LA BORRASSANúmero 2· Agost 2004 · Arbeca

Estem de Festa Major!

per saber què passa

Arbequins al poder

La història i curiositats dels

pregons

Mossèn Anton compleix

50 anys de prevere

3

Editorial

Estem de Festa Major. Ens trobem immersos en la festa gran del poble, la que durant molts anys, temps enrere, era pràcticament l’única oferta d’oci de l’any i la més esperada. Representava una mena de compensació a l’esforç fet pels pagesos durant l’any i especialment durant l’estiu, després d’una nova campanya, i el descans i la distracció eren merescuts. Actualment el concepte ha canviat una mica, però la Festa Major se segueix esperant amb il·lusió per tot el que comporta. L’arribada dels familiars que viuen fora, àpats més elaborats, roba nova, els carrers plens de gent dia i nit, música, balls i espectacles, entre altres, són prous al·licients per viure la Festa Major. A més, Arbeca sempre ha tingut fama de fer bona Festa Major entre els pobles veïns i altres de més llunyans, cosa que s’ha notat amb la notable presència de gent de fora. Tot i així, darrerament hi ha joves que opten per passar fora del poble algun dels dies de Festa Major, anant als llocs habituals dels cap de setmana, i això es nota, encara que per sort la Festa Major d’Arbeca gaudeix de bona salut. No obstant, no està de més fer una reflexió en aquest sentit des d’aquestes pàgines, ja que actualment Arbeca té una oferta d’oci prou àmplia durant l’any a més de la que aporta la Festa Major. La música en directe hi és present en múltiples ocasions, tant en festes assenyalades com algun divendres o dissabte que no destaquen al calendari, però no totes aquestes convocatòries triomfem, sinó que hi ha hagut casos en què s’ha comptat amb un públic escàs. Però no parlem només de la música, ja que les poques obres de teatre que tenim -aquí sí que hi hauria una mancança- tenen poques butaques ocupades i el mateix fet es repeteix amb segons quins actes que anys enrere s’hauria sacrificat un dia sense menjar per poder tenir-los. Cal que la gent respongui per millorar l’oferta i, a més, això afavoreix les relacions entre vilatans. Així doncs, fem poble i passem una bona Festa Major!

Índex

CoordinadoraAlba Elías Ribera

Consell de redaccióJordi Esqué i BoldúBerta Esqué i MoyàMontse Fernández i EgeaFrancesc Safont i GinéAntonieta Safont i Masot

Agraïm la col·laboració de totes aquelles persones que ens han fet alguna aportació per elaborar els continguts d’aquest número.

Dipòsit legal: L-381-2004Imprimeix: A. G. Molino- Mollerussa

La Borrassa no es fa responsable ni s’identifica amb cap dels articles d’opinió publicats en les seves pàgines, ni de les opinions, teories, ideologies i conceptes que s’hi recullen i expressen. La Borrassa ofereix les seves planes a tots els comentaris, crítiques i opinions que es vulguin fer sobre el seu contingut amb un afany de superació i d’informació íntegra.La Borrassa convida al diàleg i a la llibertat d’expressió sense més límits que la correcció i el respecte educat entre tots els opinants.

I tu, què n’opines? .................. 4El dia a dia .................. 7De tu a tu .................. 17Arbequins al poder

On anem a raure... .................. 22Sabíeu per què celebreml’1 de maig?

De tu a tu .................. 24Esperanza, ara arbequina

Ho sabies? .................. 26On anem a raure... .................. 28Els pregons per megafonia

La butaca .................. 32A foc lent .................. 34Lletres .................. 35El còmic .................. 36

Telèfons d’interès

Ajuntament d’Arbeca 973 160 008

Consultori mèdic 973 160 375

Farmàcia d’Arbeca 973 160 419

Cooperativa d’Arbeca 973 160 000

Biblioteca d’Arbeca 973 160 008

Escola Bressol 973 160 008

Col·legi públic Albirka 973 160 067

Casal d’Avis 973 160 008

Parròquia 973 160 034

CAP Borges Blanques 973 142 033

Mossos d’Esquadra Borges 973 140 626

Atenció Ciutadana 012

Emergències 112

Bombers 085

Mossos 088

Policia Nacional 091

Informació Telefònica 11888

RENFE 902 240 202

Col·laboradorsJesús EliesEsmeralda FusterJaume NadalNoëlia Motlló

4

I tu, què n‛opines?

Maltractaments en el si de la llar

Sra. Directora,

Durant les passades Jornades Culturals va tenir lloc una xerrada amb la projecció d’un vídeo i un col·loqui a posteriori sobre la violència domèstica. A banda de moltes coses interessants que allí van parlar-se o dir-se, a mi el que em va resultar més interessant i em va cridar més l’atenció de la xerrada fou el nivell de solidaritat que hi havia entre els ponents de la xerrada. A tall d’exemple, van comentar que més d’un cop quan en una casa sentien crits, un parell o més de dones immediatament es dirigien cap el lloc d’on procedien els crits i trucaven fortament a la porta del pis i preguntaven en veu molt alta: que passa alguna cosa ? que hi ha algun problema ? i que tant sols això, feia que l’agressor deixés de pegar o maltractar la víctima; és ben cert que és ben poca cosa, però com a mínim evitava que la cosa anés a més. Un dels guanys més significatius que s’ha produït en aquests darrers anys és que sortosament hem passat a considerar el tema de la violència domèstica com un aspecte d’àmbit privat a considerar-lo d’àmbit públic i del qual no en podem restar al marge.

Evidentment no podem comparar aquestes situacions descrites abans i les que s’han donat o puguin donar-se a Arbeca, però actualment ens trobem que la nostra vila ja no és un poble petit i per sort o per desgràcia degut al mode de vida que portem tots plegats hi ha molta gent que no té cap mena de contacte amb altres veïns del nostre poble, de veïns que viuen uns carrers més enllà i que hi ha un munt de llocs que només hi passem rarament, que no sabem què passa a tres portes de casa nostra. Tot això ve a compte degut a que crec que en cap cas s’hauria de deixar de comunicar ni que sigui de manera anònima i per descomptat discretament, a les autoritats respectives (Ajuntament, regidors d’Afers Socials, assistenta social, etc ) qualsevol indici o prova què tinguem de que en una llar s’hi està exercint violència domèstica, no fos cas que els uns pels altres, entre el “ no t’hi fiquis”, “això que passa en aquesta casa ho sap tothom” o la simple desconeixença real, ningú fes el pas de fer-ho saber a les autoritats i la situació es perllongués amb els perills que això comporta simplement perquè no ha estat comunicada oportunament.

He volgut aprofitar l’oportunitat d’utilitzar aquesta nova eina d’informació com és “La Borrassa” per donar a conèixer la meva inquietud i pensar que com a humans que som res del que li succeeix a la humanitat ens és aliè.

Xavier Sans i Duch

5

I tu, què n‛opines?

El català, llengua de tots

Els ciutadans de la vila d’Arbeca des de sempre han acollit de bon grat totes aquelles persones vingudes de fora que han mostrat un interès d’integració al poble i amb la gent del poble.

Actualment, com és sabut per tots els arbequins i arbequines, siguin o no nascuts al nostre petit país, el nombre de persones de nacionalitat forània ha anat augmentant de manera progressiva i considerable.

Aquest fet ens ha de satisfer per diversos motius, com poden ser l’exercici de la solidaritat entre les nacions i les persones, l’aportació cultural a les nostres maneres de fer o la constatació que al nostre poble s’hi troben bé.

No obstant, aquesta visió positiva de la immigració no ha de fer minvar les expectatives de futur, en general, vers la cultura catalana i, en particular, vers la nostra llengua. És patent la disminució de l’ús del català en favor del castellà com a mitjà de comunicació entre la població estrangera, ja que els immigrants tendeixen a aprendre primer aquest idioma, de manera que els resulta més còmode expressar-s’hi.

Si bé és cert que se’ls ha de concedir un període suficient com per assolir una mínima adaptació, també és precís que els mostrem amb paciència i d’una forma docent i integradora els nostres costums i, per tant, la nostra llengua. No es tracta d’imposar, tal i com durant quaranta anys es va practicar amb el castellà, ans al contrari. Cal una conscienciació general de la missió de professors de la llengua que com a catalanoparlants i ciutadans de Catalunya tenim encomanada.

En aquest sentit, la campanya publicitària de la Generalitat de Catalunya, emesa per TV3 fa uns mesos, preveia la idoneïtat de propagar la nostra llengua a través dels comerciants, ja que aquest col·lectiu constitueix una via directa de comunicació entre ambdues comunitats lingüístiques, les quals estem perfectament capacitades per assolir una interlocució recíproca mitjançant el català.

Per tant, i tenint en compte la importància de saber català en un entorn rural i catalanoparlant com el nostre, cal que convertim la llengua catalana com a llengua habitual dels nouvinguts a l’hora de desenvolupar-se amb normalitat al poble, doncs l’ús quotidià d’un idioma constitueix l’element fonamental pel seu aprenentatge. I un dels escenaris més oportuns per a practicar-lo, com ja s’ha apuntat anteriorment, el trobem als comerços degut a la gran quantitat i varietat de lèxic que s’empra, ja sigui per les mesures, quantitats, noms dels productes, de les eines, etc.

Finalment, constatar que, en nuclis reduïts com són les Terres de Ponent, resulta relativament senzill aconseguir aquest objectiu, i que sovint som els propis catalanoparlants els que, parlant als estrangers en castellà, conseqüentment cometem dos greus errors: privar-nos d’expressar-nos en la nostra pròpia llengua i privar els estrangers d’iniciar l’aprenentatge i posterior pràctica del català. Privacions, ambdues, que comporten un retrocés de la llengua catalana.

Ara bé, no hem d’oblidar que es tracta d’una responsabilitat compartida.

Meritxell Gabarró i Sans

6

I tu, què n‛opines?

Què n’opineu de les festes majors d’Arbeca?

Ariadna Moyà Poca8 anys

Pol Andrés Sans 15 anys

M’agrada veure la gent d’Arbeca rebolcant-se pel fang a l’Arbequí de Ferro. També m’agrada participar a la cursa atlètica perquè acostumo a fer esport i està molt bé fer actes esportius per la Festa Major. Es podrien organitzar més activitats pel jovent per la tarda com ara karts o bé pocketbikes.

Pepita Pau Navés57 anys

L’Arbequí de ferro m’agrada pel jovent. També m’agradaria que es tornés a fer la remullada del matí, era molt divertit. Per la gent gran, bon espectacle i bon ball, la resta, tot bé. Pel que fa a la guatllada, estaria bé que es reservessin taules, igual com s’ha fet per Sant Joan.

M’agrada molt l’Arbequí de Ferro. Encara no hi he participat mai però és molt divertit veure-ho. També m’agrada la nit del jovent perquè cobreix les nostres necessitats. Hi ha algunes nits que s’acaben els concerts molt aviat i no sabem què fer. Jo proposo que s’allargui la festa fins més tard.

Marta Esteve Niubó

32 anys

A nivell personal crec que no s’ha de jutjar, ja que depèn del programa, un any et pot agradar més que un altre, i a més, els que organitzen aquesta festa, ho fan pensant una mica en tothom. Crec que seria important disposar d’un local tancat ja que en cas de pluja, qualsevol acte es podria realitzar igualment

Mercè Farregut Esqué19 anys

M’agrada molt la nit del jovent perquè s’hi fan concerts amb grups coneguts. També està molt bé que al final de la nit es faci la xocolatada popular per a recuperar forces. Molts trobarem a faltar la remullada perquè és molt divertit voltar pel poble per la matinada i acabar xops d’aigua, sobretot si fa calor.

Sandra Guillén Reñé28 anys

M’agrada tot. Sobretot el concert del jovent perquè ve gent dels pobles veïns que fa temps que no veiem. També m’agrada l’Arbequí de Ferro en el qual vaig participar un any. Una cosa que podria fer-se un altre any són havaneres

El que més m’agrada de la Festa Major, és ballar al col·legi i poder anar a dormir més tard del normal. Haurien de fer més coses pels nens i nenes. La Festa Major és massa curta.

Nil Bellmunt Vilalta9 anys

Mª Teresa Bofarull Duch 58 anys

Fa poc temps que sóc aquí, però tot el que es fa m’agrada. Els grans, amb ball i sardanes ja en tenim prou. Que es facin coses pel jovent i la canalla, que són els que s’han de quedar al poble

Ignasi Montero Balcells 91 anys

Josep Alcàntara Arellan 83 anys

Hi ha una diferència molt gran entre les festes majors d’ara i les d’abans. Abans la Festa Major es disfrutava entre familiars i veïns i ara no. Crec que hi hauria d’haver més contacte entre joves i grans, una Festa Major per tots alhora

L l u í s P e r e l l ó 88 anys

Cada any les festes majors són més divertides i alegres. La comissió fa tot el que pot perquè la Festa Major sigui cada any millor i cuida els horaris i el programa per contentar a tothom.

Sílvia SansMontalbo 25 anys

M’agrada molt la Festa Major, els cavallets, els jocs i anar a ballar, però la Festa Major, hauria de ser més llarga i durar més dies.

