Embed Size (px)
Citation preview
LA BARCELONETALA CIUTAT MARÍTIMA
ITINERARIS CCCB
Com s’han d’obrir les ciutats al mar?
DA: Els barris de Barcelona. Ed. Ajuntament de Barcelona i Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2003.
BOHIGAS, O.: Reconstrucció de Barcelona. Edicions 62. Barcelona, 1985.
CABALLÉ, F.; TATJER, M.: La Barceloneta. Origen i transformació d’un barri, 1753-1994. Guia de l’exposició. Ed. Ajuntament de Barcelona, 1994.
CIRICI, A; GONZÀLEZ, I.: Barcelona, pam a pam. Per no perdre peu. Ed. Comanegra. Barcelona, 2012.
DURAN, X.; PIQUERAS, M.: Passejades per la Barcelona científica. Ed. Ajuntament de Barcelona. Regidoria de laCiutat del Coneixement. Barcelona, 2002.
TATJER, M.: La Barceloneta del siglo XVIII al Plan de la Ribera. Ed. Saturno. Barcelona, 1973.
VENTEO, D.: La Barceloneta. Guia d’història urbana. Ed. Ajuntament de Barcelona i Viena Edicions. Barcelona, 2014.
WEBS
Per a més informació, consulteu l’enllaç següent, on trobareu una completa bibliografia que ofereix la Bibliote-ca La Fraternitat: http://issuu.com/barceloneta/docs/bi-bliografia_barceloneta_mar__2013_
http://www.portvellbcn.com/
http://www.portdebarcelona.cat/
http://w110.bcn.cat/portal/site/Biblioteques/menui-tem.95987d47df85c50972e072e0a2ef8a0c/?vgnextoid=0277cacd223ba310VgnVCM10000072fea8c0RCRD&vgnextchannel=0277cacd223ba310VgnVCM10000072fea8c0RCRD&lang=ca_ES
http://www.fomentciutatvella.net/
http://www.barcelonetapladebarris.cat/
http://www.labarcelonetarebel.org/
BIBLIOGRAFIA BÀSICA
L’acció municipal va convertir un port reservat a activitats mercantils i unes platges plenes de barraques en els espais públics més celebrats de la ciutat. L’obertura de la ciutat al mar, però, va posar en joc interessos poderosos que fan perillar els efectes democratitzadors d’aquesta transformació.
En qualsevol ciutat del món, un sector situat entre la platja i el port històric seria dels més cars i exclusius. La Barceloneta, però, conserva encara el caràcter popular d’un barri de classe treballadora. Aquesta fràgil excepcionalitat és fruit d’una doble paradoxa. D’una banda, la Barceloneta pateix unes pressions immobiliàries i del turisme massiu que són fruit de l’aposta de l’administració per fer de l’espai públic una eina democratitzadora capaç d’«obrir la ciutat al mar». De l’altra, el que més ha frenat els proces-sos de gentrificació és la precarietat de l’espai domèstic, ja que bona part dels habitatges del barri són quarts de casa petits i sense ascensor.
A la banda de la platja, la intervenció municipal va retirar les barraques insalubres del Somo-rrostro per obrir un dels espais lúdics més cele-brats de la ciutat. La millora que aquesta trans-formació ha portat a la qualitat de vida del barri
es fa palesa a l’Hospital del Mar o a l’Escola Mediterrània, equipaments públics que gaudeixen d’una posició privilegiada en aquest front marítim regenerat. No obstant això, promocions com l’Hotel W —gratacels de luxe edificat com a infraestructura portuària en sòl públic guanyat al mar— o la previsió d’incre-mentar l’edificabilitat de la primera línia de mar, fan perillar l’efecte democratitzador de l’obertu-ra.
