La Bóta Butlletí digital del Centre Alpí Vall del Segadell.

NUM 3 DESEMBRE 2004 PARDINES

BUTLLETÍ CAVS Pàg. 1

ÍNDEX Introducció Crònica: el Purgatori, segon capítol Reportatges: Un tom pel Bierzo, una comarca feréstec plena d’encant Activitats Excursions: En motocicleta i bicicleta des de Pardines fins a la Vall d’Aran Festa Major 2004: Fotografia retrospectiva, i Caminada popular Sopa de lletres Noticies breus Signes del temps, reflexions sobre el poble

Planificació d’activitats 2005

INTRODUCCIÓ

En aquest número es valoren determinades activitats dutes a terme al llarg del segon semestre de

2004, a més; es fas un presentació de les activitats previstes i que es duran a terme al llarg de

2005. Així doncs, trobareu, a més dels darrers esdeveniments sobre l’habilitació del local del

Purgatori, un reportatge sobre el recorregut fet per membres del centre per la comarca lleonesa

del Bierzo i l’excursió d’aquest estiu a la Vall d’Aran en moto i BTT. Algunes de les activitats

desenvolupades dins dels actes referits a la Festa Major, com l’exposició audiovisual

retrospectiva i la Caminada Popular, també queden recollides en aquest número. Altrament

s’incorpora un nou treball anomenat, “Sopa de lletres”, a més d’una petita reflexió sobre els

canvis que s’estan produint en la vida social del poble

Portada: Vista de Pardines

BUTLLETÍ LA BÓTA Portaveu del Centre Alpí Vall del Segadell Direcció: Manel Desel Consell de Redacció: Junta del Centre Pardines. Pirineu Oriental

BUTLLETÍ CAVS Pàg. 2 ____________________________________________________________________________________

CRÒNICA

EL PURGATORI

El projecte de rehabilitació del local de l’Ajuntament, conegut popularment amb el nom del Purgatori,

va endavant. Després d’un estiu ple de feina per una bona part de socis del centre que hem dedicat part

del nostre temps de vacances a contribuir en arreglar aquest local per posar- lo en condicions de ser

utilitzat, el passat 11 de setembre, Diada nacional de Catalunya, es va fer la inauguració oficial d’aquest

local. Ara resta pendent completar aquest projecte amb la compra i instal·lació dels mobles i tot

l’equipament necessari, com ordinadors, connectats a Internet, llibreria per a la col·lecció de llibres i

publicacions relacionats directa o indirectament amb l’activitat d’un centre excursionista.

L’ús d’aquest local estarà en mans del centre excursionista, que gestionarà el temps dedicat a l’obertura

al públic, en general, i el temps dedicat a les activitats pròpies del centre. El punt de partida es garantir

un mínim de temps d’obertura, bàsicament durant els caps de setmana i en les èpoques de vacances, que

és quan més gent hi ha en el poble. Les activitats bàsiques que es podran realitzar en aquest local,

bàsicament, estaran referides a la consulta d’informació a través de l’arxiu documental del Centre que

posa a disposició del totes les persones interessades, els llibres i mapes que podreu consultar de la

biblioteca de muntanya, o bé a través de la connexió a la xarxa d'internet. A més està previst fer

projeccions periòdiques de diferent material audiovisual.

En el moment de la publicació d’aquest butlletí, aquest local està pràcticament moblat i equipat amb el

material necessari per desenvolupar les activitats previstes.

Esperem que poc a poc, la inversió feta per l’Ajuntament, amb la col·laboració dels membres del Centre

Alpí, pugui fructificar en un projecte

de futur per al poble, que sigui

d’interés per a tothom.

