la PalancaDESEMBRE 2000 Núm. 225 Preu 300 PTA - 1,8

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

Alòs a tot gas

la Palanca

3

la P

alan

ca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

Alòs a tot gasAlòs de Balaguer va inaugurar elpassat 2 de desembre la canalitza-ció del gas propà. Alòs aposta perdonar serveis als seus ciutadans imillorar així la seva qualitat de vida.

Foto: Miquel Regué i Gili

4

5

7

8

11

13

14

17

18

19

20

24

26

27

29

32

35

36

37

38

L’AGENDAMETEOROLOGIA

EDITORIALLa senyalització viària, serveix de res?

NOTICIARIBreus

NOTICIARIPUOSC 2000-2003Artesa amb la Marató de TV3

ESPORTSAgenda esportiva

INDRETSLa Balma d’en BorrellEl pont de la Mesquita

FILA 7En cartellera

PREMSALa web de La Palanca

POESIALa Nadala de 2000

PROGRAMA DE NADAL

TEMA DEL MESAlòs a tot gasEntrevista a l’alcalde Martí Galceran

CARTES A LA REDACCIÓNo a la variant de Vernet

XAT JOVEFal.lera nadalenca

DES DEL PAÍS DELS PIRINEUSLa gran decepció

MÚSICA, MESTRE!Les nostres cançons

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple i Acords de la Comissió de Govern

LA NOGUERAUn mal exemple

HUMORBarbaritats del nostre poble

PALANC-OCIEncreuat. Jeroglífic. Escacs

IMATGES D’AHIRPostal de Nadal. Anys 70

4

la P

alan

ca

LLLLL’a’a’a’a’agggggendaendaendaendaenda

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesa deSegre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

MES DE NOVEMBRE

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

Municipi d’Artesa de Segre

Defuncions:dia 4: Apol.lònia Domingo i Clapera (70 anys) natural deFiguerola de Fontllongadia 9: Cándido Delgado i Martín (90 anys) natural de Marbelladia 10: Carles Solé i Puig (63 anys) natural de Guissonadia 11: Baldomer Ribera i Jovell (73 anys) natural d’Artesa deSegredia 20: Mercè Roca i Bandé (84 anys) natural de Trempdia 24: Benigne Camats i Serra (75 anys) natural de Montsonísdia 26: Antoni Riart i Marsà (72 anys) natural de Montargulldia 26: Mariona Vidal i Macià (18 anys) natural d’Agramuntdia 29: Càndida Cases i Baró (87 anys) natural de Montsonís

Municipi de Vilanova de Meià

Defuncions:dia 12: Maria Baella i Serentill (82 anys) natural d’Alòs deBalaguerdia 26: David Sala i Novau (15 anys) natural de Vilanova deMeià

Veure la pàgina Activitats del Nadal 2000 a Artesa.

Del 16 al 23 de gener:A la Biblioteca Joan Maluquer i Viladot d’Artesa:Setmana del llibre infantil i juvenil, amb l’exposi-ció de llibres Mira i comparai l’exposició d’obres originals d’il.lustradors Pai-satges il.lustrats.

20 gener:Festivitat de Sant Sebastià.A la Biblioteca Joan Maluquer i Viladot d’Artesa:L’hora del conte a càrrec de Laia Cirera.

NOVEMBRE

Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

Municipi d’Artesa de SegreDades facilitades per l’Ajuntament d’Artesa de Segre (observa-tori de la Pça. de l’Ajuntament).

Temperatura mitjana del mes: 7,6°Temperatura màxima: 18° (dia 28)Temperatura mínima: -2° (dies 9 i 21)Amplitud tèrmica màxima: 14° (dies 11, 21 i 26)Amplitud tèrmica mínima: 1° (dia 30: màx. 10°i mín. 9°)Dies amb precipitacions: 8Precipitació màxima: 17 mm (dia 5)Total precipitacions: 78,5 mm

Municipi de Vilanova de MeiàDades facilitades per l’Ajuntament de Vilanovade Meià (estació del Camp de Futbol).

Temperatura mitjana del mes: 6,8°Temperatura màxima: 18,4° (dia 28)Temperatura mínima: -2° (dia 18)Dies amb precipitacions: 11Precipitació màxima: 23,2 mm (dia 23)Total precipitacions: 68 mm

Municipi de ForadadaDades facilitades per l’Ajuntament de Foradada.

Dies amb precipitacions: 8Precipitació màxima: 20 mm (dia 23)Total precipitacions 62 mm

5

la P

alan

ca

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorialDipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

COORDINACIÓ GENERALMiquel Mota i Pérez

CONSELL DE REDACCIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraM. Àngels Leal i PlanesMiquel Regué i GiliJordi Regué i GiliSergi Valls i Jové

CONSELL D’ADMINISTRACIÓPere Batalla i SalaBartomeu Jové i SerraJordi Regué i Gili

ASSESSORS LINGÜÍSTICSCarme Barril i BrescóNúria Ribes i Novau

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

FOTOGRAFIAJoan-Promovídeo / La Palanca

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓApt. de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIX: NORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE: 725 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL 2900 ptes.

ADREÇA INTERNEThttp://www.lapalanca.arrakis.ese-mail: lapalanc@teleline.es

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any1998.

NOTAEstà oberta a totes les col.laboracions, encara que no hagin estatsol.licitades. Amb tot, solament s’admetran els escrits signats amb elnom, cognom, domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar les col.laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, les opinions i criterisexpressats pels seus col.laboradors.

Amb la col.laboració del Departament de Cultura de la Generalitat deCatalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida, l’Ajuntament d’Artesa deSegre i el Consell Comarcal de La Noguera.

Membre de

Artesa estava immersa, fins fa uns mesos, en una anarquia circulatò-ria. Tothom podia passar per on volia i podia, pràcticament, aparcaron li convingués. Eren pocs els senyals que regulaven el trànsit queens podíem trobar els conductors. Aquesta situació portava sovintmés d’un problema circulatori. Finalment, després d’algun temps deparlar-ne, l’Ajuntament ha encarregat un projecte de senyalitzacióque s’està executant d’uns mesos ençà. Malgrat aquesta nova senyalització, es continua fent una mica elque es vol, veus una placa de prohibit aparcar, i darrera una corrua decotxes aparcats. Un carrer de sentit únic i... és igual, jo continuo fentel mateix que fins ara. Estacionament limitat una hora... cotxes ques’hi passen dies sencers. Càrrega i descàrrega... un matí, no passares. I així podríem realitzar una llista llarguíssima. Potser ja està bé! No? És que si no és amb fortes sancions econò-miques ningú fa cas de res? Només es rectifica quan se’ns toca labutxaca? Si l’Ajuntament ha encarregat aquest estudi a uns experts,se suposa que sabien el que es feien i que això hauria de millorar eltrànsit per Artesa i ens hauria de facilitar el dia a dia. Seria conveni-ent que tots plegats hi reflexionéssim una mica; aparcar en un lloc onestà prohibit potser crea inconvenients a algú altre que, senzillament,fa el que toca. Segurament tot aniria millor i tot seria més fàcil sitothom respectés les normes per convenciment i no per imposició,com acostuma a succeir. Un altre tema és que l’Ajuntament hauria pogut consultar als ciu-tadans la nova senyalització. No costava gaire, degut a la importàn-cia del tema. D’aquesta manera, possiblement, no s’haurien donatalgunes incongruències que es donen en l’actual senyalització. Di-uen que hi veuen més quatre ulls que dos; per alguna cosa serà. Pot-ser aleshores, els ciutadans d’Artesa respectarien més les normes,perquè s’haurien sentit més partícips de la nova senyalització i pot-ser no la trobarien tan imposada, com potser succeeix ara. Malgrat tot, ja que no s’ha consultat des de l’Ajuntament als ve-ïns, si a algú no li sembla bé alguna cosa, parlant la gent s’entén,però el que no es pot admetre és el passotisme d’alguns conductors,que, de moment i per desgràcia, són una bona colla.

La senyalització viària, serveix de res?

Col.laboradors del mes: Josep Miró, Maite Camats, Jaume Cardona,Janette Solsona, Noemí Farré, Calçats Cercós, Sícoris, M. NeusBròvia, Richard Córdoba, Rafa Córdoba, Jordi Alins i Ramon Monfà

7

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Prohibició de fer més grangesEl Departament de Medi Ambient de la Generalitat ha proposatuna moratòria d’un any per a l’obertura de noves granges de porcío l’ampliació de les ja existents, en sis zones de Catalunya quepateixen contaminació de purins. A Lleida, la mesura afectarà ales comarques de la Noguera, Pla d’Urgell,Urgell, Segarra i Segrià.Segons el conseller de Medi Ambient, Felip Puig, s’està elaborantun programa de gestió d’excrements ramaders per minimitzarl’impacte de purins en el seu origen i transformar-los en adob ienergia. A la comarca hi ha prevista la construcció de tres plantesde tractament de purins. Cal destacar que les obres d’una d’aquestesplantes ja han començat. Es tracta de la de Foradada, que s’ubicaràa peu de la C-1313, davant de Marcovau.

Festa de la Mare de Déu a SalgarCom cada 8 de desembre, Mn. Roc organitzà una Festa a la Marede Déu. L’any passat es va restaurar una imatge que presideix lafaçana del monestir. Enguany, s’ha recuperat un Sant Crist de lesescombraries i després de restaurar-lo, s’ha col.locat dins l’esglé-sia, amb un mural pintat per Mn. Roc, de fons, entrant a mà es-querra. La missa, que va ser cantada per un grup local, va comen-çar amb la benedicció d’aquest Sant Crist. Cal dir que el Santuaride Salgar presentava un aspecte magnífic, a vessar de gent I des-prés de la celebració religiosa coca amb xocolata per a tothom.

L’esperit de la Marató també a VilanovaL’Associació de Dones de la Coma de Meià, amb la col.laboracióde l’Ajuntament de Vilanova, va organitzar el 9 de desembre unsopar de germanor en benefici de la Marató de TV3. L’acte que esva realitzar a la sala d’actes de l’ajuntament de la vila, va aplegarmés d’un centenar de persones de Vilanova, Santa Maria, Gàrzolai Lluçars, a més de persones amb segona residència. L’Associacióde Dones ha col.laborat en repetides ocasions en motius benèfics,com la campanya contra el càncer que es duu a terme per la Firade la Perdiu; i per la Marató, dedicada enguany a la recerca iinvestigació en el camp de l’esquizofrènia i d’altres malaltiesmentals. L’èxit d’assistència, l’aportació de nombrosos

col.laboradors i varis donatius van fer que larecaptació s’elevés a la xifra de 192.000 pts. Pertot això, l’Associació de Dones i l’Ajuntamentdonen el seu més sincer agraïment a tots aquellsque hi han participat.

La carretera de Clua a La Columna deTV3El 14 de desembre, al programa de TV3 La Co-lumna, presentat Júlia Otero es va parlar de Cluai, més concretament, de la seva carretera. Van en-trevistar l’alcalde d’Artesa, Jaume Campabadal,el qual feia referència als incovenients de viure aClua basant-se sobretot en l’accés: uns 5 km decarretera sense asfaltar i difícil de mantenir enbon estat a causa dels pendents. Això dificulta,entre altres coses, el transport diari dels escolars.Campabadal va aprofitar, no obstant, per fer unabona propaganda dels formatges de Clua. Una partdel reportatge també va tenir lloc en aquest nucliagregat a Artesa, tot i que no van poder parlaramb el seu Alcalde, Jordi Conejero, que no hiera. L’arranjament de la carretera de Clua estàprevist des de 1991 i l’Ajuntament d’Artesa hareivindicat reiteradament la seva realització alsdiferents Consellers que han passat pelDepartament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca dela Generalitat. L’únic que s’ha aconseguit fins almoment és la construcció del pont sobre el barrancde Clua, que havia deixat el poble incomunicat.En el pressupost de la Generalitat de l’any 2001,però, la Comissió d’Agricultura del Parlament téprevist incloure-hi una partida d’uns 50 milionsde ptes., que seran suplementats amb uns 50 mésel 2002; és a dir, que el pressupost actualitzat,sense el pont, supera els 100 milions. En el seumoment es va pressupostar sobre uns 90 milions,dels quals 7 ja es van gastar amb el pont.

