El Món de lesFormigues

TAXOMARA 2010 La meva visió

EDICIÓ EN CATALÀ

V JORNADES TAXONÒMIQUES DEMIRMECOLOGIA. RONDA MÀLAGA1 3 DEL JULIOL DE 2010

NeolíticReproducció al naturalLa Algaba (Ronda) 3

EL MÓN DE LES FORMIGUES ÉS UNA PUBLICACIÓ DE SALVARENAU & WEBS

RecercaRecollida de mostresLa Algaba i La Nava 4-9

EDICIÓ: SALVADOR RENAU I ROMEU ( SRENAU)

PÀGINA WEB: WWW.SALVARENAU.CAT

FOTOS: SALVA RENAU

Ponències La Algaba iRonda 9-11

TAXOMARA 2010Reunió anual de l’A.I.M. i deLa Marabunta 2

Agraïments especials aCloenda Entrega de diplomes, premisi condecoracions 12-14

RONDA (Màlaga) Petita visita turística 10

La meva opinióTaxomara 2010 14

SALVA RENAU

La AlgabaPRIMERA TROBADA

ns anem per primer cop, uns d'al-tres es tornen a trobar desprésd'un any. Abraços, mirades, auto

presentacions, uns més cohibits, d'altresmés llençats. La qüestió és que ens reunimen La Algaba una trentena d'assistents alTAXOMARA .

Allà ens esperen els responsables del parcper fer-nos una primera visita guiada. Sonmés de seixanta hectàrees de bosc medi-terrani amb un mon de exemplars de fau-na autòctona, el típic “cortijo” que fa de cen-tre d'educació ambiental, camins amb lesvoreres empedrades, una reproducció demés de . metres quadrats d'un poblatneolític que recrea els primers assenta-ments comunals d'éssers humans fa unscinc mil·lennis.

Serà un primer dia emocionant. Tot i que

ahir ja vaig conèixer en persona diferentsmembres de La Marabunta, en especial aRoberto, avui parlaré de tu a tu amb tots elsassistents. Compartiré fotos, intercanviaremanècdotes, recollirem mostres, aprendrécom es fan les identificacions, per on es bus-quen les colònies, tantes i tantes coses deles quals havia sentit parlar en el fòrum peròque mai havia pogut experimentar a lameva carn.

Aquí comença aquesta nova experiènciaque intentaré reflectir en aquesta publica-ció, no sols pel recordatori de tots els quevam assistir, sinó també per animar, si espot, als que no van poder venir o als que nohan vingut mai, per que posin tots els mit-jans possibles per participar el proper anyen el TAXOMARA , que es durà a ter-me a Girona..

U

egons el tríptic dels organitza-dors “TAXOMARA és la reunióanual internacional que l’As-sociació Ibèrica de Mirme-

cologia (A.I.M.) conjuntament amb elfòrum d’Internet La Marabunta, comu-nitats ambdues de professionals, naturis-tes i aficionats a les formigues, que es re-litzen per presentar dades, compartir,aprendre i divulgar, tot allò referent sobrela biologia de les formigues, sobretot au-tòctones però també sobre totes aquellesespècies foranes, exòtiques i invasivesque entren a la Península Ibèrica i a Europarepresentant terribles plagues que alterenels nostres tant sensibles i preuats ecosis-temes”.

“Cada any, TAXOMARA, es celebra a unlloc diferent de la Península Ibèrica i unlloc que, a més, contingui un marcat interésmediambiental i paisagistic i que, d’algu-na manera doni a conèixer el contingut dela seva mirmecofauna per, d’aquesta ma-nera, contribuir al panorama del conei-xement del medi on es celebra, de la sevaprotecció i de la seva conservació”.

“Aquest any s’ha celebrat la V TA-XOMARA a Ronda, lloc de singular belle-sa a la província de Màlaga i, concreta-ment, se’ns ha ofert el Centre de Congres-sos i Aula d’Educació Ambiental La Alga-ba”.

“Volent commemorar l’esperit i els ob-jectius del primer TAXOMARA, aquest úl-tim pretén de nou tornar al laboratori, a lalupa, a la classificació i ordenació, al me-surament i comparació, i a l’acostament delprofessional o aficionat a la meravellosabiodiversitat que les formigues ofereixen

al continent europeu, poder arribar a fa-miliaritzar-se i arribar a identificar co-rrectament alguns dels seus tàxons. Peròtot això, i sense faltar a l’anterior objectiu,pretén ser de nou un espai de trobada i,perquè no dir-ho també, de confraternit-zació entre els especialistes acadèmics i na-turalistes aficionats en el camp de la mir-mecología, on les sortides al camp, po-nències, resultats i comunicacions sobrealtres disciplines com l’ecologia o etlogiad’aquests insectes, s’han consolidad coma proposta i aposta pels interessos de di-vulgació social sobre el món de les for-migues que l’Associació Ibèrica de Mir-mecologia i el fòrum a Internet de La Ma-rabunta i la web www.formicidae.org tenencom a comesa des dels seus inicis”.