Estic content de tot el que es fa a les festes majors. S’ha de fer una Festa Major competitiva. No hi treuria res, i desitjo que encertin en afegir-hi coses noves.

mnmnm

7

el dia a dia

Un any més ha arribat l’estiu, i les piscines municipals han iniciat la temporada des del passat dia 3 de juliol. Aquest any s’han introduït una sèrie de novetats, la més important és la del servei de bar, que antigament es treia a concurs i s’arrendava durant els mesos d’estiu i que aquest any l’equip de govern ha cregut convenient prioritzar la venta d’abonaments i entrades, amb la qual cosa el servei de bar ha quedat reduït a una màquina de refrescos i una parada de gelats. Tant la venta d’entrades, com la de gelats, van a càrrec de Josep Alonso, que ha estat contractat per l’Ajuntament. Un altre dels factors que ha fet canviar el funcionament de les piscines ha estat el fet que un cop els socorristes han acabat la jornada,

no és permesa l’estada al recinte per raons de seguretat dels banyistes amb la finalitat d’evitar incidents. També s’ha modificat l’accés a les piscines amb el tancament de la zona de bar, cosa que no impedeix als no abonats, entrar-hi per fer un refresc o fer petar

la xerrada. Així mateix, també s’ha vallat la zona d’accés al camp de futbol annex, i m p e d i n t - n e l’entrada perquè l’Ajuntament vol refer l’estat del sòl per millorar-lo i per això cal deixar descansar el terra. La temporada s’inicià el passat dissabte 3 de juliol, amb l’entrada gratuïta per a tothom. Aquestes

adaptacions de les instal·lacions han comportat una inversió de 1.262 euros a l’Ajuntament. El nou sistema de funcionament ha incrementat la venta d’entrades, a través de les quals el consistori ha recaptat 13.245 euros.

Canvi de funcionament de les piscines municipals

Un any més el Grup de Colònies d’Arbeca va organitzar les Colònies d’Estiu per nens i nenes entre 6 i 12 anys, que en aquesta ocasió van allotjar-se a l’alberg Santa Fe d’Organyà.Aquest any, des del 16 al 25 de juliol, van disfrutar de deu dies de natura, aigua, jocs i tallers a la comarca de l’Alt Urgell.L’aventura dels cinquanta nens començà el primer dia amb la visita a la presa del pantà de Rialb. Entre mig s’han realitzat diverses excursions per la zona. A més de la diversió els petits s’havien d’organitzar la roba i tenir cura de la seva higiene personal a diari, així com col·laborar en l’elaboració d’algun àpat.Com sempre, l’últim dia els pares els van anar a recollir i van aprofitar per visitar la casa i l’entorn.

Els més petits van de colònies a Organyà

En Picanyol mostra com dóna vida a Ot el Bruixot davant dels arbequinsLes jornades culturals van comptar amb el toc d’humor que ens va posar en Picanyol (el dibuixant creador d’Ot el Bruixot, un conegut personatge de la revista Cavall Fort) amb la conferència “L’humor i el còmic vist pel Picanyol”. En Picanyol va explicar-nos el seu punt de vista

de l’humor, les tècniques de dibuix i va mostrar com dibuixava en un tres i no res el seu Ot el Bruixot que l’ha fet famós. L’autor va fer entrega de dos dibuixos originals a l’Ajuntament d’Arbeca. La jornada va comptar amb nombrosos assistents, entre ells molta quitxalla.

En Picanyol signant autògrafs

Imatge de la zona reformada del recinte

8

La Diada de Sant Jordi d’Arbeca també va comptar, durant el matí, amb la presència d’una bona colla de cotxes clàssics que van recórrer els principals carrers de la població amb la finalitat que els veïns i veïnes poguessin observar la seva bellesa. Després del recorregut, els seus conductors van estacionar-los a l’avinguda Montserrat perquè la gent els pogués contemplar de més aprop i amb detall, ja que la varietat de models i colors sempre generen a expectació. Els conductors d’aquests vehicles van celebrar un dinar a la Capella.

Xavier Vidal i Bosch, conegut com a Crestes, va participar durant els dies 2, 3 i 4 de juliol, a les 24 hores motociclistes de Catalunya a Montmeló.L’equip del qual formava part és C.H.A. Motards Agramunt YAM-973, amb la moto Yamaha YZF-R1 del 2004. Juntament amb el Xavier, l’equip estava format per dos pilots més, Joan Figuera i Joan Serra, ambdós d’Agramunt, un pilot de reserva, a més de 22 persones més entre mecànics, fisioterapeutes, cuiners, caps d’equip, etc. La cursa, de caràcter internacional, va comptar amb la participació de 59 equips.

El divendres 2 de juliol, s’inicià la prova amb els entrenaments lliures i els entrenaments cronometrats, dels quals van assolir la quinzena posició. Aquest mateix dia es realitzaren les verificacions tècniques per part del jurat i del director de carrera.El dissabte 3 de juliol, a les 13 h., va començar la cursa que consisteix amb una prova de resistència. Els

pilots, cada 55 minuts de cursa, que és el que aproximadament permet el dipòsit, realitzen el relleu, i així successivament, fins passades 24 hores, a les 13 h. del diumenge 4 de juliol, ja que el repte prioritari per qualsevol dels equips participants és, a part d’assolir un

bon resultat, acabar la cursa. L’equip del Xavier va quedar a la vint-i-sisena posició de la general. De la seva categoria, de les quatre participants, anomenada “stocksport”, van quedar en la novena posició.En Xavier considera que l’experiència del primer any serà inoblidable, amb ganes de repetir-ho, ja que la moto i tot el món que l’envolta, l’apassiona.

Exhibició de cotxes clàssics

el dia a dia

Xavier Vidal participa a les 24 hores de resistència amb moto a Montmeló

Els vehicles van exposar-se a l’avinguda Montserrat

L’arbequí, al circuit de Montmeló

L’escriptora i professora de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Margarida Aritzeta, va oferir una conferència a Arbeca el passat dia 2 d’abril en el marc de les jornades culturals. Sota el títol “És possible la independència?” Margarida Aritzeta va convidar els assistents a l’acte a fer una reflexió sobre aquest fet, aportant informació sobre les nacions i sobre els models de finançament de les autonomies, alhora que va analitzar el català i va plantejar altres possibilitats pel futur.

Conferència sobre la independència

Imatge de la conferència d’Aritzeta

9

El 2004 és un any significatiu a la vida de mossèn Anton Bru, ja que ha complert els 75 anys d’edat i els 50 com a prevere, a més fa 39 anys que exerceix a Arbeca . El passat 10 de juliol, el propi mossèn, va oficiar la missa dominical, on van tenir lloc una sèrie d’actes sorpresa organitzats pel consell parroquial per celebrar els aniversaris. La coral infantil

l’Encís i la coral l’Harmonia van oferir-li un repertori de cançons, un familiar del mossèn va dedicar-li unes

paraules i l’alcalde d’Arbeca l’hi va fer entrega del llibre d’honor que conté dedicatòries d’entitats i veïns del poble i una placa. Va cloure l’acte l’esbart dansaire d’Arbeca acompanyat d’una orquestra a la plaça de l’església, on va ballar una cançó composada per mossèn Anton Bru.

Les jornades culturals van incloure el dia 19 d’abril l’acte de presentació de la nova pàgina web d’Arbeca, que es pot trobar a l’adreça w w w . a r b e c a . o r g . L a jornada va anar a càrrec del creador de la pàgina i expert en informàtica i noves tecnologies, Robert Garsaball. La pàgina ens ofereix la

facilitat de navegació per internet, la realització de tràmits municipals des de casa estant, la sol.licitud de permís d’obres, poder consultar La Borrassa i el llistat dels comerços i empreses d’Arbeca mitjançant un buscador, consultar els pregons i aportar tot tipus d’informació sobre el poble.

Web de luxe per Arbeca a internet

Mossèn Anton celebra els 50 anys de prevere al poble

El consell parroquial li va organitzar una festa

el dia a dia

La festa de Sant Joan, amb sopar popular El passat 24 de juny es va celebrar la revetlla de Sant Joan a la plaça del Toll. La novetat d’aquest any va ser la incorporació d’un sopar popular a la fresca, que va consistir amb entrepans de llonganissa i sangria. Després de l’àpat va tenir lloc una sessió de ball amenitzada per l’orquestra Babel. Els assistents varen poder degustar la típica coca de Sant Joan que els va oferir l’Ajuntament.

L’entrega del llibre d’honor

Imatge de la web d’Arbeca

El passat 17 de maig va tenir lloc la inaguració oficial de la nova bàscula municipal, que s’ha traslladat de la plaça Lluís Companys al polígon industrial Les Pedreres. La nova bàscula, que ha comportat una inversió de 21530,72 euros, funcionarà automàticament. L’acte

d’inaguració va comptar amb la presència de Josep Pau, Jaume Sans, Josep M. Moyà i Santi Sans.

Nova bàscula municipal

Imatge de la inaguració oficial

Dinar de la Cooperativa de Sant IsidreLa Cooperativa de Sant Isidre va celebrar el desè dinar de germanor el 17 de maig. Prèviament es va celebrar un concurs de bitlles i una ballada de sardanes.Imatge dels jugadors de bitlles

10

Les jornades culturals van portar a Arbeca Jaume Comas, base i capità de l’equip de bàsquet Caprabo Lleida (ara Plus Pujol), i Alberto Angulo, aler-escorta el passat 7 d’abril. Els dos jugadors van oferir la conferència “L’esport de la cistella”, que va comptar amb una notable assistència de públic.

La residència s’ubicarà a la partida “la Guixera” L’ajuntament d’Arbeca rebrà una subvenció de 299.839,70 euros per tirar endavant la posada en marxa del centre municipal de serveis socials, que ja compta amb un emplaçament concret.El centre municipal de serveis socials s’ubicarà a la partida “la Guixera”, situada darrere de la benzinera. Es tracta d’un espai d’uns 9.000 metres quadrats, dels quals la residència n’ocuparà uns 2.000. La residència té un pressupost total de 1.182.539,82 euros que segons fonts municipals es finançaran amb la subvenció que ja ha estat otorgada i amb un crèdit. El projecte per dur a terme les obres ja està enllestit i ha costat 24.940 euros.

L’edifici constarà de tres plantes i l’accés principal serà a través de la planta del mig, que és la que donarà a peu pla al mateix nivell d’altitud que la benzinera. En aquesta planta s’hi ubicarà el centre de dia, que constarà d’un menjador i una sala d’activitats per als usuaris, a més dels despatxos de la direcció i l’administració. A la planta superior i a la inferior s’hi repartiran un total de 34 llits, que comptaran amb un bany per cada dues habitacions. La comunicació entre plantes, a més de les escales, tindrà un ascensor amb dues portes, ja que a una banda d’edifici de la planta superior hi haurà habitacions, mentre que a l’altra hi haurà les dependències que necessiti el personal

que hi treballarà, com vestidors o altres. Segons les previsions de l’alcalde Santi Sans les obres podrien començar la propera tardor. Per fer el seguiment de com es desenvolupa tot el projecte, el passat dia 24 de maig es va constituir una Comissió Informativa i d’Assessorament del futur Centre Municipal de Serveis Socials, que està integrada per un membre de cada grup polític que va concórrer a les darreres eleccions municipals, per persones triades pel ple de l’Ajuntament per unanimitat i entitats representatives de la nostra vila com l’Associació de Dones, el Casal d’Avis, Càrites, l’Associació BEC i el Consell Parroquial.

el dia a dia

Comas i Angulo a Arbeca

Sota el títol “Violència domèstica”, diverses persones relacionades amb aquest tema van oferir una conferència sobre les vivències de gent pròxima a persones que han patit maltractaments. La xerrada va comptar amb la projecció d’un vídeo i una nombrosa assistència que va propiciar el debat.

Debat sobre la violència Nit d’esoterisme a la Bola

La sala La Bola va acollir la nit d’astrologia i esoterisme justament el dimarts 13 d’abril, una data significativa pels supersticiosos. L’astròleg Joaquim García i l’especialista en esoterisme Belisa van ser els encarregats de conduir la xerrada amb un ambient que comptà amb espelmes.

11

el dia a dia

El passat dia 5 de juny, i en motiu del Dia Internacional del Medi Ambient, la regidoria d’Afers Socials de l’Ajuntament d’Arbeca va organitzar una jornada de civisme i de neteja de la brossa del nostre terme municipal a partir d’un grup de voluntaris per commemorar aquesta data i conscienciar a la població de la necessitat de preservar el medi. A l’activitat, que va comptar amb la presència del director de serveis territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Lleida,

Joan Farré, i amb l’ajuda del guarda particular de camp del municipi, hi van participar arbequins i arbequines de totes les edats, entre els quals, els més petits són els que s’ho van passar més bé. La jornada va tenir lloc a la partida de la Pleta, on els participants van recollir la brossa acumulada per aquesta zona del terme. Després d’omplir una carreta, de deixalles fins a besar, des de llaunes de comestibles fins a plàstics i altres materials no orgànics, va tenir lloc

una xocolatada per tots els assistents com a compensació de l’esforç i per compartir un esmorzar a l’aire lliure. La regidoria d’Afers Socials de l’Ajuntament d’Arbeca es planteja donar continuïtat a aquesta activitat en propers anys i potenciar-la per aconseguir netejar més zones del terme, així com incrementar les campanyes de sensibilització social per evitar que es produeixi l’acumulació d’escombraries de forma descontrolada al terme municipal de la localitat.

L’acte va comptar amb la participació de Joan Farré

Jornada de neteja del terme per celebrar el Dia Internacional del Medi Ambient a Arbeca

Núria Esteve, veïna de Mollerussa, va explicar l’experiència del seu pas pel programa de TV3 “El Talp” als arbequins i arbequines.

La protagonista del Talp

Un diumenge a la tarda, els que fem La Borrassa vàrem ser visitats per la Noëlia Motlló, redactora del diari comarcal SomGarrigues.El motiu de la seva visita consistia en saber el funcionament, la creació, els col.laboradors, el finançament ... de La Borrassa, ja que una de les seccions del diari comarcal és donar a conèixer les revistes locals dels diferents pobles de les Garrigues. Qui vulgui tenir més informació, pot llegir l’entrevista que va sortir publicada al diari SomGarrigues número 113.

La sala de l’Abadia va acollir, el passat mes d’abril, la representació de l’obra “El planeta B612” del grup de titelles Marduix. L’obra, basada en el “Petit Príncep” va omplir la sala de petits i grans.

