñecos de ca rne sin hueso.

Antonia de Cachavera

P a r a que el p r imer h o m b r e > casa ra h u b o q u e propor-

Nick O. Tina. E l perro q u e s i rve p a r a baña r se es el Can­tábr ico ,

Pepe Latre Bido. P a r a u n viaj^e de novios le indicamos el s iguiente i t inerar io , que es muy agradable : Cardedeu, Pic de la P e l a d a y Culera. E n los t res p u n t o s ba i la rá us ted u n sinfín d e comodi­dades .

Un historiador. Briz e ra un famoso a e r o n a u t a checo­eslovaco q u e se d is t inguió por u n peligroso descenso q u e hizo p a r a poder ver ; novia u n d ía q u e iba en monigolfier. E n c o n m e m o r a ­ción de es te hecho, los veci­nos de Val lcarca d ieron a calle el nombre de «Bajada de ^ ^ ^ ^ ^ ^

Tito Letta. S i s u señora iGamian i t y se queda lali fresca, c réame que es q u e no h a y n a d a a hacer . Palabra .

/.re Pardo. El negocio más l impio hoy en día es comprar una casa. ¡Todos los p " " * rentan!

Barcelona, 24 gener de !924"

M M d l l Atolrtllwlfc » i r t | , « M R^w, M, i . . . y , « [ * -A. '"" 1UHT RLS DIJOUI

cavall esplèndid, guanyador de vàries copes, i dessitjava que muntés una magnífica cuga, també Uorejada amb alguns premis. Però el cavall, que estava enamorat d'una altra euga, pot ésser menys noble, s'hi negava.

Afortunadament, el marquès de C... era corrido i tenia una amiga, l'enginyosa i espiritual M.gd. C.rb.n. I aquesta ideà un truc excel·lent per a que la pobre euga desdenyada pogués gaudir dels favors del belí cavall corredor. Portaren an aquest l 'altra famella dessitjada, els deixaren engrescar-se i quan el mascle anava a fer-li ofrena de la seva virilitat, li envenaren els ulls i substituiren la seva Dulcinea per l 'altra despreciada.

I un jockey indiscret ens conta que el producte cle tal unió correrà l 'any que ve amb el titol de « El fill del miracle ».

La desmemoriada

Es objecte de grans comentaris en els nostres centres de nit la presència de la I,.d. R.tt.r, la fa­mosa cortisana alemanya, que, posseidora avui d'una gran fortuna, es dedjea a pervertir jovincels.

No fa moltes nits, amb una impudicia i una per­versitat maquiavèliques, va declarar-se a un bo­lones de lVKxcelsior».

— No pot ésser — H va respondre aquest molt seriós. — Si els meus parcs s'enteressin... Si no, ja no hauria refusat, quan vostè va parlar-me la setmana passada.

I L.d., amb un geste d'estranvesa, respongué: — Ali! Eres tu?

FRUITA D E L

TEMPS L'amic ideal

La Lulú, la gentil i encisadora entretinguda de* senyor B.ns.h.ms, es desperta, al sentir damunt la seva carona el pessigolleig dels rajos del sol que penetra dintre la seva cambreta, truca el timbre i ordena a la minyona:

— Rita: entra 'm l'esmorçar. La raspeta entrà al cap de poca estona amb un

bol de cafè amb llet i una lletra a la mà. — Senyoreta, hi ha aquestes rutlles del senyoret. La Lulú desclou el sobre, del que s'escapa un

full de paper i, entremig, dos bitllets de cent pessetes.

— Veus, Rita? — exclamà — aquest si que és un home que coneix el cor de les seves adorades. A cada lletra amorosa sempre acompanya vint o quaranta duros.

Els amors del cavall de carreres

Aquesta ens la van contar a l'Hipòdrom la temporada passada. El marquès de C... tenia uu

*.— L A T U I E S

— LI beso respectuosament eli peus, senyora marquesa. — No podria pujar un xic, senyor comte?

Defecte Üsic

Es diu C i m . M.nts.ny, és alta, morena, amb un pit opulent i un garrot de braços mòrbid i sen­sual. Als tes del * Roya] » la Crm. és l'admiració del concorrents i l'enveja de les concorrentes...

La Crm., fins fa poc tenia un amic, comerciant en botifarres que la entretenia amb nua opulència principesca. Mes un dia, l'home tingué coneixe­ment de certes infidelitats i la plantà en sec.

No fa gaires tardes, la Crm. entrà al « Suiç », on el seu ex-amant xarrupava una copa de conyac to t llegint La Vanguardia. Creient que el moment era oportú per intentar una reconciliació, la xicota s'assentà sense miraments al seu costat, però el comerciant en botifarres no féu ni un gest i afectà no veure-la.

— Caramba! — digué la Carmeta amb una ria-11a. — Fa vuit dies que encara dormíem plegats i ja no em coneixes?

— No et sorprengui — digué el bon burgès amb un to sec com una bastonada. — Sóc tan curt de vistal

L'anglès avorrit

Místei Attkinson patia de la niés aguda neu­rastenia que pot imaginar-se ningú. Ja feia temps que el mal s'havia apoderat d'ell i no trobava manera de curar-se. I no és que no hagués fet provatures: banys de sol, cura d'aire, cura de raïms, viatges per mar, turisme a Canàries... líes: un spleen tremend el tenia pres entre les seves urpes.

— Yo — declarava un dia tot fumant un havà

amb un to displicent, després d'haver apurat el cafè — estoy completamente desahuciado. Yo, he probado el vino, y no filis. He probado el opio, y no filis. He probado viajar, y no filis... j^j

— I — li va interrompre algú — ha provat les dones?

— Ah! Las muqueres, sí... sQfilís..,

L'HORTOLÀ DE SANT B O I

El casamen' d'en Fidel

FETA més d'un any que en Fidel estava boja­ment enamorat de la Quimeta, í mig que s'havia promès amb ella. I,a xicota l'esti­

mava també amb deliri, cosa justificada si es té en compte que en Fidel era un noi que es guanyava la vida, era bon xicot i posseïa a més una figura no despreciable.

