revista mensual d" oció localoÉl

11- c uto-

.6.

,194'1

•co

o

E

ancesc Rossellól-Batie

s les s cions del t,„4, 4Ner___/ Fit4híci, tária qüestionada.

.41Icana de Catalunya

AmSecrel

SPT

ARTE

oo(N

faro"noves i parersAl maál

' RIM

laróA noves i porers

NÚM. 13

Edita: OBRA CULTURAL BALEAROCB Delegació d'Alaró.C. Pintat, 9— 07340 Alaró

Consell de Redacció:Caterina Amengual i AgullóMercè Amengual i AgullóCarme Bennássar i FerragutEulàlia Colom i SotoMargalida Simonet i Riera

Collaboradorsies:Francesc CollMiguel LlinàsAndreu VidalAina SastreDingúCatalina SimonetTomeu SimonetTomeu NogueraPascal VaugonJoan V. CilioFrancesc CilioLlorenç GuaspRosa M. DeiàJulio Raneda

Portada:Pascual de Cabo

Fotografia:Sion Coll

Publicitat:Pau Rosselló i Colom

Dipòsit Legal: 412-1992

Impremta:

Tirrena, S.A.

C/ Pintor Juan Gris, 1Manacor

SUIVIAFt.I

INFORMACIÓLOCAL

-III Mostra depintors d'Alaró

4

- S'ha protegit el pi deSon Guitard

5

- Inauguraciò d'una nova salad'actes

6

- Mitin del PSM - ENE

6- Consulta veterinaria Alaró

6

- Notícies d'Alaró a la Prensa —6- Mitin del PSOE 7- Exposicions de dos escultors

estrangers 7- Els resultats electorals a

Alaró any rera any 8

ENTREVISTA

REPORTATGE

- Les portes de la Serra (II) — 12

MÓN NATURAL

- La regeneració del torrentde Solleric: s'empraranels i-ntodes adequatsper aquest ecosistema? — 14

PARER

- PSM-NM, un vot útilper Mallorca 15

MANS ARTESANES

Sa Randa:Catalina Sastre Rayó 16

ESPORTS

- Futbol 17- Futbet Nacional:

¡Alaró - Autocares Comas,Campió de Balears! 19

PERRUQUERIA

- Interpretacions de la moda — 20

- Fusta blanca 20

LLIBRES/CINEMA

- Howards End 21

PEBRE DE CIRERETA

- A En Bemadí 22- Horari de l'autobús 22

- Cómic 23

RACÓ DE L'EBENISTA- 35 anys d'Esplai a Alaró

__

2

3

C/. Gómez Ulla, 79 - Tel. 51 00 3207340 - ALARÓ (Mallorca)

EI FFQIAi.

No ens oblidem de la papereta

A un dels programes electorals apareixia una frase semblant a la següent: «Prou de creure que la democràcia és votar obe-dientment de tant en quant i res més». Tant de bo, i sense pretensió d'entrar encontradicció amb l'afirmació anterior, que noens oblidássim, per?) d'anar a votar, encara que sigui de tant en tant. Aixó sí, no obedientment, sinó críticament i si tant voleuamb desobediència. Seria llavors un vot madurat, un vot reflexionat i no influït pel veïnat, la tradició familiar o els missatgestelevisius.

Deixar la papereta a l'urna pot semblar un acte rutinari i sense sentit, més quan un no es decanta per les grans opcionsmajoritàries i no s'estableix una correspondència vot-governant. La utilitat no és un criteri vàlid a l'hora de decidir el vot,¿què és això del vot útil?, doncs simplement un reclam. El dret al vot és un instrument a l'abast dels ciutadans per expressar,de tant en quant, la seva veu, un instrument de participació passiva, per?), al cap i a la fi, un dret. ¿Com pretenir passar a unaparticipació activa i constant sinó exercitam els instruments més senzills que tenim al nostre abast?

El ventall de possibilitats electorals és prou ample com per trobar opcions properes, no necessàriament amb les que haguemde professar comunió de fe, però que s'acosten al model de societat que volem. I si no, sempre queda l'alternativa del vot enblanc, un vot contra el sistema o un vot simplement no definit, per?) en definitiva un VOL No deixar la papereta a l'urna esdevéun autèntic acte de desresponsabilització cívica.

A les taules evolutives dels resultats electorals a Alaró queda reflectida la pujada de l'abstenció a les successives convocatò-ries d'eleccions generals. Si a l'any 1977 eren 180 les persones que no acudiren als col.legis electorals, en el 89 ja n'eren 518.De cada vegada són menys les persones que decideixen indirectament sobre el nostre futur, dons les xifres són prou significa-tives i ens mouen a una reflexió.

El coordinador, Pere Isern, davant una de les seves pintures.

INFODEUVIACI15 LOCAL.

III Mostra de pintors d'AlaróReunir és la paraula més

adient per caracteritzaraquesta mostra; la voluntatde posar de manifest con-juntament, tant l'existènciade l'art de cadascú com deles habilitats i tecniques perfer-ho és la idea que vaarrelant any rera any. Retro-bar, puntualment pel maig,en una mateixa sala lesobres dels pintors amb quécompta Alaró s'ha convertiten una necessitat que lapodem captar com a evidenta través deis comentaris quesorgeixen mentre miremanant d'un quadre a l'altretot contemplant el conjunt.

Hi podem veure l'afició ila professionalitat de costat,l'estil de la gent més jove,l'evolució d'algú que canviala técnica, els recursos d'al-tres, el traç indiscutible d'a-quells que no importa mirarel nom, els nous, els qui enscomencen a ser familiars;Pedro Isern qui coneix iprotegeix cada una de lesobres ens hi introdueix i ensdiu que això está bé peròque cal alguna cosa més:una sala adequada per poderexposar-les millor, que hemde reunir esforços i ganesper idear noves iniciatives,hem de fer més coses; i téraó en tot i sap que potcomptar amb lacol.laboració de molts de

nosaltres i, de l'Ajunta-ment?

Una pregunta que algunespersones ens feim i que és al'aire ambulant pel poble,existeix realment la regidu-ria de cultura? amb o senseregidor de cultura? nosabem res de la política cul-tural d'aquest consistori, noen tenim notícies, però tantsi es sí com no uns quantsde nosaltres anirem ideant ifent el que creiem que ésmillor per poder viure cívi-cament en col.lectivitat; unexemple d'això és aquestaMostra de Pintors que vasorgir del diàleg espontani,creatiu i desinteressat i, queen Pedro Isern amb la sevainiciativa i responsabilitatse'n va ocupar i se n'ocupapersonalment de la realitza-ció, l'Ajuntament deixa ellocal i en gestiona els pro-grames; la feina és ben teva,Pedro.

RELACIÓ DE PINTORSQUE HAN PARTICIPATENGUANY

Sergio Yamandu Alvarez,Joan Martí Mas, Edda Hol-mesland Snaprud, IvonneBrill, Joana García, JoanNoguera, Gabriel Rotger,José-Luis Fajardo, Pere Bi-biloni, Enrique Broglia,

Pilar Aguiló, FrancescaJaume, Cayetano Rosselló,Maria V. Estrany, Margari-da Server, Francisco Colo-mar, Hazel Lister, IgnaciLópez, Leonardo Lozes,Joan Sastre, José NI Llam-bias, Margarida Bennasar,Matias Bibiloni, Pere Isern,Nadal Ferragut, Pere Amen-gua!, Franc Noguera, Antb-

Amb la presència del Pre-sident de la Comunitat Au-tbnoma Gabriel Cafiellas, elPartit Popular va celebrar elpassat 29 de maig un mitinen el nostre poble.

Primerament va parlarCatherine Garcés militantdel P.P. a Alaró que va pre-sentar els oradors i va tenirunes paraules d'ànim per aJulio Anguita, líder d'I.U. elqual recentment va patir unatac de cor.

Seguidament el Sr. Seguí,expert en temes de Sanitatdel P.P., va criticar la políti-ca sanitaria duita a termepel Govern del PSOE.

A continuació el Sr. Co-toner, Senador del P.P. al'anterior legislatura va de-manar el vot últil pel PartitPopular declarant que votar

nia Ordinas, Sebastián Alor-da, Pascual de Cabo, Cateri-na Pons, Joana Reynés, Fe-lipe López, Adrián Lázaro,Antonia Homar, Neus Gar-cía, Frederic Catala, EstherGorgoso, Isidro Bibiloni,Manuel Coronado, RafelAmengual, Miguel A. Gor-goso.

a partits minoritaris signifi-cava tirar el vot.

Desprds el cap de Instaper Baleares del P.P. alCongrés de Diputats, Fran-cese Gilet, va exposar elsprincipis del conservaduris-me polític, pretenent desmi-tificar la idea generalitzadaque hi ha sobre la dreta con-servadora que és identifica-da amb l'absolutisme i ambla regressió social.

Per concloure l'acte, vaparlar Gabriel Cañellas queamb un to eufònic va mani-festar que hi havia possibili-tats de treur fins a cinc di-putats a les Balears, aixíma-teix es va queixar del des-preci amb qué ens tracta elGovern Central, actitud queno es denaria si el P.P. go-vernás a Madrid.

