núm.147periòdic de comunicació popular

LLUITA PER CAN BATLLÓDES DEL TEU BALCÓ

Aquest podria ser el lematriat per la Comissió de veïnsde la Bordeta, que ha portat

la lluita per Can Batlló alsbalcons del barri.

Pàgina 9

Sants i barris veïns5.000 exemplarsdistribució gratuïtamensualgener 2011

Cercavila contra la demanada de desallotjament del Centre Social Autogestionat Can Vies. ALBERT GARCIA

Les darreres mesures impulsades perZapatero, com la reforma laboral, la su-pressió del subsidi dels 420 euros o la

propera reforma de les pensions estanprecaritzant encara més les difícils con-dicions de vida d’una gran part dels

veïns i veïnes dels nostres barris, entreels quals destaquen les persones atura-des –més de 12.000– o les pensionistes.

A LA BURXA analitzem l’impacte d’aques-tes mesures, així com què pot suposar lareforma de les pensions. PÀGINA 3

Les retallades socials afectenmilers de veïns i veïnes

Mujeres Pa’lanteParlem amb Dinora Velasco iNazarena Romeu, de l’associa-ció de dones llatinoamericanesMujeres Pa’lante. Pàgina 12

Enmoviment

Del ‘queer’al bordPÀGINA 9El col·lectiu Brot Bord ens presenta laseva publicació L’Accent Bord, que po-dem trobar a internet. Publicació queamb tocs d’humor tracta sobre la se-xualitat des d’una visió antipatriarcal itrencant amb els típics estereotips.

Cultura

A Sants femcagar el TióPÀGINA 10Per quart any, el Casal Independentis-ta de Sants Jaume Compte va organit-zar el Caga Tió al parc de l’Espanya In-dustrial.

Arreu

Contrales retalladesa la UABPÀGINA 11Les assemblees de facultat de la UABdenuncien el programa de retalladesproposat per l’equip de govern d’AnaRipoll.

Can Vies es mobilitza contra unanova demanda de desallotjament

El Centre Social Autogestionat Can Vies,amb més de 13 anys d’història, seu d’in-comptables activitats i iniciatives i amb

nombroses col·lectius allotjats, es tornaa veure amenaçat per una demanda dedesnonament interposada per Trans-

ports Metropolitans de Barcelona –pro-pietaris de l’edifici–, amb judici el pro-per 18 de febrer. Ja han tingut lloc les

primeres accions per aturar la demandacontra Can Vies, però n’hi haurà forçamés aquest gener. PÀGINA 4

Les cooperativesobreres de SantsPÀGINES CENTRALSLa Ciutat Invisible presenta un nou llibre, seguint el fil d’un projec-te editorial ben definit: Les cooperatives obreres de Sants. L’auto-gestió proletària en un barri de Barcelona (1870-1939).

La Trescai la VerdescaPÀGINES CENTRALSVinculada a múltiples projectes tant d’animació ieducació, com de música infantil, la Tresca i la Ver-desca treu 4, un disc pensat per a tota la família.

Gener de 2011

Editorials

02

Aquest 2010 ha estat unany per no oblidar i quanneguem l’oblit, ho femper recordar el seguit de

retallades socials i laborals queha patit la classe treballadoradavant d’aquest govern anome-nat socialista, a causa de la malagestió d’aquesta crisis sistèmica,tampoc podem, ni volem oblidarles retallades de les pensions,que marginen cada cop méscol·lectius amb risc d’exclusiósocial, com són la gent de la ter-cera edat. Un altre col·lectiu aqui ha tocat el rebre gràcies aaquesta mala planificació ha es-tat les persones migrades, quequan han deixat de ser necessà-ries per al gran capital, se’ls haassenyalat com a caps de turc.Any de vagues generals que han

acabat en batalla campal, on s’ha evi-denciat més que mai que la crisi pro-vocada per pocs la paguem els desempre i no només amb costos eco-nòmics, també amb costos polítics isocials; ha quedat demostrat que elsestats no han refundat el capitalismecap a polítiques més socials, comvan prometre, sinó que l’estan re-fent en benefici dels seus interessos,els del mercat. L’esquerra cada copes fa més neoliberal i la dreta s’afian-ça dia a dia al poder. Retallades quesemblen no aturar-se, any rere anyens trobem amb menys drets socialsi aquesta crisi que ningú sap quanacabarà, és i serà l’excusa perfectaper deixar via lliure a les polítiquesque intenten allargar la vida a un ca-pitalisme moribund.

Des de l’Assemblea del Bar-ri de Sants, s’està treba-llant per enfortir els vin-cles entre els diferents

mitjans de comunicació alternativadel districte, la fórmula inicial, coma roda de contacte, seran diversosdebats on participarem tots els mit-jans de comunicació crítica del bar-ri (La Burxa, barrisants.org, SantsOna Lliure, SantsTV, Guifi.net), perassolir una relació més fluïda entremitjans, per encarar noves propos-tes, nous reptes, participar conjun-tament en fer més forta aquestagran arma que es la informació. Lainformació dels qui no tenen veu.

L’any 2010 es recordaràper ser l’any de les reta-

llades socials, el de lesmobilitzacions, en què

el poder s’ha tret lamàscara i ha passat ala defensa descarada

del capital.

Any per‘no’ oblidar

Opinions

Davant el clima actualon la crisi ens escanya

dia a dia, les retalladesson més grans, la dreta

es consolida al poder,des de LA BURXA creiem

que la informació és lamillor arma que tenim

contra aquest malclima.

Informació,arma de

futur

Opinió

Wikileaksi tot el queens ofereixla xarxa

Ivet Eroles

Només cal entrar a internet i buscarWikileaks en algun cercador per que-dar-nos saturades davant de l’allaud’informació referent a aquest tema.Evidentment el debat es centra i espot seguir molt més enllà de la xarxa,però fa ja molt de temps que es parladel poder del ciberespai i les novestecnologies, i sembla que Wikileakss’ha convertit, almenys durant unessetmanes, en un dels temes centralsper fer-ne reflexió.

L’actuació de l’equip de Wikileaksdesperta recels de tot tipus. D’unabanda, ha deixat en evidència el pa-per dels mitjans de comunicació tra-dicionals, suggerint una nova formade periodisme que comença a dibui-xar-se gràcies a la força de les novestecnologies i a la pèrdua de confiançadels receptors d’aquests mitjans.També ha suposat una amenaça pelsgoverns del món, traient els seusdraps bruts i donant veracitat al queja tothom sabia. Però d’altra banda,aquest equip que sembla que està re-

CartaSolidari

Jordi Soler

Deixeu-me que faci una burdaadaptació del poema popularitzatper Brecht el segle passat:

Van anar pels controladors aeris.I no vaig fer res perquè eren uns

privilegiats.

Després van perseguir els pilots.I no vaig fer res, perquè vaig

pensar que eren uns pijos i unsaprofitats.

Van anar després pels funcionaris.I no vaig bellugar un dit, ja que

no els poden acomiadar i a mi sí.Que s’aguantin!

Van venir després pels que teniensous alts.

I no vaig fer res, ja que el meusou només era mitjanet.

Fins que van venir pels del sou comel meu,

per convertir-nos en submileu-ristes i canviar el nostre contracteper un de precari.

I quan vaig girar-me per demanarajut ja no quedava ningú darrerenostre.

Sé que els controladors s’hanpassat en la seva acció. Però quan aun l’acorralen com a una fera, o eltracten amb menyspreu o com unesclau, no es pot demanar seny enles reaccions.

Jo, solidari amb els treballadorssempre.

Envia’ns el teu escrit alaburxa@barrisants.org

o a Can Vies(Jocs Florals, 42. BCN 08014).

la televisió s’han escoltat molts «jo noho faria» en boca dels comentaristes i,fins i tot, el diari The New York Timeses refereix a aquesta wiki com a ‘wiki-kills’ (wiki mata).

Els cables filtrats simplement ensconfirmen el que ja sabíem, però noper això tenen menys mèrit. Mésenllà de la informació, ens dóna unalliçó molt més gran sobre un tema enel qual sovint coixegem els movi-ments socials: la mobilització. La xar-xa pot ser confusa i desordenada,amaga un potencial difícil d’aprofitar

volucionant les formes de comunica-ció del segle XXI ha optat per oferiren exclusiva la documentació a cincgrans mitjans de comunicació: TheNew York Times, The Guardian, DerSpiegel, Le Monde i El País.

Aquest grup de cinc ha arribat a unacord sobre què i com difondre elque reben, així que tota la informacióestà filtrada per ells. A més, els últimscables han estat supervisats pelDepartament d’Estat dels EEUUabans de la seva publicació.

Tot i l’existència d’aquestes contra-diccions, Wikileaks sí és una amenaçapel poder i els grans mitjans de co-municació, si tenim en compte comaquests han reaccionat.

Julian Assange ha estat en el puntde mira de tots aquests, desviant l’a-tenció sobre les informacions que espublicaven. No tan sols els governshan intentat desacreditar-lo, tambéels comunicadors i comunicadoreshan afavorit aquest circ mediàtic: per

però molt valuós i, sobretot, útil, i lautilitat també escasseja.

Davant l’atac als servidors de Wiki-leaks o el boicot per part d’algunesempreses (entre elles Visa o Master-card), moltes persones, sobretot sotal’aixopluc d’Anonymous (que no ésni una organització, ni té líders), hanreaccionat amb la solidaritat que tanreivindiquem allotjant Wikileaks a al-tres servidors o atacant a les empre-ses que l’han boicotejat. En 48 horesun noi de 18 anys va poder convocarmanifestacions aquí i a Llatinoamèri-ca a través d’internet.

Potser aquest tema no sigui el quemés ens preocupi i fins i tot el podemdetestar, però no podem estar sem-pre a la lluna.

