16
L' EXCURSIONISTA BOLLETÍ MENSUAL ÁSSOCIACIO CATALANISTA D' EXCURSIONS CIENTÍFICAS ANYIII. BARCELONA 3 I DEJULIOLDE t88o NÚM. 21. CONDICIONS DE LA PUBUCACIÓ ?' 5o e *^ [ u " a ^ ny -- Ndmero . l ? l . Iicén «. D. Joseph Riquer. » PereColL » Jaume Vilamala. » Cebrid Pozzi y Casal, o Francisco Carbó y Rovirosa. » Joan Planells. » Jaume Puig y Valls. » Jaume Spurzeneggrs. SOCIS DEI.F.GATS D. AlbertGíoLáGilella. » Perc Solomo, á Quer.ilps. » Crispí Pipó y Borrtís Pbre., á Cei » Melquíades Forés, á Vinaroz. j> Antoni Aguilar, á Solsona. COSTUMS DEL PLÁ DE BAGES COM'I;ÍU-> T C]AS DE D. JOSEPH D' ARGULI.OL de 188a. No es possible det nada Plá de Bages, '

L' EXCURSIONISTA · 2011. 10. 31. · L' EXCURSIONISTA BOLLETÍ MENSUAL ÁSSOCIACIO CATALANISTA D' EXCURSIONS CIENTÍFICAS ANYIII. BARCELONA 3 I DEJULIOLDE t88o NÚM. 21. CONDICIONS

  • Upload
    others

  • View
    3

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: L' EXCURSIONISTA · 2011. 10. 31. · L' EXCURSIONISTA BOLLETÍ MENSUAL ÁSSOCIACIO CATALANISTA D' EXCURSIONS CIENTÍFICAS ANYIII. BARCELONA 3 I DEJULIOLDE t88o NÚM. 21. CONDICIONS

L' EXCURSIONISTABOLLETÍ MENSUAL

ÁSSOCIACIO CATALANISTA D' EXCURSIONS CIENTÍFICAS

ANYIII . BARCELONA 3 I DEJULIOLDE t88o NÚM. 21.

CONDICIONS DE LA PUBUCACIÓ?'5o,£e*^[

u"a^ny--Ndmero.l?l.Iicén«.

D. Joseph Riquer.» PereColL» Jaume Vilamala.» Cebrid Pozzi y Casal,o Francisco Carbó y Rovirosa.

» Joan Planells.» Jaume Puig y Valls.» Jaume Spurzeneggrs.

SOCIS DEI.F.GATS

D. AlbertGíoLáGilella.» Perc Solomo, á Quer.ilps.» Crispí Pipó y Borrtís Pbre., á Cei» Melquíades Forés, á Vinaroz.j> Antoni Aguilar, á Solsona.

COSTUMS DEL PLÁ DE BAGES

COM'I;ÍU->TC]AS DE D. JOSEPH D' ARGULI.OL

de 188a.

No es possible detnada Plá de Bages, '

Page 2: L' EXCURSIONISTA · 2011. 10. 31. · L' EXCURSIONISTA BOLLETÍ MENSUAL ÁSSOCIACIO CATALANISTA D' EXCURSIONS CIENTÍFICAS ANYIII. BARCELONA 3 I DEJULIOLDE t88o NÚM. 21. CONDICIONS

t íil u TI y ii, Si, empero, se pot asscgurar ÍIU" e del lHa üe 13aues tola la tcrnconiinguda desde la confluencia deis dos ríus Uohregat yCardoner, propde Sant Vicents de Castellet, fins á Surin per la part del Cardoner y fins áBalsareny per la part del Llobregat. Forman los nus com agegantada for-

he indicaT, las barras de líi forca no son pas los limits precisos de líi co—marca, puix per una banda son del Plá, Fals, Fonallosa, Salellas y Guar- ,diola, y per 1' altre ho son també Navarcles, Artes, Calders, Rocafort, Ta-la manca y Mura.

' La capital, dicucmho aixis, d aquest tros de la térra catalana, es la, ciu—tat de Manresa, de la qual sembla no queda dupte qu' antiguament fouAtanzgr'ia, y mes tart ATiitorise, com si volgucs dir la tnenor, en compa—ransa á altre poblacho tnctjor y no llunyana que tal volta podía ser K$d?&,

• es que ningú sab quan aparegué, com( ni perqué- Lo poblé 110 diu Aííiw—

forta. Es de notar que setnpre s* han conegut familias del nom que nl po—

lech que's dedica á estudis de toponomástica de Catalunya, haji pensatsi lo iii'ciiÉí de la parüula ^i^ndi"asct, vinca de la crega i KSÜS» une vol dirguix, y en junt ierra del gwx. Siga d' aixó lo que 's vulla, puix quesem-pre hi haurá molt de conjetura y cndevinalla, y no se si s1 hi dirá may laúltima paraula, lo cert es que la transido de la Y grega a la d se fá molttne^siiau ynaturalmentpcrnosirepoblcqueno pas á la *".. v també es cert

lis de notar aiií meteix 1" atició bélica de sos habitants: no hi ha festani festeta que no corrí la pólvora, y es de son agrado V esirépit, lo fum ylo soroll- y arriba á tal punt, que en tota funcio, en tota reunió y per lotobjecte se fan dos partits, y tins en las diversíons ó festas de barri pren la

ment en lalluyttt que qualsevol dina que*s dona per los carrers verdaderabatalla. Aixó ha t'et creure á alguns que la gent del Plá de Bages, ó millor

arr^bat A \ú comarca lo Testament antich ó Hoy de Moisés 6 judaica, talvolia adoravan á Mars lo deu de la guerra, també hi há qui sospita queen lo nom de la ciutat encara hi resta mica ó hossí del iTiito que en tal

