La bogeria, de Narcís Oller

Trets naturalistes, realistes, romàntics i costumistes de la novel·la

MªÁngeles Díaz

Lídia Martínez

Daniel Pascual

1. Els moviments literaris

El Naturalisme

• Neix a França.

• Emilie Zolà màxim exponent

• Herència genètica i adaptació al medi.

Trets del Naturalisme

• Interès per la realitat material.

• Rigorositat científica.

• Descripció de la realitat sense modificar-la.

• Influència del determinisme biològic –genètic, hereditari– i ambiental –social, col·lectiu.

• Exclusió dels elements fantàstics, i defensa del real.

El Realisme

• S’oposa al Romanticisme.

• Descripció objectiva de la realitat.

• Reflecteix els grans progressos de la societat.

• L’individu és concebut com una entitat psicològica.

Trets del Realisme

• Rebuig de la fantasia.

• Tractament d’una realitat quotidiana.

• Descripció minuciosa.

• Llenguatge directe, viu i expressiu.

El Romanticisme

• Moviment oposat al Neoclassicisme.

• Art basat en la llibertat de l’artista i en l’emotivitat subjectiva.

• A Catalunya, les primeres manifestacions romàntiques estan lligades a revistes com El Europeo i El Vapor.

Trets del Romanticisme

• Imaginació creadora i originalitat.

• Exaltació dels sentiments.

• Recerca i valoració de la bellesa.

• Idealització i subjectivisme.

• Utilització de recursos expressius.

El Costumisme

• Descriu aspectes que l’escriptor veu que aniran desapareixent com a conseqüència del desenvolupament industrial i urbà.

• El gènere per excel·lència d’aquest corrent és el quadre de costums.

2. L’obra de Narcís Oller

• Reprodueix la realitat.

• Rerefons canvis de la Restauració.

• Context naturalista.

• Dos mons culturals i literaris.

• Descripcions detallistes.

• Intenta reflectir la parla del moment.

• Creació de personatges versemblants.

• Trames narratives complexes.

• Per donar coherència als seus escrits, va aplicar un seguit de procediments literaris.

• Repetició de temes secundaris.

• L’obra d’Oller oscil·la entre la voluntat de seguir els pressupòsits del realisme i el naturalisme, i la influència romàntica d’alguns del seus escrits.

• Les limitacions literàries de l’obra de Narcís Oller es deixen veure amb l’anacronisme literari, la inexistència d’una llengua adequada al realisme literari.

3.Trets naturalistes de La bogeria

Estètica naturalista i realista.

• Principis zolians.

• Crítica al naturalisme de Zola. • Tema central el determinisme.

• Exemple:“–Jo el que us dic és que aneu sumant. Primera: sent de bona família, i estant a meitat dels estudis, ho deixa tot i exposa la pell mil vegades pel que no li va ni li ve. Això ja és de boig: no ho negareu” (capítol II).

4.Trets realistes de La bogeria

• Personatges de la Catalunya del s.XIX.

• Parteix d’un fet viscut per l’autor.

• Intenta mostrar la naturalesa de la follia i la reacció de la societat.

• Exemples:

- Descripció d’en Serrallonga

- La descripció de l’Adela

- La descripció de paisatges

5. Trets romàntics de La bogeria

• S'hi detecten elements característics de la prosa romàntica.

Exemples:

“Tant ell com ella [...] eren un parell d’apassionats, com diríeu vosaltres: ella curteta i romàntica, d’aquelles que es corsecaven contemplant la lluna;” (capítol II).

“Era ben bé la veu de la melancolia vesànica que l’havia anat devorant en aquella soledat” (capítol V).

“La felicitat ens tenia ullpresos, indiferents a tot allò que no fos tendreses i carícies” (capítol VI).

6. Trets costumistes de La bogeria

• Tècnica del quadre de costums.

Exemples:

“[...] va anar a buscar la distracció al casino, reprenent costums antigues de jugador” (capítol II).

“I, com que son pare passava les nits a la timba, els xicots se n’aprofitaven” (capítol II).

7. Conclusions

• Reprodueix la societat catalana.

• Basada en un fet real.

• Evolució de l’embogiment de Serrallonga.

• L’acció transcorre entre el 1868 i el 1882.

• Situació d’alguns episodis a Barcelona i a Vilaniu.

• La novel·la ens planteja el determinisme a què està sotmès el personatge.

• Converteix el naturalisme en matèria literària.

• Trenca amb el narrador omniscient propi de les novel·les realistes i naturalistes.

• Utilitza un narrador en primera persona, testimoni dels fets com a personatge de la novel·la.

• Obra de tesi moral.

• Oller ens manifesta la seva disconformitat amb el naturalisme.

8. Bibliografia “OLLER, Narcís. La bogeria. Edició de Domènec Marzà.

Barcelona: Castellnou Edicions, 2000”.

“OLLER, Narcís. La bogeria. Edició a cura de Maria Lluïsa Cunillera. Barcelona: Barcanova, 1991”.

http://llenguacat.wikispaces.com/file/view/C4ELL0309_LITCAT.pdf

http://www.cossetania.com/tasts/Labogeria.pdf