«Wikileaks deixaen evidènciael paperdels mitjansde comunicaciótradicionals»

«La xarxa amagaun potencialdifícil d’aprofitar,però molt valuós»

Les dades

03

Sants

dent que la crisi l’han creat ban-quers i especuladors, però l’estanpagant i la pagaran els treballadors iels pensionistesI és que segons lespròpies dades de l’Ajuntament, alnostre districte 1.095 pensionisteshan vist enguany congelades elsseus minsos ingressos, a pesar deque el 55 % no arriben ni al SalariMínim Interprofessional de 633,30euros al mes.

Alhora, les webs oficials, sense nitan sols ruboritzar-se, també infor-men que fins a 12.239 veïns i veïnesdels districte estaven apuntats coma aturats al novembre passat, 2.482més que només deu mesos abans.D’aquestes persones, el 35 % nopercep cap subsidi ni ingrés, i estandirectament afectades per la supres-sió per part del president espanyol

Zapatero de l’ajuda de 426 euros alsaturats que veien esgotar la sevaprestació. Amb aquestes dades so-bre la taula, a ningú sorprèn queCaritas de Barcelona hagi duplicaten només dos anys les assistències,arribant a la xifra històrica de mésde 55.000 persones que han dema-nat ajuda a l’entitat, tant en matèriad’aliments i habitatge, com per uti-litzar l’assistència psicològica.

ES TRIPLIQUENELS DESNONAMENTSPer la seva part, ni més ni menysque el Consell General del PoderJudicial ens avisa que preveu queels desnonaments immobiliarisaugmentaran en un 194 %, és a dir,que gairebé es triplicaran, a pesarque actualment s’executen més de

20 diaris a Barcelona, deixant lescorresponents famílies sense casa, imalgrat la ciutat disposa de 80.000pisos buits.

En aquest context, no sembla es-trany que es donin tristes notícies,difícils de llegir als mitjans, com lesd’un veí de 45 anys de L’Hospitaletque el passat 11 de novembre es vasuïcidar prop de casa seva, on haviade ser denonat amb la seva parellai filla menor. Delicte, ser un aturat.Una víctima col·lateral més entreels afectats reals de la crisi.

EL SINDICALISME PREPARAUNA SEGONA VAGA GENERALMentre el govern espanyol anunciacada dia més retallades socials, lescentrals sindicals alternatives i elsmoviments socials es preparen pera la convocatòria d’una segona vagageneral, que s’anuncia per finalsdel mes de gener.

El primer pas l’ha donat la CGT,que ha fet públic la decisió de con-vocar l’aturada laboral «abans del’engegada de la Reforma del Siste-ma de Pensions prevista per al prò-xim 28 de gener», destacant la cen-tral llibertària que «s’està dirigint ales organitzacions sindicals i socialsde tot l’estat amb la finalitat queaquesta convocatòria sigui compar-tida, convocada, secundada i assu-mida pel màxim nombre possibled’aquestes organitzacions».

Per la seva part, l’Assemblea deBarcelona, plataforma unitària queagrupa Comitès de Barri, organitza-cions d’esquerres i comitè d’em-presa de la ciutat, ha mostrat el seusuport a la vaga general de finals demes, convocant alhora una manifes-tació unitària la tarda del proper 22de gener al centre de Barcelona pera iniciar la protesta social.

Oficina de Treball de la Generalitat que hi havia a la Plaça de la Farga, fou tancada el març del 2009 i actualment encara està ubicada al’Estació del Nord. No hi ha informació sobre l’obertura d’una nova seu al barri, ja que segons fonts del Departament de Treball, notroben cap espai prou gran. ARXIU ALBERT GARCIA

Milers de veïns i veïnes de Sants esveuran afectats per les retallades socials

PRESTACIÓ FINS ARA PROPOSTAREFORMA

PROPOSTACEOE

Jubilació

Edat ordinària 65 anys 67 anys 70 anys

Mínim cotització 15 anys 20 anys 25/30 anys

Cotització per 100% 35 anys 40 anys 50 anys

Cotitzacions per càlcul 15 anys 20/25 anys Tota la vida

Jubilació parcial Augment requisits i restriccions

Viduïtat

Dret a la prestació deles persones casades

No caldependència

Cal dependreeconòmicament

Reduccióimporant

Invalidesa

Dret a la prestació Pensió dependrà de cotitzacions

Subsidi d’atur majors 52 anys

Dret a la prestació Augment requisits i restriccions

Augment dels desnonaments,retallades i congelació deles pensions, eliminació delsubsidi d’atur de 426 euros,tancaments d’empreses iprecarietat laboral sónrealitats que afecten moltespersones del barri.

Àlex TisminetzkySants

La simple lectura de les fredes da-des oficials deixa al descobert elcontext de patiment que estan este-nent les polítiques neoliberals pelsnostres carrers. La realitat no deixacap lloc per al dubte, sembla evi-

Gener de 2011

La història

La retallada de lespensions serà la mésimportant en 30 anys

À. T.Sants

La Seguretat Social és un terreny espe-cialment sensible, ja que afecta lesrendes de les capes socials més vulne-rables. Els diferents governs espanyolsposteriors al franquisme han anat pro-mulgant lleis que han anat dificultantl’accés de la població a les prestacionsi refent els càlculs de les pensions peraconseguir importants reduccions. Elsresultats estan a la vista, i les pròpies

dades oficials ho confirmen: actual-ment el 52 % dels pensionistes noarriben als 600 euros mensuals.

En definitiva, per a la majoria dela població les reformes de les pen-sions han significat treballar mésanys per percebre menys presta-cions. I a pesar que les pròpies dadesdel govern certifiquen les minsespensions actuals, la reforma que estàpreparant el Govern espanyol serà laretallada més important dels darrers30 anys.

Reformeslaborals: tresdècades deretalladesde drets

Un moment com l’actual decontínues modificacions de lanormativa laboral és un bonmoment per a girar la vista en-rere i fer balanç de les refor-mes laborals que s’han dut aterme a l’Estat espanyol. I elresultat no pot ser més desco-ratjador: la classe treballadoratenia més drets laborals l’any1976 que actualment, fruit dela pressió d’un potent movi-ment obrer.

Hem de recordar que l’any1976 un treballador acomiadatde manera improcedent teniadret a triar entre quedar-se al’empresa o rebre una indem-nització de 60 dies per any tre-ballat, amb un límit de 5 anua-litats. Actualment, el mateixtreballador acomiadat de formaimprocedent no pot triar si tor-nar a l’empresa o no, i alhora laindemnització s’ha reduït a lameitat: 33 dies per any. I l’any1976 l’empresari no podia aco-miadar el treballador si estavade baixa mèdica.

Però no només això. En morirel dictador estava totalmentprohibit qualsevol forma deprestamisme laboral, d’ETT,que van ser legalitzades i es vanestendre des de l’any 1994,passant a ser part del nostrepaisatge urbà.

Evolució de l’acomiadamentimprocedent

• 1977: Indemnització de 60dies per any treballat, amb ellímit de 5 anualitats. El treba-llador té l’opció d’incorporar-se de nou a l’empresa o optarper la indemnització.

• 1980: Indemnització de 45dies, amb límit de 3,5 anuali-tats. El treballador ja no pot in-corporar-se a l’empresa.

• 1994: Ampliació dels casosd’aplicació de «l’acomiada-ment objectiu», amb indem-nització de 20 dies.

• 1997: Nou contracte bonifi-cat —per a dones, aturats i ma-jors de 45— amb acomiadamentde 33 dies, i un límit de 2 anua-litats. I nova ampliació de l’a-plicació de «l’acomiadamentobjectiu».

• 2010: Extensió a tothom del’acomiadament de 33 dies i lí-mit de 2 anualitats. Facilitatsper a «l’acomiadament objec-tiu», de 20 dies i una anualitat.

Gener de 2011

Sants

El 16 de desembre es vacelebrar la primera Assembleade la Plataforma de suport aCan Vies.

Albert Ricart SanjuanSants

Es van donar cita unes 35 persones deSants i altres barris, a títol individual ien nom de diferents col·lectius. En unprimer moment es va explicar el con-text en el que es troba actualment la si-tuació legal del Can Vies.

Es varen presentar algunes propos-tes per difondre la situació i per defen-

sar-se davant el judici imminent del dia18 de febrer. Aquesta primera assem-blea va servir per aglutinar i fer confluiren un mateix espai persones amb ga-nes de treballar per defensar l’espaique durant més de 13 anys a ajudat adinamitzar el barri.

CERCAVILA DE SUPORTUn dels altres actes va ser una cercavilaper difondre entre el veïnat la campa-nya de suport al Centre Social Autoges-tionat (CSA) Can Vies. Tingué lloc el,dissabte 18 de desembre i primer es di-rigí al mercat de Sants. Durant el camíes van llegir comunicats i es van repar-tir octavetes. Els manifestants portavenun bidó simulant un vagó de metro,per cridar l’atenció dels vianants. Des-prés, es tornà a la carretera de Santsper dirigir-se al mercat d’Hostafrancs,on també s’hi llegiren els manifestos desuport. La cercavila finalitzà al parc del’Espanya Industrial on el Casal Inde-pendentista organitzà el tió. La cercavi-la es va sumar a l’acte i va cridar consig-nes a favor de Can Vies.

Primers actes en defensadel centre social Can Vies

Façana del centre social. ARXIU

A PEU DE CARRER

TMB,negoci rodó

Albert Ricart Sanjuan

Possiblement és una percepciósubjectiva, totalment arbitrària ion juga un paper primordial elsulls que observen.

Des de fa uns mesos, durant elstrajectes quotidians en metro, henotat la presència cada cop mésnombrosa de revisors a diferentsestacions del metro del barri; cadamatí camí cap a la feina veig comaugmenta la publicitat en formade campanyes intimidadores con-tra els qui no paguen el bitllet. Lapresència cada cop més nombrosade revisors fa pensar que el nostreestimat ajuntament ha trobat unafórmula per ingressar diners enèpoca de caixes buides.