Venda i reparacióde motos i bicicletes

TALLERSMIGUEL

C. Dr. Fleming, 4Tel: 87 91 58 Alaró

Mitin del Partit Popular

4

in-v-cazraivció x_,oc2vr,

S'ha protegit el Pi de Son Guitard

El Pi de Son Guitard, juntament a 29arbres més qualificats ccm a monu-mentals, restará protegit gràcies a la in-clusió al Catàleg d'Arbres singularselaborat per la conselleria d'Agricultu-ra. El llistat d'arbres inclou mostres deles diferents illes, majoritàriament pinsperò també hi ha exemplars d'altres es-pecies com alzines, un cedre, un liado-ner, reures, un teix... així com el curióswstancassangs, que es troba a la fincae Son Seguí, a Santa Maria.Els criteris per a la consideració o no

de singular es basen en que hi ha unsarbres que tenen un significat cultural,una trascendencia i que per tant formenpart del patrimoni col.lectiu. En algunscasos es tracta d'arbres relacionats ambfets històrics o amb tradicions popu-lars, encara que també poden estar vin-culats al patrimoni artístic com a fontd'inspiració per a obres plàstiques, lite-ràries... La talla dels arbres i l'edat sónaltres dels factors que es tenen encompte. Els criteris seguits expliquenel perquè de la ubicació d'algunsexemplars a clastres o jardins de pos-sessions o monestirs, com el Iladonerdel convent de les monges tancadesd'Inca.

A la llei protectora s'inclouen san-cions per aquelles persones que atentincontra els arbres protegits. Les san-cions es fan extensibles a les altera-cions de l'entorn immediat en què estroben situats, i consistiran en indem-nitzacions que l'autor dels fets ha depagar al Govern Balear pel valor orna-mental perdut.

AMPLIACIÓ DEL CATÀLEG

En aquests moments son trenta elsarbres que s'han inclòs al Catàleg, en-cara que s'espera que s'ampliï propera-ment. Sembla que els tècnics de laConselleria ja han elaborat una vintenade fitxes més. Esperem que el Pi deSon Guitard no sigui l'únic exemplardel municipi inclòs al Catàleg d'ArbresProtegits, doncs hi ha altres arbres queper trascendencia histórica o perquè

constitueixen un element d'identifica-ció col.lectiva, ben bé hi podrien figu-rar. Tal és el cas del Iladoner grosSa Bastida, on segons la historiogra fialocal s'hi reunien els jurats de la vilaquan Los D'Amunts era el centre i ori-gen del poble.

Tots els arbres, platers i polls, del

passeig de Son Forteza gaudeixen desuficients mèrits com per restar prole-gits, i sinó contemplau la fotografia i eltext que va aparèixer publicat en el da-rrer número. No oblidar tampoc el bos-quet d'alzines de la mateixa finca.

Margalida Simonet

5

xn-F-c)~21kc iot) LQ CAL

Inauguració d'una nova sala d'actes a la

Consulta veterinàriaCasa de Cultura

Alaró

Amb l'assistència de Félix Pons,Pilar Ferrer i Francesc Rosselló, repre-sentant respectivament al Govern Cen-tral, al Consell Insular de Mallorca i al'Ajuntament d'Alaró, institucions quehan costejat les obres de la nova Salad'Actes de la Casa de Cultura, el pas-sat dissabte 22 de maig va tenir llocl'acte d'inauguració de l'esmentadaSala.

Les obres, que estaven pressuposta-des en 12 milions de pessetes, han con-sistit en impermeabilitzar la teulada,habilitar un nou accés mitjançant laperllongació de l'escala que fins aranomés arribava a la Sala Capitular del'Ajuntament; la construcció d'un altellque dóna més cabuda al local i l'acon-dicionament de les parets amb la finali-tat de poder-hi fer exposicions. Final-ment hem de dir que s'han instal.lat uncentenar de cadires.

MEMBRES DE LES TAULES

Després de set anys sense realitzarcap mitin a Alaró, el PSM va presentarel seu programa electoral per a les pro-peres Eleccions Generals, el 6 de juny,en un acte celebrat el passat 28 demaig a la Casa de Cultura del nostrepoble.

Davant d'un públic més bé jove,Josep Gomila, Roger Gota-Rodona iMateu Morro exposaren les línies ge-nerals del seu programa. Va iniciarl'acte Josep Gomila definint les senyesd'identitat d'aquest partit nacionalista,destacant el carácter honest dels cà-rrecs públics que sota les seves sigleshan estat elegits a diferents institucionsi la Huila constant per a la defensa delterritori i del medi ambient de les nos-tres illes. A continuació Roger Gota-Rodona va criticar durament la compli-citat existent entre el P.P. i el PSOE,en quant a mantenir un Estat el méscentralista possible, tal i com va quedardemostrat amb la signatura del «pacteautonòmic» per part de Felipe Gonzá-lez i José María Aznar amb la finalitat

ELECTORALS DE LESELECCIONS GENERALS DE 1993

ESCOLA PÚBLICA

TAULA A:Presidenta: Catalina Bestard Fullanaler vocal: Joan Campins Rayó2- vocal: Joan Amengual Sastre

TAULA B:President: Antoni Vilafranca Ortegaler vocal: Ant+bnia Rosselló Piza2- vocal: Francesc Rayó Comas

CAS VICARI:Presidenta: Damiana Salas Marcús1 er vocal: Antònia Rosseló Reynés2- vocal: Francesca Fonollar Marcús

CASA DE CULTURA (carrer Petit)President: Jaume Morro Rosselló1 er vocal: Jaume Munar Fullana2- vocal: Francisca Quetglas Rubio

de relegar una série de comunitats au-tònomes, entre la qual s'hi troba lanostra, a una autonomia de tercera ca-tegoria.

Finalment Mateu Morro, actualBatle de Sta. Maria, va destacar la im-portancia de tenir una veu pròpia queexpressi i reivindiqui les inquietuds inecessitats de les nostres illes al Con-grés dels Diputats a Madrid. Amb larelació d'una sèrie de xifres va volerdemostrar la marginació que patim elshabitants de Balears respecte als de laresta de l'Estat, tot i que el que recaptael Govern Central aquí és molt superioral que després hi inverteix. A això hova il.lustrar amb un exemple molt sig-nificatiu: mentre el Govern de Madriddestina 500.000 milions de pessetes al'A.V.E., aquí ens hem de conformaramb una antiguada infraestructura fe-rroviaria que utilitza trens de segonamà i manté diverses línies tancadescom són la de Manacor i la de SaPobla.

El passat dijous 20 de maig, la con-sulta veterinaria Alaró va obrir lesseves portes al públic. Está dirigit perdues professionals que ja disposend'altres consultoris. A partir d'ara dis-posam d'un nou servei en el nostrepoble, encara que aquesta vegada elsafavorits seran els animals que no hau-ran de ser traslladats a consultoris d'al-tres municipis.

La consulta veterinaria Alaró está si-tuada al carrer Ca'n Ros n° 25 i el seuhorari provisional és el següent:

-Dimarts i dijous d'II a 13 hores.-Dissabtes de 9 a 11 i de 16 a 18

hores.Per qualsevol dubte o consulta

podcu cridar a aquests telèfons: 60 2725 - 79 28 76 - 87 91 42.

Esperam que puguin tenir cura delsnostres animals durant molts d'any.

Notícies d'Alaró a lapremsa

«L'Ajuntament creará una empresamixta d'aigües amb els Regants. Nego-ciará amb la Comunitat de Regants lescondicions per abandonar les antiguessíquies».

El Dia del Mundo, 24-4-1.993

«Alaró és el primer municipi quetendrá una vivenda tutelada pels ma-jors. La iniciativa és fruit d'un acordentre l'Ajuntament, l'INSERSO i elCIM. Per a poder posar-la en marxa elCIM ha destinat prop d'un milió depessetes. També s'ha d'obrir un menja-dor social subvencionat per l'Ajunta-ment.

Ultima Hora, 29-4-1.993

«A Alaró hi ha una indústria de sa-bates artesanals. El calçat fet a mà ésd'una gran qualitat a això repercuteixen el preu de compra».

Diario de Mallorca, 11-5-1.993

«Pastors luterans i capellans catòlicsdisputaren un partit de futbol al campmunicipal d'esports d'Alaró».

Ultima Hora, 15-5-1.993

«Una vivenda tutelada evitará que elsmajors deixin el poble».

El Día del Mundo, 20-5-93

Mitin del PSM - ENE

FLORISTERIArITTYS

Verge del Refugi, 19Telf. 51 04 9707340 ALARÓ

imp-cyamikeiC) LQ CAL

Josep Alfonso duran la seva intervenció a l'acte

increment de la renda per càpita: 4.000dólars l'any 1982, 14.000 dólars l'any1992. Ja per tancar l'acte va intervenirla Batlesa de Calvià, Margarita Nájera,que es va referir primerament a la pocaètica demostrada pel Partit Popularquan va intentar la compra d'un regi-dor del seu grup municipal a Calvià.

La Batlesa de Calvià va dir tumbéque els representants del Partit Popularcultiven una doble moral «perquè allá

Amb l'assistència de més d'un cen-tenar de persones que ompliren la re-cent estrenada Sala d'actes de la Casade Cultura, el dissabte 22 de maig esva celebrar en el nostre poble el primeracte electoral de les Eleccions Generalsde 1993, convocat del PSOE.