Dit això, comentar que aquest és el meuprimer TAXOMARA, després de més dedos anys inscrit al fòrum de La Mara-bunta. Va ser una decisió difícil, molt re-pensada, però també presa gràcies alsànims del fundador de La Marabunta, Ro-berto Huerta, “Xcom” pels membres del fò-rum. Tot i haver parlar amb ell moltes ve-gades per telèfon o a través de correus elec-trònics, em sentia potser una mica incò-mode pel fet d'anar a l'altre punta d'Es-panya a trobar-me amb gent que no co-neixia, amb la qual no havia tingut pas captracte i amb la qual només m'unia una afi-ció, les formigues.

No cal dir que vaig quedar gratament sor-près pel tracte obtingut allà. Gent com elpropi Roberto, Gerardo Fernández, Al-berto, Sílvia, Raúl, Mireia, Gemma, Rafa itants d'altres, em van fer sentir com un mésde la família.

S

TAXOMARA2010QUÈ ÉS?

V Jornades Taxonòmiques de Mirmecologia.Ronda - Màlaga1, 2 i 3 de Juliol del 2010

2 SALVARENAU & WEBSEL MÓN DE LES FORMIGUES�TAXOMARA 2010

Cinc cèntims dels parcs

Difondre la riquesa patrimonial, fomentarl'agricultura i la ramaderia ecològiques iapropar-nos a la prehistòria andalusa sónalguns dels objectius pels quals es treballa diaa dia des de la Algaba de Ronda.

Amb més de dos-cents anys d'antiguitatdóna la benvinguda als visitants. Jardins plensde flors i plantes herbàcies donen color a lablancor de la finca, camins i estadesempedrats, ceràmica àrab, el pati andalús,roures, alzines, sureres ... proposen un viatgecap a una Andalusia que va existir fa segles ique ara lluita per romandre viva.

Centre de La AlgabaCENTRE DE CONGRESSOS I AULA D’EDUCACIÓAMBIENTAL LA ALGABA

Parc natural de La NavaAZONA DE LLANOS A PINSAPAR

Els Llanos de La Navaestan compresos entre lesSerres del Oreganal, de la Neu i Alcojona, tambéanomenat Cerro Alcor. En aquesta plana es tro-ben, en ordre de proximitat a la carretera de S.Pere, l'Àrea Recreativa de Conillera, el CàmpingConillera, Rajete, La Fuenfría i la finca de La Navade SantLuís.

L'accés més còmode i fàcil a La Nava és a tra-vés del carril de rouredes, el qual es pren a la ca-rretera de Ronda a Sant Pere de Alcantara ia uns11 km d'aquesta primera població un panell delParc Natural indica l'inici d'aquest carril .

”Alihormiga”, Joan Aleix, Joau, “Mikka”, “MadGator”, Xavier Espadaler, i molts d’altresens trobem aquest dia en La Algaba per sortir a fer un vol de recerca pel parc. Tots ben preparats iamb els estris necessaris per recollir mostres de formigues.

La visita al poblat neolític és una de les principals activitats del centre. S'hi poden conèixer la culturamaterial i l'estil de vida dels que van començar a poblar aquestes terres. Hi ha hagut un llarg procés dedocumentació i investigació durant vint anys. Aquesta reproducció es tracta d'arquitectura experimen-tal perquè és una interpretació de la història. Cabanes, eines prehistòriques, les tombes o el corral pre-senten davant nostre un temps per descobrir.

En aquest lloc podem sentir el més semblant a la vida en el neolític. S'aixeca un poblat de l'edat delcoure, minuciosament caracteritzat, amb tota mena de detalls, muntat i reproduït de manera artesanal,tal i com ho van fer els nostres avantpassats, cuidant que sigui tot lo més real possible. Aquesta és la ma-nera de poder fer comprensible com eren els éssers humans que vivien fa cinc mil anys a la zona, nomésamb l'ajuda del coneixement i del rigor històric.

Fins i tot, l'elaboració de les eines es fa de manera artesanal. La fabricació a ma de destrals fets de sí-lex, fer foc per fricció i d'altres tècniques de l'època serveixen no només per ser fidels al neolític sinó tam-bé per entendre com era la vida dels éssers humans fa cinc mil anys.

�

�

�

Reproducció d’un poblat neolíticPRIMERS ASSENTAMENTS COMUNALS D’ÉSSERS HUMANS

CULTURA

3SALVARENAU & WEBS TAXOMARA 2010�EL MÓN DE LES FORMIGUES

avid Garcia, arqueòleg del Cen-tre La Algaba, ens acompanya através del parc fins arribar a lareproducció al natural d'una

població del neolític. Ens parla de com vi-vien els éssers humans fa cinc mil anys.

Construcció de cases i tancats, tant fidelsals originals que fins i tot suporten les in-clemències del temps, siguin pluges o se-queres. Ens demostra com es fabricaven elsestris per la caça, per la sega, per la cons-trucció dels habitatges.

L'adobat de pells per l'abric i per donarcomoditat als llits, l'elaboració de orna-ments, l'afilat de pedres per tallar, la cons-trucció de figures tipus menhir, la fabrica-ció de recipients per guardar menjar, comfer foc, etc. En alguns dels casos fins i tot ensho ensenya a fer. Tot està fabricat i elabo-rat manualment, de la mateixa maneraque ho feien aleshores.

Res que veure amb el món de les formi-gues, però tant interessant com elles. Estàclar que l'abast de la cultura no té límits ique de tot podem aprendre, de tot podemtreure conclusions útils per la nostre vida.Qui diu que la cultura està renyida amb l'a-fició a les formigues? Jo no.

D

Visita guiada al poble neolític, dirigida pel arqueòleg David Garcia,que ens explica tota mena de detalls sobre la vida aleshores i sobrela fabricació d'estris.

La AlgabaPOBLE DELNEOLÍTIC

Rec

erca

de

form

igue

sL

a A

lga

ba

per l

a se

va id

entifi

caci

óComença la recerca des de les 11 del matí fins a l’hora de dinar

Primeres identificacionsXavier Espadaler, Xavier Roig i Gerardo Fdez.

SALVARENAU & WEBS�RECERCA�LA ALGABA

Escorpí recentment mudatNo és una formiga, però també està bé

Plagiolepis pygmeaOus i larves, sota una pedra

TemnothoraxDins d’un tronc sec, reina i un món de larves

Crematogaster scutellarisLes primeres obreres

Camponotus cruentatusUna obrera, n’estava ple de gom a gom

AphaenogasterSota una pedra, larves i pupes

AphaenogasterRecollint mostres per identificar

Plagiolepis pygmeaObreres fugint del lloc descobert

Camponotus cruentatusObrera, baixant d’un arbre

Plagiolepis pygmeaNiu, sota una pedra

Camponotus cruentauusMultitud d’obreres, prop del niu, sota terra

Aphaenogaster gibbosaDesenes de mascles alats sortint del niu

Aphaenogaster gibbosaNiu ple de larves i pupes, sota una pedra

Blanus cinereusPetita serp cega, semblava un cuc de terra

4

SALVARENAU & WEBS LA ALGABA�RECERCA�

Cataglyphis ronsenhauriFent de les seves

SolenopsisNiu amb centenars de larves i pupes

SolenopsisA la ma semblen tant poca cosa

EscorpíS’està cruspint un dels seus. El mascle?

FormicaA l’entrada del niu, sota terra

FormicaCapolls al descobert, sota terra

AgallaAmb una petita colònia a l’interior

Camponotus cruentatusA la sortida del seu formiguer

Plagiolepis pygmeaPilota d’ous sota una pedra

5

Rec

erca

...pe

r la

seva

iden

tifica

cióLa

Alg

ab

aTallersPRESENTACIÓ IIDENTIFICACIÓ

esprés de fer un petit granàpat, el Dr. Xavier Espadalerens fa una breu introducció.

A continuació, els tallers d'identifica-ció, no sols de les espècies trobadesavui a La Algaba, sinó també d'unagran quantitat de mostres de col·lec-cions dels nostres assistents. Com soc molt nou amb aquest tema

em poso al costat del Raúl. Recolzatspel manual que ens han subministratde taxonomia ens posem a identificaramb el microscopi un parell d'espèciesque el propi Raúl ha recollit aquestmatí. No és fàcil, us ho asseguro, imenys per uns aficionats com nosal-tres, però s'ha de provar.

Tots plegats utilitzem els prop de microscopis que els organitzadorsens han preparat. És interessant veu-

re com uns dominen més que d'altres.Fins i tot, als mestres de mirmecolo-gia que son presents no els hi cal lamajoria dels cops el microscopi, doncsidentifiquen a cop de lupa les subfa-mílies i els gèneres. Son uns mega-cracks.

A la foto de sota, el Xavier Espada-ler fent la introducció sobre les for-migues al continent europeu, i la sevaidentificació.

D

A peu de microscopi un grupet comencem a fer les identificacions. A la dreta, de davant cap enre-ra tenim a Chema, a Robert (xcom) i a Fran (racamubi). A l’esquerra, de davant cap enrera estemSalva (srenau), Raúl (mendelius) i Ignacio (ari).

La NavaTOTSPLEGATS ABUSCAR

Sortim en autocar cap al parc de La Nava. Farem des de Los Llanosfins al Pinsapar. És un paratge força bonic, caracteritzat sobretotpels Pinsapos, els avets autòctons de la Península Ibèrica, moltcaracterístics. Lo primer, els preparatius.

