La boda de Auschwitz Isamar Matarín i Anna

Sánchez

1

ERICH HACKL

LA BODA D’AUSCHWITZ

Anna Sánchez i Isamar Matarín

Professora: Elena Gallart 1r de batxillerat Social

2

HACKL, Erich

La boda d’Auschwitz

(trad. de l’alemany per Carme Gala)

Novembre del 2004 Ed. Columna

Col·lecció clàssica pp. 179

ERICH HACKL

Erich Hackl va néixer a Steyr, el 26 de maig de 1954. Va estudiar filologia alemanya

i hispànica a Salzburg i Màlaga, va ser lector a la Universitat Complutense de

Madrid i, quan va retornar a Àustria, va ser professor de la Universitat de Viena. Des

del 1983 exerceix de traductor, periodista, cronista polític i escriptor.

Tant la seva obra literària com la periodística es preocupen per establir contactes

entre els qui són incapaços de conformar-se amb la injustícia actual i els qui

desitgen compartir la indignació que van sentir en un altre temps. Erich Hackl ha

comentat que quan decideix fer un llibre el primer que fa és buscar dades, és a dir,

treballar com un policia o detectiu. Diu que en els seus llibres no hi ha ficció.

Erich Hackl a banda de La boda d’Auschwitz ha escrit una gran quantitat de llibres

relacionats amb l’univers nazi i l’època de l’Alemanya de Hitler. Un que ha tingut

molt èxit i és el més recent ha sigut: El lado vacío del corazón. Tracta dels

Salzmann, una família austríac-alemanya que no era jueva però que tenia relació

amb els jueus i que, a causa de la militància comunista del patriarca, va ser

perseguida pel nazis en els anys trenta i quaranta. La història segueix fins a la

generació del nét, el qual, com a efecte tardà de la mort de la seva àvia en el camp

de concentració de Ravensbrück, pateix assetjament laboral en l'oficina de la

Seguretat Social on treballa.

Un altre llibre destacat és: Adiós a Sidonie on expressa, a través de la història de la

infància i la mort d'una nena gitana, Sidonie Adlersburg, víctima de l'extermini nazi,

la cruesa dels esdeveniments polítics que durant dècades es van silenciar. Hackl és

el cronista que, mitjançant un llenguatge precís i valent, informa del passat i anima

al lector a reflexionar sobre la condició humana.

Esbozo de un amor a primera vista és una història d'amor on l'austríac Karl Sequens

és ingressat a l'hospital i coneix a una noia i des d'aquest moment, és per a tots dos

un amor a primera vista. Com si sabessin que no els queda molt temps es casen, un

any més tard neix la seva filla Rosa María, i poc abans de la retirada els seus

camins se separen. Fa temps que Herminia no sap res del seu marit quan rep tres

cartes des de Dachau, Lublin i Auschwitz.

Hackl desvetlla unes peripècies humanes reals que sense ell senzillament haurien

estat cancel·lades per l’oblit i per tant s'ha guanyat un lloc d'honor, i molt singular, en

la literatura contemporània.

3

L’escriptor va dir que ell escriu aquest tipus de llibres no tant pel tema dels camps

de concentració, el nazisme o el feixisme sinó el que a ell li interessa són aquestes

lluites socials, aquest compromís polític. Ja que diu que si un s'interessa per alguna

cosa amb certa passió, automàticament comença a conèixer històries que ningú ha

explicat abans; històries que un sent que ha d'explicar.

La boda d’Auschwitz i d’altres de les seves obres han tingut un nombrosíssim públic

i gran èxit i han estat traduïdes en 24 idiomes diferents. Però no s’han arribat a fer

versions teatrals o cinematogràfiques d’aquesta novel·la.

CONTEXT TEMPORAL I ESPACIAL

La Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial

La historia d'amor entre en Rudi i la Margarita s’inicia a la Guerra Civil espanyola i

es desenvolupa al llarg de la Segona Guerra Mundial. En Rudi, participa a la Guerra

Civil com a brigadista i lluita contra Franco. També va ser quan va conèixer a la

Marga. Posteriorment, és enviat al camp de concentració d'Auschwitz durant la

Segona Guerra Mundial i allà és on es casen pero al mateix cop queden separats

per sempre.

