la PalancaGENER 2002 Núm. 238 Preu 2

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

Benvingut, euro!

la Palanca

3

la P

alan

ca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDAMETEOROLOGIA

EDITORIALLa història es repeteix

GENT DE CASAJosep Serradell i l’evolució de la pagesia

NOTICIARIBreusDesembre congelat

MUNICIPISEls efectes de la nevada a Cubells

ESPORTSBàsquet: CENG Trèbol ArtesaFutbol: CE Artesa de Segre

PARLEN LES ENTITATSArtesa amb la Marató de TV3

FILA 7Rèquiem d’una mort anunciada

NADALArtesa viu el Nadal

IN MEMORIAMPepito Fons. Ramon Abelló. Joan Giribet

LA NOGUERABreus

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECASetmana del Llibre Infantil i Juvenil a Ponent

TEMA DEL MESAdéu, pesseta. Benvingut, euro!

CARTES A LA REDACCIÓ

LA PÀGINA DE L’IES ELS PLANELLS3a Jornada d’InterculturalitatPresentació dels actes del 25è aniversari

DES DEL PAÍS DELS PIRINEUSJa són dies, ja són panysMÚSICA, MESTRE!Concert de JazzConcert de Nadal

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple. Acords de la Comissió de Govern

XAT JOVELet’s go to EnglandBBC

HUMORBabaritats del nostre poble

PALANC-OCIEncreuatProblema d’escacs

IMATGES D’AHIRLa plaça de la Sagarda Família. 1896

Benvingut, euro!El dia 1 de gener de 2002 es vaimplantar l’euro. La nova monedaafecta a tothom sense excepció i peraixò us en parlem en un article.

Foto: Miquel Regué i Gili

4

5

6

10

13

14

16

17

19

20

21

23

24

33

34

37

37

40

43

44

45

46

4

la P

alan

ca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestatd’Artesa de Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanovade Meià.Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

MES DE DESEMBRE

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

LLLLL’Ag’Ag’Ag’Ag’Agendaendaendaendaenda

Municipi d’Artesa de Segre

Defuncions:dia 2: Josep Melgosa i Batlle (91 anys)

natural de Tudela de Segredia 3: Albert Feliu i Muntaner (71 anys)

natural d’Alòs de Balaguerdia 4: Jaume Llanes i Cases (57 anys)

natural de Foradadadia 5: Pilar Pinén i Verdeny (88 anys)

natural d’Artesa de Segre

5 de febrer:Sopar de Santa Àgueda organitzat per lesArtesenques Actives

15 de febrer:- Cicle de conferències del 25è aniversari d’Els Pla-nells: Xerrada-col·loqui organitzada per l’IES so-bre L’adolescència: etapa de canvis, amb els doc-tors J. Bargés i F. Domingo, la psicopedagoga del’IES M. Herreros i les alumnes de Batxillerat I.Solé i C. Villella (els seus treballs de recerca sónd’aquest tema)- Cinema a la Dàlia Blanca amb la projecció de lapel·lícula La niña de tus ojos, organitzat per lesArtesenques Actives

Dissabte, 9 de febrer20:00h Concentració de comparses a la Pça de l’Ajuntament20:15h Arribada de Sa Majestat Saltasékles X, Rua de comparses amb el grup Grallers i lliurament d’obsequis en arribara la Pça. de l’Ajuntament24:00h Ball de disfresses al pavelló poliesportiu amb el grup Banda 973 i Disco-MòbilDiumenge, 10 de febrer19:30h Sessió de ball a la Dàlia Balnca amb l’orquestra El Cairo20:00h Inscripcions per al 21è Concurs Infantil de DisfressesDimarts, 12 de febrer23a Matança del porc17:30h Berenar de germanor a la Pça. de l’Ajuntament20:00h Sessió de ball a la Dàlia Blanca amb Joan Carbonell Duet

PRPRPRPRPROGRAMA DE CARNOGRAMA DE CARNOGRAMA DE CARNOGRAMA DE CARNOGRAMA DE CARNAAAAAVVVVVAL AL AL AL AL A A A A A ARARARARARTESATESATESATESATESA

DESEMBRE

Municipi d’Artesa de SegreDades facilitades per l’Ajuntament d’Artesa de Segre(observatori de la Pça. de l’Ajuntament).

Temperatura mitjana del mes: -1°Temperatura màxima: 15° (dia 8)Temperatura mínima: -15° (dies 24, 25 i 26)Amplitud tèrmica màxima: 16° (dia 11: màx. 12° i mín. -4°)Amplitud tèrmica mínima: 1° (dia 22: màx. -4° i mín. -5°)Dies amb precipitacions: 3Precipitació màxima: 8 mm (dia 15, neu)Total precipitacions: 19 mm

Municipi de Vilanova de MeiàDades facilitades per l’Ajuntament de Vilanova deMeià (estació del Camp de Futbol).Temperatura mitjana del mes: 1°Temperatura màxima: 14,8° (dia 1)Temperatura mínima: -10,2° (dia 16)Dies amb precipitacions: 3Precipitació màxima: 8,4 mm (dia 15, neu)Total precipitacions: 18 mm

Municipi de ForadadaDades facilitades per l’Ajuntament de Foradada.Dies amb precipitacions: 2Precipitació màxima: 8 mm (dia 15, neu)Total precipitacions 15 mm

5

la P

alan

ca

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Mota i Pérez (Coordinador General)Miquel Regué i GiliSergi Valls i Jové

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTICCarme Barril i BrescóRamon Giribet i BonetaNúria Ribes i NovauMiquel Regué i Gili

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

FOTOGRAFIAJoan-Promovídeo / La Palanca

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE750 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)27 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.arrakis.escorreu electrònic: lapalanc@teleline.es

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any1998.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, lesopinions i criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntamentd’Artesa de Segre.

La història es repeteixQui més qui menys coneix la dita que ens recorda que els humanssom els únics animals que ensopeguem dues vegades a la mateixapedra. En aquest sentit, tenim l’obligació moral de fer notar als nos-tres conciutadans artesencs que, malauradament, la nostra estimadaciutat no aprèn dels seus errors. El passat 25 de gener, el propietari de la finca on s’ubicava laxemeneia de l’antiga bòbila del Mallol, va procedir a l’enderroc au-toritzat d’aquesta construcció pintoresca que ens recordava altrestemps i altres activitats industrials. Volem insistir en el qualificatiud’autoritzat perquè, de fet, no hi ha hagut cap irregularitat legal nijurídica, que sapiguem. La dura realitat és que l’esmentada xemene-ia ha passat a formar part, per tant, de la nostra memòria històricanomés pel que fa als arxius escrits i fotogràfics. Això s’hauria pogut evitar si aquesta singular construcció haguésestat inclosa en les Normes Subsidiàries (aprovades durant la dècadadels 80) com un bé d’interès del patrimoni local digne de conservar;o bé que el consistori actual hagués intervingut decididament ambuna modificació puntual d’aquestes normes o negociant l’adquisicióde part de l’immoble. A més, s’hauria pogut construir una petita zonad’esbarjo en aquell indret d’Artesa que, en aquests darrers anys, s’haanat emplenant de blocs de pisos, habitats majoritàriament per pare-lles joves i, per tant, amb la necessitat de disposar d’un lloc segur pera què els seus fills i filles juguin aïllats del perill de la carretera. Resulta curiós observar, però, la diligència i la discreció amb quèel propietari ha tirat endavant l’enderroc. De la nit al dia. Més curiósencara quan l’article d’opinió que un company d’aquesta redaccióhavia escrit sobre el tema en el número anterior, havia començat adespertar signes d’inquietud i de solidaritat al respecte. Però, renoi!,no hi ha hagut temps per a res. Ens han agafat, com es diu vulgar-ment, amb els pixats al ventre i ni tan sols hem pogut saber si Artesahauria respost com calia esperar. Això sí, tenim els nostres dubtes. Per cert, coneixeu el cas de l’estació de Sant Llorenç de Montgai?Havia de ser enderrocada, com moltes altres, per ser substituïda peruna marquesina. Però el poble va dir no i es va posar davant de lesmàquines. Això va passar aquest darrer novembre i l’estació de pe-dra serà restaurada com Déu mana. Primer va ser l’edifici de la Granja (potser el patrimoni històrico-artístic més valuós que tenim a Artesa), que es va veure reconvertiten un bloc de pisos mentre que la seua façana plateresca va sofririncomprensibles mutilacions. Després va ser el torn de la vella es-glésia, que ja només podem veure en fotos antigues. Ara li ha tocat ala pobra xemeneia, que tampoc era cap cosa de l’altre món; però ques’elevava majestuosa en una de les entrades de la nostra ciutat. Davant d’aquest fets, només se’ns acudeix dir: Artesa, desperta!La xemeneia ja és història, però la Granja pot recuperar-se amb actu-acions fermes i decidides, i almenys la façana podria restaurar-se.Aquesta joia arquitectònica data de mitjans del segle XVI i va serobra del monestir de Montserrat, que tenia aleshores el domini sobreArtesa. L’edifici es podria destinar a equipaments de caire cultural.No ho dubteu: Salvem la Granja!

Col.laboradors: Martí i Jaume Regué, Jordi Porta, David Galceran, M.Àngels Leal, Mercè Nogués, Sícoris, Josefina París, Anna M. Vilanova,Agustí Solé, IES Els Planells, M. Neus Bròvia, Noemí Farré, Janette Solsona,Richard i Rafa Córdoba, Jordi Alins, Ramon Monfà, Eduart Garcia.

6

la P

alan

ca

Gent de CasaGent de CasaGent de CasaGent de CasaGent de Casa

Josep Serradell i l’evolució del campquest mes hem conversat ambuna de les persones de més edat

de la nostra comarca, el Josep Ser-radell, el qual ha estat testimoni, iprotagonista, de l’evolució de la so-cietat al món rural i de la pagesia. El Josep va néixer a Conques el 24de desembre de 1907, ara va fer 94anys. Els seus pares, tal com s’estilavaa l’època, no el van inscriure fins el 3de gener de 1908, amb la picardia cal-culada de lliurar-lo de la mili, doncs vanveure que si declaraven que havia nas-cut 10 dies més tard, era un altre any; ihi havia una llei que deia que si el paretenia 65 anys quan s’havia de quintar,el fill es lliurava de la mili, com va serel cas. Ell es considerava un home de dosoficis, encara que des de sempre, haestat molt relacionat amb l’agricultura;de primer, com a petit propietari – men-tre feia de fuster – i més tard com a pro-pietari i director d’una finca gran aMontmagastre. A més, sempre li hanagradat la maquinària i els motors. Haestat una persona aficionada a la lectu-ra, un bon conversador i un innovadoren tècniques agrícoles per als seus ve-ïns.

Els dos oficisVa anar a col·legi a Conques i de joveva marxar a aprendre de fuster a la Po-bla de Segur, a la fusteria de l’IgnasiDoll. A casa seva, des de generacionsantigues, tota la família eren fusters iboters. El Josep, en la seva joventut,havia seguit tots els pobles de la Concaarreglant bocois de vi (a Artesa en de-ien fustes de vi). La feina que feia alscellers era reparar els barrils de vi. Lla-vors la Conca de Tremp era plantadade moltes vinyes. Ell cuidaval’estanquitat dels barrils i, de vegades,de dos bocois en feia un. A la fusteria feien tots els treballs defuster. Et començaven una casa i tel’acabaven tota. Vivia en un poble petitamb poca gent i treballaven tot el quees podia fer a mà, però no podien com-petir amb les empreses familiars quedisposaven de mitjans i maquinària defusteria. Tenien llum a casa, però no

tenien força per fer anar les màquines.De fet, ell va plegar de fuster quan vaagafar la finca de Montmagastre, elgener de 1936.

Temps de trencamentLa guerra va coincidir, en certa mane-ra, amb el trencament dels seus dos ofi-cis, el de fuster i el de pagès. Més omenys va ser deixar-ne un, per comen-çar-ne un altre. Però, mentrestant, ellva passar els primers anys de la GuerraCivil al costat del “rojos”; des de SantRomà d’Abella fins a Marcovau, sem-pre per aquesta zona. A la caiguda del front d’Artesa, el 4de gener de 1939, el van fer presoneramb els seus companys i els van portara León, al camp de concentració de laCatedral de San Marcos, que estavahabilitada com a presó. Un més i migmés tard, va anar al batalló d’infante-ria de Burgos i d’aquesta forma va aca-bar la guerra amb els “nacionals”.

Records de pagesiaA més de la feina de fusters, a casa sevatenien terra. Ens diu que, en aquellsanys, les feines de fuster i de paleta erenfeines de temporada. A la temporadade segar, com que era una tasca dura illarga, els paletes i fusters deixaven lafeina i se n’anaven tots a segar. Al segle XIX i a principis del XX,se segava amb la falç dentada. Desprésva venir el volant, que volia ser una

dalla amb mànec de falç i que, al sermés ràpid que la falç, era més avantat-josa ja que s’anava més ràpid i guanya-ves temps, al ser l’eina més grossa. Sesegava arran per recollir més palla; per-què com més rostoll quedava, més pa-lla es feia per donar als animals. Arabé, la dalla va ser la revolució. En prin-cipi la feien servir sols per segar her-bes als prats, però després va fer gua-nyar molt temps als pagesos de blat iordi. En Josep recorda que la falç, elvolant i la dalla van venir de França. Als anys 30, qui feia anar la dalla eraqui cobrava més: guanyava 11 ó 12pessetes al dia; més que el lligador, queel seguia darrere i havia de lligar tot elque el dallador segava (un dallador ha-via de segar un jornal de terra al dia,sinó no es feia el jornal). Només enacabar la guerra, el dallador ja guanya-va un decalitre de blat o ordi al dia, mésel “gasto”. El segar i el batre solien durar propde 3 mesos, però de vegades s’atura-ven per sembrar mongetes, que se sem-braven al rostoll del blat. I quan s’ha-vien sembrat les mongetes, es feien lesfeines del batre. Hi havia molts animals per a fer lesfeines del camp, per la qual cosa la pa-lla anava buscada i tenia molt valor. Desde temps molt antics, s’arreplegavatota, es feia el paller amb fang a sobre ila tenien guardada tot l’any al ras.

Cançons de segaHi havia unes estrofes musicals que escantaven en temps de segar i batre. Erasuficient que un segador comencés laprimera estrofa i de seguida s’hi engan-xaven tots a cantar-la. Eren cançonsamb picaresca que descrivien el seuambient. Un exemple:El més petit de totsporta la falç daurada,la mestressa tot seguitja se´n queda enamorada,i allà a la mitjanitel va a veure a la seva cambra.“En tinc que segarun camp de civada,és sota el davantal,la camisa me l’amaga.”

AA

7

la P

alan

ca

Gent de CasaGent de CasaGent de CasaGent de CasaGent de Casa

Sega-la curta,sega-la llarga,sega-la arran,que la palla és cara.

Abans del Sistema Mètric Deci-malEl Sistema Mètric Decimal (SMD) dePeses, Mesures i Monedes es va ins-taurar oficialment a tota Europa l’any1868, encara que la pesseta, avui en viesde desaparèixer, no va circular fins 13anys després. El Josep encara recordamesures antigues relacionades amb lapagesia, anteriors al Sistema Mètric,que perviurien a les nostres comarquesfins ben avançats els anys 20-30,convalidades per l’ús i les necessitatsde la gent del camp. Així, un jornal de terra equivalia ala feina que feien un parell de mulesllaurant durant un dia. Una hectàreaeren en aquells anys 2 jornals i mig. Unaquartera era la sembradura necessàriaper a cobrir un jornal de terra. Unaquartera (o quarta part), eren 4 mesu-res de 20 litres. Una cana eren 8 pamsi un pam, abans del SMD eren 19,5 cen-tímetres; el peu equivalia a 31centímetres. Un jornal era unaquartera, o bé 62 ó 63 kg. degra. Com a dada curiosa, recordaque cada poble tenia un joc demesures, de vegades diferent,amb peces petites i quartans. Ala comarca d’Artesa, una quar-tera eren 3 quartans; però al mercat deTremp, una quartera (o quarta part)eren 4 quartans. Hi havia cases riquesque es feien fer les mesures, però noeren oficials (convalidades pel Govern)i les guardava l’agutzil. De vegades, es donava el cas d’unamesura que, en qüestió d’aigua i de gra,s’arrasava amb un llistó i era exacta;però amb nous i glans, s’havia de fermés caramull que el del rasant per ferel mateix pes.