6 SALVARENAU & WEBSEL MÓN DE LES FORMIGUES�TAXOMARA 2010

L’Alberto Tinaud també domina els cavalls

Javier (alihormiga) ja comença a recollir mostres i el Rafa observa

Roberto (Xcom) i Fran (racamubi)

Els primers preparatius: aigua, protecció solar, gorres

Anem cap allà Malú, Carlos (madgator) i Maria (macofu) comencen a recollir motres

No tardem a trobar les primeres formigues Gran paisatge, amb Javier (alihormiga) buscant Raúl (mendelius), Gemma (kiula) i Ari

SALVARENAU & WEBS LA NAVA�RECERCA�

AphaenogasterNiu sota les pedres

Crematogaster aubertiMuntanya de larves, sota una pedra

Aphaenogaster senilisNiu ple de larves, sota una pedra

Fotos a niu de MessorNo soc l’únic que fa fotos

MessorEntrades a la colònia, sota una pedra

Presa de mostresNo s’escapa ni una a la nostre recerca

Pheidole pallidulaDues obreres portant una pupa d’alat

BothiomyrmexJust sota una pedra

Floreta silvestreNo sols hi ha formigues

7

Rec

erca

de

form

igue

s per l

a se

va id

entifi

caci

óL

a N

ava

PinsapoAbet octocton ibèric

PinsapoBranques característiques

PinsapoDetall

TapinomaNiu amb larves, sota les fulles a terra

Camponotus pilicornisUn grupet de larves, sota una pedra

TemnothoraxPle de larves, sota la fusta seca

Rec

erca

de

form

igue

sL

a N

ava

per l

a se

va id

entifi

caci

ó

TapinomaNiu amb ous i larves, sota una pedra

SALVARENAU & WEBS�RECERCA�LA NAVA

TapinomaNiu amb larves, sota fusta seca

AphaenogasterNiu amb larves i pupes, sota fusta seca

Crematogaster aubertiPetit niu amb larves, sota les fulles seques

FormicaEntrada al niu, amb ple de capolls

Lasius grandisNiu a la vista, amb reina inclosa

Lasius grandisGran quantitat de capolls, sota les fulles

Camponotus pilicornisEntrada a un niu, amb larves i obrera jove

CataglyphisEntrada al niu

CataglyphisCementiri amb restes, al costat de l’entrada

Fi de l’excursióJavier, Salva i els dos Rafas

Fi de l’excursióSalva (srenau) i Raúl (mendelius)

RetrobadaDescansant, abans d’anar a dinar

RetrobadaGemma, Rafa i Raúl

RetrobadaJo, què passa?

8

�PONENT: Martha Lucía Enriquez.PROCEDÈNCIA: Departament de Cièn-cies Ambientals. Universitat de Giro-na.

La formiga Argentina, Linepithemahumile, va ser introduïda a Europa famés d'un segle i ha aconseguit expan-dir-se eficientment a lo llarg del conti-nent. A l'hivern, les formigues argenti-nes s'agrupen en grans nius, que estanlocalitzats en els mateixos llocs any da-rrera any, característica que els fa fà-cilment detectables i, per tant, poten-cialment controlables. Al extreureaquests nius, la densitat de les reinesque sorgeixen a la primavera podria serreduïda i, conseqüentment, la tassad'invasió es reduiria.

L'estudi es va dur a terme a tres bos-cos mediterranis de Catalunya. EntreGener de 2009 i Gener de 2010 es vanprendre mostres de 18 parcel·les, loca-litzades en tres diferents àrees decada bosc, en funció del nivell d'inva-sió de la formiga argentina. Es van ex-tirpar nius d'aquesta espècie i es vanprendre mostres de control cada dosmesos.

Els primers resultats van mostrar unatendència al millorament de la diversi-tat i abundància de les formigues nati-ves a les parcel·les extirpades, tot i ques'ha de seguir estudiant els resultats amés llarg termini.

EFECTES DE L’EXTIRPACIÓ

DELS NIUS D’HIBERN DE LA

FORMIGA ARGENTINA

LES

PO

NÈ

NC

IES

EL

S N

OST

RE

S E

XP

ER

TS

PA

RL

EN

EN

EL

CE

NT

RE

LA

ALG

AB

A

SALVARENAU & WEBS LA ALGABA�PONÈNCIES� 9

�PONENT: Alberto Tinaud. PROCE-DÈNCIA: Departament de Biología ani-mal. Facultat de Ciències, Universitatde Granada.

El gènere Anochetus inclou vora de90 espècies distribuïdes per quasi to-tes les regions tropicals i càlides delplaneta. A la Península Ibèrica es co-neix una sola espècie: Anochetus ghi-lianii.

La biologia d'aquest gènere està moltpoc estudiada i, en el cas de la “ghilia-nii, molt menys. Se sap que fan el niusnormalment a terra, encara que en re-gions selvàtiques també poden utilit-zar els troncs. Es coneix molt poc so-bre el seu tipus d'alimentació, donat eltipus de mandíbules que tenen, i comel processen.A rel de mostres realitzades la passa-

da primavera a la regió de l'Estret de Gi-braltar s'ha pogut observar grups for-mats per uns 20 individus. El seu man-teniment en nius artificials ha pogutpermetre veure alguns comporta-ments interessants, per lo desconegutd'ells i per lo inusual.