La Guerra Civil espanyola (1936-1939)

S'han donat xifres molt dispars a quantificar les pèrdues demogràfiques que va

causar el conflicte. Els càlculs més acceptats s'estimen en cinc-cents mil morts. A

això caldria afegir la xifra de no nascuts i la pèrdua de població jove.

Durant el conflicte, els "nens de la guerra" van ser evacuats a països estrangers,

però el gran èxode va tenir lloc al gener i febrer de 1939, a conseqüència de la

conquesta de Catalunya. En conjunt, es calcula que hi va haver uns 450.000 exiliats.

Encara que alguns van anar retornant durant la dictadura, molts no van tornar a

Espanya o van esperar a la mort del dictador el 1975.

La guerra va suposar una veritable fractura moral del país. Diverses generacions

marcades pel patiment de la guerra i la repressió de la llarga postguerra. El règim de

Franco mai va buscar la reconciliació dels espanyols i sempre va recordar i celebrar

el seu origen bèl·lic. Les ferides de la guerra civil van perdurar durant molts anys.

La Segona Guerra Mundial (1939-1945)

És el conflicte que més víctimes ha provocat en la història d'humanitat. Hi van

perdre la vida aproximadament 54 milions de persones, als quals van sumar-hi 65

milions de ferits (entre ells, 35 milions greus), i 3 milions de desapareguts.

A diferència d'altres guerres, la majoria dels afectats van ser civils no combatents

(98% a Polònia). Les raons d'això es van deure els bombardejos massius perpetrats

sobre grans nuclis urbans, la desnutrició, les malalties, i el llançament de les

bombes nuclears sobre el Japó.

4

Franco en la Guerra Civil espanyola i Hilter en la Segona Guerra Mundial

Franco i Hitler defensaven un projecte totalitari, antiliberal i anticomunista. Els dos

van coincidir en el temps, eren dictadors i van imposar la seva voluntat amb l’ajud de

l’exèrcit. Així mateix, Hitler en la Guerra Civil espanyola va fer un assaig amb les

seves armes militars per a la seva participació en la Segona Guerra Mundial.

5

Camp de concentració d'Auschwitz

En el llibre en Rudi va ser deportat al camp de concentració d’Auschwitz. Aquest va

ser un complex format per diversos camps de concentració i d'extermini de

l'Alemanya nazi situat en els territoris polonesos ocupats durant la Segona Guerra

Mundial.

Construït després de la invasió de Polònia pels alemanys, el complex de camps de

concentració d'Auschwitz va ser el camp d’extermini més gran durant el règim nazi.

Localitzat a uns 70 quilòmetres de Cracòvia, va constituir el principal centre

d'extermini de la història en què van morir assassinades molt més d'un milió de

persones.

Els primers a arribar al camp van ser els presoners polítics de l'exèrcit polonès, però

no van trigar a seguir-los membres de la resistència, intel·lectuals, homosexuals,

gitanos i jueus.

La majoria dels jueus eren enganyats pels nazis, que els obligaven a desplaçar-se a

camps de concentració deixant els seus béns més valuosos. Després d'un llarg

viatge que els deixava exhausts arribaven al camp, on si no eren considerats aptes

per treballar, eren assassinats, i si ho eren, treballaven pràcticament fins a la seva

mort.

Només travessar la porta d'entrada d'Auschwitz I els nouvinguts es trobaven amb

l'enorme inscripció "Arbeit macht frei" (el treball fa lliure), cosa que feia pensar als

presoners que en algun moment potser aconseguien sortir del camp. A més dels

barracons en els quals s'amuntegaven els presoners, el camp estava dividit en

diferents blocs entre els quals destacava el nombre 11, conegut com "el bloc de la

mort". Al llarg dels diferents blocs del camp es poden veure exposicions en què es

mostren les condicions en què malvivien els presoners, a més d'una petita part de la

immensa col·lecció dels objectes que van ser robats als presoners abans

d'assassinar-los. Botes, maletes, ulleres, olles ... fins i tot pèl, que era venut per a la

fabricació de teles que a vegades els nazis portaven en els seus abrics.

6

El segon camp i el de major mida que es va construir és la major part de la gent

coneix com Auschwitz Birkenau. Va ser construït el 1941 a la localitat de Bikernau (a

3 quilòmetres del camp principal) com a part del pla de l'Alemanya nazi conegut com

a "Solució final" en el qual es pretenia aniquilar a la població jueva. Auschwitz -

Birkenau es va construir amb la funció d'exterminar als presoners que li entraven.

