Upload
anson
View
49
Download
0
Embed Size (px)
DESCRIPTION
La barretina en la descoberta i conquesta catalana d’Amèrica. 1.- Definició, origen i expansió de la Barretina. Definició - PowerPoint PPT Presentation
Citation preview
La barretina en la descoberta i conquesta catalana d’Amèrica
Definició• Entenem per barretina el barret en forma de bossa amb final semicircular destinat a cobrir el
cap. La mida i el color són variables segons el lloc i l’època. És feta d’un punt d’agulla molt espès o de teixit del tipus qualificat de “piteu” o “màrrega”, folrada o no, i de vegades amb gira i amb borla.
Origen• Es considera com a molt versemblant que l’origen de l’antecessora de la barretina estigui en
el cofat de forma cònica utilitzat pels antics pobles d’influència grega que habitaven a l’Àsia Menor, més concretament a la regió de Frigia, a l’actual Turquia.
Emperador Iranià amb “Barret Frigi” (any 171-138 A.C)
Barret de bronze Macedoni, dit també “Frigi”, (S. IV
A.C.)
• Els romans donaven al seu “Barret Frigi” el nom de “Pilleus”, denominació que també era aplicada a d’altres barrets i cofats. Varen ser els romans, els que van establir el costum de donar el “Pilleus” als esclaus quan se’ls alliberava, convertint-se així aquest, en un Barret símbol de llibertat.
1.- Definició, origen i expansió de la Barretina.
Moneda Romana emesa per M. Junius Brutus. Les dues dagues simbolitzen l’assassinat de Julius Caesar, el “Pilleus” la llibertat assolida després de la mort de Cesar l’any 44 A.C.
El “Zeus Guerrer” Segle III (D.C), amb el barret Frigi i el llampec a la mà.
Expansió• Probablement la barretina fou introduïda a Catalunya abans de la colonització grega pels
fenicis, però segurament foren els grecs amb la colonització de la costa empordanesa, i des d’allí, seguint el curs del riu Fluvià, que anirien introduint-la cap a les valls pirinenques fins a expansionar-la arreu de Catalunya. No deixa de ser curiós que el principal centre productor de barretines hagi estat precisament Olot, situat a la vall alta del Fluvià.
• Els llocs documentats on es va utilitzar la barretina durant tota l’edat mitjana foren: Dins la Nació Catalana, Andorra, les Balears (Menorca i Eivissa), Catalunya, Còrsega, Malta, Nàpols, Sardenya, Sicília i València. També s’utilitzava a d’altres indrets de la mediterrània com ara, Dalmàcia, Istria, Gènova, Marsella, Niça i de les costes de l’Atlàntic com Lisboa, Minho, Ria d’Aveiro.
• A Catalunya, també s’havia donat a la barretina el nom de “Pilotxa”, mot despectiu que es donava quan el teixit resultava pilós. Encara avui a Sardenya s’anomena “Piluja o barreta” a la barretina. • Ferran I (1412-1416), primer Trastàmara, va dictar lleis obligant als jueus a portar una mena de barretina. Val a dir que aleshores, a la Corona Catalana, només quedaven nuclis importants de jueus a Mallorca i pot ésser per aquest motiu que no existeixen vestigis d’aquesta penyora a l’illa, car, possiblement els mallorquins van deixar d’utilitzar-la per no ésser confosos per jueus. En canvi, sí que era utilitzada profusament a Menorca i Eivissa.
• L’ús de la barretina va ser general a tot Catalunya fins als Segles XVIII i XIX, però va anar desapareixent del nostre paisatge rural i de les valls pirinenques durant la primera meitat del segle passat, llevat d’alguns indrets a on no ho va fer fins la segona meitat del segle XX.
Els mariners Catalans van estendre l’ús de la Barretina arreu del Mediterrani i de l’Atlàntic.
“Carta de l’ús de l’àrea geogràfica de la barretina als pobles romànics” del Llibre “la Barretina” de l’etnòleg Joan Amades (Editorial Diàfora/ISBN: 8485205537).
2.- Distribució i expansió de la Barretina, arreu de la Mediterrània.
Cartagena
Bugia
Almeria
València
Barcelona
Ciutat de Palma
Mon
tpell
er
Màlaga
Sevilla
Perpinyà
TunisAlger Saragossa
CataniaMesina
Modó
NapolsL’Alguer
Mars
ella
CallerPaler
m.