BUTLLETÍ CAVS Pàg. 3

REPORTATGE

“EL BIERZO” Introducció La comarca del Bierzo està situada a l’oest de la província de Lleó , té una extensió de 3.118 quilòmetres quadrats i és un pas estratègic d’accés a Galícia i Astúries. Limita amb les províncies d’Ourense, Lugo, i la comunitat autònoma d’Asturies, i amb les comarques lleoneses de Laciona, Oucaña, Cepeda, Maragateria i Cabrera. La muntanya més alta és el Catoute de 2.144 metres. Aquesta comarca està recorreguda per les serralades d’Aguiar, Caurel, Cabrero, Piedrafita i Ancares. Aquesta darrera és, en part, l’objectiu d’aquest viatge. La població està al voltant dels 140.000 habitants, dels quals més d’un terç viuen al nucli de Ponferrada. Durant el segle XIX l’economia del Bierzo es fonamentava en l’agricultura del policultiu, dins de la qual destacava la producció de vi. En l’aspecte industrial existien nombroses ferreries que a mitjans d’aquell segle produïen més d’un milió de quilos de ferro. A finals d’aquest mateix segle, la crisi de la fil·loxera i la desaparició de les ferreries provocà una profunda depressió econòmica, la qual cosa va generar molta emigració cap Amèrica. Després va venir una recuperació econòmica durant els anys vint motivada per l’exportació de carbó de la conca Fabero – Sil. L’actual situació de les explotacions mineres i la producció elèctrica corresponent, està en una situació precària que fa pensar en una derivació de recursos cap a altres línies d’actuació com és el sector serveis i dins d’aquest sector el sector turístic.

El Camí de Santiago Des d’aquest punt de vista el Camí de Santiago és un fet important de promoció turística, entra al Bierzo pel port de Foncebadón i va d’est a oest fins arribar al Cebreiro, ja a Galicia. Recorreguts pel Bierzo Destaquem dos recorreguts per aquestes contrades, l’itinerari dels Ancares i l’itinerari de los Aquilinos. El punt de partida

era el poble de Villamartín de la Abadia, al costat de Vilafranca del Bierzo, on vàrem pernoctar a l’hotel rural “El tiempo recobrado”. Els Ancares Aquesta zona està a cavall dels municipis gallecs de Cervantes i Navia de Suarna i de les valls lleoneses d’Ancares, Bubia i Balboa, a més de les localitats de Suárbol i Balouta. La ruta proposada, parteix del Monestir cistercenc de Carracedo de finals del segle X, ubicat entre Vilafranca del Bierzo i Ponferrada, al costat de Cacabelos, i s’enfila fins a Vega de Espinareda, aquí hi ha una variant de l’itinerari proposat que ens porta fins a dos pobles molt amagats i amb molt encant com són Burbia i Campo del Agua. Des de Vega de Espinareda s’agafa una carretera local que porta a Candín i d’aquí es puja al Port de los Ancares, fins arribar a una cruïlla que porta a Suárbol i Piornedo, objectiu final d’aquest itinerari on es

BUTLLETÍ CAVS Pàg. 4 poden observar amb molt detall l’habitatge típic de la zona, la Palloza. És un habitatge circular o oval d’uns 200 metres quadrats de superfície, i uns 10 d’alçada, amb una il·luminació mínima i sostre de palla (centeno) on convivien persones i animals, la qual cosa junt amb el foc a terra, el forn i la gran capacitat aïllant de la palla feien que la temperatura oscil·les, tant a l’estiu com a l’hivern, entre els 15 i 18º.

Aquest habitatge (veure planta adjunta) consta d’un passadís central , un habitacle que feia de dormitori dels avis de la casa ( en una palloza es podien reunir fins a quatre generacions i més de 20 persones); aquesta

habitació també servia per als parts i les persones malaltes. La porteleira, a més de servir d’accés a les vaques al seu corral, tenia la funció de guardar temporalment algun animal que havia d’estar separat de la resta. La cuina que era l’estança principal de la palloza, a més de cuinar, era on la gent es trobava per xerrar, o fer altres activitats com teixir la roba. Altres dependències eren la barra, espai situat damunt de les vaques, on es guardava la palla pels animals, damunt de la qual dormien la resta de la família. El cortello eren quadres per a guardar-hi animals petits. El forn construït de pedra de granit, de gran capacitat, ja que permetia posar fins a 30 boles de pa que duraven fins a un mes. Una altra construcció característica era l’Horreo, estructura de fusta, de sostre de palla i de planta quadrada suportada sobre quatre pilars. Cada un d’aquest acabava, en la part superior amb una pedra plana de grans dimensions per tal d’evitar l’accés a ratolins de camps ja que en l’interior es guardava el gra, la carn de la matança , roba, o esporàdicament per a dormir. (veure fotografia adjunta.)