Una xerrada força interessant sobreaquesta espècie tant peculiar.

COMPORTAMENT DE

ANOCHETUS GUILIANII

�PONENT: Crisanto Gómez. PROCE-DÈNCIA: Universitat de Girona. A la primera intervenció es presenten

les dades recollides durant l'hivern del'any 2009-2010 a Rubí, sobre l'activi-tat de nius de Messor barbarus. Es de-tecten activitats hivernals inusuals,com l'obertura dels nius i l'extracció deterra, els primers quinze dies de Gener,segurament associades al llarg perío-de hivernal amb situació de l'Oscil·lacióde l'Atlàntic Nord negativa (NAO -).

També es relacionen els vols nupcialsd'aquesta espècie a la península del'any 2009 amb les pertorbacions at-mosfèriques que van circular sobre lamateixa en els mesos de Setembre iOctubre.

A la segona intervenció es parla de laEtnomirmecologia, explicant-se el mè-tode utilitzat per la població de Bena-mejí (Còrdova) per recollir els últimsgrans de blat a les eres durant els anys50. Utilitzaven l'activitat de farratge dellavors per part de les colònies de Mes-sor barbarus presents a les eres on estreballava la collita fins l'obtenció finaldel gra. Les utilitzaven per separar elsúltims grans de la palla.

1A.- ACTIVITAT DE MESSOR

BARBARUS

2A.- ETNOMIRMECOLOGIA

�PONENT: Mireia Diaz. PROCEDÈN-CIA: Departament de Ciències Am-bientals. Universitat de Girona.

La formiga Argentina, Linepithemahumile, presenta un patró de re-agru-pació en els seus nius d'hivern amb unalocalització molt similar any darreraany, i amb una elevada concentració de reines en aquesta època.

Es va fer un estudi en el qual es vanmesurar les característiques físiques iambientals més rellevants de 90 niusd'hivern i els seus respectius punts decontrol, ubicats aproximadament a 2metres de cada niu: altura, orientació,cobertura vegetal, distancia al niu, l'ar-bre i el camí més propers, àrea i colorde la pedra, temperatura i contingut vo-lumètric en aigua, durant els hiverns de2008 i 2009, a dues zones envaïdesdel NE de la Península Ibèrica.

Es va trobar que la fidelitat dels niusd'hivern pel lloc de nidificació d'un anya l'altre va ser del 75,6%. Tot i que noes van explicar diferències significati-ves entre els nius fidels i es no fidels,en quan a les variables ambientals, síque es van trobar diferències entre lescobertures. Aquest estudi podria ser-vir com eina per ajudar-nos a aplicarmesures de control amb més precisió.

CARACTERITZACIÓ DELS

NIUS D’HIVERN DE LA

FORMIGA ARGENTINA

�PONENT: Fernando Amor. PROCE-DÈNCIA: Estació biològica de Doñana.

Els dos morfs, negre i bicolor, del com-plex Cataglyphis florícoles sembla quesón de fet dos espècies diferents. Unapeculiar característica de les seves po-blacions és la d'estar segregades. Noobstant això s'han trobat zones defrontera en què els nius d'ambdósmorfs es troben barrejats i propers en-tre si.

Un recent estudi genètic, realitzat enaquestes zones de frontera a la Re-serva Biològica de Doñana, basat en 8micro-satèlits mostra l'absència de fluxgènic entre aquests dos morfs. En lapresent comunicació es mostren dife-rències morfològiques i biomètriquesentre els morfs negres i bicolor que,juntament a l'aïllament genètic trobatsuggereixen que tots dos tipus consti-tueixen en realitat dues espècies dife-rents. S’anomenarà al morf bicolor Ca-taglyphis Tartessos, quedant el negrecom Cataglyphis florícoles, el color delholotip descrit per aquesta espècie.

NOVA ESPECIE DE

CATAGLYPHIS:

CATAGLYPHIS TARTESSICA

�PONENT: Joan Aleix Herraiz. PRO-CEDÈNCIA: Facultat de Biociències.Universitat Autònoma de Barcelona.

Es va realitzar un mostreig de les co-munitats de formigues del Parc Natu-ral de Sant Llorenç del Munt i l'Obac du-rant els anys 2006 i 2007.

Per a això es van determinar les es-pècies de formigues de diferents as-sociacions vegetals del Parc, agafantmostres de diverses rèpliques de ca-dascuna d'elles.

Es van utilitzar dos mètodes diferentsde captura: la caça a vista i les trampesde caiguda.

Es va obtenir un total de 61 espèciesentre les quals cal destacar una espè-cie esclavista (Polyergus rufescens), di-verses parasites socials (Plagiolepisxene i Lasius carniolicusentre d'altres)i una espècie invasora (Lasius neglec-tus).

ESTUDI DE LES COMUNITATS

DE FORMIGUES A UN PARC

NATURAL

�PONENT: Raúl Martínez. PROCE-DÈNCIA: Professor. Madrid.