Per això va ser equipat amb cinc cambres de gas i forns crematoris, cadascun d'ells

amb capacitat per a 2.500 presoners. Els presoners considerats poc aptes per

treballar eren traslladats fins a les cambres de gas, on se'ls informava que rebrien

una dutxa i, després de deixar les seves pertinences en una sala, eren tancats i

assassinats amb Zyklon B. Quan tots havien mort es revisava que no tinguessin cap

objecte de valor (dents d'or, arracades ...) i eren portats als forns crematoris.

Encara que en un primer moment no es portava a les dones al camp, el 1942 van

començar a traslladar-les a Auschwitz II, on eren assassinades o obligades a

participar en cruels experiments d'esterilització que tenien lloc al camp principal.

En el camp encara es conserven alguns barracons originals, les enormes latrines i

les restes dels forns crematoris i les cambres de gas que els nazis van tractar de

destruir, pero que van quedar dempeus abans de la seva precipitada fugida.

El gener de 1945 l'exèrcit rus avançava de pressa cap a Polònia, per la qual cosa

els nazis van decidir evacuar Auschwitz amb dures marxes que per a molts dels

presoners van resultar mortals.

El 27 de gener de 1945, les tropes soviètiques van alliberar als presoners que

quedaven al camp, encara que per desgràcia la majoria d'ells es trobaven malalts i

Amb prou feines amb vida.

El camp de concentració d’Auschwitz, víctimes i presoners.

7

SINOPSI

La boda d’Auschwitz és un llibre on trobem la recopilació d’informació sobre la

història d’amor entre la Marga Ferrer i en Rudi Friemel que l’Erich Hackl va escriure

a través d’un seguit de testimonis. Aquesta historia d’amor va ocórrer durant la

Guerra Civil espanyola (1931-1939) i durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945).

La Marga era catalana. La seva mare era filla d’un dirigent socialista i el seu pare un

anarquista que després es va convertir en comunista. En Rudi va ser mecànic de

cotxes, apassionat per les motos i socialista. La Marga era una dona reservada,

poruga, tímida, insegura, molt femenina, tossuda, delicada i fràgil, en canvi, en Rudi

era 10 anys més gran que la seva estimada, era un noi encantador, atractiu,

semblava un artista de cine, sempre estava somrient, era amistós, fort, no gaire alt

però tampoc petit, i alegre.

Quan en Rudi va venir a Espanya a lluitar contra Franco amb les Brigades

Internacionals, a la primavera del 38, va conèixer a la Marga, una nit on les noies

joves entretenien als soldats, i de seguida es van enamorar. Després, es van veure

en secret i disposaven de l’ajuda de la Marina, la germana petita de la Marga. Al

setembre del 38 en Rudi va demanar-li permís al pare de la Marga per poder-se

casar però no ho va acceptar. Més tard, la Marga i la seva germana van haver de

fugir a l'exili cap a França després d’haver passat per diferents camps de refugiats i

finalment van aconseguir treballar com serventes a la Savoïa. En Rudi durant aquest

temps es va apuntar a la llista dels combatents republicans a la Guerra espanyola i

va ser traslladat a Gurs però va aconseguir fugir i trobar-se amb la Marga i ella es va

quedar embarassada. Ella desconeixia que en Rudi ja estava casat amb una

austríaca, la seva primera sona i ella no va acceptar el divorci i el va denunciar a la

policia. En Rudi va tenir un fill amb aquesta dona.

8

El 16 d’abril del 1941 va néixer l'Edi, el fill de la Marga i en Rudi. Però, en Rudi que

havia fugit d’Àustria, que s’havia enfrontat als nazis, que a Espanya havia lluitat

contra els feixistes, volia tornar a Àustria amb l’Edi i la Marga i refugiar-se a Viena a

casa dels seus pares. A part volia tornar allà perquè tenia una obsessió de voler

alliberar Àustria del feixisme. Després de passar per una sèrie d’obstacles com per

exemple quan la SS els va separar a Vierzon, o passant per Trèveris, Regensburg,

Nuremberg i Würzburg, o bé a Viena passant per Karlsruhe, Bruchsal i Linz, el camp

de Gurs... En Rudi finalment va acabar sent enviat al camp de concentració

d’Auschwitz on treballava com a mecànic al garatge de la SS, i la Marga va ser

enviada a un camp de treballs forçats a la Selva Negra, fins que va trobar refugi a

casa dels Friemel. En Rudi va establir bona relació amb els SS i va aconseguir el

permís per poder casar-se amb la Marga en el camp de concentració d’Auschwitz.