Però l’augment de la despesaen campanyes contra la morositatfa pensar que en temps de crisis esbastant inútil gastar els diners encampanyes i mentrestant seguirapujant els bitllets per sobre del’IPC any rere any.

Em pregunto si no seria mésefectiu gastar menys en campa-nyes i aprofitar aquests diners percongelar o rebaixar els preus delsbitllets.

Una altra despesa que no s’en-tén es la publicitat que vol promo-cionar l’ús del transport públic,potser la millor publicitat seria re-baixar els preus abusius dels tra-jectes de metro i bus.

Aquests fets em donen motiusper qüestionar la finalitat de Trans-ports Metropolitans de Barcelona:ser un negoci o un servei públic? Iper si això fos poc convincent,quan sabem que TMB a interposatuna demanda per desallotjar elCentre Social Autogestionat CanVies, espai on es realitzen activitatspel veïnat del barri, espai que elsveïns i veïnes reclamen com a seu,un espai necessari del qual TMB,observant la seva afició pel benefi-ci econòmic, en voldrà fer un ne-goci suculent especulant amb elsterrenys per vendre’ls al millorpostor.

I jo em torno a preguntar: TMB,servei públic o negoci rodó?

04

L’hort urbà del carrer Noguera Pallaresa. JOAN VILLAGRASA

La LleialtatSantsenca,plataformaveïnal

Cartell de la constitució de la Plataforma.

Yolanda ViñalsSants

El 10 de desembre el col·lectiu d’enti-tats i veïns que lluiten per recuperarl’edifici de La Lleialtat Santsenca –al ca-rrer Olzinelles, 31– es van constituir enplataforma.

En l’acte, que va tenir lloc a Cotxe-res de Sants, es va presentar la feina fe-ta en el primer any i es van plantejar leslínies de futur que es volen seguir. Hivan ser presents totes les persones in-teressades a formar part d’aquesta ini-ciativa. «És un projecte obert a tothom,participatiu i inclusiu», va dir EduardFernando, membre del col·lectiu.

La Plataforma per La Lleialtat Sant-senca treballarà els primers mesos del2011 els models de gestió del projecte,el finançament i la forma jurídica. «Noha de ser un hotel d’entitats», va excla-mar Ivan Miró, de la Plataforma, en re-ferència a la voluntat del col·lectiu per-què l’espai sigui autogestionat.

Pocs dies després de l’acte, mem-bres de la Plataforma es van reunir ambImma Moraleda, regidora del districte,que va comprometre’s a recuperar l’es-perit inicial de l’edifici i va avançar quel’Ajuntament de Barcelona es farà càr-rec del cost de la rehabilitació.

D’altra banda, en el darrer Consellde Barri de Sants es va incloure la recu-peració de La Lleialtat Santsenca com aespai per a usos veïnals, cooperatius ide cultura popular en les recomana-cions de futur per a la propera dècada.

Més informació:www.lleialtat.cat

L’hort urbàde la Farga,a propde collirenciams

Ivan MiróSants

Al carrer Noguera Pallaresa, 27, enuna illa interior entre Rossend Arús iOlzinelles, trobem l’hort urbà de laFarga, una iniciativa autogestionada idestinada a l’agricultura ecològica.

A l’hort comunitari es començà atreballar el juny del 2010, per iniciati-va de l’Ateneu Llibertari de Sants, d’a-cord amb la Comissió de Festes deplaça de la Farga, dipositària de la claudel solar. La finca és propietat d’una

petita immobiliària, que ha autoritzat(en precari) a convertir l’espai en unhort. Actualment hi treballen unes 10veïnes i veïns de forma constant, i hicol·laboren altres persones esporàdi-cament.

«Estem assessorats per un experten cultius biològics i cerquem infor-mació per mirar de perfeccionar elsnostres cultius» afirma un usuari de l’-

hort. I afegeix: «No més enllà de tressetmanes començarem la collita delsprimers enciams». De moment hi haparcel·lat i en cultiu una tercera partdel total del solar, de 400 m2, i la pre-visió dels seus cultivadors és, a poc apoc, treballar per a cultivar-lo tot. Ca-da diumenge, d’11.30 a 14 hores, esconvoca obertament a tothom qui vul-gui col·laborar.

EL MES EN IMATGES

05

La muntanya de Montjuïcaviat perdrà la definició demuntanya com a tal.

Mercè EstebanPoble Sec

Des de la construcció dels equipa-ments olímpics, Montjuïc ha vist créi-xer el nombre d’edificacions de diver-sa magnitud i amb diversos objectius,la qual cosa ha fet trontollar els valorsnaturals, incompatibles amb aquestprocés urbanitzador.

Actualment, l’ajuntament ha deci-dit, però, continuar edificant al parc;així, ha tramitat per la via d’urgència laconstrucció d’una gossera municipal aMontjuïc amb un valor de 7,6 milionsd’euros, en una zona verda.

L’Associació de Veïns i Veïnes de laSatàlia, conjuntament amb un gran su-port de diverses entitats, associacionsi veïns, han decidit iniciar una cam-panya d’oposició al projecte que teniacom a data d’inici desembre de 2010.

Consideren que la construcció dela gossera, a més de fer perdre zona

verda en un dels parcs més emble-màtics de Barcelona, comportaràl’augment de recintes tancats al parc,que ja està prou fragmentat. Però lacontaminació acústica generada pels250 gossos, 150 gats i un nombre in-determinat de fures que la ins-tal·lació té previst acollir, és un mo-tiu més de l’oposició al projecte. De-fensen que l’impacte acústic afectaràl’ambient sonor de l’entorn, com

també del Nou Jardí Botànic, que esveurà seriosament pertorbat, malgratque estigui preparat per a minimit-zar-lo.

Un altre punt crític és el preu queel consistori està disposat a pagar-ne.Sembla que es tracti d’un greu malba-ratament de recursos, que en un mo-ment de crisi econòmica on els equi-paments per a les persones són escas-sos, es podrien destinar a necessitats

Una gossera polèmica

Imatge del lloc on es vol ubicar la gossera dins del parc. AV LA SATÀLIA

El passat 31 de desembre esva dur a terme la 14a marxacontra les presons i en solida-ritat amb les persones preses.

Albert Ricart SanjuanZona Franca i Esquerra de l’Eixample

En aquestes dates tan assenyalades,les concentracions i marxes volenmostrar que les persones preses noestan soles, que se’ls vol a casa,així com el rebuig al sistema peni-tenciari.

La jornada va començar a les11.30 del matí amb una marxa al

14 anys de solidaritat ambles persones empresonades

El Caganer del 2010

A la torronada d’enguany, el Centre Social de Sants ha nomenat el Tri-bunal Constitucional com a Caganer de l’Any de Sants. I és que com fatretze anys, la CAL premia a qui més grossa ha fet la cagada aCatalunya. I al guanyador se li envia una figura del caganer amb elsmotius de l’elecció i la història de la tradició.

FOTO: CENTRE SOCIAL DE SANTS

El Cap d’Any als nostres barris

FOTO: EL3.ORG

La placeta de Sant Medir, les Cotxeres de Sants i el Casinet d'Hos-tafrancs són tres dels escenaris on van tenir lloc revetlles de capd’any col·lectives. Al primer, més de 300 persones s’hi van aplegarper acomiadar el 2010 i rebre el 2011, tot menjant raïm al so deles campanes. Destaca també l’exitosa festa de les Cotxeres, queva congregar un miler de persones.

Des del Centre Social recorden...

Per als nouvinguts al barri pot semblar que això de Can Batlló ved’abans-d’ahir. Però hem trobat aquest butlletí on es reproduïa undibuix de la campanya per recuperar Can Batlló. Fa 13 anys i en-cara seguim amb el més calent a l’aigüera.

Trobada dels mitjansde comunicació crítics a Sants

voltant de la presó de dones de Wad-Ras, acompanyada d’un esmorzarpopular. A la tarda, a les 17.30 esvan concentrar un centenar de per-sones davant del CIE de la ZonaFranca. I acabant el dia, a les 20.00,es va fer la marxa de torxes al vol-tant de la presó Model de Barcelona.

La marxa va estar companyadaen tot moment per un cordópolicial, que vigilava ben de proples 200 persones que feien crits ensolidaritat amb els presos i encontra de les presons. Es va llegirun manifest en solidaritat amb Ro-drigo Lanza, reclòs pels fets del 4F.Els convocants també van llegir unmanifest en què denunciaven lespractiques del sistema penitenciarii la seva existència. Al finalitzar lamarxa al voltant de la Model aques-ta va ser desconvocada de formapacífica.

RedaccióSants

Els mitjans de comunicació vinculatsals moviments socials de Sants es vantrobar per millorar la seva coordinació.

El 9 de desembre passat va tenirlloc, al Centre Social de Sants, un debatsobre mitjans de comunicació alterna-

tiva al barri, dins la nova proposta dedebats temàtics impulsada per l’Assem-blea de Barri de Sants.

Va ser un espai per posar en comúels projectes de LA BURXA, Sants Onalliure –ràdio que emet per internet–,GuifiSants.net –xarxa lliure de teleco-municacions–, i BarriSants.org –portal

d’internet. Es va parlar de les diferentsnecessitats i van sorgir propostes d’arti-culació. Per donar continuïtat a la ini-ciativa, es farà un altre tobada el 20 degener, a les 20 hores, al Centre Social.