En l'actualitat no disposem d'un texten castellà que serveixi de suport alsmirmecòlegsaficionats. Aquest llibre técom a finalitat cobrir aquest buit.

S'aborden diversos aspectes relacio-nats amb les formigues, com ara biolo-gia general i elemental sobre les for-migues, així com aspectes curiosos delseu comportament. El manteniment decolònies artificials de formigues, la fa-bricació de formiguers de diferents ti-pus de manera detallada. Resold elsdubtes més freqüents que podem te-nir els aficionats i aporta una sèrie deconsells interessants,. aborda el temad'identificació de gèneres d'una ma-nera elemental, però útil, i contemplala realització d'experiments senzills.

Una de les coses que més havia tro-bat a faltar des de que em vaig incor-porar al mon dels aficionats a les for-migues. Una bona eina per nosaltres.

Enhorabona, Raúl, per aquest fan-tàstic treball.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE

“CRIAR HORMIGAS”

�PONENT: David Cuesta.PROCEDÈN-CIA: Membre de A.I.M. Burgos.

La creació d'una publicació digital iperiòdica sobre formigues es va plan-tejar en el IV congrés internacional demirmecologia, Taxomara 2009, i a fi-nals de Novembre d'aquell mateix anyveia la llum el número 1 de "Iberomyr-mex, Butlletí de l'AIM". Iberomyrmex és la primera publicació

específica sobre mirmecología de la Pe-nínsula. És anual, digital, gratuïta i pottrobar-se en "www.mirmiberica.org /iberomyrmex".

Actualment consta de cinc seccions(articles i notes; revisions, traduccionsi resums; Taxomara, i materials didàc-tics) en les que pot encaixar pràctica-ment tot el relacionat amb la mirmeco-logía.

EL BUTLLETÍ DE LA

ASOCIACIÓ IBÈRICA DE

MIRMECOLOGIA (A.I.M.)

La m

eva

rece

rca

La

Alg

ab

aDivendres. Tarda lliure. Em dedico a explorar tot sol i a fer unes quantes fotos.

Camponotus cruentatusAl voltant del centre

SALVARENAU & WEBS�LA MEVA RECERCA�LA ALGABA

FormicaObrera transportant un trocet de fusta

Camponotus cruentatusRecercant el conreu

Camponotus cruentatusObrera portant fora del niu un cadàver

MessorEntrada al niu

MessorEl típic “major” vigilant la zona

Crematogaster scutellarisNiu en agalla, a terra

Crematogaster scutellarisInterior del niu, en l’agalla, ple de larves

Crematogaster scutellarisInterior del niu, en l’agalla, ple de larves

10

RondaBREU VISITA TURÍSTICA

onda és una de les ciutats més antigues d'Es-panya. Els seus orígens es remunten al Ne-olític. Hi van deixar la seva empremta els Ro-

mans, va ser la capital d'una de les Kuras (províncies)en la que es dividia al-Andalus, i es fa constituir finsi tot en regne independent (regnes taifas). Va ser con-querida pels Reis Catòlics a degut a la seva im-portància estratègica.

La seva època clau va ser en el segle XVIII, quanes van construir els edificis més significatius i em-blemàtics de l'aristocràcia d'aquell temps i de la Ron-da actual: el Pont Nou i la Plaça de Toros.

Sens dubte, la part del Pont Nou és el fort de la ciu-tat i el que més m'ha agradat, amb diferència, de laresta. També hi és la plaça de toros, però com no es-tic a favor no ho comentaré.

R

ConferènciaLA PROBLEMÀTICA CAUSADA PELSINSECTES EN EL PATRIMONI HISTÒRIC.

l bio-deterioració d'un suport his-tòric es pot definir com un conjuntde fenòmens queimpliquen alte-

racions de les propietats físic-químiques imecàniques d'un material per acció deor-ganismes biològics. Aquestes alteracions amés, impliquen modificacions de l'aspec-teestètic / artístic d'aquests objectes, un as-pecte difícilment quantificable. És impor-tant destacar quegran part de les col·lec-cions emmagatzemades i / o exposades enels museus són de naturalesa orgànica.Elsorganismes responsables del bio-deterio-ració són d'un ampli espectre taxonòmic.

Des demicroorganismes com bacteris,fongs i algues fins a mamífers, per exemple,

rosegadors. Perdescomptat, els insectestenen un paper predominant. L'abundàn-cia de cada grup taxonòmic estarà lligadaa les condicions micro-climàtiques i a la na-turalesa del propi material afectat.D'entreels ordres d'insectes, només en sis d'ells estroben algunes famílies on algunesde les se-ves espècies ataquen al patrimoni artístic.

Destaquen els isòpters (tèrmits o "for-migues blanques") i els Coleòpters (der-mèstids i corcs.). Els fòrmics o "formiguesveritables" a penes tenenefectes directes re-gistrats, encara que en la pràctica es podenconfondre amb les tèrmits pel personaldemanteniment i restauració, atribuint elsefectes d'aquestes..