Les titelles de Marduix

La Borrassa, al SomGarrigues

La carreta, plena de brossa

12

L’Ajuntament compra l’ermita de Santa CaterinaL’Ajuntament d’Arbeca ha comprat recentment l’ermita de Santa Caterina a la veïna de la localitat que n’era propietària fins fa poc, Maria Sans de cal Ceba. La compra inclou l’antiga ermita i un terreny de 9.629 metres quadrats que envolta l’edificació.El pressupost que ha establert l’Ajuntament per la millora de l’entorn i la compra és d’aproximadament 12.000€.La intenció de l’Ajuntament és millorar tota la zona per convertir-la en un mirador del poble. Per això el que es preveu és il·luminar la zona, plantar-hi vegetació autòctona durant la celebració de la propera jornada del dia de l’arbre, instalar-hi bancs per seure i acondicionar l’accés, així com recuperar l’edifici, que actualment es troba en un estat bastant ruïnós. L’alcalde d’Arbeca, Santi Sans ha explicat que es procurarà fer aquestes actuacions abans de la propera Fira de Santa Caterina, que es celebrarà el

cap de setmana del 21 de novembre, per poder fer coincidir la inauguració de les obres amb aquesta festa, que enguany commemorarà que fa cinc cents anys, és a dir l’any 1504, el Rei Ferran I d’Aragó a petició de Joan Folc, duc de Cardona i senyor de la baronia d’Arbeca, va donar la concessió a la població i prohoms d’Arbeca per tal de poder celebrar

fires.Segons la mateixa font, s’afirma, que si bé aquesta ermita no té un gran valor arquitectònic i artístic si que el té sentimental, al ser un lloc on molts arbequins i arbequines hi anaven en processó. A més la seva situació és previlegiada, a l’estar al costat mateix del límit del casc urbà, el que permetria en un futur que fos un

parc com el del castell, si Arbeca es desenvolupés urbanísticament cap a aquell sector. També cal considerar, que 9.000 metres quadrats donen per molt i podrien acollir altres equipaments de la vila.Tot un seguit de factors que han fet decidir al consistori que aquests terrenys eren interessants per al municipi.

el dia a dia

El tema de les drogues fou enfocat des de dos punts de vista diferents en les jornades culturals. Lourdes Pau, infermera psiquiàtrica, i Òscar Gómez, psicòleg, amb la col·laboració de Càritas Arbeca, van preparar una taula rodona el dia 3 d’abril a la Bola, el tema era tal com indicava el nom de la conferència “Bon rotllo o mal rotllo?. Les drogues a debat”, conferència on només hi podia assistir el jovent del poble. L’altre punt de vista l’oferiren el 15 d’abril, a la conferència “El fenomen de les drogues avui”, on s’informà dels tipus de drogues més habituals i les conseqüències que poden comportar a curt i llarg termini.

“Com ensenyar als nostres fills a ser responsables” va ser la conferència que va impartir la mestra i llicenciada en humanitats Antònia Castillo el 30 de març, amb la col·laboració de l’APA del col·legi públic Albirka, qui també organitzà el Conta-Contes sonor “Les Vacances de l’Albert”, per tota la quitxalla del poble el dia 3 d’abril. Per altra banda, les jornades culturals també tingueren un lloc per donar informació als comerciants del poble, mitjançant una altra conferència titulada “Ajuts al comerç”, que va anar a càrrec de Vidal Vidal, director de serveis territorials de Comerç, Turisme i Consum, a la qual va informar sobre les ajudes al comerç.

Un any més es féu el “Concurs de mones de Pasqua” organitzat per l’associació de dones l’Olivera d’Arbeca, a la sala Màrius Torres el 2 d’abril, que comptà amb una gran afluència d’interessades en l’elaboració d’aquest dolç característic de Setmana Santa. A més a més de la cuina autòctona, a les jornades culturals es va fer una demostració de l’elaboració de diversos plats típics de la cuina romanesa a càrrec de Gabriela Boboacâ, veïna de la vila. L’acte va acabar amb un tast d’aquests plats per tots els assistents a l’acte.

Les drogues, a doble debat

Conferència informativa a les jornades culturals

Mones de Pasqua i cuina romanesa

Imatge actual de l’ermita de Santa Caterina

13

L’Ajuntament compra l’ermita de Santa Caterina

el dia a dia

La moda omple la sala del Centre Recreatiu

L’associació BEC (botiguers, empresaris i comerciants) d’Arbeca, celebrà el dia 9 de maig a la Sala de Jocs del Centre Recreatiu “La passarel·la de moda BEC 2004”. Foren nois, noies, nens i nenes del poble els qui desfilaren amb peces de roba, calçat i joies dels establiments d’Arbeca, presentant la moda primavera-estiu 2004. S’aprofità la

mitja part de l’acte per fer un sorteig d’un viatge d’un cap de setmana per dos persones a l’illa de Mallorca entre les més de 300 persones que volgueren, van col·laborar en sufragar les despeses de la desfilada mitjançant la compra de tires, i l’afortunada fou Carme Montalbo. Els organitzadors van tenir molta cura de l’ambientació,

ja que van montar una passarel·la en forma de la lletra “t” capgirada, de manera que els i les models s’introduïen ben aprop del públic, que va poder presenciar l’acte assegut en cadires que voltejaven la passarel·la. La música també fou idònia a cada desfilada.

Imatge d’un moment de la desfilada

L’activitat va comptar amb una nombrosa assistència

Dibuix cedit per Anna Salat

14

el dia a dia

L’escola de música canvia d’ubicació el nou cursEl dia 20 de juny l’Escola de Música va celebrar a l’Abadia d’Arbeca el concert de final de curs, davant de més de dues centes persones. Van interpretar peces com el “Cant a la foia” de L.V. Beethoven, “Concert per orquestra” de Vivaldi, “You’re the sunshine of my life” de S. Wonder, entre d’altres.Per part de l’Ajuntament d’Arbeca s’ha adquirit el compromís de traslladar l’Escola de Música de l’ubicació actual al carrer Germanes Dominiques, al Centre Cultural, rehabilitant l’antic pis per tal d’acollir-hi a partir del proper curs l’Escola de Música. Les reformes consistiran en obrir un accés al costat de l’actual entrada de la Bola, millorar el passadís actual, que està al descobert, i arranjar el lavabo.L’Escola Municipal de Música d’Arbeca, va ser creada amb la voluntat d’oferir als nens/es, nois/es del poble l’oportunitat de poder iniciar-se en els ensenyaments musicals. Des de l’any 1996 forma un tàndem amb l’escola municipal de música

Mestre Lluís López de les Borges Blanques. Així les dues escoles treballen de manera conjunta compartint objectius, equip de professors, etc. Actualment, compta amb quasi una trentena d’alumnes d’edats compreses entre els cinc i els disset anys. L’oferta d’assignatures d’escola va creixent curs rere curs. Actualment s’hi imparteixen les següents matèries: sensibilització/iniciació, llenguatge musical, conjunt coral, guitarra, flauta

travessera i de bec, violí i viola, piano, percussió, música moderna i conjunt instrumental. Els ensenyaments estan estructurats per programes, els quals van en funció de l’edat dels alumnes: des de 4 anys fins a classes per a adults. A part de l’activitat habitual de les classes setmanals, es realitzen audicions d ’ i n s t r u m e n t s trimestrals, on tots

els alumnes toquen, ja sigui davant dels professors i dels seus companys o de manera oberta a tota la població.Es fan trobades amb altres corals que formen el Secretariat Infantil de Corals Infantils de Catalunya, intercanvis amb escoles i d’altres.També es realitzen els ja tradicionals Concert de Nadal i Concert de fi de curs, que es realitza al juny i un any a cada poble dels que formen part de l’escola de música, les Borges Blanques, Juneda i Arbeca.

Imatge del nou centre de l’escola de música

Inscripcions a l’escola de música municipal

d’Arbeca

de l’ 1 al 15 de setembrePer efectuar la matrícula cal anar a l’escola de música de

les Borges Blanques, c/ Dr. Trueta s/n

Telf. 973 14 34 34Horari: 15:30 h a 19:30 h

Cal portar les dades bancàries

El dia 9 d’agost va tenir lloc la inauguració de l’establiment de comunicació i telefonia Teleko Arbeka situat al c/ Major nº 16.Aquesta nova iniciativa empresarial neix de la mà de dos joves arbequins, que han copçat la realitat del nostre poble, creient que era necessari un establiment d’aquestes característiques per donar sortida al gran volum de comunicació que es produeix des del nostre poble cap a l’estranger. Es pretén donar un servei de qualitat per tal que els usuaris es puguin comunicar amb els

seus familiars d’una forma còmoda i més econòmica.Aquests joves empresaris de la vila tenen la intenció d’ampliar l’oferta de serveis en un futur pròxim, oferint a tots els usuaris i usuàries la possibilitat d’enviar diners a l’estranger a través de la seva empresa, així com d’ampliar l’oferta de comunicació amb un telecentre que permetrà la connexió permanent per internet.En un primer moment aquesta nova empresa crearà un lloc nou de treball a Arbeca a jornada completa.

Nova iniciativa empresarial a Arbeca

15

el dia a dia

El 29 de maig va tenir lloc a Arbeca la celebració dels 25 anys dels ajuntaments democràtics. L’acte, que es va realitzar a la plaça de la Unió Republicana,va reunir un nombrós públic i a tots els alcaldes que ha tingut Arbeca en democràcia i a bona part de tots els regidors.L’obertura del mateix va anar a càrrec de l’alcalde Santi Sans, fent un breu parlament, en el qual va reconéixer la feina de tots els arbequins i arbequines que han dedicat una part de la seva vida a servir el poble, és a dir, a tots els regidors i alcaldes que fins a dia d’avui ha tingut Arbeca. Seguidament, van parlar per aquest ordre els alcaldes, Agustí Perelló, Jaume Aixalà i Josep Pau. Un cop efectuats els parlaments, cada alcalde va donar un diploma en reconeixement de la tasca desenvolupada als qui varen ser regidors durant el seu període de govern, tenint un especial record per tots aquells que ja no estan entre nosaltres. Es va entregar un diploma a tots els regidors menys als que en aquest moment estan en actiu.

La tarda del 24 de juny es va realitzar un homenatge a la vellesa al Casal d’Avis, que va anar dedicat als avis i àvies de la vila majors de 80 anys, i a les parelles que celebren el seu cinquantè aniversari de casats. La festa es va iniciar amb els parlaments de l’alcalde i del president del Casal d’Avis. A continuació, es va obsequiar a cadascun dels avis i dels matrimonis homenatjats amb una foto emmarcada. Així mateix, als avis majors de 80 anys se’ls va entregar un bastó fet artesanalment i donat gratuïtament per un veí de les Borges Blanques que els elabora. Finalment es va realitzar un berenar i va amenitzar la festa el Grup Sarau.

La diada de Sant Jaume, patró del municipi, va ser celebrada enguany al llarg de tot el cap de setmana, tot i no ser declarada com a festa local perquè va caure en diumenge. La celebració va començar el divendres dia 23 de juliol al local de la Bola amb interpretacions de versions del grup U2, a càrrec del grup lleidatà War. El dia 24 de juliol va tenir lloc el XVIII Aplec Sardanista Vila d’Arbeca, vetllada que va començar amb una ballada de sardanes a partir de les 7.30 hores de la tarda al castell de la població, i tot seguit va tenir lloc un sopar de germanor, darrere del qual els participants van poder continuar ballant amb les cobles Jovenívola d’Agramunt i Onze de Setembre.

L’acte va homenatjar tots els antics regidors

Arbeca celebra els 25 anys d’ajuntaments democràtics

Aplec Sardanista per Sant Jaume Festa de la Vellesa al Casal d’Avis

L’associació BEC d’Arbeca ha organitzat el I Mercat a la Fresca amb la col·laboració de l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya, pel dia 6 d’agost a la plaça del Toll. Es tracta d’un mercat nocturn, ja que la previsió és celebrar-lo de 9 a 12 de la nit. L’organització compta amb 10 carpes que acolliran un establiment cada una de les que hi participen. Durant la jornada hi haurà l’aportació musical dels Grallers La Revolta d’Arbeca que ambientaran l’acte. A banda de l’exposició i venta de productes s’oferiran entrepans calents al simbòlic preu d’1 euro, així com les típiques orelletes al mateix preu. Aquesta festa es preveu que se celebri mentre aquest exemplar de la revista es trobava a la impremta.

El dissabte 10 de juliol va celebrar-se al castell el ja tradicional concert organitzat pel jovent del poble. Aquest any no ha estat organitzat només pel grup de joves d’una sola quinta, ja que eren molt pocs membres, sinó que s’han ajuntat les quintes nascudes el 1986 i el 1987, que reuneixen 29 nois i noies. El concert va comptar amb la participació dels grups de rock Manolo kabezabolo i Malos Vicios, però la pluja va impedir que toquessin tots els grups que estaven previstos, com El Perfil del Agresor (Montblanc), Hermanitos Muskarios (Cervera) i el grup local Rock & Llamp. Com a novetat d’enguany havien previst una batucada popular que havia de permetre, a qui ho volgués, participar-hi amb el seu instrument.