En Rudi va lluitar molt perquè aquest somni es fes realitat, li van deixar una camisa

blanca i a la Marga també la van vestir elegantment. A la cerimònia, també va

assistir el pare d’en Rudi i l’Edi, que en aquell moment tenia 3 anys. Tothom estava

molt emocionat i els membres del camp de concentració van deixar realitzar aquesta

boda perquè així sospitarien menys de les seves agressions als presoners i seria

una bona imatge per a ells. Com a dada, van passar la seva nit de noces al prostíbul

de la SS i la Marga l'endemà va marxar i no es van tornar a veure mai més.

Poc després, a en Rudi el van tancar a un búnquer juntament amb uns companys

seus, ja que va planejar una fugida i el van delatar i atrapar. ‘’Miràvem furtivament

ara el búnquer ara a l’esplanada on munten el patíbul. El tornen a desmuntar i el

treuen quan arriba la notificació de Berlín que cal ajornar temporalment la sentència

i continuar l’escorcoll. Aquesta calma tot al voltant, parar l’orella i esperar una cosa

que no arriba, aquest silenci que fa rebentar el silenci.’’ (Pàg 135) Mentre estava

capturat li anava escrivint cartes a la seva estimada.

A conseqüència d’aquests fets, la Marga va refer la seva vida i es va aparellar amb

en Paco Suàrez, no sabia viure sense estar amb un home però, cada dia i cada nit

tenia a en Rudi en la seva ment. Finalment, en Rudi va morir executat i la Marga va

morir l’any 1987, als 71 anys, a causa d’una malaltia. L’Edi va créixer sense arribar a

saber gran cosa del seu pare, es va casar i va tenir fills.

Un fet que la Marga mai va arribar a saber va ser que en Rudi va morir amb la

camisa que s’havia posat en les seves noces, a propòsit. Fins a l’últim moment de la

seva vida, els seus pensaments únicament estaven dirigits a la seva estimada

esposa i fill.

9

TEMES I SUBTEMES

TEMA

La historia d’amor entre la Margarita i en Rudi

En Rudi i la Marga es van conèixer una nit durant la Guerra Civil espanyola i de

seguida es van enamorar. Ells van viure una intensa història d’amor, tot i estar

sotmesos a reptes molt difícils, com per exemple quan se'n van emportar a en Rudi

al camp de concentració d’Auschwitz i van passar molt de temps separats però, van

aconseguir reunir-se i casar-se. Aquest llibre ens ensenya que no hi ha cap barrera

quan l’amor existeix de veritat. I també ens ha impressionat que en Auschwitz un

infern per a milions de persones hagi hagut una boda, però va ser l'única boda

d'Auschwitz.

L’Enamorament

"De sobte a les quatre els van donar l’ordre d’atac. De comiat, en Rudi em va

abraçar i aleshores ja em va confiar que s’havia enamorat de la meva germana. La

Margarita també se n’havia enamorat. M’ho va confiar durant el mateix viatge de

tornada.’’ Pàg. 29

"Aleshores vivíem al carrer Vilamarí. Cada vegada que en Rudi anava a Barcelona,

trucava a la Marga i la citava. Aleshores havia de baixar jo amb ella, fins al xamfrà,

on ell ja l’esperava. Un petó, una encaixada, i de seguida ja els deixava sols. Perquè

a les nou en punt havíem de ser a casa.

‘’Els pares no sabien res de res. Però un dia, ves que truquen a la porta, que el pare

surt a obrir i hi troba en Rudi, i ell que li demana la mà de la seva filla. En Rudi ja

volia endur-se a la Marga de seguida.’’ Pàg 31.