En primer lloc va fer ús de la parau-la el Batle d'Alaró, Francesc Rosselló,que va destacar com exemples de lesmillores socials que ha duit a terme elGovern Central, l'ampliació de l'assis-tència sanitària per a tothom i la crea-ció de les pensions no contributives peraquells ciutadans que no han cotitzatmai.

A continuació parlà Josep Alfonso,diputat del Parlament Balear, pelPSOE. Va començar la seva interven-ció referint-se a la consolidació de lademocràcia de l'Estat Espanyol des deque el PSOE va assolir el poder l'any1982. En aquest moment va aprofitarper a criticar el Partit Popular dient que«no hi ha cap partit a la seva dreta» i amés a més va afegir: «el que un tempseren franquistes ara militen en el PartitPopular», i en conseqüència, continuàAlfonso «aquests no poden donar ni-çons de llibertat».

Un altre objectiu que s'havia aconse-guit amb tots els anys de Govern delPSOE, segons Josep Alfonso, «l'orgulld'ésser espanyols», ja que ara es podiapassejar per Europa amb la cara benalta sense sentir-se «ciutadà de sego-na». Finalment Alfonso va al.ludir a lamillora económica experimentada al'Estat Espanyol durant els darrers 10anys i que es tradueix en un important

Mitin del PSOE

L'escultora d'origen italià, Gioia, haestrenat recentment una exposició a lagaleria d'art Bearn, a Palma. No ésaquesta la primera exposició individualde l'artista que, des de fa uns quantsanys, té fixada residencia a Alaró.

Un altre escultor que ha estat notíciaa la premsa és l'americà, David Gredle.Sembla ser que l'escultor té la intenció

on comanden no fan el que ara diuen ala seva campanya».

Va reconèixer sentir vergonya quansentia dir a Francesc Gilet que ells do-narien exemples d'ètica.

Acabà la seva intervenció demanantel vot pel PSOE perquè «no podempermetre que la dreta acabi amb tot elque s'ha aconseguit aquests darrersanys».

d'esculpir un vell marí, o això va apa-rèixer a la revista «News». Les escultu-res d'en David Gredle estan actualmentexposades al Club de Mar de Palma,on es poden veure des d'un ós polar auna foca. Una mostra de la seva pro-ducció va poder ser vista a Can Tiu.David Gredle comparteix, a més deltreball de creació escultòrica, ambGioia el fet de residir a Alaró.

Exposicions de dos escultors extrangers

BAR LA GRANJABERENARS - TAPES VARIADESDINARS I SOPARS PER ENCÀRRECMENJADOR PRIVAT

Avda. Constitució, 39 Tel. 51024807340. ALARÓ

7

xim-p-sca~^_ció LÆ CAL

Els resultats electorals a Alaró any rera anyEVOLUCIó DELS RESULTATS ELECTORALS

GENERALS

AUTONóMIQUES

1.977 1.979 1.982 1.986 1.989 1.983 1.987 1.991

AP-PP 110 48 530 691 875 141 916 1011

CDS 74 129 127 15 47

PCE-IU 58 28 8 29 42 13 22 25

PSM 58 23 9 29 18 47 47 112

PSOE 786 1043 1247 1165 1082 1342 1173 1171

UCD 1124 1007 375 - - - -

UM _ - - 143 765 168 -

ALTRES 95 44 12 19 92 2 9 62

El quadre evolutiu dels resultatselectorals al nostre municipi fa evidentla bipolarització del vot en els partitsmajoritaris, en aquests moments, el PPi el PSOE. Aquesta bipolarització s'ac-centuà encara més a partir del pacted'Unió Mallorquina amb el Partit Po-pular, (eleccions generals de 1.989 iautonòmiques del 1.991).

Si exceptuara les primeres eleccionsdemocràtiques, ja des de l'any 1.979 elPartit Socialista ha estat la força majo-ritária amb un vot molt estable i ambpoca diferència quantitativa en el nú-mero de vots. El major percentatge devotants els aconseguí en les primereseleccions autonòmiques, amb un57'4% dels vots emesos, tot superant elresultat de les generals del 82. Era en-cara un moment d'eufòria socialista.

Pel que fa a l'altra força majoritària,el Partit Popular, s'observa claramentla línea ascendent, des que aglutinà totsels vots de la UCD. Així d'un recolza-ment només d'un 2'2% dels votants(eleccions generals de 1.979) en deuanys passà al 38'9%, donant el saltquantitatiu més important el 82, any dela desfeta electoral de la UCD. Els re-sultats de les dues darreres eleccionstenen diferents interpretacions per mor

de la coalició amb Unió Mallorquina,ja que el creixement de vots de 691 a875, pràcticament correspon al númerode vots obtinguts pel partit regionalistaquatre anys abans. Com a dada anecdó-tica cal ressenyar el poc suport electo-ral que trobà Canyelles a les primereseleccions al govern del la ComunitatAutónoma.

La dispersió del vot en altres op-cions polítiques és reduïda i més enuna convocatòria d'eleccions generals,quan la força dels partits estatals ésmajor. La concentració del vot en dospartits té una relació indubtable ambles eleccions municipals en ser, el PP iel PSOE, els dos únics partits quetenen representació a l'Ajuntamentd'Alaró.

Pel que fa als partits nacionalistes, elPSM sol augmentar el seu nombre devotants en eleccions autonòmiques,amb diferències significatives segonsl'origen de la convocatòria. La diferèn-cia és tant grossa que el PSM multipli-ca per sis els seus resultats a les darre-res eleccions autonòmiques respecte ales gencrals del 89. El salt, però, ésmés qualitatiu que quantitatiu.

Encara que no tant clar com en elcas del PSM, Esquerra Unida presentauna situació diferent aconseguint uns

majors resultats quan es tracia de con-vocatòries estatals, momcnt en qué lafigura del líder és més clara. Coincidintamb una recuperació generalitzada aLot l'Estat espanyol en el 89 práctica-ment arribà al sostre electoral del PCEa l'any 1.977.

Aquest comportament diferenciat ésmolt evident en el cas del CDS, quequasi no té suport electoral quan estracta de les convocatòries autonòmi-ques.

LES ELECCIONS DEL 6 DE JUNY

Pel que fa a les perspectives de votpel 6 de juny tot fa indicar que l'evolu-ció el vot no s'allunyarà gaire del quepassi a nivell estatal, això sí, respon-dran al que ara són encara interrogantsi que ens mouen la curiositat:

-Perdrà el PSOE a Alaró la sevaforça hegemónica mantinguda durantquasi 15 anys?

-Aconseguirà Unió Mallorquina unsuport signi ficatiu?

-Desapareixerà definitivament elCDS del mapa electoral?

-Podrá mantenir el PSM els resultatsaconseguits a les autonòmiques?

-I Esquerra Unida o els Verds conso-lidaran la seva presIncia?

8

/12ek N S A Ftfr ESAINTIES

Mans artesanes: Sa Randa

Catalina Sastre Rayó

D'això en diuen: «es cosa de padri-nes». Sigui veritat o no, el que és certés que ens deixen una herència i unatasca que, segurament amb elles, s'hau-rà acabat.

Ella, una de moltes, na Catalina Sas-tre, de sa Taulera, té vuitanta cinc anysi en tenia deu quan a ca ses monges esva iniciar dins el món de la randa: «elsmatins llegir i escriure, els capvespreslabores».

Va començar fent qualque randeta,després uns anagos —faldetes de dava-11— i finalment bánaves: «també he fetrandes de macetes».

El temps i la paciència —per a no-saltres— que li ha ocupat i li ocupa ferranda no te preu, però sí en té el rodetde fi l: «en aquell temps, quan era mésnina, el rodet valia 6 reals o una pesse-ta, ara ¡bono! un rodet val devers tres-centes pessetes».

Són moltes hores, però ara que ja noté gaires coses que haver de fer hi de-dica més temps, no se'n cansa, és elseu entreteniment: «lo primer cerc unamostra, o be de qualque plagueta o béd'una amiga».

Les bánaves no li arrosseguen moltde temps, i malgrat sembli increible,em diu que força més la vista escrivintque fent randa.

No duu el compte de las que té, nide les que ha regalades, ( fill, nora,nets...), n'ha fetes abastament, ara hofa per esport, com diu ella.«els joves ja no en fan, surt més baratocomprar un edredón». Ho diu conven-çuda per?) no deixa de treballar el fil iel ganxet.

És una feina laboriosa i molt armo-niosa, per a ella relaxant i tranquila.

És part de l'herència de les nostrespadrines.

Mercè Amengual Agulló

9

ENTREVISTA

35 anys d'Esplai a AlaróAquesta vegada ens acostam al Club d'esplai d'Alaró.

Un bon grapat de joves amb idees i ganes de contar-nostot allò que representa l'esplai en un any tan assenyalatcom el 1993.

Monitors i monitores de l'Esplai

-Quins han estat els objectius d'a-quest curs?

-L'objectiu d'aquest any és també elmateix objectiu que el dels altres cen-tres d'esplai de Mallorca «som amicsde la nostra terra». Objectiu referit al'ecologia, estimar els animals i la na-tura. Pel grup dels més petits era «Co-neixer el nostre poble», perquè pogues-sin saber qualque cosa més del seupoble.