El transport al campAl principi, hi havia pobles on no hihavia cap carro. La traginada es feia tota càrrega dels animals, amb uns“arges”, amb sàrries o amb animalssols. A la Conca ho feien amb cistellesde vímet a sobre de l’animal. Per llau-

rar es feia amb arreus defusta, només hi havia la re-lla que era de ferro. Cap al 1925-30, van co-mençar a aparèixer els trac-tors amb rodes de paletes(calls), totes de ferro –l’anypassat n’hi havia un a laFira d’Artesa, al davant del’Ajuntament–. Després dela guerra van començar avenir més tractors. En Josepexplica que tenia el núme-ro 5 de la comarca amb ro-des de goma. Recorda quehi havia un moment que per aquí no-més tenien tractors el Ros d’Alentorn,el Baró de Montsonís, el Rosset deMontclar i el Serradell deMontmagastre. Tant abans com després de la Guer-ra, hi havia camionetes petites amb ro-des massisses. Després van venir lesrodes amb cambra d’aire. Al principi,els pagesos deixaven el parell que llau-raven per anar a veure passar una moto.Deien: “Com es poden aguantar tan solsamb dues rodes?”.

Abans també es deixaven, en algu-nes cases, mules i bous “a mantenir”durant l’hivern. A canvi, els deixavenutilitzar els animals per fer les feinesde casa. La bicicleta es va fer popular mésaviat. La gent s’hi movia fàcilment. Albaixar a Artesa, no es podia deixar alcarrer, doncs podia venir qualsevol,pujar-hi i fer-te-la malbé. Per 20 cèn-tims o un ralet, a cal Mig i a cal Badia(qui també te la reparava), te la guar-daven tot el dia. Amb tot, la gent baixava al mercat ia fires majoritàriament a peu. “L’ani-mal a casa”, es deia al principi. Méstard, a Artesa hi havia el Cobatxo, elPallarà i l’Evaristo, que per un ralet odos et guardaven els animals. Això eraals anys 40 i 50.

Estris del campEl Josep recorda les arreus de fusta, l’ar-reu giratòria (o de pala), la grada d’es-trelles per animals (per desterrossar),els rascles, l’arreu de ferro, l’arreu detractor, el cultivador i les grades de trac-tor (o discos). Paradoxalment, desprésde tants anys de llaurar, ara s’ha entrata la sembra directa, en què ja no es tocala terra.

L’evolució del cerealAntigament, se sembrava sègol, civa-

da, blat i ordi. De llegumino-ses: erp, besses, pedrerol, fa-ves i guixes. Trepadella com afarratgera. Per consum humà,patates tardanes, que et perme-tien fer 3 collites en 2 anys.Colza, gira-sol i lli, que no erenproductes autòctons, però mit-jançant les subvencions es van

tornar a sembrar al país.

Altres recordsAbans de la guerra i a la postguerra, lagent s’autoabastia. Es feien l’oli, lesametlles, el blat (es portava a fer farinaal forner a canvi de pa). Als corralss’engreixaven porcs, conills, gallines ipollastres pel consum familiar. Era labase de l’economia domèstica en anysde privacions. Es feien cartilles de ra-cionament per a repartir entre la gentque en tenia productes com tabac, ar-ròs, sucre, xocolata i aliments bàsics. També recorda que, anys més tard,quan la gent havia passat de les priva-cions a la normalitat, el que va provo-car la revolució a l’agricultura van serels herbicides, que van permetre con-trolar les males herbes. Es deixaven un

Visita pastoral, l’any 1955, del Bisbe de la Seu, Rvdm. Sr. Igle-sias Navarri, a Montmagastre amb el Josep d’alcalde i altres veïns

Al principi, hi havia pobles on nohi havia cap carro. La traginadaes feia tota a càrrega dels animalsamb uns “arges” amb sàrries oamb animals sols

9

la P

alan

ca

any per l’altre els camps de guaret i,amb els herbicides, al sembrar la terracada any, a la pràctica s’havia doblat lacapacitat de producció de les finques.

Perfil del JosepEl Serradell va ser 4 anys President dela Germandat de Pagesos de l’Ajunta-ment d’Anya i alcalde de Montmagastredurant 15 anys. És un autodidacta alqual sempre li ha agradat molt de lle-gir. També li agrada molt conversar ies mostra amb entusiasme quan parlad’agricultura. Mig en broma, em co-menta que l’atzar ha volgut que tinguéstants fills com tractors. Quatre fills i unafilla, i 5 tractors; un Fahr, un Barreiros,2 Ebros i ara un New Holland. A Montmagastre, anava a donar lesinjeccions subcutànies per les cases, enuna època en què la gent no es despla-

çava. Això sí, sempre amb permís delmetge d’Artesa. També feia petits tre-balls de fusteria per encàrrecs de la gent.Conserva un ribot de fusteria que, en-cara avui dia, un sol operari ho tindriadifícil per fer-lo treballar.

ConsideracionsEl Josep opina que s’ha prosperat molt:abans sols es podia fer la feina amb unparell d’animals i ara hi ha molts ca-valls en un tractor. En aquests anys havist uns canvis molt grans en la socie-tat, en l’agricultura i en el valor de lescoses. Ha vist com, al llarg dels anys, la gentde les hisendes petites (“argendes” endiem per aquí) ha hagut de deixar laterra, anar a la indústria, a Barcelona, osimplement buscar-se una altra feina.Això ha comportat que, encara que la

terra no sigui depropietat, s’han fetles finques mésgrans. Al principi,aquesta gent que hamarxat ho ha fetobligada, però a lallarga a molts els haanat bé, a base detreballar moltes ho-res. L’impuls grande la indústria a laciutat va venir a par-tir de l’aportacióhumana de la gent

del camp i de la desertització d’algu-nes masies i comarques. El més trist és que moltes cases depagès, que formen part de la històriade la Catalunya rural, no han pogut viu-re de la terra, i avui les abartes pugenmés que les parets. Hi ha en tota aquestahistòria una mena de ràbia soterrada,un sentiment de tristesa en veure queles masies petites, potser aviat les fin-ques més grans, van quedant a la sevasort.

Bartomeu Jové i Serra

Foto de família amb la padrina i el primer tractor

El Barreiros i un 127, lo més modern de l’any 1971

Gent de CasaGent de CasaGent de CasaGent de CasaGent de Casa

10

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Sopar per la Marató a VilanovaEl 7 de desembre es va celebrar un sopar molt concorregut (unes130 persones) a la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Vilanova deMeià. L’acte va ser organitzat per l’Associació de Dones la Comade Meià i l’Ajuntament amb la finalitat de recaptar fons per laMarató de TV3, dedicada enguany a la SIDA. El final de festa vaestar amenitzat de forma desinteressada pel músic Arauz. En to-tal, es va aconseguir reunir la quantitat de 235.000 ptes. Per altrabanda, el 5 de gener també va tenir lloc la tradicional Cavalcadade la nit de Reis. Un tractor molt ben guarnit va anar a recollir SesMajestats a la carretera per portar-los, primer, a fer l’adoració delNen Jesús a l’església i, posteriorment, a realitzar l’esperat repar-timent de regals a la Sala d’Actes de l’Ajuntament.

Artesa ja té 3402 habitantsEl municipi d’Artesa de Segre comptava a 31 de desembre de2001 amb 3402 habitants. Això significa que el municipi artesencha augmentat en 160 habitants respecte l’any anterior (en què es-taven empadronades 3242 persones). Aquest augment confirmala línia ascendent iniciada pel nostre municipi a mitjans dels anys90, amb un augment proper als 400 habitants en aquest període.De les 3402 persones empadronades actualment, 1778 són homes i1624 són dones. Cal destacar l’empadronament de nombrosos ciuta-dans estrangers, principalment dels països de l’est i sud-americans.

Festa de Sant SebastiàEl dia 20 de gener, la Germandat de Sant Sebastià d’Artesa, quecompta amb més de 200 socis, va celebrar la festivitat del seu santpatró, que també és una festa votada pel poble. Els actes van co-mençar amb la concentració de germans a la plaça de l’Ajunta-ment per traslladar-se a l’església i celebrar una missa. Posterior-ment, va tenir lloc l’assemblea anual de germans a la Sala de Ses-sions Consistorial, durant la qual van entrar quatre persones més ala Junta i es va aprovar l’adequació de les ordenances, que datende 1919, a les normes vigents. La festa va acabar amb un dinar degermanor, després del qual també hi va haver ball. Aquest any, laGermandat ha estrenat pendó. El vell té 88 anys, tot i que l’entitat vaser fundada el 1883. Pel que fa al nou, va ser beneit durant la missa,acompanyada pel cants de l’Orfeó Artesenc. En l’homilia, Mn. Pereva parlar, entre d’altres coses, del futur de l’entitat i de la necessitatde donar un nou enfocament als seus objectius; ja que els inicials vanquedar coberts des de la implantació de la Seguretat Social.

Nou regidor al Consistori artesencDurant el mes de febrer es produirà formalmentla baixa de la regidora del grup municipal d’ERCa Artesa Sra. M. Neus Bròvia i Pijuan, que hamanifestat la seva voluntat de deixar el consis-tori per les incompatibilitats que li suposa el seunou horari laboral amb les responsabilitats queli pertoquen pel fet de formar part del governmunicipal. La Sra. Núria Puigpinós i Capell, se-güent en la llista d’ERC a les eleccions munici-pals de 1999, ha rebutjat rellevar la seua com-panya. Qui sí ha acceptat ha estat el núm.7, Sr.

Lluís Agramunt i Oliva, elqual acabarà el mandat mu-nicipal; tot i que no és se-gur que s’ocupi de les àre-es d’educació i ensenya-ment, responsabilitat de laSra. Bròvia. Aquesta és lasegona dimissió durantl’actual mandat. L’anterior

va tenir lloc dins del grup de CiU fa aproxima-dament un any, quan el Sr. Joan Camats va sersubstituït per la Sra. Anna Baella.

Artesa pressuposta 2.663.395 eurosL’Ajuntament d’Artesa va pressupostar per al’any 2002 un total de 2.663.394,62 euros(443.151.577 ptes.). Dins aquest, hi ha inclosala partida corresponent al Patronat de RàdioArtesa que ascendeix a 5.409,11 euros. Aquestés el pressupost ordinari més alt de tota la histò-ria del municipi d’Artesa i ha augmentat respec-te a l’exercici anterior en prop d’un 70% (el 2001hi havia un pressupost de 262,5 milions de ptes.).El pressupost va ser aprovat el dia 11 de generen el decurs d’un ple ordinari, amb el vots a fa-vor d’ERC, PSC i PP i amb l’abstenció de CiU.Respecte als projectes previstos per al presentany, es contempla l’enderroc de l’antiga Caser-na per construir-hi en anys posteriors un CasalCultural. També es preveu: la finalització de lesobres del polígon industrial “El Pla” (la vendade les parcel·les suposarà un fort ingrés econò-mic per a l’Ajuntament, que servirà per liquidarel crèdit demanat per a tal efecte); la urbanitzacióde diversos carrers i la millora de l’enllumentatd’altres vials; un nou pati a “Els Planells”; laconstrucció d’una pista poliesportiva a Alentorn,la pavimentació de carrers a Baldomar i Seró il’acabament del dipòsit d’aigua de Tudela. D’al-tra banda, també està prevista la construcció dela planta depuradora d’aigües, a càrrec de l’Agèn-cia Catalana de l’Aigua, i la Diputació de Lleidaestà estudiant la viabilitat de construir un nou ponta Vernet, més ample, deixant l’actual per al pasdels vianants.

11

la P

alan

ca

Desembre congelatquest desembre passatha fet honor a la nada-

la El desembre congelatcom feia anys que no es re-cordava. Primer va ser lanevada dels dies 14 i 15,amb uns 20 centímetres deneu (que tampoc és tant);però les glaçades dels diesposteriors van deixaraquesta neu gairebé intac-ta durant uns quinze dies.Fins al dia 31 no va comen-çar a desglaçar del tot, grà-cies també a la pluja. Els canelobresde gel, que ja no recordàvem, vantornar a fer acte de presència als teu-lats de les cases. Des del punt de vista estrictamentmeteorològic, cal destacar que la tem-peratura mitjana del mes de desembrea Artesa s’ha situat en -1°. En canvi aVilanova de Meià ha estar dos graus su-perior (1º). I és que el fred es va con-centrar a les fondalades. Sobretot entreel 20 i el 28 de desembre, ambdós diesinclosos, en què la temperatura a Artesano va pujar mai de 0°. La temperaturamitjana d’aquests dies va ser de -7,5°!

Durant tres dies seguits, el 24, 25 i 26,les mínimes van ser de -15°. En canvi,a Vilanova les mínimes més baixes vanoscil·lar entre els 8 i els 10 graus sotazero (que Déu n’hi do!). Els efectes d’aquestes glaçades hanestat importants a tota la comarca (coma bona part de Catalunya); però, en ge-neral, menys greus del que es podia té-mer. Això sí, a moltes granges se’ls vagelar l’aigua i els primers dies de la ne-vada van tenir dificultats amb el sub-ministrament de pinso; en molts carrerses van gelar les conduccions de l’aiguai els Bombers Voluntaris d’Artesa van

realitzar nombroses sortidesper facilitar-ne a les cases;en alguns pobles es van re-bentar comptadors d’aigua(a Artesa també doshidrants); en habitatges desegona residència s’han tro-bat amb problemes amb lescalefaccions... i així podrí-em continuar amb un llargetcètera. Pel que fa a Artesa, caldestacar l’actuació força rà-pida i eficient de l’Ajunta-

ment que, entre dissabte i diumengedesprés de la nevada, va deixar gairebétots els carrers practicables (no va seraixí en altres poblacions de més enver-gadura!). També l’actuació de la ciuta-dania, en general, va contribuir a quemoltes voreres estiguessin transitables,amb les excepcions de patis i corralssense edificar. Tenim constància, però, quees va produir alguna lesió per caiguda. En definitiva, que el primer hivern com-plet del tercer mil·lenni ha començat fort.

Text: Ramon Giribet i BonetaFotos: J. Porta, S. Valls i R. Giribet

AA

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

13

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Els efectes de la nevada a Cubellsa nevada del passat divendres dia21 de desembre de 2001 va dei-

xar força empremta a tots els muni-cipis catalans on aquesta va afectar,però des d’aquí volem resumir ara,unes setmanes després, els primersefectes i conseqüències que aquestava tenir sobre la vila de Cubells, i mésendavant ja amb més dades sobreconreus, pèrdues exactes, etcétera, elsinformarem oportunament. Primer de tot cal dir que l’endemà ma-teix de la gran nevada, els vilatans i vilata-nes de Cubells van sortir al carrer i de se-guida es van posar a la feina, uns amb trac-tors, altres amb pales i amb l’esforç col·lec-tiu es va aconseguir que el diumenge ma-teix, dos dies després, ja es pogués transitarpels carrers més importants. El dilluns es va començar a escam-par potassa i sal als sectors més gelatsi, de manera particular, davant les ca-ses, per tal de sortir sense perill. L’endemà van arribar al poble 29.000

quilograms de sal a fi i efecte d’acabard’eliminar el gel tant a Cubells com ala Torre de Fluvià. Per a tal fi es van ferservir tres Vicons per esbarriar la salen ambdós municipis. Tot això va permetre que, en un tempsgairebé de récord, tothom pogués circu-lar, i a més també va permetre la cele-bració dels típics actes nadalencs al po-ble, com van ser la Solemne Missa delGall, la posterior cantada de la Coral Flordel Cim de Cubells juntament amb elressopó ofert als assistents basat en cavai torrons. El dia 5 de gener també es vapoder celebrar la ja tradicional Cavalca-da de la Nit de Reis on els més petits vanser els protagonistes com cada any. Tot i que la neu i el gel van ser eli-minats ràpidament, va sorgir un greuproblema a la vila. Moltes boques d’ai-gua es van gelar i es van rebentar mol-tes canonades de particulars, a part demoltes cases de gent de Barcelona quees van quedar sense aigua doncs tenienles canonades gelades pel desús i lesbaixes temperatures, tot i el gran esforç

fet pels operaris de la companyia res-ponsable de l’aigua a Cubells. Tot aixòsuposarà una gran despesa econòmicatant de l’Ajuntament, que haurà de can-viar més de 200 comptadors d’aigua, comdels particulars, que hauran d’arreglar ocanviar moltes canonades a casa seva. Finalment, des d’aquestes línies,l’Ajuntament de Cubells agraeix als vi-latans/es de Cubells i la Torre de Fluviàl’esforç realitzat a favor del poble, aju-dant a retirar la neu i el gel per tal depoder transitar amb tota normalitat. Tam-bé a través d’aquest mitjà vol felicitar LaPalanca, els seus col·laboradors i lectors;molta sort en aquest any que ara comença.