Page 3: L' EXCURSIONISTA · 2011. 10. 31. · L' EXCURSIONISTA BOLLETÍ MENSUAL ÁSSOCIACIO CATALANISTA D' EXCURSIONS CIENTÍFICAS ANYIII. BARCELONA 3 I DEJULIOLDE t88o NÚM. 21. CONDICIONS

- 4 0 7 -puix semprc ha donat fort contmgent d* homcns, per totas laslluytas na—

Si veyeu un bateig, ó lo sequit d' un bateig y sentiu que los petits ava- '

•bateig típich de Manresa: los del sequit, se defensan y apartan la munióde menudalla, tirantlos grapats de confits y atmetllas: mollas vegadas loblanch del coníií, no es sucre sino guix¡ y no 7s pensi ningú que drem aixópera buscar un nou jüstificatiu á la suposició de que Mandresa vulga dirla torra del guix: ho diéYn perqué es aixis y res mes.

líes: alto aquí; es aquesta una sílaba y una paraula molt usada y abqual pronunciado coneíxereu desseguida al manresá: si sentiu res ab c

hen res ab e molt oberta y clara no son del Plá de Bages; tampoch viuper aQUij perla costaT líi partícula boi. y per la comarca de que *us parloencara 's trova un home boi niort, boi dret, una copa boi freda? etc., ele.

Lo quint día de la semana, dcsdelos mes remots temps consagrat á Ve-nus, ó sía al amor y fll sacrírlci. no es pas divendres (die vencrisj com peraqui, siijo divenras : ni la segona persona del singular del temps futur delyerb venir, no es pas vindrásj sjno i'itifus. Ara aneu a endevinar peroueaquest poblé lá aquí la r foria y no pot fer la r de Manresa: perqué diu

Venus) diuhen ells, y pot ser los qu' han deixat lo nom á Sant Mnrtí deProvensals , lian deixat també la pronunciado suau de divendres yvindrás.

Altres diferencias de ílensuatse podría notar^ si m proposes apurar lamateria; pero com no es aquest 1' objecte principal de la conferencia,

han estat sempre fervorosos creyents en relligiú y fins estremosos en sasprácticas: poch donats al cultiu de 1' idea y de las facultáis del esperit, ne-cessítan la practica material y frequent, 1' imatge vivible y tangible, lo co-lor» lo soroll, la representado material y plástica y tic la míinera que mespuga ferir dirtetament los setitits. Escondicio comuna ais poblcsmendio-nals, regla general, que 's veu fortartient confirmada en la cíutat de Man—

prendre al poblé cap de las ideas fundamentáis en relligió, si I1 artista no

Es poblé trevallador, modest, acostumat á poca cosa, y per las necessi-

rit peí negoci, acríu y coneix com pochs altres la manera, de fer diners:tanta es sa fama en aquest punt, qxie ha donat lloch v naixement al cuentode que, lo mariresd axí que surt del ventre de la mare, lo tira lo seu pare

Page 4: L' EXCURSIONISTA · 2011. 10. 31. · L' EXCURSIONISTA BOLLETÍ MENSUAL ÁSSOCIACIO CATALANISTA D' EXCURSIONS CIENTÍFICAS ANYIII. BARCELONA 3 I DEJULIOLDE t88o NÚM. 21. CONDICIONS

com si se li volgues ensenyar desde '1 primer moment las diticuhtats de lavida y 1* esfors qu1 es neces ran pera vencerlas. Sab he que 1 cstalví es labase del capital y casi be se pot dir que ho sab massa, puis que ho estre-TTia¡ de tnanera que per capital que tinga) rnay os rich: no s atreveix may

molts diners per sas mans, lo manresá, viu y mor pobre.Si-volguessim enfonsar enl'cstudi del carácter, en sas causas, fentne de-

ab quatre: deixem donens la ciutat que ]a n nem dit prou sino massa! ysortim á fora. á las casas foranas, á veure la gent de'Camp del Pin de Bages.ahont potscr troven alguna cosa que "us vinga de non y oue ijcr lo tan,sia dicne de vosfra atcncio. Sant Jaume 1 apóstol es ló pstró y lo santua^rí ó ermita de Joncadella la mes venerada, Joncadella com ho diu lo me--teii nom es la valí deis jonchs, y es cert que en los enconiorns de 1' ermi-ta molts se n1 hi crian. La Verge de Joncadella es donchs corrí si diguessemla Verge deis Jonchs ó del Joncal, y recort deu esser del antich culto na-turahsta, la costuin que s* observa de baixar en professó I1 imatge al fon*-do de la valí, á la vora del riu Cardoner, al mitj delíJoncal, quan se li de.mana que inlercedesca perqué ving_a del cel lo beneficí de la pluja. Esacreditada patrona deis petits que pateixan ernfas ó com diu lo vulgo,que son trencals; y ho cantan los goigs de la Verge, quan diuhen: ulosxiquets que son tiencats, de prompte son curats,» etc., etc.: y com á mos.

tallas y exvotos.També hem de fer observar aquí que lo culto de la Verge se Higa ab lo

bolqucrs y la raixa que portava 1 ínlant trencati corn si volcuessin si rne^teix temps la protecció de la Mare de Deu y 1' influencia de la sava vege-tal. Aquesta costum també es coneguda en Sant Miquel del Fay y en

Y perqué veyeu las coincidencias de certas cosas en lo inon, *us diré quesegons assegura una acreditada revista lo meteix fan los xinos al Assia absos fillets trencats, y deu ser costum molt antiga, per quan una personaerudita diu que á principis del segle quart, se dona una lley prohibintaquesta y altres formas de cult al arbre.

i i a que d flrbres parlom, no hi trova reu en lo lia de oages^ lo taron—oer ni lo ^íarroier, ni I etzabara, ni la nguera mora¡ ni la palmera: es quela linca issoternia d aquestos vegetáis se queda mes prop de la costa: em-

Page 5: L' EXCURSIONISTA · 2011. 10. 31. · L' EXCURSIONISTA BOLLETÍ MENSUAL ÁSSOCIACIO CATALANISTA D' EXCURSIONS CIENTÍFICAS ANYIII. BARCELONA 3 I DEJULIOLDE t88o NÚM. 21. CONDICIONS

lusta, arbres de resistencia, de paciencia v constancia coro es lo naturalde sos habitants: hi trovareu lo limó que aquí en dihém fari^ola, lo roma-nf abundós, lo carbelló que aquí 'n dié'ro espigo!; no hi ha la ginesta ni

la mata que 'n V Ampurdá 'n dmhen llentisca y en castellá lentisco^ y lapuníant ar¡alaga, plantas aromáticas totas ellas, que fan que los boscosdel Pía de Bages sían tal volta los mes olorosos, los que despedeixen rnesagradable flayre de Catalunya.

Si té algunas diferencias la flora de la comarca, com son las principáislas que acabo de senyalar, no 'n té cap que jo conega la fauna; los me-ló Pía de Bages, sí be que no s1 hi veuhen m hi arriban las aus acuáticasque may s" apartan gaire de! mar y no deixan la regió déla costa. Latérra es secanera, magre y penosa, en alguns punts roja, en molts blaven-ca dominanthí lo guix y 1' argíla: com la térra, es tambd seca y aixuta decarns la fesomfa deis naturalsr no hi veureu caras rodonas, afables, ni pelimolt blanca ni cabell ros¡ per punt general ni vcureu homes debona e$~tatura, de figura escardalenca y membres nervosos, com los pinatells quecreíien en térra prima, de poca fusta, molía resina y molía tella: las do-nas tambo" per purit general hi veureu no son hermosas, pero en la concaUel Cardoner especialment, y per la part de Sampedor, s' hi veuhen mi-Jo mocador del cap caigut á 1* esquena, lo cabell lligat al darrera, espflr-denya ab veta negra y mitja blanca y la cistclleta al bras alrauhen las mi-radas de qualsevol senyor y fan enveja á mes de quatre engalanadas da—

que fan mokas d' ellas, perdin sos colors sanitosos, lo simpdtich só de laveu, 1' ayre en lo caminar y senzillés del vestir.

lias del camp deis meteixos medís que las nostras, y en especial las delPlá de Bages, pera fer peculi á favor deis petits de la casa. Lo noyet delmas ó masía qu' espera la fira pera comprar una barretineta, una faixa,un ganivet ó un falso, no tindria pas una pesseta sino fos la fangada: alser á la tardór, humite|ada la térra, agafa la pala ó palo, fanga un tros dela quintana qu* aqiiell any descansa, hi sembra un quarta de favons y sial f\ del Juny n" arreplega una cuartera y n' hi donan quinze ó setze pesse-tas, se creu rich ab lo grapat de plata y 'n te per las firas de tot 1' any. Lanoya, si vol un devantalet, un mocador, unas faldillas d' indiana, ó unas

y las brescas, y anant í la vjla los días de mercat, y venent lo oue porta á

Page 6: L' EXCURSIONISTA · 2011. 10. 31. · L' EXCURSIONISTA BOLLETÍ MENSUAL ÁSSOCIACIO CATALANISTA D' EXCURSIONS CIENTÍFICAS ANYIII. BARCELONA 3 I DEJULIOLDE t88o NÚM. 21. CONDICIONS

— 47o —la cistella, fa lo menester, pera anar bonica y üstrctiar alburia prenda quíins1 esdevinga la festa major. Crcixent la familia, creixen los pccuhs que1

len ser la basa ab que contan los minyons pera pendre cstat, y algunasvegadas tambe lo dot de las minyonas.

També surt per las festas la coneguda mormtxa que en algúns llochs

molts brochs, guarnit de cintas y flors, que es símhol comúá niolis po-bles de distinta rassa, y que no se jo si será recort d' alguna festa en ho-ñor de Baco, puix que á la morralxa ó comulga, 1'acompanyan sempre.música y bailas y no surt sino en dias de festa y per motius d* alegría^ Las* j ^costums mes especiáis de la comarca, que sí be es veritat que *s van per— \dent, se conservan y practican encara per algunas familias acomodadiiSi

quan se vol que la festa sia sonada, que fassi soroll y fassí uó. Lopromes no s mou de sa cas ' en ella espera 1 arribaoa de la nuvia ab sosparents, convidats y amicris* lo día flbans del matrimonia marxati a cer^caria los fadrins que fan colla ab lo fadrí mnjor que es lo cap de colla:aquest carreen d" honor sol confiarse al germá del hereu, si es 1' hereu "Ique 's casa: la colla de fadrins, sol arribar á la casa de la nuvin al cap alvespre, ahont son rebuts ab alegría y gatzara, mes ells sens fer gaire casde la rebuda se "n van á cassar las callanas oue trovin pels corráis: diunenque son las gallinas pels gcirrots, ab las quals han d1 adornar los garrotsqu' apretan la carga al bast deis matxos, y supnsan que han de servir pe-ra fer caldo ab que confortar y alentar n\ nuvis, l os de la ca^a de la nu~ '

deixan algunas al corral, perqué seria mengua pera la casa y rnotiu de dis-gust que 'ls fadrins no trovessirt gallinas pels garrots.

Fcta aquesta primera feyna, ve lo sopar y despres las bailas, y baila lanuvia ab tots los iadrins nns a altas horas de la nit y poch descansa^ y eci~

empondrer la marxa: s1 ensella ab vermell y clavatejat sillo la muía de lanuvia: se carregan los matalassos y las caixas de las robas; s' apietan losgarrots y s' hi penjan las gallinas, y tot es burgit y moviment: munta lanuvia airosa, servinth d' escala lo jonoll del fadrí major; aquest 1* a udn áacomodarse en lo sillo y prest li fa present y lí posa coloradas Higa-camas:ella en cambi regala al fadrí major y á tots los de la colla un mocador depita, que se 'I posnn los fadrins com sí fos banda de regidor. Aíxó fet ytot arreglat y dispost, s' empren la marxa: van davant los destralers. ho-mens previnguts de destrals y altres eynas, pera fer trossos de las vigas ytions, tapar rasas, aplanar los clots y desfer tota mena d' obstacles y erri-

Page 7: L' EXCURSIONISTA · 2011. 10. 31. · L' EXCURSIONISTA BOLLETÍ MENSUAL ÁSSOCIACIO CATALANISTA D' EXCURSIONS CIENTÍFICAS ANYIII. BARCELONA 3 I DEJULIOLDE t88o NÚM. 21. CONDICIONS

— 47' —barassos íih que trovaran impedí! lo camí; sembla com si ais vehins del

protesta ó tentativa de defensa ó resistencia, posant forts embarranchs aícamí qu' han de seguir. Venen despres los galajadors, que van escopetei-lant scmprc des que passa lo portal de la casa la nuviíi nns qu arriba a1' iglesia ahont I1 esperan. Segueix la nuvia, cavallera en sa muía y escol-tada de la colla de fadri ns: lo major ó cap de colla es lo que la serveix enlot, guia la bestia y fa de mosso de peu; y li te compte ferho, perqué se-gons com y qui guihi la muía, pnt sortirli molt car 1' oficí de fadri major:a cada terme que passa, surten al peu del cami las confiaras de la MJLTL'de Deu, S¡a del Roser, sia de Joncadella, ab I1 invocado especial ab queen lo terme Ts venera; aquestas confraras portan bassinas plenas de clave-ilinaSi rosas y altres fiors¡ si logran dóname a la nuvia, no te remey. lofadri major deu pagar 1' obsequi á bon preu per cada flor; si la muía vadepressa v no poden las confraras donar íiors a la nuvia, lo cap de collan escapa baratos per co li te compte no descuidarse ni contiar a rtincu lafeyna de guiar I" animal. Segueixen los pares y prónms parents quiscun

portan las caixas, los matalassos y las robas. Es vistosa comitiva plena decolor y animació; las escopetadas, los cnts deis destralers, las cansons deisfadríns, lo continuo repiquefeig de las moriscas y cascabells qu' adornanlas bestias de carga, donan al conjunt tal moviment y vida y aspecte dealegría, que ni lo mes indiferent pot comemplarho sens pendre part en lageneral gaubansa.

Aixís y en aquest ordre arriba la colla al peu de 1" iglesia, ahont espera1' rieren qu' ha de desposarse, ab tota sa parentela. D' un brinco salta lanuvia de dalt de la muía: tiescavalcan tots ios demés, y ab 1' escolta deis

y Ion

deis fadrins: bailas al matí, bailas" á la tarde; no pot bailar ab lo seuespos, ni li pot dír una paraula. AI diñar, á la taula se 'Is coloca se-

pluja d'atmetllas y confits, la guerra dé fadrins, la fúgida de las noyas,la pcrsecnció deis minyons, y corran uns darrera deis altres y saltan y IUpan á cuch íú ú fet coin ne dihem per aquí) y hi ha tal borrombori, petóy xisclc y crit y abrassada, que sembla que tothom ha perdut lo ]uhí y

Page 8: L' EXCURSIONISTA · 2011. 10. 31. · L' EXCURSIONISTA BOLLETÍ MENSUAL ÁSSOCIACIO CATALANISTA D' EXCURSIONS CIENTÍFICAS ANYIII. BARCELONA 3 I DEJULIOLDE t88o NÚM. 21. CONDICIONS

— 472 —que es festa boija de carnestoltas. A tot aixó ha de pendre paciencia lo

Al cstaDle tit son termas totfls las mulasi sachs de grana s nuLiian ádojo á ls^ [Yicnjadorasi y peroné ningu pusa fugir s han amagat totas las

trova enlloch la clau de tanca; si al fi logran entrarhi y apuntalar laporta y ficarse al Hit, trovan en lo? Hansols sal escampada. 6 pa seah es-

forsa la porta y los fadrins que han posat las gallinas á coure portan tas-sas y rnes tassas de calilo pera aconhortar ais nuvisi y aixís se passa unanit y un oía y devegadas dos y devegadas tres, fins que lo dcsvetllamcntjlocansanci y la fatiga rendeix á tothom; y devegadas fins que 1' extraordi-naria é inhumana excitació en una noya poch resistent y delicada li ha

riallas y goig. f \Heus aquí lo Wviatje del Plá de Bages; prou per avuy; y com sería ara

molí difícil fer lo tranzit y no 'm creen ab dret pera abusar mes de vostreatenció, deixarem pera una alire veilla lo parlar d' algunas panicularitatsqu' ofeieiien los cnterros de ¡a meteixa comarca.

ESCURSIONS AL MONTSERRATLOS DÍAS 5, 6 y ; JUNY Y 4, 5 y 6 JULIOL 1880.

Los dias 5, 6 y 7 del passat Juny, los Sres. García Vilamala yMariezcurrena verificuren una nova excursió al Montserrat, peraacabar, si possible era, la reproducció dt lo mes imponant que en-clou nostra montanya.

Al ser á la ermita de Sant Dimas, un ,dels expedicionaris de-sitjá visitar la tan anomenada com perillosa, perno teñir tamí,ermita del Diable, lo que efectúa ab tula felicita! acompanyat delguia Antón Planas.

Dcscriure lo pesat y perillos modo d' anarhí, no es possible,perqué tant sois lo pensarbi fa rodar lo cap y un te de deixar laploma.

Pera probar quees un punt dificilissim sois dirém que los prac-tichs de la montanya no ni acompanyan á ningú y digueren que erauna imprudencia anarhi.

Durant 1' expedido se tragueren magníficas vistas pera enriquirj Albu m que de dua m o litan ya í* esia ja acaba n t-

Page 9: L' EXCURSIONISTA · 2011. 10. 31. · L' EXCURSIONISTA BOLLETÍ MENSUAL ÁSSOCIACIO CATALANISTA D' EXCURSIONS CIENTÍFICAS ANYIII. BARCELONA 3 I DEJULIOLDE t88o NÚM. 21. CONDICIONS

_ 473 —

En los días 4, 5 y 6 de Juliol se verifica un' altre excursió de laque formavan pan los Srs. García Vilamala y Mariezcurrena, ab1' unlch objecte de recorrer la part de Collbató á Montserrat percan Massana, lo que s'efectúa trayent varias vistas entre ellas latant coneguda roctz fovctdo-dci.

De arribada al Monastir se feu tot lo que falta va pera completar1' Álbum á excepció de la vista general que se deixá pera un' altreexpedido.

EXCURSIÓÁ SANTA COI.OMA DE QUEHALT , SOXIVELLA , TALLAT Y VALLBONA

EN LOS DÍAS 27, 38, 29 y 3o DE JUNY v i " DE JVLIOL i88o.

(Continuado.)Com indicárcm en lo darrer número los senyors Torras y Ma-

ríezcurrena quedaren á Vallbona ab V objecte de treure vistasfotográficas del Monastir. HÍ permauesqueren los días 27, 28, 29y 3o y durant aquest temps feren notables fotografías reproduhintla vista general dai monastir, la fatxada de la esglesia, una galeríadel claustre, lo magnífich cimbori, la gótica portada de la sala ca-pitular y un conjunt de objectes arqueológicos propis del Monas-tir, d' entre 'Is moltsy notables que '1 meteix posseneix. La majorpande las vísias son completament desconegudas per haberse tretdintre clausura, gracias al competentpermís conceditper lo Excm.éllustríssim Sr. Arquebisbe de Tarragona, atenent al lloabley de-sinteressat obj'ecte que 1' Associació 's proposa ab la publicació del«Álbum pintorescli Monumental deCatalunya». Tant la Iltre. se-nyora presidenta de la Comunitat del Monastir com loRnt. sensorCapellá del meteix y soci delegüt nustre Rnt. Mossen FranciscoCapdevila, coadjuvaren ab son concurs al bon exít deis travallj,efectuats, colmant al meteix temps d aiencions yobsequis nls ex-cursionistas, per qual moriu debem fer constar nostre agrahimentexiensiuaixis meteix al Sr. Alcalde, Jutje de Pan, merge y altresde las principáis personas de la poblado que 'ls hi prodigaren tam-bé no menys honrosas distincions durant sa estada en ella.Tretas durant la excursió fotografías de la fatxnda S. del castell deSolivella y del ampie y bell pati del meteix, mancávalshi (retireun cliché de la fatxada O. del propi castell. per qual motiu regres-sáren lo dia 3o cap á Solivella ahont cumpliren ab son proposatcomes.

Lo dia 1" de Juliol emprenguéren v i a á Montblanch, distantduas horas de Sotivella, de qual punt partiren ab lo tren que 'lsconduhí á Tarragona y d' allí á Barcelona ahont hi arrivaren á las10 de la nit.

Page 10: L' EXCURSIONISTA · 2011. 10. 31. · L' EXCURSIONISTA BOLLETÍ MENSUAL ÁSSOCIACIO CATALANISTA D' EXCURSIONS CIENTÍFICAS ANYIII. BARCELONA 3 I DEJULIOLDE t88o NÚM. 21. CONDICIONS

EXCURSIÓ PARTICULAR A GUALBALO DÍA 27 DE Jlü.IOL HE 1 8 8 0 .

No havcntse pogut verificar oficialment la excursió anunciadaá dii punt, publiquen! á continuado la relució de la que panicu-larment hi feu nostre consoci D. Ramón Vergés:

L'infrascrit verifica lo dia 25 del preseni Juliol la excursió áGualba, sortint per lo camí de ferro de Gerona, vía Granolters,arribant á la estació de Gualba y Bailloria á las nou del malí, di-riginise desseguida envers Gualba, acompanyat del Sr. Alcalde ded¡c poblé, qui casualment se trobava en la estado. Seguirem per ladressera y passani ja per pintorescas pinedas, en las que hi veje-rem ab goig alguns vols de perdihueias novellas, ja travessant pla-nas cuberías de blat moresch y vinyas, y després seguint vora lariera per mitg de ombrívolas salzeredas y avellaners; essent aquesttros de camí lo mes bell y delitos per la exhuberant vegetado queompla abdós marges, deguda á lu abundó d' ayfcua que fa la r i -quesa d' aquell terme: cridnnt'hi I1 atenció un hermós faig per es-ser urbre que sois creix en altas latituts.

La forta calor no 'ns priva de fer lo camí breument, arrivant alpoblé, si fa no fa, á dos quarts d' onze ahont nos despedirem do-nantli, per tot, los mes expressivas gracias.

D' allí ¡a 's veu la cáscala á mitg-ayre de la vessant que formanlos estreps del Montseny, lo pich de Morou y '1 coll de Santa Ele-na, y per damunt d1 aqucixos, com tocunt al cel, los turons de las-Agudas y del Home.

Atret per la incomparable grandiositat y nquesa de lons de lassiguas, que enjogassadas saltironan y lliscan per aquells penyalsargentáis y tullats com miralls, y desafiant los raígs abrusadors d'un sol tropical, després d 'anar set quarts cosía amunt y á poch(ret de la farga d 'aram que lo Sr. Anglada posseheix en aquelllloch, vaig arribar ab goig al bell peu d' aquella cáscala que, sensdubte se 'n pot ben dir una maravella de Catalunya, puíx rclativa-ment, no compon res al seu costat la dé St. Miquel del Fay, y mc-reixent molí y molt que una ploma mes ben trempada que la mevala descrigue.

Page 11: L' EXCURSIONISTA · 2011. 10. 31. · L' EXCURSIONISTA BOLLETÍ MENSUAL ÁSSOCIACIO CATALANISTA D' EXCURSIONS CIENTÍFICAS ANYIII. BARCELONA 3 I DEJULIOLDE t88o NÚM. 21. CONDICIONS

— 47-1 —

A'b molt grcu. per f.ilta de temps me 'n vu'ig entornar sens trau-ren cap dibuix, encara que allí mes lii cal 1' art del fotógrafo.

De rerorn d1 aquella petíta Suissa, visití 1' esglesia y lo poblc deGualba que res teñen pera mereixer descripció, ab tot y esser aque-lla románica, mes tan renovada y emblanquida que casi bé noresta mes que una senzilla portada Je sa primitiva construcció.

Acompahyo un exemplar de la pedra que 'n portan de aquellasmontanyas á Barcelona y després de pulverisada serveix per lacomposició de las ai^uas gasseosas.

EXCURSIO PARTICULARÁ BANYOLAS, BESALÚ Y MARE DE DEU DEL MONT.

Fon aquesta efectuada per nostre consoci D. Artiir Osona qui'ns ha facilita! lo segtient itinerari de la meteixa, acompanyat de in-teressants noticias y de observacions per ell efectuadas.

DE. BARCELONA Á GERONA

Ferro-carrili.1 dase. Rs. 5o.—2.' Rs. 37*75.—3." Rs. 25.

Correspondencia ab las diligencias d' Oloty cotxes de Banyolasdencta ab las

De Gerona á1); id. á

diligeá tot.<BanycBcsuli

ncias í Ohi ios trens.>!«>. • .

Hy col.

8 »

Banyolas á 3 horas y '/, de Giroiia, vila de 5ooo ho,b¡tants, alti-tut 120 metros, importan! per lorien y abundan! manantial d'aygua sulfurosa, que obiinguú medalla d1 argent en la última Es-posició Universal de París, com també per lo tant piaioreschllach que constitueix la delicia deis forasters.

Esglesia gótica de Su. María. Monastir de Sant Benet en recons-trucció, á iS minuts de la vila. Esglesia parroquial de Porqueras,obra románica notable y molt ben conservada, que mereix ben béper son mérit una excursió; fou consagrada en n 8 2 ; á i5 minutsde la meteixa, las Rocas Tunas, poten: banch de toba calíssaquarte¡at per los mes furiosos terra-tremols deis vehins y estínpítsvolcans d' Olot.

Page 12: L' EXCURSIONISTA · 2011. 10. 31. · L' EXCURSIONISTA BOLLETÍ MENSUAL ÁSSOCIACIO CATALANISTA D' EXCURSIONS CIENTÍFICAS ANYIII. BARCELONA 3 I DEJULIOLDE t88o NÚM. 21. CONDICIONS

- 4 7 6 -Sobre la montanya que domina lo llach, está simada la parro-

«quia-santuari de Roca-corba (La Mare de Deu de) magnífich puntde vista á IOQO metros aproxímadamcm d' alütut; se puja per<cairu de íerradura ab 3 horas desde la font pudosa.

Guias ab bons matxos, pera la Mare de Deu de Roca-corba yMare de Deu del Mont, á 8 pessetas per dia.—En Narcís Alsina yEn Juan Terrades, abdos en locarrer de Gucmol.

Besalú á 2 horas y1/, de Banyolas, capital del antích co'mtat deBésalo, 3ooo h.; altitut i5o metros, á !a vora esquerra del riu Flu-viá; á ía entrada de la vila un magnífich pont gótich. Convent deBenedícuns. Es notable la esglesia parroquial de Sta. María de

• fábrica románica. Es molt típich I1 aspecte que presenta la viladesde lo pont, puix recorda una població en plena edat mitjana,ja per la construcció de las casas, com per lo emplassament deiscarrers. La Historia y la Arqueología demanan la atenció de laspersonas estudiosas, aymadoras de las glorias catalanas.

De Besalú al Samuari de la Mare de Deu del Mont, per la novacarretera de Figueras, fins á «Can Riera» de Dosquers una hora

front de can Riera, á 1' esquerra, (per cert, molt descuitat, puixno pot esser mes ruí per los palets que lo cubreixan] deixant lopoblé de Maya á la esquerra, ab- una hora y quart, se puja alNoguér de Sagaró* gran casa pairal del rich hisendat y estudiosnaturalista D. Estanislau Vayreda, qui posseheix una rica colec-ció botánica procedent de las Montanyas del Mont y de iotas lasde la provincia de Gerona, ricas en la flora y també en la fauna.Althut de la casa del «Noguer de Sagaró» 3oo metros; barometreá las 6 del matí del dia 18 Juliol. 74°- .Termómetre IQ1 C.

Per darrera la dita casa (sempre per oon cumí de Cerradura finsal Santuari) 20 minuts de forta pujada, g5o passos fins al «Coll delPadró de Sant Maciá,» barometre 73o; altitut 36o metres.

Se gira á 1' esquerra per un bosch d' alzinas, roures, pins y gi-nebrons. 3o minuts, ab 2100. pjssos per suau pujada, arriva loexcursionista al «Padró de Sant Miquel; barometre 710, altitut55o metros.