Més informació:www.barrisants.org

Gener de 2011

La marxa en el mment de passar per la Model. ALBERT RICART SANJUAN

CIUTAT INVISIBLEEDICIONS 2010Les cooperativesobreres de Sants ésuna recerca sobre lescomunitats obreresautoorganitzadesque, com a respostaglobal a l’explotaciócapitalista que pa-tien, posaren enpràctica unes rela-cions econòmiquesbasades en la coope-ració, la solidaritat iel recolzament mutu.Al llibre es repassa elnaixement social i ur-banístic d’un barriforjat a l’ombra deles indústries tèxtilscom l’España Indus-trial; descriu les llui-tes obreres des de

1850 fins a 1939; i

analitza la constitu-ció d’una economiacooperativa que, nas-cuda de les resistèn-cies proletàries, esconfigurà com un sis-tema global d’eman-cipació. S’hi detallenles experiències deLa Formiga Obrera(1885), La LleialtatSantsenca (1891), laNova Obrera (1897),la Redemptora(1897), Model del Se-gle XX (1901), l’Em-par de l’Obrer(1905), la Nova Acti-vitat Obrera (1909) oel Benestar de l’O-brer (1914).

Ivan MiróLa Ciutat Invisible

Parèntesi06 Gener de 2011

TEMPS RECORD, 2010La Tresca, ja uns histò-rics de l’animació in-fantil, ens regalen dot-ze nous talls en formade cançons amb lesque continuen reno-vant un estil musicalque per ells no té lí-mits.

Després de múlti-ples col·laboracions ainfinitats de discos re-copilatoris de tota me-na, aquest 4 és el se-gon treball en solitaridesprés de sis anys delseu primer homònim(Temps Record, 2004).

Com ells bé asse-nyalen, significa unsalt de la música úni-cament infantil a unregistre proper a qual-sevol membre de la fa-mília. A més dels es-pectacles musicals iles animacions de car-rer, La Tresca ha parti-cipat i continua parti-cipant de múltiplesprojectes relacionatstant amb la música,com amb l’animació il’educació. Tal i comvam poder gaudir a lesdarreres festes alter-natives de Sants, la se-

va imaginació no téfronteres i amb la sevabona tasca demostrenfins a on és capaç d’ar-ribar un grup d’anima-ció a qui el públic es-pera. Hereus directesdel mític Xesco Boix,l’americà Pete Seegero dels entranyables itambé renovadors LaTrinca, la banda deBarcelona continuaconsolidant la sevaproposta oberta a totsels públics.

David Vázquez

ALEJANDRO GONZÁ-LEZ IÑÁRRITU 2010Uxbal és un home sol imalalt. Té cura de dosfills que a penes potalimentar. Està ficat ennegocis clandestins.Arrossega el passat dela seva relació senti-mental. Té el do depercebre els esperits.Així i tot, s’estima lavida i s’hi aferra ambtota les seves forces,perquè la vida és ‘biu-tiful’, així, tal com so-na, entranyable i entreles entranyes.

El mexicà GonzálezIñárritu ens plasmauna història dura, comles tres anteriors quecompleten la seva fil-mografia, però aquí se-

gurament aconsegueixel seu drama més rodó,allunyant-se aquestavegada de l’encreua-ment de trames. Biuti-ful és el retrat d’unmón (el nostre) on lagent, més que viure,sobreviu. Un collagede misèria vist sempredes del punt de vistad’un Javier Bardem in-qüestionable que bro-da un paper reconegutal Festival de Cannes ique, de passada, om-ple i vessa de senti-ments tot allò que erabuidor al seu altre filmubicat a Barcelona,aquell sota les ordresde Woody Allen.

Àngel Bravo

Les cooperativesobreres de Sants

La Tresca i la Verdesca

Biutiful

Aquest mes parlaremd’Histotube, un vide-oblog que s’ha oberta la xarxa. Histotubepretén ser un lloc dereferència per buscardocumentals d’histò-ria en català. Té l’es-tructura d’un blog,amb la diferència queenlloc de notícies, espengen vídeos ambdocumentals d’histò-

ria. Cada documentalté una petita descrip-ció i pot ser comentati puntuat pels visi-tants del blog. Ambuna aparença atracti-va, ofereix classifica-cions tant geogràfi-ques, com per èpocahistòrica o per àreatemàtica per localit-zar millor els vídeos.Quatre historiadors

són al darrere d’a-quest portal, fet quedenota seriositat enels documentals. L’es-tructura de blog per-met el seguiment perRSS de les novetats através de lectors defeeds, dels quals ja heparlat anteriorment,com google reader i,d’aquesta manera, nohaver de visitar la

web cada día per veu-re’n les novetats.Sens dubte, un granprojecte per alsamants de la història,per a docents, profes-sorat i altres profesio-nals de la matèria.

Bernat Costa

Histotube, un canal d’història en català a Internet

CINEMÚSICALLIBRE

BURXANT ELS BYTES

Les històries més su-coses quasi semprem’arriben per casuali-tat. Preparant un lli-bre sobre la GuerraCivil al barri em vaigdedicar a fer un bui-datge d’informaciósobre aquest períodea Sants, Hostafrancs ila Bordeta. A moltsllocs es parlava sobrela destrucció de SantaMaria de Sants, peròtrobar-ne més refe-rències resultava difí-cil.

Casualment vaigdescobrir que en Jo-sep Grogues, que ha-via sigut monitor del’esplai Xiroia moltsanys abans que jo ma-teix ho sigués, haviarealitzat un estudi so-bre la parròrquia de laMare de Déu dels Do-lors. Un estudi on que-daven al descobertaquests episodis quejo desconeixia.

L’any 1931 mossènPuig i Moliner, rector

de la parròquia deSanta Maria de Sants,tenia una preocupaciómés administrativaque no pas espiritual.Sants havia vist créi-xer la seva població ia la demarcació de laparròquia vivien60.000 persones. Peraquesta gran quanti-tat d’ànimes el bisbathavia decidit seccio-nar part de la jurisdic-ció per crear una novaparròquia, la Mare deDéu dels Dolors.

Mossèn Puig i Moli-ner veia com, ambaquesta nova parrò-quia, perdia el controldel territori que anavadel carrer Sant Medira la Riera Blanca, i delcarrer París (l’actualAvinguda Madrid) finsa les vies del tren. Ai-xí doncs, el principalopositor a la construc-ció va ser el rector,que afirmava que ambla nova parròquia per-dria fidels i especial-

ment el que ell va de-nominar l’eixample deSants.

No era la primeravegada que la demar-cació de la parròquiaes fracturava i el mos-sèn perdia feligresos.Ja havia perdut 8.000en la construcció de laparròquia de NostraSenyora del Port,22.000 en la construc-ció de la parròquia deSant Ramón a Coll-blanc i uns 10.000amb la construcció dela parròquia del Remeia les Corts. Però l’o-posició del mossèn nova poder aturar la de-cisió del bisbe ManuelIrutia i de la comissiócreada per estudiar lacreació de la nova pa-rròquia.

Per construir l’es-glésia el bisbat vacomprar, al carrer Be-gur, un solar i el ma-gatzem de la des-til·leria Pujol i Grau, atocar del convent i

l’escola de la DivinaPastora, i l’any 1934,sense que l’edifici es-tigués acabat, l’esglé-sia va ser consagrada.

L’episodi clau enaquesta història, pe-rò, es va produir dosanys més endavant,en ple juliol de 1936.

Sense ser-ne cons-cients i també perobra de la casualitatel futur de molts sant-sencs i santsenquesestava apunt de veu-re’s estroncat.

Agus Giralt

Gener de 2011 07

«Si no és per naps,serà per cols». Ve adir que si no és peruna cosa, serà perl’altra. Anteriormenta l’arribada de la pa-tata, el nap era el reide la cuina populardels Països Catalans,juntament amb lacol. En tenim de di-versos tipus: el blanc,el de talltendre, elnapicol, el salsafí, elnap negre… Us parla-ré d’aquest últim.Per mi és el més dolç,el més delicat, el mésversàtil. La funció delnap en un guisat és lade fer de desgrei-xant, alhora que dónaaquest aroma entreàcid i terrós que faque l’estofat quedi

rodó. Per això quedatan bé combinat ambànec, oca o uns peusde porc. Però no ésl’única manera que elpodem consumir. Apart de ser un dels tí-pics ingredients del’escudella també ens

el podem menjar cru.Si el pelem i el lami-nem ben finet el po-dem degustar a l’a-manida amb un raigd’oli del bo o fins itot amb una vinagre-ta de mostassa.

La recepta:ànec ambnap negreINGREDIENTS

1 ànec trossejat1 ceba1 porro2 tomàquets200 ml de vi ranci4 naps negresUna branca de fari-

golaUna picada d’a-

metlla, all i julivertOli, sal i pebre.

ELABORACIÓSalpebreu l’ànec ienorrossiu-lo en olicoent. Retireu-lo delfoc i feu un bon so-fregit amb ceba i po-rro tallats finets, iuna mica de tomà-quet sense pell, dei-xeu-lo reduir. Mulleuel sofregit amb vi

ranci i torneu-hi aafegir l’ànec. Cobriu-ho amb aigua, afegiu-hi una branca de fari-gola, abaixeu el foc ique faci xup-xup unabona estona fins quel’ànec comenci a aga-far la melositat ade-quada (una horeta defoc). A 20 minuts peracabar la cocció afe-giu-hi els naps pelatsi tallats a rectangles(2×2×4 cm aprox.).Just abans d’apagarel foc addicioneu-hila picada mulladaamb un bri de vi ran-ci. Deixeu que acabid’amalgamar tot ple-gat i gaudiu-ne. És unplat tant vell com sa-vi. Bon any nou i bonprofit!

Núria May Masnou

La destil·leria, l’església i la fotografia (I)

Els diners de bancs i caixes,fum, fum, fum.Els diners de bancs i caixes,fum, fum, fum.Han parit una crisi maleïda,malparida,filla dels mercats financers,que han fugit amb els diners,fum, fum, fum.

Allà a dalt dels governs,fum, fum, fum.Allà a dalt dels governs,fum, fum, fum.Hi ha uns politiquets,molt xoricets, molt xoricets,que als bancs donen ajuts,i la gent ho té pelut,fum, fum, fum.

Qui dirà més gran mentida,fum, fum, fum.Qui dirà més gran mentida,fum, fum, fum.I respon el Sabater,el molt fuler, el molt fuler,de la crisi jo us trauré,retallades us fotré,fum, fum, fum.

Un altre món és possible,fum, fum, fum.Un altre món és possible,fum, fum, fum.Veient el capital,com castiga el personalés el moment de reaccionar,i el sistema transformar,fum, fum, fum.

Déu us do bones pensions,fum, fum, fum.Déu us do bones pensions,fum, fum, fum.Perquè si depèn de les Salgats,anem d’arreglats, anem arreglats.Els diners s’han acabat,pel que està jubilat,fum, fum, fum...

Els diners debancs i caixes

Bon nap nou!

LABELLA I LA BÈSTIABella esperava ansio-sa a la porta del cas-tell que ell tornés dela clínica. Aquell aqui havia anomenat

bèstia baixà i se liacostà. Ara era un jo-ve molt bell. Ell la mi-rava amb uns ullsnous de color blau. Elmorro i les orelles

punxegudes ara erenun nas recte i bufó iunes petites orellesrosades. «Gràcies»,digué ella. Ell la miràirritat: «Ja me les pots

donar. Mai més tor-naré a depilar-me».

Mireia Pui

A L’ESCALFORDEL RADIADOR

RACÓ HISTÒRICLA CANÇÓ

FOGONS DE TEMPORADA

Som botiga on-line de productes ètics i ecològics amb el magatzem a Sants, on també pots venir

Horari de magatzem:Matins: de dimarts a

divendres de 10 a 14h. Tardes: dilluns i dimecres

de 16 a 20 h. C/ Finlandia 1, Barcelona.

Tel. 93 112 58 78

Visita el nostre web www.ecotendencia.com

Sorteje

m unlot

depro

ductes

ecològ

icsval

orat

esreg

istrin al n

ostre bul

letíenv

iant un

maila info@

ecotendencia.com

abans

del15/

12/201

0

Església de Santa Maria de Sants a finals del segle XIX.

familiars de forma tranquil·la i objec-tiva sobre les opcions que té aquestapersona de quedar-se o no. En algunscasos, hem detingut una expulsióquan ja estava a punt d’entrar a l’avióa Madrid. Però en la majoria de casosno es pot. I aquells que han volgutmostrar la seva situació dins dels CIEhan rebut pallisses o se’ls ha posatdrogues al menjar. En aquest sentitestan en una situació de desavantatgeperquè no poden dir el que els passa.Encara que la Llei d’estrangeria diuque poden entrar els mitjans de co-municació i les ONG, fins ara no hemtingut la sort que se’ns permeti d’en-trar. Sabem que aquests centres nosón llocs de detenció tal com diuen lallei i el propi govern. Són realmentpresons.

Una situació que els mitjans de co-municació no mostren.Hem contactat amb la premsa, però ala premsa espanyola no els interessa,i si fan un article, ha de ser en tercerapersona i assenyalant problemes su-posadament naturals dels immi-grants. L’única vegada que va sortirun trist article dels CIE va ser a lapremsa llatinoamericana on s’asse-nyalava com es tractava els detinguts.No és un tema que aparegui sistemà-ticament, ni està a l’ordre del dia deles agències de comunicació.

Quines noves activitats teniu pre-vistes?Hem tancat l’any amb l’arribada dels49 bengalins amb qui havíem treba-llat des de Melilla. Set d’ells els vandur amb avió militar a Bangladesh.Els altres 42 van sortir lliures. Vam feruna campanya per mantenir-los aquíjunts i perquè puguin tramitar elsseus papers. Per nosaltres l’objectiude deixar-los en llibertat es va com-plir. Al gener començarem el segui-ment dels presos del CIE i s’acostenles eleccions, i les tasques internes dela nostra organització. Volem fer tam-bé un muntatge electoral per les elec-cions municipals del 2011.

Sortiran amb el suport d’un partit?Ho discutirem. Perquè suposadamentel que tenen papers poden votar d’a-cord amb els convenis bilaterals ambEspanya, però poca gent pot excercirel dret de vot.

En moviment08

LA BURXA va parlar ambNorma Falconi, membre del’ONG Papers i Drets perTothom, organització quelluita pels drets dels estran-gers a Catalunya i Espanya.

Gastón CórdobaSants

Hi ha una verdadera representaciódels immigrants dintre dels partitspolítics?Des de Papers per Tots veiem que cappartit polític posa la integració en elseu pla de treball, malgrat ser un te-ma recurrent. La crisi econòmica, lafalta de treball és culpa dels immi-grants. La immigració dóna als partitscatalans i espanyols la possibilitat decréixer en vots sempre que es crimi-nalitzi. A més, hi ha un doble discurs,perquè davant la ciutadania s’exigeix

la integració dels immigrants, i davantd’aquesta mateixa ciutadania es plan-teja que som un obstacle per a la inte-gració i la convivència. La integracióno es fixa a través de lleis. Espanya ésun dels països que mes emigració hatingut. És a dir, s’ha oblidat la pròpiahistòria i ara es fa aparèixer els immi-grants com a marcians que volen con-quistar, envair i calcigar les tradicionsd’aquest país. Nosaltres venim a tre-ballar i ens costa moltíssim complirels requisits d’un ciutadà català.Quins paràmetres tenen per dir queno desitgem integrar-nos, quan elsimmigrants hem après a parlar el cas-tellà i el català? Qui no vol parlar el ca-talà és la Camacho, no els immi-grants.

La crisi està afectant de moltes ma-neres els immigrants...Tenim un grup de mares que tot i te-nir papers i estar integrades en aques-ta societat, quan els ha tocat buscar

guarderia per als fills les han posat enllista d’espera per dos anys. Desprésd’aquests anys no els han donat plaçaa una llar d’infants pública sinó a unaconcertada, on cobren de 270 a 300euros. I aquestes mares no poden pa-gar. No obstant això, diuen que ensdonen les ajudes. Moltes d’aquestesmares tampoc van rebre les ajudesper naixement.

Com actua Papers amb els CIE?Des de la nostra organització obser-vem que no n’hi ha prou amb fer pe-tits programes de sensibilització sinóque cal programar visites amb la gentque està més compromesa amb elsCIE. Deixem la nostra targeta perquèaquells que estan a l’interior ens tru-quin i ens diguin si tenen familiars,amics, coneguts, advocat... Nosaltrescontactem amb ells i veiem quinespossibilitats tenim per presentar ladocumentació que es requereix perevitar les expulsions, i parlem amb els

Norma Falconi durant una mobilització de Papers per Tothom. ARXIU

Gener de 2011

EL RACÓ DEL CASAL

SentenciatsCasal Independentista de Sants

El Suprem ha donat un duríssimcop al model d’immersió lingüísticavigent des dels anys 80. Un modelaprovat per majoria absoluta al Par-lament i assimilat pel Ministeri d’E-ducació. La sentència obliga al Go-vern a «garantir el castellà com allengua vehicular en l’ensenya-ment», entre altres imposicions.

Arribats a aquest punt, seria borecordar quins són els motius pelsquals es va proposar la immersiólingüística, model lloat des d’orga-nismes nacionals i internacionals. Elconjunt de la comunitat educativaentén que l’ensenyament en catalàés un element indestriable del mo-del d’escola integradora i inclusiva.Així, la utilització vehicular de lallengua pròpia, no va en contra lallibertat lingüística de ningú, sinóque garanteix precisament aquestallibertat lingüística a partir del seuconeixement.

En d’altres models (Galiza i PaísValencià) s’ha vist la regressió de lallengua pròpia conseqüència demantenir el castellà com a llenguacomuna. Cal destacar que l’informePisa ha demostrat que la competèn-cia lingüística en llengua castellanadels alumnes catalans és superior ala dels espanyols. Una mostra mésde l’eficàcia del nostre model d’im-mersió lingüística.

Aquesta sentència no farà resmés que atiar la confrontació i la se-gregació, sobretot amb la poblaciómigrant i suposa una escalada mésen la lluita per aconseguir la substi-tució lingüística i imposant el caste-llà com a llengua única i oficial a Ca-talunya. Sobretot, quan l’ús socialdel català es troba en minoria. Pertot això, pensem que cal aturaraquesta nova agressió. Cal que en-tre totes iniciem una campanya dedesobediència que impossibiliti l’a-plicació d’aquesta sentència. Calque ens mobilitzem davant d’in-tents de privatitzar i d’imposar delcastellà a les escoles.

Llegiu l’article complet a:http://barrisants.org

NORMA FALCONI:

«La integració noes fixa per mitjà de lleis»

Gener de 2011 09

Estimades amigues,

Avui decideixo convertiraquest espai en una oda al sexelent. Sí, al sexe lent, un petitreducte de resistència a l’ofen-siva neoliberal. Al sexe lent,per plantar cara al reconeixe-ment social de les relacionsbasades en ímputs quantitatiusi consumistes. El sexe lent,aquell en què l’afecte pot aflo-rar en les relacions sexualssense, per això, respondre aesquemes clàssics d’estimació.Aquell que no és dictat pelspilars del capitalisme desenfre-nat on els cossos són béns deconsum i l’hedonisme, l’ordredel dia.

Potser heu sentit a parlar dela neurosi postmoderna. Estracta d’un estat psicològicderivat dels models de treball ide ritme de vida de les socie-tats occidentals. Un estat psi-cològic en el qual s’observa unnivell elevat d’estrès, incertesai insatisfacció. La malaltia mésestesa a la nostra societat,vaja. Allò que ens passa atotes; en certa mesura, hiestem immerses.