E

mb un fons que supera els vintmil volums, la Biblioteca de laReal Maestranza de Cavalle-ria de Ronda proporciona un

servei especialitzat a investigadors en elstemes afins a la història de la pròpia Ins-titució, com són genealogia i heràldica, no-blesa i elits de poder, art eqüestre i cava-lleria, tauromàquia o literatura de viatgesper Ronda i la muntanya.

Un lloc interessant per observar l'art dinsd'una biblioteca. El sostre de fusta, les pin-tures, les enquadernacions dels llibresmés antics, les estructures on guardar-los,l'olor característic que fan aquests espaisamb tanta cultura al darrera.

I, per què no, un grupet d'aficionats a lamirmecologia, uns seriosos, uns d'altresfent bromes i, moltes, moltes fotografies.un lloc inolblidable.

A

RondaVISITA A LABIBLIOTECA

Visita a la Biblioteca de la Real Maestranza de Caballería de Ronda,on es farà una xerrada i l’entrega de diplomes d’assistència alTaxomara i d’altres condecoracions.

11SALVARENAU & WEBS TAXOMARA 2010�EL MÓN DE LES FORMIGUES

PRESENTACIÓ A LA BIBLIOTECADr. Joaquín Reyes (A.I.M. - Universitat de Còrdova), a ma esquerra de la foto. Enmig, el Ge-rardo Fernández (A.I.M.). A la dreta, un representant de la Biblioteca.

Bib

liote

ca d

e la

Rea

l Mae

stra

nza

de C

abal

lerí

aR

on

da

Entrega de diplomes, premis i condecoracions

Entrega de diplomesSalva Renau (srenau)

SALVARENAU & WEBS�CLOENDA�RONDA

Entrega de diplomesCarlos (madgator)

Entrega de diplomesRafa (eaglescreen)

Entrega de diplomesChema (chema)

Entrega de diplomesJavier (alihormiga)

Entrega de diplomesRafa (bonhobo)

Entrega de diplomesGemma (kiula)

Entrega de diplomesSergi (serranogaster)

Entrega de diplomesNatalia (mikka)

Entrega de diplomesMaría (macofu)

Entrega de diplomesIgnacio (ari)

Entrega de diplomesJoão Pedro Cappas

Entrega de diplomesFran (racamubi)

Entrega de diplomesJoaquín Reyes

Entrega de diplomesJoan Aleix (xinxu)

12

SALVARENAU & WEBS RONDA�CLOENDA�

Entrega de diplomesAlberto Tinaud

Entrega de diplomesMarta Lucia Enríquez (malu)

Entrega de diplomesDavid Cuesta (teleuteamonio)

Entrega de diplomesFernando Amor

Entrega de diplomesMireia (northia)

Entrega de diplomesXavier Espadaler (xeg)

Entrega de diplomesCrisanto Gómez (crisanto)

Entrega de diplomesXavier Roig (xauxa)

FEntrega de diplomesRaúl Martínez (mendelius)

13

Bib

liote

ca d

e la

Rea

l Mae

stra

nza

de C

abal

lerí

aR

on

da

Entrega de diplomesAlberto Sánchez (alberto_enfermero)

Entrega de diplomesGerardo Fernández

Entrega de diplomesRoberto (xcom)

Entrega de diplomesSílvia Abril (silviaabril)

Entrega insignies de plata A.I.M.Un dels responsables de Ronda

Entrega insignies de plata A.I.M.David Cuesta (teleuteamonio)

Biblio

teca...

Ro

nd

a

Entrega insignies de plata A.I.M.Carlos (madgator)

SALVARENAU & WEBS�CLOENDA I OPINIÓ�RONDA

Entrega insignies de plata A.I.M.Silvia Abril (silviaabril)

Entrega de premisAlberto Sánchez (alberto_enfermero)

Entrega de PremisRoberto (xcom) i Gerardo Fernández

Entrega de premisPremi

Entrega de diplomes i premisSaló de butaques

14

uè dir del meu primer Taxoma-ra? Doncs que ha sigut una granexperiència, i no diré irrepeti-ble, doncs espero que no sigui

l'última. L'any que ve es farà a Girona i emqueda més aprop de casa. El temps ho dirà.

Sobre el que significa aquesta experièn-cia diré que, tot i que esperava coses posi-tives, mai em vaig arribar a imaginar lo es-pecial que seria. N'he aprés molt i molt, i nosols del mon de les formigues, sinó de mol-tes altres coses relacionades.

Gent que treballa en aquesta matèria diaa dia, que investiga, que analitza, que des-cobreix aspectes nous sobre les formigues,del seu comportament i de com afecten a lacadena natural. Autèntics professionals enaquest camp que, alhora de compartir elsseus coneixements amb la resta d'aficionatsson capaços d'adaptar-se al nostre desco-neixement, es comporten com autènticsprofessors.