-Quines han estat les activitats mésdestacades?

-La Mostra de la cançó, la Diada ded'Esplai, la festa de les desfresses sónalgunes d'elles la novetat d'enguanysón els tallers. Cada mes es realitzen

quatre o cinc tallers que estan dirigitsper monitors, els quals els han apresosa cursos específics anomenats Centresd'interès. Això permet que nins i ninesde diferents edats puguin participarjunts.

-Quants de grups hi ha actualmental Club d'esplai?

-N'hi ha quatre. El Cercle, per alsmés petits, l'Auba, el club 15 i el Grup9. Aquest darrer grup l'integren elsjoves a partir de 16 anys, dels quals jan'hi ha que s'interessen per tot allò quecomporta esser monitor.

-Ja teniu pensat on fareu el cam-pament l'estiu vinent?

-Es té previst que es facin dos grups.

El dels majors será a Menorca i elsdels más jovenets al Port des Canonge.

-Realitzau diades de formació perals monitors/es?

-Cada any es prepara l'anomenadaSetmana de setembre, abans de comen-çar el curs, on es posen en comú les in-quietuds de cadascú i es rcalitzen elsgrups corresponents, a més a més d'es-tablir els objectius. La novetat d'en-guany fou l'anomenat Grup de forma-ció que té com a finalitat servir de re-ciclatge per als monitors.

-Parlant de la situació económica,com vos trobau?

-En primer lloc, amb el canvi que hi

10

EN'TFL_E"‘TIS1r.A.

D'esquerra a dreta: Francisca Sans, Margalida Perelló, Rosa Al - Deyá, Joana M Deyá i

Torneu Noguera

haguè a la Direcció General de Joven-tut es congelaren les subvencions i capclub d'esplai va rebre subvencions.

Per poder fer front a les despeses dela Casa, aquest any cada nin paga 3000pessetes. Els pares col.laboren bas-tant, tant a la part econòmica com enel Consell Coordinador

-Per qui está format aquest Conse-II Coordinador?

-Hi ha un representant de cada grup,un de tallers de la revista, de manteni-ment, de música, tres pares, el secreta-ri, el director, el president i el consiliarique és Don Sebastià

-Qué dieu del canvi generacional?-Fa quatre o cinc anys varen entrar

molts de monitors nous, ara aqueststenen moka més experiència i pareixque hi ha una estabilitat en el grup. Elsmés joves poden aprendre dels que jaduen més anys a la casa.

- 1993, any dels aniversaris?-Sí perquè en farà 35 de la Casa de

Juventut, 20 de revista i 20 de campa-ments. Intentarem que la gent sàpiga elque succeeix, sortir al carrer... Recor-dar al poble que l'esplai també és edu-car i que la col.aboració dels pares ésfonamental.

-I per acabar, quina és la relacióde l'esplai amb els pares?

-Amb la creació del Consell Coordi-nador, que ja hem dit abans, tenim mésrelació amb els pares i les mares. Elsdels més petits són, en cena manera,els que més se'n preocupen. Quan sónmés grans, tal vegada perquè són mésindependents, la relació no és tan estre-ta.

Caterina Amengual

ES MAGATZEM C.B.FERRETERIA - DROGUERIA

Avgda. Constitució, 18 - bxs.CIF. E07177702 —Te1.1Fax (971) 87 92 1207340 - Alaró (Mallorca)

11

FtEr•CnFtlir.A.TGE

Les portes de la Sena (II)

Això era i no era un temps en quéles bruixes qualcaven en granera. Undia, la bruixa Brunilda, de la vila d'A-laró, va rebre de les potències superiorsl'ordre de preparar i presidir la granl'esta de la Nit de Sant Joan i, comferen les seves antecessores durantanys i anys, convocà en el Puig desCastell totes les bruixes de l'Arxipèlagi també d'altres contrades, car els ritusi misteris d'aquesta nit mágica estaveni estan reservats només a les dispensa-dores de vida.

Un pic, fa molts d'anys, el bruixotClodoald volgué esser-hi present d'a-magat, i, quan les ombres de la nit cai-gueren damunt el cim del Puig, vaesser arrossegat de sobte per forces ex-tranyes que se l'endugueren a una coyaclosa a l'interior de la muntanya—potser era la mateixa coya on un ala-roner trobà un tresor deixat pels moros,o era aquel! altra on jeia una ciutat en-cantada, qui ho pot saber?, però, totplegat, això són unes abres històries...

Quan en Clodoald va tornar al cau debruixots, mesos més tard, no va esserreconegut de primeres pels seus com-panys: sense cabells, magre com unbastó, els ulls enfonsats i foscos i laboca [aneada, res no li'n varen treurede la seva estada en el Puig, idó, des dellavors mai no va recuperar el seny.

La bruixa Brunilda i les seves con-frares, a l'hora décima de la nit, prepa-ren els vestits i aliments per a la ceri-mònia secreta. La música de tamborinsi flabiols acompanyà les cançons i ballsde les bruixes i, a mida que els seusgestos guanyaven velocitat, dels dits deles seves mans sortiren fils de seda queanaren entrunyellant volta rera volta enun sol fil; quan el gruix d'aquest fou elnecessari, s'aturaren la música i elscants i estengueren el fil fins el cim del'Alcadena. Després, envoltades pel si-lenci del buit, les bruixes caminarenuna darrera l'altra pel damunt del dit filde seda i executaren dances i tombare-lles que cap esser humà hauria pogut

fer, i arribaren a s'Alcadena, on conti-nuaren la música, les rialles i els ballsfins que l'alba anuncià la fi d'aquellanit de Sant Joan.

Les bruixes desaparegueren de cop, ires no va romandre-hi com a testimonidels ritus celebrats. Així, un any més,quedava garantida la sàvia disposicióde la Serra i les seves Portes, car siqualque vegada no fos realitzada la ce

-rimònia de la nit de Sant Joan les mun-tanyes bessones, abandonades a lesseves pròpies forces, sentirien unaatracció tan poderosa que es precipita-rien una contra l'altra, tancant per sem-pre més la vall d'Orient i totes lescomes dins la Serra, i tot un món d'en-cís restaria vedat pels essers humans.

* * *

Les muntanyes d'Alaró, filies delsmoviments tectònics del Terciari, estanprenyades de faules i llegendes, histò-ries i rondalles que, si hom para l'ore-Ila, ens parlen d'una relació estretaentre la Natura i els homes i dones. Fu-

12

/1T4' I; - I 117

4141,1111,%,

• f!!,4;i111,1 1',1,1ribut,A). -

-• -

•

•n=.•

Bruixa volani, segons la capçalera d'un romanç del segon terç del segle XIX

IZEF'CIEL.TAT CrE

gint d'un bucolisme ingenu i bàmbol,per?), sabem que no sempre hi ha hagutuna vinculació amistosa entre aquestsdarrers i l'entorn, ni tan sols entre elshomes mateixos; l'escala amb què arapodem mesurar la seva intervenció, ensrecorda més a les relacions entre veï-nats —volubles i apassionades de ve-gades— si ho comparem amb els de-sastres de tot tipus que avui podem fercaure sobre la nostra terra.

Perque, i aquí rau una diferència im-portant, aquests puigs han estat refugi,aliment i recer per als cossos delsavantpassats, durant segles i segles. Iqualque cosa mes. Els creadors i intèr-prets de les rondalles, i els seus desti-nataris, posseïen una visió del sagratque els permetia sentir-se integrats enel món i considerar-se ells mateixospart del tot, tan legítima part del totcom ho podien ser els minerals, els ve-getals, els animals i els fenòmens físicsi espirituals.

El sagrat no és privilegi d'unes clas-

ses socials, ni pertany a un cercle res-tingrit de manipuladors dels arcans, nisol tenir unes característiques determi-nades, ni finalment hi ha regles per adistingir tal concepte dins els cervellsdels humans. Els espais del que ano-menam sagrat estan escampats arrcudel món, perquè sagrat és tot allò queesdevé, per les causes mes inversem-blants de vegades, un «centre delmón», del món «real»; és a dir, el deles forces que ens sobrepassen.

Les muntanyes —la verticalidad, l'a-gulla que mira cap als cels— són cen-tres espirituals també a gairebé tot elplaneta. I les muntanyes màgiques sóntanmateix muntanyes sagrades; hi con-viuen bruixes i follets, antics deus ideesses, herois divinitzats i ànimessense consol, Sants varons i Verges.Com ho prova —només a Alaró— lesrondalles i la devoció popular a en Ca-brit i en Bassa i a la Verge del Refugi,tots fermats per llaços inextricables alPuig des Castell.

És també el que passa amb la festade l'Àngel, ressò d'antigues pràctiquesben aferrades a la vida del poble sen-zill, que gaudeix de forta participació ala nostra vila, així com a tota l'illa, irenova els lligams entre l'home i lesforces sobrenaturals —arbitràries, po-deroses— mitjançant l'ascensió a lesaltáries sagrades, purificadores i fitesimportants en els camins del cel.