Martí Regué

LJaume Regué

14

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Bàsquet: CENG Trèbol ArtesaEl CENG revifa després d’un mal inici

El CENG-Trèbol va ascendir aquesta temporada a la 2a Ca-talana, una categoria on tots els equips són de Barcelona ion només n’hi ha dos de Lleida, el CENG d’Artesa i el Sícorisde Lleida. Aquesta és la màxima categoria mai assolida pelclub de casa nostra. Al principi, l’adaptació va ser difícil iels nois entrenats per Sisco Sol i Pere Solans van perdre elsseus primers sis partits disputats. Posteriorment, n’han jugatdeu més, dels quals n’han aconseguit guanyar sis. Semblaque després d’un inici difícil, ara ja han agafat la mesura a lacategoria.

ClassificacióNavàs 29Caldes 28S. Andreu 28Súria 27Ripollet 25Singuerlín 25Horitzonatal 24Santpedor 24El Masnou 23Círcol 22CENG 22Escola Pia 21Sentmenat 20Sícoris 19Badaloní 18Tiana 17

Resultats de la primera volta de la temporada 2001-2002

Horitzontal Manresa, 73 – CENG Artesa, 61CENG Artesa, 72 –Escola Pia Sabadell, 80CENG Artesa, 79– Sant Andreu de Natzaret, 82Santpedor, 81– CENG Artesa, 59CENG Artesa, 63 – Sentmenat, 72Singuerlín Sta. Coloma, 76 – CENG Artesa, 53CENG Artesa, 69 – Súria, 64Círcol Badalona, 73 – CENG Artesa, 41CENG Artesa, 71 – Ripollet, 81Sícoris, 68 – CENG Artesa, 83Navàs, 88 – CENG Artesa 62CENG Artesa, 91 – Badaloní, 81CENG Artesa, 75 – El Masnou, 65Caldes de Montbui, 81 – CENG Artesa, 67CENG Artesa, 74 – Tiana, 50CENG Artesa, 77 – Horitzontal Manresa, 61

CENG Trèbol Artesa: 6 partitsguanyats i 10 de perduts. 1099punts a favor i 1174 en contra.Anotadors: Eduard Planes 229punts (27 triples encistellats),Marc Galceran 211 (10 triples),Gerard Cases 178 (4 triples),Marc Vilanova 157 (16 triples),Joel Galceran 94, Enric Ros 48,Miquel Regué 45 (8 triples),Jordi Regué 45, Xavi Serra 36(5 triples), David Saura 26 (1triple), Francesc Bernaus 16.

Text i fotos: MRG

15

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Futbol: CE Artesa de SegreBon inici d’any del CE ArtesaL’Artesa juga enguany a la PrimeraRegional, on es manté a mitja taula.L’equip està format pels següents ho-mes, a dalt d’esquerra a dreta: JordiAumedes, Òscar Coma, ÀngelAymerich, Narcís Besós, Juan AntonioPérez, Xavi Riera, Sergi Beltran. Almig: Guillermo, Dídac Font, JordiUrgell (entrenador), Fernando Galceran(president), Miquel Pons, CarlesGalceran, Antonio Español (masatgista).A baix: Ventura Samarra, DavidGalceran, Dani Leal, Francesc Albagés,David Sugrañes, David Llardent, XaviSolsona i Daniel Leal (delegat). A continuació us oferim els resumsdels partits de les darreres jornades: Jornada 12 (ajornada per les neva-des). 06/01/02. L’Artesa guanya a la Po-bla en un bon partit de futbol per partdels dos equips.La Pobla de Segur: Toni, Figuera,Franch, Fité (Castells), Vilanova, Oller(Puchi), Francis, Javi, Plancheria,Eugeni (Peroy) i Segú (Castiella).Artesa de Segre: Riera, Coma, Dani,Pons, Aumedes, David (Carles), Àlex,Sugranyes, Sergi, Dídac (Guillermo) iAlbaigés.Gols: 0-1 Sugranyes (min. 10), 1-1Segú (min.15), 1-2 Albaigés (min.80)i 1-3 Sugranyes (min. 87).La Pobla de Segur. L’Artesa es va emportarel triomf del camp de la Pobla de Segur, enun partit en què els visitants van saberpressionar i van sortir molt bé a la contraper guanyar per 1-3. Jornada 16. 13/01/02. L’Artesasentencia en la primera part a unfluix EFAC Almacelles.Artesa de Segre: Riera (Samarra),Coma, Leal, Aumedes (Joan Antoni),Aymerich, David, Solsona, Sergi(Guillermo), Carles, Dídac Albaigés(Narcís).EFAC Almacelles: Quella, ferrer,Esteban, Tarragó, Burón, Uriach, Pablo(Velasco), Buil, Laguna, Díaz i Dani.Gols: 1-0 Carles (min. 16), 2-0 Dídac(min. 28), 3-0 Albaigés (min. 40), 4-0Carles (min.48)Artesa de Segre. L’Artesa va golejarsense pietat a L’EFAC en el primer

temps en un partit que va estar marcatper la gran actuació del porter visitant. Jordana 17. 20/01/02. Treballat tri-omf del líder, la Seu, davant unArtesa que va agradar.La Seu d’Urgell: Serrano, Porta (Raya),Guillamó, Guiu, Teva, Toni (Manolo),Fèlix, Buixó,Genís (Aulesa), Martín i Juli SánchezArtesa de Segre: Riera, Aumedes(Besós), Leal, (Pons),Coma, Pèrez,David, Sergi (Guillermo),Carles, Dídac, Albaiges i Xavi(Sugranyes).Gols: 1-0 Genís (min.10), 2-0 Toni(min.45) i Toni (min. 65)La Seu d’Urgell: la Seu va vèncer a unArtesa que va donar molta guerra. Eltriomf dels líders va ser molt treballat,ja que el rival va demostrar que la mí-nima distracció podia ser fatal. Jordana 18. 25/01/ 02. La segonapart va ser decisiva.Benavent: Miquel, Marc, Pere, Fermín,Xavi, Sergi (Gilart), Puli, Parici (Isma),Hernàndez, Andreu i Pompido(Pompido II).Artesa de Segre: Riera, Aumedes, Leal,Coma, Aymerich, David, Sugranyes(Guillermo), Juan antoni, Carles(Albaigés), Dídac i Sergi (Solsona)Gols: 0-1 Dídac (min. 60), 1-1 Fermín

(min. 63), 2-1 Pompid II (min 83).Benavent de Segrià: El Benavent vaaconseguir una ajustada victòria davantd’un Artesa de Segre que es va deixarescapar el triomf. Una errada del por-ter Riera i una contra de Pompido IIvan sentenciar el conjunt artesenc.

Classificació (jornada 18)Equip Punts1. La Seu d´Urgell 432. La Pobla de Segur 393. Juneda 384. Mollerussa 315. Benavent 296. Castellsserà 297. Cervera 288. Torrefarrera 269. Artesa de Segre 2510.Cervià 2511.Ivars d´Urgell 2212.Borges Blanques 2013.EFAC 1914.Sant Martí 1915.Bordeta 1716.Poal 1617.Gimenells 718.Pardinyes 3Artesa: 7 guanyats, 4 empatats, 6 perduts.32 gols a favor i 25 en contra.

Text: David Galceran Foto: MLP

16

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Artesa amb la Marató de TV3l diumenge dia 16 de desembrede 2001, des del Gimnàs Altis de

la nostra localitat, i amb la col·la-boració de l’Ajuntament, es va orga-nitzar el 2n Festival d’aeròbic en so-lidaritat amb la Fundació la Maratóde TV3. Tot i les inclemències del temps(doncs era quan havia nevat), el localde la Dàlia Blanca estava a rebossar depúblic. Es va començar el festival ambunes paraules del nostre batlle, el Sr.Jaume Campabadal, seguit d’unes imat-ges en vídeo. A continuació, la metges-sa Montse Coma havia de fer una ex-plicació sobre la malaltia de la SIDA,però no ho va poder fer per estar en unurgència al CAP). Com ja sabeu, ladonació econòmica d’aquest any ana-va destinada a aquesta malaltia. I va començar el festival, presentatmagnificament pels professionals i en-cantadors Josep Miró (el Macià d’Alòs)i la Jordina Fontanet. La primera cançó que es vacoreografiar va ser POKÉMON, essentmolt aplaudida i animada des del pú-blic. El grup del Gim-Or, les més vete-ranes del gimnàs també hi van volerparticipar amb la cançó AMOR A LAMEXICANA i ENTRE EL MAR IUNA ESTRELLA. El públic va que-dar admirat de la seva decisió i del béque ho van fer. Un 10 per elles! Tot seguit, la cançó PROHIBIDAtambé es va coreografiar. Els més pe-tits del gimnàs, des de 3 a 7 anys, ambgimnàstica rítmica i la música deMAGIC DISNEY. Amb la coreografia funky de RIGHTNOW, les noies de 10 i 11 anys ens van

sorprendre amb el seu ritme. Les mitjanes, de 7 a 9 anys, tambéamb gimnàstica rítmica, van demostrarla seva disciplina i la seva flexibilitatal compàs de MAGIC DISNEY. Ja les més grans, de 14 i 15 anys,ens van fer gaudir amb l’estil funkycoreografiant DESTINY’S CHILD. Els petits de 3 anys ens van divertirfent aeròbic al ritme del BAILE DELGORILA. Per la seva banda, els adults van en-cisar el públic amb la coreografia de lacançó ETERNAL FLAME, amb lesespelmes, els vestits blancs... Tot juntva emocionar més d’un. Es va fer una mitja part durant la quales van sortejar cinc lots de bosses i robad’esport, així com vals per als serveisd’estètica Altis. Felicitats als agraciats. El festival va continuar amb gimnàs-tica rítmica i la música del CIRCUSSOLEY. Aquestes noies ho van brodar,fent uns exercicis excel·lents i precisos. Amb steps, les noies ens van tornara delectar amb la coreografia SHOW

ME THE WAY. Fent aeròbic esva coreografiarLOCOMOTION. Iho van fer d’allòmés bé. I a continuació,una de salsa! Quinritme que van por-tar al compàs deAY, MAMÁ! Els més petits,una nadala coreo-

grafiada en steps. Ells són capaçosd’aprendre-s’ho tot. FUM, FUM,FUM!!! Una barreja de funky i hip-hop, qui-na manera de moure el cos amb IRRE-SISTIBLE. Per acabar, tots junt I WANT YOURLOVE I WHOLE AGAIN amb els méspetits i els més grans. Dalt de l’escena-ri hi havia unes 65 persones ballant jun-tes. I si tots estaven així de ben pentinatsva ser obra de l’Eva de la perruquerial’Spill que va col·laborar desinteressa-dament. Pel que fa al maquillatge, cosade la Raquel del Centre d’Estètica Altis. La finalitat va ser gaudir per partnostra, fer gaudir al públic i recollir di-ners per a la fundació Marató de TV3.I vam aconseguir les tres coses! A l’en-trar hi havia una urna amb unes noiesque donaven les oportunes explicaci-ons i cadascú va anar dipositant dintreun sobre amb l’aportació econòmica. Es van recollir i enviar 378.000 ptes.gràcies a la col·laboració de tothom.Dels que van actuar, de les que van “fer”el bar, del públic, de la venda dels nú-meros del sorteig, de l’Ajuntament, laDàlia Blanca, l’Emissora Municipal deRàdio, d’Isance, del Departament deBenestar Social, dels monitors del gim-nàs... Gràcies a tots. I us esperem en la pròxima. El diu-menge 28 d’abril al pavelló poliesportiude la nostra ciutat, per gaudir tots juntsd’un festival d’aeròbic. Fent esport ensho podem passar d’allò més bé!

Mercè Nogués

E

17

la P

alan

ca

Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7

Rèquiem per una mort anunciadan dels esports predilectes delsartesencs i artesenques consis-

teix en despotricar i criticar de for-ma destructiva envers qualsevolmena d’acte o activitat que es duu aterme en la nostra ciutat. L’expres-sió més fàcil es la típica i tòpica “aArtesa mai es fa res”, seguida de laperenne “Artesa és unaciutat morta”. Reconei-xent que jo formo partactiva d’aquesta menad’elit d’esportistes, caldir que dins el seu si esprodueixen notables di-ferències. Si partim de la baseque, des dels organismesi institucions públiquespertinents, els actes de tipus lúdic i cul-tural es limiten als habituals de cada any(Matança, Fira de Sant Bartomeu, Fes-ta Major, etc), trobem aviat certa raó al’hora d’afirmar l’anteriorment exposat;però quan ens endinsem dins la tasca iel munt d’iniciatives que porten a ter-me les més de 30 associacions existentsa la nostra ciutat i dedicades a intentardivulgar la cultura, l’esport, l’oci... desd’un punt de vista altruista (en la ma-jor part dels casos) i desinteressada-ment, la cosa canvia. És llavors quanfalla la resposta per part de la ciutada-nia d’Artesa. Queixar-se és fàcil, peròprocurar mantenir el que ja tenim i hemassolit en el decurs dels anys, resultaquasi bé una tasca titànica, que s’abo-ca al fracàs quan els artesencs iartesenques li donen l’esquena i es limi-ten a explaiar-se en el sofà de casa co-mentant la dita “Artesa, ciutat morta”. Ara fa cinc anys, un grup d’amicscinèfils d’Artesa, amb motiu de la com-memoració del centenari del cinema,ens vam decidir a crear un grup ano-menat Ànimes cinèfiles com una sec-ció de la Dàlia Blanca. L’objectiu erarecuperar el gust pel cinema en panta-lla gran a la nostra vila, ja que trobà-vem i trobem lamentable que una ciu-tat que en els seus temps havia gauditde tres cinemes funcionant al mateixtemps, competint per veure qui porta-va les millors estrenes a nivell provin-

cial i fins i tot nacional, hores d’ara estrobi mancada d’una oferta cinemato-gràfica de la qual gaudeixen la pràcticamajoria de pobles i ciutats del mateixnivell d’habitants. Encoratjats per la resposta de les pri-meres projeccions, decidírem continu-ar amb aquestes dos cops al mes de for-

ma ininterrompuda fins almoment en què el ja velllocal de la Dàlia va reque-rir serioses reformes en laseva infraestructura. Men-trestant s’havia procedit adotar la sala de seients ade-quats, calefacció suficienti tecnologia més modernaper tal d’oferir millor qua-litat d’imatge i so al públic

assistent: Les projeccions van retornarun cop efectuades les obres oportunes,encara que d’una forma més esporàdi-ca al notar un descens de públic. Així anirien desfilant per la pantallamés de 60 pel·lícules. Títols com Lanaranja mecánica, El gran dictador,Gilda, Laura, Seven, El dia de labestia, Sospechosos habituales, Tesis,La lista de Schindler, Pulp fiction,Gladiator... i un llarg etcètera anirienomplint les pantalles d’imatges i els se-ients d’un públic més o menys fidel queacudia a les projeccions per a sortir dela rutina de la inactivitat habitual quees respira a la nostra ciutat. Durant els passats mesos de novem-bre i desembre, es va programar un ci-cle de cinema de terror especialmentdirigit al jovent (bona part dels qualses queixen de que mai saben on anaren el poble, ja que no tenen res per apassar l’estona i diver-tir-se). Es tractavad’una selecció de vàri-es de les millors cintesdins la història del ter-ror cinematogràfic. Tí-tols com La paradade los monstruos,Posesión infernal,Nosferatu, La matanzade Texas, Zombie,Holocausto caníbal,Te r r o r í f i c a m e n t e

muertos i Braindead van conformar laprogramació. No cal dir que la respos-ta del públic va ser “entusiasta”: el pri-mer dia, cap espectador; el segon, qua-tre; el tercer es va suspendre, i el darrerdia es va donar la xifra rècord de setpersones. En definitiva, tot un èxit. Posteriorment es va programar un ci-cle com a activitat de Nadal, comaquests darrers anys. El dia de la pro-jecció de La comunidad hi van assistir13 persones. Vaig decidir suspendre lesdues projeccions següents per diferentsmotius, constatada també l’absència depúblic per a visionar les cintes. I enca-ra hi ha gent que pregunta “Com es queno es passen pel·lícules?” Incompren-sible, però cert. Analitzat tot això, i com ja he fet sa-ber al públic assistent en les darreresprojeccions, tret d’alguna col.laboracióesporàdica amb l’associació de donesArtesenques Actives, les projeccions ci-nematogràfiques a la Dàlia Blanca (al-menys per part meva) finalitzaran en elmoment que es projecti un dels clàs-sics indiscutibles del cinema. És un filmdirigit per un dels meus directors pre-dilectes, un tal Orson Welles, que deuser un desconegut per a les noves for-nades d’espectadors, més interessats endevorar crispetes, respondre al mòbil,incordiar al veí de la vora, aixecar-secada dos per tres i, en definitiva, tocarels collons al cinèfil de pro, en lloc degaudir del Setè Art en el el seu estatpur i en una sala de cinema amb panta-lla gran. El títol és Sed de mal i serviràcom a colofó a una aventura que va co-mençar amb molta força i empenta,però que s’ha anat acabant més ràpid

del que semblava per lafalta d’acceptació d’unpúblic que anés a la salaa gaudir de l’espectacle. És clar que, quan esdeixin de fer aquestesprojeccions, Artesa con-tinuarà sent una ciutatmorta on mai es fa res.

Miquel Mota

U

19

la P

alan

ca

NadalNadalNadalNadalNadal

Artesa viu el Nadales passades festes nadalenqueshan vingut marcades, almenys

fins les vigílies de Cap d’Any, per laduresa de la climatologia. Ara par-larem, però, d’algunes de les activi-tats que s’han dut a terme a Artesa. En primer lloc, cal dir que l’Ajuntamentens va sorprendre gratament amb la posadaen marxa de la il·luminació nadalenca, a mésa més renovada, abans de les festes de laConstitució i la Puríssima. Pel que fa a les activitats d’aquestesfestes, sobresurt amb llum pròpia el tra-dicional Concert de Nadal, que va serprecedit el diumenge anterior per uninteressant Concert de Jazz. Respectea les activitats infantils, destacarem elParc de Nadal, que va oferir durant dosdies unes activitats força interessants.Per altra banda, cal considerar la festade la nit de Cap d’Any a la Dàlia Blan-ca com un fet ja consolidat, si tenim encompte la participació de la gran majo-

ria del nostre jovent (i notant jovent). Les festes vanacabar amb la tradicional Ca-valcada de Reis, en què elsorganitzadors van prepararuna carrossa digna de SesMajestats. En aquest ràpid repàs,podríem incloure-hi bas-tants actes més. No obs-tant, i només per qüestiód’espai, acabarem parlantnomés de dues coses. Peruna, banda dels premis del46è Concurs de Pessebres. En els pes-sebres artístics: 1r per a Francesc Es-trada i Coma; 2n per a Josep Solans iVila. Dels pessebres casolans: 1r per aFrancesc Vidal i Espinosa; 2n per alsEscolans de la Parròquia. I finalment,cal fer menció de la campanya de reco-llida de joguines de Creu Roja d’Artesade Segre i Comarca, sota el lema Re-

gala un món millor. Els responsablesd’aquesta entitat ens ha informat del’èxit d’aquest any, en què el voluntariatde Creu Roja va classificar i empaque-tar unes 200 joguines (donades tant perparticulars com per comerços). I ara... A gaudir del Carnaval!

Ramon Giribet i Boneta

L

El passat 29 de desembre, redactors icol·laboradors de La Palanca vam celebrar unsopar, on vam intercanviar idees i opinions sobrela nostra publicació. L’àpat es va realitzar al Res-taurant Cal Forcaire d’Artesa, on la direcció ensva sorprendre amb un pastís que reproduïa la por-tada del 20è aniversari de La Palanca. D’altrabanda, membres de la Redacció assistirem el 25de gener a l’entrega dels Premis de laComunicació Local de la Diputació de Barcelo-na, celebrada a Cornellà. Varen ser distingides larevista d’Olot, el diari Regió 7, Barcelona TV iRàdio Constantí, entre d’altres.

Sopar de Nadal de La Palanca

20

la P

alan

ca

In MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn Memoriam

A la memòria de Pepito Fons i ArmengolPer a tu, padrí

Tancava el ulls i recordavaels mals moments que vaig passar;prop la cala jo estavasentint les ones repicar

Era nit de lluna plenai les gavines sentia xiular,caminava i escoltavael dolç silenci de la mar.

Amb la brisa m’arribavauna dolça melodia;era l’avi que em cridavaamb una veu suau i tranquil·la.

A cau d’orella m’explicavauna vida més enllà,on la pau hi governavai l’odi se n’anava.

Obro els ulls i tot sembla enfonsar-se,el meu cor ja és més dur;te n’has anat per sempreen un lloc trist i segur.

MFA (10 anys)Els teus néts que t’estimen i mai t’obli-daran.

Carta al Joan. Algú va cantar per tuVa ser la nit del dia de Nadal. Una nitmàgica en què diuen que de vegadespassen coses extraordinàries. Va ser unNadal blanc, gairebé com a la cançó.Els carrers nevats, canelobres de gel alsteulats de les cases, poca gent i pocscotxes circulant... Fred al defora i moltde caliu als cors de la gent, que espera-va amb delit escoltar el concert. Canta-ven l’Orfeó Artesenc i els plançons defuturs cantaires de la Coral infantil“Brots d’il·lusió” i de l’Escola Munici-pal de Música. Com tu recordes, el Concert de Nadalés la festa gran dels aficionats a la mú-sica i dels cantaires. És una mena deFesta Major pels teus companys i com-panyes. És la raó de ser dels llargsassaigs d’hivern. Per això, de ben se-gur que tu, des de dalt, vas prendre curade preparar l’ambient. Deu dies abansvas netejar els encenalls del taller delcel i vas enviar-nos una nevadeta. Finsi tot, quan plovia, els trons sonaven mésafinats. De ben segur que durant aquest

temps ja has organitzat algun grup coral. Tot va anar més o menys com sem-pre; potser amb una mica més d’emo-ció continguda per la teva absència, perla teva presència. Realment passàvemi repassàvem els tenors i no t’hi trobà-vem; gairebé no ho podíem creure. Tro-bàvem a faltar entre ells la teva veu i lateva mitja rialla. Tant que t’havia agra-dat sempre anar per les altures! Tant al’hora de cantar com quan anaves d’ex-cursió per les muntanyes, l’altra dèriateva. Sempre t’havia agradat veure elmón des del lloc més alt. Aquella nit va ser una nit molt espe-cial. Hi havia tots els teus companys icompanyes de l’Orfeó, els amics de tan-tes nits i noves generacions de cantai-res, fins i tot gent menuda que no haviacantat mai. La vetllada anava per tu. Hiérem tots. Recordes que el Nadal apro-pa la gent? Doncs bé, en aquell concerthi havia moments en què les veus dedalt i la gent de baix semblaven una solacosa. Hi va influir l’entusiasme del di-

rector dels teus amics i les mansespecialment màgiques de la directorade la gent menuda. Semblava que lesnotes sortien d’aquelles mans. El finalva ser emocionant, quan tots van can-tar per tu i el teu fill va sortir a cantaramb l’Orfeó allò de Som al dia deNadal. Era el teu relleu. Bé, Joan. Fins sempre. I no t’obli-dis, durant les llargues nits d’estiu, dedonar la teva llum a algun estel, comaquells que t’agradava veure des de lateva terrassa. Llavors sabrem que ensestàs enviant llum des de dalt de tot.Adéu.

Un amic

La família FONS-CAPELLVol agrair de tot cor les mostres de condol rebudes perpart de tots el veïns i veïnes d’Artesa de Segre i de lesamistats de la família.

La família ABELLÓ i MASÓDavant la impossibilitat de fer-ho personalment, donemmolt sincerament les gràcies a totes les persones que hansentit la mort del nostre espòs i pare Ramon Abelló i Roig.

Ell qui sap on és,ell qui sap on para,el vam perdre i mai méshem tornat a trobar-lo.Però sovint en fer-se foscde ben lluny arriba una cançó,belles notes, bells acords,belles paraules d’amor.

21

la P

alan

ca

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

Campanya de civisme a BalaguerEn el decurs del present any, l’Ajuntament de Balaguer pre-tén impulsar un pla de civisme per assolir en el futur unaciutat més neta i habitable, procurant millorar les comunica-cions per carretera (intentant d’aconseguir que la C-13 pu-gui arribar a ser una autovia i que l’Eix Transversal enllacidirectament amb Balaguer) i ferrocarril: Per altra banda, esvol dotar la ciutat de més sòl industrial a preu assequiblecom a reclam per a l’ubicació de noves empreses o amplia-cions de les ja existents. Així mateix, l’alcalde de Balaguer,Sr. Miquel Aguilà, reclama una major autonomia en la presade decisions dels ajuntaments.

Presentacions de nous llibresEl passat 28 de desembre va tenir lloc a Balaguer la presen-tació del nou llibre de l’autor balaguerí Francesc Puigpelat,titulat La màquina de les ànimes. L’acte va comptar tambéamb la participació de l’escriptor Francesc Macià. En el de-curs de les festes de Nadal va tenir lloc també la presentacióa Balaguer de l’obra publicada per Pagès Editors La memò-ria de les flames, de l’escriptor segarrenc Josep Coma.

Festa de la cigonya a VallfogonaL’associació de la Bassa Roja, juntament amb l’associaciód’immigrants de Mali, van dur a terme durant la setmanaecològica de Vallfogona la festa de la cigonya, durant la qualvan tenir lloc l’instal·lació de varis nius per a cigonyes, de-gustacions gastronòmiques i projeccions videogràfiques en-vers el col·lectiu d’immigrants de Mali. Cal dir també quel’associació ecologista Bassa Roja ha demanat a la CHE(Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) que restauri la riberadel Segre aprofitant les obres de restauració de la canalitza-ció del riu Segre al seu pas per Balaguer.

Aparcaments al PortaletDurant la primera quinzena de gener, l’Ajuntament deBalaguer ha iniciat les obres d’arranjament de la zona d’apar-

caments del Portalet, procedint a la seva pavimentació. Elpàrquing continuarà sent gratuït i posteriorment es portarana terme obres de millora a la zona paral·lela al riu Segreconeguda com la Miranda.

La Noguera, zona catastròficaEl Consell Comarcal de la Noguera té previst presentar, da-vant la Subdelegació del Govern de l’Estat, la sol·licitud dezona catastròfica a conseqüència dels danys produïts per lesnevades del passat mes de desembre. S’espera que tots elsmunicipis de la Noguera afectats s’adhereixin a la proposta.

Mont-rebei pot ser patrimoni mundialEl congost de Mont-rebei, entre el Montsec d’Ares i elMontsec de l’Estall, podria ser declarat patrimoni naturalmundial per la UNESCO si prospera la iniciativa del Con-sorci del Montsec en tal sentit. El President de la Diputacióde Lleida, Sr. Josep Pont, i el Delegat del Govern de la Ge-neralitat a Lleida, Sr. Estanis Felip, van desplaçar-se aBrussel·les i a Ginebra per iniciar gestions al respecte. Peraltra banda, el Consorci del Montsec ha aprovat un pressu-post de més de 2 milions d’euros per al 2002. Entre els pro-jectes per a aquest any, cal destacar l’elaboració d’un PlaEstratègic i les obres corresponents al Centre d’Observaciói de l’Observatori Astronòmic, així com les de la Col·legiatade Sant Pere d’Àger.

Premiats dos olis de la NogueraDurant la V Fira de l’Oli Verge Extra celebrada a les BorgesBlanques els dies 19 i 20 de gener, dos molins privats de lanostra comarca van rebre conjuntament el primer premi delconcurs d’oli. Es tracta del molí Magrí d’Algerri i el deGabriel Alsina de Castelló de Farfanya, que van veure reco-neguda la qualitat dels seus olis amb aquest guardó. El juratdel concurs va ser l’únic oficial del nostre país pel que fa al’oli, el Panell de Tast de Catalunya.

El Suprem declara il·legal un restaurant deCamarasaEl passat 13 de desembre, el Tribunal Suprem va dictar unasentència segons la qual s’anul·la la llicència d’un restau-rant de Camarasa, construït prop del riu i al costat d’un in-dret qualificat d’interès natural. L’associació ecologistaIpcena, que fa temps que segueix el tema, exigeix l’ender-roc immediat d’aquest edifici per considerar que produeixun impacte important a la zona.

23

la P

alan

ca

Notícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la Biblioteca

Setmana del llibre Infantil i Juvenil a les terres de Ponenta és el segon anyque la Biblioteca

Joan Maluquer iViladot celebra la Set-mana del llibre Infan-til i Juvenil a les ter-res de Ponent. En-guany té lloc entre no-vembre i juliol a dife-rents biblioteuqes detot Catalunya, i aArtesa n’hem pogutgaudir entre el 3 i el17 de desembre. En aquesta segonaedició, l’activitat secentra en l’exposiciómonogràfica Mira i valora. Què hi haen un llibre?; un treball que, a efectesde títol, ens retorna la memòria a l’ex-posició Mira i compara de l’any pas-sat. En aquesta ocasió, però, se’ns con-vida a acostar-nos als diversos elementsque configuren un llibre com a instru-ment de transmissió cultural, des de lestipografies i els formats a la considera-ció de diversos gèneres literaris, pas-sant, per exemple, per la valoració delselements “temps i espai” de les obres,o el tractament dels seus principis i fi-nals. La Setmana del llibre Infantil i Ju-venil a les terres de Ponent es comple-ta amb l’exposició dels llibres selecci-onats en la convocatòria del 6è Premide literatura protagonista jove. Aquestpremi, convocat pel CCLIJ (ConsellCatalà del Llibre per Infants i Joves)amb la col·laboració de l’ACALJ (As-

Alguns plafons de l’exposició Mira i valora

Mostra de llibres seleccionats pels joves lectors En Pep Molist va mantenir viva l’atenció dels nois i noies

sociació Catalanad’Amics del Llibre In-fantil i Juvenil), té elpropòsit d’estimular lalectura d’imaginacióentre els nois i noies. Elseu objectiu és aconse-guir que, de forma vo-luntària, el major nom-bre de joves llegeixinels vuit llibres finalis-tes i, constituint-se coma Jurat dins de cadacentre o biblioteca,anomenin aquell queconsiderin millor. Desde la Biblioteca Públi-

ca i l’Institut d’Ensenyament Secunda-ri es facilita i proporciona la seva par-ticipació. Durant aquesta Setmana tots els es-colars d’Artesa, des de 1r de Primàriafins a 2n d’ESO, van visitar l’exposi-ció. Una de les activitats realitzades vaser “La Bibliotecària, Harry Potter i al-tres...”, duta a terme per Pep Molist, bi-bliotecari, escriptor de contes i comen-tarista de literatura infantil i juvenil. EnPep va explicar alguns contes a l’alum-nat de Cicle Superior, entre ells: El Se-grest de la Bibliotecària, Adormits, Elsveïns de dalt... Finalment, els va reco-manar diferents lectures, engrescant-losa descobrir el plaer de llegir. Esperem que l’any que bé puguemtornar a gaudir d’aquesta Setmana quetan bona acollida ha tingut entre el pú-blic infantil i juvenil.

Josefina París

J

24

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

Adéu pesseta. Benvingut euro!El dia 1 de gener de 2002 serà la data recordada per tots els artesencs i comarcans, tots elscatalans i la majoria d’europeus, com el dia en què vam canviar de moneda. Aquest canviafecta a tothom sense excepció, donat que el diner és l’objecte quotidià més utilitzat per lagent. Hem preparat un article on expliquem l’arribada de l’euro des de diferents vessants.

El 19 d’octubre de 1868 elGovern d’Espanya va apro-var un decret que va instau-rar la pesseta com a unitatdel sistema monetari espa-nyol. El terme de pessetas’utilitzava des del segleXVII per designar les monedes del’època, els rals de velló. Durant el reg-nat d’Isabel II era comú utilitzar pesse-tes i mitges pessetes, o el que és el ma-teix, rals de 4 i de 2, o de 40 cèntims i 20cèntims d’escut. Quan es va aprovar eldecret que va instaurar la pesseta, aques-ta era ja una paraula popular. Les primeres monedes es van encu-nyar el 1869 i va ser la d’una pesseta laprimera que va veure la llum. Aquellany, el Govern va tancar les cases de lamoneda i va centralitzar la producció aMadrid, al que més tard s’anomenariaFàbrica Nacional de Moneda i Timbre.Posteriroment el Banc d’Espanya assu-miria l’exclusivitat d’emetre moneda. El sistema monetari inicial va esta-blir monedes de 5, 10, 20, 50 i 100 pes-setes en or; 1, 2 i 5 pessetes i 20 i 50

cèntims en plata; i 1, 2, 5 i10 cèntims en bronze.L’emissió del primer bitlletva ser el dia 1 de juliol de1874. La substitució delsmetalls preciosos per nousmetalls i aliatges, així com

la necessitat d’adequar els metalls queja s’utilitzaven en països estrangers, noes va produir fins al 1904, quan es vanencunyar les últimes monedes d’or. L’encunyació de pessetes en plata vaperdurar fins a l’any 1933 i rebien elnom de pesseta blanca. A partir de lla-vors les encunyacions es van basar enel coure, l’alumini i el níquel. La pesse-ta en plata va ser substituïda per la pes-seta groga de llautó (“pesseta rossa”)l’any 1937. Durant la GuerraCivil i en la postguer-ra, l’escassetat de me-talls va obligar a eme-tre bitllets d’1 i 5 pes-setes. També durant laGuerra Civil, moltsAjuntaments van

emetre la seva pròpia moneda, i durantla postguerra el govern franquista vaanul·lar el valor de la pesseta emesa pelsrepublicans. El 1976 va aparèixer el bitllet de cincmil pessetes i el 1980 el de dos mil. El21 de novembre de l’any 2000 es vandeixar de fabricar bitllets i el 19 de junyde 2001, monedes. L’últim sistemamonetari en monedes ha tingut 8 va-lors: monedes d’1, 5, 10, 25, 50, 100,200 i 500 pessetes. I en bitllets, 4: de1000, 2000, 5000 i 10000 pessetes. Durant aquests anys, tant el bitlletscom les monedes han estat gravats ambdiferents motius històrics i polítics enels anversos i reversos, com les caresde Franco, el rei Juan Carlos,Cervantes, Bécquer, Falla, Pérez Gal-

dós, etc. Fins el dia 1 demarç de 2002, la pes-seta encara conviuràamb l’euro, però des-prés d’aquell dia, lapesseta només queda-rà en el nostre record.

Història de la pesseta

Tots els euros

25

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

Cronologia de la Unió Europea (UE) i la Unió Monetària Europea (UME)

Cap a l’Europa dels 12 (1957-1986)1957: Creació de la Comunitat Econòmica Europea (CEE)o l’Europa dels 6 (Alemanya, Bèlgica, França, Luxemburg,Holanda i Itàlia).1970: Plan Werner, primer intent de creació d’una UnióMonetària, que fracassa en els anys posteriors per la crisidel petroli i les inestabilitats monetàries.1973: Regne Unit, Irlanda i Dinamarca ingressen a la CEE.L’Europa dels 9.1979: Creació del Sistema Monetari Europeu (SME), meca-nisme de tipus de canvi fixos amb marges de fluctuació fle-xibles.1981: Grècia ingressa a la CEE. L’Europa dels 10.1986: Espanya i Portugal ingressen a la CEE. L’Europa dels 12.

Els preparatius de la Unió Monetària (1989-1998)1989: S’aprova el Pla Delors de tres fases (1990, 1994 i 1997/1999) per tal d’establir una Unió Econòmica i Monetària icrear una moneda única el 1997 o com a molt tard el 1999.La pesseta entra al SME amb un marge ample de fluctuació(± 6%).1991: El Tractat de Maastricht estableix els criteris de conver-gència per accedir a la moneda única i fixa 1999 com a datad’inici. La CEE passa a denominar-se Unió Europea (UE).1993: Entra en vigor l’Acta Única Europea. Es fa realitat elmercat interior europeu.1994: Comença la 2a fase de la Unió Econòmica i Monetà-ria i es crea l’IME (Institut Monetari Europeu) amb seu aFrankfurt.1995: Àustria, Finlàndia i Suècia ingressen a la Unió Euro-pea. L’Europa dels 15.S’adopta el nom d’euro per a la moneda única. Es fixa elcalendari de l’euro, de 3 etapes i es confirma l’1 de gener de1999 com a data d’inici.1996: Primers dissenys de bitllets i monedes d’euro.1997: El Govern de l’Estat presenta el Pla Nacional per a laTransició a l’Euro.Suècia, Dinamarca i Regne Unit anuncien que no accedirana l’euro en la primera fase de 1999.S’aprova l’ampliació a l’Est: S’accepten com a candidats a la UE12 països del Centre i Est d’Europa. Es perfila l’Europa dels 27.1998: Creació i posada en marxa del Banc Central Europeu(BCE), amb seu a Frankfurt, i del SEBC (Sistema Europeude Bancs Centrals).Inici del nou Sistema Monetari Europeu (SME2), per alspaïsos de fora de l’euro.

L’era de l’euro (de 1999 en endavant)1999: Naixement de l’euro amb 11 països, que configurenl’àrea euro o Eurozona. El BCE fixa el tipus d’interès bàsicde l’euro en el 3,0%. Neixen els nous tipus interbancarisEonia i Euribor. Als mercats financers i a les borses, els va-lors cotitzen en euros.

2000: Dinamarca rebutja l’entrada a l’euro per referèndum.S’aproven canvis en les institucions europees, que afectenla ponderació de vots per país, la presa de decisions permajoria i la designació de comissaris.2001: Grècia s’incorpora a l’euro. L’Eurozona consta ja de12 països membres.

El calendari de l’euro01-01-1999: Naixement de l’euro com a moneda de comp-te, amb 11 països integrants.1999-2001 Coexistència de l’euro i de les monedes nacio-nals com a monedes de curs legal.Etapa de preparació i adaptació a l’euro de particulars, em-preses i administració. Etapa de familiarització en l’ús del’euro de particulars i empreses.15 de setembre de 2001: Els contractes financers passend’estar denominats en pessetes a estar-ho en euros.1 de desembre de 2001: Distribució d’euros al petit comerçi al sector d’hostaleria i restauració.1 de gener de 2002: Entrada en circulació de bitllets i mo-nedes en euros; l’ús de la pesseta queda limitat a les operaci-ons en efectiu. Les entitats de crèdit bescanvien pessetes pereuros gratuïtament.1 de juliol de 2002: Les pessetes només poden bescanviar-se a les sucursals del Banc d’Espanya, per temps il·limitat.

Països integrants de la Unió Europea: 1. Alemanya. 2. Àustria. 3.Bèlgica. 4. Espanya. 5. Finlàndia. 6. França. 7. Grècia. 8. Holanda. 9.Irlanda. 10. Itàlia. 11. Luxemburg. 12. Portugal. 13-14-15: Regne Unit-Suècia-Dinamarca, països no pertanyents a la Unió Monetària.

26

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

Valoracions respecte a la implantació de l’euro

Per tal de saber què ha suposat laimplantació de la nova moneda,l’euro, en els comerços i els habitantsde la comarca, hem realitzat unesenquestes a diversos establiments, ala Parròquia d’Artesa i a l’Ajunta-ment de Vilanova de Meià, així coma diversos conciutadants. Les pre-guntes que els hem fet són les se-güents:

1. Li ha resultat difícil el canvi demoneda? Quins problemes hi ha tro-bat?2. Quins canvis ha calgut fer en el seunegoci? Ha suposat un cost molt ele-vat?3. Quina ha estat l’actitud de la gentdurant aquests primers dies? Ens potexplicar alguna anècdota amb quès’hagi trobat?

Ramon Abad (director de “laCaixa” d’Artesa)

1. No ha resultat difícil, sí laboriós enel sentit d’haver de recomptar els dostipus de monedes i portar dos compati-bilitats. Els principals problemes hanestat de logística; el repartiment delsdiners a les oficines va ésser insufici-ent per a la gran demanda que hi vahaver.2. Els canvis més importants han estatde personal, durant aquest temps hemtingut entre nosaltres un empleat més.El caixer automàtic s’ha adequat per talde poder donar euros, els dispensadorsde l’oficina també. Informàticamenttambé hem sofert els canvis oportunsper tal d’adequar les transaccions, qua-dres d’oficina... a la nova moneda.3. Generalment positiva, amb força pa-

ciència per suportar les continuadescues que vàrem sofrir. Tots estem moltsatisfets del comportament i la bonaresposta dels clients. Una bona perso-na, delicadament anava posant mone-des de cèntim d’euro en la guardiolade “Junts a l’Àfrica”; quan li vàrem dirque en principi aquell pot està destinata les monedes de pesseta que no esvulguin canviar, ella respongué: ja noen tinc cap de pesseta, però jo tambévull col·laborar.

Isidre Clotet (ConfeccionsClotet)

1. En principi no, en poder tenir dosmoneders, un de pessetes i un altred’euros els problemes han estat mínims.2. En ser un petit negoci els canvis hansigut menors: s’han hagut d’etiquetarels preus amb les dues monedes iadaptar el pagament de les targetes decrèdit amb euros.3. L’actitud de la gent ha estat bona icomprensible. La gent dubtava els pri-mers dies si pagar amb euros o ambpessetes i alguns preguntaven el costde la prenda amb euros i pessetes percomprobar quina diferència hi podiahaver.

Felicià Espinal (Ca l’Espinal)1. El valor de la dificultat que comportael superar un obstacle donat, qualsevolque sigui, és un paràmetre subjectiu; pertant, contestar correctament aquestapregunta exigiria individualitzar laresposta per a cada un dels que aquítreballem, per brevetat no ho farem. Ensubstitució a la seva pregunta els diremque estimem que la valoració global dela dificultat que ha d’afrontar el nostre

equip de treball entra dins el marge devalors que podem anomenar “mitjanapoblacional”. En resum, igual quetothom! Si de cas, destacar que lamoneda de 20 cèntims resulta“embolicosa”, tant la pots confondreper una de 10 que per una de 50.2. El nostre és un establimenttradicional. Per guanyar-nos laconfiança del client no hem hagut derecórrer (encara) a llargs tiquets decompra informatitzats, on es detallaamb pèls i senyals els articlessubministrats i el seu valor; per tant,continuem treballant sense ordinadorsi facilitant personalment aquestesinformacions a qui les demani. O siguique no hem de renovar ni software, nibalances o caixes expenedores detiquets que són les despeses fortes quehem sentit a dir que han de fer altresestabliments. Només hem hagut decomprar un aparell euroconversor queva costar unes 2.000 pessetes (ara 12euros).3. Diversa, des de entusiasta fins ahostil, majoritàriament ressignada aconviure amb la nova moneda, de laqual algú va dir temps enrera que encorreria molta, i que gairebé noutilitzaríem bitllets. I pel que es veu,més de quatre se’l van escoltar, perquèels primers dies tothom que pagava eneuros optava per fer-ho en moneda,ignorant els bitllets, una mala pràcticaque afortunadament es perdràpidament. Si el bitllet més petit valmenys que 1.000 pessetes... Com nohan de córrer els bitllets? Més queabans, vaja que no...! Una anècdota.Algú em va batejar el bitllet de 100

28

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

euros d’una manera graciosa: un porcara val unes 16.000 pessetes i un bitlletde 100 euros també les val, així que unbitllet de 100 euros és un porc, el de 50euros és mig porc... i anar fent. Apa,“adeu-ro” i recordeu que quan aneur averificar el vostre saldo bancari, heu dedemanar: A “aveuro” quants diners hi tinc.

Ramon Farré (Farré-Oil)

1. El canvi de moneda ens ha ocasionatdiversos problemes. Ha estat necessariacostumar-nos a treballar amb unamoneda nova, fet que implica dificultatsa l’hora de conèixer els diferents bitlletsi monedes que la integren, en realitzarels cobraments i tornar elscorresponents canvis. D’altra banda laconvivència durant el període transitoride la pesseta amb l’euro, ens ocasionaproblemes afegits com tenir quedisposar de canvi en les dues monedeso estar calculant constantment la sevaequivalencia.2. En el nostre cas particular,l’adaptació a l’euro ens ha ocasionatuna important despesa económica. Hafet falta adaptar els sistemes informàticsa la nova moneda, modificar lesmemòries de tots els capçals electrònicsde les maquines expenedores de com-bustible i, adaptar entre altres, elsmoneders de maquines de begudes,tabac...3. Fent una valoració dels primers diesd’introducció de l’euro, la nostra opinióés que l’actitud de la gent ha estat forçapositiva. Si bé en un primer momentels nostres clients no semblaven moltdispossats a fer-la servir, en el momentactual, crec que el seu ús és assumit per

la gran majoria. Com anècdota,podríem fer esment al client que etpregunta si vols cobrar en “quartos” oen euros, o el que et pregunta si volscobrar en moneda espanyola o ambl’altra.

Vicent Jou (Pub Jack’s i Cafè delpoble)1. El canvi de moneda en si no ha estatcap problema. El problema és laconvivencia durant tant temps de lesdues monedes. Durant aquests primersquinze dies encara ha voltat moltapesseta, i en una feina com la nostra enla qual la feina ve de cop i en horespuntuals, el que necesites és anar ràpid.Les consequències són un alentimentdel procès de cobrar i tornar el canvi,la doble caixa, quadrar la caixa entancar la jornada...2. Ja ho teníem tot preparat de feia dies.Des del primer dia ja tenia instal·ladala nova màquina registradora. Dies méstard m’han canviat el moneder de lamàquina de tabac i finalment durant lasegona quinzena la resta de maquinesja estaran adequades a l’euro.3. Bàsicament crec que hi ha hagut unamica de psicosi, sobretot amb la gentgran (s’ha de tenir en compte que sitenien uns diners estalviats han passatde tenir milions a tenir milers) i cal tenircura de que no es sentin enganyats.Normalment, durant el més de gener,ja notes una caiguda de caixa i de feina,però enguany està sent més marcada.Parlant amb algun company deprofessió, hem pogut constatar que hiha hagut una disminució considerablede les propines dels clients.

Núria Jové (Pintures Valls)

1. Més que difícil, és l’enrenou que totcanvi suposa. En el meu cas el mésfeixuc ha estat marcar els articles ambpessetes i euros.2. Acondicionar la caixa per posar-hiles noves monedes, i acondicionar-neuna altra per les pessetes i fer-hi unembolic. Econòmicament no ha suposatun canvi massa important.3. L’actitud ha estat bona, tothom estavadisposat a fer el que calgui per adaptar-s’hi. Com anècdota, podríem citar elprimer pagament que ens van efectuarposterior a la implantació de l’euro. Enshavien de pagar uns marcs i va fer-homeitat amb pessetes i meitat amb eurospuig que no en tenia prou per pagar-hoamb una sola moneda. No va haver-hicap problema, sort n’hem tingut ambles eurocalculadores.

Jaume Roma (Restaurant Romade Cubells)

1. No ens ha resultat gens difícil i nohem trobat cap problema.2. No ens ha calgut fer cap canvi.Nosaltres fa més de 10 anys que esteminformatitzats i el problema de l’euroel teníem solventat des de fa temps.3. Ha baixat el nombre de propines,degut a la desconeixença del valor realde cada moneda.

Pere Santacreu (secretari del’Ajuntament de Vilanova deMeià)1. La veritat és que de moment no ensha suposat cap problema ni dificultat.2. En primer lloc, ha calgut adaptar to-tes les taxes municipals i transformar-les de pessetes a euros. Després, aixòha calgut introduir-ho a l’ordinador. Noobstant, al municipi no li ha comportatcap despesa econòmica, ja que se n’ha

29

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

fet càrrec la Diputació de Lleida.3. En general, hem pogut observar unactitud completament normal. No po-dem explicar cap anècdota. Només queel primer cobrament que s’ha fet eneuros en aquest ajuntament han estat 9cèntims per una fotocòpia.