Otranto
Girona i Roses
Sàsser
Oristany
Ag
rig
en
to
Líc
ata
Tràpena
Scia
cca
Alexandria
Damasc
Famagusta
Candia
Malta
IsclaSalerm
Roma
Gènova
Pisa Florència
Venècia
Niça
Consolats de Mar i de Catalans.
Centres Bancaris
Bologna
Avig
no
Trípoli
Constantinobla
Quios
Rodes
Ragusa
Beirut
Lipari
Castellammare
di Stabia
Arl
es
BonaTir
Con
sta
ntin
a
Castellammare del Golfo
Lenti
Ancona
Manfredònia
Siena
San Lucido
Tropea
Gaieta
Aig
uesM
ort
es
Mart
igu
es
AdgeMontagn
ac
Aix
en
P
roven
ce
Peze
n
as
Col.lo
Senya
Escalea
Màrsara
Gerg
en
t
Turpia
Tortosa
Sant Feliu de Guixols
L’Esclusa/loper
Des de 1258 a BCN
Liborna
Mansoura
Rijeka
Pia
zza-
Arm
eri
a
ViasNAVARR
A
CASTELLA
FRANÇA
PORTUGAL
ANGLATERRA
SACRE IMPERI
Londres
Gant
Lisboa
Bruges
GRANADAGranada
Pera
FLANDES
Els consolats de Mar Catalans comerciaven amb blat, ordi, cotó, tot tipus d’espècies, sal, or i esclaus. En definitiva, els catalans foren els comerciants per excel·lència de l’Europa dels segles XIII al XVII.
“Més de 90 Consolats de Mar
Catalans”
Al.leas
Berr
a
2.1.- Consolats de Mar i Consolats de Catalans (S.XIII al XVIII)
Mon
tpell
er
L’Alguer Otranto
Genova
Venècia
Niça
RagusaAncona
Senya
Rijeka
Salerm
Alexandria
Damasc
Famagusta
Candia
Quios
Rodes
Beirut Damasc
TirBugia Tunis
Alger
Trípoli
Bona
Con
sta
ntin
a
Col.lo
Mansoura
Malta
Càller
Ciutat de Palma
València
AlmeriaMàlaga
SevillaCartagen
a
Barcelona
L’Esclusa
PisaMars
ella
París
Porto
Santander Bilba
o
La Rochelle
León
Toledo
A Coruña
Saragossa
Lisboa
Santiago
Lió
Dijon
Bruges
Milà
Florència
Frankfurt
Frankfurt
Gerba
CeutaMelill
aOràTenes
Alacant
NAVARRA
CASTELLA
FRANÇA
PORTUGAL
GRANADA
ANGLATERRA
SACRE IMPERI
3.Ruta del Nord d’Àfrica .
1.Ruta Llenguadoc-Provença .
2.Ruta de les Illes .
4.Ruta de l’Atlàntic Nord .
5.Ruta Penínsular .
6.Ruta Roine-Xampanya . 8.Ruta Mediterrània Oriental.
7.Ruta Renana .
Constantinobla
Southampton
Londres
Gant
Pera
FLANDES
L E S N A C I O N S C A T A L A N E S
2.2.- Principals Rutes Comercials Del Comerç Català (S.XIII al XVIII)
3.- Representacions gràfiques de la Barretina catalana al llarg de la història.
El Ramon Llull (1232-1315): en l’obra d’aquest autor anomenada Vida coetània ("Vida coetánea", autobiografia, París, 1311), es pot observar com un dels mariners porta barretina.
Ramon Llull, “Vida Coetània” París, 1.311 (Klosterbibliothek Sankt Peter
[Perg. 92])
“Alfons III presidint les Corts de Montblanc, el 30 de Juny de 1333”. Codex del Llibre Verd (Arxiu
Municipal de Lleida).
També és molt conegut el document gràfic del cartògraf mallorquí Jafuda Cresques. Es tracta del universalment conegut com “Atles Català d’en Cresques”, confeccionat l’any 1375 i que fou el primer Atles Mundial modern de la història de la cartografia.. A la imatge es veu la barca del patró valencià Jaume Ferrer, navegant sota les illes Canàries, on els tripulants van cofats amb barretina (1375).