Sí, les muntanyes són màgiques isón sagrades. Els vincles entre elshomes i la màgia són de la mateixa na-turalesa que els dels homes i la religióo la ciència: ens expliquen —amb dife-rents graus .de complexitat— com ésl'Univers en el qual ens trobam. Elsproblemes poden començar, però, siqualque concepció determinada —tanse val si és religiosa, científica o ideo-lógica— té aspiracions totalitzadores;és a dir, que pretengui substituir i eli-minar totes aquelles arrels que no per-tanyin al corpus de veritats admesespels fidels.

Avui en dia, fatigats pel pes de tantahistòria damunt les nostres esquenes,de tanta veritat immutable que canviasegons la música que soni, pareixeriaque l'espai del sagrat ha retrocedit,sinó desaparegut, i que la banalitzaciódel «viure l'avui» ha vençut tota resis-tència. Els fets són caparruts, però,com diuen els anglesos, i, sense anarmés enfora de Mallorca, podem trobarvivències espirituals en fenómens tandiversos com ara les marxes a peu aLluc —indret sagrat per excel•lència—,o si mes no, —que ningú no s'escanda-litzi, de moment— hi ha mes que vesti-gis del sagrat en el modern culte alsovnis, a creences esotèriques, a tot allòque cau baix el vagarós títol de paranormal. I és que l'esgotament produïtper tanta mitificació, desmitificació itorna-hi a mitificar, amb la inevitablequota de sofriments que aquests pro-cessos arrosseguen, duu a peculiarsformes d'espiritualitat— si és que n'hiha qualcuna que no ho sigui, o aixím'ho sembla.

En qualsevol cas, són excercicisd'interrogacions, tempteigs i respostesque la humanitat ha emprat —amb dis-tints resultats, val a dir— i empraràmentre l'home sigui home i faci servirl'eina de la llibertat en un món del qualforma part indestriable.

13

PERDEFENSAR-TE

A MADRID

•1

4•0•00, PSA1 PSM ESE'Nacionalistes de les Illes Balears

Vota a Sebastià Serra

nixot5iv INTÁN:ruFutu,

La regeneració del torrent de Solleric: s'empraranels mètodes adequats per aquest ecosistema?

L'Ajuntament d'Alaró ha sol.licitatuna partida de diners del projecte Lea-der, concretament vuit milions i picode pessetes per a la regeneració del to-rrent de Solleric; la finalitat, segons enhan informat, seria la de retirar elsllims que quedaren quan les aigües re-siduals del poble anaven a parar direc-tament al torrent, en el tram que va desd'on s'abocaven les aigües (Son Forte-za) fins el punt trencat.

Si cercam al diccionari la paraula re-generar, veurem que el seu significatés: donar vida ja sigui vegetal o ani-mal.

En el cas del torrent de Solleric laregeneració que es pretén dur a termeés un poc estranya ja que els llims quequedaren de les aigües brutes en aques-tes darreres pluges i l'aigua que dava-llava pel torrent ha provocat que els es-mentats llims s'hagin d'anar a cercarper devers s'Albufera d'Alcúdia, és adir el torrent ha quedat totalment net dellim.

El perill d'aquesta «regeneració»está en els mètodes que s'empraran,perquè si es volen seguir els mateixosprocediments que la Conselleria d'O-bres Públiques i Ordenació del Territo-ri ha emprat en altres torrents, que sónels d'entrar una excavadora dins el caudel torrent i començar a arrebassar itreure tot el que troba per davant, elsefectes per la fauna i la vegetaciópoden ser nefasts.

El nostre torrent de Solleric conservaencara una importancia ecológica, bo-tánica i faunística que molts altres to-rrents de Mallorca han perdut a causade la desinformació i la inadequada in-tervenció humana. El nostre és ple devida i verdor, poblat de fiexos, alzines,polis, oms, ullastres, platers, etc... pertot el seu curs, o al meys pel tram quepassa pels termes municipals de Bun-yola i Alaró. 1-li nidifiquen també granquantitat d'insectívors i altres aucells.

Des del GOB volem presentar unasèrie de propostes per a regenerar el to-rrent, ara que hi ha una subvenció de laCEE, així entre elles destacam:

-Netejar el torrent d'electrodomès-tics, botelles, llaunes, plàstics, cotxes,rodes, bateries, bosses de fems, etc...;tots aquests restes es troben davall elsponts i voreres del torrent on la forçade l'aigua els desplaça i diposita comper exemple el començament de lafinca de l'Olivaret, Son Pere Antoni,Son Forteza i tots els ponis per ontranscorr aquest.

-Prendre l'exemple de l'Ajuntamentd'Esporles i posar cartells d'informacióa tots els ponts i llocs d'afluència degent, destacant la importancia ecológi-ca del torrent i prohibint l'abocamentde tota mena de brutícia o escombra-ries, i també l'extracció de pedres delseu cau, ja que aquestes contribueixenminvar la força de l'aigua i evitar l'e-rosió del llit del torrent.

-La creació d'un centre d'interpreta-ció del torrent com també ha fet l'A-

juntament d'Esporles, aprofitant enaquest cas la creació de l'escola de na-tura.

-Editar cartells o pósters donant aconèixer les espécies vegetals i animalsque hi viuen.

-També es podria realitzar un breuitinerari pels seus voltants perquè elsescolans coneguessin aquesta petita co-munitat vegetal.

-Podar alguns arbres en els qualss'acaramullen moltes branques i em-bossen el torrent.

-Després quan l'aigua depurada tornia abocar-se al torrent aquest recobrarámés vida, tornaran a nidificar les gali-netes d'aigua i molts animals s'hi acos-taran durant l'estiu a refrescar-se.

Amb tot això i l'esperadacol.laboració dels alaroners i de lesnostres institucions aconseguirem tenirun torrent ple de vida i regenerar d'unamanera racional i no a base de maqui-naria pesada i ciment.

GOB Alaró

14

7P.AFLEFt.

PSM-NM, un vot útil per Mallorca

El PSM es presenta en aquestes elec-cions generals amb la voluntat i ambpossibilitats reals d'aconseguir, per pri-mera vegada, un representant que deveritat defensi els interessos dels ma-llorquins a Madrid. D'ençà de les da-rreres eleccions autonòmiques, elPSM-Nacionalistes de Mallorca es vaconvertir en la tercera força política deMallorca, desmarcant-se clarament dela zona de les forces marginals o testi-monials. El PSM-Nacionalistes de Ma-llorca és un partit que recull el fruit de18 anys de lluita per la democràcia i detreball honest i eficaç. Ens sentim or-gullosos d'esser els únics que podenpresentar-se davant l'elector amb lesmans ben netes. I davant de veus quepretenen ficar tots els partits dins unmateix sac, podem aixecar el cap ambl'orgull de sentir-nos rotundament ho-nestos.

El PSM-Nacionalistes de Mallorca,no canvia de discurs en funció de lescircumstàncies de cada moment sinóque ha mantingut sempre una coherèn-cia, sense oblidar la necessitat d'evolu-cionar amb l'època que ens ha tocatviure. És per això que tothom ja sapqué defensarem si aconseguim enviarun representant al Congrés dels Dipu-tats: uns posicionaments progressistes ihumanistes, de compromís en la defen-sa del territori i del medi ambient, d'a-profundiment en les pràctiques demo-cràtiques, de potenciació de la societatcivil i la lluita per les llibertats, laigualtat i contra les discriminacions.Com a nacionalistes lluitarem per ladefensa del nostre autogovern, per larecuperació plena de la nostra llengua ila nostra cultura, contra la discrimina-ció económica i fiscal que patim, i endefinitiva, per millorar el benestar detotes les capes de la població.

Ara que estam aconseguint augmen-tar la consciència nacional de la nostrapoblació, sorgeixen projectes oportu-nistes, com la nova UM que pretén ca-pitalitzar l'espai nacionalista fent undiscurs difícil de creure venint de gentque ja ha tocat poder durant molt de

temps i ha desaprofitat totes les oportu-nitats que ha tengut per demostrar laseva voluntat. Ara parlen de naciona-lisme i protecció del territori, per?) nofan falta paraules sinó accions, i lesseves són ben conegudes: reforma de laLlei d'Espais Naturals, connivInciaamb un «pacte autonòmic» vergonyós,

i una llarga llista d'incoherències fácil-ment explicables perquè sabem quenomés es mouen per interessos perso-nals; negocien sempre en base al repar-timent de poltrones, no en base a pro-grames o idees.

Per altra part, els partits centralistes,PP i PSOE, que han gaudit fins ara dela confiança dels mallorquins han de-mostrat amb tots aquests anys de de-mocràcia que els seus diputats i sena-dors més que representar els mallor-quins a Madrid, van allá a rebre ordresi a cobrar per no fer altra cosa que ai-xecar el braç quan reben el senyaloportú, sense plantejar-se ni tan sols,quines repercusions tendrá, pels seusconciutadans, cada una de les seves de-

És un senyor molt ben educat, quesap esser on ha de ser, quan hi ha deser, que sap dir el que cal dir quan hoha de dir. Ha après a mesurar els seusgestos, les seves paraules, les sevesidees, els seus impulsos. Ha estudiatcortesia per poder mostrar un interésque no sent, per no ofendre, no provo-car; ja sap comunicar sense mostrar-sea sí mateix. Somriu, diu frases quoti-dianes, el que es diu pel carrer, i ho diutan bé! Té un toc de modernitat, un re-gust de moralitat, una carcassa de se-guretat. Recull les inquietuds d'unpoble i xerra, xerra, xerra i es fa escol-tar. Diu paraules grans en frases lleu-geres, conceptes profunds que bailen ala superfície del seu discurs. Xerra,

cisions. Ara, ens omplen el cap de fortsdebats entre ells per?) a l'hora de la ve-ritat pacten d'esquena a nosaltres; perqué sinó tenim una autonomia de terce-ra?, fins ara ha estat en les seves mans.Per alisa pan ni uns ni abres ens podendonar cap Hiló a no ser sobre com fi-nançar-se irregularment, com utilitzarel poder en benefici propi, etc.