Els Quintos i Apol·lònies recuperen la festa del jovent i uneixen dues quintes

L’associació BEC d’Arbeca organitza el I Mercat a la Fresca

16

dia a dia

L’associació Catalana d’Amics del Poble Saharauí va oferir una conferència en les jornades culturals el dia 22 d’abril. L’exposició va començar amb un curtmetratge guanyador d’un premi Goya, dirigit per Sílvia Munt, Laila, que relata la vivència d’una nena en el seu país actual, com viuen en els camps de refugiats i com somien la seva terra, el mar i la llibertat. Seguidament Antònia Pons, presidenta d’ACPS-Lleida, va explicar les seves vivències i els projectes de l’associació, així com les colònies d’estiu dels nens i nenes saharauís en terres lleidatanes. Fou Mohamed Fadel Ould Eli qui oferí la conferència “Història i situació política del Sàhara occidental”. Per cloure l’acte es va fer una demostració de la manera de vestir dels homes i les dones i les teles de luxe que utilitza el poble saharauí. Imatge de com es vesteix un home saharauí

Les vivències del poble saharauí

“ Els temps encara estan canviant” , és el nom del concert que va oferir el Grup de Folk el 24 d’abril a la sala de l’Abadia. El concert comptava amb una escenificació pròpia d’aquesta organització que desenvolupa aquesta activitat com a afició tot i ser uns grans professionals de reconegut renom, amb un nombre variable de músics segons la disposició de cada un d’ells per a cada concert. Jaume Arnella, l’Oriol Tramvia, en Jordi Pujol, Estivill i companyia van fer disfrutar al públic assistent a l’acte amb el record d’unes cançons que no havien oblidat. Es van poder escoltar cançons tan conegudes com “Baixant de la font del gat” , “10 pometes té el pomer”, “Paf era un drag màgic” entre altres amb frases tan curioses com “ un soldat es venia els seus galons per un plat de macarrons”, cançons que van marcar una època en què aquest grup defensà i defensa la llengua catalana i les llibertats d’aquest país.

El Grup de Folk va actuar a l’Abadia

Un dia radiant de sol acompanyà la celebració de la Diada de Sant Jordi a la plaça del Toll. L’Ajuntament, com ja és habitual, va montar la parada de llibres on hi havia totes les novetats, entre altres obres. Tampoc no hi va faltar un sortit de llibres pels més menuts. En el mateix acte es va fer l’entrega de Premis del Concurs literari Sant Jordi 2004 a tots els guanyadors per part del jurat que presidia l’acte. Un cop feta l’entrega, la regidora de cultura, Anna Roset, va donar la benvinguda i va presentar al públic el ja conegut escriptor, fill de la nostra vila, Vidal Vidal, que va fer la presentació del seu darrer llibre Com es que el cel no cau?. Així mateix l’escriptor va fer la presentació del primer número de La Borrassa, tot encoratjant al consell de redacció i a tots els escriptors amateurs.

Imatge de la parada de llibres

El Grup de Folk visita Arbeca

Sant Jordi a la plaça del Toll

17

de tu a tu

Arbequins al poderText: Alba Elías

Arbequins al poder

Arbeca és un poble de tradició política arrelada i bona mostra d’això la trobem en el panorama polític actual, en el qual hi ha cinc arbequins -tots homes- ocupant un càrrec rellevant. Quatre d’ells formen part de l’organigrama del Govern de la Generalitat i un de l’Ajuntament de Lleida. Parlem d’en Josep Pau, que és qui ocupa el càrrec més alt en ser secretari general del Departament d’Agricultura, que, per entendre’ns, és el que segueix al conseller d’aquesta àrea. Encara que el seu lloc de treball seria Barcelona, on són tots els secretaris generals, en el cas d’agricultura, i segurament ha influenciat molt que el conseller sigui de Lleida, en Josep Pau té despatx a Barcelona i a Lleida. L’Àngel Vidal, en Vidal Vidal i l’Antoni Sans ocupen càrrecs del mateix nivell, ja que tots tres són directors de serveis territorials. El primer ho és de Governació a Lleida, el segon de Comerç, Consum i Turisme, també a Lleida, i el tercer ho és d’Agricultura, però a Tarragona. En Francesc Pané és tinent d’alcalde i regidor de Participació Ciutadana i Promoció de la Dona a l’Ajuntament de Lleida. Aquests arbequins polítics, malgrat que alguns d’ells tinguin encara algunes reticències en què se’ls anomeni polítics, tenen en comú que tots militen per partits d’esquerres (PSC, ERC i ICV) i tots tenen un càrrec de govern, és a dir, cap d’ells es troba desenvolupant una tasca política des de l’oposició, sinó que tenen l’oportunitat de fer i desfer, de decidir, de gestionar, i per què no, de donar exemple.A la Borrassa hem volgut atansar-nos una mica més a ells aprofitant que són arbequins i saltar-nos així aquesta barrera que sovint sembla que hi ha entre la classe política i la ciutadania i que ens han demostrat que pot ser inexistent amb l’accessibilitat que han mostrat. Així doncs, els hem fet un qüestionari idèntic per a tots perquè els lectors sàpiguin que hi són i on són i coneguin alguna pinzellada més del seu quefer diari, de la seva manera de pensar i de ser. Veureu que només hi ha quatre entrevistats malgrat que el qüestionari s’ha fet a tots cinc, però pel motiu que sigui l’Antoni Sans no ens l’ha pogut fer arribar a temps de tancar aquest número de la Borrassa.

18

de tu a tu

Càrrec polític que ocupa i ciutat on el desenvolupa: 3r. Tinent d’Alcalde. Regidor de Participació Ciutadana i Promoció de la dona. Ajuntament de Lleida. Quants anys fa que té un elevat grau d’implicació amb la política?: No ho recordo bé, però no menys de la vintena. De seguida que vaig acabar la llicenciatura. Quin dels possibles càrrecs polítics que hi ha li faria més il.lusió d’aconseguir?: No tinc pas grans ambicions. Em plau molt el que faig: és creatiu i em permet una gestió innovadora. Però ser President de la Generalitat (o conseller) és una il.lusió nacional que compartim moltes persones dedicades a la cosa pública catalana. Esmenti un avantatge i un inconvenient de ser polític: Avantatge: permet transformar les condicions socials per a un major benestar de les persones: una solidaritat bàsica amb la gent. Inconvenient: no tens horaris i molt poc temps per les coses personals, la família... I sols estar en una vitrina que et lleva una bona part de la intimitat. Què és el millor i el pitjor del govern tripartit de la Generalitat?: El millor n’és l’expressió diversa, plural, distinta: és la riquesa dels matisos que s’ajunten per a una acció sola, consensuada i corresponsable. El pitjor és que puguin donar-se tensions partidistes, accions particulars d’un partit al marge del compromís comú. Anomeni cinc paraules que definirien la seva tasca política diària: Cinc conceptes: Cooperació ciutadana,

responsabilitat participativa, equitat de gèneres, protecció per als més febles, atenció mediambiental. Per què creu que entre els cinc entrevistats no hi ha cap dona? Perquè en qüestió d’oportunitats de gènere, seguim sent una societat masculinitzada, lamentablement, i insensible a la necessària equitat. Aquesta és una assignatura pendent que ens correspon a tots i totes, però molt especialment als homes: hem de canviar la nostra sensibilitat i hem d’actuar responsablement per a la igualtat (i “igualtat” no és una paraula “sentimental”, alerta!) A què es pot deure que un poble de les carecterístiques d’Arbeca tingui fins a cinc veïns que es dediquen a la política? Coneixeu algun cas similar en proporcions numèriques? Arbeca ha tingut sempre una preocupació social que ha somogut les consciències i que ha fet moure el múscul polític de la majoria de la seva gent. Hi ha, a Arbeca, un fonament cultural que bull, una preocupació per les coses de la nació, del món... Crec que no hi ha cap altra comunitat així de desperta, sincerament. Quin dels seus trets personals considera atribuïble al fet de ser d’Arbeca?: Una predilecció pel paisatge; una inclinació a la rebel.lia social; una passió pel moviment i contra la peresa intel.lectual; una dedicació per a les persones que treballen i que mereixen més felicitat... Considera que el govern municipal actual d’Arbeca és la millor de les possibles opcions que hi havia després de les eleccions? No. Crec que convenia –i molt!- un esforç per ajuntar les sensibilitats d’esquerres. La diversitat és una riquesa per als governs d’esquerra inestimable. Per dissort, ICV no és present encara a l’Ajuntament: si hi haguéssim

estat, hauríem maldat per aconseguir aquesta diversitat en un compromís únic de govern. Quina és la principal mancança del poble? Crec que li falta un lloc simbòlic per als arbequins que ho sigui també per als de fora: ho hauria estat el castell. Però es pot construir: un gran parc singular, potser un parc temàtic de la pagesia... Ha d’ésser un element simbòlic que faci consens entre els arbequins, que sigui singular en la geografia i capaç d’atreure la curiositat dels foranis perquè vinguin a visitar-nos. No tenim males comunicacions, ara. Però ens hem aïllat massa, hem oblidat l’atractiu de Santa Caterina firal i no l’hem sabut recuperar. Quants cops a l’any de mitjana visita Arbeca? Una dotzena de vegades, així que el temps disponible m’ho permet. On compra l’oli per cuinar? En tinc sempre d’Arbeca, però en vaig adquirint de les diverses cooperatives garriguenques. Vindrà aquesta Festa Major? Tinc un compromís contret al cor d’agost. Què en sap de l’últim monument que s’ha inaugurat al poble? Em dol l’estat en què tenim l’ermita de Santa Caterina, i el seu turó, que podria ser un indret singular, bellíssim. Citi una persona que admira i digui per què: Martin Luther King. Sense cap violència, va ser capaç de capgirar els EE.UU. Encara no es casen els negres amb els blancs, però els negres són ciutadans i ciutadanes a tota la geografia. Abans d’ell, no comptaven, no votaven, els assassinaven... King és un exemple d’humanitat. Però a Lleida, ni a Arbeca, ni a les Borges, ni a Juneda, no té cap carrer dedicat: per què? Quin és lúltim llibre que ha llegit?. “Les identitats que maten” d’Amin Maaluf, que és un àrab libanès de fe cristiana. En el llibre reflexiona sobre les seves múltiples identitats i conclou, sàviament, que només n’hi ha una que valgui per a ell i per a tothom: ésser humà, congènere i coetani dels humans que avui viuen i responsable d’allò que deixarà als que han de venir en generacions posteriors. És un al.legat contra els integrismes nacionals, religiosos, ideològics... Magnífic! Si us féssim aquestes preguntes alhora en un context amb possible tertúlia, quina li sembla que us portaria més discrepàncies entre vosaltres i per quin motiu? La de l’Ajuntament perquè tenim poca maduresa de participació política democràtica.

Arbequins al poder

Nom: Francesc Pané i Sans

Edat: 49 anys

Nom de la casa pairal: Cal Broma

Lloc d’empadronament: Lleida

Resideix a Lleida

La seva professió: Professor de Llengua i Literatura Catalanes a Secundària.

Partit al qual milita: ICV (Iniciativa per Catalunya – Verds)

19

Càrrec polític que ocupa i ciutat on el desenvolupa: Secretari General del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.

Quants anys fa que té un elevat grau d’implicació amb la política? Més de 30 anys

Quin dels possibles càrrecs polítics que hi ha li faria més il·lusió d’aconseguir? Ja el vaig aconseguir, ser alcalde d’Arbeca. Ara m’agrada el que tinc.

Esmenti un avantatge i un inconvenient de ser polític: L’avantatge és la possibilitat de servei als ciutadans i de treballar per una societat millor. L’inconvenient són les dificultats per aconseguir-ho.

Què és el millor i el pitjor del govern tripartit de la Generalitat? El millor, és el seu compromís amb els valors del catalanisme progressista i la defensa dels interessos del conjunt de la societat i del territori de Catalunya. El pitjor poden ser les dificultats puntuals de coordinar tres grups diferents, en les tasques de govern.

Anomeni cinc paraules que definirien la seva tasca política diària: Treball, compromís, entusiasme, il·lusió i servei.

Per què creu que entre els cinc entrevistats no hi ha cap dona? És pura casualitat, hi ha moltes dones que podrien

estar als mateixos llocs i fer-ho millor que nosaltres.

A què es pot deure que un poble de les característiques d’Arbeca tingui fins a cinc veïns que es dediquen a la política? Coneixeu algun cas similar en proporcions numèriques? 1.- A la llarga tradició política de la nostra vila. 2.- Crec que sí. Hi ha d’altres pobles que tenen algun veí que tingui càrrecs de responsabilitat política o institucional.

Quin dels seus trets personals considera atribuïble al fet de ser d’Arbeca? La capacitat d’entendre el món agrari i rural, i la passió per la feina, la gent i el territori.

Considera que el govern municipal actual d’Arbeca és la millor de les possibles opcions que hi havia després de les eleccions? Evidentment no. A Arbeca sempre han guanyat les forces progressistes i mercès al pacte entre ERC i CiU, ara tenim un govern conservador.

Quina és la principal mancança del poble? En infrastuctures, una Casa de Cultura i la variant de la Carretera C-233

Quants cops a l’any de mitjana visita Arbeca? Jo hi visc, de manera permanent.

On compra l’oli per cuinar? El recollim a la Cooperativa del Camp, del que produïm a casa.

Vindrà aquesta Festa Major? No em caldrà venir, perquè ja hi serè.

Què en sap de l’últim monument que s’ha inaugurat al poble? Que és una brillant idea d’Ivan Egea, simbolitzant una abraçada, situat a la Plaça Estatut d’Autonomia i que la va materialtzar l’equip de govern presidit per Jaume Aixalà.

Citi una persona que admira i digui per què. Són dues del nostre poble, Mossèn Anton Bru, que ens ha donat un exemple de servei i de compromís en la defensa dels valors socials, democràtics i cívics i el meu pare, a qui voldria assemblar-me ni que fos una mica. Quin és l’últim llibre que ha llegit? Memòries. D’Arbeca al Opus Mei de Josep Pernau

Si us féssim aquestes preguntes als cinc entrevistats alhora en un context amb possible tertúlia, quina li sembla que us portaria més discrepàncies entre vosaltres i per quin motiu? En general, no crec que aquestes preguntes ens portin gaires discrepàncies, excepte la valoració del pacte de govern per l’ajuntament.

de tu a tu

Arbequins al poder

Nom: Josep Pau i Pernau

Edat: 52 anys

Nom de la casa pairal: Ca l’Ursula

Lloc d’empadronament: Arbeca

Resideix a Arbeca

La seva professió: Pagés

Partit al qual milita: PSC

20

Càrrec polític que ocupa i ciutat on el desenvolupa: Director dels serveis territorials de Governació i Administracions Públiques / Lleida

Quants anys fa que té un elevat grau d’implicació amb la política?Des del 1994 quan vaig començar a treballar per les eleccions municipals del 1995, on vaig ser escollit regidor al poble.