També d'altres aficionats no professionals.Oberts a compartir, a fer sentir-nos còmo-des i a gust als nous com jo. Puc dir que hefet amics, companys, bons companys. Ambalguns d'ells ja els tractava via Internet, i jaels hi notava aquella noblesa que caracte-ritza a la bona gen, cosa que no abunda avuien dia. Tots amb defectes, però també amb

moltes virtuts. Em quedo amb lo segon, ésclar.

I d'anècdotes? Un parell, almenys.Recordo que vaig decidir fer el viatge amb

avió i busos amb la samarreta de La Mara-bunta. Una manera d'identificar-me davantde qualsevol altre aficionat a les formiguesque anés també cap a Ronda. Em va sem-blar molt estrany no trobar-me a ningú pelcamí. Un cop a Ronda, vaig contactar ambels primers assistents que estaven fent unacervesa a una terrassa. Doncs sembla serque vaig estar viatjant en avió amb quatred'ells, em van veure amb la samarreta i noem van dir rés de rés. Mal començava, vaigpensar. Però tot lo contrari, gent encanta-dora, només va ser un lapsus.

També l'últim dia, després del sopar decloenda, ens acomiadem tots plegats. Vaiga saludar al Xavier Espadaler i em diu: Mira,el raro. Raro? - responc jo. És raro que a uninformàtic li agradin les formigues - diu Xa-vier. Jo l'intento convença que la informàti-ca es mou per lògica i que aquest mon deles formigues, un cop el coneixes, també téla seva lògica. Peró els trets no anaven peraquí. Es referia a que coneix un mon d'in-formàtics i tots son una mica raros. Però joera diferent, deia Xavier, era massa normalper ser informàtic. És que jo soc diferent, - li

vaig dir. De totes maneres tenia un xic deraó, els informàtics acostumen a ser unamica raros, sempre parlen de bits i de bytes,però jo no soc així, i me'n alegro de marcardiferència.

Gent especial, com diríem col·loquial-ment, collonuda. El Roberto, el Fran, els dosRafas, Gerardo, Gemma, Raúl, Javier, i moltsd'altres. Simplement, un encant de gent. Nosols vam compartir temps durant les recer-ques sinó també fora d'allà. En els dinars,en els sopars, anant de copes. El tema de laidentificació basant-nos amb les claus ta-xonòmiques. Un tema complicat pels afi-cionats, però tot és començar. Això sí, entreels professionals, uns autèntics mega-cracks. Feia molta gràcia veure a tots discu-tint gènere, subfamília de la formiga troba-da. Una simple ullada amb lupa d'un del es-pecialistes i tot solucionat.

Recordo haver agafat una mini colònia deLa Nava (reina, o obreres, i larves). Perla tarda tocava identificar. Era una Tapino-ma, això sí, però què més? Li ensenyem alXavier Espadaler. Agafa una obrera vivaamb els seus dits, treu la lupa, observa i: Ta-pinoma Madeirense, - diu. I com es diferèn-cia del reste de Tapinomas? - dic jo. No sequè d'una marca frontal pel damunt de lesmandíbules, o alguna cosa així. Perdoneuperò soc inexpert. Per flipar.

Què vull dir amb tot això? Doncs que valla pena. És una experiència que recomanoa tots els que no l'han tingut. És una cosaper recordar i que m'ha instruït molt. Tam-bé m'ha ajudat a apreciar més el paper deles formigues en el nostre ecosistema.

I perquè he fet un resum en forma de re-vista? Doncs per que m'agrada compartirtot allò que em sembla especial i útil pelsdemés. No pretenc rés de l'altre mon. No-més que els que vam ser allà puguem re-cordar aquests dies també a través d'a-questa publicació. I pels que no hi van ser,animar-los a que s'apuntin, si poden, al pro-per Taxomara a Girona. No es penedi-ran, us ho asseguro. I si alguna cosa que he

escrit no es del tot correcte o està errada,que m'ho comuniquin i ho modificaré. No-més espero que us hagi agradat. I perdoneules faltes ortogràfiques o gramàtiques quehi trobeu. Soc informàtic, ni escriptor ni pe-riodista. Salut a tothom.

Salva Renausrenausalva@salvarenau.cat www.salvarenau.cat

Q

La meva opiniósobre el Taxomara

Salva RenauAFICIONAT

Gràcies a tots els assistents alTAXOMARA 2010:

Alberto SánchezAlberto TinaudAndrés RodriguezBernardo MadeiraChema CatarineuCrisanto GómezDavid CuestaFernando AmorFrancisco CáceresGema TrigosGerardo FernándezIgnacio LiñánJavier ArcosJoan Aleix HerraizJoao Pedro FernandesJoaquín ReyesJosé Carlos GarcíaMaría N. CondeMartha Lucia EnríquezMireia DíazNatalia ArnedoRafael BelmonteRafel P. MiraRaúl MartínezRober HuertaSalva RenauSergi SerranoSilvia AbrilXavier RoigXavier Espadaler