És, indubtablement, a causad’aquest estat que sovint enstrobem en una búsqueda deplaer ràpid, fàcil, i senseesforç. És un dels pilars quesustenta el consumisme, i faque sovint s’utilitzin els cossoscom a béns de consum. Degudala neurosi postmoderna (deriva-da del sistema neoliberal) elsexe sovint és utilitzat com unadescàrrega, una teràpia ràpida,agressiva, animal i d’una tea-tralitat violenta.

Pel que fa al reconeixementsocial, sabem que les conduc-tes quantitatives, frívoles id’esquemes fal·locèntrics iorgasmocèntrics cada cop gau-deixen de més simpatia enmolts entorns, i, especialment,en els de proliferació de nego-cis específics de consum -direc-te o indirecte- sexual.

No es tracta d’una críticapunyent cap a les conductessexuals de la nostra societat,sinó a la incapacitat que mos-trem habitualment per mante-nir models menys salvatges.

Desitjo fermament que ningúconfongui el meu discurs ambuna moral reprimida, mancada

de passió, libido i luxúria. Lameva intenció és fer una oda alsexe lent (aquell que no gau-deix de tanta simpatia ni reco-neixement social) perquè consi-dero que és necessari -i podem-aprendre a assaborir els plaersde la nostra sexualitat, sensecontinuar alienats a la ferocitati desfici del model de consumque ens imposen.

No es tracta d’eliminar lasci-vitat ni provocació. Es tractad’entendre que el plaer sexualno és merament orgasme. Estracta d’una plena dedicació alplaer. No es tracta de passivi-tat, sinó de l’activa conviccióde fer una oda al sexe lent,aquell que s’estimula amb totsels components de l’atracció,aquell que estripa els esquemesdel patriarcat i el capitalisme,aquell que busca passions,aquell que pot ser encantador itendre, aquell que és orgàsmicper si mateix, aquell que enspot curar de la neurosi, aquellque hem d’aprendre a gaudir,conjuntament, aquell queabandona l’autodestrucció, queens satisfà i ens fa fer odes alsexe lent.

Oda al sexe lent

LA BORDETAMON AMOUR

Can Batlló:pengeu pancartesals balcons

Comissió Veïns de la Bordeta

Des de la Plataforma Can Batllóafrontem ja l’inici de l’any en quèalliberarem l’espai. La data: l’1 dejuny de 2011. Com: ja ho avisarem.

Ara, però, el que toca és fer veu-re a tothom que vulgui mirar que elbarri sencer necessita recuperaraquest espai per tenir accés a totsels equipaments que ens calen: uninstitut, una escola, una biblioteca,un Centre d’Atenció Primària, uncentre cívic, un casal d’entitats, unequipament per la gent gran, unnou camp de futbol amb herba, unpoliesportiu, lloc per aparcar, i tam-bé pisos adaptats i vivenda socialper als nostres joves i per a la nos-tra gent, a qui la crisi està pegantfort.

I ja ho hemdit moltes vegades: jano hi ha d’haver ni més demores nimarxa enrere. Portem més de 14anys en aquesta campanya per CanBatlló, des d’aquella primera assem-blea a Sant Medir on vam conjurar-nos tots plegats per tirar endavant.

El primer pas que demanen alsveïns és que passat festes farceixinels seus balcons amb les pancartesque la Plataforma per Can Batlló es-tà preparant. Amb aquelles, o ambles pancartes que vosaltres vulgueufer amb el lema que més us plagui.Només cal que feu esment a CanBatlló.

Les pancartes, en plàstic resis-tent i serigrafiades en impremta, fe-tes per la comissió, per qui estiguiinteressat, les podeu anar a buscar ales botigues o espais que us indi-quem a continuació. El preu és de10 euros, però si algú va fotut de ca-lés que no es quedi sense pancarta,que la reculli igualment i ja la paga-rem entre tots.

Les podeu trobar als següents es-tabliments:

• Centre Social de Sants: al carrerOlzinelles, 30.• Pastisseria Polo: al carrer Consti-tució, 38.• Papereria Mani: al carrer MossènAmadeu Oller, 34.• Granja la Pruna: al carrer Súria, 6.• Boutique Stock: al carrer Ba-dal, 58.

L’accent bord és la revistaper internet que, periòdica-ment, publica l’assembleadel Brot Bord, organitzacióantipatriarcal dels PaïsosCatalans.

BROT BORD

Superficialment pot semblar un fanzi-ne d’humor. El disseny del títol prencom a referència la publicació L’Ac-cent, i els titulars que es mostren enportada tracten notícies falses de l’es-til «El Papa de Roma s’equivoca deciutat», «El programa de TV3 Bandaampla reobre el debat sobre l’hetero-sexualitat» o «El mot bord surt al car-rer». Segurament, es tracta d’una for-ma de cridar l’atenció, amb una certacontrovèrsia, per seguir-ho fullejant.Un cop passem la portada, entrem entot un univers creat a partir de perso-natges i pseudònims que escriuen so-bre sexe, gènere i opció sexual. ElBrot Bord ha aconseguit, seguintaquesta recepta, una publicació queapropa el discurs sobre sexualitat desd’una vessant política antipatriarcalsense perdre un nivell d’humor i en-giny que ajuden a explicar-ho d’unaforma més simpàtica, planera i clara.

QUÈ HI TROBAREUA les seves pàgines, podem trobar ar-ticles que parlen sobre la criminalitza-ció mediàtica del cruising, el tracta-ment de la transexualitat com a malal-tia, la sexualitat a través d’internet oper difondre dissenys i cartells d’actesde l’organització i de la lluita antipa-triarcal. Entre les seves seccions po-dem trobar Les espurnes bordes, unacrònica de situacions quotidianesque emmascaren homofòbia i sexis-me, i com desemmascarar-ho. Podemtrobar, també, poesia BDSM, recoma-nacions de material antipatriarcal oun manual de cinc punts bàsics peruna interacció respectuosa entre ladiversitat d’identitats sexuals.

ARGOT PROPIEn una de les seccions fixes, s’explicael perquè de la paraula bord. Sota elnom de la Tieta, s’amaga una apassio-nada de la llengua que ha creat un ta-ller sobre argot bord, i en el qual espot participar a través dehttp://argotbord.blogspot.com. Co-mencem pel principi. La paraulabord és la traducció en català de laparaula anglesa queer, que significaestrany, desviat i improductiu. L’ac-cepció més emprada de la paraulabord es refereix al regne vegetal.Quan es parla d’un arbre erm, par-lem d’un arbre que no pot donarfruits o que els que dona no sónbons. La paraula també és aplicable aanimals, persones o situacions. Enaquest cas, es va trobar aquesta pa-

raula (bord) per parlar del movimentqueer des de la nostra realitat. Aquestmoviment va néixer a l’entorn delsmoviments socials. Sota la idea deqüestionar les identitats sexuals i degènere, es pren aquesta paraula, deconnotacions despectives, per capgi-rar-ne el valor. Al reivindicar-se com apersones queer, i a través de la per-formance, el moviment ha fet arribarel seu discurs de forma trencadora i

directa.El consultori de la Doctora Maeso

és una altra de les seccions establesde la revista. Sota la ficció d’una psi-quiatra reconeguda, podem llegircartes, opinions i consells sobre te-mes referents al sexe o al gènere,com l’«Oda al sexe lent» (vegeu el re-quadre).

PROJECTE DE FUTUR

Aquest novembre s’ha presentat la ter-cera publicació de L’Accent Bord, i es-tà previst donar continuïtat al projec-te: ben aviat, el quart número. Pot sercomplicat trobar un exemplar en pa-per de la revista, tot i que es podentrobar en els actes de l’organització. Elmés senzill és entrar a la pàgina web iconsultar totes les publicacions.

Més informació a:http://brotbord.blogspot.com

Un dels cartells del col·lectiu Brot Bord. INTERNET

Del ‘queer’ a la publicació borda

barri van poder gaudir d’una jornadafestiva i reivindicativa al parc. Aquestacte serveix, també, per no perdre lestradicions més arrelades de la culturacatalana, que sembla que a poc a poces van bandejant en beneficit d’altrestradicions que vénen de lluny.

L’acte va comptar amb la presènciad’Oriol Canals, que va amenitzar lajornada amb música i, mentre els ninsi les nines feien cagar el Tió, ell canta-va la popular cançó acompanyat d’u-na guitarra. Abans de començar, però,els més petits i petites van poderconstruir els seus propis tions petits,amb el material que va posar a la seva

disposició l’organització.Des del Casal Independentista es-

tan molt satisfets de la jornada, ja quemés d’un centenar de criatures vanpoder gaudir de l’acitivitat.

TIÓ REIVINDICATIUAl final de la jornada va aparèixer lacercavila reivindicativa del CSA CanVies al parc de l’Espanya Industrial,

que havia recorregut tot el barri perdonar a conèixer la situació en què estroba el centre social autogestionat,com a conseqüència de la demandainterposada per TMB. Els membresde la cercavila van pujar a l’escenariper explicar la situació del centre so-cial i, finalment, van fer cagar el tió,com totes les criatures que ja ho ha-vien fet durant tot el matí.

Un any més, el CasalIndependentista de SantsJaume Compte va organitzarun matí per als més petits ipetites del barri.

Irene Jaume GambínSants

Dissabte 18 de desembre es va orga-nitzar, per quart any consecutiu, el Ca-ga Tió popular al parc de l’Espanya In-dustrial. Dut a terme pel Casal Inde-pendentista de Sants Jaume Compte.Durant el matí molts nins i nines del

Cultura10

Tió populara l’EspanyaIndustrial

Cooperes o competeixes

El dimarts 28 de desembre alvespre al Casal Independen-tista de Sants, gairebé unaquarantena de persones alça-ren i entrexocaren les copes

de cavaper celebrar l’aparicióde la nove-tat editorial de LaCiutat Invisible: Les co-operatives obreres de Sants: Autoges-tió proletària en un barri de Barcelo-na (1870-1939).

Després d’una breu presentació,on s’expressà l’agraïments a totes lespersones que han fet possible l’ediciód’aquest treball, s’explicà l’estructurade l’obra i el projecte editorial de LaCiutat Invisible.

Aquest nou projecte ha estat realit-zat gairebé íntegrament per l’equipde la cooperativa que ha assumitcol·lectivament la investigació, l’auto-

ria, el procés d’escriptura, la recercagràfica, l’edició, la correcció, l’edició,el disseny i la maquetació.

Aquesta presentació tant sols volser el tret de sortida d’un seguit d’ac-tes de difusió de l’obra que es realit-zarà per barris i pobles a partir de fi-nals de gener.

Les cooperatives obreres de Santsés el segon llibre publicat per La Ciu-tat Invisible i continua la investigacióencetada amb l’exposició MemòriaCooperativa. Ambdues iniciativess’emmarquen en el treball de recercai divulgació del moviment cooperatiuque, sota el nom Projecte Barri Coo-peratiu, s’ha desenvolupat els darrersdos anys a Sants mitjançant jornadestemàtiques, tallers formatius i edicióde materials, entre d’altres activitats.

Les coope-rativesobreres deSants

Projecte BarriCooperatiu

Les criatures es van endur les llaminadures que els va cagar el Tió. ALBERT GARCIA

Els presidents de més d’unadesena d’entitats esportivesde Sants-Montjuïc s’uneixenper reivindicar uns preusmés econòmics per alscamps de futbol.

RedaccióSants

Els presidents dels clubs de PobleSec, Zona Franca, Montjuïc, Sants,Hostafrancs i la Bordeta s’han unitper demanar al Districte que abaixiels preus del lloguer de les ins-tal·lacions esportives. Aquestcol·lectiu es queixa perquè el preu

Lloguers abusius als camps s’ha triplicat en comparació a l’any2009: abans pagaven 13 euros perentrenament i 25 per partit, mentreque ara n’estan pagant 40 i 90, res-pectivament. Els clubs denuncienque no poden assumir i manteniraquesta despesa.

L’excusa de la pujada de preus vaser la instal·lació de gespa artificiala dos camps de futbol, però els pre-sidents no hi estan d’acord, per-quèmalgrat la millora de la gespa,les zones de vestidors i graderiescontinuen en males condicions.

Aquest manifest l’han signat laGimnàstica Iberiana, el Port AtlèticClub, la Societat Esportiva MercatNou Magòria, l’Atlètic la Palma, l’A-PA Poble Sec, Atlètic Poble Sec, laUE Poble Sec, la Zona Franca Clubde Futbol, l’Sparta Club de Futbol,l’Ibèria, l’Equipo JA, el WarriorsClub de Futbol i el Club de FutbolMercat de Sant Antoni.

Cinquècertamende contesantiautoritaris

Irene Jaume GambínSants

Un any més, el col·lectiu llibertari Ne-gres Tempestes convoca aquest certa-men literari, en el qual els contes hande promoure els valors anarquistes ihan d’estar redactats en català, ja queun dels objectius bàsics és «promou-re’n l’ús (del català) i deixar enrere elscomplexos». Es valorarà que els contessiguin inèdits, tot i que no és impres-cindible, però sí que han de ser crea-ció de l’autor i han de tenir una exten-sió d’aproximadament 13.500 caràc-ters. El col·lectiu Negres Tempestes esfarà càrrec de la publicació dels con-tes, en funció de les característiquesdels retals, i inclourà un pròleg i elstextos que s’ajustin als requisits delcertamen; igualment, el col·lectiu esresponsabilitza de la distribució, fentarribar el material les llibreries i distri-buïdores que trobi oportú.

A part dels relats també es podenpresentar il·lustracions, que acompa-nyaran els relats que es presentin i hande seguir i promoure els mateixos va-lors que els relats.

El premi serà la publicació del relatdins el recull de contes, ja que el cer-tamen no pretén «potenciar la compe-titivitat». Així doncs, cada participantrebrà una còpia del recull.

Les obres s’han d’enviar a anarco-contes@gmail.com o, si no es disposade connexió a internet, s’acceptaranels contes que es facin arribar mitjan-çant correu postal al carrer Maria Vic-tòria, 10, 08014 (a nom de NegresTempestes).

El llibre serà publicat sota una lli-cència de Creative Commons de reco-neixement no comercial sense obresderivades 2.5.

Més informació:www.negrestempestes.orgLa Bàscula és un dels camps al qual s’hi va instal·lar gespa artificial. INTERNET

Un dels autors del llibre durant la presentació. A finals de mes es farà una altra més for-mal a la Nova Obrera. ORIOL RIGOLA

Gener de 2011

S’aprova l’informe de larectora que marca les líniesgenerals de la política de laUniversitat per només unvot de diferència i amb 24abstencions. L’equip deGovern no aconsegueix elquòrum necessari peraprovar la reforma d’esta-tuts de la Universitat ambquè s’havien d’adaptar a laLOU. D’altra banda, s’hanaprovat 12 de les 16 pro-postes presentades pel per-sonal d’administració irecerca i els estudiants através de mocions.

Coordinadorad’Assemblees de Facultat

Bellaterra

amb el Pla de Racionalització i Mi-llora (PRIM) i que enguany haagreujat amb el Pla de Xoc. Aquestdarrer pla contempla algunes me-sures com la reducció dels serveisde manteniment o neteja, l’aug-ment de taxes als estudiants demàster extracomunitaris, l’obligato-rietat del pagament de 70 euros perl’ús del campus virtual o les reduc-cions dràstiques en la despesa vin-culada a substitucions del personald’administració.

Precisament per fer front al Plade Xoc els diferents sectors de lacomunitat universitària, agrupats através de la Plataforma contra elPRIM, van presentar fins a 16 mo-cions al claustre per tal de frenar al-gunes de les mesures. D’aquestes16 mocions, se n’han arribat a ac-ceptar fins a 12.

LA RECTORA NO ACONSEGUEIXEL SUPORT NECESSARIUn cop feta la votació de les mo-cions, que es va fer amb vot secret i

El primer claustre del curs de laUniversitat Autònoma de Barcelo-na, celebrat el dijous 16 de desem-bre, va finalitzar amb una mostraclara del descontentament de la co-munitat universitària amb les políti-ques dutes a terme fins al momentper l’equip de govern encapçalatper Ana Ripoll. El primer punt del’ordre del dia, l’aprovació de l’in-forme elaborant per la rectora so-bre les línies generals de la políticade la Universitat, va ser aprovat perun sol vot de diferència: 84 vots afavor, 83 en contra, 24 abstencionsi un vot nul.

OPOSICIÓ PER PART DEL PAS,EL PDI I L’ALUMNATAquest descontentament es deu ales polítiques de retallades laboralsal Personal d’Administració i Ser-veis (PAS) i el Personal Docent In-vestigador (PDI), a més de l’aug-ment de taxes als estudiants i doc-torants. Unes retallades que l’equipde Govern va iniciar el curs passat

SOLIDARITAT

18 anys sensePedro ÁlvarezLa matinada del 15 de desembredel 1992 la vida del Juanjo i laCarme va canviar per sempre més.El seu fill va ser assassinat. D’ençàaleshores que busquen justícia i eldia 15 de cada mes repeteixenuna cerimònia amb què intentendonar sentit a aquesta dolorosalluita.

Pedro Álvarez era un jove deL’Hospitalet de Llobregat que vaser assassinat d’un tret al cap perun policia nacional, i des de lla-vors la seva família reclama justí-cia. Els fets es remunten al desem-bre de 1992, quan Pedro acom-panyà la seva xicota a casa seva.Un cotxe a gran velocitat quasiatropella la jove, fet que provocàque Pedro increpés el conductor ique aquest, amb actitud desafiant,acabés agafant la pistola i dispa-rant-lo. El policia ( José ManuelS.F.), fou detingut però posat enllibertat.

Enguany, s’ha estrenat el docu-mental Flores para Pedro, on esrelata la llarga lluita que duranttants anys ha dut a terme la famíliadel jove.

Després de 18 anys, encara nos’ha fet justícia.

Gener de 2011 11

El claustre de la UABno dóna suport a lapolítica de retallades

Arreu QUÈ ESTÀ PASSANT ALS PAÏSOS CATALANS?En aquest apartat volem apropar-nos a la realitat del nostrepaís, des de Salses a Guardarmar i des de Fraga a Maó. Des deLA BURXA volem contribuir a la coneixença del nostre passat

immediat, de les problemàtiques actuals, tant socials comecològiques i econòmiques, i dels moviments populars queens fan avançar.

A la mateixa hora que es celebrava el claustre, unes 200 persones es manifestaren pel campus de la UAB en contra de les retallades. MARC MIRAS

després de 16 presentacions, s’ha-via de celebrar un claustre extraor-dinari on ratificar la reforma del’estatut. La majoria de represen-tants al claustre, però, han marxatamb una clara voluntat d’impedir elquòrum necessari per aprovar-lo.

D’aquesta manera, la rectora nonomés ha rebut un vot de càstig enl’informe, sinó que no ha pogut va-lidar aquesta modificació. Una re-forma que contempla l’adaptacióde l’estatut a la LOM-LOU (Llei or-gànica de modificació de la Llei d’u-niversitats).

200 PERSONES ES MANIFESTENPEL CAMPUSMentre se celebrava el claustre, 200persones es van manifestar des dela Facultat de Ciències i Biociènciesfins a la porta del rectorat per tal demostrar el seu rebuig a la políticade retallades i donar suport als re-presentants de la comunitat univer-sitària que defensaven les mocions.