Quin dels possibles càrrecs polítics que hi ha li faria més il·lusió d’aconseguir?Poder exercir un càrrec com el que tinc ara és molt gratificant ja que desenvolupes una tasca que depèn del Govern, és a dir, de l’executiu i això et dóna la possibilitat de portar solucions a molts problemes. També penso que poder ser Diputat al Parlament del teu país és un gran honor.

Esmenti un avantatge i un inconvenient de ser polític:L’avantatge: el contacte amb la gent. Inconvenient: el no tenir horari.

Què és el millor i el pitjor del govern tripartit de la Generalitat?El millor és la possibilitat que les forces catalanistes i d’esquerres s’hagin posat d’acord per governar el país. El pitjor que no es puguin complir els acords del pacte del tripartit i, per tant, un no avenç com a país.

Anomeni cinc paraules que definirien la seva tasca política diària:honestedat, tracte, passió, puntualitat, servei.

Per què creu que entre els cinc entrevistats no hi ha cap dona?Perquè encara no estan situades al lloc que els hi correspon en l’àmbit de la política, tot i que penso que hi aporten coses que fan falta en certs moments com la paciència i el sentit comú.

A què es pot deure que un poble de les característiques d’Arbeca tingui fins a cinc veïns que es dediquen a la política? Coneixeu algun cas similar en proporcions numèriques?Suposo que ens ve d’una llarga tradició esquerrana quasi bé genètica; en el llibre del polític Víctor Torres es parla que quan es va formar la columna Macià-Companys a les terres de Lleida als anys 30, la major part eren arbequins.Conec el cas de la població de Flix (Ribera d’Ebre) que té 4000 hab. i tenen els germans Vega d’ERC, directors dels SSTT d’Educació a Lleida i Terres de l’Ebre i els germans Sabaté del PSC també en tasques de Govern.

Quin dels seus trets personals considera atribuïble al fet de ser d’Arbeca?Tot i que és molt complicat trobar-hi una relació, potser l’amor a la terra.

Considera que el govern municipal actual d’Arbeca és la millor de les possibles opcions que hi havia després de les eleccions?Sí, feia falta una renovació profunda tant

de fons com de forma i anem pel bon camí.Quina és la principal mancança del poble? Ens fa molta falta el centre per la gent gran.

Quants cops a l’any de mitjana visita Arbeca?3 o 4 vegades al mes.

On compra l’oli per cuinar?Me’l donen a casa.

Vindrà aquesta Festa Major?Torno de viatge el 15 d’agost i vindré el 16.

Què en sap de l’últim monument que s’ha inaugurat al poble?Què està en direcció al camí de Mollerussa, es diu L’abraçada i fa la forma d’uns grans braços.

Citi una persona que admira i digui per què.Raimon Pàniker. Perquè busca la manera de trobar el que tenen en comú les diferents religions i que cadascú busqui en un mateix la seva espiritualitat.

Quin és l’últim llibre que ha llegit?“Els papers de Salamanca” de Josep Cruanyes.

Si us féssim aquestes preguntes als cinc entrevistats alhora en un context amb possible tertúlia, quina li sembla que us portaria més discrepàncies entre vosaltres i per quin motiu?La 17, sobre el govern d’Arbeca perquè suposo que amb el Josep Pau no ens posaríem d’acord.

de tu a tu

Arbequins al poder

Nom: Àngel Vidal i Boldú

Edat: 33 anys

Nom de la casa pairal: Cal Simón del Boira

Lloc d’empadronament: Lleida

Resideix a Lleida

La seva professió: Professor d’ensenyament secundari

Partit al qual milita: ERC

21

Càrrec polític que ocupa i ciutat on el desenvolupa: Director dels serveis territorials de Comerç, Turisme i Consum a Lleida.

Quants anys fa que té un elevat grau d’implicació amb la política? Uns 30 anys

Quin dels possibles càrrecs polítics que hi ha li faria més il·lusió d’aconseguir? Cap. Amb el que exerceixo en tinc prou.

Esmenti un avantatge i un inconvenient de ser polític: Llibertat de moviments/ Falta de tempsQuè és el millor i el pitjor del govern tripartit de la Generalitat? El millor: la il.lusió que ha generat i el canvi de cares. El pitjor: la política cultural i audiovisual.

Anomeni cinc paraules que definirien la seva tasca política diària: Concentració, tenacitat, disciplina, paciència, improvisació.

Per què creu que entre els cinc entrevistats no hi ha cap dona? Una casualitat, a banda que les dones encara no són en general prou presents a la política professional.

A què es pot deure que un poble de les característiques d’Arbeca tingui fins a cinc veïns que es dediquen a la política? Coneixeu algun cas similar

en proporcions numèriques? Sí, Flix (a la Ribera d’Ebre). A Arbeca hi ha una tradició política que va generar una bona pedrera de vocacions polítiques durant la transició.

Quin dels seus trets personals considera atribuïble al fet de ser d’Arbeca? L’ímpetu, sovint poc reflexiu i l’empenta.

Considera que el govern municipal actual d’Arbeca és la millor de les possibles opcions que hi havia després de les eleccions? Sí, anava bé un canvi d’aires, però hauria preferit que l’alcalde hagués estat tots quatre anys el Santi Sans.

Quina és la principal mancança del poble? La residència de la gent gran, en vies de solució.

Quants cops a l’any de mitjana visita Arbeca? Una vintena. On compra l’oli per cuinar? Al “sindicat” d’Arbeca

Vindrà aquesta Festa Major? No ho crec, seré fora.

Què en sap de l’últim monument que s’ha inaugurat al poble? Simbolitza la capacitat d’integració dels arbequins, els seus braços oberts al futur, la seva abraçada estreta amb les institucions del país. Citi una persona que admira i digui per què: Admiro qualsevol persona anònima que fa la seva feina i tira

endavant una família, que exigeix bones dosis de voluntat i heroïsme. A un nivell més personal, el meu padrí Tonet que ara farà cents anys i va patir molt per causa de les seves idees: la guerra com a voluntari, l’exili a França i després molts anys d’exili interior a Arbeca, en temps difícils.

Quin és l’últim llibre que ha llegit? Direcció Lisboa, de Josep Pla.

Si us féssim aquestes preguntes als cinc entrevistats alhora en un context amb possible tertúlia, quina li sembla que us taria més discrepàncies entre vosaltres i per quin motiu? La referida a les aliances municipals postelectorals

de tu a tu

Arbequins al poder

Nom: Vidal Vidal i Culleré

Edat: 46 anys

Nom de la casa pairal: Ca l’Antina

Lloc d’empadronament: Lleida

Resideix a Lleida

La seva professió: Funcionari de la Generalitat

Partit al qual milita: ERC

22

on anem a raure...

L’1 de maig a ArbecaL’any 1977 l’associació de pares de l’escola d’Arbeca, que presidia llavors en Manuel Miret (Cal Purgatori), van proposar fer una trobada de convivència entre pares, alumnes i professors de l’escola. Es preparava un dinar per tothom que el feia la cuinera (Ramona) que llavors hi havia a l’escola amb l’ajuda de tots els pares.El problema era trobar un lloc on celebrar aquest dinar, ja que a Arbeca no hi havia res acondicionat per reunir tanta gent. Així que van escollir l’ermita de Sant Bonifaci a Vinaixa, ja que allà tenien un lloc on aixoplugar-se per si plovia i hi podrien cuinar sense perill. Van anar a demanar permís al llavors rector de Vinaixa i es va poder celebrar allà.Es van preparar jocs de cucanyes per la canalla, gimcanes pels més petits i els no tant petits, i d’altres activitats per passar el dia tots reunits. A la tarda van començar a arribar familiars i amics a veure als nens i van demanar que aquella festa se celebrés per a tot el poble.Així l’any següent, amb l’ajuda de molts voluntaris, es va celebrar la festa de l’1 de maig. Es va triar l’1 de maig perquè era festiu i s’aprofitava aquell dia per celebrar també el dia dels pagesos, que és per Sant Isidre el 15 de maig i a Arbeca no es celebrava.,L’any 1979, un cop consolidat l’Ajuntament democràtic, l’APA va passar la festa a l’Ajuntament, ja que s’havia convertit en una festa popular pel poble i l’escola ja no hi tenia res a veure, a més l’Ajuntament disposava de més recursos econòmics per fer front a les despeses ocasionades que no pas l’APA.Una de les primeres actuacions de l’Ajuntament va ser la de la Capella. Es va arreglar tota la part de dalt de l’ermita amb la construcció de fogons, les taules de pedra i els bancs per seure-hi i també els lavabos públics. Es va aprofitar el dia de la plantada d’arbres a l’escola i es van plantar els pins i arbres que ara ens fan ombra, i que any rere any els nens anaven vigilant el seu creixement.L’any següent es va arreglar la part de baix on hi havia una antiga bassa d’aigua que ara està coberta per la pista de formigó on es celebren part de les activitats programades. Però no va ser fins l’any 1984 que es va passar a la Capella ja que es va esperar que els arbres fessin ombra i sense perdre la tradició de fer els jocs per la canalla, els balls per la gent més gran, grups sardanistes i sense oblidar que també es feia la cassola popular gràcies als voluntaris que s’oferien a fer-la. Esperem que aquesta festa no es perdi mai i que poguem disfrutar d’aquest dia

Sabíeu per què celebrem l’1 de maig?

Ballada de sardanes Recollint la cassola de tros

Text: Montse Fernàndez

23

on anem a raure...

tots plegats.

Història de l’1 de maig Durant el segle XIX, tant a Europa com als EEUU, s’exigia treballar a homes, dones i nens durant 14 i 16 hores diàries, sis dies a la setmana.Al 1832, als EEUU, van començar a succeir les primeres vagues dels treballadors en contra d’aquella super-explotació obrera que s’estava patint, i perquè reduïssin la jornada a 10h. diàries.No va ser fins el 1840 que es va reconèixer legalment la reducció de 10h. pels treballadors del govern i constructores navals, però no per les indústries.En canvi a Europa, el 1844, el govern anglès, adoptà una llei que reduïa a 7h. diàries les feines dels nens menors de 13 anys i a 12h. la de les dones.El 1866, després de la Guerra de Successió, tornen a sorgir les manifestacions per retallar les hores de treball a 8h. diàries sis dies a la setmana, com ja s’havia aconseguit a Nova Zelanda el 1848. Mentrestant, a Europa, l’any 1866, al Congrés de Ginebra, es demanava mundialment la jornada de 8h.L’any 1884, van començar els preparatius per una vaga general el primer dia de maig del 1886 als EEUU, quan per tot arreu es van realitzar importants manifestacions amb el lema:

“A partir de hoy, mingún obrero debe trabajar más de ocho horas por día.” ¡ocho horas de trabajo!¡ocho horas de reposo!¡ocho horas de educación!

Hi va haver almenys 5.000 vagues i al voltant de 340.000 vaguistes.Els aconteixements més importants es van produir a Chicago, que era la ciutat on més es patia la super-explotació, amb enfrontaments amb la policia, que van acabar amb diversos morts i nombroses detencions.Des d’aquell dia es va començar a fer la jornada de 8h. diàries, sis dies a la setmana.Per commemorar la mort d’aquells vaguistes es va proclamar al 1889 el dia 1 de maig com EL DIA INTERNACIONAL DEL TREBALLADOR.

El 1890 Espanya i altres països, celebren per primera vegada el 1er de maig.

Es va escollir aquest dia per fer aquesta vaga general, perquè era el dia en què es renovaven els contractes col.lectius de treball, així com d’altres obligacions generals com els arrendaments de les terres, etc.Des d’aquell dia es va començar a fer la jornada de 8h. diàries sis dies a la setmana.

24

Fe Esperanza Rosario Vázquez va néixer el 1962 a la República Dominicana, al poble de La Vega. És la filla petita de tres germans. Només amb tres mesos va quedar-se sense mare i la seva àvia paterna, que curiosament es deia Dominga Colons, va criar-la. De ben jove va posar-se a treballar d’auxiliar d’infermeria, una professió que l’apassiona pel tracte personal que s’estableix amb els pacients i els familiars. Amb 27 anys, va deixar el seu país i va anar a provar fortuna a Madrid, on hi tenia família. Va treballar-hi set anys, cuidant gent gran, fent de mainadera i en residències. Des del 1996 viu a Arbeca. Està casada amb el Domingo de cal Colom, té una filla i un fill, la Fàtima i el Ramon, i fins avui, només té paraules d’agraïment per la terra que l’ha acollit i que ja sent que és la seva.