Mn. Pere Balaguer (Parròquiad’Artesa de Segre)

Els ha resultat difícil el canvi demoneda? Quins problemes hi hantrobat?Ni fàcil ni difícil. Davant els canvis ireformes, la societat actual té a l’abastels mitjans necessaris per assimilar elscanvis serenament i sense traumes. Elcanvi de moneda és un canvi que es vaassumint amb el pas dels dies.Han hagut de fer algun canvi en lacomptabilitat i en l’economia de laParròquia?La comptabilitat no és, ni mai ha estat,la primera tasca de la Parròquia, ni decap Parròquia. La primera preocupacióés l’animació de la fe de la Comunitat iel prestar els serveis religiosos i els queté encomanats per la seva missió. Lacomptabilitat de la Parròquia, com lade la major part de les Parròquies delBisbat d’Urgell, no és ni complexa nicomplicada. Les entrades i les despesesestan en funció de les activitatspastorals, en funció de l’atenció a lesnecessitats de les persones de laComunitat o de fora (campanyes contrala fam, ajuts als països de missió...) ien funció de la conservació i milloradels locals. La seva economia icomptabilitat és ben simple, com es pot

observar i veure en el suplement del fulldominical d’aquest mes de gener, queinforma sobre el moviment de laParròquia. La Parròquia té un Conselld’economia que vetlla per la correctaadministració de les ofrenes i donatius.El canvi de moneda no li ha suposatcap cost econòmic, simplement canviarles corresponents dades en el programainformàtic.Durant els primers dies deconvivència entre les dues monedes,com ha reflectit en els donatius i enla “plateta”? Com ha estat el canvide moneda: ràpid, progressiu, lent?Ens pot dir alguna anècdota en ques’hagin trobat?Les persones d’Artesa de Segre estimeni valoren l’Església i la tasca que fa.Això comporta que la sevacol·laboració i aportació econòmicaamb la Parròquia és generosa;generositat i col·laboració que esmanifesta especialment quan laParròquia fa despeses extraordinàries.Així, per exemple, les fortes despesesque va generar l’última millora portadaa terme (il·luminació, pintura del murali pintat general de l’església), gairebées van pagar al llarg d’un any.Considerem que el canvi de moneda noinfluirà de manera decisiva en laquantitat de les aportacions. Pel que fareferència a les institucions quedepenen de l’aportació dels seusmembres, més que el factor canvi demoneda, cal tenir present l’augmentanual del cost de la vida, que afecta aentrades i despeses. Això ens demanasaber actuar i aportar segons aquestaugment anual del cost de la vida, queafecta a persones, famílies i tambéinstitucions.

1. Li ha resultat difícil el canvi demoneda? Quins problemes hi hatrobat?2. Quina ha estat la pròpia adaptacióa la nova moneda? Quin ha estat elprimer pagament en euros que harealitzat?3. Quina ha estat l’actitud que s’hatrobat en els diferents comerços icomerciants que freqüentahabitualment? Ens pot dir algunaanècdota amb què s’hagi trobat?

Ventura Samarra (Estudiant)1. No, com que treballo en un bar m’hihe acostumat ràpidament.2. La primera va ser fent un beure enun pub. Vaig pagar just. Portavamonedes i vaig obrir la mà amb elles ivaig dir que agafessin el que era.3. Alguna vegada m’he deixat algunamoneda per donar, sobretot les de 1 o 2cèntims, però m’ho han dit i els hi hedonat. No, de moment no he anat encap comerç per a poder-ho dir.

Núria Puigpinós i Capell(Diplomada en Empresarials)

1. No m’ha resultat difícil, ja que heanat a altres països en què he hagutd’utilitzar una altra moneda (amb cèn-tims) i no se m’ha fet estrany.2. Va ser el dia 1 en una pizzeria. Joportava un euromoneder. A l’hora depagar, em van faltar 30 pessetes, ja quel’euromoneder era de 2000, i van tenirque deixar-me-les les altres companyes.De les tres persones que anàvem, duesvam pagar en euros i una en pessetes.3. Em pregunten si vull pagar en euroso en pessetes. Jo confio en els comer-ciants al veure els preus, ara encara hiha l’equivalència en pessetes, potserquan no hi sigui ja no aniré tant segurao bé ja m’hi hauré acostumat. Anècdo-ta: el dia 1 vaig anar a buscar euros alcaixer de l’entitat que utilitzo normal-ment. Com que encara anava amb pes-setes i volia euros els vaig treure d’unaaltra entitat bancària que sí que en te-nia, però pagant la corresponent comis-sió.

Ma. Teresa Ribó (Comerciant imestressa de casa)1. No he tingut cap problema. Potser el

31

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

que a vegades penso és que no sabemel cost real de les coses, ho hem de“traduir” a pessetes. Hem d’anar ambla calculadora!2. No me’n recordo de quina ha estat laprimera vegada. He tardat una mica, jaque primer volia gastar totes les pesse-tes que encara tenia a casa.3. L’actitud dels comerços és bona. Ellsprefereixen que paguis en euros, enca-ra que pregunten amb quina monedapagaré. Mentre vaig pagar en pessetessempre em van tornar el canvi en ptes.

Elena Vidal (Mestressa de casa)1. No m’ha resultat difícil, l’hecomençat a utilitzar i ja està.Principalment he tingut dificultats ambles monedes més petites de cèntim,perquè hi he anat una mica mésinsegura, però no ho considero unproblema.2. El dia 3, dijous, vaig anar a compraren un supermercat i vaig pagar en euros.

El comerciant em va ajudar molt.3. Molt bona. He pogut pagar des delprimer dia en euros, i sempre m’hantornat el canvi en la mateixa moneda.D’anècdota per explicar encara no entinc cap.

Joan Nogués (President del’Associació de la Gent Gran)

1. No, personalment, no m’ha estatdifícil. Les persones de l’Associació dela Gent Gran tampoc han tingut massaproblemes. Potser a tots plegats encara

ens falta conèixer més bé el valor de lamoneda, i per això aquest primer mesno hem gastat tant com normalment.2. L’adaptació és bona, ja que des de fatemps que venim fent activitats perfamiliaritzar-nos amb l’euro. LaFundació “la Caixa” ens ha assessoratmolt bé. Els Mossos d’Esquadra tambéens van fer una xerrada per explicar-nos possibles “timos” i per reconèixerels bitllets falsos.3. Els comerços tenen una actitudpositiva cap als clients. D’anècdota etpuc explicar que algú em va dir que lagent gran ja estàvem familiaritzats ambels cèntims. Jo li vaig respondre quefeia tant de temps que els havíem deixatd’utilitzar que ja ens en havíem oblidat.També que a l’Associació tenim unbingo que va amb euros i la gentdisfruta molt jugant-hi.

Anna Ma. Vilanova, Ramon Giribet,Agustí Solé,Miquel Regué i Sergi Valls

L’euro arriba, Europa comença a caminar

Des de l’1 de gener l’euro ja és unarealitat palpable, en el sentit que fí-sicament el podem observar (algunspatir) en la nostra vida quotidiana.El naixement de l’euro, però, ha es-tat un procés llarg i pausat del qualus en voldríem fer cinc cèntims per,potser, entendre una mica millor quèestà passant a les nostres butxaques. La gestació de l’euro va lligada alnaixement de la Comunitat EconòmicaEuropea (1957), inicialment formadaper Alemanya, Bèlgica, França,Luxemburg, Holanda i Itàlia. Espanyaen aquella època estava en un dels seuspitjors moments del son franquista, pa-tint una greu crisi econòmica que des-embocaria en el famós Plan deEstabilización (1959) que ja conside-rava necessària l’obertura de l’econo-mia espanyola, fins aleshores comple-tament autàrquica, cap a Europa. El Plapreveia l’inici de negociacions per a laintegració espanyola en la CEE, com acamí cap a un procés de desenvolupa-ment econòmic que hom pretenia as-solir gràcies a una liberalització del’economia tant interior com exterior.

Tanmateix no serà fins l’any 1986 queEspanya i Portugal ingressen com amembres de la CEE de mans del go-vern socialista. Alguns recordareuaquest fet per la implantació de l’Im-post sobre el Valor Afegit (IVA) ensubstitució del, fins llavors, famósImpuesto sobreel Tráfico deEmpresas (ITE). Europa avan-ça però a un rit-me més lent delque s’havia previst. El primer intent decreació d’una Unió Monetària (païsosque comparteixen una mateixa mone-da i, per tant, unes mateixes polítiquesmonetàries) és el Pla Werner (1970) quefracassaria en els anys següents per lacrisi del petroli i les inestabilitats mo-netàries. El següent intent, que duraràfins al moment actual, neix amb l’apro-vació del Pla Delors (1989) per tal d’es-tablir una Unió Econòmica Monetària(mercat únic amb una sola moneda) i,per consegüent, crear una moneda úni-ca el 1997 o, com a molt tardar, el 1999.Dos anys més tard del Pla Delors, el

Tractat de Maastricht (1991) establiràquins han de ser els criteris de conver-gència per accedir a la moneda única ien fixa la data de 1999 com a data d’ini-ci. La CEE passa a denominar-se UnióEuropea (UE). Aquest procés d’integració, basat en

uns estrictes cri-teris de conver-gència, implicaràsotmetre l’eco-nomia espanyolaa unes regles de

joc “europees”, amb uns criteris queobligaran a actuar sobre problemes en-dèmics, principalment l’arxi-famosainflació. Aquesta aposta per Europatambé aporta un canvi de mentalitat enl’empresariat i, en general, en tots elsagents econòmics. Es posa sobre taulala voluntat d’estar a l’alçada d’econo-mies molt més avançades que la nostrai de desprendre’ns d’aquelles eines,com la política monetària, que serviende paraigües en els moments difícils. El ja esmentat Pla Delors contemplael naixement de l’euro l’1 de gener de1999, un cop culminat el procés de con-

El naixement de l’euro esprodueix no pas avui, sinó faja tres anys

32

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

vergència. Espanya aprova l’examen ifinalment es fixa la paritat definitiva en166,386 Ptes./•. El naixement de l’euroes produeix doncs en aquesta data, nopas avui, sinó fa ja tres anys. A partirde llavors la pesseta només ha existit ales nostres butxaques i en els nostrescomptes corrents. Les altres funcionsde la moneda, aquelles que nosaltres noobservem directament, però, van sercedides al BCE, i principalment, con-sisteixen en la determinació del tipusd’interès i en el control del tipus de can-vi respecte a les altres divises. La pes-seta va deixar d’existir en aquesta dataals mercats internacionals, cotitzant-senomés l’euro i aplicant el canvi fixe perconvertir el valor a pessetes. Es vancrear també els tipus interbancarisEONIA i EURIBOR. Aquest darrer ésl’índex de referència que des de fa tresanys es ve utilitzant, per exemple, enels préstecs a tipus d’interès variable. Finalment, i com a culminació de laintegració monetària, avui neix la novamoneda en el sentit més quotidià, ambun procés que ja es pot afirmar que seràmés ràpid i, potser, més senzill del ques’havia esperat. Podríem preguntar-nos què ha apor-tat fins al moment aquest camí euro-peu. Luis Ángel Rojo, ex-governadordel Banc d’Espanya, en una entrevistaa La Vanguardia (2/1/2002) afirmavaque els efectes de l’euro i la UME sónbastant anteriors al moment actual deposada en circulació de les monedes i

bitllets. Comencen el 2 de maig de 1998quan els caps d’Estat i de Govern deci-deixen que, efectivament, es crea laUME l’1 de gener de 1999. A partird’aquest moment la situació monetàriaespanyola queda al marge de lesperturbacions internacionals que l’hau-rien afectat profundament. Es pregun-tava què hauria passat amb la pessetal’any 1998 amb la crisis asiàtica que escontagia posteriorment a molts païsosllatino-americans i fent dubtar, fins i tot, ales autoritats financeres nord-americanessobre la salut del seu sistema financer. Aquest és un exemple de l’interèsque té per l’econo-mia espanyola po-der estar dins d’unamoneda estable i in-ternacionalmentforta. Un altre delsobjectius que esbusca és facilitar elcomerç intra-euro-peu, fent més transparents les transac-cions i eliminant les incerteses i costosque provocava el canvi de moneda.Amb la Unió Monetària podríem dirque es busca crear un mercat únic fort(300 milions de persones) i, per conse-güent, una moneda estable davant lesaltres divises, principalment el dòlar, ala vegada que a nivell intern es facilitaal màxim les transaccions entre els pa-ïsos membres. Com sol passar en aquesta vida noplou mai al gust de tothom. Les opini-

ons més crítiqueshan alertat del perillque implica deixardues armes tan im-

portants com el tipus d’interès i el ti-pus de canvi en mans d’uns socis quepoden tenir interessos contraposats alsnostres. Per exemple, mentre Alema-nya ha estat interessada en un tipus decanvi relativament baix respecte al dò-lar per així afavorir les seves exporta-cions que tenen un pes molt importanta la seva economia, aquesta mateixadevaluació ha tingut efectes pernicio-sos per l’economia espanyola, encarint-li la importació de productes bàsics comel petroli i, per tant, provocant un in-crement de la inflació. No han faltat,tampoc, les opinions més reputades dels

totpoderosos nord-americans. MiltonFriedman (premiNobel d’Econo-mia) ha alertat queserà molt difícilmantenir una polí-tica monetària deconsens en unes

economies amb característiques i inte-ressos molt dispars, arribant, fins i tot,a dubtar de la continuïtat de la nova mo-neda. Les objeccions també apuntencap a la manca de mobilitat que tenenels altres factors econòmics, principal-ment el treball, en contraposició a lamoneda (capital) i els problemes queaixò comportarà. Si amb una cosa existeix un cert ni-vell de consens entre totes les opinionsés que la nova Europa només ha nascuti encara resta un camí molt llarg perrecórrer. La moneda única és una reali-tat però el que encara no és una realitatés l’Europa única. Caldrà dotar al go-vern europeu d’un efectiu poder de de-cisió per tal de crear unes polítiqueseconòmiques i fiscals comuns i serà,potser llavors, quan l’euro assolirà elseu màxim moment d’esplendor.

Agustí Solé i Guàrdia

La nova Europa no-més ha nascut i encararesta un camí moltllarg per recórrer

33

la P

alan

ca

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

Vandalisme irreflexiuAmb les vacances de Nadal, el nostreCau (el Cau que porta més de 25 anysentre nosaltres, el Cau que està fent iha fet tantes coses per Artesa, el Cauon hi van cada dissabte nens/es i nois/es de diverses edats per passar-s’ho bé)ha sofert l’ira de persones que busquenen el vandalisme la diversió. El dissabte 12 de gener, quan ensdisposàvem a reiniciar les activitatsamb la canalla, ens vam trobar amb unasorpresa. Algú ens havia deixat un re-gal de Nadal en forma de vidres tren-cats. La primera reacció va ser:“Aquests vidres estaven trencats?”Dubtosos vam entrar al Cau i vam des-

cobrir que la planta baixa de l’anticedifici de l’Escorxador estava penosa-ment guarnida de vidres i pedres. Lavista del primer pis no era millor, latrencadissa d’allà havia estat feta ambuna ampolla de vi. No cal que us expliquem la ràbia, laimpotència i la desesperació viscuda enaquells moments... Per a nosaltres nosón comprensibles aquest tipus d’actes,trobant-los deplorables i condemnablesa la vista de qualsevol que s’apreciï unamica el Cau com a persona civilitzada. Des de l’Agrupament ens plantegemsi aquestes persones es van parar a pen-sar una mica en el que estaven fent...

Si es van parar a pensar en algun mo-ment què passaria si un nen es tallavaamb algun dels vidres de la seva des-trossa (tant del Cau com del carrer)...Si es van parar a pensar que els vidresels pagaria una entitat que no rep capsubvenció... Si es van parar a pensarcom se sentirien si els trenquessin al-guna cosa seva a cops de pedra... Definitivament, el fet de tirar objec-tes contra el Cau no va ser un acte re-flexionat en cap moment.

AEiG Mare de Déu del Pla

Destrosses al Castellot

Tal com es va poder veure en una fotode La Palanca del mes passat, aquestdesembre vam muntar un pessebre adalt del Castellot. Ara, des de les pàgi-nes de la mateixa revista, volem denun-ciar públicament que l’esmentat pesse-bre, col·locat en un recinte tancat i pri-vat, ha estat greument destrossat perpedrades de persones sense escrúpols.A més, s’han endut la il·luminació quel’adornava. La cosa és més greu enca-ra perquè ja és la segona vegada que hientren i que fan destrosses.

Tota la colla de persones que ens es-forcem en anar millorant l’entorn delSagrat Cor, al cim del Castellot, estemmolt disgustades per l’actuaciód’aquests desconeguts que només es

dediquen a fer mal i a destruir, sensecap mena de respecte ni motiu, allò queamb paciència i dedicació altres anemconstruint.

La Colla del Castellot

MRG Foto Joan - Promovideo

34

la P

alan

ca

La Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els Planells

3a Jornada d’Interculturalitativim en un món interdependenti interrelacionat. La presència al

nostre país de persones d’orígens ge-ogràfics i culturals diversos, quecompta ja amb una llarga tradició hasignificat, significa i voldríem que sig-nifiqués, un enriquiment humà, so-cial i cultural. El coneixementd’aquesta diversitat ens permetràque la nostra societat pugui ser mésrespectuosa, més plural i solidària. En aquest context, es fa imprescin-dible l’educació intercultural, eina queens ajuda a analitzar i entendre el món,i ens proporciona uns valors que ens per-meten viure en harmonia amb nosaltresmateixos/es, i amb el nostre entorn. Aquest és el nostre desig i per això,hem organitzat per tercer any aquestajornada. Enguany el programa d’acti-vitats era el següent:- Xerrada col·loqui: “Víctimes del na-zisme” a càrrec de l’Associació Ami-cal de Mauthausen.- Joc de rol: “Per una vida digna. Adéua les armes” monotoritzat per Intermón.- Joc de simulació: “Relacions econò-miques nord-sud” monotoritzat perImma Llort de l’Equip d’Àsia-Formació.- Taller: “Els i les joves opinen sobre ladiscriminació” a càrrec de Creu Roja.- Xerrada col·loqui: “Les dones en elTercer Món” a càrrec del Departamentde Ciències Socials de l’IES Els Planells.- Xerrada col·loqui: “Vivències d’unadona abans i després de la Guerra Ci-vil” a càrrec de Laura Berengué del’Associació de les Dones del 36.- Danses africanes a càrrec d’Anna Dueso.- Taller de construcció de joguines d’al-tres cultures a càrrec de Xavier Segura.- Xerrada col·loqui: “La quimera delsEstels: altres realitats” a càrrec deJuanjo Garra, membre de l’Equip deTVE de “Al filo de lo imposible”, tèc-nic de Cooperació Internacional del’Ajuntament de Lleida.- Joc de rol: “El desenvolupament i elcomerç internacional d’armes” a càr-rec d’Imma Llort de l’Equip d’Àsia-Formació. Com podeu veure, hi havia tallers ixerrades de diversa mena i que respo-nien als diferents aspectes que pretení-

em tractar en una jornada com aquesta. Tot seguit, us fem un breu resumd’alguna d’aquestes activitats:

“Víctimes del nazisme” El Sr. Enric Marco, nascut l’any 1920i Creu de Sant Jordi de la Generalitatde Catalunya, explicà quina fou la sevaexperiència com a esclau en un campde concentració durant la Segona Guer-ra Mundial. Els camps esdevenien un univers tan-cat i aïllat on s’hi vivia l’experiènciad’un terror ininterromput. Amb tot, n’hihavia que miraven d’organitzar-se po-líticament per ajudar-se uns als altres.Se sentien insultats, pels nazis eren uns“porcs” i com a tals els tractaven: deles persones que assassinaven sen’aprofitava tot i aviat esdevinguerenuna mà d’obra gratuïta per a la indús-tria alemanya. El nostre conferenciant féu una re-flexió profunda de la situació europead’aquell moment, però també de l’ac-tual. Ell aconseguí escapar-se del campon era presoner perquè era jove, estavacompromès amb uns ideals i tenia unagran capacitat per a somniar. Malaura-dament, aquest fou un dels pocs que hoaconseguí ja que, com tots sabem, hivan haver més de 9.000.000 de mortsen els camps de concentració alemanys.

“Vivències d’una dona abans i desprésde la Guerra Civil” La Sra.Laura Berengué, nascudal’any 1920, era militant de les Joven-tuts Socialistes de Sant Feliu i per altrabanda treballava en una fàbrica de tei-xits, juntament amb 32 noies més enaquest mateix poble. A la fàbrica hi vatreballar sense durant un temps i gràci-es a l’esforç dels treballadors hi varenmuntar un taller de confecció. D’aques-tes dues qüestions, és a dir, de ser mili-tant socialista i per altra banda treba-lladora van ser les úniques “acusacionsreals” que una vegada passada la guerrai al consell de guerra on la varen jutjarva reconèixer haver comès, ja que lavaren acusar de molts delictes no co-mesos. La Laura va marxar a l’exili al 1939.

Va sortir pel Pirineu de Girona (amb15 dies varen passar 583.000 persones),ens va dir: “et donaven una fitxa i l’ha-vies d’omplir”. La societat de nacions a la Conven-ció de Ginebra tenien un pacte: que noet podien entregar. A França estava en un camp de con-centració, la majoria eren dones i nens.En ocasions rebien visites de perso-nes que pertanyien a l’esquerra. A Es-panya hi havia molts brigades interna-cionals que el comitè d’intervenció vaobligar a retirar. A la retirada d’aques-tes, la Laura va tornar a Barcelona peròva haver de tornar a fugir, aquesta ve-gada amb un camió de transmissió desde Barcelona a Figueres. I després ca-minant fins a la frontera, assetjats ambbombes (caces) de l’aviació alemanyai per sort ella va ser de les últimes entravessar la frontera (molts no ho va-ren poder fer), el dia 9-2-39 les SS va-ren tancar-la. A França, les dones i cri-atures eren enviades a antigues fàbri-ques i els homes a camps de concen-tració. Els sindicats feien llistes i pas-saven per camps i refugis a fi d’inten-tar aconseguir informació sobre els fa-miliars exiliats. D’aquesta manera vaassabentar-se que també estava al paísel seu pare. A França hi havia un go-vern liberal però al darrera existia unteixit soterrani de nazisme. Tot i així,per part del poble els exiliats varen tenirun bon acolliment.

V

35

la P

alan

ca

La Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els Planells

Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets(Article 1r. de la Declaració Universal dels Drets Humans) Acabada la guerra civil, elgovern francès els va lliurar algovern franquista, llavors laLaura va ingressar a la presó dedones del barri de Les Corts aBarcelona (hi havia més de2.000 dones), allí hi va estar 3anys i 8 mesos. Cada 6 mesosenviaven un informe a l’Ajun-tament del seu poble (SantFeliu). Després, la varen traslla-dar a la Prefectura d’en Bravo(situada a la Diagonal), no eraben bé una presó, era tot extra-oficial, era més perillós ja que allí nohi havia fitxa d’entrada ni de sortida,això significava poder arribar a desa-parèixer sense cap problema. En aques-ta prefectura realitzaven tortures i aixívaren aconseguir moltes declaracionsde crims no comesos i aplicar la penade mort a molts innocents. Quan va sortir en llibertat provisio-nal, va retornar al seu poble però ningúli deia ni paraula pel carrer. Aquest si-

lenci, ens explicava la Laura, va ser tantdur com la presó. Ningú s’imagina queés perdre la llibertat fins que per des-gràcia li passa. Durant 4 mesos, es vahaver de presentar als jutjats de guerrade Granollers. Les seves conviccions polítiques hancontinuat com a membre de la Juntad’expresos polítics, delegada de l’As-semblea de Catalunya del Vallés Ori-ental (1971), membre del PSUC (1979)

Presentació dels actes del 25è aniversaril divendres 25 de gener a lanit, va tenir lloc al Centre

d’Ensenyament Els Planells lapresentació del seu 25è aniver-sari. Organitzat conjuntamentpel col·legi i per l’institut, l’acteva aconseguir aplegar gairebé200 persones a la sala d’actes delcentre. Les primeres intervencions vananar a càrrec dels directors respec-tius, Sr. Carlos Abad i Sra.Ramona Solé, els quals van sintetitzarl’esperit d’aquest 25 anys, a més d’ex-posar el programa general d’actes de lacelebració fins a final de curs, entre elsquals cal destacar un cicle de conferèn-cies, l’edició de dues publicacions com-memoratives (una de cada centre) i lafesta final. Tot seguit, en representaciódel Departament d’Ensenyament, vaparlar el Sr. Josep Baiget, Inspector dela zona, el qual va fer un ràpid recorre-gut per la història de l’educació. A con-

tinuació, el Sr. Ramon Camats, filòsof,professor i assagista, va realitzar unaconferència sota el títol L’educació, unfet important per a la societat, en la qualva dirigir-se als tres estaments socialsmés implicats: alumnat, pares i mares,i professorat. Després va arribar l’horade lliurament dels premis convocats pera la confecció d’un logotip per a cadacentre, dotat amb 30.000 ptes. cada un,i d’un cartell commemoratiu comú,dotat amb 40.000 ptes. El premi per al

logotip de l’institut va ser per a laSra. M. Àngels López, mentre quela Sra. Míriam Gutiérrez es va en-dur el del logotip del col·legi i eldel cartell. L’Alcalde d’Artesa deSegre, Sr. Jaume Campabadal, vafer la cloenda, durant la qual va re-cordar la valentia del consistorimunicipal que fa 25 anys va deci-dir la ubicació del centre en un llocque, segons ell, és cap on ha decréixer Artesa.

A l’acte, on hi havia representadesdiferents entitats artesenques, entreelles les respectives associacions demares i pares, també hi van assistir l’Al-calde Vilanova de Meià, el Director delCentre de Recursos Pedagògics de laNoguera, el Jutge de Pau i diversos re-gidors. Al final, tothom va poder gau-dir d’un aperitiu servit per alumnes del’institut.

Text:Ramon Giribet i BonetaFoto: Antoni Español i Sabaté

i ha estat 16 anys (en càrrecspolítics entre els que ha estatregidora i alcaldessa). Entre els seus missatges laLaura ens transmeté que la sevapretensió era poder viure per ex-plicar la seva experiència i tam-bé ens digué: “perdono però nooblido”. El rencor fa mal, quioblida el passat per la seva iden-titat. Finalment, només ens restaexplicar-vos que en recolzamenta les tasques que desenvolupen

organitzacions com Creu Roja iIntermón, la cantada de nadales que femsempre el darrer dia abans de les va-cances de Nadal i que la destinàvem arecollir fons per a la Marató de TV3,enguany s’han destinat els guanys re-collits que foren 87.200 ptes. a aques-tes agrupacions.

IES Els Planells

E

37

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

Concert de Jazzavier Monge al piano, RicardGrau a la percussió i Òscar Guti

al baix van oferir un concert de jazzel passat diumenge 23 de desembre ala Dàlia Blanca davant d’unes 150persones.

Aquest concert és fruit de la voluntatde l’Aula Municipal de Música d’or-ganitzar un concert cada any per lesfestes de Nadal. Fa tres anys varen ve-nir els conjunts instrumentals de l’Es-cola Municipal de Música de Ponts, el1999 un guitarrista, el 2000 un duo devioloncels i enguany aquest concert dejazz amb Xavier Monge, Ricard Grau iÒscar Guti, dels quals Ricard Grau iXavier Monge són professors de l’es-cola de música d’Artesa de percussió ipiano respectivament.

Text i fotos: Sergi Valls i Jové

X

Ricard Grau i Òscar Guti durant el concert

Xavier Monge va anar explicant el concert als assistents

Ja són dies, ja són panys

Vint anys de caminada,vint anys de nobles afanys,vint anys per fer La Palanca…Ja són dies, ja són panys…

Des del mig de la planadael seu missatge ha arribatper tota la ponentadai fins a la vora del mar.

I els nostres homes de lletres,cor obert, pensament clar,empesos d’inquieta flamano han parat mai de maldar.

I han enaltit nostra parlaamb el seu sublim pensar,expressant-nos ses vivènciesi fent-ho en català.

Vint anys de caminada,vint anys de lluita i afanys,vint anys de fer La Palanca...Ja son dies, ja son panys...

Sícoris

Des del PDes del PDes del PDes del PDes del País dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineus

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

Concert de Nadalom en els darrers 29 anys, l’OrfeóArtesenc, la coral infantil Brots d’Il·lu-

sió i l’Aula Municipal de Música varen ofe-rir el tradicional concert de Nadal davantd’una església plena com de costum enaquests concerts. El concert va començar passades les 7 de latarda amb els cants de l’Orfeó Artesenc, queenguany el formen poc més d’una trentena decantaires, dirigits per Sergi Valls i acompanyatsal piano per Maria Camats. Seguiren amb els seus cants els diferentsgrups de la coral infantil, amb la novetat d’ungrup de “més petits” amb edats de 3 i 4 anysque van estrenar-se en un concert en públic.Seguidament, els grups de petits (5 a 7 anys)els mitjans (8 a 10 anys) i els grans (més d’11anys). Les intervencions d’aquests joves can-taires foren acompanyades durant el decurs delconcert, per diferents alumnes de piano del’Aula de Música i amb alguns instruments depercussió que tocaven els mateixos cantaires.Enguany foren dirigits per Ester Ivonne LaraRodríguez, que juntament amb Josep LluísGuzmán i Antich, han agafat el relleu de SergiValls al davant de la coral infantil (l’ha dirigi-da durant deu anys 1991-2001) i l’Aula Mu-nicipal de Música (director de 1998 a 2001). Tot seguit l’Orfeó Artesenc va continuar elconcert amb quatre nadales i un espiritual. Enacabar, aprofitant la seva presència, es va con-vidar a Salvador Jovell (director de l’OrfeóArtesenc i la Coral Infantil a mitjans dels 80)a sumar-se a l’Orfeó i els grups de mitjans igrans de la coral infantil per interpretar la dar-rera cançó del concert, que varen dedicar moltespecialment a l’amic Joan Giribet.

Fotos: Pere Martí i Marcelo Mendoza

C

38

la P

alan

ca

39

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

SESSIONS DEL PLE

11-11-01 - Ple ordinari

Absències: Per ERC Sra. Bròvia.

Aprovació de l’acta de la ses-sió ordinària de 13 de novembre.

Aprovació inicial per unanimi-tat dels padrons fiscals de la taxa perdistribució d´aigua del primer semes-tre de l´any 2001, per un import totalde 53.441,55 euros.

Aprovació provisional perunanimitat del preu públic, per al´exercici 2002, per a la utilització delsserveis d´Internet a la Biblioteca Mu-nicipal Joan Maluquer i Viladot:

- 1 hora de connexió a Internet 1,2 euros- ½ hora de connexió a Internet 0,6 euros- 1 pàgina impresa 0,12 euros- 1 disquette 0,75 euros

Aprovació per unanimitat lessegüents ordenances fiscals per al´exercici 2002:

> Número 30 – Reguladora de l´Impostsobre bens Immobles.> Número 31 – Reguladora de la Taxad´aprofitaments especials a favord´empreses explotadores de subminis-traments que afectin a la Generalitat ouna part del veïnat.> Número 32 – Reguladora de la Taxade retirada de vehicles abandonats o es-tacionats defectuosament o abusiva-ment a la via pública i terme munici-pal.

Aprovació provisional perunanimitat de la conversió dels valorsmonetaris de totes les ordenances fis-cals vigents a Artesa de Segre a l´Euro.

Aprovació inicial per unanimi-tat del projecte bàsic i d´execució, re-dactat per l’aquitecta municipal Sra.Espar, de l´obra “Adequació de l´espaidavant del pont sobre el Canald´Urgell”, amb un pressupost

Mes de desembre de 2001d´execució per contracta de 18.032,97euros.

Aprovació per unanimitat delcanvi de dia de la celebració de les ses-sions ordinaries dels Plens. A partir delmes de gener de 2002 i fins al final del´actual legislatura, passaran a celebrar-se el segon divendres del mes, enllocdel segon dimarts.