Un núvol sols enterbolia la felicitat de la Quí-meta i d'en Fidel. Aquest darrer no tenia pare i estava molt emmarat. Cosa que donya Escolás­tica, l 'autora dels seus dies, li deia, cosa que ell executava a ulls clucs. I cl projectat matrimoni no era del seu gust. No és que la bona dona tin­gués res que dir de la Quimeta ni de la seva fami­lia, però an ella li semblava que el seu fill havia nescut per una dona de millor posició que la seva promesa, que treballava a la fàbrica i guanyava quatre pessetes diàries.

Les coses, malgrat això; anaven endavant i com que el dimoni tot ho enreda i a to t arreu es fica, féu que una nit passés entre la Quimeta i en Fidel una d'aqtivlles cuses que acaben en punta.

L'endemà, en Fidel intentà convèncer a la seva mare de lo indispensable que era el projectat ma­trimoni.

— Però, fill meul — insistí donya Escolàstica. —-Sí és una noia que no té un quarto...

— No ho creguis, no, mamà... Ahir precisa­ment vàrem estar molta estona sols i cregui que la Quimeta té un bon reconet...

F. AVALL HARGA

gríssaT C ° m t e n e " t a n t a i m a8inacló els nois de La Tuies per escriure aquests contes. L'han de

Els postres del "Leal"

FEIA sis mesos que la Pepetaera casada i ja sentia que el seu marit, l'Ernest, no era prou per fer-la feliç. Això no té res de particular

si es té en compte que ella tenia dinou anys i ell quaranta-ei ne, i que, mentre la Pepeta era una xicota plena i ardent, l 'Ernest era un tipus prim i escanyolit.

Sort que la parella tenia un gos que es deia Leal, al qui la Pepeta ensinistrà aviat a calmar la seva set d'amor, cosa a la que l'animalet s'hi habituà ràpidament.

'"'• Era ""sobretot "després de "dinar que la xicota s'entregava an aquells extraviaments. Així que l 'Ernest sortia per anar al despatx, cridava al Leal i ansiosa de plaer s'entregava a les seves carícies. T

Un dia, l 'Ernest va sortir al carrer acabat l 'àpet i, apenes hagué caminat vint passes, vegé que el cel amenaçava pluja i s'en tornà a casa* a cercar un par? es.

Pujà les i' Í .des, obri la porta amb la clau que duia a la . txaca i, quin no seria el seu as­torament al sorpendre a la seva Pepeta en íntim i dolç col·loqui amb el ïidel amic de l'home.

Vermella com un pebrot quedà la xicota al

6—LA TUIES

— I per què en diuen el Pas del Camell, d'aquest ball? — Segurament pels « geps • que els hi surten a les se­

nyores al eap de nou mesos de ballar-lo.

veure's descoverta i no s'atreví ni a pronunciar un mot.

L'Ernest era home que difícilment s'enfilava. Contemplà l'escena silenciós, i, per fi, assenyalant un lloc que la Pepeta tenia al descovert, li digué:

— Escolta, noia: això és una tuies o és el plat de postres del Leal?

MARY K. N E T

U n a gf l t ig - i

AQVKU.A nit, la Carola, que havia estat in­vitada a sopar per la seva amiga Ro­saura, comparegué coverta amb un mag­

nífic abric de pells que fou objecte, per part de l'amfitriona, dels més apassionats comentaris.

— I que és bonic! — Quin tall més elegant! —• Que bonica que et fa! EI sopar va transcórrer alegre í distret. Les du­

gués amigues, aquella nit lliures de la tirania dels seus respectius amants, reien i bevien. Quan foren als postres, la Rosaura, no poguent resistir més la seva curiosidat, preguntà:

— I digues, Carola, t 'ha costat molt l'abric? L'interpel'lada estava amb un plàtan a la mà,

al que acabava de despullar de la seva pell i que contemplava amb un somriure maliciós. Introduí

la punta del fruit a la seva boca menuda i ver­mella i digué, corn no donant-hi importància:

— Res, noia. Una porqueria...

S. U s i P A N T À

Cl fina! de la pelicola

AL darrer rengle de seients de preferència d'un cinc entenebrit i propici als atrevi­ments, el nom del qual no fa al cas, una

ardenta parella aprofitava la fosquedat t an bé com podia, prodigant-se recíprocament tota mena de carícies.

Veritablement, qualsevol que hagués pogut t an solament entreveure els seus acaronaments i ex-tremituts, hauria dubta t en dictaminar qui era el que feia millor aquelles coses: si la Jacobini, la Menichelli, la Bertini o ells, que deien que anaven a veure aquelles coses.

Hem dit que només ho deien i no faltem a la-veritat. Si ells estaven allí no era pas per esplai de la vista precissament, sinó d'un altre sentit menys espiritual.

Mentre un braç d'ell agafava per darrera el seient el bust de sa companya, els caps d'ambdós no es separaven més que per guaitar, de t an t en tan t , si la pclícola finia. L'altre braç del mascle completava sovint l 'abraçada, estrenyent el cos acariciat contra el seu. La mà semblava com si s'avergonyís de lo que el braç feia, perquè encara no havia acabat l 'abraçada j a cuitava a amagar-se per entre les robes d'ella, per diversos i recòndits indrets.

Les mans de la xicota també pessigollejaven, amatentes, la carn de l'home desitjat. Els cosos s'ajuntaven, es separaven o estrenyíen: res, una verdadera pelicola italiana.

Allò, no obstant, semblava que, encara que els agradés, no els satisfeia. Estaven anhelants, fo-gossos, glatents. En ell, sobretot, sigui per més ardència, o per ésser menys saciat son desig, es notava palesament.

Pot ésser la seva frisança fou lo que l'impelí a conduir la mà d'ella a un reco íntim de la seva persona, arribada a quin lloc i pot ésser portada de la seva excitació, començà u n nerviós movi­ment rítmic.

Ell suava, pautejava d'engúnia i de plaer... De prompte, i quan ell se sentia més feliç, ella retirà precipitadament la mà que t an gust donava al seu company de seient.

•— Ja hem acabat! — Com? — digué ell agafant-li la mà impacient

i neguitós. — Si encara no hem començat! — Calla!—insistí ella — Que no ho veus, que

Els llums de ia sala s'encengueren. Era la pelicola lo que s'acabava!