Esperanza, ara arbequina “per damunt dels països i les races o creences, hi ha

persones”

Parli’ns una mica del seu país d’origen ...El primer que se m’ocurreix dir ara és que hi fa més calor que aquí. Pel que fa al nivell de vida, hi ha més limitacions econòmiques i la gent té un nivell d’instrucció i cultural menor que aquí. La gent que hi ha anat, em diuen que és semblant a com era aquí fa vint anys. Jo no hi he anat des de l’any 1997, ja que els meus pares ja són morts i de familiars directes només hi tinc una germana, ja que els altres són als Estats Units, però de fet la terra sempre estira i per descomptat que m’agradaria tornar-hi.Respecte a les expectatives de la gent al seu país, especialment les dones ...He de reconéixer que la República Dominicana ha canviat molt i jo ja fa un temps que hi tinc un contacte molt limitat, m’atreviria a dir però que va tirant endavant, cada cop hi ha més dones que estudien i treballen fora de casa, bé, de fet treballen com aquí, dins i fora de casa. També és cert que ho fan en activitats més relacionades amb feines que requereixen del tacte femení com sanitat, educació, perruqueria, estètica,... i que en altres tipus de feines l’accés és més limitat i difícil.Què és el que més l’ha sobtat, al sortir del seu país?Una de les coses que més em va sorprendre va ser l’amabilitat dels

espanyols, mai m’he sentit desplaçada o rebutjada. Una altra cosa molt important és el diferent valor econòmic que se li dóna al treball, aquí, per la mateixa feina em pagaven tres cops més! També em va cridar l’atenció el gran nombre d’activitats que es realitzen, a part de la feina, per això suposo que la gent va i ara, anem, més depressa, amb més estrès i més nervis.Coneixia Catalunya? I el català?No, fins que no vaig venir a Arbeca no n’havia sentit a parlar. Pel que fa al català, vaig sentir-lo per primera

vegada aquí i tot i que habitualment no el parlo, l’entenc perfectament. Escoltant a la gent és com l’he après! Estic contentíssima que la meva filla i el meu fill aprenguin el català a l’escola i el parlin, molt millor que jo, ells em corregeixen moltes vegades! Resumint, estic totalment a favor del respecte i reconeixement de totes les llengües.Com ha estat la seva integració a Arbeca?Molt bona i relativament fàcil, només puc parlar bé de la gent d’aquest poble, perquè m’ha ajudat i m’ha

L’Esperanza treballant al bar del Casal d’Avis

de tu a tu

Text: Antonieta Safont

25

de tu a tu

donat moltes facilitats. Recordo que quan al desembre del 1997 vaig anar a la República Dominicana a buscar la meva filla Fàtima, l’alcalde d’aleshores va ajudar-me a realitzar tots els tràmits necessaris, i el Ciriaco, el Ramon i la seva dona Angelina, tots ells família del meu marit, van cuidar, durant el transcurs d’un mes, del meu fill, que llavors només tenia quatre mesos. Els estic molt agraïda.Com valora el fenomen de les immigracions?Com una cosa totalment natural, i que cada cop ho serà més. Actualment les distàncies són més petites i per tant, aquest fenomen augmentarà. La gent no deixa el seu país perquè sí, hauríem de tenir en compte que per damunt dels països i les races o creences, hi ha persones, que és l’important i el que hem de valorar.Us considereu feminista?Per descomptat! És important que les dones tinguem una actitud de defensa dels nostres drets fins a assolir una condició d’igualtat amb els homes.Què significa per vostè triomfar?Una sèrie d’aspectes com: treballar i tirar endavant confiant en un futur bo pels nostres fills, sentir-se estimada per la gent que t’envolta i que aquests et respectin i et valorin ...Teniu alguna assignatura pendent?M’hagués agradat estudiar infermeria, ja que és una professió que sempre m’ha agradat, poder ajudar a altres persones em fa sentir satisfeta. També m’agradaria tornar algun dia al meu país, ja que el fet de no tenir-hi família directa, fa que em vagi desvinculant i això em dol.Al costat d’un gran home hi ha una gran dona o viceversa?Crec que sí, però també crec que el més important és tenir-se confiança.El sentit de la vida?La meva família i lluitar per tirar endavant.Creieu que hi ha vida després de la mort?No, a mi em sembla que un cop morts no hi ha res més, que m’enterrin i ja està. La vida s’ha de viure quan estem vius.

Com és el món que veieu?Podria repetir el que es diu tant sovint, que canvia molt depressa. És impressionant veure com ha canviat en els darrers anys i qui sap com serà d’aquí uns quants anys més!Com són una jornada laboral i una de festiva?M’aixeco a les 7 h del matí, arreglo la roba dels nens, l’esmorzar, la seva motxilla i a les 8 h vaig a repartir els diaris. Tres dies a la setmana, de les 12 h a les 3 h, vaig al sindicat a fer les oficines o sinó, vaig a netejar la sala de la Llar de Jubilats. A la tarda, des de les 4 h a les 9 h estic al bar del Casal d’Avis i després cap a casa, a fer el sopar i posar els nens a dormir. Amb tota aquesta feina, tinc la sort que el meu marit m’ajuda amb tot el que pot. Els dies festius, m’agrada sortir, però d’altres s’agraeix quedar-se a casa, dormir una estona més i disfrutar de la casa i de la família. A la tarda, tant dissabte com diumenge, vaig un altre cop a la Llar de Jubilats.El millor d’Arbeca?Crec que és la gran quantitat d’activitats que s’hi realitzen per tothom, la qual cosa vol dir que es valoren els nens, els joves, les dones i els avis. La meva filla, per exemple, fa moltes activitats, fa rítmica, va a la Coral ... o el meu fill Ramon, va a anglès i a futbol.I el pitjor?En aquests moments no se m’ocurreix res.Com creieu que serà el món que deixarem als nostres fills?Ja hem dit abans que tot canvia molt depressa, però jo desitjo que aquests canvis siguin cap a millor, hem de treballar per un futur amb esperança.Com us agradaria que us recordessin?Com el que sóc, que ningú hi posi ni de més ni de menys.

Aficions: Cuinar, ballar i sortir amb la família i els amics.Principal virtut: Sóc previsora, observadora i crec que simpàtica.Principal defecte: Sóc massa nerviosa.Qualitat que valoreu a les persones: La senzillesa.Música: M’agrada molt el “merengue” i la música caribenya. M’agraden molt el Júlio Iglesias, el Serrat i el José José.Plats preferits: la paella i el “frito verde” amb pollastre a l’ast, és un plat típic del meu país fet amb bananes.Lema: Que ens respectem els uns als altres i que tothom tenim dret a equivocar-nos i a rectificar.

26

ho sabies?

Quan em van demanar d’escriure alguna cosa sobre la història d’Arbeca i els arxius històrics on hi ha documentació del nostre poble, em va semblar una bona idea i que podria ser interessant per als lectors de “la Borrassa”.

Un arxiu és un recull de documents, llibres i objectes acumulats per una persona o una institució i que guarden informació sobre esdeveniments que hagin tingut a veure amb ells al llarg de la història. Alguns arxius són públics i es poden consultar per estudiar-los, altres són privats i no tothom hi té accés.

Per trobar informació històrica sobre un fet o un lloc cal consultar moltes fonts i per tant molts arxius d’entitats o famílies que hagin tingut a veure alguna cosa amb el fet estudiat, és a dir, no tota la informació que hi pugui haver sobre Arbeca és en un sol arxiu, cal consultar-ne molts per tal de reconstruir la història pas a pas.

En Josep Ma Sans i Giné, en un treball fet per a la primera Trobada d’Estudiosos de les Garrigues, fa una exposició molt detallada de tots els arxius en els quals es pot trobar documentació dels pobles de les Garrigues. Aquest interessant treball el podeu consultar a la biblioteca pública del nostre poble.

L’arxiu on més documentació s’ha trobat sobre Arbeca és l’Arxiu Diocesà de Tarragona. Aquí hi ha dipositats els fons de l’arxiu parroquial d’Arbeca fins a l’any 1700, així com nombroses actes notarials fins al segle XIX. A la nostra parròquia es conserven els llibres de naixements, casaments i òbits des de l’any 1700 fins a l’actualitat a més d’altres llibres de les confraries que hi havia abans a la parròquia.

Quan tenia quinze o setze anys, mentre era estudiant al seminari de Tarragona, tenia curiositat per entrar dins l’arxiu. Era molt amic de l’ajudant de l’arxiver, en Josep Munté de Mont-roig. Un dijous per la tarda que no tenia classe, em convidà a entrar en aquell lloc. Vaig quedar meravellat de la quantitat de documentació que hi havia del meu poble. El primer que recordo és un moble ple de calaixos amb el nom de cada poble de la diòcesi on mossèn Sanç Capdevila, l’arxiver, guardava tot de notes i papers de cada un d’ells. M’hi vaig passar tota la tarda llegint tot el que feia referència a Arbeca. Pel meu cap passaven fantàstiques històries sobre el meu poble. Dins d’aquell calaix vaig trobar la narració de “la llegenda de la cova de Sant Jaume” (aquest conte ha estat publicat dues vegades al programa de festa major i no em detindré en detalls). Altres notes històriques que recordo feien referència a la casa de Cardona; em va cridar l’atenció una que parlava de l’enterrament del duc Lluís Folch de Cardona al qual hi van assistir 83 capellans.

Aquestes només són dues notes de les moltíssimes que mossèn Sanç guardava als calaixos. Caldrien mesos o anys per tal de poder-les estudiar a fons.

Un altra font de documentació dels arxius són les actes notarials. Antigament, quan en la majoria de pobles no hi havia notaris i no era tan fàcil com ara de viatjar per trobar-ne un, els rectors de les parròquies actuaven com a tals i aquestes actes que redactaven també contenen molts fets curiosos que formen part de la nostra història.

Però no tota la història d’un poble es troba en els grans arxius com el de Tarragona. Podríem parlar de “petits arxius”, que en molts casos es troben oblidats a les golfes de les cases o en alguna vella calaixera que ningú es mira i que són tots aquells documents, escriptures velles, diaris, llibres de comptes,... que s’han anat guardant a les cases al llarg del temps i que formen part de la història d’una família concreta.

Moltes vegades, llegint aquests papers un se n’assabenta de per què aquesta finca pertany a la família o de quin avantpassat va comprar tal o qual corral.

Si algú s’entretingués en llegir papers antics s’adonaria que, en les escriptures referents a les finques, corrals, cases o patis que passaven de pares a fills, es descrivia la donació amb tot detall, aper exemple amb quins veïns llindava la finca,

Els arxius històrics d’ArbecaText: Jesús Elies

27

lletresho sabies?

especificant-ne tots els noms i de vegades inclús a què es dedicaven. A les cases es feia referència als carrers amb els que llindaven i a les cases veïnes, i això serveix actualment per saber recorreguts dels carrers antics que poden haver desaparegut.

Per una escriptura que em van deixar fa uns anys vam saber que un dels avantpassats va ser empresonat pels francesos a la guerra amb Napoleó i per poder pagar un advocat es va haver de vendre una finca. Per un altre document que em deixaren vam descobrir el motiu de la venta dels porxos del carrer de Sant Jaume.En un altre, hem sabut que uns vint anys abans de que les Dominiques s’establissin a Arbeca hi va haver contactes perquè l’Ordre de les Carmelites s’instal·lessin al poble per ensenyar a llegir i escriure la mainada.

Per això crec que és molt important que tothom que trobi a casa seva papers “vells” no els llenci sense mirar-se’ls, que els llegeixi, o si no n’està segur, que ens els deixi llegir, que de ben segur que hi podrem trobar informació, que per petita que sigui, servirà per reconstruir entre tots la història completa d’Arbeca.

Mostra d’un document trobat a casa Baget de la guerra de Felip V

28

on anem a raure...

Els pregons per megafonia

En molts municipis de Catalunya la figura del pregoner tradicional que anava caminant pels carrers del poble anunciant les notícies de caràcter local ha estat substituïda per un sistema de megafonia que consisteix en tota una sèrie d’altaveus repartits pel poble i instal·lats al campanar, façanes i teulades que estan connectats a un amplificador i un micròfon, situats en una petita habitació de la Casa de la Vila.

L’ajuntament de cada localitat és el que s’encarrega de gestionar el servei. Un encarregat és el responsable de recollir les diferents notícies que li arriben de particulars o bé de diferents entitats del poble, les redacta de forma coherent i entenedora i ho anuncia diversos cops al dia (en funció de cada poble) per megafonia.

Un fragment d’una peça musical acostuma a indicar l’inici i l’acabament del pregó. Habitualment és una sardana.

A Tarrés, un poble de les Garrigues d’uns cent habitants, en Ramon Palau, que havia estat agutzil i pregoner del poble des de l’any 1960 fins a l’any 1986, encara avui fa el pregó a la manera tradicional caminant pels carrers del poble amb una trompeta natural sense pistons amb bisell fins a l’any de la seva jubilació i actualment amb una “trompeta de brossaire” que és un instrument de llautó de llengüeta doble (s’assembla molt amb una botzina de bicicleta).

Actualment a Tarrés també hi ha un petit sistema de megafonia a través del qual s’hi notifiquen les notícies de caràcter oficial, però com que el poble és molt petit per qüestions pràctiques quan algun venedor ambulant o “bolander” va al poble li encomana a ell que ho faci saber als vilatans.

Tradicionalment l’agutzil dels pobles s’encarregava de fer els pregons. Amb la trompeta feia tres tocs si es tractava d’una notícia de caràcter oficial i dos tocs si es tractava d’altres notícies (pèrdua d’objectes i/o animals, venedors ambulants...).

Si hom trobava un objecte perdut el donava a l’agutzil i aquest era l’encarregat de tornar-lo al seu amo.La cantarella del pregoner tradicional és molt particular. La primera síl·laba de la frase arrenca en un to més greu

que la resta que està una 4ªJ per sobre d’aquesta i que hi arriba fent un marcat lisando amb la veu. En un poble petit com Tarrés el pregoner dóna diversos tombs pel poble. A Arbeca només en donava un i en

alguns pobles el pregoner anava amb bicicleta ja que el poble és més gran.Quan ell va començar a fer de pregoner va heretar la trompeta de l’anterior agutzil del poble i també en va imitar

la manera de fer el pregó.La figura del pregoner és

imprescindible en un poble. Els vilatans necessiten estar informats dels esdeveniments d’àmbit local. En un poble petit que no té gaire pressupost per a mantenir un pregó per megafonia i un encarregat municipal que s’encarregui del servei, s’ha conservat la figura del pregoner tradicional.