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

El Pla d’Obres i Serveis als nostres municipisl Pla Únic d’Obres i Serveis deCatalunya, més conegut com a

PUOSC, és una planificació quadri-ennal que la Generalitat deCatalunya fa pels ajuntaments, a tra-vés de la Direcció General d’Admi-nistració Local, per tal de subvenci-onar una part de les principals obresque aquests han planificat per al seumandat, després d’haver estat elegitsen les eleccions municipals. Fins el passat 23 de novembre, laComissió de Cooperació Local no varesoldre les 1.073 al.legacions presen-tades en el tràmit d’informació públicade l’atribució inicial del PUOSC 2000-2003. D’aquestes, un total de 733 vanser estimades; la qual cosa ha suposatun increment de 2.122 milions de ptes.En total, la formulació definitiva

no té programada cap obra dins elPUOSC 2000-2003. Les abreviatures utilitzades en lestaules volen dir: PG és el Pla General,- NA és el Pla per als Nuclis Agregats,- DL és el Pla de la Diputació de Lleida(que abans anava a part).

Aquesta zona d’Artesa millorarà sensiblement Ramon Giribet

d’aquest quadrienni hasuposat l’aprovaciód’una subvenció de37.553.600.612 ptes., ambun pressupost d’inversió de113.466.175.731 ptes. Arabé, les subvencions adjudi-cades per al bienni 2000-2001 són definitives, men-tre que les dels anys 2002 i2003 se sotmetran en el seumoment a un nou períoded’informació pública. A continuació, en un quadre per acada un, resumim les obres correspo-nents als municipis de la nostra àread’influència: Alòs de Balaguer, Artesade Segre, Cubells, Foradada i Vilanovade Meià. També hem pogut comprovarque Montclar (municipi d’Agramunt)

8

la P

alan

ca

Artesa de SegreDe forma global, segons l’Alcalde Campabadal, Artesa s’ha vist molt beneficiada respecte al quadrienni 1995-1999 ja quegairebé s’ha doblat la quantitat global de subvencions, que sumen més de 68 milions de ptes. per a obres que suposen unainversió total de 161,5 milions. En l’adjudicació inicial, però, les subvencions per al municipi d’Artesa ascendien a uns 61,5milions. Ara, amb les al.legacions fetes per l’Ajuntament, a més d’incrementar-se el total, l’obra més important s’ha vistavançada del 2002 al 2001 (Urbanització dels trams finals dels carrers Escoles, Monges i Jesús Santacreu). Per contra, lesobres corresponents a Baldomar i Seró es faran en dues fases en lloc d’una, tot i que han vist incrementada fins al 70% lesseves subvencions (Baldomar passa de 6,5 milions a gairebé 12, mentre que Seró passa de 6,5 a gairebé 8). Cal afegir que les obres amb subvencions per al 2000, com és lògic, s’hauran de fer durant el 2001. La diferència entreaquestes i les previstes per al 2001, segons ens ha manifestat l’Alcalde, és que les primeres ja es podran incloure al pressu-post ordinari, mentre que les segones hauran d’esperar alguna modificació del pressupost.

(*) Es tracta de la mateixa obra, per això només se suma una vegada a la columna del total del pressupost. Això també succeeix a tots els altres municipis ja quela Diputació de Lleida (DL) subvenciona part d’alguna de les obres del Pla General (PG).

Alòs de BalaguerAlòs, sense nuclis agregats, aposta decididament pel sector turístic en les seves obres. El total de les subvencions suposa un69,25% del total de les inversions.

E

9

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

CubellsDurant el període 2000-2003, Cubells realitzarà una obra d’envergadura, en la seva primera fase, en el seu únic nucliagregat. El total de les subvencions suposa un 59,72% del total de les inversions.

ForadadaAquest municipi realitzarà almenys una obra en cada un dels agregats i repartirà les inversions, tot i que la més gran és perForadada. Cal destacar també les dues obres a Montsonís. Les subvencions suposa un 80% del total de les inversions.

Vilanova de MeiàVilanova només realitzarà una obra pels seus agregats (a Gàrzola), tot i que prou important. Les altres dues obres seran pelcap del municipi. El total de les subvencions suposa un 69,25% del total de les inversions.

10

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Artesa amb la Marató de TV3a tarda del diumenge 10 de de-sembre es va convertir en un

d’aquells moments en què es nota queArtesa, malgrat el que puguem dir osentir en determinades ocasions, ésuna ciutat viva. La prova la van po-der veure les més de 400 persones quevan donar-se cita a la Dàlia Blanca.No solament el local es va emplenarde gom a gom, sinó que també l’es-pectacle que se’ns va oferir era d’unaalta qualitat. L’acte va ser organitzat pel GimnàsAltis d’Artesa i la finalitat era recaptardiners per a destinar-los a la Marató deTV3 d’enguany. També hi van partici-par Pac-Dom d’Almacelles, GimnàsIntegral de Mollerussa i Gimnàs deBellvís. Entre tots van fer diferents de-mostracions de gimnàstica rítmica, sal-sa, aeròbic, funky... L’espectacle vacomptar amb la col.laboració de diver-ses persones i entitats, a més de l’Ajun-tament d’Artesa.

Tot va començar puntualment a l’ho-ra anunciada. En un primer bloc, es vafer la presentació de l’acte amb unesprimeres paraules de salutació de l’Al-calde, Jaume Campabadal. A continu-

ació, la Dra. Montse Coma vafer una petita introducció altema d’aquesta novena edicióde la Marató: les malaties men-tals greus i, concretament, l’es-quizofrènia. Posteriorment esva projectar el vídeo de difu-sió sobre aquest tema. Aques-ta primera part va acabar ambunes paraules de la responsa-ble del Gimnàs Altis, la Sra. Mer-cè Nogués. En el segon bloc, van te-nir lloc totes les actuacions delsgrups de fora. Però la part més

esperada i, per què no dir-ho, també la més reeixi-da va ser l’última, amb lesactuacions de diferentsgrups del Gimnàs Altis,que van combinar músi-ques pròpiament d’aerò-bic amb melodies tan co-negudes com Arrasando,Ven conmigo, Baila, Tornto you, etc. Totes les ac-tuacions van ser moltaplaudides pel públic queva gaudir d’allò més. Caldestacar també la presen-

Aquestes noies van donar molta marxa a la tarda amb diverses actuacions

tació, que anà a càrrec del jove artesencJoan Caubet. Segons la Sra. Mercè Nogués, lasuma de diners recaptats (entre els do-natius i el bar) ascendia a unes 260.000ptes., tot i que aquesta xifra es podiaveure incrementada per donatius pos-teriors de persones que no van poderassistir a la Dàlia Blanca. En el momentque aquestes línies vegin la llum, aques-ta quantitat ja haurà estat destinada ín-tegrament, el 17 de desembre, a LaMarató de TV3 per a potenciar l’avençcientífic en el camp de les malatiesmentals greus.

Text i fotos: Ramon Giribet i Boneta

L

Tots els grups del Gimnàs Altis a la foto final

Els més veterans també van aportar el seu gra de sorra a l’espectacle

11

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Agenda esportiva - gener 2001BÀSQUET (Pavelló Poliesportiu d’Artesa)CENG Cooperativa d’Artesa. Equip sènior masculí A. Tercera Catalana.

Diumenge 14 de gener a les 18h: CENG Trèbol - CB CerveraCENG Cooperativa d’Artesa. Equip sènior masculí B. Tercera Territorial.

Dissabte 13 de gener a les 17,30h: CENG Calvet - Sant GuimCENG Cooperativa d’Artesa. Equip júnior masculí. Júnior Territorial.

Dissabte 20 de gener a les 16h: CENG Miró - BorgesCENG Cooperativa d’Artesa. Equip infantil masculí. Infantil Territorial B.

Dissabte 20 de gener a les 19h: CENG Cooperativa - AgramuntCENG Cooperativa d’Artesa. Equip sènior femení. Júnior Territorial(*).

Diumenge 21 de gener a les 16,30h: CENG Jovell - Alt Urgell F.CENG Cooperativa d’Artesa. Equip júnior femení. Júnior Territorial(*).

Dissabte 13 de gener a les 19h: CENG Lluïsa - CB BalaguerDissabte 27 de gener a les 19h: CENG Lluïsa - CB Maristes

CENG Cooperativa d’Artesa. Equip cadet femení. Cadet Territorial B.Dissabte 27 de gener a les 17’30h: CENG Altis - Sedis Vuarnet

CENG Cooperativa d’Artesa. Equip infantil femení. Infantil Territorial A-2.Dissabte 27 de gener a les 16h: CENG Macià - Sedis Caditour

NOTA: Els dos equips assenyalats amb asterisc (*) juguen a la mateixa categoria.

FUTBOL (Camp d’Esports Municipal d’Artesa)CE Artesa de Segre. Equip amateur. Primera Territorial - Grup 5.

Diumenge 7 de gener a les 15’15h: CE Artesa de Segre - CF TorrefarreraDiumenge 28 de gener a les 15’45h: CE Artesa de Segre - CF Pardinyes

CE Artesa de Segre. Equip Prebenjamí. Grup 2.Dissabte 13 de gener a les 12h: CE Artesa de Segre - CE Ivars d’UrgellDissabte 28 de gener a les 12h: CE Artesa de Segre - UE Bordeta

Veterans Artesa de Segre. XXII edició Torneig Telègrafs.Diumenge 14 de gener a les 10h: Veterans Artesa de Segre - Veteranos MonzónDiumenge 28 de gener a les 10h: Veterans Artesa de Segre - Penya Nostra

NOTES: Els equips benjamí, aleví, infantil i juvenil del CE Artesa descansen durant el mes de gener.Aquesta temporada el CE Artesa no té equip cadet.

FUTBOL SALA (Pavelló Poliesportiu d’Artesa)CENG. Equip sènior. Divisió d’Honor.

Dissabte 6 de gener a les 16h: CENG Grues Gañán - Gpo. Fernàndez OrvepardDissabte 12 de gener a les 16h: CENG Grues Gañán - Borges FSDissabte 27 de gener a les 16h: CENG Grues Gañán - Maristes Guerin In

form

ació

a c

àrre

c de

Ram

on G

irib

et i

Bone

ta

13

la P

alan

ca

IndrIndrIndrIndrIndretsetsetsetsets

Baldomar, com en tants altres llocsde Catalunya, també hi van arri-

bar els àrabs, i si bé no sabem quantsdels vuit-cents anys que van estar a laPenínsula en van passar a lesnostres contrades, hi deurienestar el temps suficient perquèhagi quedat l’empremta delseu pas (hi ha qui diu que finsi tot ens van deixar el nom delpoble, de Vall d’Omar pot ha-ver-ne quedat Baldomar). Deles obres que podien haver fetnomés es conserva el Pont dela Mesquita que ha donat elnom al barranc que creua. Pel valor històric que té, perla seva antiguitat (es calculaque va ser construït al voltantde 1200), per la importància que ha tin-gut com a via de comunicació i per lautilitat que continua tenint per traspas-sar el barranc, és molt important la sevaconservació. Intentaré contar-vos el que jo recor-do al llarg dels meus anys, que comen-cen a no ser pocs. Abans de la guerra idurant uns quants anys després, no hihavia cap altre camí per anar a Clua queel que passava pel Pont de la Mesquita,fins que el Guàrdia d’Artesa va fer unatallada d’arbres a Clua mateix. Les con-dicions les desconec, però fou alesho-

El Pont de la Mesquitares quan s’obrí l’actual camí ja que elscamions no passaven pel Pont. A casa dels meus pares, en aquellstemps ens dedicàvem al transport, amb

el carro i les mules, i trèiem de Cluallenya, carbó, gra… per això recordotan bé el camí de pas. Una cosa que recordo de la guerra,no gens agradable com gairebé cap deles que van passar en aquella època, ésquan Baldomar estava ple de soldats.Casa meva la va ocupar la 30a Divi-sió, i és va fer presoner un tinent de lesforces feixistes. El van retenir a la Casade la Vila dos dies, però al tercer el vanportar al barranc de la Mesquita. Se-gons es va contar, durant el trajecte vavoler tirar una bomba que portava ama-

gada sota la bufanda que, per mala for-tuna seva, no va explotar. Van seguir elcamí i a l’altre costat del Pont el vanexecutar. Del lloc us en podria donar

testimoni perquè aleshores joera un xaval i ens posàvem atot arreu. També recordo, i això ambmolt afecte, quan els diumen-ges algunes parelles feien elpasseig fins al Pont. Sobre labarana empedrada marcavenuna renguereta i es passavenla tarda jugant. Més d’una hiva gravar les inicials per dei-xar testimoni de la seva ten-dresa (S i L, F i L). Actualment el Pont de laMesquita està força deteriorat,

per això, des de l’Associació de Veïnsde Baldomar es fan gestions per poder-lo restaurar. Ja està concedida una aju-da de la Diputació de Lleida i l’Ajunta-ment d’Artesa també ha comunicat queho tindrà en compte en els pressupos-tos del proper any.De manera que, si la gent del poble col·-labora, es portarà a terme la reconstruc-ció del Pont. Crec que val la pena, pelsvalors que representa, no només con-servar-lo sinó també donar-lo a conèi-xer a tothom.