Per suau pujada entre alzinas,roures y pins melis, ab 40 minutsy 2200 passos, s' arriva á la gran casa pairal de Falgars, rica font

Page 13: L' EXCURSIONISTA · 2011. 10. 31. · L' EXCURSIONISTA BOLLETÍ MENSUAL ÁSSOCIACIO CATALANISTA D' EXCURSIONS CIENTÍFICAS ANYIII. BARCELONA 3 I DEJULIOLDE t88o NÚM. 21. CONDICIONS

— 477 —(darrera la mateixa en lo caroí) aygua deliciosa y fresca; iograusc.barometre 68o; altitut 750 metres.

De la font de Falgars ab 1 hora y 3o minuts, 3400 passos, perboscos d' alzinas, roures, pins melis y faigs, per suau pujada finsarrivar al Collet, al peu del Santuari, ahont la pujada per un cur-riol en zig-zag, se fá pesada (durant i5 minuts) se guanya la có-nica cima del Mont, iihont está sentat, sobre peladas rocas lo tantcelebrar santuari, á una altitut de n 5 o metres del mar; barometreá las o del matí 65o; termometre 18 graus c.

Lo dit Santuari es la parroquia de Sous, essent lo rector ecóno-mo D. Francisco Domenech, molt complasent, y obsequios enestrém: 7 cambras ab bons Hits, pera donar aculliment, yab la bo-tiga relativament provenido, trovará lo excursionista lo mes neces-sari á la vida, en lo dit Santuari-parroquia de Suus. La vista quese descubreix no pot esser mes encisadora; es tant gran lo panora-ma que s1 ovira, que sería difus pintarlo, sois diré que la momanyadel Mont ó de Sous, junt ab las de Basagoda y Llorona, forma laregió sud-oriental de Ja carena antemural pirenaica.

Baixant A la dreta, ab menys de 1/2 hora, se pot visitar lo arrui-na! «Monastir de Sant Llorens del Mont» ó ae Sous, situat al peude la font dita «Esparraguera.» Eix Monastirestigué en son primertemps, baix la jurisdicció del Abad del «Monastir de Sant Aniolde las Agujas.»

Pera coneixer la historia no sois de la' montanya, Monastir ySantuari del Mont, la encontrada de Banyolas, y de tot lo antichcomtat de Besalú, consultar los «Estudis geografichs, Renaixensa1873. Ensaig hístórich sobre la vila de Banyolas» y la «Ressenyahistórica descriptiva de la Mare de Deu del Mont» premiada abuna ploma d' argent daurat en lo certamen literari de Girona de1879, qual obras son degudas 41a ben trempada ploma del tanerudit y distingit naturalista, com modest y amable D. Pere Al-sius, de Banyolas, actiu soci delegat de nostra Associació.

Page 14: L' EXCURSIONISTA · 2011. 10. 31. · L' EXCURSIONISTA BOLLETÍ MENSUAL ÁSSOCIACIO CATALANISTA D' EXCURSIONS CIENTÍFICAS ANYIII. BARCELONA 3 I DEJULIOLDE t88o NÚM. 21. CONDICIONS

NOVAS.

ilem robut ah molla complacencia una invitació de la scccio del Sud""Ocst del Club Alpí francés pera assistir á la primera reunió deis membresde dit Club en los Pinneus, que tindrá llocn en la vila de I uz, y desdeallí á las vanas excursions que S proiectan ter en aquella comarco,

Al propi temps que 1' Assocíació agraheix la invita,ció, tindrá un espe-cial gust en veurershí representada per una nombrosa comissió de socisque hi asistirán, conforme s' ha ja participai per telegrama al Secretande la mentada secció.

Llcgim en V Enskal-E-ria, revista vascongada que ha comensal á veu-re la Uum en San Sebastian, que la Societat d' excursionistas bilbainsem-prencuc fa alguns días un viatie ti* asccnció a Oarbea. I os espedicion^rissortiren previnguts de tot lo menester pera pujar, ab la comoditat possí—ble, al mes alt deis cimals vascongats y visitar algunas notables grutas quehi ha en la falda de dita montanya.

Son rnolts los delegats que han respost a la comunicació de la Junta di-rectiva enviant las Tullas de itincraris de carruaties de la seva Iocalitat, entermes que podrá publicarse molt prompte 1* estat de que parlárem en lo

La Secció Catalanista de la Jovcntut católica de aquesta ciutat ha co-mensat la s¿rie d' excursions que 's proposa verificar á diferents punts deCatalunya, visitant lo característich monastir de Montalegre; proposantsepublicar la ressenva de dita cicursio acompanyada de vistas del monu~ment en una revista que proximament publicará la indicada secció.

Molt nos plau que la tendencia al cxcursionisme, en lo sentit en quepGr primera volta 4 Espanya la plsnteja aquesta Assocíació, vate obrint"*se pas cada día y obtenmt lo valiós concurs d1 associacions literarias ycientíficas,

deis principáis fragments de la ópera Julio César, de nostre consoci lodistingit Mestre Sr, García Robles, que s' executaren en lo Teatro Es—panyol. No permetentnos T índole d' aquest BOI.I.ELÍ entrar en detallssobre '1 mérit d' aquells fragments, devém solament mentar lo complert¿xit qu' obtingueren, I' entusiasme que en lo püblicft despertaren y lo fa-vorable concepte que d*ells n*han format los mes importante crfticlis. En-viiím nostra coral enhorabona al Sr. Garcia Robles y fem vots pera que

Page 15: L' EXCURSIONISTA · 2011. 10. 31. · L' EXCURSIONISTA BOLLETÍ MENSUAL ÁSSOCIACIO CATALANISTA D' EXCURSIONS CIENTÍFICAS ANYIII. BARCELONA 3 I DEJULIOLDE t88o NÚM. 21. CONDICIONS

Han sigut cedits á 1' ASSOGIACIÓ los objectesPer lo Sr. D. Caries Barberí: Geographíe u,

mand de Mr. Büsching, Strasbourg 1779, 14¡endaris desde 1' any 1778 fins i852; Diclion.

ras següents:elle traduite de 1" Ale-ms. Almanachsy Ca-raisonné universelle d'