S’aprova per unanimitat subs-criure el conveni signat per la Conse-lleria de Justicia, l´Associació Catala-na de Municipis i la Federació de Mu-nicipis de Catalunya. En ell es fixen leslínies d´actuació del Departament deJusticia i les entitats locals en matèriad´execució de les ordres i mesures ju-dicials, imposades a adolescents i jo-ves.

S’aprova per unanimitat adju-dicar el subministrament d´un vehiclecamió de categoría N1, model Jumper35 L 2.8 HDI, per un import total de33.026,50 euros• a Tallers Llagunes,en representació de Citroën.

Aprovació per unanimitat deles següents certificacions d’obres sig-nades per l’arquitecta Sra. Espar i rea-litzades per l’empresa Sorigué S.A.:

- Certificació núm. 6, per import de1539,14 euros, corresponents a l´obra“Urbanització servei d’abastament d’ai-gua, tram escomesa. Dipòsit de capça-lera del Sector Industrial “El Pla””- Certificació núm. 7, per import de3463,30 euros, corresponents a l´obra“Urbanització del Polígon I. Culs de

Sac. Sector Industrial “El Pla””.- Certificació núm. 7, per import de018.884,26 euros, corresponents al’obra “Urbanització del Polígon II.Sector Industrial “El Pla””.- Certificació núm. 3, per import de37.043,13 euros, corresponents a l´obra“Accès al Polígon II del Sector Indus-trial “El Pla”, des de la carretera C-240en PK 103 TM. Artesa de Segre”- Certificació núm. 5, per import de18.510,45 euros, corresponents a l´obra“Accés al Polígon I del sector industri-al “El Pla”, des de la carretera C-240en el PK 103 TM. Artesa de Segre”.- Certificació núm. 1, per import de773.30 euros, corresponents a l´obra“Annex I a Projecte d’Urbanització Po-lígon II. Obres a veïns fora de l´àmbitdel Pla Parcial al Polígon Industrial”- Certificació núm. 1, per import de14.008,09 euros, corresponents a l´obra“Annex II a Projecte d´UrbanitzacióPolígon II. Infraestructures de teleco-municacions al Polígon Industrial” +

Aprovació per unanimitat deles següents certificacions d’obres:

- Certificació núm. 2, per import de10.302,29 euros, corresponents a l´obra“Dipòsit d´Aigua de 500.000 litres aTudela de Segre”, signada perl´arquitecta municipal Sra. Espar, i re-alitzada per l´empresa TEHORSA.- Certificació única, per import de36.686,31 euros, corresponents a l´obra“Tanca Perimetral del CEIP “Els Pla-nells”, signada per l´arquitecte Sr.Guimet, i realtizada per Josep M. Salai Amigó.

ACORDS DE LA COMISSIÓ DEGOVERN(dels dies 3, 11 i 17)

Aprovació de les actes de lessessions ordinàries de 26 de novembrei 3 de desembre i extraordinaria d’11de desembre.

Proposar a l’Alcaldia demanara l´Excma. Diputació de Lleida una

40

la P

alan

ca

41

la P

alan

ca

petita ajuda de 5409.10 euros per a lesobres d´Urbanització d’una zonad´equipaments al nucli d´Alentorn,essent el pressupost global de l´obra22.837,50 euros.

Proposar a l’Alcaldia la con-cessió de les següents llicènciesd’obres:

- Al Sr. Joan Maluquer i Trepat, per can-viar teules de l´edifici situat al C/Pratde la Riba, 32.- A la Sra. Ester Biar i Vázquez, perdistribució d´un habitatge en edificid´estructura, situat al C/Vescomted´Àger, 2, 1er, 2ª segons projected´execució i direcció d´obra del´arquitecte Sr. Guimet.- A Cap de la Serra S.A., per execuciód´una rasa pel pas de circuit elèctric debaixa tensió, el traçat del qual discor-rerà pel C/Valencia, Verge del Pla, Àn-gel Guimerà i Monges, segons informetècnic i direcció d´obra de l’enginyerindustrial Sr. Flequer.- A Inspecciones Técnicas yVerificaciones, S.A. (ITEUVE), per laconstrucció d’un box per al control deles emissions contaminants dels vehi-cles a l´estació ITV “Noguera”, situa-da a la carretera K-512, PK 0,900,

d’Artesa de Segre.- Al Sr. Antoni M. Brescó i Viladrich,per segregar el solar urbà, de 742,72m2 de superficie de la finca situada alC/Pont, 18 d’ Alentorn.- A la Cooperativa del Camp d´Artesade Segre i comarca, per segregar unaporció de terreny, de 321,58 m2 desuperficie de la finca amb referenciacadastral 65, situada a la zona del Polí-gon Industrial d´Artesa de Segre.- Al Sr. Joan Castellà i Gabarra, pròr-roga de les obres d’ampliació d’unes

naus per granja porcina d´engreix situ-ada al polígon 5 d’Artesa de Segre.

Proposar a l’Alcaldia la con-cessió de la següent llicència d’obertu-ra d´establiment:

- Al Sr. Ramon Abelló i Masó, per ober-tura d´un establiment destinat a ventade moble usat, a desenvolupar a la plan-ta baixa de l´edifici situat al C/Ctra.d´Agramunt, 9.

Aprovació de despeses per unimport de 43.082,25 euros.

INFORMES D’ALCALDIA

El Centre Excursionista NovaGent ha sol.licitat subvenció per ajut alsosteniment de les activitats esportivesde Bàsquet i Futbol Sala que a organit-zat durant l´exercici 2001. S’acordaconcedir-los-hi 3005 euros.

El CUDOS ha demanat sub-venció per a les activitats organitzadesamb ocasió de la Fira de Sant Bartomeude l´any 2001. S’acorda concedir-los-hi 390,66 euros.

S’acorda fer un escrit alsParadistes del Mercat Municipal per aque no ocupin més de 40 cm de la partdel carrer que excedéis de la vorera delC/Maria Anzizu.

M. Neus Bròvia i Pijuan

13è PREMI DE NARRATIVA BREUL´Àrea de Cultura de l´Ajuntament us comunica que queda obert el termini de presentació d’obres per alTretzè Premi de Narrativa Breu d’Artesa de Segre.

Les bases on s’especifiquen les característiques de les obres poden recollir-se a la Biblioteca Municipal“Joan Maluquer i Viladot” i el termini de presentació acaba el 14 de març de 2000.

Esperem la vostra participació.

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

43

la P

alan

ca

Let’s go to England!a Bea surt de l’agència de viatges que hi ha passadala cantonada del seu carrer. Porta, sota el braç, un

munt de papers i tríptics. Poc després es troba la sevacompanya, la Diana, que surt de classe d’anglès de l’Es-cola Oficial d’Idiomes.Diana: Ei, Bea, d’on véns? Què voltes per aquí?Bea: Mira, ara vinc d’una agència de viatges. He aprofitat,ara que tinc una hora lliure, per anar a buscar infomaciósobre viatges a l’estranger.Diana: Què? Què hi vols anar a fer a l’estranger?Bea: Vull anar a un altre país a aprendre anglès.Diana: Què dius ara!! Te’n vols anar a fora, amb totes lesdespeses que comporta, podent aprendre la llengua igual-ment aquí?Bea: No és pas veritat. Allà estàs tot el dia envoltat de l’am-bient anglès i has de parlar en tot moment aquesta llengua,per força! No podràs pas anar parlant el català i pretendreque t’entenguin!!Diana: I necessites que t’obliguin per parlar l’anglès? No elpots parlar en una acadèmia d’aquí?Bea: Ves, que vols que et digui. Aquí sempre acabes parlantcatalà perquè els professors no són nadius i per tant t’entenenigualment.Diana: Si parles en català és perquè vols. Em sembla que jaets prou grandeta i has de tenir la suficient voluntat per parlaranglès almenys a les hores de classe. Jo mateixa, ara vinc del’EOI i no he callat en tota l’hora, he fotut un monòleg enanglès que fins i tot la profe s’ha quedat ben parada. Ellam’anava corregint i així anava aprenent. Què me’n dius?Veus com no fa falta anar a Anglaterra? Només et cal unacosa: voluntat!!!Bea: Mira, aquí sempre t’ensenyaran un anglès superficial,però segur que no podràs aprendre tan bé la pronúncia comsi te’n vas al país d’origen.Diana: Però per què vols una pronúncia tan exacta?

Bea: Doncs per prestigi.De cara a buscar un treballsemrpre tindran més encompte una persona que haestat en un país estrangeraprenent la seva llengua queun altre que no hagi sortit d’aquí.Diana: Tu ets una pija! Se’t veu d’una hora lluny el plumero!Tu vols anar a Anglaterra pel simple fet d’anar-hi, passar unmes allà i visca la juerga, a fer turisme i, si queda una micade temps, a aprendre anglès! No em vinguis amb romanços!!El que fa falta avui en dia és tenir títols, els papers, laburocràcia!! Ningú t’ho preguntarà a on i com els hasaconseguit! Jo, per exemple, me’ls penso treure tots sensesortir de casa, i no ho dubto que me’ls treuré, i amb bonanota!!!Bea: Sí, però no em negaràs que anant allà se n’aprèn mésràpid! Pots donar una bona empenta, sobretot, a la parla.Diana: Au va, deixa’t d’històries i no m’inflis més el cap!!Ves-te’n a Anglaterra i quan tornis compararem els nostresnivells d’anglès. Si guanyo jo… m’hi pagues una estada,però per la juerga, no per aprendre res!!

Nosaltres

XaXaXaXaXat Jt Jt Jt Jt Jooooovvvvveeeee

BBC*BBC*BBC*BBC*BBC*

Els coneixeu?La “sargantilla del Se-nill” i la “nena” del Ribófa vint anys que es vancasar.

Felicitats!

L

44

la P

alan

ca

HumorHumorHumorHumorHumor

45

la P

alan

ca

PPPPPalanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-oci

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1234567891011

12 13 14

12

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

Horitzontals1. Lloc on es projecta una representació de l’univers. Ter-ritori amb personalitat pròpia.- 2. Pensar a consciència.Presentador del nom.- 3. Relatiu o pertanyent a l’epope-ia. Vocals. Contrari de sumar.- 4. Persona que toca el fa-got. Ni jo, ni ell. Consonant vibrant.- 5. Tres de dretes.Associació científica o literària que pretén elevar la cul-tura dels associats. Persona extremadament devota.- 6.Nota musical. Al revés, lloc preferit pels escolars. Funci-onari que representa i defensa judicialment els interessosde l’estat.- 7. Lletra que pot representar dues vocals. Alrevés, consonant d’una arcada. Tros de carn, formatge,pernil. Al revés, fibra tèxtil d’origen vegetal.- 8. Perce-bre. Imatge que s’adora. Interjecció usada als toros.- 9.Apèndix que se situa entre les cames. Vocal oberta. Ca-rall. Interjecció militar o símbol d’un gas noble.- 10. Alrevés, norma feta pel parlament. Consonant vibrant. Alrevés, arran. Al revés, prefix que significa múscul.- 11.La cua d’un infinitiu. Fruit de l’olivera borda. El nom

vulgar de l’arbre Ilex paraguaiensis amb les fulles del qual se’en preparen infusions.- 12. Balladors de sardanes. El soste-nidor de la carn.

Verticals1. Plural, acció de preferir.- 2. Instrument òptic que fa veure les coses més grans. Est. Lloc on es posen els ous.- 3. Femení,persona amb qui es mantenen lligams afectius. Al revés i femení, massa llarga. Consonant vibrant.- 4. En porta el tabac. Alrevés, manifestació externa de dolor.- 5. Vocals. Recipient on es prepara el te. Nota musical.- 6. Suro prim, rodó i foradat pelmig usat per pescar. Riu europeu que sona com un timbre.- 7. Vocal oberta. Dit de l’ambient o de l’instrumental lliure demicroorganismes patògens. Beguda ritual.- 8. Radi. Ni jo, ni ell. Al revés i femení, qualificatiu que rep una malifeta grossai comentada.- 9. Al revés, invitació a la marxa. La variació de plantes d’un lloc determinat. Consonant dental.-10. Begudapuntual. Joc de tres boles. Est.- 11. Camins de muntanya o indicis. Consonant amb teulada. Consonants.- 12. Representacióteatral o exhibició d’un artista. Vocals.- 13. Al revés, dos o tres cartes del mateix nombre. Eina semblant al martell i que tédos talls.- 14. Plural, el taller del serraller.

Problema d’escacs

Juguen

les

negres

SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Planetari. País. - 2. Rumiar. Article. - 3. Èpic. OA.Restar. - 4. Fagotista. Tu. R. - 5. E. Ateneu. Beata. – 6. Re. itaP. Fiscal. - 7.E. anE. Tall. ilL. - 8. Notar. Ídol. Olé. - 9. Cua. A. Carat. Ar. - 10. ielL. R.naR. onI. – 11. Er. Olivo. Mate. - 12. Sardanistes. Os.VERTICALS: A partir de les horitzontals.Problema d’escacs1- ..., f2; 2- Tg8, Ab1 (si f1=D, 3- Tf8+); 3- Rxb1 (si Tf8+, Af5), f1=D+

RÀDIO 91.2 FM91.2 FM ARTESA

46

la P

alan

ca

ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahir

La plaça de la Sagrada Família. 1896

ns facilita la foto el Sr. DomingoArtigues, el qual venia, de petit,

a pasturar les cabres amb el seu pareen aquest camp que, tal com s’apre-cia en la imatge, anys després es con-vertiria en la plaça. El Domingo, que va viure la sevainfància a Barcelona i després va instal·-lar-se a Artesa, recorda de la ciutat com-tal que al carrer Lepanto tot eren campsi, fins arribar a la plaça de Toros, no-més hi havia dues cases, de planta bai-xa i un pis. A la casa del seu pare higuardaven el ramat de cabres i a l’altrahi havia una gent que eren transportis-tes de mercaderies i que amb una car-reta anaven a repartir gènere des delport fins a les botigues de Barcelona.El poble del Domingo era Sant Martí,que tenia molts habitants i que es vamantenir fins a prop de 1930 indepen-dent i separat de Barcelona. Quan ellera petit, el carrer València s’acabavaen aquells descampats.

El seu pare va arrendar un terrenydavant de casa per a fer-hi un hort. Hiva construir una cabaneta amb quatrecanyissos, i els diumenges travessavenel carrer i anaven a dinar a l’hort. No hihavia cap casa entre casa seva i la Sa-grada Família. El seu pare tenia la “parròquia” (laclientela) a les drassanes, vora la mar.Cada dia hi anava a portar llet amb lesmateixes cabres. De fet, cada cabrertenia la seva barriada. Ells eren tres fa-miliars cabrers i tots tenien la seva zona.Cadascú respectava la zona de l’altre. Quan passaven les cabres, els tram-vies havien de parar, perquè si n’atro-pellaven una, l’havien de pagar quatrevegades i, a més, la companyia se’nrentava les mans. Les cabres eren sa-grades perquè alimentaven les famíliesde Barcelona. Llavors, a part de les car-retes, l’únic que es movia per Barcelonaera un tren-renard, que cremava carbói repartia mercaderies per les botigues.

El Domingo va néixer i va ser bate-jat l’any 1907, concretament a la criptade la Sagrada Família que, en aquellaèpoca, no pujava més de 25 o 30 me-tres. No hi havia ni l’església de dalt niles torres principals encara. Ell creu queun segle en què es notin tants canvis noes donarà mai més: “D’arrossegar-nosper terra, ara anem a la lluna”.

Apunt històricTot just comença a pujar els murs, elspinacles han d’arribar a 170 m d’alça-da. La idea de construir un temple ex-piatori va ser de Josep M. del Villar. Escomença l’any 1882, però el promotori l’arquitecte no s’entenen i la continu-arà un arquitecte no gaire conegut:Antoni Gaudí. Aquest acaba la cripta il’absis i mor l’any 1926. Amb aquestarticle, La Palanca vol adherir-se a lacelebració de l’Any Gaudí durant el2002.

Bartomeu Jové i Serra

E

La FLa FLa FLa FLa Fotootootootooto

La nevada del passat dia 15 de desembre de 2001 va deixar imatges tan magnífiques com aquesta. Lapostal és de l’església de Sant Serni de Vall-llebrerola (Foto: Eduart de Vall-llebrerola).