A la banda del Port Vell, l’administració va promoure una transició en què els molls deixa-rien d’estar reservats a activitats com la pesca o el tràfic de mercaderies per constituir un espai cívic obert a tothom. Però aquesta operació, que allunyaria la feina dels estibadors i pesca-dors de la Barceloneta, atrauria també grans operadors comercials i immobiliaris que posa-rien en entredit el caràcter públic i obert del port. Més avui, quan la creació d’una marina tancada per a grans iots de luxe fa témer la pèrdua definitiva del lloc. Al cap i a la fi, l’obertura d’una ciutat al mar posa en joc interessos molt pode-rosos. Per això, no n’hi ha prou amb propo-sar-se obrir-la si no ens preguntem qui en sortirà beneficiat.
2
8
11
Plaça de la Barceloneta
Passeig Joan de Borbó / Port Vell
Carrer de Sant Carles, núm. 6
Carrer de Sant Carles / de Santa Clara, núm. 9, Cooperativa La Fraternidad
Plaça del poeta Boscà / Plaça de la Font o del Mercat
Carrer de la Maquinista amb el carrer de Sant Josep
Carrer de la Maquinista, Avinguda Joan Salvat Papasseit
Parc de la Barceloneta
Passeig Marítim
Carrer de l’Almirall Cervera
Plaça del Mar
LA BARCELONETALA CIUTAT MARÍTIMA
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
3
12
5
6
10
11
CCCB EDUCACIÓ
7
P l a t j ad e
S a n t M i q u e l
Parc de laBarceloneta
a t j a d el a
B a c e l n e t
Passeig Marítim de la BarcelonetaPla
deMiquel Tarradell Carrer de l'Almirall Aixada
Carrer del JudiciCarrer de la Drassana
B r c e l o n e t aP l a
a
t j a d e l a
Carrer de l'Escar
Carrer de l'Almirall Cervera Plaçad'HilariSalvadó
Carrer de Sant Carles
Plaçadel
PoetaBoscà
Plaça
Port Vell
dela Barceloneta
Carrer d'Andrea Dòria
Carrer d'Escuder
Carrer de la Maquinista
Mercat dela Barceloneta
Plaçadel
Llagut Plaçade
La Maquinista
Carrer de Ginebra
Carrer de Balboa
Carre
r dels
Pinz
ón
Carrer del Doctor Aiguader
Pass
eig
de S
alva
t-Pap
asse
itCarre
r de
Sant
Miq
uel
C. d
e Pa
rede
sC.
de
Mag
atze
ms
C. d
e la
Sal
C. d
els
Mar
iner
s
C. d
els
Safa
reig
s
Carre
r del
Rec
tor B
rugu
era
Carre
r de
Cerm
eño
Carre
r de
St E
lm
Carre
r de
St M
ique
l
Carre
r del
Mar
l
C. d
els
Pesc
ador
s
Carre
r de
Miq
uel B
oera
Carre
r Sal
aman
ca
C. d
e Pr
ocla
mac
ióC.
Alm
irall B
arce
ló
Carre
r de
Sòria
C. B
eren
guer
Mal
lol
Carre
r del
Dr.
Gin
é i P
arta
gàs
Carre
r del
Com
te d
e St
Cla
ra
Carre
r de
l’Atlà
ntid
a
Carre
r de
St J
osep
C. M
arqu
ès M
ina
Carre
r del
Bal
uard
C. d
e la
Mes
tanç
a
Carre
r de
Mee
r
C. d
e Po
ntev
edra
C. d
e l’A
lmira
l
C
hurru
cal
Carre
r de
Vina
ròs
Carre
r de
Gra
u i T
orra
s
Carre
r de
Guí
tert
C. V
ila J
oios
aC.
d’A
lcana
r
Carre
r de
Sevil
la
Pass
eig
de D
on J
oan
Borb
ó Co
mte
Bar
celo
na
Moll del R
ellotge o del Rebaix
Mol
l de
la B
arce
lone
ta
Mol
l del
Dip
òsit
Plaça d'A. GenescàiCorominas
Plaçade
Pompeu Gener
Plaçadel Mar
9
4
La acción municipal convirtió un puerto reserva-do a actividades mercantiles y unas playas llenas de chabolas en los espacios públicos más cele-brados de la ciudad. La apertura de la ciudad al mar, sin embargo, puso en juego poderosos intereses que hacen peligrar los efectos demo-cratizadores de esta transformación.
En cualquier ciudad del mundo, un sector situa-do entre la playa y el puerto histórico sería de los más caros y exclusivos. La Barceloneta, sin embargo, conserva aún el carácter popular de un barrio de clase trabajadora. Esta frágil excep-cionalidad es fruto de una doble paradoja. Por un lado, la Barceloneta sufre unas presiones inmobiliarias y del turismo masivo que son fruto de la apuesta de la administración para convertir el espacio público en una herramienta democra-tizadora capaz de «abrir la ciudad al mar». Por el otro, lo que más ha frenado los procesos de gentrificación es la precariedad del espacio doméstico, ya que buena parte de las viviendas del barrio son cuartos de casa pequeños y sin ascensor.
En el lado de la playa, la intervención municipal retiró las barracas insalubres del Somorrostro para abrir uno de los espacios lúdicos más cele-brados de la ciudad. La mejora que esta trans-
LA BARCELONETALA CIUDAD MARÍTIMA
ITINERARIOS CCCB
¿Cómo deben abrirse las ciudades al mar?
formación ha traído a la calidad de vida del barrio se hace patente en el Hospital del Mar o en la Escuela Mediterránea, equipamientos públicos que gozan de una posición privilegiada en este frente marítimo regenerado. Sin embar-go, promociones como el Hotel W —rascacielos de lujo edificado como infraestructura portuaria en suelo público ganado al mar— o la previsión de incrementar la edificabilidad de la primera línea de mar, hacen peligrar el efecto democrati-zador de la apertura.
En el lado del Port Vell, la administración promo-vió una transición en la que los muelles dejarían de estar reservados a actividades como la pesca o el tráfico de mercancías para constituir un espacio cívico abierto a todos. Pero esta operación, que alejaría el trabajo de los estiba-dores y pescadores de la Barceloneta, atraería también a grandes operadores comerciales e inmobiliarios que pondrían en entredicho el carácter público y abierto del puerto. Hoy toda-vía más, cuando la creación de una marina cerrada para grandes yates de lujo hace temer la pérdida definitiva del lugar. Al fin y al cabo, la apertura de una ciudad al mar pone en juego intereses muy poderosos. Por ello, no basta con proponerse abrirla si no nos preguntamos quién saldrá beneficiado.
VV.AA.: Els barris de Barcelona. Ed. Ajuntament de Barcelona y Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2003.
BOHIGAS, O.: Reconstrucció de Barcelona. Edicions 62. Barcelona, 1985.
CABALLÉ, F.; TATJER, M.: La Barceloneta. Origen i transformació d’un barri, 1753-1994. Guía de la exposi-ción. Ed. Ajuntament de Barcelona, 1994.
CIRICI, A; GONZÀLEZ, I.: Barcelona, pam a pam. Per no perdre peu. Ed. Comanegra. Barcelona, 2012.
DURAN, X.; PIQUERAS, M.: Passejades per la Barcelona científica. Ed. Ajuntament de Barcelona. Regidoria de la Ciutat del Coneixement. Barcelona, 2002.
TATJER, M.: La Barceloneta del siglo XVIII al Plan de la Ribera. Ed. Saturno. Barcelona, 1973.
VENTEO, D.: La Barceloneta. Guia d’història urbana. Ed. Ajuntament de Barcelona y Viena Edicions. Barcelona, 2014.