5Hintoire naturelle, etc. per M. Valmont Botnare Lyon M.DCC.

ma ciudad mientras la oprimieron los franceses, etc., por el R. P. D. Ray-mundo Ferrer presbítero del oratorio de San Felipe Neri, Barcelo-na 181S. 2 volums; Plan de los encontorns de Madrid, por D.TomásLópez; Catálogo de los protocolos, de los notarios y escribanos tjue hanservido á Barcelona, etc., Barcelona 1860;—Cathalogo deis Notaris, aixíspúblichs de número de Barcelona com deis públichs reals collegiats, ydeis escrivans jurats de la curia real ordinaria de la mateixa ciutat di—furtts, etc., Barcelona 1775; Descripción de la real entrada y recibimientoobsequioso que hizo la muy ilustre y muy leal Ciudad de Barcelona á sus

este presente año de 1802. Barcelona; Causa criminal formada en la pla-za de Barcelona contra el héroe de la libertad española el ExcelentísimoSr. D. Luis de Lacy, Madrid 1821, deu quaderns; Libre de postes d' Es-pagne et Portugal, en espagnol et trancáis, ect. ect. par Piquet, Parts.Medalla de bronze conmemorativa de las patrióticas paraulas pronuncia-das el dia 21 Octubre i853 per la Rey na Isabel II ab moliu de la guerracontra "1 Marróch; Diccionario de la lengua castellana, compuesto por laReal Academia española. Madrid JIDCCI.XXXIII. Per lo Sr. Olivó: Vocabola-rio italiano spagJiolo, e spa&nolo italiano, composto a Lorenzo Fran—

tellana, siglo xvi,' Madrid 1875; Sátires de Juvenai, por Víctor Poupin.París 1876; Xenofon, retraite des dix Mille, París 1877; Retrato de I1. Pi-ferrer (grabat al acer). Per lo Sr. Bohigas; Os Lusiadas, por Luis de Ca-moens, edicao popular gratuita da empreza do a Diario de Noticias» com-memorando o tricentenaria da morte do poeta, 1880. Per lo Sr. Vidal: 3a

nyor Barallat (H.|: Una coleccio de 20goigs provinents de santuaris dela Cerdanya. Per 1' Associació Mtídico Farmacéutica: Ada de la sesión pú-blica inaugural que la Academia Médico Farmacéutica de Barcelona, ce-lebró el dia 29 de Enero de 1880, Barcelona 1880; Necrología de D. Au-gusto Cantó y Mas, leida en la Academia Médico Farmacéutica en sesióndel 17 de Febrero de 1880, por el socio de número D. José Roquer Casa-desús, Barcelona 1880. I>er lo Sr. D. Joaquim Gua=ch: Cerámica de Fe-

Page 16: L' EXCURSIONISTA · 2011. 10. 31. · L' EXCURSIONISTA BOLLETÍ MENSUAL ÁSSOCIACIO CATALANISTA D' EXCURSIONS CIENTÍFICAS ANYIII. BARCELONA 3 I DEJULIOLDE t88o NÚM. 21. CONDICIONS

lanitx (Mallorca). Per lo Sr. Amigó (Josephj: i fotografías de las vidrierasconstruidas en sos tallcrs. una pera la capella del Saizrat Cor de Jesús yaltra pera 1' finestral de la fatiada de 1' esglesia de St. Just y Pastor d"aquesta ciutat. Per 1< Excm. Ajuntament de Barcelona: La ley de Ex-propiación forzosa y ¡a Reforma de Barcelona, por D. A. J. Baixeras,Uarcclona IOOO; Heseiiui de los festejos celebrados en Barcelona con ruó*"tivo del recreso de los voluntarios de C^ataluna v tropas del ejercito deÁfrica. (Mayo 1800), por D» V. Balaouer, Barcelona 1 Sóo1 Gfumdtica cti—talana,y castellana, per Magf Pers y Ramona, Barcelona 1847; Manualpráctico de Piscicultura, por D. Mariano de la Paz Graells, Madrid 1864;Séllelas ae la ^listona ds Cataluña por D. V, Balacuer B a re el on a 1 853;Relación de la llegada é Barcelona de S. M. el Rey D. Alfonso XII, pori*» Miquel y Badfo, Barcelona 1B751 teorm cstétic^t ds la A rütitipctuFHde Cataluña, obra premiada por la Real Academia de.S. Fernando, suautor D. José de Manjares, Madrid 187^! Z-ibrn de poesías provinciales)ofrecido á S. M, el Rey D. Alfonso XII por el Ayuntamiento de Barcelo-na, Barcelona 1877; El primer año de un reinado, (crónica de la guerra),por D. Agustin Fernando de la Serna, Madrid 1878; Diccionario cataláncastellano y castellano catalán con una colección de 1670 refranes por elP. M. Fray Magín Ferrer de la Merced, Barcelona 1854 y 1847, a volums;Cuatro perlas de un collar, historia tradicional y artística de los cé-lebres monasterios catalanes Sta. Marta de Ripoll, Sla. María de Poblet,Stas. Creus y S. Cucufate del Valles, por D. V. Balaguer, Barcelona i853;Efemérides de músicos españoles, publicadas por Baltasar Saldoni, Ma-drid 1860; Exposición general catalana 1871, por D. A. Urgellés deTo-•var, Barcelona [871; Exposiciones Marítima, Agrícola y Artística cele-bradas en Barcelona en 1873, por D. A, Urgelles, Barcelona; Mejoras enBarcelona, por D. Domingo Cali, Barcelona 1878; Diccionario de Mate-ria Mercantil Industrial y Agrícola por D. José Oiiol Ronquillo, Barce-lona i853, 4 volums; Los Eueros de Cataluña, por D. J. Coroleu y DonJ. Pella y Forgas. Barcelona 1878.