Davant aquesta perspectiva no dub-teu que votar PSM-Nacinalistes de Ma-llorca és fer un vot útil. Útil per tenirun representant de fiar a Madrid, quesabrem cert que només actuará pensantcom a representant nostre, sense estarsotmès a disciplines foranes. En defini-tiva, útil perquè la veu dels mallor-quins comenci a comptar a Madrid. Devosaltres depèn; si aconseguim renovarla confiança dels prop de 30.000 vo-tants de les darreres eleccions, el setèdiputat de les Mes Balears será nostre.

Josep Gomila i BenejamPSM-Nacionalistes de Mallorca

xerra, xerra, i la seva veu es converteixen una malla finíssima que captura alsqui l'escolten. Pren les inquietuds, lesil.lusions, les pors dels qui té davant,de tota la humanitat, de tota la història

com un mag, magnífic i inquietant,les converteix en pompolles de sabópintades de mil colors que enveeixenl'espai. Pompolles buides que reflectei-xen les pròpies pors, il.lusions, inquie-tuds dels qui queden presos en el seuatractiu. I el reflex es converteix en unfil finíssim, enganxós, que tapa l'ente-niment i que substitueix en l'ànima lesintencions del qui xerra pels desitjosdel qui escolta. És un gran mag. Venun producte. Guanya eleccions.

Trencapinyons

Caricatura

15

Avinguda de la Constitució, s/n.ALARCY (Mallorca)Tel. 51 02 39

-radr-.

rÁ

TALLER DEXAPA IPINTURA

GABRIEL JAUME

Telèfon 51 03 71

ALAR()

Pere Sampol de Son Curt, 15

(Mallorca)

F•Al2.1Ert.

El somni d'una primavera (maig 68)

Ja fa 25 anys d'aquella primavera fa-mosa que va mobilitzar milers dejoves. Aquells joves ja no ho són tant idesprés del desencís han decidit prohi-bir-se recordar ideologies. Actualmentmolts pateixen una greu alegria a la jo-ventut: si els joves es mouen, diuenque ja res no és com abans i, si no esmouen, els acusen d'esser uns anima-lons passius i manipulats per tot.

I els que encara creuen i reviuenaquell any i compleixen la promesa deno canviar mai són anomenats nostál-gis, antiquats, irresponsables, vivi-dors...

El senyor René Avilés ja va dir que:«Qui als vint anys no és comunista ésun idiota, però qui als trenta encaracontinua essent-ho és un idiota rema-tat».

Això no vol dir que els antics jovesutòpics, actuals yuppis, no recordin elstemps passats, és més podríem dir quefa bo rememorar aquelles carreres da-vant i darrera la policia. També és certque si tothom que diu que era a les ma-nifestacions hi hagués anat la cosa pot-ser hauria estat diferent (o no, mai noho sabrem).

El més probable és que tots aquestsyuppis (per no dir burgesos) decides-quin celebrar així com toca el 25 ani-versad, alguns d'ells seran els que es-crivesquin a les parets «La humanitatno será feliç fins el dia en què el darrerburócrata sigui penjat amb els budellsdel darrer capitalista», per?) no passares, el temps han de canviar obligató-

riament i la gent, pel que es veu,també. Ara 2 + 2 ja són quatre.

Estam rememorant l'any 68 d'unamanera molt especial, d'una maneraanecdótica; els que abans no s'aturavende cridar ara somriuen i recorden sim-pàticament aquella etapa de la sevavida com una sobredosis de joventut id'esperança, mentre es converteixen enhistoriadors d'aquella exprrilncia enqualsevol majá de comunicació. Per?)és inevitable pensar en el que hauriapassat si tots els moviments que hi vahaver haguessin arribat un poc mésenllà, si s'hagués aconseguit una revo-lució nova i diferent, si la majoria ha-gues conservat les mateixes idees quanva deixar d'esser el futur i es va con-vertir en part del famós «sistema» (laPau, l'Amor, l'Alegria i la Natura nosón patrimoni de cap edat, encara queho paresqui).

També és possible que gran part del'enu's que actualment té aquella pri-mavera del 68 vengui donat pel seuvalor de somni fugaç de joventut, i ésque no hi ha res tan encisador com lanostalgia dels derrotats i el record d'a-quella utopia abatuda. Podria esser queaquest fos la millor sortida possible,que aquella rebelió pogués tenir per es-devenir inoblidable i per eludir el fra-cás, i també per aportar una certa espe-rança a cada propera generació dejoves amb el missatge de: «Provau d'a-rribar un poe més enllà, noltros jaestam cansats».

Com diu J.L. Aranguren: «El mésimportant de la utopia és viure-la ambl'esperança que es complesqui, encaraque se sàpiga que mai no es complirà.Això ens ajuda a créixer, a formar-nos,a viure la vida amb un projecte intens iil.lusionat».

Per això encara n'hi ha que pensamque hem d'esser realistes i demanaralió impossible perquè qualque dia laimaginació arribi al poder...

...«Deep in my heart, I do believethat we shall overcome someday».

Tomeu Noguera

GUILLERMO

DE LA FUENTE FOTOGRAFO

REPORTATGES

Joan Alcover, 14-A Tel. 14 00 96 SANTA MARIA

16

,

ESFICIFLTS

Futbol

BENJAMINS

Els nostres benjamins han acabat latemporada ja que el dissabte 15 deMaig varen jugar el darrer partit dins elcamp del Balears Rtvo At. partit ques'havia de jugar 1'1 de Maig però quees va suspendre per la pluja; hem dedestacar que el dia 8 de Maig varenguanyar per 3-1 a l'Espanya de Lluc-major, equip que ha quedat primerclassificat d'aquest grup C-1.

Els darrers partits han estat els se-güents:

24-4. Son Piza 8 - Alaró 1. Gol mar-cat per Tomeu Rosselló

1-5. Balears Rtvo. At. - Alaró. Sus-pes per la pluja.

8-5. Alaró 3 - Espanya de Llucmajor1. Gols marcats per Gaspar (2) i Josep.

15-5. Baleares Rtvo. At. 2 - Alaró 5.Gols marcats per Gaspar (3) i Mario(2)

INFANTILS

I els nostres infantils varen acabar laHiga el passat dia 15 de maig i final-ment han ocupat el lloc 7è de la classi-ficació final dels 13 equips que partici-payen en aquesta Higa; per tant hanquedat just en el mig de la taula classi-ficatória; li han quedat sis equips da-vant i sis darrera.

Els darrers resultats han estat els se-güents:

24-4. Alaró (71 clas.) 7 - At. Colle-rense (12è Clas) O

1-5. Alaró (7e das) 3 - Bunyola(2on clas) 3. Gols marcats per K. Ca-rrillo (3).

8-5. Beta (10e clas) 2 - Alaró (7èclas) O

15-5. Alaró (7e clas.) 2 - Montaurade Mancor (2n. clas) 2. Gols marcatsper Chechu i Carlos Parilla.

CADETS

I els nostres cadets segueixen jugantel seu campionat (ja que són el darrerequip que acaba la Higa, exactament el12 de Juny) i segueixen ocupant elsllocs 10 i 11 de la taula classificatória.

Els darrers resultats han estat els se-güents:

24-4. Porto Cristo (151 clas) O -Alaró (101 clas) 3. Gols marcats per B.Ferragut (2) i L1. Guardiola.

8-5. Pt. Ponerlo (91 clas.) 5 - Alaró(10e clas) 4. Gols marcats per Pascual(2), B. Ferragut i LI. Guardiola.

15-5. Atare (1 lé clas.) 2 - Felanitx(9é clas) 1. Gols marcats per B. Ferra-gut i L1. Guardiola.

22-5. Ses Salines (121 clas) 3 -Alaró (111 clas) 6. Gols marcats per:L1. Guardiola (2), Vicente, Pascual, B.Ferragut i X. Mulet.

JUVENILS

Acabada la lliga pels juvenils,aquests es varen disposar a jugar laCopa President en una sola eliminatò-ria a doble partit contra el campió de laHiga com varen esser els inquers delBto. Ramon Llull. En aquesta competi-ció l'equip alaroner sortia com a vícti-ma a causa de la seva inferioritat com aequip i també sobretot a les poquesganes que un parell de jugadors alaro-ners hi varen posar.

El resultat dels dos partits varenesser els següents:

2-5-93. Bt. R. Llull 6 - Alaró 1. Golmarcat per Juan Gelabert.