Florenci Bastús

un quilòmetre de Baldomar, sobreel camí del bosc del Porta i situa-

da en un cingle de calcàries, cara amigdia, hi ha una balma de 12 metresde llarg per 5 de profunditat. Es trobenrestes de cendres a 30 centímetres delnivell superior (superfície), així comtambé restes de ceràmica del bronze ieines treballades de cornunienta. A laparet de la balma es troben restes depintures de color ocre (ramiformes) degran tamany. Aquesta balma està protegida delsvents del nord. A 50 metres, a un nivelluna mica més alt, hi ha una altra balmamés coberta on es troba una espiral pin-tada que recorda el sol.

La balma d’en Borrell (Edat de Bronze) Seguint el cingle direcció sud, se’n trobenaltres que formen un bon conjunt d’abric.A 200 metres passa el riu Boix, el qual in-dica una situació de lloc habitable. La paret del cingle està situada decara a migdia. Conserva l’escalfor finsa la posta de sol. La troballa es va noti-ficar a l’Institut d’Estudis Ilerdencs enel seu moment. Esperem que algun diasigui estudiada en profunditat.

Antoni Borrell

AA

AA

Nota: Les fotografies del mes pas-sat sobre la Fira de la Perdiu van serrealitzades per l’Antònia Estrada, aqui agraïm la seva col.laboració. LP

14

la P

alan

ca

Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7

En cartelleraMiquel Mota

Poseídos. USA. 2000. De JanuszKaminski. Est. 27-10-00. Amb WinonaRyder, Ben Chaplin, John Hurt, EliasKoteas. Que el cinema de terror resulta unfiló inesgotable pels guionistes de totel món, ja és per tots sabut, però lainvasió de pel.lícules terrorífiques a lesnostres cartelleres en els últims dies, faconstatar que com ja he comentat altresvegades, la major part van dirigides aun públic bastant jove i predisposat adeixar-se esglaiar i bramar al primerensurt. Cintes supèrflues i banals comScary movie, Leyenda urbana 2, Lacelda, la pretenciosa i fallida Lo que laverdad esconde, etc. conviuen ambl’obra mestra El exorcista, les genialsLa comunidad, El último escalón i lapresent Poseídos. Janusz Kaminski director defotografia de films com La lista deSchindler i Salvar al soldado Ryan,

eligeix el gènere del terror per a dur aterme el seu debut com a directorcinematogràfic, narrant-nos la històriad’una noia que va ser exorcitzada depetita i que ha estat elegida per a tractard’evitar que el diable posseeixi a unjove escriptor d’èxit just en el dia delseu 33 aniversari. Competint encartellera amb l’obra mestra absolutadel gènere El exorcista, surt airós de lacomesa i ens ofereix un producteestilitzat, culte i pausadament seré, quefuig de les imatges fàcils d’impacte abase de sang i fetge a les quals ens téacostumats el terror d’avui en dia. La

fotografia pretesa gòtica i angoixadora,l’ambientació obscurantista i lessessions impactants de diferentsexorcismes, amb tota la parafernàliaque els envolta, constitueixenjuntament amb les estimables i sòbriesinterpretacions dels actorsprotagonistes, el millor d’una pel.lículaque es podria definir com de terror adul-ta i intel.ligent. (puntuació: 9/10)

Scary Movie. USA. 2000. De KeenenIvory Wayans. Est. 3-11-00. Amb Da-vid Sheridan, Carmen Electra.

A principis dels 80, un seguit depel.lícules crearien escola iaconseguirien gran acceptació entre elsespectadors, en dedicar-se a parodiardiferents gèneres cinematogràfics abase de gags constants. Aterriza comopuedas i les seves continuacions,parodiaven el cinema de catàstrofes,Top Secret, el cinema bèl.lic i d’espies,La loca academia de policia i la sevasaga, les cintes policíaques,, etc. I avuien dia després del daltabaix que vanpatir Hot shots i altres refregitscinèfags, ens arriba Scary movie comuna pretesa pel.lícula de terror paròdic. Doncs bé, el terror brilla per la sevaabsència, i el pretès humor no deixa deser més que una constant successiód’acudits escatològics, banals, amb

poca gràcia, en ocasions sexistes iracistes, en la major part dels casos demal gust (que no políticamentincorrectes) i que no aporten resd’original al gènere de la comèdia. Noes parodia, es plagia descaradament iamb un presumible sentit de l’humor(diria americà, però ja que aquí i altrespaïsos també ha arribatincomprensiblement al núm. 1...), filmscom Scream i la seva saga, Aún se loque hicisteis el último verano, El sex-to sentido, Matrix, Sospechosos habi-tuales, etc. Demostrant així, que perdesgràcia cintes com aquesta són lacarta de pas a les sales de cinemad’energúmens/-enes que tan sols hiacudeixen a bramar, fer soroll menjantcrispetes, bufant la palleta, xerrant icontant les tafaneries dels amics, jugaramb els mòbils i buscar gresca ambqualsevol cinèfil de la sala, i és que clar,per sort totes les pel.lícules no són comScary movie, encara que moltsd’aquests energúmens així hoconsiderin. (puntuació: 0/10)

Lo que la verdad esconde. USA. 2000.De Robert Zemeckis. Est. 24-11-00.Amb Michelle Pfeiffer, Harrison Ford.

El sobrevalorat director de Regresoal futuro, La muerte os sienta tan bien,Forrest Gump, etc., s’entesta en reunircinematogràficament parlant, per pri-

15

la P

alan

ca

Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7

mer cop en les seves carreres, a dos deles stars del cinema actual, HarrisonFord i Michelle Pfeiffer. El vehicle pera portar-ho a terme, pretén ser una cin-ta de suspens i terror en la líneadel mestre Alfred Hitchcock,però és clar, Hitchcock és elmestre i per alumne avantatjatja té Brian de Palma, mentreque Zemeckis queda com a sim-ple aprenent, del mestre perdescomptat, encara que no enté prou i a part de referències aLa ventana indiscreta, Psico-sis (fins i tot li plagien la músi-ca a Bernard Herrman, brrr...) estén elsseus tentacles i s’inspira en altresdirectors i pel.lícules, com per exempleDiabólicas i El sexto sentido, creant unartifici de més de dues hores de duració,i del qual tant sols es salva la mitja horafinal i la supèrbia interpretació de lasempre magnífica Michelle Pfeiffer, lamillor i més glamourosa actriu del ci-nema americà actual. Per altra part elsempre etern Indie, resulta totalmentincreïble en la seva interpretaciódel dolent de la pel.lícula. (puntuació: 4/10)

Los ángeles de Charlie. USA. 2000.De McG (McGinty Nichols, o sigui, tansatisfet deu estar dels resultats, que fir-ma “marca no t’hi fixis”). Est. 1-12-00.Amb Cameron Diaz, Drew Barrymore,Lucy Liu, Bill Murray. Recordo amb un cert aire nostàlgic,l’emissió a finals dels anys 70, per partde les dues úniques cadenes televisivesexistents en aquell temps, d’un seguitde sèries d’indubtable qualitat i nomenys impressionant èxit, encara quela limitació de cadenes televisives feiaque molts programes obtinguessinaudiències milionàries, cosa que per si,ja voldrien alguns dels programesestendards de les tele-escombrariesactuals. Starcky i Hutch i Los hombresde Harrelson ens començaven a mar-car en aquelles joves edats, ja que hihavia altres coses que no fossin elMazinger-Z, Vickie, el vikingo, Heidi,però la sèrie que realment s’emportavatota la nostra atenció i recalava l’atenciódels nostres ulls, si podíem convèncerels pares per a superar la presència delsdos rombes, era sense cap mena de

dubte Los ángeles de Charlie, i lesseves tres protagonistes Jaclyn Smith,Farrah Fawcett i Kate Jackson. Ara arriba a les pantalles la seva pre-

sumible modernització i adaptació pera la pantalla gran, pel qual s’ha buscata tres nenes maques i imponents del ci-nema americà actual, dotant alspersonatges de la sensualitat, erotismei morbositat que en la sèrie televisivaes trobava coartada donats els gustosque imperaven en la seva èpocatelevisiva. Però vet aquí que ha perduttota la gràcia de qualsevol dels capítolstelevisius, obtenint-se un producteautoparòdic, proper a la pallassada i al’insult envers els personatges originalsi els fans antics de la sèrie, on tret de lapresència de les noies poca cosa méses salva i on fins i tot no són ni originalsen les lluites, on de nou una pel.lículaes dedica a plagiar a Matrix. En defini-tiva, com totes les noves adaptacionsde serials de culte, siguin com aquesta(alguna d’anterior, Déu n’hi do, Lospicapiedra, etc.), val més que ensdecidim per comprar a TV els capítolsgravats de les sèries, i esperem que aEspanya no els doni per l’adaptació deVerano azul, seria el súmmum.(puntuació: 3/10)

Besos para todos. Espanya. 2000. DeJaime Chavarri. Est. 1-12-00. AmbEmma Suárez, Eloy Azorín, ChusaBarbero, Roberto Hoyas. Jaime Chavarri, director tot terrenyque s’ha atrevit amb varietat de gèneres,que abarquen des del bio-pic quasi do-cumental de El desencanto, al musicalmés pur amb Las cosas del querer,passant (i això te molt mèrit) pel pornoamb Regalo de cumpleaños, ensofereix una història ambientada alCádiz de 1965, en plena dictadura fran-quista, i on un grup d’estudiants

universitaris de la facultat de medicinadistribueixen el seu temps entre elsestudis i les seves anades al mític clubPay-Pay de la ciutat, on coneixeran a

dues prostitutes que treballen alclub com a ballarines enespectacles de cabaret, quetrasbalsaran les seves vides, iamb les quals descobriranl’amor, comprovant tambéaquestes que tothom té coses aaprendre. El film s’erigeix en unatragicomèdia iniciàtica, que ensretracta perfectament la felicitat

que sentim en trobar-nos dins la primerafase de la vintena, i l’època en què esdesenvolupa la trama amb la repressió,el sentiment de religiositat, i les formesde comportar-se d’aquells anys. Dins

aquest panorama el despertar juvenildels protagonistes suposa l’esperançad’obrir portes a una nova vida i a unnou règim. La interpretació de EmmaSuárez, secundada magistralment pertot un elenc de noves promeses del ci-nema hispà, la consolida com una deles millors actrius del panorama actual,així com a ferma candidata –probablement- a futurs premis, de fettítols com La ardilla roja, El perro delhortelano, Tierra, Sobreviviré, i aquestúltim no fan si no que incrementar lavàlua de l’actriu a passos agegantats.(puntuació: 10/10)

17

la P

alan

ca

PrPrPrPrPremsaemsaemsaemsaemsa

www.lapalanca.arrakis.esa Palanca estrena web. Elsinternautes podran consultar, a

partir d’ara, l’edició digital de la pu-blicació d’Artesa de Segre i Comarca. Ja fa uns anys que existeix una webd’Artesa de Segre (www.lleida.net/cli-ents/artesa), on es poden trobar algu-nes pàgines que parlen sobre el muni-cipi artesenc. Aquesta és de caire pri-vat i és força limitada. En ella també espodia trobar alguna pàgina de la nostra

revista, però només era a tall anecdòtic. Ara, La Palanca ha fet un gran es-forç humà i econòmic i ha decidit llen-çar a la xarxa una edició que es pot con-sultar a Internet. Per això, s’ha comp-tat amb l’inestimable tasca del tècnicinformàtic d’Artesa Josep Maria Espi-nal i Aubet, creador de la nostra web. Els temps canvien i, tot i que creiemque les revistes i diaris amb suport pa-per no desapareixeran mai, hem volgut

estar a l’avantguardadels mitjans de comunicació.L’edició digital dela revista es pot consultar awww.lapalanca.arrakis.es i l’ac-cés és gratuït. A l’edició digi-tal, de moment, es poden con-sultar els números de la revistadels mesos de juliol, agost i se-tembre-octubre de 2000, i lanostra intenció és anar-la actu-alitzant amb els números que esvagin publicant. Això sí, l’ac-tualització es farà dies desprésque la revista hagi sortit al car-rer. La maquetació de l’ediciódigital permet una fàcil i còmo-da consulta dels números i,amés a més, moltes de les fotossón EN COLOR! Amb el tempsesperem millorar-la i esperemque us agradi. També comuni-quem als tots aquells que esti-

L guin interessats en contractar publici-tat per les pàginnes web, que podenposar-se en contacte en nosaltres. D’altra banda, volem agrair a tots elslectors, compradors i subscriptors de larevista el seu suport, gràcies al qualcreixem dia a dia, fins al punt que, ac-tualment hem arribat al nostre tiratgerècord de 725 exemplars mensuals

La Palanca

18

la P

alan

ca

PPPPPoesiaoesiaoesiaoesiaoesia

Fa mil anys que arribavaun Nadal molt singular,doncs la gent tota astoradaamb temença i terror esperavadel món la fi, sens tardar...