“Atles Català” d’en Cresques, 1.375 (Bibliothèque Nationale de France, [Res. GE. B. 696])
Tres són les obres d’en Lluís Borrassà, (1360-Girona/1425-Bcn) on apareixen barretines. Del 1.411 el “Retaule de la Coronació de Sant Pere” (Església de Sant Pere de Terrassa/avui al Museu Diocesà de Barcelona). Del mateix any 1.411 tenim el “Retaule del Sant Esperit” (Seu Manresa) i del 27/jul/1.415 el “Retaule del Calvari de Santa Clara” (Museu Episcopal de Vic).
“Retaule de la Coronació de Sant Pere”
“Retaule del Sant Esperit”
“Retaule del Calvari de Santa Clara”
Breviari de Marti I l'humà, S.XV (Bibliothèque Nationale de
France)
1496-97 Master of the Retable of the Reyes Católicos.
“The Marriage at Cana” National Gallery of Art, Washington
4.- Referències textuals i gràfiques de l'ús de la Barretina en la descoberta i conquesta d’Amèrica als segles XV i XVI.
(referències textuals extretes de “La Descoberta Catalana d’Amèrica”, d’en Jordi Bilbeny, 1999-Edicions Gargot ISBN: 84-930490-2-6).
Nombroses són les referències gràfiques i textuals que fan referència a la presència de la barretina en la descoberta i conquesta d’Amèrica, com per exemple el descobriment d’Amèrica de Joan Cristòfor Colom, la Conquesta de Mèxic d’en Ferran Cortes, o la primera circumval·lació al Món duta a terme per Joan Çacinera del Canós, ...
Es evident que ni els castellans, ni els distints pobles de Castella, com ara els Andalusos, Asturians, Càntabres, Gallecs, Lleonesos, Murcians..., no van utilitzar mai la barretina, ni tampoc la van tenir com a pròpia. Per tant mai no la van utilitzar. Per contra, com ja hem vist, era d’ús corrent en la majoria de regnes i territoris que conformaven la nació catalana. Així dons la lògica ens porta a pensar que aquelles gents de “Hispània o hispanyoles” que la portaven habitualment en les gestes americanes, havien de ser per força ciutadans de la Corona Catalana.
A continuació detallarem algunes d’aquestes referències, que tot i haver estat revisades per la censura reial de l’època es van escapar als censor i ens han arribat fins els nostres dies:• En “El primer Viatge a l’entorn del món” (d’Antonio Pigafetta), el 28 de març de 1521, l’autor
ens diu que la tripulació veié una barca amb gent: “Un esclau del capità general de Sumatra, els va parlar i immediatament els entengueren. S’arribaren al nostre buc, però de cap manera hi van voler pujar, mostrant-se recelosos. Notant el capità aquesta desconfiança, els va llençar una barretina vermella i altres coses”.... Més endavant, quan arriben a l’illa de Tidor, a les Moluques, el 8 de novembre de l’any predit, reben el rei a bord de la caravel·la i donen “Al seu fill, un drap indi d’or i seda, un mirall gran, una barretina i dos ganivets. A d’altres nou dels seus principals, un tros de seda a cadascú, barretines i ganivets. I a molts d’altres, a qui barretines i a qui ganivets.”
En copies posteriors del llibre ja eliminen la paraula catalana barretina i la substitueixen per Gorro rojo, o només per gorro.
• En el “Praeclara Ferdinandi Cortesii de nova maris oceani Hyspania narratio” de 1524, que es la Primera Relació que en Ferran Cortes envià a l’emperador Carles, explica que en arribar amb les naus a Sant Joan, el conqueridor mexicà emprà barretines com a senyal d’amistat amb els cabdills indígenes. Diu la relació que perquè els indis “vinguessin segurs (en Cortes) els va donar per als cacics dues camises, cintes d’or, gipons, un de ras i un altre de vellut i sengles gorres de grana i sengles parells de saravells, així se n’anaren amb aquestes joies als dits cacics”. Cal dir que la paraula emprada zaraveles no existeix en castellà, i és per tant la traducció literal dels Saravells, que són uns pantalons amples que duien molts catalans de les comarques de l’Ebre i del país Valencià.• En la “Historia Verdadera de la Conquista de Nueva España, de Bernal Diaz del Castillo, se’ns narra que en Cortès per fer contents a certs cacics, va fer portar una gorra carmesí, amb una medalla d’or”. El que aclareix que aquesta gorra es una barretina, es que a la medalla d’or que l’acompanya hi ha figurat un “Sant Jordi”, que anava a cavall amb una llança i semblava que matava un dragó, símbol clar de la seva procedència i que de tots sabut patró de Catalunya i Aragó. (Aquesta barretina guarnida amb un Sant Jordi d’or era reservada per a grans personalitats, el que la converteix, a la barretina, en un present de primer ordre i categoria).