En Segismundo de cal Muntanyés fou agutzil d’Arbeca des de l’any 1959 fins a l’arribada dels primers governs locals democràtics vers l’any 1978. Alternava l’ofici d’agutzil amb el de pagès i inicialment recorria els carrers del poble, fet que li suposava molt de temps. Aproximadament unes dues hores i mitja.

Recorda que fent el pregó, sovint s’havia d’esperar que

passessin els carros, ja que la gent no s’aturava i van aparèixer els primers ciclomotors, tractors i cotxes. Demanava a

Text: Francesc Safont

Imatge de megafonia situada al campanar

29

la gent que l’escoltessin, però aquests l’ignoraven i això li feia perdre molt de temps. Fou ell qui va proposar a l’alcalde del poble d’aleshores instal·lar un sistema de megafonia com el que tenien a les Borges Blanques.

Cap a principi del 1960 fou quan es va imposar aquesta manera de fer els pregons. El canvi econòmic i la revolució tecnològica hauria provocat que la gent de nivell econòmic mig tingués accés als primers vehicles com ara els Sis-cents.

El pregoner tradicional s’hauria vist desplaçat per la nova i inesperada contaminació acústica i, sobretot, pel canvi de model de vida de la gent que ara tenia pressa i ja no s’aturava a escoltar el pregoner. Aquest ja no desitjava perdre tant de temps per a fer el pregó ni continuar exposant-se a les inclemències climàtiques. Calia evolucionar d’acord amb els nous temps i la solució que empraren a molts pobles fou un gran encert. Els pregons per megafonia als pobles és un fenomen que ja dura quaranta anys.

En Segismundo va passar de recórrer tots i cadascun dels carrers del poble a fer el pregó en una petita sala de la Casa de la Vila on a través d’un micròfon deia les notícies d’àmbit local. El tècnic que va fer la instal·lació va ensenyar-li a utilitzar els aparells electrònics i a partir d’aquí continuà fent el pregó tal i com ho havia fet sempre i intuïtivament va fer alguns canvis. Ara ja no tocava la trompeta, sinó que posava una mica de música en substitució a aquesta i ja no li calia cridar fins a esgavellar-se la veu ni fer la cantarella típica, ja que els altaveus ja es cuidaven de fer-se sentir.

Els pregoners tradicionals no desaparegueren i foren substituïts per uns altres que oferien el servei a través del nou sistema, sinó que el mateix pregoner va experimentar el canvi sense cap altre model a seguir més que la seva experiència com a pregoner errant. Això explica que l’actual format de fer pregons conservi els mateixos trets i característiques i les mateixes funcions, ja que n’és la seva evolució natural i contínua.

Actualment el fenomen dels pregons per megafonia es dóna en molts pobles d’àmbit rural de cent a cinc mil habitants aproximadament. A les poblacions d’un major nombre d’habitants hi ha d’altres sistemes d’informació. A Mollerussa, Tàrrega, Balaguer i Ponts, per exemple, es reparteixen fulls informatius que es pengen a les botigues i als edificis de l’Ajuntament també tenen un número de telèfon on hi ha un contestador automàtic on s’hi graven les diferents notícies regularment, així com una emissora local i també publicacions setmanals i/o quinzenals informatives. A les ciutats relativament importants hi ha televisió local, diferents emissores de ràdio que a més d’informar els ciutadans també ofereixen una funció lúdica...

Els pregons per megafonia no sembla ser presents en tots i cadascun dels municipis d’àmbit rural. A Catalunya es dóna en la majoria de pobles de la meitat sud de la província de Lleida (a tots els pobles de les Garrigues, al Pla d’Urgell, el Segrià, l’Urgell, la Noguera ...) en canvi a Ponts, que està situat al nord desconeixen el fenomen; a la província de Tarragona també tinc constància que es dóna en molts pobles de les comarques de la Conca de Barberà, l’Alt Camp, el Baix Camp, Ribera d’Ebre. Cap persona de les províncies de Barcelona (a Ripoll, una furgoneta equipada d’altaveus va pels carrers de la població talment com ho feia el pregoner tradicional i com encara ho fan avui els venedors de matalassos) i Girona amb les que he pogut parlar coneixen aquest sistema de fer els pregons. A la comunitat autònoma d’Aragó també hi ha pobles de la Franja que tinc constància que es dóna el fenomen, igualment passa amb la Comunitat Valenciana. Segurament és un fenomen que es dóna arreu de la Península Ibèrica i d’Europa i segurament de molts altres països del món.

El procés d’instauració dels pregons per megafonia als diferents pobles no ha estat igual ni en el mateix moment. Sembla ser que en un primer moment es produí el canvi en els pobles de major població com ara les Borges Blanques, Arbeca, Juneda i Torregrossa vers principis dels anys 60 i posteriorment per simpatia als pobles més petits com ara Castelldans, Puigverd, Artesa de Lleida, d’uns mil habitants, i Aspa d’uns 250 habitants entre els anys 1970-1975. A Tarrés no es posà el servei de megafonia fins a l’any 1986, aproximadament.

S’estableix una relació entre el nombre d’habitants i el nombre de notícies a donar. Així, a les poblacions grans els pregons duren més i es realitzen més cops al dia mentre que als pobles petits es fa un sol cop al dia i quan algú té la necessitat de donar una notícia, es realitza el pregó expressament.

Un edifici emblemàtic del poble és el campanar, ja que es tracta de l’edifici comunicador per excel·lència. El so de les seves campanes ha regulat durant molts segles la vida dels vilatans. Es tracta, a més, de l’edifici més alt del poble i acostuma a estar situat a la part antiga i més cèntrica. No és estrany que aquest edifici fos el primer on s’instal·laren els primers altaveus. Posteriorment, conforme els pobles s’anaven fent grans s’instal·laren en teulades i façanes per què tothom pogués sentir degudament el pregó. A Castelldans el campanar no està situat al mig del poble sinó en una punta d’aquest i l’Ajuntament va prescindir de posar-hi els altaveus en pro de les façanes de les cases situades al principi dels carrers. Ara, però, sembla que als pobles petits com Puigverd inclús s’està produint el procés contrari i van traient els altaveus escampats arreu del poble a favor del campanar, on es situen més altaveus, degudament dirigits, a partir d’un estudi que realitza una empresa experimentada, fet que redueix els costos.

Els ajuntaments també tenen altres mitjans d’informació, com ara emissores de ràdio local, que emeten el pregó simultàniament per ràdio. Si fins ara calia un sistema de megafonia que permetés entendre correctament el missatge, fet

on anem a raure...

30

on anem a raure...

que suposava més altaveus repartits arreu del poble, ara, si algú no ho entèn pels altaveus pot sintonitzar el pregó per la ràdio.

A Puigverd no es sintonitza per la ràdio sinó pel televisor. Sembla que l’enginy el va realitzar un manetes del poble. Quan es fa el pregó es connecta l’emissor d’ones i pel televisor hi surten les barres que permeten regular el color i s’escolta el pregó. Es va deixar l’emissor d’ones engegat durant tot un dia i els vilatans ho van poder sintonitzar en un canal del seu televisor i ara tothom ho pot escoltar. Inicialment, sembla que no estava ben regulat i emetia ones que arribaven fins tan lluny que un camioner local radioafeccionat va poder escoltar el pregó des de Zaidín.

A les Borges Blanques i a Juneda, on hi ha una tradició radiofònica més arrelada, la sala de ràdio no coincideix amb la sala de fer els pregons per megafonia, de manera que els encarregats de la ràdio local donen les notícies que recullen diàriament de l’Ajuntament i les transmeten en un altre format i a una altra franja horària.

Tots els encarregats de fer el pregó en els diferents pobles que he visitat, han imitat la manera de fer-lo igual com ho feia l’encarregat anterior a ells. La seva situació laboral és diferent i cadascú realitza tasques diferents a part de cuidar-se de fer el pregó. Així a Juneda es tracta d’una secretària, a Castelldans d’un encarregat de manteniment, a les Borges Blanques es tracta d’un funcionari...

La música també és present en als pregons per megafonia. La seva presència s’explica pel fet que ocupa el lloc que antigament ocupava la trompeta. Arreu dels pobles on he anat posen una sardana, en aquells que no hi posen una sardana reconeixen que l’han posat durant molt de temps. La Santa Espina durant molt de temps ha estat la sardana característica en molts pobles.

A Juneda també posen cançons cantades pel grup coral de la població, música de cantautors catalans com ara Lluís Llach, Marina Rossell, Raimon,... a Puigverd també posen havaneres i d’altres grups d’actualitat.

Poc a poc, amb el pas del temps, el repertori de peces musicals s’ha anat diversificant i s’utilitza una música o bé una altra, en funció del tipus de pregó.

A Aspa es posa una sardana pels pregons normals i els Segadors pels pregons extraordinaris de la Unió de Pagesos.

El que presenta més varietat als pobles és la música que posen per a anunciar la mort d’algú. A Arbeca posen l’Emigrant que és una cançó catalana cantada per l’Emili Vendrell sobre la lletra de Mossèn Cinto Verdaguer, que narra la marxa d’algú i que té un alt contingut ideològic nacionalista, a Puigverd posen una altra cançó tradicional catalana, La Mort de l’Escolà. Als altres pobles hi posen avemaries, rèquiems o una música per a orgue qualsevol. A Juneda es senten tocar campanes pels altaveus; hom es pensa que són campanes enregistrades en una cinta de cassette però no és pas així. El so el produeixen manualment amb un instrument sonor inventat fa molts anys per un manetes del poble, que es deia David. L’objecte està fet amb dues capses de tabac. Una d’elles té un forat que comunica amb l’altra i fa de caixa de ressonància. La capsa superior sosté un elaborat mecanisme mitjançant el qual, quan hom mou un petit botó i un martellet, pica contra una mena de filferro pla i esfèric que produeix el so. Posen l’instrument a prop del micròfon i d’aquesta manera es pot escoltar per megafonia. Poques persones del poble saben que existeix aquest instrument i no s’ho havien preguntat mai. La importància d’aquest cas no és l’instrument sonor en si, sinó el que va empènyer a en

Imatge de Ràdio Arbeca

31

on anem a raure...

David a inventar-se’l. Si s’havia d’anunciar la mort d’algú pel pregó, res millor que uns sons de campana inicials. És un clar exemple de l’important paper que han tingut les campanes als pobles.

La música solament és un reclam, una advertència per tal que tothom estigui alerta i escolti, i no es pretén fer gaudir als vilatans. La música que sona en els diferents pobles ha esdevingut quotidiana com el mateix pregó i la música s’associa al mateix pregó. En cada poble aquestes associacions són diferents i esdevenen un símbol d’identitat i això fa que quan hom vagi a un altre poble i n’escolti el pregó s’estranyi primer i després pensi “- al meu poble ho fem més bonic! -”, “- el pregoner parla més adequadament i no és tant carca!-”,...

Una dona d’Artesa que està casada a Vilanova de la Barca es va sorprendre quan va anar a viure allí, car els dies festius, el jovent del poble s’apodera de la sala de fer els pregons i durant tot el dia fan tertúlies, animen a la gent a què estigui de gresca i posen música de la ràdio o bé cassettes. La gent d’allí ho troba ben normal, ja que fa molts anys que es fa, i tot i que molesten una mica, tothom ho tolera, mentre que ella no s’hi acaba d’acostumar.

A Massalcoreig quan bufa el vent de Ponent, a vegades es pot sentir la música del pregó que es fa a Torrente de Cinca, que pertany a Aragó, la música que hi posen no és una sardana, sinó una jota aragonesa i el discurs es fa en castellà. És una demostració de què el so no respecta fronteres ni divisions geogràfiques.

Un cas molt particular és el poble de Ginestar de l’Ebre, que pertany a la Ribera d’Ebre. En aquell poble quan arriben gitanos, estrangers, o gent desconeguda, pels serveis de megafonia sona música com ara “pasdobles”, sevillanes... i la gent deixa el que està fent i es reuneix a la plaça per saber què passa. Així s’estableix un codi musical, per mitjà del qual els vilatans saben quan és necessària la unió dels membres del grup davant una possible amenaça exterior.

El contingut de les notícies dels pregons varia en funció dels pobles i la seva situació geogràfica ja que cada poble està influït pel seu entorn, així per exemple, a Massalcoreig per on passa el riu Cinca, sovint s’informa pel pregó:- “Protecció Civil informa que el riu pot desbordar-se...”-, als pobles de secà es prohibeix cremar el rostoll a l’estiu per perill d’incendi, als pobles per on passa el Canal d’Urgell també s’informa de les restriccions de rec a causa de la falta d’aigua als mesos de juliol i agost.

Pel servei s’informa de molta varietat de notícies, com ara si algú s’ofereix per a fer repassos, empresaris o agricultors que ofereixen feines laborals, temporals o fixes, venta de vehicles com ara tractors i o d’altres objectes, venta de productes al mercat pel qual s’acostuma a fer un pregó exclusiu i extraordinari el dia de la setmana que hi ha mercat al poble, les diferents entitats del poble avisen als interessats de les activitats que es programen i quan tindran lloc les reunions, s’organitzen autocars per anar a manifestacions de pagesos a Barcelona, també s’avisa de l’arribada dels Reis Mags, les activitats de la Fira i de la Festa Major...

La instauració dels pregons per megafonia als pobles ha resultat ser un sistema molt efectiu com a servei informatiu local i difícilment les noves tecnologies o altres mitjans de comunicació el podran substituir.