Feia temps que es predicavaque al Cap d’Any, d’aquell any trist,quan enmig la nit geladas’escoltés la campanadadotzena, de mitja nit...

S’acabaria la vidaper tota la humanitatcar la justa prou cauriaper tothom, sens treva i mida,pel pobre i pel potentat...

I volaren les jornadesi el paorós moment va arribar...i sonaren les campanadesamb tant de terror esperadesperò el Món, no es va acabar...

El vent constant de la vidaun nou mil.lenni ha portati el Món segueix i caminatot i fent la seva viaper camins d’Eternitat...

I un nou Nadal ja s’albiradels dies a l’horitzó,sadollant la nostra vidad’una il.lusió beneïdade pau i germanor...

Saludem, doncs, sense recancesa un Nadal nou i gentil,amarant de benaurancesi formoses esperances...

El Nadal de l’Any 2000!

Sícoris

La Nadala de 2000

Els Consells de Redac-ció i d’Administració dela Palanca, així com totsels col.laboradors, usdesitgem que passeu unBon Nadal i que tingueuun pròsper any 2001.

19

la P

alan

ca

Divendres, 22 de desembreDe les 11 h a 13 h pels carrers d’ArtesaCantada de Nadales en Pro d’ajut so-cial.Organitza: IES “ Els Planells”11:15 h a la Sala d’actes del CEIP «ElsPlanells», representació de l´obra “UnConte d’Àngels i Dimonis” de MiquelRayó i Ferrer (6è nivell) i Cantada deNadalesOrganitza: CEIP “Els Planells”22 h a la Dàlia Blanca, dins el Cicle“Èxits Contemporanis”Projecció de la pel·lícula “Matrix” deLarry i Andy WachowskiOrganitza: Ànimes Cinèfiles

Diumenge, 24 de desembre12 h a l’ermita del cim de Sant Manet(Alòs de Balaguer)Col·locació d’un pessebre a la serrade Sant MametLa pista que porta al cim és apta per atota mena de vehicles i està ben senya-litzada.Més informació al 973 40 01 34Organitza: CUDOS22 h al Santuari de SalgarMissa del GallOrganitza: Agrupament Escolta iGuia Mare de Déu del Pla (AEiGM.D. del Pla)23 h al Monestir de Sta. Maria de Re-fetMissa del GallOrganitza: Comunitat Religiosa deRefet24 h a l’Església Parroquial d’ArtesaMissa del GallOrganitza: Parròquia

Dilluns, 25 de desembre13 h a la sortida de l´Església Canta-da de Nadales.Organitza: Branca de Castors del’AEiG M.D. del Pla.19 h a l’Església Parroquial Concertde Nadal a càrrec de l’Orfeó Artesenc,la Coral Infantil«Brots d’I·lusió» i l’Aula Municipalde MúsicaOrganitza: Orfeó Artesenc i AulaMunicipal de Música

PrPrPrPrProoooogggggrrrrrama d’Actes de Nadalama d’Actes de Nadalama d’Actes de Nadalama d’Actes de Nadalama d’Actes de Nadal

Actes del Nadal 2000 a Artesa de SegreDimarts, 26 de desembreDurant el matí visita del jurat del 45èConcurs de pessebres artístics i ca-solans.Organitza: ParròquiaA partir de les 11 h pels carrersd’Artesa Cantada de nadalesOrganitza: Equip de Caps de l’AEiGM.D. del Pla18 h al Casal de la Gent Gran«Cagar el Tió»Organitza: Casal de la Gent Gran

Dimecres, 27 de desembre22 h a la Dàlia Blanca, dins el Cicle“Èxits Contemporanis”Projecció de la pel·lícula “El SextoSentido” de M. Night ShyamalanOrganitza: Ànimes Cinèfiles

Dijous 28, divendres 29 de desembre idissabte 30 de desembreDe les 16 h a les 19 h al PavellóPoliesportiu.Parc de NadalOrganitza: Comissió de FestesBiblioteca al Parc de Nadal. Durantaquests dies, la Biblioteca Municipal«Joan Maluquer i Viladot» serà presental parc.Organitza: Biblioteca Municipal«Joan Maluquer i Viladot»

Divendres, 29 de desembre22 h a la Dàlia Blanca, dins el Cicle“Èxits Contemporanis”Projecció de la pel·lícula “Todo SobreMi Madre”Organitza: Ànimes Cinèfiles

Diumenge, 31 de desembre21 h al Monestir de Santa Maria deRefet, “Missa d´Ofrena del Món aMaria” per celebrar l´entrada del noumil.lenni.Organitza: Comunitat Religiosa deRefet22 h al Casal de la Gent GranSopar de Cap d’AnyOrganitza: Casal de la Gent Gran

Dimecres, 3 de gener18 h a la Biblioteca Municipal

L’hora del conte a càrrec de NúriaSerretOrganitza: Biblioteca Municipal«Joan Maluquer i Viladot»

Diumenge 31 de desembre00:00 h a la Dàlia Blanca, Gran Festade Cap d’Any.Organitzen: Comissió de Festes, elKorral i Aqualum

Dijous, 4 de gener19 h a la Llar-Residència Municipal dela Gent Gran Visita del Patge Reial19:30 h pels carrers d’Artesa Arriba-da del Patge ReialOrganitza: Llar-Residènica Munici-pal de la Gent Gran i Branca de Trucde l’AEiG M.D. del Pla

Divendres, 5 de gener18’00 h Gran Cavalcada dels ReisMags d’Orient, adoració al nen Jesúsi repartiment de regals.Arribada per la carretera d’Agramunt.Organitza: Diverses entitats d’Artesa

Dissabte, 6 de gener12 h desprès de la missa Lliuramentdels Premis del 45è Concurs de pes-sebres artístics i casolans.Organitza: Parròquia

Diumenge, 7 de gener19 h a la Dàlia BlancaConcert InstrumentalOrganitza: Orfeó Artesenc i AulaMunicipal de Música

NOTA:Aquest programa inclou els actes delsquals n’ha tingut coneixement l’Àreade Cultura de l’Ajuntament abans del12 de desembre. No obstant, les acti-vitats que hi faltin seran anunciades perl’Emissora Municipal de Ràdio.Aquest any SS MM els Reis Magsd’Orient repartiran els regals a casa, encomptes de a la Dàlia Blanca.Tots els que vulgueu que SS.MM. usportin els regals, heu de trucar a l’Ajun-tament (tel. 973 40 00 13) fins el dia2 de gener de 2001

20

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

El gas canalitzat arriba a Alòs de Balaguerl passat 2 de desembre l’Hono-rable Conseller de la Generali-

tat Sr. Artur Mas visità la poblaciód’Alòs de Balaguer, on inaugurà lesobres de canalització de gas propàd’aquesta vila.Tot el municipi d’Alòs, el Consistori ial capdavant el seu incombustible Bat-lle Sr. Martí Galceran, han demostratun cop més que el tamany d’un pobleno és l’únic factor determinant per ferinversions importants en infraes-tructures. Són molt conscients que l’única for-ma d’evitar el despoblament progres-siu dels petits nuclis és intentar dotar-los dels màxims serveis i així aconse-guir una major qualitat de vida dels seusciutadans. Aprofitant que s’havia de millorartota la canalització d’aigua i clavegue-ram del poble, i degut al fet que com-

portava aixecar tots els carrers i tornar-los a fer de nou, l’Ajuntament va con-siderar oportú estudiar la possibilitat defer passar les conduccions del gas i aixípoder gaudir en un futur d’un servei degas propà. Es convocà una reunió per informardel tema i copsar l’opinió de la gent. Agrans trets, el plantejament inicial fouque cada casa havia de pagar 30.000ptes. en concepte d’escomesa pel sub-ministrament de gas i la part proporci-onal de tota la canonada. Tot i que lapostura de Repsol en aquells momentsno era prou segura, i per tant la viabili-

tat del Projecte i elseu futur funciona-ment eren molt in-certs, la veritat ésque la gent d’Alòses va arriscar uncop més: 128 casesvan sol.licitar l’es-comesa i s’embar-caren en aquestgran projecte. El pressupost to-tal de l’obra delsubministramentdel gas (inclosa lapart proporcional d’obra civil) és de27.507.076 ptes., de les quals prop de4.000.000 ptes. van ser pagades direc-tament pels habitants i la resta entrel’Ajuntament i l’empresa subministra-dora Repsol. L’obra es va fer en dues fases i du-

rant més de 6 me-sos els carrers vanestar aixecats,amb els inconve-nients que aixòsuposa. Cal agrair,doncs, la pacièn-cia de tothom quedurant tot aquesttemps va patir elmal estat dels car-rers, conscientsque valia la penasoportar-ho per-què, al cap i a lafi, era en bé detots.

El punt màxim es va produir el pas-sat dia 2 de desembre de 2000 quan,després de molts estira-i-arronsesentre l’Ajuntament i l’empresa Repsol,es va poder inaugurar el ser-vei de gas a Alòs deBalaguer. Per un acte tan impor-tant, es va convidar l’Hono-rable Conseller d’Econo-mia, Finances i Planifica-ció, Sr. Artur Mas, el qualva fer els honors. Van assistir-hi també al-tres personalitats, polítics

de renom a nivell provincial i nacio-nal, tals com: el Delegat del Govern dela Generalitat a Lleida, Il.lm. Sr. EstanisFelip; el President de CDC a Lleida, Sr.Isidre Gavín; i el Senador Sr. JaumeCardona, a més d’Alcaldes de diversosMunicipis de la Comarca de La Nogue-ra. Per part de Repsol, va assistir-hi elDirector Territorial per Catalunya i Ba-lears, Sr. Artur Vilà. En una obra d’aquesta dimensió i enun municipi tan petit, l’èxit no es potatribuir només a l’Ajuntament o a lavoluntat dels seus habitants. El cert ésque tot això no hauria estat posible sen-se la gran col.laboració de l’empresasubministradora: Repsol. Volem fer unespecial esment al Sr. Artur Vilà, pelseu bon tarannà i la comprensió queen tot moment ha demostrat envers lesnecessitats del poble. Actualment, Alòs ja disposa de gaspropà canalitzat, essent un dels primerspobles petits que gaudeix d’aquesta fontd’energia neta i ecològica.

Maite Camats i Josep Miró

E

El Conseller de la Generalitat Artur Mas en l’acte d’inauguració

Les autoritats fent els parlaments de rigor

21

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

Martí Galceran i Blanch vanéixer a Alòs de Balaguerel 25 de novembre de 1925.Pagès de professió, és unhome que, per sobre de tot,estima el seu poble i que haaconseguit que a Alòs hiregni una bona convivènciaentre tots els veïns. No escansa mai de trucar a lesportes de les diferents ad-ministracions, i així, mica amica, esgarrapa algunduret per millorar els equi-paments de la població.L’última obra realitzada ésla canalització del gas pro-pà, que farà que els veïnsd’Alòs disposin d’aquestservei, que moltes poblacionsgrans de la nostra comarcaja voldrien per a elles.

La Palanca: Vostè és un dels pocs al-caldes de Catalunya que ho és desdels inicis de la democràcia...Martí Galceran: Vaig entrar de regi-dor a l’Ajuntament d’Alòs als anys 70,al final de l’època franquista. Sóc al-calde des del 2 de febrer de 1976 quanun dels primers decrets democràtics vafer que els Ajuntaments escollissin elsseus propis alcaldes, sense que hagues-sin de ser designats pel govern civil.L’anterior alcalde, el Joan Castany esva accidentar en un viatge i tot i que esva recuperar, no va tornar a exercir po-líticament. En les primeres eleccionsmunicipals democràtiques, al 1979, elshabitants d’Alòs em van donar la sevaconfiança i he estat alcalde fins ara.Durant aquest anys els meus lemes hanestat “pau i progrés”. La Guerra Civilem va marcar molt, vaig veure moltesbarbaritats i em vaig prometre que llui-taria perquè la nostra gent tingués unabona convivència.