"Fos, com fos, en Rudi n’estava perdudament enamorat, de la Margarita; això és

irrebatible. Estic convençuda que ja s’hi hauria casat a Barcelona mateix.’’ Pàg 37

L’altre matrimoni

"El cas és que en Rudi era casat, amb una austríaca. I l’austríaca tenia un fill amb

ell. Un noi. Però es Rudi no ho va confessar fins molt més tard’’. Pàg. 35

L’Exili

‘’Els francesos ens van ficar en vagons de bestiar; d’això, no me n’oblidaré mai:

quaranta dones en cada vagó. Ens van descarregar a la Savoia, prop de la frontera

10

suïssa. Allà havíem de treballar de serventes. No sé com en Rudi va aconseguir

trobar el parador de la Marga. Aleshores ja no estava reclòs, es podia moure

lliurement. D’alguna manera, tots dos es van saber trobar. I la Margarita es va

quedar embarassada.’’ Pàg 47

L’arribada a Alemanya

"En Rudi es va emportar a la Marga i al seu fill el juliol del 41 a Alemanya.’’

Les cartes d’amor

"Mantén-te ferma, li escrivíem nosaltres també de pensament, no tornis a Espanya,

us estimo infinitament, Marga, creu-lo, i la nostra retrobada serà una celebració com

no n’hi ha hagut mai. Només has de resistir, encara que sigui tan difícil.’’ Pàg. 107

"L’amor i el temps depenen totalment l’un de l’altre o són enemics mortals, però l’un

no pot existir sense l’altre.’’ Pàg. 57

Les fites de la vida d’en Rudi

"Només hi ha un camí per a la llibertat. Les fites són: laboriositat, amor a la pàtria,

netedat, obediència…’’ Pàg. 86

La boda

"En Rudi Friemel es casa. Si, es casa, amb una espanyola amb qui ja té un fill.

Casar-se al camp de concentració. On només es mor tothom" Pàg. 112

L’ adéu a la Marga

"Estimadíssima Marga, els meus temors s’han fet realitat: sóc al búnquer.’’

"Pobreta, ha arribat el moment de donar-te una notícia seriosa. Avui ens han fet

saber que ja ha tornat el sumari de Berlín. Sense gastar embuts, ens han dit: ‘’Ja

podeu comptar amb el pitjor’’. Això significa que ens executaran.’’

"Els darrers dies he reflexionat sobre la meva vida. Quan veus arribar la fi, mires

molt al fons de tu mateix. En tu vaig veure la dona a qui podia donar el cor, i per

primera vegada vaig sentir què és amor, no solament desig sexual. Però no hem

pogut tenir mai una vida normal.’’

"No estic trist, ni has d’estar-ho tu, Marga. He complert la meva comesa. Moro amb

el cap alt, pels meus ideals. Tan sols és dolorós veure ja el final del calvari de la

humanitat, sense poder quedar-me a ajudar, sense participar en la construcció d’un

11

nou món, sense poder gaudir amb vosaltres tot el que reportarà un sacrifici tan

gran.’’ Pàg 140

"En aquest moment vull mantenir-me molt ferm i els pensaments sentimentals

debiliten. De tot cor, amb tot l’amor us desitjo el millor, pau i felicitat. Principalment

heu de superar sans i estalvis els bombardejos; aquesta és la gran preocupació que

tinc.’’

SUBTEMES

El tracte a la dona durant la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial

Durant la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial els homes eren molt

durs amb les dones, es creien superiors a elles i havien de fer el que ells manaven.

També havien de demanar permís per qualsevol cosa. Eren molt exigents amb elles.

Actualment hi ha més igualtat entre els homes i les dones encara que hi ha

excepcions.

Les dones i l’exèrcit

"De dones soldat, a Espanya solament n’hi va haver els primers mesos després

d’esclatar la guerra. A la fi de l’any 36, amb la creació de l’Exèrcit Popular regular,

allò es va acabar de seguida. Una decisió correcta, sens dubte. No vull pensar en el

que un es troba en les trinxeres.’’ Pàg. 26

"Un dia van fer saber que les Dones Antifeixistes faríem una visita en una posició de

brigadistes a Falset, al front oriental. La nostra tasca era entretenir als soldats,

treure’ls dels pensaments penosos, fer-los oblidar el dia a dia de la guerra almenys

per unes quantes hores.’’