Els Aquilinos Aquesta serralada està situada al sud de Ponferrada, és una zona més suau que l’anterior, però té racons entranyables com la Vall del Silenci, Peñalba o Montes de Valdueza. També és pot visitar la “Herreria” de Compludo, però anem a pams. La ruta parteix de Ponferrada i s’enfila cap al sud en direcció a Villanueva de Valdueza, on abans d’arribar trobarem un trencall que ens portarà per una carretera de muntanya molt estreta a Peñalva de Santiago. Aquest poble, perdut per aquesta serralada, és un poble molt ben

arreglat, amb molt de gust, on es pot visitar l’església de Santiago d’origen mossàrab del segle XX, o

BUTLLETÍ CAVS Pàg. 5 bé la cova de l’ermita Sant Genadio a tres quarts d’hora del poble.. Pel camí s’ha deixat una cruïlla a la dreta que porta a un poble anomenat Montes de Valdueza, menys arreglat que l’anterior però que es manté d’una forma més original i menys artificial, a més hi ha el Monestir mig enderrocat on es preveu que tard o d’hora es farà algun tipus renovació. Des Peñalva de Santiago es pot anar cap a l’est per una pista de terra que ens portarà cap a la zona de Compludo on podem visitar la “Herreria “ de Compludo, que és una instal·lació que funciona en pla demostratiu. En síntesi; consisteix a utilitzar l’aigua per dues funcions, la primera és la de bufar permanentment aire per a la combustió del carbó, a partir de fer passar un corrent d’aigua per un determinat conducte que impulsa permanent l’aire cap a l’interior de la farga. L’altra funció consisteix en la típica utilització de l’energia hidràulica per donar voltes a un rodet i provocar així el moviment alternatiu d’un martell per a treballar el ferro.

Notes finals Un altra zona d’interès de la comarca, no visitada en aquest viatge, és el paratge de “Las Médulas”, d’una espectacular orografia, fruit del treball dels romans per a l’extracció d’or. Finalment el nostre recorregut finalitza, ja tornant cap a Pardines, a la zona de la Serra de l’Urbión, per tal de descansar a mig camí del trajecte, en un indret anomenat “Revenga”, situat molt a prop del poble burgalès de Quintanar de la Sierra, que consta d’una ermita, un refugi i una zona d’esbarjo plena de pins i

d’una bellesa impressionant. Notes bibliogràfiques: HERNÁN Alonso, El Bierzo, ed. Hernán Alonso, 1999 ANTONIO BALBOA, Visita El Bierzo, ed. Everest 2000 IGNACIO GARCIA, Itinerarios por los Ancares, ed. Lancia1995 www.turismobierzo.com Altre documentació adjunta:

- Mapa turístic de la província de Lleó - Mapa dels Ancares - Mapa del Bierzo - Ruta de los Molinos (Ancares) - Guía del peregrino , per Castella i Lleó (Camí de Santiago)

Comentari del viatge realitzat la segona setmana d’agost de 2004 per Laura Gallego, Francesc Ranchal i Inés i Guillem Ranchal

BUTLLETÍ CAVS Pàg. 6

EXCURSIÓ EN MOTO I BTT A LA VALL D’ARAN Aquesta sortida es va realitzar la darrera setmana d’agost, la major part del camí per pistes de muntanya, entre Pardines i la Vall d’Aran, en quatre etapes, passant per les comarques de la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Pallars Sobirà i la Vall d’Aran Primera etapa: Pardines – Refugi de Ras de Conques (entre La Seu i Llaborsi)

BUTLLETÍ CAVS Pàg. 7 Segona etapa: Ras de Conques- Montgarri (La Vall d’Aran) Tercera etapa: Volta per la Vall d’Aran (Pla de Beret, Vilamós, Arties, Banys de Tredós, Montgarri) Quarta etapa: Montgarri - -Pardines

BUTLLETÍ CAVS Pàg. 8

ACTIVITATS DE FESTA MAJOR 1.-Exposició fotogràfica retrospectiva de Pardines

Durant la passada Festa Major es va desenvolupar una exposició de fotografies retrospectives del poble

per la qual varen passar unes 450 persones, no només a veure les fotografies exposades, sinó que també

es va poder veure un audiovisual, a més d’unes postals temàtiques realitzades per aquest motiu.