LP: Durant aquests anys, quins re-gidors ha tingut al seu costat?MG: Curiosament, fins a les últimeseleccions, l’any 1999, vam treballarjunts els mateixos homes: Pere BrescóRoca, Xavier Durany Eroles (acs),

Entrevista a Martí Galceran i Blanch, alcalde d’Alòs

Jesús Llera Porta, Delfí Gambandé Soléi jo mateix. Els estic molt agraït a tots,perquè sempre em van donar el seu su-port i, malgrat que teníem diferents ide-ologies, de seguida vam anar tots a una.Ens vam presentar per UCD i a les se-güents ja vam fer-ho sota les sigles deCiU. El 1999, es van retirar tots de lapolítica i jo també volia fer-ho, però ungrup de joves decidits em van venir a

veure i em van dir que treba-llarien pel poble si jo volia en-capçalar-los. I així va ser comvaig ser alcalde de nou.Aquests joves són RamonMay Calvet, Josep MiróBallabriga, Josep Riasol Ba-talla i Lluís Soldevila Cuadrati penso que amb ells, l’Ajun-tament tindrà empenta i con-tinuïtat durant molts anys.

LP: Tot i que Alòs és un po-ble petit, disposa d’uns ser-veis que ja voldrien molts...MG: Alòs té 138 cases i técensats 189 habitants tot i quea l’estiu arriba als 500. Té unpressupost de només 14 mili-ons de pessetes. És un poblepetit i amb pocs recursos, peròsempre hem intentat que dis-posi dels màxims serveis i

infraestructures. L’últim que hem fet,és portar el gas a les cases, aprofitantque havíem d’aixecar els carrers per ferun nou clavegueram. Donar serveis alspobles petits és quelcom imprescindi-ble per evitar que es despoblin i morin.Ha calgut trucar a moltes portes iinsisitir molt, ens hem hagut de mourei, per sort, a les administracions sem-pre han comprès les nostres necessitats

23

la P

alan

ca

i ens han ajudat. Com anècdota, puc ex-plicar que quan la riuada del 82 es vaemportar el pont, vaig “col.lar-me” enuna reunió del president i els consellersde la Generalitat per tal d’exposar-losla necessitat de fer un nou pont. El pre-sident Pujol i el conseller Cullell emvan dir que ens farien un pont penjant ijo vaig dir que no, que havia de ser unpont com Déu mana. Al final, i ambl’ajut del bon amic Coll i Alentorn, elsvam convèncer i vam rebre ajudes perconstruir un pont exemplar.

LP: Durant l’últim segle, al seu mu-nicipi hi ha hagut grans projectes queno han tirat endavant. Què ens en potdir?MG: Hem tingut moltes il.lusions, peròpoques s’han dut a terme. Ja al seglepassat, es volia fer passar la C-1313 perAlòs, seguint el recorregut del riuSegre. Però finalment, la carretera vapassar per Cubells. També estava pro-jectat que la línia de ferrocarril Lleida-La Pobla de Segur passés per Alòs finsa Terradets, però tampoc es dugué aterme. Al 1907 la Diputació va fer unprojecte per fer una carretera entreArtesa i Alòs com Déu mana, però par-tia moltes propietats i el poble no el vaaprovar, així que continuem tenint uncamí enquitranat, que és tort i estret.Al 1948 es van començar a explotar lesmines de bauxita Molins a la partidade Forradella, que van donar un nou airea l’economia del poble. També als 50va explotar-se una altra mina als Coms.Alòs en aquells anys era un bullidor degent, van arribar 200 persones de fora.Amb els anys, aquesta activitat mineradeixà de ser rendible i es tancaren lesexplotacions. Als anys 80, el senyorJosep Pons, un empresari multimilio-nari descendent d’Alòs i resident aMadrid, va prometre que instal.laria ala nostra població una indústria quími-

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

ca i una gran piscifactoria, però aquestsprojectes no van quallar. També als 80,uns nois d’aquí que havien anat aBarcelona a fer fortuna, van tornar i vanmuntar l’empresa “Plàstics del Segre”,que va donar feina durant uns anys a25 persones. Feien objectes de plàstic,entre aquests la famosa nina “Barbie”.Van agafar unamala època i vanhaver de tancar.Fa uns mesos,uns nois deBarcelona va for-malitzar una soci-etat turística ambseu a Alòs, vancomprar cavalls ivan organitzar ru-tes per les nostrescontrades. Algu-na cosa va fallar ila societat es vadissoldre. Ja hoveieu, n’hem vistde tots colors, però la majoria dels pro-jectes han acabat amb decepcions.

LP: El turisme és un dels recursoseconòmics que moltes poblacions po-tencien. Com està aquest tema al seumunicipi?MG: El municipi d’Alòs té una granextensió, 68.76 Km2, i compta amb unasèrie d’indrets que fan que tingui un po-tencial turístic excepcional. Té el riuSegre, moltes fonts, la Serra de SantMamet (amb el seu refugi i l’ermita),pintures rupestres a les Aparets (decla-rades Patrimoni de la Humanitat), el ja-ciment Neolític de la Cova del Parco,les coves de Saborell i Dona Morta(molt apreciades pels espeleòlegs),l’Església de Sant Feliu, dos retaulesgòtics del S. XIV, el castell (una part éscristiana i l’altra àrab), un pont penjantsobre el Segre, el congost dels Dos rius,

diverses àrees depícnic, etc. Aquestsindrets comencen aser reconeguts i va-lorats arreu i ja dis-posem d’una casa deturisme rural, calFraret, de dos restau-rants, la Font del Prat(o ca la Roser) i el

Molí, i amb el cafè de cal Calsa (desdel segle XVIII). Crec que s’hauriad’explotar molt més aquest potencial ifer que aquesta activitat econòmicadonés vida a la gent d’aquí o que al-menys complementés l’activitat agríco-la. Tenim previst urbanitzar espais d’es-barjo per al foment d’activitats turísti-

ques, i per això tenim un pressupost demés de 19 milions de ptes.

LP: Respecte al futur, quins projec-tes tenen al calaix?MG: Hi previstes diverses coses. Hi haun projecte per instal.lar un parc eòlica Sant Mamet per produir electricitat,que si bé no suposarà llocs de treball sipot servir per augmentar els ingressosde les arques municipals. Aviat es co-mençarà la restauració de la capella deSant Miquel, que és una esglesiola ro-mànica del segle XI molt estimada pertothom. Fa un parell d’anys que una co-operativa de Sant Vicenç dels Horts vacomprar 14 Ha. de terreny a l’altre cos-tat de riu, per tal de fer-hi en els pro-pers anys una casa de colònies i un càm-ping pels seus associats; ara hi han por-tat l’aigua i ben aviat hi faran una de-puradora d’aigües residuals. També te-nim en ment demanar que es faci unacarretera cap al Doll o cap a Camarasa,per millorar les vies de comunicació ientrar dins el projecte del Montsec Sos-tenible, que servirà per potenciar i donarun nou impuls a zones poc habitades comAlòs. Hi ha també pendent el tema de lacarretera que va a Artesa i aviat aprova-rem les normes subsidiàries.

Text i fotos: Miquel Regué i Gili

24

la P

alan

ca

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

No a la variant de Vernet!El motiu del següent escrit és donar aconèixer a l’opinió pública, amb l’es-perança d’encetar el debat i aconseguirrecolzaments per a una posterior reco-llida de firmes, la polèmica que, molta desgrat, mantenim un petit col·lectiude futurs afectats per expropiació for-çosa amb el consistori a causa d’unprojecte incomplert i per tant defici-ent, d’infraestructures que recentmentha estat aprovat per aquest i el qual capde nosaltres el sap veure encertat, nilegalment ni tècnicament, car l’apre-ciem mancat de l’interès comú indis-pensable a tota obra amb expropia-cions i gairebé sense viabilitat de re-alitzar en la seva totalitat, degut a lagran despesa que generaria, segonsinforma un estudi tècnic qualificatelaborat a instàncies nostres. L’obra en qüestió, de la qual s’ha fetressò la premsa local (veure La Palan-ca d’agost del 2000), és la denominada“variant de Vernet” que consisteix enconstruir, de moment, una rotonda queconnecta tres vials: 1) Un ramal de carretera que porta alpont de Vernet (de nova construcció). 2) Al carrer Jesús Santacreu (de re-cent urbanització) 3) ¿..? (Al ramal que connectarà ambla C-1313 i que de moment no estàprevist construir). De tota manera,aquest tercer ramal, que no consta enel projecte, ja que encara no està defi-nit el lloc per on passarà – citeml’Hermes municipal -, no podrà seguirqualsevol traçat, ja que forçosament hade defugir de la zona urbana (ja queestem parlant d’una variant), la qualcosa descarta que segueixi paral·lel alSenill aigües amunt. Les opcions quequeden comporten totes elles un llarg,llarg ramal de carretera fins arribar a laC-1313, amb un nou pont sobre el Se-nill, nova rotonda a l’encreuament ambla carretera de Montsonís, més veïnsafectats per expropiacions... i al final,un altre sac de milions malbaratats (finsa 140 milions més segons el nostre in-forme) pels qui haurien de gestionar-los amb cura. Diem malbaratats, per-què nosaltres defensem altres opcionsiguals de vàlides, més respectuoses amb

el veïnatge i més econòmiques. Però,en tot cas estem especulant i res mésfàcil de rebatre que una especulació,així que ens centrem en el que sí conei-xem de cert. Tenim que la rotonda està connecta-da a la xarxa viària principal mitjan-çant el carrer Jesús Santacreu prolon-gat opcionalment per la carretera deMontsonís o la del Poliesportiu fins ala benzinera (descartem que els vehi-cles s’endinsin al poble pel c/ MariaAnzizu per després pujar pel c/Balmes). O sigui que mentre no s’obri el mis-teriós i faraònic nou ramal (que segu-rament tardarà anys i panys) qualse-vol connexió de la carretera de Vernetamb la C-1313 contindrà, almenys,una travessia urbana que encara quesigui provisional haurà de poder satis-fer les exigències del trànsit i per tants’haurà d’acondicionar per a podersuportar el pas de vehicles pesants(amb un cost estimat d’uns 40 mili-ons, la totalitat dels quals els hauràd’aportar l’ajuntament ja que l’obraqueda restringida al casc urbà i quecaldrà afegir als 60 milions gastatsen la variant). Certament, apreciem que no s’hi gua-nya gran cosa amb aquesta nova tra-vessia urbana, filla borda de la vari-ant, ja que apart de la gran despesa quecausarà està ubicada en plena zona es-colar, residencial i de lleure (polies-portiu i futures piscines) i estem segursque molts veïns, pares/mares i pa-drins/padrines dels infants escolarsno veuran amb bons ulls que es diri-geixi trànsit cap una zona on hauriad’haver-hi el mínim possible per res-pecte a la seguretat dels infants i perrespecte a l’esperit de les normes sub-sidiàries que qualifiquen la nova àreaurbana del Senill com a residencial, iconseqüentment exempta de trànsit in-terurbà dins dels seus carrers. Estemconvençuts que aquests col·lectiusd’afectats, indirectament i negativa-ment, per la variant col·laboraran acti-vament a la recollida de signatures. Abans de prosseguir fem una pun-tualització. Una variant és una obra vi-ària que fan les administracions, intel·-

ligents i sensibles amb la ciutadania,amb la finalitat d’eliminar travessiesurbanes i disminuir la densitat de tràn-sit dins de la població, allunyant-lo dela zona urbana. No sembla aquest elcas de la nostra “variant” que can-via una zona urbana per una altra.Potser el més correcte seria parlar dedesdoblament (que és l’obra viària quefan les administracions intel·ligents isensibles amb la ciutadania per donarfluïdesa a trams de la xarxa viària quesuporten gran intensitat de trànsit) jaque cal suposar que quan estigui feta lanova carretera encara quedaran usuarisde la vella. Ja veuen, tindrem desdoblada lacarretera que va d’Artesa al pont deVernet!. Genial!. L’Ajuntament, administració intel·-ligent i sensible amb la ciutadania, havolgut presentar com a futurs benefici-aris d’aquesta magna obra a tots elsusuaris potencials: Als veïns d’Artesa (que descartem,perquè, com ja hem dit, associada a la“variant” hi ha una nova travessia ur-bana, res escaient que creiem que nin-gú pot voler). Pocs artesencs valora-rien positivament que s’esgarri unazona residencial o que s’augmenti lainseguretat dels escolars que caminencap a “Els Planells”. Als veïns de Vernet, Baldomar,Clua (que certament sí que apreciaranel canvi) però als qui oferim la següentreflexió:Com voleu que l’Ajuntament invertei-xi a les vostres poblacions quan se’lsestà gastant innecessàriament a Artesa?.Allò lògic seria que acceptéssiu unanova entrada, millor que l’actual, peròel més econòmica possible i que de-manéssiu que tot l’estalvi que s’acon-seguís dels 30 milions s’invertís a lesvostres poblacions. Demaneu-ho, araés el moment!. Als veïns del municipi d’Alòs deBalaguer, que segurament sí que apre-ciaran una millora a l’entrada d’Artesa.A l’igual que apreciarien que l’Ajunta-ment fes una variant a Baldomar queeliminés el tram de corbes de dins delpoble i que impedeix als camions de