Al final de la manifestació, mem-bres del PAS, el PDI i els estudiantsvan explicar com afecta a cadascundels sectors el Pla de Xoc i coms’estava desenvolupant el claustre.

Més informació:http://cafuab.wordpress.com

La nova conselle-ra de Justícia delgovern de CiU,Pilar FernándezBozal, va inten-tar prohibir laprimera consultaque es va fer aArenys de Munt.

Felip Puig, vaanunciar que neu-tralitzaria el codi

ètic dels Mossosd’Esquadra i que

estudiaria l’elimi-nació de les cà-meres a les co-

missaries.

... i màniga amplaper als Mossos

Màniga estreta pera les consultes...

Quines són les mancances queobserveu als barris d’acollida?N: El circuit de relacions i la difusióde les convocatòries queden molt li-mitades al públic de l’espai concret.Pensem que cal obrir una mica més ique realment es conegui que qualse-vol persona pot anar aquí o allà, ferun taller o un curs, que podem apun-tar-nos-hi.

D: A més, perquè una persona mi-grada participi d’algun espai, és fona-mental que hi hagi un precedentidentificatiu. Malgrat saber que l’ajun-tament o una entitat ofereixen una sè-rie de serveis, la situació d’ insegure-tat en què es troba, fa que anar a unespai a informar-se i participar siguimolt difícil si no va acompanyada, ano ser que sàpigua que una amiga jaho ha fet abans.

De fet, Mujeres Pa’lante neix perobrir un punt de trobada, un espaid’acollida. Vindria a omplir el buitque hi ha per fer el pas entre els re-cursos existent i l’acompanya-ment, tot i que després hagueu di-versificat la vostra activitat i feumoltes altres coses.N: A partir del col·lectiu Maloka, esplanteja el projecte com una resposta

Parlem amb la DinoraVelasco i la NazarenaRomeu, membres delcol·lectiu Mujeres Pa’lante,l’associació de dones llatino-americanes amb seu alcarrer Llobregat, 62, que desde 2008 participa de LaCasa Sense Fronteres delbarri de Collblanc.

Ivan Miró / Elba MansillaSants

Què ha representat per vosaltresl’experiència de venir a viure aCatalunya?Nazarena: Migrar és una experiènciacomplexa i dura en tots els seus as-pectes. Tu véns amb una idea, ambuna sèrie de projectes i quan arribest’adones que la realitat és una altra.Tots el migrants fem un dol en arri-bar, pel xoc entre tots els projectesamb què arribem i el contrast amb larealitat, que mai no és com te l’imagi-naves.

Dinora: Creuar fronteres ha fetque deixem enrere moltes coses, pe-rò també ens ha permès de guanyarmoltes de noves, és una experiènciade vida que anem adquirint amb elnostre quefer quotidià.

Penseu que la immigració femeni-na té unes característiques especí-fiques?D: Malgrat hi ha un seguit de circums-tàncies que ens afecten a tots els mi-grants, pel fet de deixar la família, elpaís d’origen i la vida enrere, un copaquí el fet de ser home o dona condi-ciona molt. Una dona pot fer servir irecolzar-se en alguns serveis pensatsespecíficament per a ella, espais detreball i de socialització. Una dona,quan pateix solitud, aïllament, potadreçar-se a un centre o punt d’infor-mació. D’altra banda, existeix el feno-men de la disfunció familiar per cau-sa de la migració, que representa unasèrie de reajustaments.

Hi ha hagut un volum importantde dones que han migrat, i d’homes,avis, àvies o filles grans que s’han ha-gut de fer càrrec de la família. I aixòcausa un doble patiment a la personaque està aquí.

a la necessitat d’acompanyament a lesdones de la ciutat. El primer objectiués que les dones arribin a un lloc onsentir-se escoltades, un punt a partirdel qual començar a teixir xarxes.

Després, ens hem anat plantejantaltres objectius: tenim una advocatque ens orienta en el que es pot ferper aconseguir els papers; tenim unacompanyament terapèutic per ferfront a situacions de tristesa, depres-sió, solitud; i també tenim un àread’inserció laboral. Aquestes són lestres vies en què estem treballant, pe-rò la més important és la de generarun espai en el qual una se senti rebu-da, acollida.

L’últim repte que us heu plantejatés la constitució d’una cooperativade treball, en quin punt es trobaaquesta iniciativa?

D: És un projecte que ha sorgit per lanecessitat de treballar, i de trobar unafeina digna, amb una jornada raona-ble, on no hi hagi una vulneració sis-temàtica de drets pel fet de no tenirpapers. És també una aposta per lanostra capacitat intel·lectual, moral,psicològica i física. Volem desenvolu-par-la en tres àmbits: la neteja, la curade persones grans i el reforç escolar.Estem avançant a poc a poc, però es-perem iniciar l’activitat el 2011.

Penseu que la cooperativa pot as-sentar un precedent d’una manerad’organitzar el treball?D: Sens dubte! Les dones venim aquíi sabem que treballarem al servei do-mèstic, netejant cases, cuidant avis...No ens imaginem fent una altra cosa!La cooperativa tindrà aquesta funcióde reforçar l’autoestima, de nodrir unimaginari alternatiu.

Voleu transmetre algun missatge ales dones migrades de Sants?N: Volem convidar a totes les dones,llatines, africanes i europees, a totesaquelles que vulguin vincular-se i par-ticipar d’un grup a que vinguin alnostre espai d’acollida, que se suminal nostre projecte.

Dinora Velasco i Nazarena Romeu a la Casa sense Fronteres. IVAN MIRÓ

«La cooperativatindrà la funcióde reforçarl’autoestima»

«Véns amb unasèrie de projectesi quan arribest’adones que larealitat és unaaltra»

«El primerobjectiu ésque les donesmigrantsarribin a un llocon se sentinescoltades»

MUJERES PA’LANTE:

En aquesta Burxa hi han col·laborat:

Pau Canela Barrull, Laia Sánchez Amat, Ester Rams, AlbertRicart Sanjuan, Agus Giralt, Irene Jaume Gambín, MartíGutiérrez Farré, Àngel Bravo Almirall, Andreu Rosés, ElbaMansilla, Ivet Eroles, Mercè Esteban, Gemma, Marc MC,Gastón Córdoba, David Vázquez, Núria May Masnou, BernatCosta, Anna Farré, Jordi Soler, Sergi M. Huete, Miki, MireiaPui, Assemblea de Can Vies, Casal Independentista de Sants,Comissió de Veïns de la Bordeta, Sants-Montjuïc Decideix,Sants Barri Cooperatiu, Albert Garcia, Àlex Tisminetzky, IvanMiró, Joan Villagrasa, Yolanda Viñals, AV La Satàlia, CentreSocial de Sants, El3.org, Brot Bord i Coordinadorad’Assemblees de Facultat.

Aquesta publicació té una llicènciaCREATIVE COMMONS RECONEIXEMENT-NO COMERCIAL.

Sou lliures de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb lescondicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer el crèdit de l’obra de la maneraespecificada per l’autor o llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitatscomercials.

Per veure una còpia d’aquesta llicència visiteuhttp://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.5/es/legalcode.cao envieu una carta postal a Creative Commons, 559 Nathan Abbot Way,Standford, California 94305, USA.

LA BURXA és una revista editada per un equip deredacció que es troba cada dimarts al vespre alCSA Can Vies(Carrer dels Jocs Florals, 42)

Periodicitat: mensual

Telèfon de contacte: 93 422 16 13Adreça electrònica: laburxa@barrisants.orgPlana web: www.barrisants.org/laburxa

LA BURXA no es fa responsable dels articles d’opinió.

Gener de 2011

[DILLUNS 10 de gener]21.30 | Taller d’autoaprenentatged’arts escèniques. [Tots els dilluns degener. Lloc: Universitat Lliure]

[DIMARTS 11 de gener]19.30 | Taller de programació webamb PHP. [Tots els dimarts de gener. Lloc:Universitat Lliure a Sants]

[DIJOUS 20 de gener]20.00 | II Trobada, taller de Comu-nicació Alternativa a Sants. [Lloc:Centre Social de Sants]

[DIVENDRES 21 de gener]21.00 | Les lIuites contra les MAT.[Organitza: Negres Tempestes. Lloc: Universi-tat Lliure]

[DIVENDRES 28 de gener]10.00 | Taller intensiu de Clown.[Lloc: Universitat Lliure]

[DISSABTE 29 de gener]17.30 | Manifestació en solidaritatamb Can Vies: Aturem la demandapel desallotjament. [Lloc: plaça deSants]

DIVENDRES FARÀNDULA:[DIVENDRES 14 de gener]21.00 | Concert de Jazz amb KuoBand. [Lloc: Casinet d’Hostafrancs]

DES DE LA BURXA DESITGEMA TOTS ELS SANTSENCS ISANTSENQUES QUEACABEU DE PASSAR UNESMOLT BONES FESTESNADALENQUES!

Agenda

[ CAN VIES Jocs Florals, 42 ] [ CENTRE SOCIAL DE SANTS Olzinelles, 30 ] [ CASAL INDEPENDENTISTA Premià, 31 ] [ ESPAI OBERT Violant d’Hongria, 71 ] [ LA CIUTAT INVISIBLE Riego, 35 ] [ TERRA D’ESCUDELLA Premià, 20 ][[ TETERIA MALEA Riego, 16 ] [ PIM PAM FILMS Valladolid, 25 ] [ CASTELLERS DE SANTS Vallespir, 28 www.borinots.cat ] [ DIABLES DE SANTS www.diablesdesants. org ] [ ATENEU LLIBERTARI Maria Victòria, 10 ]

Vinyeta