2.- Caminada popular pel camí de la Rovira

També, dins de les activitats de Festa Major, el centre va organitzar una caminada popular, amb

esmorzar inclòs pels voltants del poble, en la qual van participar una cinquantena de persones. El

recorregut va passar pel veïnat del Vilaró, can Dulsat, en direcció cap a les Nou Fonts, fins arribar a la

cabana de pastor de les Vinyes. El retorn s’inicià pel bosc de la Selva amb un esmorzar a la font de

Montfau, per després creuar el riu Segadell, en direcció a la cabana de Mosquetosa i cabana de Can

Font. El descens es va fer pel camí de la Rovira, recentment netejat.

BUTLLETÍ CAVS Pàg. 9

Signes del temps

Pardines, com molts altres pobles pirinencs, també ha sofert en els darrers anys un profund canvi i

transformació que ha alterat la vida quotidiana dels seus veïns. En una societat moderna i actual en què

els paràmetres de les noves tecnologies, els mitjans de comunicació i el sector serveis prenen una

importància cabdal per al desenvolupament d’un territori, el poble pardinenc no en podia restar al

marge.

Així, qui no recorda una vida que discorria entre carrers de terra i pedres que portaven per totes les cases

plenes de gent i de bestiar on encara no havies tombat cantonada que ja senties el crit o renec del pagès

adobant el bestiar. Aquella vida condicionada enormement pel temps i les estacions de l’any en què amb

l’arribada del bon temps tots els pagesos iniciaven una activitat frenètica per començar a segar els camps

d’userda, civada i herba per omplir les bastides de menjar per a l’hivern; el moviment de tractors,

màquines de dallar i, encara, algun que altre carro era constant per tots els camins veïnals. I tot plegat

per aturar-se sobtadament amb l’arribada del fred hivern quan tothom quedava reclòs vora els

espeternecs del foc, veient com els flocs de neu emblanquinaven les teulades veïnes i vigilant la perola

plena de patates que bullia per alimentar l’aviram o el bestiar porcí que serviria per omplir el rebost de la

casa.

Els pardinencs, gent agradable i senzilla, han vist, mica en mica, com molts dels seus veïns tancaven les

seves cases per marxar a ciutat, com els seus fills decidien estudiar carreres universitàries enlloc de

continuar amb l’explotació agrària o com la diversificació de sectors obria la possibilitat d’escollir feines

menys costoses i més ben remunerades en d’altres poblacions de la comarca.

Canvis doncs més que evidents si passegem pels seus carrers i parlem amb la seva gent però alhora

necessaris per mantenir-se dins una societat competitiva i exigent. És evident però que per al futur del

poble hi juguen un paper molt important les diferents entitats i ens local amb accions i polítiques de

sostenibilitat i equilibri territorial per preservar aquell llegat que els avantpassats van transmetre en un

entorn natural i paisatgístic sempre sotmès a possibles alteracions.

Josep Perpinyà

BREUS : -Coincidint amb el tercer núm de la bota, us felicitem el Nadal i us desitgem un profitós 2005. -A partir d'aquestes vacances de Nadal estarà a la venda un forro polar amb el logo del Centre, per a petits i grans. -Els dies 2 i 3 d'abril Exposició del II concurs de fotografia. A partir d'aquest Nadal podeu recollir les bases(pagina web, correu electrònic, seu del centre) del concurs i començar a presentar les fotografies al centre.