25

la P

alan

ca

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

gran tonatge transitar entre les duespoblacions. Pensem que de fer-seaquesta segona variant hi hauria mésbeneficiaris reals al poble d’Alòs.Potser fins i tot nomenarien al nostrebatlle “Fill predilecte de la Vila d’Alòs”.Nosaltres li suggerim que consideriaquesta variant de Baldomar com demés prioritat ja que probablementcomptaria amb tant o més suport a lesquatre poblacions citades com qui esti-mem poden donar a la “variant deVernet a Artesa”. Als transportistes que han d’anara voltar al Pont d’Alentorn i allargar elrecorregut en 6 Qm. Nosaltres no elsveiem com a beneficiaris de la novacarretera. Ells venen un servei detransport i cobren en funció de la dis-tancia recorreguda. Al final de dia gua-nyaran els mateixos diners, tant si es fal’obra com si no es fa. Tots ells són, ja ho hem dit, potenci-als usuaris però en cap cas beneficiarisja que aquesta variant, en cas de fer-se, no milloraria en res la qualitat devida de cap dels col.lectius citats. Aquantes infraestructures, que si millo-rarien la nostra qualitat de vida, hemde renunciar per fer la variant?. Alvoler identificar usuaris amb benefici-aris l’Ajuntament es confon o bé mirade confondre a tothom. Els beneficia-ris reals són pocs: Són els destinatarisdels transports dels camions (que s’es-talviarien pagar el cost de recórreraquests 6 Km), l’existència dels qualss’ha oblidat de recordar-nos l’ajunta-ment en la propaganda oficial publica-da a La Palanca i diaris de difusió pro-vincial. Quin lamentable oblit!. Arribat en aquest punt volem recor-dar una cosa que ja s’ha dit: No hi ve-iem l’interès comú per enlloc i sí mésaviat hi veiem interessos particulars.I ens dol que l’Ajuntament posi els in-teressos de 4 per damunt dels drets de20 (recordem que la constitució recullel dret a la propietat i que nosaltres de-fensem el nostre dret de continuar sentpropietaris). No volem ser expropiatsen aquestes condicions!. Pensem que si l’Ajuntament., admi-nistració intel·ligent i sensible amb laciutadania, vol gastar-se al menys 100milions aplicant mesures per a engrei-xar encara més les arques de l’indús-

tria agropecuària són ben lliures de fer-ho (a les següents eleccions ja se’ls pas-sarà factura). Que no volen que els camions facinun recorregut llarg, doncs que l’es-curcin!. Però que mirin de fer-ho d’una for-ma civilitzada i democràtica, trepitjantel mínim possible i buscant el màximrecolzament social (si hem de pagar-ho entre tots procurem que almenys esminimitzi l’agressió a la ciutadania). Hi ha altres opcions, que estan mésen aquesta línia de pau social i que sónmés coherents amb el que s’ha fet pú-blic respecte l’evolució futura de laxarxa de carreteres de la Generalitat aArtesa, que preveu eliminar totes lestravessies urbanes i traslladar la inter-secció de la Carretera de Tremp amb laC-1313 fins a la partida de Soles. Con-seqüentment totes elles postulen con-nectar el Pont de Vernet amb la carre-tera de Tremp. Les presentem orde-nades de menys a més costoses: -La més econòmica de totes, fer elcarrer Prat de la Riba de direccióúnica (per pujar) des del pont de la se-gla fins a cal Calsilla i fer-ho també ambels trams corresponents dels carrers deBalaguer i Girona per poder baixar desde la C-1412 (la carretera de Tremp)fins al pont de la segla.Acompanyant aquesta actuació caldriaadequar l’ITV per tal que els camionspoguessin fer canvi de sentit allà (su-posant el cas que els convingués fer-hoper a encarar la baixada). -Allargar la recta que ve des de laPalanca, fent-la passar pel darrera delshorts tancats, (allà on tot és panissostrangènics), fins a trobar la carretera deTremp a l’ITV, connectant-les mitjan-çant una rotonda, la qual facilitaria al-hora l’entrada i la sortida dels vehiclesque són inspeccionats. -Asfaltar la carretera que hi ha al’altra riba del Segre (la de la graveradel Roca) i que ja fan servir ara ambaquest trajecte de 6 Km. des del Pontd’Alentorn.-Que la connexió amb la xarxa viàriades del pont de Vernet es faci per l’ITV,fent passar la carretera per sobre lasegla (entubada) en la majoria del tra-çat, sense haver d’expropiar a gairebéningú i sense crear una nova travessia

urbana i amb un quilometratge mésmodest. Finalment assenyalem l’opció (des-estimada per nosaltres, però que l’ajun-tament hauria de considerar seriosa-ment) d’executar el projecte complert(amb la connexió perifèrica a la C-1313ja definida) començant a obrar-lo desde la xarxa viària provincial (C-1313)fins al Pont de Vernet ja que en fer-hod’aquesta manera no s’afectaria per resla zona residencial-poliesportiu-”ElsPlanells” que a més perdria de vista eltrànsit pesant que genera la carretera deMontsonís. Realitzar-ho a l’inrevés, tal com estàprojectat, obliga a pensar que molestarel veïnatge és quelcom desitjat per l’al-caldia (motor del projecte) ja que s’ex-cusa argumentant (creiem que falsa-ment) que motius tècnics impedeixenprojectar la connexió a la C-1313 i quesi ens esperem uns anys llavors proba-blement (si hi ha sort, diem nosaltres)la Diputació es farà càrrec d’acabar ifinançar totalment la resta de la vari-ant. Estalviant així a l’Ajuntament unagreu despesa que sol no pot afrontar. Reflexioni el lector: “I quin sentit técomençar incorrectament una actuaciód’aquesta magnitud si ni tan sols sabemsi arribarà mai a bon fi?. No seria mi-llor esperar que la diputació donés elsí?”. La polèmica queda servida i esperempoder obtenir, fruit d’ella, almenys l’ad-hesió del 20% dels ciutadans artesencsamb dret de vot. La qual cosa donariapeu que el ple de l’Ajuntament debatísde nou la conveniència o no de mante-nir tan quimèric projecte.

Carta signada per:

Espinal Aubet, FeliciàGiribets Almuzara, Albert

Jovell Solé, JosepFarrando Ales, Jaume

Fons Capell, PereMacià Cercós, Joan

Solé Riart, Antoni

26

la P

alan

ca

XaXaXaXaXat jot jot jot jot jovvvvveeeee

alta només una setmaneta perl’esperat 25 de desembre. És un

dissabte al matí i la Diana i la Bea aca-ben d’arribar a Barcelona per a ferles seves compres nadalenques. Deci-deixen asseure’s en un banc de la pla-ça Catalunya per tal de fer recomptede tots els regals que han de fer.BEA: Tira directe cap al Corte Inglés.He de comprar: un mocador de seda perma mare, un Lacoste per mon pare, uncompac per mon germà, uns bombonetspels meus padrins, un mòbil pel nòvio...Ah! I unes arracades de la Tous, un jer-sei, una bufanda i unes sabates de xa-rol per mi! Ostres, i el perfum Armani!

DIANA: Tranqui tia! Tot aquest muntetde coses penses comprar?BEA: És clar! I segur que me n’he dei-xat la meitat.DIANA: I d’on penses treure la pasta?Perquè el que se’n diu treballar, tu noho coneixes!BEA : Doncs de la targeta dona, aixíno cal tenir “calers”.DIANA: Però que ets curta, tia? Et pen-ses que amb la targeta de crèdit no gas-tes? Si no tens “peles” al banc... Mala-ment t’ho vec.BEA: Ah! Però d’això ja se n’ocupenels meus vells!DIANA: Doncs així, regales amb els

Fal.lera nadalencaF diners dels altres! I jo que m’ho he de

suar aguantant cada dia aquella canalladel pis de baix...BEA: Ben tonta que ets! Ja et vagarà proude treballar! Bé, així que has de comprartu?DIANA: Doncs... Doncs jo... Em com-praré un pijama i si em queden diners,un davantal per ma mare!BEA: Un davantal? Que estàs bé delcap!?DIANA : Què tia! És el més barat i útilque he trobat!BEA : Bé, deixem-ho córrer, no sé comt’aguanto. Entrem o se’ns farà de nit.

Nosaltres

27

la P

alan

ca

Des del PDes del PDes del PDes del PDes del País dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineus

La gran decepción aquesta falaguera vida de les nos-tres limitacions i misèries, en nom-

broses ocasions els humans aixequemaltars en els fons de les nostres ments,idealitzant persones i fins i tot comuni-tats i en massa ocasions, també, la cruarealitat ens fa baixar dels núvolssublimants per tocar de peus a terra.Amb el llast de la decepció. “Malaurat aquell que no viu en-ganyat” –afirmà en certa ocasió aquellprofon clàssic poeta castellà que res-ponia al nom de Calderón de la Barca-i afelisto que per la nostra part, a fur desincers, no ens toca més remei que en-tonar el “mea culpa”, i reconèixer quehem viscut anys i panys totalmentautoequivocats, amb la imatge en elfons de la nostra ment, d’uns EstatsUnits d’Amèrica del Nord, posseïdorsde tots els dons haguts i per haver, comuna mena de país de les meravelles, onels rics eren més rics, i els pobres menyspobres, i on per damunt de tot i per so-bre de tot imperava la més absolutaperfecció... Però amic lector, tota aquesta menade somni plaent s’ha vist trencat de copi volta per un amarg despertar al conjurd’una llatzerant realitat, imposada peraquest espectacular escàndol electoral,amb motiu dels comicis per l’elecciód’un nou President del referit i poderósEstat, que han desembocat en una mena

d’histriònica i sainetera bufonada, totfent tremolar les mateixes essències dela credibilitat envers les institucionsexistents a casa de l’oncle Sam. No cal pas dir que la decepció haestat vertaderament tremendista, puixera tanta l’admiració que hom sentia perl’omnipotent nació ame-ricana, punta de llança dela tecnologia més agosa-rada, “santa santorum”de la democràcia, gen-darme mundial del paci-fisme, controladors del’economia planetària,terra de màfies, d’espaisinfinits i pàtria de la coca cola i del Rockand Roll, que la constatació d’aquestaimmensa tupinada electoral ens ha om-plert, a tots, de pena i de tribulació. L’embolic ha estat de tal magnitud,de tal envergadura, i l’ombra d’una evi-dent corrupció ha colpit tan fortamentel sentiment col.lectiu de la pràcticatotalitat dels ciutadans de l’ample món,que el llampegant prestigi que fins arahavia gaudit la pàtria del dòlar, ha que-dat tan malparat, tan tocat, que difícil-ment podrà recuperar-se en un futur benllunyà... Ben possiblement que si aquestaaberrant situació, s’hagués produït enalgun país de les terres situades a sotadel Río Grande del Sur, o en qualsevol

altra contrada de laterra, els “marines”ja haguessin desem-barcat o les nacionsUnides ja haurienenviat una força percontrolar aquestmonumental desga-vell escrutinari que,com la cançó de

l’enfadós, marxa camí de durar fins almateix dia del Judici Final...I allò que més ens dol a tota aquellagent que continuem creient que el sis-tema democràtic, amb tots els seus de-fectes, continua essent el millor siste-ma de govern, és el fet vergonyant que

als mateixos Estats Units d’Amèrica,el pilar fonamental del sistema adduït,concentrat en l’expressió UN homeigual a UN vot, s’ha pretès substituir-lo per l’enunciat UN home igual a UNvot, sempre que no hi hagi TUPINADA... Per nostra part ens resta el consol deposseir la ferma seguretat que el grandecebement comentat, ben seguramentque no es reproduirà en les eleccionsdel febrer vinent a les nostres Vallsd’Andorra, doncs els 13.000 vots, a totestirar, que conformen el Cens Electo-ral del nostre minúscul país, serancomptats i recomptats, manualment, enmenys del que canta un gall, i amb llumde taquígrafs... Mentrestant els industrials de la neude casa nostra, estan rossegant el fre dela seva impaciència, en els preludisd’una nova temporada blanca, car si lameteorologia acompanya, hom pensaconnectar la llum verda, en tota la tera-nyina dels complexes hivernals andor-rans, amb els inicis del desembre con-gelat, aprofitant l’avinentesa d’un for-mós i llarg pont en perspectiva.

Sícoris

E

Si aquesta aberrant situació s’ha-gués produït en algun país de lesterres situades a sota del RíoGrande del Sur, els “marines” jahaguessin desembarcat

29

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

es cançons que us presentemaquest mes són tres nadales que

recolliren Joan Tomàs i Joan Ama-des l’estiu de 1929 en una missió del’Obra del Cançoner Popular deCatalunya que començaren a Coll deNargó (17 de juliol), continuaren aOliana,, Bassella, Solsona, Cas-tellnou, Tiurana, Miralpeix, Gual-ter, Ponts, Vilanova de l’Aguda,Cabanabona, Vilalta, l’Alzina de Ri-belles, Guisona, Agramunt, Bala-guer, Cubells, Montclar i novamentBalaguer (1 de setembre). Concreta-ment, en referència a les nostres con-trades, el dia 28 d’agost de 1929, vanaturar-se a Cubells i van anotar, enun sol dia, un total de 42 melodies.L’endemà, el 29 d’agost de 1929, esdirigiren a Montclar, on hi recolliren19 melodies més. Els informants que van facilitar les42 tonades de Cubells als missionersforen: Teresa Tàpies Cases dita l’espar-denyera, Agnès Canosa dita de calMoreno de Tossal, Agnès de cal Pau,Maria Sabanés dita la Jaumetona,Manosia Foreu de Vall-llebrera (el nomd’aquesta darrera és difícil de llegir enla fotocòpia del microfilm, és possibleque estigui equivocat tal i com està es-crit). Els informants de les 19 melodi-

es de Montclar foren: Maria Bernaus iBalagueró de 77 anys, Prudència Juliài Cercós de 50 anys, Teresa Soler d’uns50 anys d’edat, Pilar Carreres d’uns 30anys, Maria Soler de Montblanc (l’edatque fem constar és la que anotaren elsmissioners de l’OCPC en els seusapunts). És curiós veure que tots elscantaires són dones, hom pot interpre-tar, que essent l’estiu, els homes devi-en estar treballant. Aprofitant que estem als vols deNadal, aquest mes presentem tres na-dales, dos de Cubells, La tunc catantunci A Betlem me’n vull anar, i una deMontclar, Manyaguet de la mare. Ad-juntem amb la partitura una còpia delsmicrofilms d’on hem extret la informa-ció. Anotem les cançons tal i com lesvaren cantar, respectant la melodia i elritme, però realitzant alguna correccióen el text i canviant alguna paraula, puigcreiem que queden millor així. Tambéafegim el títol a aquelles que no en te-nen a la fitxa, generalment una matei-xa cançó tradicional presenta diferèn-cies segons la zona on es cantava, peròen el fons fan referència a la mateixa.Per exemple de les 62 melodies reco-llides entre els dos pobles trobem dueso tres Dames d’Aragó i dues o tres ver-sions més de La presó de Lleida, amb

L

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

diferències notables una d’una altra. Les dues de Cubells foren cantadesper na Agnès de cal Pau de Cubells. ALa tunc catantunc els missioners no-més anoten una lletra (segurament endevia cantar més) i anoten literalment“Versió coneguda”, donant a entendreque aquesta nadala està àmpliamentrecollida i amb totes les lletres. Con-cretament, una altra versió d’aquestanadala està gravada en un dels CD delClup Super 3, la lletra de la qual s’adap-ta perfectament en aquesta versió deCubells. La segona, A Betlem me’n vullanar, és una versió de la nadala queporta el mateix títol. Aquesta, però, téunes característiques melòdiques i detext, pròpies de les contrades on es varecollir (Cubells). Finalment, la reco-llida a Montclar, fou cantada per MariaBernaus i Balagueró de 77 anys d’edat(segons anoten els missioners a la fit-xa, hem pogut comprovar que és cor-recta la informació). En els dos fulls quecontenen aquesta nadala, observem queno té títol, senzillament li posaren“Nadaleta”. Un altre fet curiós que s’en-

treveu en la fitxa de la cançó és quedesprés de la segona lletra, Amadesanota “la cantaire no en sap més”, hiposa la data i el nom de la cantaire. Unxic més avall, trobem dues lletres més.Es pot deduïr que la cantaire devia re-cordar-les al cap d’una estona. Tenint en compte que les escoles sónl’ens encarregat de transmetre la cultu-ra i les tradicions, l’Aula Municipal deMúsica i la coral infantil Brots d’Il.lusióestan ensenyant als seus alumnes i can-taires aquestes tonades de les nostrescontrades. Actualment estan treballantamb vuit d’aquestes nadales (d’Artesade Segre, Baldomar, Cubells i Mont-clar) que cantaran durant el tradicionalConcert de Nadal que realitzaranl’Orfeó Artesenc, la coral infantilBrots d’Il.lusió i els conjunts coralsde l’Aula de Música el dia de Nadala les 7 de la tarda, a l’Església Par-roquial d’Artesa de Segre.

Sergi Valls i Jové

30

la P

alan

ca

31

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

Concert de Nadal el dia 25 a les 7 de la tarda

32

la P

alan

ca

SESSIONS DEL PLE

14-11-00 - Ple ordinari

Aprovació per unanimitat de lamodificació del pressupost municipal4/2000 i del pressupost del Patronat del´Emissora Municipal de Ràdio 1/2000,amb uns suplements de 5.400.0000 i700.000 pts, respectivament, per poderatendre la necessària realització d’obresinajornables per a la bona marxa delsserveis. La quanitat a suplementar esfinança de majors ingressos en diver-ses partides.

Aprovació per unanimitat de lasol.licitud a l’Excma. Diputació Provin-cial de dos avenços reintegrables de10 anualitats sense interessos de1.200.000 pts per “Arranjament de ca-mins a Colldelrat” i 1.000.000 pts pel“Reforç del ferm del camí de la CC-1313 a Tudela de Segre”.

Aprovació per unanimitat deltext refós de modificació de les NNSS,redactat per l´arquitecte municipal Sra.Espar, en el referent a la regulació dela línia d’edificació en carreteres i ca-mins de titularitat municipal.

Aprovació per unanimitat de laproposta de pròrroga del Contracte pelServei de gestió i funcionament de laLlar Residència Municipal, a favor del´empresa, Centre Geriàtric del PirineuS.L.

Aprovació per unanimitat de laproposta de sol.licitud a l’Excma. Di-putació Provincial dues petites per a larealització de les següents obres:

Petita ajuda de 800.000 pts per les obresde “Reforç del ferm del camí de la C-1313 a Tudela de Segre”, amb un pres-supost d´execució per contracta de3.480.000 pts.Ajut extraordinari d’1.000.000 pts perl’obra ”Arranjament de camins aColldelrat”, amb un pressupostd´execució per contracta de 3.432.648pts.

Mes de novembreAprovació per unanimitat de la

proposta de desistir del recurs conten-ciós administratiu, interposat contra elsacords adoptats per la junta de la Co-munitat General de Regants del Canald’Urgell i la Confederació Hidrogràfi-ca de l´Ebre, sobre la liquidació de der-rames per Embassaments d´Aigua cor-responents a l’any 1996.

Aprovació per unanimitat lasubscripció amb el DARP d’un “Pro-tocol per a la Cessió d’ús de la Sitjad´Artesa de Segre”, per un període decinc anys prorrogables anualment.

Aprovació per unanimitat de lasubscripció d’un “Conveni de col.la-boració amb el Departament de Gover-nació per a la cessió d´ús del nou parcde bombers voluntaris”, per un períodede 5 anys prorrogables anualment.

Aprovació per unanimitat de ladevolució de la fiança de 68.057 pts aCarvajal Corredera, S.L. per l´obra“Renovació del rellotge del campanarde l´església d´Artesa de Segre”, deprésde transcorregut més d’un any de la re-cepció de l´obra signada pel tècnic dela mateixa.

ACORDS DE LA COMISSIÓ DEGOVERN(dels dies 6, 20 i 27)

Proposar a l´Alcaldia la conces-sió de la següents subvencions per re-habilitació de façanes:Al Sr. Pere Fons i Capell, 100.000 pts

per rehabilitació de la façana de l´edificiC/St. Cosme i Damià, 32 d´Artesa deSegre.

Proposar a l´Alcaldia l’accepta-ció de les següents subvencions del Plad’Electrificació (PERC):

Electrificació rural masia Ca n’Eroles,de la partida La Vedrenya aMontmagastre, amb un pressupost desubvenció de 836.113 pts.Electrificació rural masia Pedrós a Seró,amb un pressupost de subvenció de1.654.737 pts.

Proposar a l´Alcaldia l’aprova-ció de les següents certificacionsd´obres:

Certificació única, per import de550.000 pts corresponent a l’obrad´Arranjament de camins a Vall-llebre-ra, signada per l´arquitecta Sra. Espar irealitzada per Excavacions Jumela,S.C.P.Certificació única, per import de650.000 pts corresponent a l´obra d’Ar-ranjament de camins a Vilves, signadaper l´arquitecta Sra. Espar i realitzadaper Excavacions Jumela, S.C.P.Certificació única, per import de280.000 pts corresponent a l´obrad´Arranjament de camins a Vernet, sig-nada per l´arquitecta Sra. Espar i rea-litzada per Excavacions Jumela, S.C.P.Certificació única, per import de1.770.097 pts corresponents a l´obrad’Arranjament de camins a Baldomar,signada per l´arquitecta Sra. Espar i re-alitzada per Excavacions Jumela, S.C.P.Certificació única, pr import de 498.000pts corresponents a l´obrad´Arranjament de camins a Collfred,signada per l´arquitecta Sra. Espar, irealitzada per Excavacions Jumela,S.C.P.

Proposar a l’Alcaldia l’adjudica-ció dels Serveis de piscines, bar i pistaPoliesportiva Municipals a Sílvia Sal-vat i Abadal, pel preu ofert de 100.001pts, amb subjecció a la Memòria Tèc-nica i plecs de condicions aprovats.

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

33

la P

alan

ca

Proposar a l’Alcaldia la conces-sió de les següents llicències d’obres:

Al Sr. Ramon Abelló i Roig, per nete-jar local i fer tancament de portes, al´edifici situat a la carreterad´Agramunt, 9, d’Artesa de Segre.Al Sr. Ruben Llobet i Reig, per substi-tució d’enrajolat i repintar parets inte-riors, a l’edifici situat al C/Ctra. dePonts, 8, d’Artesa de Segre.A la Sra. Eulàlia Serralta i Codern, perarranjament d’una escala a l´edifici situ-at al C/del Forn, 10, d´Artesa de Segre.A la Sra. Carme Tarragona i Gaset, perarranjament d’escala i neteja de celler,a l’edifici situat al C/Balaguer,5,d’Artesa de Segre.Al Sr. Benito Novau i Gual, per recons-trucció de la coberta de l’edificid´habitatges situat al C/Calvari, 17d’Artesa de Segre.

Proposar a l’Alcaldia donar-seper assabentada de la següent oberturad’establiment:

Legalització d’un magatzem existent,destinat a la venda de pinsos, medica-ments per bestiar, plaquicides, adobs,llavors, material ramader i línia llar, ti-tularitat de la Sra. Dolors Artigues iPiqué, a l´edifici situat al C/Ctra.D’Agramunt. 54, d´Artesa de Segre.

Informes d’Alcaldia:

La senyora Genoveva Clua Ca-ses ha comunicat a l´Ajuntamentd´Artesa, que ha presentat un recurscontra l´anunci de l´Ajuntament de Fo-radada d’establir una planta de tracta-ment de purins al seu terme municipal.Atès que la ubicació d´aquestainstal.lació és llindant al terme munici-pal d´Artesa de Segre, demana a

l´Ajuntament que faci el mateix.El Departament d´Agricultura,

Ramaderia i Pesca de la Generalitat deCatalunya, propietària de la finca on esroba la sitja de gra d´Artesa de Segre,ha fet cessió d´ús a favor de l’Ajunta-ment d´Artesa de Segre dels terrenys iinstal.lacions.

El Bisbat d´Urgell ha enviat unacòpia de la Memòria Valorada que elsseus serveis tècnics han redactat perl´arranjament de l´església de SantRomà de Comiols, juntament amb la

còpia de la comunicació de l’obtenciód´una subvenció de 750.000 pts de l’IEIper a la realització de l´obra.

La senyora Teresa Font Boixadera,que va perdre la seva casa en un incendi aTudela de Segre, ha ingressat a la Llar Re-sidència d´Artesa de Segre.

En la darrera visita l’alcalded´Artesa de Segre al Conseller d´Agri-cultura de la Generalitat, aquest darrerva comunicar que la carretra de Clúas’iniciarà la propera primavera i estaràacabada el mes d´octubre.