NOVEL·LETA

CAl'ÍToiv TERCER

QUAN la Laietà enfocà el carrer Nou, deixant enrera el bulliciós Paralel per enfilar el ca­mí de Montjuïc, la seva cara s'il·luminà to La

com presa d'ima gran alegria. ímpulsívament, sense adonar-se'n, caminà bon xic més depressa i els seus ulls negres, estàtics, aturdídors, es clavaren persistentment vers a un punt determi­nat. Semblava com abstreta del burgit arrabalesc, J dominada per una idea fixa.

La seva figura garrida, temptadora, de dona bregada i fruitosa, cridava fortament l'atenció dels desvagats vianants i sovint es veia algun home obnr-li pas i abocar-li a cau d'orella alguna bru­talitat que e l l a e s Coltava enrevenxinada, tiessa, 5 ™ n ? ¡nt t n f ° r a . repiquetejant els talons a Z T " 2 p a , s ' o s c l l a u t cadenciosament les seves

LA TUIES.—7

i contemplaren un moment, com per orientar-se, ¡'abigarrada multi tut que baladrejava i ballava al so canallesc d'un piano de manubri.

Ell era un tipus esprimatxat, afinat de muscu­latura, penetrant de mirada i amb una onda de ca­bell negríssim que li cobria mig front i se li arre­molinava en un zig-zag irritant damunt de l'orella dreta. Portava gorra de visera detonant, mocador de seda al coll, trajo negre, de patent, amb l'ame­ricana creuada i el pantaló lleugerament abotinat, en el vèrt ix del qual s'acusaven escandalosament les seves reptadores virilitats. Caminava preten-ciós, despreciatiu i amb un to d'amo del carrer que' el feia repugnant i atraient a la vegada. Penjat al llavi li brotava un clavell, roig com una brasa de foc, i retorçava amb la destra una va­reta de. vimec que colpejava nerviós contra les seves sabates de vedell, totes d'una pessa.

Al quedar-se ell i la Laietà palplantats a l'en­t rada de la Font, totes les mirades convergiren sobre d'ells, i el Falet, el mosso que servia a les taules, s'hi apropà amatent . ¡ •

— Ola, parella feliç. Quin vent vos porta

«••>»«» brutalitat que d l l ««,,„„.„

camí de perdido?...

— Res, coses d'aquesta — contestà displicent el Nevat — que avui li ha donat pel dèbil. Tens algun reco on no hi hagin nassos?

— Prou, home, entreu. I els acompanyà vers a una glorieta recoberta on ningú els molestaria i podrien tenir-se les seves coses.

— I doncs — féu el Falet tot eixugant la taula, — com va acabar ahir lo del Català?

— Com volies que acabés? Em vàreig ficar d'entrada i un cop ficat, ja ho saps que no tinc aturador. Em varen cremar mig talego.

— Cent bares? — Més barils que una saina de banquer. — Sempre seràs banau! No t 'ho deia jo que tira­

ven per tu, que aquell rupier guenyo... La Laietà sentí una xurriacada d'indignació a

l'enterar-se de que el Nevat havia perdut cent ' dia abans i, portada pels nervis, anava a

esclatar en un seguit d'imprecacions contra el seu n i, però la paraula se li quedà glassada a flor de llavi a l'heure esment del gest d'indiferència

aain

eut

quas

i re

puls

ió.

frt

— N

oi

—

féu

rant

-lo

fixa

men

t' no

tor

nar-

hi

més

'ell

a ag

afan

t-li

ca

riny

osam

ent

la

test

a i

mi-

— c

om é

s qu

e ju

gues

? N

o m

'hav

ies

prom

ès

— D

oncs

qu

è vo

ls

que

faci

to

ta

la

seti

na^

Ana

r a

veur

e el

s ba

rcos

? —

Per

qu

è no

tr

ebal

les?

P

er

què

no

fuÇ

d'

aque

st

cam

í de

pe

rdic

ió?

Por

què

no

arre

pj^

gues

els

di

nero

ns

que

jo

et

dono

i

els

guar

1^ pe

r...

quan

en

s ca

sem

? ••

.'••

• F

ou t

al l

'am

or,

la p

ersu

assi

ó, e

l to

de

preg

4i

la

L

aiet

à po

sà

a le

s se

ves

para

ules

, q<

**J

Nev

at e

s tr

oba

acor

rala

t i s

ense

sab

er q

uè c

on

te»

Des

prés

rep

rene

nt l

a se

va s

ang

fred

a ha

bitu

al &

— N

o sé

qu

è en

tene

u le

s do

nes

per

fatig

ar!

ting

pro

u fe

ina

gni;

mt-

te a

tu?

—

A m

i?

¡(3

— A

tu,

a

tu!

O

sí n

o di

gues

: qu

an

t'haU

^J

pogu

t es

pera

r en

trar

a

casa

d'

aque

st

milo

cfl

seny

or

líam

on s

i no

ha

gués

est

at

per

mi?

N°

¿ és

ser

la

mev

a pi

nta

qui

va

port

ar-t

e a

veiU

* se

nyo;

Fid

el?

No

vaig

éss

er j

o qu

i va

fer

el

s tr

j s

fes?

N

o só

c jo

qu

i po

rta

el

nego

ci?

line

ara

v' ¡

que

penq

ui

més

? M

erei

xeri

es q

ue n

o et

mir

és "

, m

és l

a ja

ró,

que

ni e

m r

ecor

dés

de t

u, q

ue..-

s

I,a

Lai

età,

ag

arro

tant

-lo

anib

el

.; se

us

bfa.*

Ti

mór

bits

, li

clog

ué l

a bo

ca

besa

nt-í

o en

els

1I

aVL

a be

vent

el

se

n re

spir

m

entr

e m

orm

olav

a P

r

d'un

tr

emol

or d

'eng

únia

. .

jjo

—-N

o em

de

ixis

, no

i, no

em

dei

xis,

que

J3

saps

qu

e em

mor

iria

de

pen

al

,, +

lio

— V

et'a

aq

uí

lo

que

teni

u le

s do

nes!

To*

e

t

acab

eu p

lora

nt!