BUTLLETÍ CAVS Pàg. 10

SOPA PAGES DE LLETRES :

En aquesta sopa de lletres hi ha 14 noms de cases de pagès de Pardines. Trobeu-los. R T U G H E K V U I L D U L S A T E R F G N H G K L H M Z X Z S D F H U O I K L M Z C B S D F G H R I J G B C Z D F F P E R P I N Y A V N F E R T Y T U B A U Y T E T E A X G H J M Y U O D T Y T H S G N M K J U F T G D S F E Z F G H Y J R H F Q W E R T O V H E J M Y E R D E F D S I P J N E S F G R R Y U O U T B B E R T G L E N F T G T J C E E R T Y U E F G L I P N A R D T E H I R B G Y T E K I L P Q E R H I U I O P I E R F D A S N C S A T R E V J O P O G S P E Y I S I L O V D O F S Y J T F B J T Y O J R O C A D U S D H R S G L S U I J U P E H R B K R E T M E O I V Z F C F Y G A N D A I A D I S R I F A O E R T P P H I B M T D T A P R Y U M U I O P P S E J R S R E F O U J D A S F L N E G I W J R A R D S T T A S R R E T E U I B G Z G J D T H O D F A F F U D A R V G T E E F G F H U N O E I A S R U Y H G B S D O N N I N F U T Y Q A Z F E I R K I Y P T D G T S E J U P O E O M S N O E N E D C E P R E U U L F A I U T S Q D R O U R K E G R G O I P B S O T A F Y P M G Y U G E T G B N M I O P F T T E L V 14 indrets del terme de Pardines, n’hi ha de compostos E R F V T H F U M E S D F R Y G H F A S N O P Q W R Y U G A S D O K G J B P D C O L L A D A V E R D A F A R S C C T G I S O L T M O A E R A S F H J K M N G D A D F O Q C G N F T I E P L A D E L E S A R A N Y E S A S F L W A I A H U J K T F L P F A S Y R I O P H F S F G H L T D D P R L O U H F J Y A D Y I P O P P O P I Y R E D N H F G H E G O K S A F H P U L L A N G O R T Y R E E A F J C J D A E H T R Y I P I C B J I O K R P O U R B E L A A I U I Y S E R D G J L M V C G J L P T G F D A S S P T Y R O G T B O I X E T E R A Q R Y I P U F G C Y S R R M U E L S H I L U M V L S D R H Y J I K L L U T R D O J N T R P D R K S H N F D E A F Y H U K I E E T U O C B T R E E O A D E R U I O L T S S E F T P O S O F R T H I G D A R U P T U I O K O P H S T A G A A Y P R E N I S R F S G S Y C L O S A J G H D S E O R A T U O G B N I R A N Y A Q T E T E R T Y U I O P I E R S F J I K R U O P F S F T D I S H Y E R T E T M O S Q U E T O S A T C U O J K U J K H C P B N M L O U Y F G V B N S K U R J H S W E R U T R T

BUTLLETÍ CAVS Pàg. 11

BREUS:

Calendari d’activitats anuals :

ü Festes de Nadal i mes de gener: Escultura de gel i escalada.

ü Del 22 de gener al 26 de febrer: Curset d’esquí a Núria

ü 16 de gener: Esquí de muntanya al Taga

ü 30 de gener: Raquetes de neu al Taga

ü 19 de febrer Esquí fora pista a Núria

ü 12 de març: Esquí de muntanya al Puigmal

ü Març: cinema de muntanya

ü 2 d’abril: Esmorzar al Tost

ü 2 i 3 d’abril: Concurs de fotografia

ü 21 de maig: BTT per Pardines

ü 18 de juny: Senderisme: Camí del canals i coma de Vaca

ü 25 de juny:

§ II Olla Vall del Segadell

§ Sardinada popular a la fresca

ü 2 de juliol: Acampada i sortida de sol al Puigestela

ü 16 de juliol: Sortida de flora i fauna a les Roques de Tot lo Món.

ü 23 de juliol: BTT infantil a la tarda

ü 17 de juliol: Missa al Taga

ü 30 de juliol: senderisme infantil.

ü Festa Major:

§ Trobada de BTT

§ Cinema a la fresca

§ Exposició de la memòria històrica

ü 13 d’agost: BTT nocturna

ü 27 d’agost. BTT al carril bici d’Olot a Sant Feliu de Guixols.

ü 10 de setembre: Ferrata de Llo

ü 17 de setembre: Sortida senderista amb autocar al Pic Peric.

ü 15 d’octubre: Senderisme: Pardines – Bruguera

Centre Alpi Vall del Segadell. CAVS c/ de Dalt, 5 17534 Pardines. Girona. Catalunya.

cavs@pardines.televall.com www.valldelsegadell.com