"Devíem ser un centenar de noies i dones joves, repartides entre quatre o cinc

camions. El viatge, el vam haver d’interrompre contínuament. Alarma aèria o foc

granejat de l’enemic. Quan hi vam arribar, els homes havien parat una taula llarga,

on ens oferien el pa que ells s’havien tret de la boca. A mi em va saber molt de greu:

lluiten per nosaltres, no tenen res amb què omplir el pap, i nosaltres que arribem

sobre rodes des de la rereguarda, vestides polidament, com sortidetes d’un

aparador, i ens deixem aviciar. Pàg. 27

Els rols diferents de l’home i la dona

‘’Els homes es prenien la seva llibertat sempre del que els venia de gust. Però les

dones… ai, les dones! A les nou a casa i a les dotze al llit.’’ Pàg. 32

12

Els bordells en temps de guerra

"Va ser al replec de l’Ebre. Allà un soldat et va donar uns copets a l’espatlla: mira,

sergent, allà davant hi ha un bordell. I ell que t’assenyala un petit cobert de parets

d’argila emblanquinades. Te n’hi vas, trobes que els soldats hi fan cua. Obres de

porta de cop, o la reixa, i a dins veus una mica de palla per terra i quatre dones,

cadascuna en un racó, damunt de cadascuna un home amb els pantalons abaixats.

Dius que a la porta, al davant de la cua, hi havia dos homes, dos civils que anaven

cobrant.’’ Pàg. 34

"Hi va haver més d’un voluntari que va fer amistat amb les espanyoles. Teníem

contacte amb les dones, sobretot amb l’organització femenina de Barcelona. Però

les noies no eren gens accessibles, per a les relacions sexuals, vull dir. Durant la

guerra, tan sols tenies una possibilitat quan prometies que t’hi casaries.’’ Pàg 34

Els camps de concentració

En Rudi va ser deportat a Auschwitz un dels camps de concentració més famosos.

La gent en aquests llocs havien de treballar en unes condicions molts dures i havien

de lluitar constantment per sobreviure encara que molts pocs ho feien. Molts dels

que entraven al camps eren exterminats directament.

"Però, tard o d’hora, tots cauen. el braç de la justícia és llarg.’’ pàg. 12

Les platges franceses

"A Sant Cebrià de Rosselló, on la nostra taleia era la crua supervivència, a penes

teníem temps per reflexionar. El camp era una faixa llarga i estreta ran de mar,

tancada amb filat puat. Quan hi vam arribar no hi havia barracons ni refugis ni

latrines. Havíem de lluitar per aconseguir cada rosegó de pa i cada glop d’aigua.’’

Pàg. 44

El viatge en tren

"Potser a en Rudi el van tancar, com a mi, dins d’un tren presó estacionat a

Karlsruhe, en una cel·la estreta amb una escletxa petita que donava a la cel·la del

costat, i per l’escletxa s’estenia igual que jo un criminal alemany, que, en lloc de la

mà esquerra, duia un ganxo de ferro. Li va xiuxiuejar que els nazis l’havien ficat en

un camp pantanós, on els presoners havien d’extraure torba o endur-se torba en un

carretó, i els que l’extreien, si no n’aconseguien els metres cúbics exigits diàriament,

els apallissaven fins a deixar-los mig morts, i per això se l’havia tallada.’’ Pàg. 65

13

La vida en els camps de concentració nazi

“Ens van ficar en un bloc i llavors va tocar dutxar-nos, esquilar-nos i registrar-nos.

Agafar la roba, calçar-nos els esclops de fusta. La transformació de l’enemic del

poble en un simple número.” pàg. 82-83

“Medicaments! El que posseïa un sobre de pólvores contra el mal de cap, al camp

era un ric.” pàg 87

El desig de suïcidi

“Jo estava totalment desesperat, a punt de tirar-me contra el reixat perquè no veia

cap sortida” pàg. 88

Els morts

“La impassibilitat amb què agafem els petits cadàvers pel coll, per un braç o per una

cama i els llancem rampa avall. La satisfacció de fer-ho tot amb tanta traça” pàg 90