WEBS
Para más información, consulte el siguiente enlace, donde encontrará una completa bibliografía que ofrece la Biblioteca La Fraternitat: http://issuu.com/barceloneta/-docs/bibliografia_barceloneta_mar__2013_
http://www.portvellbcn.com/
http://www.portdebarcelona.cat/
http://w110.bcn.cat/portal/site/Biblioteques/menui-tem.95987d47df85c50972e072e0a2ef8a0c/?vgnextoid=0277cacd223ba310VgnVCM10000072fea8c0RCRD&vgnextchannel=0277cacd223ba310VgnVCM10000072fea8c0RCRD&lang=ca_ES
http://www.fomentciutatvella.net/
http://www.barcelonetapladebarris.cat/
http://www.labarcelonetarebel.org/
BIBLIOGRAFÍA BÁSICA
2
8
11
Plaza de la Barceloneta
Paseo Joan de Borbó / Port Vell
Calle de Sant Carles, núm. 6
Calle de Sant Carles / de Santa Clara, núm. 9, Cooperativa La Fraternidad
Plaza del poeta Boscà / Plaza de la Font o del Mercat
Calle de la Maquinista con la calle de Sant Josep
Calle de la Maquinista, Avenida Joan Salvat Papasseit
Parque de la Barceloneta
Paseo Marítimo
Calle del Almirall Cervera
Plaza del Mar
LA BARCELONETALA CIUDAD MARÍTIMA
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
3
1
5
6
10
11
CCCB EDUCACIÓ
7
P l a t j ad e
S a n t M i q u e l
Parc de laBarceloneta
a t j a d el a
B a c e l n e t
Passeig Marítim de la BarcelonetaPla
deMiquel Tarradell Carrer de l'Almirall Aixada
Carrer del JudiciCarrer de la Drassana
B r c e l o n e t aP l a
a
t j a d e l a
Carrer de l'Escar
Carrer de l'Almirall Cervera Plaçad'HilariSalvadó
Carrer de Sant Carles
Plaçadel
PoetaBoscà
Plaçade
la Barceloneta
Carrer d'Andrea Dòria
Carrer d'Escuder
Carrer de la Maquinista
Mercat dela Barceloneta
Plaçadel
Llagut Plaçade
La Maquinista
Carrer de Ginebra
Carrer de Balboa
Carre
r dels
Pinz
ón
Carrer del Doctor Aiguader
Pass
eig
de S
alva
t-Pap
asse
itCarre
r de
Sant
Miq
uel
C. d
e Pa
rede
sC.
de
Mag
atze
ms
C. d
e la
Sal
C. d
els
Mar
iner
s
C. d
els
Safa
reig
s
Carre
r del
Rec
tor B
rugu
era
Carre
r de
Cerm
eño
Carre
r de
St E
lm
Carre
r de
St M
ique
l
Carre
r del
Mar
l
C. d
els
Pesc
ador
s
Carre
r de
Miq
uel B
oera
Carre
r Sal
aman
ca
C. d
e Pr
ocla
mac
ióC.
Alm
irall B
arce
ló
Carre
r de
Sòria
C. B
eren
guer
Mal
lol
Carre
r del
Dr.
Gin
é i P
arta
gàs
Carre
r del
Com
te d
e St
Cla
ra
Carre
r de
l’Atlà
ntid
a
Carre
r de
St J
osep
C. M
arqu
ès M
ina
Carre
r del
Bal
uard
C. d
e la
Mes
tanç
a
Carre
r de
Mee
r
C. d
e Po
ntev
edra
C. d
e l’A
lmira
l
C
hurru
cal
Carre
r de
Vina
ròs
Carre
r de
Gra
u i T
orra
s
Carre
r de
Guí
tert
C. V
ila J
oios
aC.
d’A
lcana
r
Carre
r de
Sevil
la
Pass
eig
de D
on J
oan
Borb
ó Co
mte
Bar
celo
na
Moll del R
ellotge o del Rebaix
Mol
l de
la B
arce
lone
ta
Mol
l del
Dip
òsit
Plaça d'A. GenescàiCorominas
Plaçade
Pompeu Gener
Plaçadel Mar
9
4
2
Port Vell