Que

no

ho v

eus

que

galt

a av

a >

ro

dola

un

a ll

àgri

ma

com

un

cigr

ó?

Yin

a'n

V h

.

vina

'm

aquí

, be

neit

a,

que

si

no

fos

pel

s"1

Sort

que

no

en f

aig

cas

dels

te

us

arra

nque

s.

Vin

a t>

ric j

s' e

a an

ava.

—P

erò

perq

uè

no

aquí

, vi

na,

que

m'h

as f

et p

osar

cat

xond

o ve

ient

-he

; a p

aq

mta

, qu

e m

irav

a se

mpr

e pe

r Pl

orar

. N

o se

qu

è hi

te

nm

les

done

s al

s ul

ls

po

dr

ies

fer

un

alt

re

se

ny

or.

..

quan

pl

oreu

, pe

rò j

o m

'hi

encu

rdel

o A

pa,

obra

't ~

de c

apa

i se

u,

seu

a ca

vall

et d

el t

eu

noi,

que

et

dona

rà l

o m

illo

r qu

e té

, ho

se

uts?

, lo

m

illo

r;

lo

que

mil

donc

s vo

ldri

en i

no

pode

u ha

ver,

pe

rquè

es

tot

per

tu,

tot

! T

ot!

Au,

at

ipa'

t!

La

Lai

età

sent

ada

cam

a aç

í, ca

ma

allà

da

mun

t de

la

fald

a de

l N

evat

, es

ret

orça

va c

om u

na e

spe-

ntad

a i

amb

les

seve

s m

ans

cres

pari

es,

esbu

llav

a ne

rvio

sam

ent

els

cabe

lls

del

seu

aman

t.

• N

en;

nen

nieu

! P

erdo

na'm

! P

erdo

na'm

! jj

Iw

"~ I

és

clar

qu

e et

pe

rdon

o!..

. Si

ets

ta

n ca

s­ti

ssa!

... S

i ets

la

rein

a de

les

don

es!.

.. T

é, .

..pre

n­da

, té

!...

Que

en

sa

p el

ea

riny

et

meu

!...

Ara

!...

• A

ixí..

., e

ntr

e gi

g m

eU

5 br

aços

!...

Te!

... T

e!...

L

a L

aiet

à fé

u un

esf

orç

supr

em,

llen

çà u

n so

spir

, ¡J

S?9

S*

rab

iosa

men

t el

s ll

avis

de

l N

evat

i,

des­

près

a a

part

ar r

àpid

amen

t el

co

s un

xi

c en

rera

qu

an

els

sosp

irs

er

en

mé

s f 0

1,<io

s,

qVKdh

do

lça­

men

t ew

gnda

so

bre

el

pit

del

seu

aman

t. 11

dl,

!w

,n,

(l"

t'k

''^

la

Lai

età

que

aque

sta

havi

a ck

xd

t da

mun

t de

la

taul

a i

en t

ragu

é un

bit

llet

de

m,«

í /'

a *'ac

lue1

1 mom

ent

des

de l

a po

rta

pre­

gunt

ava

fent

1 u

llet

si

hi h

avia

pas

fra

nc i

el

Nev

at

nuJí

, ri

, Ç

f cn

roi*

dan

t la

cin

tura

i

pass

at a

l'e

s-,

' to

rm

os

a se

rven

ta,

feia

vol

eiar

el

pape

r ",

D

an

c,c

om

"n

a ba

nder

ola

que

el m

osso

con

tem

pl

ava

adm

irat

...

visi

tes

inti

mes

al

di

a. i

Q

uan

s'ha

via

guan

yat

I el

s do

s du

rets

aga

fava

I

el p

orta

mon

edes

i

l'a-

I et

qu

edes

, do

na?—

li

dei

al

la c

asa.

—É

s av

iat

i en

cara

I

10. - L A T TIES dotzena de preservatius inflats, que la canalla prenia per bombetes de «El Siglo», de forma no-víssima; a Sarrià, un altre any, també per festa major, havíem omplert de cargols vius el bom-bardí d'un rmísic i li anaven sortint, banyes en­laire, mentre tocava... En fi: érem verdaders amics i ens estimàvem com a germans.

L'etzar i les imperioses lleis de la vida ens havia més t a rd separat. Calculin, doncs, si era profonda la nostra satisfacció en retrobar-nos. Gariàrem llarga estona i convinguérem en què l'endemà so­paríem plegats i ens contaríem les nostres da­rreres aventures tot recordant feliços temps pas­sats.

Al dia següent — amb puntuali tat cronomé­trica — jo era al «Suiç», on ell m'havia citat i m'esperava ja, davant d'un cocktail.

UI sopar fou principesc. Ostres, llagosta, Sau-ternes, Moet, demanin.

— Així — vaig preguntar a n'en Crispí al veure el menú que encarregava — guanyes quartos? i

—.Psè! — féu ell amb aire disciplent. — Anemu fent!

— I de dones? — També anem fent. Tinc tres o quatre que-

. c r i d e s que m'enganyen de mala manera... '//* — I doncs?

— Si, mira, em posen més banyes que un cérvol, però què vols fer-hi! Em faig càrreg que em duen

ty matèria prima per la fàbrica. — Ah, si? — Si... Tinc una fàbrica de pintes, boquilles,

pipes i punys de bastó... MICK E. LETl·l.^

— I per qui no gasteu la regadora per regar les flors? — Perquè dona la casualitat que cada vegada que ve vostè

em trobo amb la manguera a la mà.

Ai, noia! no puc,-—responia l 'altra invaria­blement. — A les dos vegades em canso. I no et pensis que sigui que m'ho prenc de debò i m'en­gresco, no...

— Tonta! Fessis com jo, que si un home ve i no em diu el que vol, li...

I aquí la Paquita pronuncià un mot a l'orella de la seva companya de treball que respongué:

— Ah! vet aquí! Ja em semblava a mi, quan em deies la feina que fas, que tan treball era de bo­quilla.