El hacte vexatri

“Una nena de dos o tres anys que s’aboca per la porta oberta del setè vagó, perd

l’equilibri i cau de cara contra la grava. Els seus braços aletejant com un ocell, la

seva boca agafant alè, els seus gemecs monòtons. Un home de les SS li clava un

cop de peu. La manera com cau, la manera com l’esclafa contra terra amb la bota,

com treu la pistola i dispara dues vegades” pàg.91

“Casar-se al camp de concentració. On només es mor tothom” pàg 112

“Tots els altres penjaven un vespre del travesser que havien clavat entre dos

muntants molt resistents, al davant del barracó de la cuina. Tenien la cara groga, el

coll anormalment llarg, els queien fils de saliva de la boca. I doncs, sabíem que no

solament arriscàvem la pròpia vida.” pàg 123

“Va aparèixer una petita colla a l’entrada, gent amb els peus ensagnats, vestits amb

parracs, demacrats, amb prou feines se sostenien drets. Eren les restes que els

nazis havien portat del camp de concentració de Majdanek” pàg 129

Sobreviure a Auschwitz

"Qui ha estat a Auschwitz té l’ànima endurida per a la resta de la seva vida’’ Pàg 178

14

VALORACIÓ I CONCLUSIONS

Cada cop que passàvem una pàgina se’ns posava encara més la pell de gallina.

Trobem una molt bona tècnica aquest mètode que aplica en Erich de refer una

història a través de testimonis, ja que això fa posar-te més en la pell d’aquestes

persones i poder arribar a entendre d’una manera molt més propera les dificultats i

obstacles que van haver de superar. En aquest llibre hem pogut arribar a conèixer

per sobre com va ser la vida de la Margarita, d’en Rudi, de la Marina i d’altres

personatges que també ho expliquen. Realment és sorprenent la manera com han

canviat les coses en tan poc temps...

És increïble la història d’en Rudi i la Marga ja que ens demostra que l’amor pot amb

tot, tot i que en Rudi no aconsegueix sobreviure al camp d’Auschwitz físicament, el

que li dóna forces per continuar psicològicament, quan es troba en els pitjors

moments, són els seus sentiments per la Marga i el seu fill. Hi ha molts tipus d’amor

però l’important és saber estimar bé i no donar-se per vençut, sinó lluitar fins al final.

Al final de les seves vides només se'n recorden del que retenen en els seus cors i

no en els seus cervells, és per això que sempre és millor deixar-se portar pel cor i no

pel nostre orgull.

Aquest llibre també ens ha fet reflexionar i conèixer amb més profunditat la vida en

els camps de concentració i la manera com et pot canviar la vida estar tancat en un

lloc com aquest. Hem pogut descobrir més detalladament el tracte que hi havia en

els camps de concentració, la manera tan cruel que pot tractar un home a un altre

home només pel simple fet de ser d’una altra religió, d’un altre color de pell o per

tenir una altra filosofia de vida. Les condicions en les quals les persones havien de

treballar i la manera com havien de lluitar per viure ens fa relacionar perfectament

aquests camps amb d’infern. No hem d’arribar mai a aquestes cirscumtàncies, ja

que són imperdonables i creiem que som suficientment intel·ligents per veure que

tot això no ens beneficia a ningú, sinó al contrari, ens perjudica i ens destrossa.

Trobem genial que en l’actualitat se segueixin escrivint llibres com aquest, La boda

d’Auschwitz, fent pel·lícules, documentals...és a dir, que mai quedi abandonat el

tema, ja que és molt important conèixer el passat per tal de ser conscients del que

ha pogut succeir i evitar que es torni a repetir. No s’ha d’amagar el que ha passat

encara que sigui vergonyós pel país, ja que s’ha de fer conèixer i plantar cara, si no

seria com viure en una dolorosa mentida.

Recomanem molt aquest llibre, ja que creiem que és un d’aquests llibres necessaris

de llegir en la vida per conèixer, aprendre, conscienciar-nos d'allò que ha passat, ja

que és un llibre que es basa en fets reals.

15

BIBLIOGRAFIA

http://holocaustoenespanol.blogspot.com.es/2010/04/la-unica-boda-de-auschwitz-y-

la-ultima.html

http://www.abc.es/cultura/cultural/abci-erich-hackl-no-invento-investigo-trabajo-

como-policia-o-detective-201603222055_noticia.html

http://www.compartelibros.com/autor/erich-hackl/1

http://www.rebelion.org/docs/11876.pdf

http://www.rtve.es/noticias/20150126/supervivientes-del-campo-nazi-auschwitz-

dicen-viven-para-evitar-horror-se-repita/1087395.shtml

https://www.cracovia.net/campo-concentracion-auschwitz