La direcció General d’Adminis-tració Local de la Generalitat, ha con-cedit a la Sra. M. Carme Alés i Novellsecretària d’Administració Local, pròr-roga de la comissió de serveis que té ala plaça de secretària intervenció del’Ajuntament d´Artesa de Segre.

En la visita efectuada a la direc-tora de l’Agència Catalana de l’Aigua,al tractar de l´obra dels Col.lectors del´estació depuradora d´aigües residuals,la directora s´ha compromès a queaquests es perllonguin uns 500 m mésfins a la zona del polígon.

El Museu de la Noguera ha in-augurat l’exposició “La Noguera Anti-ga”, on s´exposen diverses peces pro-vinents del Museu del Montsec d´Arte-sa de Segre.

La setmana del 16 al 23 de ge-ner de 2001 es cel.lebrarà a la Bibliote-ca Joan Maluquer i Viladot d´Artesa deSegre la setmana del Llibre Infantil iJuvenil a les Terres de Ponent, activitatorganitzada pel Consell Català del Lli-bre per a Infants i Joves i la Central deBiblioteques de Lleida.

S’ha adjudicat a HPC Ibérica,perl preu de 1.999.762 pts l’obra delparc Infantil de les Escoles Velles.El despatx dels Serveis Tècnics Muni-cipals, serà emprat per REACSA, em-presa redactora del projecte de concen-tració parcel.lària de les terres a regaramb l´aigua del Canal Segarra Garri-gues, per citar els propietaris afectatspel projecte.

Reunió el dimecres 29/11/00amb els veïns del C/de l’Horta, per par-lar de la urbanització del carrer de sotade la secla.

Aprovació de despeses per unimport de 15.609.225 pts.

Aprovació de despeses del Pa-tronat de l´Emissora Municipal de Rà-dio per un import de 624.117 pts.

Aprovació de les actes de lessessions ordinàries de 30 d’octubre, 6 i20 de novembre.

M. Neus Bròvia i Pijuan

L’endemà del dia de Reis, l’Ajuntament habilitarà un servei de recollida decartons i papers per evitar les acumulacions que es produeixen durant aques-tes dates.Cal que deixeu els deixeu empaquetats i ben amuntegats al costat dels con-tenidors blaus de recollida selectiva de paper i cartró.Cal també que durant aquestes dates es tingui una cura especial en l’ús delscontenidors de recollida selectiva, ja que es genera gran quantitat residusque poden ésser reaprofitats si són recollits separadament (vidre, paper, ...)Ajuntament d´Artesa de Segre, a 9 de desembre de 2000.

L’Ajuntament d’Artesa de Segre oferirà, prèviatrucada al telèfon 973-400013, un servei de re-collida a domicili d’avets i arbres de Nadal perreplantar-los al Castellot.Aprofita l’avinentesa per demanar que no es llen-cin als contenidors i es faci ús d´aquest servei,ajudant així a la conservació de l’entorn natural.Ajuntament d’Artesa de Segre, 9 de Desembrede 2000.

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

35

la P

alan

ca

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

inalment s’ha produït en el si delConsell Comarcal de la Nogue-

ra, allò que mai ni en cap cas, haviad’haver succeït. Un trencament en-tre els dos partits de la coalició deCiU, de manera que amb el pretextd’un govern d’unitat s’ha conformatun canvi en l’equip de govern. Quiestava a l’oposició s’ha convertit engovern, i qui estava al govern està al’oposició, malgrat i en contra del’aplicació de la normativa electoral,i tot això com a conseqüència de l’ac-titud de dos consellers. Cal dir, abans de tot, que les decisi-ons que han pres en tot moment els dosconsellers presentats per Unió – Presi-dent i vice-president a hores d’ara-, hanestat sempre pel seu compte, sense nitan sols el coneixement previ del par-tit. Així el decret de destitució dels con-sellers de CDC de la Comissió de Go-vern, els hem conegut un cop estava jasignat. Per tant, responsabilitat total iabsoluta d’ambdós consellers, que hanamagat al seu propi partit les decisionsque volien prendre fins l’extrem de ne-gar-se a reconèixer que estaven pactantamb els altres grups un govern alternatiu. Diuen que això no és transfuguisme,perquè no han canviat de partit. Ha es-tat precisament aquest el que els ha ini-ciat un expedient d’expulsió per la sevaactuació. En el concepte de passar-sed’un costat a l’altre, què han fet sinó?Doncs s’han passat del seu grup comar-cal de CiU, pel qual havien entrat a for-mar part del Consell, a constituir-se jun-tament amb els altres com alternativade govern. Això sí, sense deixar elscàrrecs per tal de mantenir-los, que elsvan proporcionar els vots dels conse-llers de CDC, mentre que els actualscompanys de pacte, es varen abstenir.

Els vots per accedir a la Presidència elsvan donar uns i ara continua en el càr-rec amb el suport dels qui no ho varenvotar. Un veritable joc d’enginyeriapolítica. També diuen que el seu partit no elspot demanar moralment la seva dimis-sió. El que no es pot fer és negar-se alfet que faci el que cregui més conveni-ent en tot moment. Tant en el momentque els va donar el càrrec, com quanels demana que el deixin. Perquè, comel designen –no s’elegeixen, ull!- elsconseller comarcals? D’acord amb l’ar-ticle 21.1 de la Llei d’OrganitzacióComarcal de Catalunya, els represen-tants legals dels partits designen lespersones que han de proclamar-semembres entre els regidors dels muni-cipis de la comarca. Si el partit els de-signa, també els hauria d’exigir la sevarenúncia, cosa que ja han signatprèviament a l’elecció tots els candi-dats, encara que després no es compleixi. En conseqüència, ningú més que nosigui Convergència i Unió, els dónaautoritat moral per fer el contrari, per-què no els ha elegit la gent de la co-marca, ja que són eleccions de segonordre i només els han elegit per a l’ajun-tament del seu municipi. Ha estat Uniói la coalició de CiU qui els va donar laconfiança per exercir el càrrec de con-sellers comarcals. Per tant, els dos par-tits els van designarconsellers i els con-sellers de CiU varenelegir el President.Ningú més. Quin úsn’han fet? Senzilla-ment utilitzar-ho demanera només per-sonal. Les coses han

anat així i caldria no confondre més lagent de la comarca. No volen dimitirper les raons que siguin, que ells sa-bran i els altres podem sospitar, compot ser les assignacions corresponents,però que no s’excusin més en el fet queés lo millor pel partit o lo més conveni-ent per la comarca. M’ho podria arri-bar a creure si renunciessin a les retri-bucions, tal i com jo mateix vaig fer. Elcert és que varen fer falta tres trobadesamb la màxima autoritat del partit, comhan recollit els mitjans de comunica-ció, per tal de signar un escrit al partitamb la renúncia i sense cap condició.Voler condicionar-ho ara, només repre-senta excuses per no deixar el càrrec. Sembla que s’ha arribat al final detot el procés, o només al final d’un ca-pítol o acte. El temps donarà o trauràraó, però no estan legitimats per ningúmés que per Convergència i Unió i totl’altre és una burla a la confiança quese’ls va fer en un moment donat. Seràmolt difícil conjuminar els interessostan diferents i antagònics dels diferentsgrups que formen part del nou equipde govern.

Jaume Cardona i VilaExpresident del Consell Comarcal

de la Noguera

Un mal exempleF

HumorHumorHumorHumorHumor

36

la P

alan

ca

37

la P

alan

ca

PPPPPalanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-oci

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1234567891011

12 13 14

12

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

Horitzontals1. Plural, tros de tela que es porta penjada al coll per motiusreligiosos. Sostenidor de la carn.- 2. Conjunt de normes. Homeque es pinta quan va a la guerra.- 3. Teixit de lli i de cotó.Consonant vibrant. Romandran en un lloc molt temps.- 4. So-miatruites. Part de l’extremitat superior. Cinc-cents.- 5. Formaprefixada procedent del grec que significa odiar. Animal queposa el fetge per elaborar el foie gras. L’inventor del vi. Arbreque té nom de lletra grega.- 6. Serveix per fer preguntes relaci-onades amb el lloc. Blat de moro. Habitant d’un país nòrdic.-7. La part visible més bonica del cos de Cleopatra. Lletra gregao tela llarga com les tallarines. Braç artificial del policia.- 8.Vocal prima. El braç d’un ocell. Instruments usats per lluitar.Al revés, pronom “xinès”.- 9. Deixar anar afluixant. Argó. Elsuc de les olives, en el bon sentit de l’expressió.- 10. Al revés,preposició llatina. Al revés, actua. Plural, insult que mai nodiria un ecologista. 11. Al revés, beguda puntual. Cinc. Jugadad’escacs. Dit del matrimoni vàlid.-.- 12. Ciència que estudia elcomportament de l’home en grup. Element de l’espiga.

Verticals1. Persones posseïdes pel dimoni.- 2. El silenciador de la trompeta. Derivat de la llet que es pot acompanyar amb mel.- 3. Plural,conjunt de fills d’un animal. Grau òptim d’humitat de la terra. Cent.- 4. Al revés, les quatre primeres lletres de l’almanac.Consonant amb dos arquets. Una de les fulles de la porta de la boca.- 5. Aliment que es demana al parenostre. Al revés, instrumentmusical representatiu de la dansa nacional. Lletra rodona.- 6. Petita vesícula o sac petit. Vocal oberta. Article.- 7. Pronom detercera persona. Moure’s fent salts. Negació rodona.- 8. Arbre nadalenc. Al revés, facultat de raonar. Al revés i singular, en tenenles espigues i les cares dels joves.- 9. Que passa ras. Interjecció.-10. La vocal del puntet. Consonant amb teulada. Lletra rodona.En alguns jocs de cartes, la sota d’oros.- 11. Individus que comparteixen una part del cos. Mil.- 12. Al revés, aparell usat perassecar figues. Població de la Cerdanya. Al revés, element de l’escala.- 13. Tipus de composició poètica. Estar en perill.- 14.Activista o afiliat a un sindicat.

Jeroglífic per www.enigmacard.com

Jugu

en le

s bla

nque

s

Problemad’escacs

Hi ha algun sospitós?

SolucionsEncreuatHORITZONTALS: 1.- Escapularis. Os. 2.- Normativa. Indi. 3.- Dril. R. Estaran. 4.- Idealista. Ma. D 5.- Mis. Oca. Noe.Pi. 6.- On. Millot. Suec. 7.- Nas. Beta. Porra. 8.- I. Ala. Armes. Il 9.- Amollar. Ar. Oil. 10.- Da. Af. Animals. 11.- Et. V.Enroc. Rat. 12.- Sociologia. Gra.A partir de les horitzontals, trobareu les verticals.JeroglíficEl majordom és el primer (el major DOM és el primer)Problema d’escacs1- Th5, Txh5 ( si Tc1; 2- Ta6+, Tc6; 3-Taa5, Re6; 4-Th6+, Rf7; 5-Ta7+, Rg8; 6-Txc6, Rf8; 7-Te6, Rg8; 8-Te8++); 2-Ta6+, Re5; 3-Ta5+, Rf4; 4-Txh5

38

la P

alan

ca

ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahir

Postal de Nadal. Anys 70

ingú no recorda quin any era. Vaser a principis dels anys 70, quan

en plenes Festes Nadalenques, i alsortir de Missa del Gall, va començara nevar suaument. Va fer un efecteimmediat en la gent. Semblava comsi la neu volgués afegir-se a la màgiadel Nadal i vingués a felicitar lesfestes als artesencs. L’endemà al matí, tot es veia pintatde blanc. Ben poca gent circulava pelscarrers. Aquella nit i matinada haviaglaçat i a la font de la plaça de l’Ajun-tament, la gelada hi havia fet cane-lobres, la neu i el gel li havien donatuna nova forma. Al retratar la font i l’arbret solitari -en aquells anys a la plaça no hi haviamassa vegetació-, per atzar es va cap-

tar un jeep a la caserna de la GuàrdiaCivil. La caserna, avui abandonada, va teniruns anys de molta activitat. Als anys50 i 60, tenia capità, brigada, sergent idiversa tropa. Després es quedaria unsergent i poca tropa, fins a la sevadesaparició total d’avui dia. Aquell Nadal, les postals nevades espodien retratar pels carrers i placesd’Artesa. Una de les curiositats de laneu és que pels xòfers de la carreteraés una molèstia molt gran, mentre quepels infants és un motiu de diversió iper la terra és un assaonament im-portant, preludi d’una bona collita.

Text i fotos:Bartomeu Jové i Serra

N

RÀDIO ARTESA DE SEGRE 91.2 FM