Per: Mercedes Creswell de Olivar 4 Diver

Concepte d'Imperialisme

El imperialisme es l'actitud, doctrina o acci que condueix al domini d'un estat sobre un altre l's de la fora militar, econmica o poltica. Durant l'ltim ter del segle XIX les potncies europees i algunes extraeuropees van desenvolupar una poltica d'expansi colonial accelerada que ja venia gestant des de comenaments de segle. Aquesta nova fase del colonialisme, que rep la denominaci d'imperialisme, tendia a la formaci de grans imperis i va constituir una constant font de conflictes que van desembocar en la 1 Guerra Mundial.

Causes del ImperialismeFenmeno de gran complejidad, son mltiples las causas o factores que lo propiciaron:

Demogrfiques:Este incremento demogrfico. Els avenos mdics.La recerca de nous territoris on invertir l'excs de capitals acumulats Econmiques: L'exploraci i conquesta de zones on acon seguir matries primeres i energtiques abundants i barates.

Acci del Canal de Panam

Esclaus encadenats

Plantaci de Te a l'ndia

Ferrocarril a l'ndia

Poltiques:Els

estats van adoptar una poltica de prestigi i les potncies ambicionaven assolir l'hegemonia colonial mitjanant el control comercial i militar de les rutes martimes i terrestres societats geogrfiques van aconseguir una enorme importncia i contibuir a propagar aquesta afici mitjanant conferncies i congressos.Es van explorar els grans rius africans.Les tesis darwinistes, amb els seus pressupostos sobre l'evoluci de les espcies i la superioridad tcnica se hizo abrumadora en el campo militar racistes que justificaven i impulsaven l'expansi territorial.

Cientfiques:Les

Ideolgiques:Teories

Potncies InperialistesImperi colonial britnic:Va ser el ms extens de tots, vacomenar a formar-se en el segle XVIII, per va aconseguir fianalizo la maduresa durant el llarg regnat de Victria (1837-1901).

Les rees de dominaci britnica a l'sia van ser: L'ndia, Malacca, Singapur, Birmnia i la Xina Les rees de dominaci britnica a la Mediterrnia van ser: Malta, Suez i Egipte Les rees de dominaci britnica a l'frica van ser: Transvaal, Orange, Portugal, Nigria, Somlia, Kenya, Uganda i la vall del Nil. Les rees de dominaci britnica a Oceania van ser: Nova Zelanda, Austrlia i alguns arxiplags del Pacfic. Les rees de dominaci britnica a Amrica van ser: Canad, Hondures, Jamaica i Guaiana.

Inauguraci del canal

Soldats bers

Maies treballant el lli

Inauguraci del canal

Imperi colonials francs:Constituir en el segle XIX, desprs delbritnic, el segon gran imperi en importncia i extensi. El seu ms significat impulsor va ser Jules Ferry qui va intentar mitjanant la poltica imperialista contrarestar la derrota infringida pels prussians. Es va conquistar Algria en 1847.En 1881 es va conquerir Tunis i el 1905 va establir un protectorat al Marroc amb l'oposici d'Alemanya. El 1898 va aconseguir Madagascar, per desprs de l'incident de Fachoda amb els britnics va abandonar el projecte d'unir els extrems Est i Oest. A ms dels problemes amb Gran Bretanya, l'expansi francesa per frica no va estar exempta d'entrebancs amb altres potncies, com s el cas d'Alemanya. Va conquistar Indoxina: Birmnia, Laos, Tailndia, Vietnam (Annam i Tonqun), Cambodja i Malisia, formant amb ells la "Uni Indoxina". Dmino Nova Calednia i altres illes del Pacfic. Controlar a l'oce Pacfic Tahit i les Illes Marqueses i l'arxiplag de Miquelon al Canad. A Amrica del sud va controlar la Guaiana.

Imperi colonias europeus:

Russia: es va dirigir en tres direccions, incorpora de les terres al sud del Caucas, zona costanera del Pacfic (Vladivostok), Turquestan i Pamir. Alemanya: va aconseguir annexionar-desprs de la Conferncia de Berln algunes possessions africanes: Togo, Camerun i Tanganica, a Oceania: Nova Guinea i els arxiplags de Bismarck, Mariannes i Carolines Itlia: va ocupar una srie de territoris africans: Eritrea, la costa somali de l'oce ndic, per va ser derrotada a Adua (Abissnia). Ms tard va prendre Trpoli i la Cirenica (en l'actual Lbia) a Turquia. Blgica: Es va assegurar el domini de la conca del Congo. Portugal: reafirm y asegur su presencia en Angola y Mozambique. Espaa: tras una guerra con USA, perdi en 1898 sus colonias de Cuba, Puerto Rico, Guam y Filipinas.

Imperi colonias no europeus:Desprs de la Guerra de Secessi (1861-1865) van iniciar la seva expansi colonial amb la compra d'Alaska a Rssia i la guerra amb Espanya (1898), que li va conferir el domini del Carib (Puerto Rico) i la influncia sobre Cuba. A sia va arrabassar Filipines a Espanya. Jap desprs de la Revoluci Meiji i la seva rpida industrialitzaci s'annexiona diversos territoris asitics: Formosa i Corea a costa de la Xina. Ms tard ho far amb Manxria.

Resistncia a l' imperialisme en les colnies:Va estar ms o menys organitzada i va oscil.lar entre la creaci de societats secretes articulades al voltant de la idea de conservaci dels valors culturals autctons, i l'acci violenta sorgida com a reacci a l'explotaci i repressi encoratjada des de les metrpolis. Per la seva importncia destacar els segents conflictes:

Xina: La guerra de l'opi (1839-1842) ndia: La revolta dels sipais. 1857-1859 Xina: La rebelin dels bxers. 1900 frica: Etipia (1886) i Guerra zulu (1879) Nord Amrica: La conquesta de l'Oest

Resistncia a l' imperialisme en les metrlos:Estuvo ms o menos organizada y oscil entre la creacin de sociedades secretas articuladas en torno a la idea de conservacin de los valores culturales autctonos, y la accin violenta surgida como reaccin a la explotacin y represin alentada desde las metrpolis. Por su importancia destacaron los siguientes conflictos:

China: La guerra del opio (1839-1842) India: La revuelta de los cipayos. 1857-1859 China: La rebelin de los bxers. 1900 frica: Etiopa (1886) y Guerra zul (1879) Norte Amrica: La conquista del Oeste

Conflicte entre potncies:Durant el segle XIX, a mesura que progressava l'expansi colonial, es van produir disputes entre les potncies imperialistes en el seu intent per controlar territorial, poltica i militarment mplies rees d'frica, sia i Oceania. Amb la pretensi d'evitar aquests conflictes el 1884 es van reunir a Berln els representants de 12 estats europeus ms els dels Estats Units i Turquia per concretar les seves respectives posicions en el repartiment d'frica. En el Congrs de Berln es van adoptar les segents resolucions: Es reconeixia a Leopoldo II el domini exclusiu del Congo belga. Gran Bretanya i Frana havien de resoldre per si mateixes les seves diferncies. Es va determinar que aquella potncia que controls el litoral d'un territori ostentaria de fet l'autoritat sobre l'interior d'aquest. El Congrs o Conferncia de Berln es va cenyir exclusivament als assumptes concernents al continent afric, va deixar de banda la resta de zones de projecci imperialista

Conseqncies per a les metrpolis:

Desde El Punto de Vista Econmico: El Imperialismo sirvio de Estmulo al estilo de Industrializacin en Aquellas reas Dbil Donde era an y favoreci alli Consolidacin Su Donde ya estaba en marcha ". Todos De MODOS, El Objetivo principal de las metrpolis FUE la obtencin de Materias Primas Baratas Abundantes y y la colocacion de los Productos Manufacturados Por SUS Industrias en Las Colonias. Desde El Punto de Vista Internacional: Constituy Una inagotable Fuente de crisis Tensiones y Conflictoslas Marroques constituyen sin Ejemplo-Que culminaran en El estallido de la Primera Guerra Mundial.

Coseqencies per a les colnies:

Demogrfiques: En general, la poblaci es va incrementar Econmiques: Per a la posada en marxa de l'explotaci econmica dels territoris Socials: La burgesia, casos en que certs grups autctons que van ser assimilats i contrastant amb aquesta minoria Poltiques: El major o menor grau de dependncia de les colnies Culturals: L'imperialisme va ocasionar la prdua i la religi cristiana Geogrfiques: Els mapes poltics es van veure alterats per la creaci de fronteres artificials Ecolgiques: La introducci de nous mtodes d'explotaci

Agricultura tradicional

Locomotora de ferrocarril indio

Agricultura de plantacin