8-5-93. Alaró O - Bt. R. Llull 7.Després d'aquests dos resultats el

Beato Ramon Llull es va proclamarcampió de la copa President de 2 Re-gional.

REGIONAL PREFERENTI el dia 25-4 l'Alaró va tornar decep-

cionar a l'afició alaronera ja que vaperdre dins el camp del darrer classifi-cat. El Cala d'Or per 3-0 i demostrantque enguany no és una bona temporadapel futbol alaroner. El partit va essermolt dolent i el vent va esser el pitjorja que no va deixar desplegar el pocfutbol que saben fer els dos equips.

Per l'Alaró varen jugar:

17

AJUDEMINS

La uerra aH zegovina on

cessiten edicinejuda'ns recollir-lesosaltr les hi durem.

a la farmacia.1

HERZEGOVINA

" ua.

— organitzen: —0,0

Amas

— coLlaboren:—.. formmeolus de Boleara,r3tiro Fomnateuieca

laasellmm de SatinenAmmomeni de PalmóAlumonlem de Palmo

Grupa termrconsmeditomneoGuatas PublnileI

Asma:mol) de huasa doma

PUNTS D'ENTREGA:(FINS AL 5 DE JUNY)

TOTES LES FARMACIES DE MALLORCAPALAU DE LA PREMSA - Palma

POLIESPORTIU DE CALVIÀPOLIESPORTIU DE STA. PONSA

PER MÉS INFORMACIÓ:71 34 65 - 71 52 80 - 13 91 39

II RECOLLIDA DE MEDICINES PELS NINS DE BOSNIA-HERZEGOVINASortida 11 de Juny d'un comboi des de Palma amb destI I.R.C. a MetkovIc-SplIt

DONATIUS I. a Corno" Of. principal 390 n cuenta 7365 51

ESE' CO EZ-1-5

U.D.Alaró: Moranta, Amengual,Vidal, Sabater, León II, J. Guardiola,Bejarano, Roig, Tinco I, Ripoll i Pizá.

Tamb1 varen jugar en T. Coll, Alcai-de, Isern, Mulet i Gelabert.

Dia 2 de maig el Rafal visitava elCamp Municipal d'Alaró en un partiton l'equip alaroner es jugava bastant jaque encara es podria passar davant elFelanitx a la taula classificatória i aixíassegurar la permanència a la l' Regio-nal Preferent sense haver de dependredels descensos de la 3' Divisió Nacio-nal. Però l'equip alaroner no va res-pondre així com s'esperava i unes ve-gades per les fallides dels jugadors lo-cals i altre per les bones aturades delponer Bigas l'Alaró no va aconseguircap gol i va perdre l'encontre per 0-2.

U.D.Alaró: Moranta, Amengual,Vidal, Sabater, León II, Alcaide,J.Guardiola, Roig, Tinco II, Tinco I,Colom. També varen jugar: Mulet, Ri-poll i Bejarano.

El diumenge 9-5 l'Alaró va visitar(la darrera d'aquesta temporada) a l'e-quip palmesá de La Unión i va poder

sumar un punt que li suposava a faltad'un partit per acabar el campionat ase-gurar-se el lloc 171. a al ulula classifi-catória i quedar totalment a espencesdels resultats de l'equip Eivissenc delPortmany de St. Antoni per saber si latemporada 1993-94 l'equip alaroner ju-gará a la Regional Preferent o a la Re-gional.

U.D.Alaró: Moranta, Vidal, Sabater,León II, Alcaide, Isern, J. Guardiola,Roig, Simonet, Tinco I i Ripoll. Tambévaren jugar en Mulet i en Tinco II.

I el diumenge 16 de maig va acabarla Higa, i no va acabar amb molt bonpeu, ja que es va perdre per 2-4 dins elnostre camp davant el Calvià. La veri-tat és que en aquest partit per pan del'Alaró no s'hi jugava res ja que no po-dria ni millorar ni empitjorar, la sevaposició a la taula classificatbria; i elsalaroners tenien el pensament posat enel resultat del partit de 3' Divisió Es-portas - Portman en el qual perquè l'A-larb no perdés la categoria el resultathavia d'esser favorable a l'Esporles iper sort així va esser ja que el resultatfinal va esser de 6-1.

Per tant, si l'any que ve hi ha fut-bol a Alaró, el primer cquip podrá tor-nar a jugar a la Regional Preferent.

En el partit Alaró - Calvià varenjugar: Moranta, Alcaide, Amengual,Tinco II (Gelabert), Sabater, León II(Borras), Mulet, (Ferragut), Ripoll(Coll), Simonet (Vidal), Roig i Tinco I.

GOLS:0-1. min. 4 David des de 25 metres.1-1. min. 16. Tinco I desprès d'una

jugada d'en Mulet.2-1. min. 32 Sabater d'un gran xut

des de 40 metres.2-2. min. 36 Kiko després d'una

gran execució d'una falta molt esquina-da.

3-3. min. 37 Roig en la pròpia porta.2-4 min. 72 Matamoros.La posició final en qu1 ha quedat

l'Alarb ha estat la 17ena. amb els se-güents números anecdòticsPJ: 38PG: 10PE: 6PP: 22GF: 27GC: 59PUNTS: 26 - 12

CÁN

DIMECRES TANCAT

'11.111'71

C/. PetitTel. 510148

dr ALA RO

(MALLORCA) S.••

IRUBINESMPREMTA

Pere Barceló Busquets

C/ Bonaire, 1Tel. 51 17 39Fax 51 17 39 07350 BINISSALEM (Mallorca)

18

expert

ELECTRÒNICA RUBÍC/ d'Alexandre Rosselló, 9 - Tfn. 51 08 11

ELECTRODOMESTICSREPARACIONS

ANTENESPARABÒLIQUES

PER TOT EL MÓN VENEM EXPERIENCIA

ESE" 12111.1r

Futbet Nacional

¡Alaró - Autocares Comas; Campió de Balears!

Sí senyors i senyores lectors d'a-questa revista; l'encapçalament d'a-quest apartat del futbet s'ha fet realitat,encara que paresqui impossible i que niel més optimista (no del poble, sino detot el món senser) pogués mai en laseva vida pronosticar.

L'equip representatiu del magníficpoble d'Alaró (a pesar que pels equipspalmesans com el Buades, Mare Nos-trum, Itelsa, Bar Gost, Bodegas Ben-nassar...: sigui una garrotada molt fortadarrera de les seves orelles o inclús enalgún altre lloc on encara fa més mal)s'ha proclamat campió de Balears. I enel proper campionat d'Espanya l'equipdel nostre gran poble representará a laComunitat Autònoma de les Illes Ba-lears per tota la Península a pesar delmaliament que li sap els palmesansaficionats en Futbet. I passant dos par-tits que va jugar l'equip alaroner enaquest campionat de Balears, hem d'in-

dicar que el passat 8 de Maig es vajugar al Poliesportiu de Can Missesd'Eivissa el primer partit i que va aca-bar el resultat de: Pizzeria Dausol, 2 -Alaró/Autocares Comas, 1 amb golmarcat per P.J. Rosselló.

En aquest partit l'equip alaroner vadur molt mala sort ja que va estrallar 4pilotes als pals de la porteria Eivissen-ca. La primera part va esser dominadapels jugadors alaroners i va esser quanva enviar les pilotes a la fusta de laporteria contraria. Llavors a la segonapan l'equip alaroner es va apagar i vaanar tot el temps a remolc de l'equipEivissenc encara que el resultat finalera esperançador per, set dies desprésjugare! partit decisiu a Palma.

I el diumenge 16 de maig a les11'30 hores va començar el segon i de-cisiu partit d'aquest campionat de Ba-lears davant un gran nombre d'aficio-

nats alaroners que varen baixar al Po-liesportiu de La Salle per animar el seucquip juny amb molts d'aficionatspalmesans que també varen animarsense descans a l'equip alaroner.

El partit va començar mal.lament perl'equip alaroner ja que els evivissencsvaren avançar-se al marcador per 0-1;però poc després en Juan Garcia ambdos gols en manco de 1 minut va donarla volta al marcador i així va acabar laprimera part. A la segona part en ToniRosselló va marcar el 3-1 que donava

el campionat a l'equip alaroner; però afalta de poc temps per acabar el partitels eivissencs varen marcar el 3-2 i vanobligar a arribar a la pròrroga; en laqual es varen marcar 3 gols més, dosper part de l'Alaró i un per part dels ei-vissencs que varen fer que el resultatfinal fos de 5-3 i així l'equip de l'Ala-ró-Autocares Comas es va proclamarCAMPIO DE BALEARS i está disposta representar a les Balears en el Cam-pionat d'Espanya.

I com a noticia de darrera hora hemde dir que la primera eliminatòria delCampionat d'Espanya es va celebrarels dos primers diumenges de juny, esa dir:

Dia 5 o 6 de juny jugaran a Mallorca(encara no se sap a quin pabelló) da-vant el Campió de Catalunya.

Dia 12 o 13 de juny jugaran a Cata-lunya.

Volem informar des d'aquestes pagi-nes que per poder sufragar el cost d'a-quest viatge a Catalunya l'equip alaro-ner ha posat a la venda paperetes per ala rifa d'una Mountain Bike. Esperamque la resposta de l'aficionat alaronersigui massiva i el nostre equip puguirecaptar el máxim.