• A la “Crònica Mexicana”, de Fernando de Alvarado, explica que Moctezuma envia exploradors a la costa perquè l’informessin del que passava. Aquests quan tornaren a la seva presència li digueren: “es veritat que han vingut no sé quines gents ... fins ben tard estigueren pescant... i les gents serien com unes 15 persones, amb uns sacs vermells, uns altres blaus, uns altres marró i verd i un de color greixosa com el nostre yxtilñmale, d’altres morat i al cap portaven posats uns draps vermells i eren bonets de grana.
“Praeclara Ferdinandi Cortesii de nova maris oceani Hyspania
narratio” de 1524
CatalunyaCastell
a Borgony
a
Germania
Imperi Català de Carles I
• El descobridor al seu “Diari de Bord”, trobem anotat, just quan la tripulació davallà a terra i prengué possessió del Nou Món: “Jo, perquè ens tinguessin molta amistat, perquè vaig saber que era gent que millor es lliuraria i convertiria a la Nostra Santa Fe amb Amor que no per força, els vaig donar a alguns d’ell uns bonets vermells”. El mateix s’esdevé el dia 15, quan un indi que venia amb canoa de l’Illa de Sant Salvador fou agafat pels mariners i pujat a bord de la nau. En Colom escriu: “I jo era a la popa de la nau, que ho vaig veure tot, vaig enviar-lo a cercar i li vaig donar un bonet vermell”.
En el mateix passatge però ja d’escrit per Ferran Colom, el text només explicita que li donà algunes cosetes. En canvi la traducció italiana del paràgraf del dia 11 especifica que En Colom els regalà uns Capelletti Rossi, ara bé: com que la traducció italiana del mot català Barret és cappèllo, és obvi que els cappelletti del text colombí són la traducció literal d’unes barretines.
• Finalment, per el pare Bartomeu Casaus en la seva obra titulada “La brevísima relación de la destrucción de las Indias” sabem que el 2 d’agost de 1498, un cacic de l’illa de Trinitat va bescanviar la seva diadema d’or per la gorra carmesí que En Colom duia posada en aquella saó. Al respecte, la Consuelo Varela en glossar aquest paràgraf en diu que “ així sabem que En Colom devia emprar les típiques gorres de forma cònica i confeccionades en llana vermella...”. O sigui, res més que barretines. En aquest sentit, també en Casaus, narra que el 14 de febrer de 1493, durant el tornaviatge, “Almirall va manar portar tants cigrons com persones hi havia a la nau, i en va marcar un amb un ganivet, fent-hi una creu, i els va posar en un bonet ben remenats” perquè qui l’escollís fos el qui hagués d’anar obligadament en romiatge, si es donava el cas que la tripulació se salvava d’una tempesta que l’havia sorprès. La Consuelo Varela torna a insistir que es tracta “d’una d’aquestes gorres” de llana vermella, idèntica a la que En Colom va bescanviar el 2 d’Agost de 1498 a l’illa de Trinitat. Amb la qual cosa sabem que En colom, en diverses ocasions, utilitzava barretina.
Mariners amb Barretines i Saravells eixugant-se la roba a l’entorn d’una foguera vora el mar. Ben a prop, en Colom resa agenollat dalt d’una nau, en senyal d’acció de gràcies per la descoberta, mentre un mariner enfilat a l’arbre mestre i uns altres a proa van cofats amb sengles barretines., (del llibre “Americae” d’en Theodor de Bry (1.559))
Primers repobladors d’Amèrica conreant els camps i construint naus i cases, cofats amb barretines, del llibre “Americae” d’en Theodor de Bry (1.559)
Conquistadors cofats amb barretines, del llibre “Americae” d’en Theodor de
Bry (1.559)- Un dels soldats/mariner porta guarnida la barretina amb un fermall.
“Américo Vespuccio et Amérique”, (Aimeric Despuig) gravat de Théodore Galle (1.589)