A. M U N T I CRITS.

El comerç no té entranyes

Fou gran l'alegria que vaig experimentar aque­lla tarda, al trobar-me a la Rambla a n'en Crispí. Fàcilment es compendrà el motiu si

es té en compte que la nostra amistat venia quasi de l'infància. Durant l'edat de l'eixelabrament, les xirinoles i les facècies a que ens havíem entregat havien estat innumerables. A un envelat del Turó í'arck, un any havíem deixat anar mitja

La pulsera de la I luisa

AQUELLA temporada, la magnífica pulsera que acabava d'estrenar la Lluisa era l'admiració de totes les amigues. Perquè,

a més de tractar-se d'una alhaja de positiu valor intrínsec, era també una refinadíssima obra d 'ar t .

Els comentaris que provocà la tal pulsera dura­ren molt temps. Perquè la Lluisa, a qui entrete­nia un petit comerciant, portava més aviat una vida modesta. La pulsera no podia ésser del seu amic oficial. D'on devia, doncs, haver sorti?

Per fi, la Carmeta, la seva veïna, anant recor­dan t fets, cregué esbrinar quelcom. A laLluisa l'havia voltat molt un jockey, que a estones te­nia molts quartos. No hi havia dubte: només podia ésser d'ell.

Un matí la trobà a l'escala. — Escolta—li digué sense preàmbuls.—La pul­

sera te l'ha regalada el jockey, veritat? — I ara! — exclamà la Lluisa devenint tot d'una

vermella. •— Com ho saps? — Tot se sap en aquest món, dona. — I, digues, deus haver fet molt per aconseguir

un regal tan esplèndid, oi? La Lluisa mirant a la seva amiga, va respondre: — No. He deixat fer...

T. OVA LLOLA.

LA Turas. —11

ALVoLTANTjiMt »EuBRA!.ERflM|

ALERTA, MINYONS

En aquesta Secció h¡ publicarem tots els CONTES pre-pls d'ésser cantats a les velles xacroses de quinze • n y» pet amunt que sens enviïn f que siguin dignes "Tísser coneguts pels barrllalres lectors de LA TUIES. D'aquests contes en premiarem un cada número amb la respectable quantitat de «deu peles*, cobrables en fa nostra Administració o per giro postal als que vis­quin lora de Barcelona. Alerta, dañes, I apretar l ' i p l t l

U n a r e s p o s t a a. t e m p »

PER haver-lo sorprès amb la seva filla en. una po­sició que no era precisament acadèmica, el se-

. nyor Miquel va treure al seu encarregat, que es deia Rafel i tenía una barra a prova de turró fort.

•— Pocavergonyal T,ladrcl Infamcl — cridà el senyor Miquel quan atrapa a l'audaç seductor de la seva pu­billa. — p e r això et pago, desagraït?

— Perdoni — respongué en Rafel. — Aquest és un treball que jo no li he cobrat mai.

S. GALA

tj * ir

EN Joanet, l'ajuda de cambra de casa dels marque­sos de Pelros, era un xicot niés aficionat a les

8pm.feni'OTes < m e e I s castissos a les curses de braus, dita i qUC t e n i a o c a s Í Ó d'aprofitar-se feia córrer els Utt-tJ, quan n o P° d i a arribar an això, es menjava e S ; ~ . ' Th in v i* t : l >es l l l l eae« q"e e n l'intimitat

, 7 f s famèlics de la casa. dia del e n ^uò e s d o n a P e r m é s s a ü sfet fou el Telros c a a a m ent de la pubilla dels marquesos de

Com s'ho va arreglar el xicot és cosa que i • D o ^ n . ' ° Cer l l s 'I'"' amagat, a darrera un porticó

R Ï l , ^ f T m r C01n vestien a la núvia. IÍ àigué g r i a- v a c o r r e r a v e u r e d i a r d i l l e r *

amTeatTT'-Pere.LSi h a v essis pogut estar on jo m'he reta I l g u r a * <ïue lw pogut veure nua a la senyo-

— Què dius? Nua del tot? — Home — féu allavors en Jot

Fins a cert punt.,.

E s c l a r , p o b r e n o l a l . . .

—, ja veuràs...

ARK ABCIT

JA és tot un cas, ja, el de la pobre RoserI... Res, fillets, que a n'aquest món, el que no té una

passeu, vas en tocaran civa. I encara no vos queixeu, perqué scmpre'hi lia un pitxor, o sinó pregunteu-ho a la pobre Roser, que per cinc minuts d'estar a la glòria, li han tocat nou mesos de purgatori en forma de timbal a la panxeta.

I el bo és que si li pregunteu com va ésser, amb prou feines si vos lio sabrà explicar. De totes maneres, ella es pensa (!?]] que la catàstrofe va tenir lloc un diumenge a la tarda en el Teatre Principal de Gràcia.

Una gentada immensa omplenava la sala. Seients, bancs, corredors i passadissos estaven atapaíts. Ella isa germana es col·locaren dretes com pogueren entre aquella massa de carn humana, fins que dos joves amables els varen oferir un xic de lloc en un dels ànguls que formen les pilastres amb les parets del local. Allà, en aquell reconet, si bé no molt còmoda­ment, podien veure l'espectacle sense sofrir les em­pentes dels entrants i sortints que havien de passar pel passadís. I,a Roser i l'Amèlia, sa germana petita, quedaren força agraïdes als dos joves que amb tanta de cortesia les deixaren enquibir al costat d'ells. Cal confessar, però, que realment podien estar-los agraï­des, ja que amb el poc lloc de què disposaven, havien d'estar materialment l'un damunt de l'altre i això s'ha de reconèixer que és una molèstia.

Com és natural, entre les dues geruianetes i els dos amics s'entaulà desseguida amistosa conversa i com és tamlx? molt natural, s'establí un contacte de mans i cames i altres parts del cos que els feren oblidar fà­cilment les enguiñes de les empentes.

— De manera que es diu Roser, vostè? — Si, senyor, si. — Es un nom hermosissim. — Vol dir? No n'hi ha per... La Roser no acabà la frase, perquè una sensació

estranya la féu extremir, al sentir la mà del seu recent amic que li resseguia suaument la part inferior de la cintura.

12. — LA ÏUII-ÍS

— Es bonica aquesta pelícola, veritat? — Si, si... molt bonica... molt..,

i,í agrada?... — SÍ. però... estigui quiet... miri que ens poden

veure... — Que n'és de bufona, Roser! Escolti.,, El jove interlocutor s'havia equivocat; no volia dir

* escolti» sinó « agafi » i la Roser, complascemt, inex perta, clogué la mà i agafà lo que el jove li oferia.

La pelícola s'anava fent a cada moment més inte­ressant. La Roser i en Lluïs, que aquest era el nom del seu company d'empentes, L'anaven seguint pam a pam, ilit a dit, des de el seu reconet ideal. L'argu­ment, al principi un xic incoherent, anava vigorit­zant-se i prenent cos a cada quadro, i en Lluis, des-vergonyit, també atiava prenent-ne un de cos: ei de 1'esbelta i candent veïueta, que es retorcia com una Rateta a cada nou avenç de I intrépit espectador. I lo que va començar en unes lleugeres exp¡oracions dels airabais, va acabar en unes dolces pressions dactilars en els punts més cèntrics de la urbs.

—-Amelia!... — cridà a mitja veu la Roser. — On ets?

— Aquí — respongué sa germana, que es veu que també anava un xic atrafegada.

— Giri's una mi queta—mormolà en Lluis a l'orella de la Roser.—Estarà millor. Així. Passi'm el braç per la cintura i apoï's, que no es cansarà tant.

Ella obei i quedà quasi de cara a n'en Lluis que ja no digué paraula. Poc a poc, les seves mans expertes anaven treballant la fortaleça, separant obstacles i cercant camí per on avençar sense impediments I quan la Roser volgué evitar-ho, ja no lii va ésser- a temps. Una forta pressió entre cames la féu extremir de dalt a baix i hagué de mocegar-se els llavis rabio­sament per ofegar un xiscle que li afluí a la gola.

Després, les dos germanetes es despedien dels seus joves amics amb promeses d'amor perdurable, pero... però aquesta és l'hora que no els han vist més.

I ara, la pobre Roser, amb la mostra a l'aparador, havia de sofrir les conseqüències d'aquell moment de felicitat i sa mare la tornava boja a crits i a reganys.

— Mala filla — li deia —•, ets la vergonya de casa, ets el dos-duros de la família! I en canvi, aquí tetts ta germana, més petita que tu, i que t'ha de donar lliçons de seny i de coneixement.

— No la renyi més, mamà, pobre Roser. Pensi que ha estat mia desgràcia. Prou pena en té ella.

Molta en tinc! — I ademés — insistí l'Amèlia — pensi que ha

estat la primera vegada... — Com, la primera? Es que potser hi ha de tornar? — No és això, mamà, però si algun altre dia un

jove atrevit li diu «giris», farà com jo, que m'hi tombo d'esquena [!!!).

DON JOA.V

a tr n

E l d u b t e

ACABADA la seva tasca habitual, tornava en MÍ-quelet cap ;L casa amb L'in Unció de sopar tran-quilament i íícar-se al llit, quan topà amb en

Bidó, el manyà del barri, amb el qui sostingué ima llarga conversa,

SelM dubte els mols que va pronunciar el seu amic el devien preo,-upar profundament, car quan 'i a casa seva la muller deu Mïqiklcl nota en c . un neguit gens tranquilizador.

— Oue'no et trobes bé? — Si! ' — Que estàs preocupat? — No! — Que t'has disgustat? — No!

I vmes. què tens? — Res. Que he trobat en Bieló, el manyà, i m'ha

dit que de tots els veïns d'aquesta escala només n'hi ha un que no dugui banyes.

— Ah, si? —• exclamà la dona tota estranyada. —-Qui deu ésser?

F. A. H.

< > < • < >

L ' a v e n t u r a d e l p a » » a n t

SI l'autor de la pTesent història hagués estat afi­cionat a les investigacions particulars, una de les seves dèries hauria estat segurament la

d'averiguar quin motiu havia impulsat a don Rossend Hcaplets de Franch, advocat de l'il·lustre col·legi de Barcelona, a eniniullerar.se amb la Carmeta. Perquè don Rossend, home esgotat pel treball i pels abusos de tota mena, no era precisament el marit ideal, que diguéssim, per a aquella xicota de dinou anys, fogosa i ardent, de carns dures i mòrbides i ulls negres com dos carbuncles.

Explicat lo que precedeix, no té res de particular que l'Andreu, el passant del senyor Picaplets, tingués, en la seva absència, llargues converses amb la Carmeta que acabaren, com era lògic que acabessin, posant unes magnífiques banyes a don Rossend.

Diu un refrà que va tant cl canti a la font que un jorn es trenca. I això és lo que va ocórrer. L'n jorn que el senyor Picaplets arribà impensadament a casa seva sorprengué al seu col·laborador que s'entregava amb sa Ilegítima muller a mis exercicis que no eren pre­cisament espirituals.

El senyor Picaplets no s'entengué de romanços. Posà immediatament al carrer a l'Andreu, pegà una sobirana pallissa a la Carmeta i no va passar res més perquè l'home era dels que callava i no deixava mai traspuar cap fet per greu que fos.

Però l'ordenança del despatx, que no era tonto, va ensumar alguna cosa. Inquirí, preguntà i aviat tingué el convenciment de lo que havia succeit.

Passaren alguns dics i un matí arribà un vell client del senyor Picaplets, més xafarder que fet d'encàrreg, i preguntà a l'ordenança:

— Escolteu: vos sabeu què va passar amb l'Andreu? — Si, senyor. El senyoret el va treure perquè feia

de minyona. — De minyona? — Si, senyor. EI va trobar al salonet que estirava

¡a bogada...

Fi Bl·ADA

Cuite premiat del número paiant:

El salpasser

fe .DEL *rfc RECADER f\

*A1 pensar en la injusticia que se ha cometido con-mi^>, se Me erizan hasta los pelos del corazón... »

Veu's aquí com ara resulta que el cor es una cosa un c Paluda. Vol dir que no es «trabuca s, senyor Pích?

De La Gaceta de Dogot e l l a C1utat colombiana:

, periòdic que es publica Í

* ^•a s bombas se personaron cu el lugar del suceso... »

lil /"''i1'"1 ni°lt just que els americans donguin persona-a 'es bombes, pel servei utilíssim que realitzen.

LA TUIES.— 1S \ — Com es diu, vostè? — Fulana de Tal. — Ou viu? — Tal carrer. — Estat? — Soltera. — Aquest noi que l'acompaya, de qui és? — Es meu... — Com es diu el seu pare? — Veurà: això és un xic difícil de dir, perquè

com que quan vaig quedar-me embarasada j o alternava amb un cotxer de punt, un botiguer de roba blanca, un viatjant de gomes i un registra­dor de la propiedtat...

— Està bé — digué el jutge. I adressant-se al que escrivia: — Posi a l'atestat: <tL'acompanya un noi de tretze anys, fill seu, segons la declarant, i de l'Anuari Eailly- Baillière

T. A. l'ANER.

D A les nostt-cs pecadores mans ha caigut aquesta tarja,

que no té desperdiri:

* P. de'l'., instalador electricista y profesor de saxofón. »

Després diran que no es poden sumar els números hete-Wgenis.

Copiat al peu

«Se benen qesos, natas lacionados cou la leche. -

de la lletra d'una botiga de Sant Marti

mantecas y demás objetos

Comentaris? Que els fatí en Callaré]

D'una nota de societat:

'indísima señorita M. de C. lucía un •e color crpmn r/111 aplicaciones cerezi

V"> nimísima sene , 'I" 4e color crema, con "obrero canda y naranja

Devia estar com per menjar-se-la.

ELH^Jg desconegut

PER no recordem quin bullit, la Camila, i

xicota molt amiga de la grimègia, va ésser

tret? d e t m K m l a > U 1 companyia d'un fill seu, de | tze anys, mes endimoniat que fet exprés.

r rogï ïorT 1 1 * ** 0 o B ^ ^ ¡ ^ «mençà l'inte- E ^ V ¿ ? b "J±1· — Polser si

Noia, no m'agrada gens que sempre et segueixin xltxarel-los. i m a ^ ( |Rjg un pape,- rldicol.

creus que vaig explicant a tothom que soc casada.

1 4 . — L A T U I E S

EN Codes Soldevila, l ' exquis id Myself, ens d o n à a conèixer d i m a r t s passa t una deliciosa comedia del

- v país deis uiatryars. lís original d 'eu P . Moluar i p o r t a per t í to l Mudes par senyor i senyora i é s u n a cosa dilecta i admirab le que v a fer passar u n a b o n a es tona a t o t s els q u e e n s hav íem reuni t a l vell casa l del car re r d e l 'Hospi ta l .

L ' e n d e m à anà rem al Tivoli, ou la colla d ' en Caballé va es t renar Bcnamor, d 'en l 'au Luna. AUí, a mes de sen t i r u n a sèrie d'Wispiradissimes par t i tu res , unes q u a n t e s se­nyores de la companyia que es tan COm per requisar-les i menjar-se-les de viu eu viu, ens obligaren, en to rna r a casa , a f e r ijriïnègia a m b la senyora . Cuses d e la v ida .

H a n t o r n a t les var ie tés a Etíorado, OM tenen de p l a t fo r t a la B l a n q u i t a Suàrez , m i t roç d e s enyora c a p a ç de fet pe r f r e la x a v e t a a n'ell Veiii/elofí, }>osem per h o m e célebre. A més hi t enen al Felí to, a uns japonesos que en cl trapeei fan nues roses més difícils que t roba r

¡ els fondos del tírusi ¡ a uns ballerins q u e es d iuen R o b c r t y ' s , que bal leu més q u e u n n a p en m a n s d ' u n corrido.

ft- E l s senyors d e VEspanyol es t renaren HI pare pedaç, original d 'eu l 'ompeu Crehuet . l 'er les nferencies que t e ­n im p o d e m afirmar q u e la cosa v a a l 'hora i que es UB pedaç que seus d u b t e reforçarà d 'al lò més l 'ermilla de l 'empresa .

f Al Barcelona la company ia Adamuz-González v a fent . Ara fan El bandido de la Sierra, en t res actes i en vers , d ' en Fe rnández Arda\ hi, qu< segons d iuen v a ten i r m o l t d 'èx i t a la vila i ta l l .

I a l Poliorama, l loc d e reun iu d e n e n e s m a q u e s , f an Yo, gallardo y calavera, on r ius des de q u e seus a la bu­t aca fins que L'aixeques, cosa que no v a m a l a m e n t en aques ts t emps calamitosos de grip, de cuesta de enero i d 'a l t res coses que, con t r à r i amen t a lo q u e s ' a cos tuma posa r a les notes d e societat , sentimos tener que recordar.

E i . N E B O T B A T X I L I ^ Í R ^

—Mulsct: haig de comunicarte una cosa secreta. — EpI Ves amb cortiple, queno en resulti coix d'aqucsfafcos» secreta.

De la vida alegre E i, Saldoni, re forçat a m b d o s q u a d r o s nous , i el Cris-

pin-Crispan segueixen de p l a t del dia i de la n i t a l'Edèn. T o t m a r x a c o m u n a s e d a i l a Tor res ,

a m b la * Maison Bebé i fa en t r a r ganes de assa l tar l 'es­cena i fer u n a ba r rabassada . ]{u C.isaàas hi fa un p a p e r e t que , la ver i ta t , t r o b e m que sembla de debò. Vagi a m b cuidado, que són m o l t s els q u e comencen de b roma . Recordi ' s d 'aquel l adagi valencià que diu: * N o juern a m b cauyetes , q u e fan ta l le ts •.

A VAlcázar con t i núa r e p a r t i n t carícies e u «üer t iu i» , d e l q u e ens b a n d i t e s t à mol t e n a m o r a d a u n a x ico ta q u e v a d e negre, d u u n a c reu d e br i l l an t s q u e v a l u n béc , q u e vol dir pico, i p o r t a el n o m d ' u n a famosa cuple te ra del t e m p s de la Sol idar i ta t . T a m b é hi h a la S a r t y , u n a tnos-se t a rasa , f ineta com u n bibelot i més engrescadora q u e Ja foscor d ' un cine; la P a q u i t a Marquès , q u e té un t i pe t ingenu i bufó i a l a q u e de b o n a g a n a l i con t a r í em u n conte s i no fos p e r q u è s a b e m que és u n a noia q u e no e s t à pel qïtento, i la menuda , alegre i s i m p à t i c a J o a n e t a Vinzes, q u e ens fa passar més mals r a to s q u e q u a n h e m d e paga r l a dispesa , l a « T h a i s », q u e recull u n cove d ' ap laud iments , W Messeeuet, la Casanovas , i la Re ina , q u e hi fan de les seves. S a b e m q u e els q u e remenen les cireres en aques t concer t volen fer les coses en gran, i que t enen en car te ra estrelles que fa ran t r o n a r i p loure . N ' i ú h a n d e t o t e s les nac ional i ta t s , fins d iuen q u e d e

L L E T R E S D E L L O F R I U

T Mary Conet. L ' u n és d e l a qu in t a d ' en Caste lar . L ' a l t r e v a al número . — Jordi Du Val. Té m é s r a ó q u e u n s a n t , d e m a n e r a q u e v a al cove. A v e u r e s i ens env ia que lcom niés nou. X. U. Pido, lis m o l t brutl — Bit Lleta. Va al n ú m e r o a m b aquel la b o n a fe. — R. U. Mescu. E s més b r u t que u n negoci de fems. -— A. Q. N i que ens ba l lés la r u m b a del gonococo.

TEATRE NOVETATS C A R N A V A L - A U R I G E M M A

8 - G r a n s b a l l s - s P r i m e r d e l a sèrie

" 0 A L L G R O C "

El d i a 9 d e f e b r e r

28 de febrer, t a rda , Di jous gras

G R A N C E R T A M E N I N F A N T I L D E T R A J O S

Ni t , l ' a r i s tocrà t ic i clàssic

B A L L P A R É I T R A V E S T Í

O R Q U E S T R I N A J A Z Z - B A I V O

líOHOS - SKA PER CONTRACTES:

S. Duran. - Manso, 30, 3. - 2. BARCELONA

L A S U N Y O R E T A Q U E V U L G U I E S T U D I A R P E R A R T I S T A D E L C U P L E T , H A D E V I S I T A R L ' E S T U D I

CATALONIA - Asalto, 56, enfïo.

l A TUIES. — 16

B n cua íe n i n Mcieiipei

L4_COi íONA " C O M T E DEL ASALTO, 9S ~ S

Prcílosiíalms e liigiínlcs ratuUos LA CORONA p i n t a t s en forma de djwret «BÍpti - D» de O'IS l'Sí - ACORASSATS PER A NO NAUFRAGAR n ï, 3 I i ptci.

Tenim de tot ¡ per a tots I

SULFURETO CABULERO

"oanctí paleBUt ooitra I. SARNA (I011ÍW).

* " " oany tu deia part l « r la SARNA en 10

minuts. Desconfieu sempre de les imitacions-

COMTE OB L'A ALTO, S6, - GAHCfiLONA

y x A l i / | | A I V 1 1 Edició complerta, KJI A I V I 1 A I N 1 amb profusió de di­

buixos i làmines originals de POXYMEL

Es el plat fort de la literatura galant.

Demaneu-lo en tots els Kíoscs.

P 0 M P E Y A TS^JS'rJÜSíJ^SSÍ

O Victorià Vázquez EillOd CARMBrlVARQAl

EL CUPIDO QOBES BKUteQl IM

Qalteu UN UAL 1 n'etIn 1 viureu MIL

M o n t e - C a r i o Tots ets dies

S. M. la Luna-EI Talismán de Venug

POSAD* OE LA VEGA Esplèndides habitacions - Preus reduïts

S a n t O l e g a H , 17 - B A R C E L O N A

G. ALOMAR VIES URINÀRIES. Curació r àp ida i segura , mit jansant aparel l especial. Arïbau, 5, de 12 a 3 i de 5 a 7. F e s t i u s : do 10 a 12, — Econòmica*

Unió, 20, de 7 a 9. - Barce lona .

MAISON MEUBLÉE (VERPURAi

Carrer de Barbara, 27

Mont d'Or Meubláe (VERDURA)

Plnssfl de Santa Madrona, 6 D a v a n t el Bitnc d'Espanv a

GRAN CONFORT - SALETES DE BANY - Teíeton privat

Habitacions a 5 pessetes

A C A D E M I A B L A T

BARBARA, 23, 2.», 1."

Maestro BRULL

Letras de BLAT, BEUT y CLAVARIUS

Posan» SUN ANTONIO ^ « J

HABITACIONS RBFINAUE3, HIGIÈNIQUES t HSPAIogUS

QUARTOS OE BANV - TBB1 ENTRADES RESEHVADES DES DE

PERFUMERIA ASTRA Venda a grane', i iftres I a pès - Un Itt cents per

c.n\ d'ecsnomli, Especialitat en mitjes de «da-

7 3 , O O M T H D E L A S A L T O , 7 3

N o v a l a b a d a r l . . .

u Eipaiter, I

BABCÍLOIA

QHSSE

LA MASCOTA Primera casa venedora d'im­

permeables pel NANDÚ. T . , S t " 1 iir*"npibles. Lambe tennn polvos p e r matar aquells animalcis que fl',-,,..(f(.ii ? «inseqüíiicia deis altres POL­VOS a O'SO la capsa. 1, Sant Ramon, 1-BIRCeLONfl

FLORES DE PECADO

NINON DE LEÑO OS

PS

SÍFILIS RAZlt

Hospital, 4 pr l . Da 11 a 1 i d i 6 a 9

Dissabtes, Inyeoclons de

606 I 914 a 6 pesastet.

PURGACIONES vi i • N . ' - I IK I I nrln ii •••••, us i ' ¡ ' - I l i tHi i l i ro

l i i i -u con Lis (¡Mi u'oiiocídas

Grajeas Rusas Rovisolff

cuyos resultados se notan a las pr¡-

Cua Sagall. R-rmma las Floros, ¡i-Barcelona

16.—LA TU ÍES

El masover. — No sé pas què hi veu, senyora, d'haver-me fet venir al quarto de vostè. Ja és ben veritat, ja, que quan una dona fica la banya en un foratl...

— Al revés, home, al revés!...