Andreu Vidal

19

PEFLF[U9vmsnik. RACÓ DE L'EBANISTA

Un pentinat no és mai l'execuciód'un pentinat tipus, aplicable a tots elsclients. Ans el contrari, es tracta d'exe-cutar un pentinat especialment adaptata cada persona.

Un pentinat es fa per harmonitzar notant sols el rostre, sinó també el carác-ter, els costums i els gustos de cadauna de les persones que acudeixen a laperruqueria. Per exemple:

-Un pentinat clàssic, simètric, bas-tant llis, cnv/ a una persona tranquil.la,sense exhuberáncies.

-Un pentinat buidat, de fantasia asi-mètric, és convenient per a una personaalegre, exhuberant o fantástica.

-Un pentinat simple, harmoniós ésl'adient per aquelles persones que fanfeina i que desitgen arreglar-se ellesmateixes.

-Un pentinat treballat, on els movi-ments dels cabells han estat recercatsés l'ideal per a les persones de vida

mundana.

LA INTERPRETACIÓ DE LESLÍNEES DE LA MODA

La moda en el món de la perruqueriano imposa mai un pentinat determinatsinó una idea, un estil en relació a:

-La longitud dels cabells (llarg,semi-llarg, curt...)

-El volum del pentinat (amb moltd'embalum, poc voluminós, llis...)

-L'estil pròpiament dit del pentinat(simètric o asimètric, llis o buidat...)

-La tendencia general del pentinat(repartiment dels volums, orientaciódels moviments...)

Au idó, ja sabeu com elegir un pen-tinat, d'aquesta manera podreu exigir-liun poc més al vostre perruquer o perru-quera.

Miguel Llinàs

Fustes blanquesEl salze, Fusta suau, blanca i de tex-

tura fina. Es doblega bé mitjançant untractament de vapor. S'empra normal-ment per a espatlleres de cadires, pecestornejades...

El sicómor, és una fusta fina, dura ide textura uniforme. Quan es talla enquarts té una qualitat tornassolada. S'u-tilitza per tapes de violí, posts detaula...

El faig, té un color pálit, ocasional-ment rosat. Té la veta recta amb textu-ra densa i uniforme. Les motes ma-rrons i el gran pes fan que aquestafusta sigui fácilment reconeguda.S'empra per peces mecanitzades, tor-nejades i doblegades.

El freixe, té una medul.la blanca ialguns arbres poden presentar un colormarró viu. Les vetes apareixen benmarcades. Es doblega bé al vapor i re-sulta extremadament tenaç i frágil.

En quant als usos, s'usa en moblesrústics, sobre tot cadires i peces torne-jades.

L'auró, té un color pàl.lid una vetanormalment recta, que a vegades pro-dueix un efecte d'ull de perdiu, i unatextura fina i uniforme. S'empra com axapa de mobles de qualitat.

El deboll, o «noguer del pobre» ésuna fusta quasi blanca. La veta, com-pacta, varia de formes rectes a altresonades del bedoll flamíger. La texturaés fina. Té diferents usos com a imita-ció de fustes cares, en mobles a basede fustes doblegades...

El roure, té un color pàl.lid, quevaria del marró groguenc al blancrosat, la part interior sol esser més obs-cura. La veta és recta i la textura gros-sera. És resistent i duradora, es pot tor-nejar i doblegar, podent-se-li donar unbon acabat.

Antigament molts de mobles es feiende roure, així com mobles actuals, lesxapes de roure amb dibuixos decorenmobles fets de posts d'aglomerat.

El grèvol, és de color blanc o blancgrisós. S'empra per incrustacionstenyida de negra, com a substituta del'eben.

El proper mes continuarem amb lesfustes grogues i les de color marró.

Pascal Vaugon

20

XI-RISA/ 1g

Renault recomana lubricants elf

AVINGUDA DE LA CONSTITUCIÓ, núm. 3607340 - ALARÓ

RENAULT EL PLAER DE VIURE'LSTALLER I VENDES

Tel. 51 04 72

LLIBRES - CINEMA

El film «Regreso a Howards End»,nominat als Oscars que s'atorgaranpròximament, esta basat en la novel.laHowards End, d'EM Foster. Vaiganar a veure la pel.lícula i m'agra-dá, i he d'afegir que la posterior lec-tura del llibre no m'ha decebutgens.

L'adaptació cinematográfica de lanovel.la de Foster és total, segueixfil per randa el llibre. Potser nomésqualque curiós, com jo, espera queles coses tenguin un significat mésocult o més transcendent; un curiósque espera, s'equivoca i desco-breix, mitjançant la lectura del llibre,que el film senzillament segueix lespautes, els diàlegs les descripcionsi els fets.

Howards End és una de les pro-pietats d'una família adinerada, elsWilcox; una propietat als afores deLondres que veu les anades i lesvengudes de la família, símbols dela forja d'Anglaterra i reflex dels

Howards Endbons costums; l'inici de la desinte-gració de la família Wilcox enfrontd'un món més liberal on el vot de ladona, l'art i el proletari comencen aagitar-se. «Han entrat dins la vall in'han sortit, i al seu darrera han dei-xat una mica de pols i una mica dediners». Aquest breu fragment de lanovel.la significa el que és la famíliaWilcox.

Dos móns oposats ideológica-ment, el dels rics i el dels pobres,troben l'equilibri en una dona, lasenyora Wilcox, i en un espai en eltemps. Quan tot sembla que ja s'haperdut, els personatges troben elseu Hoc com en un joc que ja haviaestat previst des del principi per unamoribunda que té la intenció de dei-xar en herencia Howards End a lapersona que creu que l'apreciaràcom cal.

Carme Bennássar

TALLER JUAN CAMPINSSERVEI OFICIAL

IEZ1EIN" LTIL,

21

Embotits casolans

verdura fresca

Correr Barbut, 10. ALARÓ

Tintoteria i bugaderia

SA NETEJA

C/ de Sant Roc núm. 5207340 - ALARÓ

Tel. 87 91 84

PEBRE DE CIREFLETA

A En BemadíL'Ajuntament d'Alaró ha promogut

un concurs d'edificis i cases sigulars aScs Rotes: tindrà premi el que mésgrossa la faci.

La Revista Alaró. «Noves i Papers»posará en marxa una associació dedamnificats del concurs.

***

Tal dia com avui farà un any, més omanco, quan el regidor de Culturareuní totes les associacions pel tema deles subvencions. La «Repartidora»només ha funcionat per segons qui.

***

Jo cspecul, tu especules, ell especu-la, ells especulen. .J arrendaments a150.000 pessetes.

***

La nova adreça dels Boyer Presley:la Casa de Cultura d'Alaró. Enlloc de«Porcelanosa», parquet.

Bernadí jo sabiaque t'havies de morirperò mai no m'hagués pensatque nosaltres tan aviatsensa sa teva companyiahaguéssim quedat.

Ses nostres dinadesja no seran mai igual.Si tu no encens es focqui será que l'encendrà?

Sempre estaves disposata tota persona escoltari amb sa teva bona pacienciaun bon consell sabies donar.

Bernadí, tu que en el Cel estarásjo te dcman que prenguisper la teva esposa, fills i familiarsi amics que per tot aquí tenies

que encara molta falta els faràs.

Una petita per?) gran amiga,Anita Sastre i Rosselló

Horari de l'autobúsFeiners i dissabtes

Sortides d'Alaró: 7'45 h., 9'45 h.,15'30 h., 18'45 h.Sortides de Palma: 9 h., 13'30 h.,18 h., 20 h.Diumenges i festiusSortides d'Alaró: 10 h., 18'30 h.Sortides de Palma: 9'30 h., 18 h.

Combinació tren'Palma-Inca de les 20'00Sortida Alaró-Estació Consell 20'00 h.

Sortida de Consell-Alaró 20'30 h.

(Excepte Dissabtes, diumenges i festius)

Forn NouPASTISSERIA

Joan Alcover, 35

TeL 51 03 13

MARO (Mallorca)

BAR ES CANTÓ«Ca's Fusteret»Aperitius i berenars

C/ Campanario, 1 ALAR()

22

cComic

"Ues-11

crr. l Ye 1!

• •»?;*/• •••

ARA ELu oFE M ue• pitcc.•25-

.3.• 11.4VACIA DZ.A 3 DE SUN-5,ZEZ_ NOSTICE GANARA... E-J.4)A~

23

A , L'oROLJES-rA , a (JE --rAmsd Ac-ruA A "L'Eniccw-7- 12, "

<CPP1

481.8LI+.9

211,

=

a! 5

cs, a a

a-',7>z z

zoo< 00

ir. 1sh al

IVI

ilk

,15 ti-

_ .,_0.1,,

oil

IMUNI 111110(it,r ----111.:to.>

A

a- t ,.,..

o2o^ 9IIII1...II

gl

1

ill

U= LiInn»Jalo ifez 1 1

II lb ms111

INEi•

1 #11311

1

'

E c17—oni11^.^•.A

IiLS

21 ' _2 y„. tWZI oMal MIIIIMI MIOlazwil Ma MI 111•1 zP DI gidrall"11

=N 4:«NEUN

...

ti)