32

Julio Medem (Donosti, 1958) va debutar al cinema l’any 1992 amb “Vacas”, que té un dels començaments més impactants del cinema espanyol i fins i tot no espanyol: ens trobem al front carlista d’un lloc de Vizcaya. Els soldats estan preparats a les trinxeres i entre ells el protagonista, un debutant Carmelo Gómez que no té pas cara de voler ser allà. Cauen morts gairebé tots els homes de la trinxera menys ell, que és un eizkolari amb una gran força física però amb una covardia reconeguda i acceptada. Com que vol que l’enemic cregui que és mort es taca amb la sang dels cadàvers veïns i es queda ajagut a terra fingint-se mort. Els enemics van carregant els cossos a un carro i ell s’hi troba rodejat de cadàvers. Se’ls aparta de sobre com pot i salta a terra arrossegant-se a causa d’una ferida que té a la cama (una roda del carro li ha aixafat). Després aixeca els ulls i es troba cara a cara amb una vaca. A partir d’aquí comença una història laberíntica i encisadora. He descrit aquest començament perquè per mi va ser, no sé per quina raó, tota una experiència i a més és el bateig d’un director que ha estat molt significatiu dins

el cinema espanyol i que a alguns ens ha donat moltes alegries. S’ha de dir des de ja, que Medem fa un cinema que es basa bàsicament en les imatges i que les seves pel.lícules tenen una gran força visual. És per això que l’explicació del principi de “Vacas” s’ha quedat una mica coixa, cosa que ja havia notat lleugerament mentre anava escrivint. I és que el cinema de Medem s’ha de veure, no es pot explicar.

“La ardilla roja” va ser la seva segona pel.lícula i crec que la podríem definir com la més morbosa d’en Medem. El començament se situa a la Platja de la Conxa de Donosti (ja em trobo un altre cop explicant un començament) i veiem un Nancho Novo que es vol suïcidar a punt de tirar-se d’un precipici. De sobte, caiguda del cel (en sentit literal i figurat), una moto aterra a la sorra de La Conxa. Nancho Novo va a socórrer l’accidentat, que quan es treu el casc resulta ser una rossa molt atractiva que no es recorda de res. Ja tenim tots els ingredients: una rossa amnèsica i un noi desesperat que intuïm que es volia suïcidar a causa d’algun mal tràngol amorós. Qui no aprofitaria una ocasió així? El problema és que Nancho Novo no és l’únic que amaga alguna cosa: Emma Suárez també està fugint d’un nòvio mig boig, gelós i exageradament possessiu que li amargava la vida. Qui no aprofitaria l’accident per desempallegar-se’n? Els dos inicien un joc amorós i sexual en què ell li va mostrant com era la seva suposada antiga relació abans que ella perdés la memòria: morbo, simulació i engany en una de les pel.lícules més descaradament sensuals del director basc.

“Tierra” va ser la seva tercera pel.lícula però la primera d’ell que vaig veure (les altres les vaig recuperar més endavant). L’argument és una mica complex: Ángel, el protagonista, és un home dividit en dues parts; una de carnal i una altra d’espiritual. La seva part carnal s’enamora de Maria, una mena de bomba sexual, i la seva part espiritual d’Ángela, una rosseta angelical (amb aquest joc d’Ángel-Ángela, Medem ja ens mostrà la seva afició als jocs dels noms, cosa que recuperarà amb “Los amantes del círculo polar”). Degut a l’amor, la doble identitat que fins llavors no li havia dut massa problemes es fa bastant difícil de suportar. Us convido a veure-la perquè descobriu com es resol. És una pel.lícula carnal i mística a la vegada, com una cançó de Leonard Cohen o un poema de San Juan de la Cruz. És, sense cap mena de dubte, la meva pel.lícula preferida del Medem. Fantàstica.

“Los amantes del círculo polar” per mi va ser la gran pel.lícula del 1997. Em va deixar clavada a la butaca, no dels Lauren, que encara no existien, sinó dels Rambla. El que va passar entre jo i aquesta pel.lícula va ser un cas d’amor a primera vista, però la reflexió m’ha dut a pensar que “Tierra” és la millor. “Los amantes del círculo

la butaca

Julio MedemText: Esmeralda Fuster

33

polar” narra la història d’amor entre Ana i Oto des que es veuen per primer cop als nou anys fins als trenta. La pel.lícula va alternant els punts de vista de l’Ana amb els de l’Oto amb la veu en off de cadascun fent salts en el temps. Molts crítics van dir que era un poema visual i jo sempre vaig creure que la seva estructura matemàtica xocava amb la poesia que hi havia a nivell de contingut: dos noms capicua (Ana i Oto) i una pel.lícula capicua (la primera imatge és la mateixa que la última) i una estructura aparentment caòtica però rigorosament controlada. Tot un poema visual (tenien raó els crítics): una pel.lícula on domina el blanc (el del cercle polar) i amb unes imatges que arriben al cor i que ni tan sols sé explicar sense treure’ls la màgia. Sentir la fantàstica veu en off de Najwa Nimri mentre espera asseguda sota el sol de mitjanit de Lapònia al seu Oto, és una raó per veure aquesta pel.lícula. Hi ha una escena d’aquesta pel.lícula que em va agradar moltíssim: Ana i Oto s’han perdut de vista i fa anys que no es veuen. Els dos estan al mateix parc asseguts en un banc, un a l’esquena de l’altre i fumant. El cor se’m va accelerar i tenia unes ganes enormes que arribés l’hora que es veiessin però es van aixecar alhora i van caminar en direcció contrària, de manera que no van arribar a veure’s. He vist aquesta pel.lícula unes sis vegades i aquesta escena m’ha tocat cada vegada perquè és de les que jo tinc catalogades com d’aquelles que al principi fan ràbia a l’espectador però que a la llarga acabes agraint. Podrien entrar dins d’aquesta categoria el final de “Casablanca” i el petó que esperes i mai no arriba a “Lost in translation”, per posar un exemple més actual.

Després va arribar “Lucía y el sexo”, de la qual es va parlar molt abans de l’estrena degut a l’alt voltatge eròtic que s’esperava, al secretisme del seu rodatge i al seu títol (el fet que inclogués la paraula “sexo” ja prometia força). Aquells que esperaven escenes pujades de to no es van decebre i aquells que buscaven les constants del cinema del Medem, tampoc. La meva relació amb aquesta pel.lícula sempre ha estat una mica irregular: quan vaig sortir de la sala vaig pensar que m’havia agradat força, però quan vaig pensar-hi uns dies més tard, vaig arribar a la conclusió que potser li faltava l’ànima de les pel.lícules anteriors del director. Per dir-ho d’una altra manera, vaig pensar que era una pel.lícula molt impactant exteriorment però que li faltava una mica de fons. Com deia el Mr. Belvedere de Fotogramas (recentment s’ha sabut que sota aquest pseudònim s’hi amagava i s’hi amaga Jaume Figueras) els personatges no eren de carn i os. Però la meva relació amb “Lucía y el sexo” tampoc no es va acabar aquí i el destí (o el fet que El País en regalés el DVD, per dir-ho de manera menys poètica) em va dur a veure-la una segona vegada i em va fer descobrir el personatge de Lucía, al qual no havia entès massa el primer cop que vaig veure la pel.lícula. Gràcies a “Lucía y el sexo” es va descobrir una actriu amb moltes possibilitats, que fins llavors havia estat relegada a papers d’andalusa simpàtica: Paz Vega.

Finalment, Medem ens va sorprendre a tots amb “La pelota vasca. La piel contra la piedra”, un documental sobre el conflicte basc. I dic que ens va sorprendre, no per la polèmica que va suscitar, sinó perquè ell, tan místic i eteri sempre, havia decidit baixar a la terra i canviar els seus personatges per persones i els seus diàlegs espirituals per uns de polítics i ideològics. La pel.lícula s’obre amb una frase que és tota una declaració d’intencions: “Esta película pretende ser una invitación al diálogo”; “Esta película siempre echará de menos a aquellos que no han querido participar en ella”. Es va estrenar al Festival de Cinema de San Sebastián i l’endemà ja hi havia gent indignada que demanava que es retirés el seu testimoni i que deia que era una ofensa per les víctimes del terrorisme. Vaig intentar veure la pel.lícula amb una mirada neta de prejudicis i vaig pensar que no era ni una ofensa per les víctimes ni una pel.lícula tan objectiva com alguns havien dit. Tot i que Medem es declari una persona d’esquerres no nacionalista, crec que el seu documental defensa el nacionalisme basc de via pacífica. Un documental no és gairebé mai objectiu perquè el director recull informació, realitza una sèrie d’entrevistes i després fa una selecció del material recollit (a la pel.lícula hi apareix allò que ell vol que hi aparegui perquè tota selecció és subjectiva). Més d’un cop havia llegit “Medem, el pelota vasco del PNV”, joc de paraules molt audaç, tot sigui dit. Sempre m’ha interessat molt el conflicte basc i crec que tots aquells que senten curiositat sobre el tema haurien de veure aquesta pel.lícula perquè hi ha testimonis molt interessants. És un documental al cent per cent amb tots els prejudicis que això comporta: hi ha gent que si va al cinema vol veure una pel.lícula i no una colla de personatges grisos asseguts a una cadira engegant una parrafada de contingut polític, que, no ens enganyem, és el que veureu durant dues hores (qui avisa no és traïdor). Tot i això, les imatges d’esports típicament bascos, de Gernika i dels verds paisatges d’Euskadi acompanyats amb la fantàstica música de Mikel Laboa amenitzen una mica la jugada. Tot i això, no és pas dolent que s’engeguin “parrafades polítiques” perquè “l’home és un animal polític”, és a dir, és social, no viu aïllat, necessita els altres i s’hi relaciona. Si és això el que entenem per política (en definitiva, és aquest el sentit etimològic de la paraula) “La pelota vasca” és una pel.lícula totalment política i, com a tal, necessària.

la butaca

34

Elaboració:En una cassola amb oli hi posarem el peix i la carn tallats a trossets petits i ho saltejarem. Quan estiguin a mig coure hi afegirem la ceba i l’all tallats petits, el pebrot tallat a tiretes fines i ho deixarem coure uns 5 minuts, passats els quals hi afegirem el tomàquet triturat.Posarem una paella al foc amb una mica d’oli i els fideus, per tal d’enrossir-los. Cal fer-ho a foc lent i sense deixar de remenar per evitar que se’ns cremin.Seguidament, els tirarem dins la cassola i ho deixarem coure tot uns 3 o 4 minuts. Hi afegirem el brou i ho deixarem bullir fins que s’hagi reduït.Prepararem la picada a la batedora, amb els alls tallats a làmines, el safrà, l’oli i una mica de brou per tal de lligar-la.Finalment, tirarem la picada a la cassola, la mantega i el formatge ratllat, que ens aportarà un punt de cremositat al plat.

Consells:La cocció de la pasta és al gust d’aquell que els prepara, però s’aconsella que estiguin “al dente”.

Per a 5 persones Ingredients:100 g de fideus (núm. 1) per persona mar: sípia, calamar, cloïsses, gambes, etc.muntanya: vedella, costella de porc, conill, bolets, etc.2 cebes3 grans d’allun pebrot vermell4 tomàquets madurs25 g. de mantega25 g. de formatge ratllat (Emmental)1 litre i de brou (de carn, de peix o barrejat)oli, sal

Picada:6 grans d’all

de safrà torrat (opcional)1 vas de brouoli d’oliva

FIDEUÀ CREMOSA DE MAR I MUNTANYA

Ramon Tudela Huete

Text: Antonieta Safont

a foc lent

35

HORITZONTALS1. Rumiada durant molta estona. 2. Menjo alguna cosa entre les cinc i les set de la tarda. Si el Pare Noël hagués nascut aquí, hauria fet servir mules en lloc d’això, en singular. 3. Ocell que s’assembla a l’ànec, però amb molta més mala llet. Primera vocal. Consonant serpentina. Utilització. 4. Gossos. Li arribarà. 5. Quarta lletra de l’abecedari català. Porta alegria. 6. L’home de la nostra comarca. 7. La consonant que fa pessigolles al paladar. En aquest moment. Les grans de la Reial Societat. La vocal més sorprenent. 8. Marge sense cultivar que separa dos trossos entre sí, o el tros amb el camí. El seu. 9. En cap ocasió. Que s’ha quedat antic i primitiu. 10. Natural de l’Índia original. Allà on trobarem els nostres orígens, les arrels.

VERTICALS1. Mascle de la cabra, sense insultar. Associació dins d’un mateix ofici o professió. 2. Menjar que l’ocell transporta per a les seues cries. Dit d’aquell que és religiosament venerat per la seua puresa, tal com sona i potser tal com s’hauria d’escriure. 3. Vall presa per catalana però que no ho és. De pressa i a gran velocitat. 4. Nota musical. Bossa de pell que els pastors han fet famosa. La vocal més prima de totes. 5. Alguna. Planta enfiladissa que és utilitzada pels animals de la selva com a transport públic. 6. L’autèntic article masculí singular que ha donat la llengua catalana. Que no és de secà. Habilitat per fer alguna cosa. 7. Consonant líquida. Que es dóna per fet. Comunitat Europea. 8. Acabament dels verbs de la primera conjugació. Baldar al bres. 9. Deixaran sense pagar. Escoltar, en antic. 10. Agafador. Lo jaç de l’ull, o del riu.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 1012345678910

Solucions número anterior de La Borrassa

Fets per Boira

lletres

PE A J U H A N A SD T A L A S S

S R P L E LR U L L T LA E E EL L G T T A RI L R R M A RV O O OB C P L A N A B

23 F O R C A

7 RT T 4

10 1 R O C A N L L A M PP L L AO R E L L E T E S RM S IA 5 G A U D I N

9 C A R P AD

6 J A U M E

36

el còmic

37

el còmic

38

Sant Isidre

1 de maig a la Capella

Homenatge a Mossèn Anton Bru

En Xavier Vidal a Montmeló

el dia a dia en imatges

Les jornades Culturals

el dia a dia en imatges

Col·labora: