La cartografia d’allaus i la seva aplicació en la prevenció del risc

11a Jornada Tècnica de Neu i Allaus. Barcelona 16 de juny de 2004

La cartografia d’allaus i la seva aplicació en la prevenció del risc

Pere Oller i Figueras

Grup d’Enginyeria Geològica i Risc. Allaus


2

La cartografia d’allaus com a base de gestió del territori

La cartografia de perillositat aplicada a la prevenció del risc



3

1986: inici del projecte de Risc d’Allaus al Pirineu Català (Servei Geològic de Catalunya, SGC i Universitat de Barcelona, UB)

• 2 línies principals de treball:

• Predicció temporal• Predicció espacial



4

La predicció espacial

• Mapa de Localització Probable de Zones d’Allaus (MLPZA)• Basat en la Carte de Localisation Probable des

Avalanches (CLPA) francesa• Mapa de susceptibilitat• Cartografia sistemàtica de tot el Pirineu de Catalunya• Escala 1:25.000• Ús intern



5

La predicció espacial

•Metodologia• Criteri d’expert

• Trets geomorfològics

• Indicis de vegetació

• Enquesta, observació hivernal d’allaus

•Base de dades• Zones d’allaus• Enquesta• Observació d’allaus



6



7


1995 SGC queda adscrit a l’ICC Canvi metodològic i tecnològic en

l’elaboració de les cartografies

• El Mapa de Zones d’Allaus

• La Base de Dades d’Allaus de Catalunya


8


El Mapa de Zones d’Allaus

• Evolució del MLPZA• Basat en la mateixa metodologia• Escala de sortida 1:25.000• Cartografia sobre base topogràfica digital

1:5.000 de l’ICC• Els mapes es publiquen


9



10


MZA. Llegenda


11


MZA. Pla de Cartografies


12


MZA. Àrea cartografiada51%

37%

30%

10%11%

7% 4%

4%1%

La superfície de Catalunya susceptible de ser afectada per allaus és un 3,9%


13


MZA. Utilitat• Eina bàsica per a la planificació territorial:

• Localització de punts problemàtics• Gestió global del territori


14


MZA. Limitacions

• No és un mapa de perillositat: no indica ni magnitud ni freqüència

• Si:• No hi ha indicis• No hi ha testimonis• Hi ha indicis i/o testimonis però els darrers episodis

d’allaus han estat de petita magnitud

Aleshores... la determinació dels límits de les zones d’allaus és menys precisa


15


La Base de dades d’allaus de Catalunya (BDAC)

• Recull de la informació disponible sobre aquest procés als Pirineus de Catalunya

• Gràcies a: Xarxa d’observadors SMC-ICC, Conselh Generau d’Aran, Servei Meteorològic de Catalunya, Bombers de la Generalitat, Pompiers d’Aran i persones desinteressades.

Part gràfica• Zones d’allaus

• Enquesta• Episodis d’allaus

Part descriptiva• Dades de zones d’allaus

• Dades de l’enquesta• Dades de seguiment de l’activitat hivernal

• Fotografies• altres


16


BDAC. Exemple de la base gràficaVall de Núria


17


BDAC. Exemple de la base gràficaBarranc de Lloriga (Vallferrera)


18


BDAC. Base descriptiva


19

La cartografia d’allaus com a base de gestió del territori

La cartografia de perillositat aplicada a la prevenció del risc



20


La determinació del risc

• Definició de risc: R = v x p

• El ràpid augment de la vulnerabilitat a la zona Pirinenca implica una cada vegada més precisa delimitació de les zones on es localitza el perill i, a la vegada, quantificar aquesta perillositat.

• Això permet gestionar el territori des de dos enfocs:

1. Planificació de noves edificacions i/o infrastructures2. Determinació del risc de les edificacions i/o infrastructures

existents actualment.

• Finalment es farà la corresponent actuació per evitar o protegir-se de les allaus.


21


La determinació de la perillositat

• Freqüència / intensitat• Freqüència a partir de:

• Observació directa• Enquesta• Dendrocronologia• Documentació històrica• Dades nivo-meteo

• Intensitat a partir de:• Observació d’efectes• Modelització: Màx. dist, v, h flux, P.


22


La determinació de la perillositat

• El MZA no representa la perillositat de les allaus, però conté les dades bàsiques per iniciar l’estudi de perillositat

• Zonificació: compartimentació del territori en funció del grau de perillositat.

• Escala 1:5.000• En els estudis realitzats per l’ICC fins al moment

s’ha utilitzat la normativa suïssa a l’espera d’una normativa pròpia

Vermell

P>30 kPa i/o T<30 a

Prohibit construir

Blau P<30 kPa i/o T>30 a

Es permet construir amb restriccions majors

Groc Abast del possible aerosol i/o T>300 a

Es permet construir amb restriccions menors


23


Representació cartogràfica de la perillositat• Exemple: allau dels Puis (Port de la Bonaigua, Pallars

Sobirà)


24


El futur immediat

• Finalització de l’edició del MZA

• Posta en marxa del Servidor de Dades d’Allaus de Catalunya (SDAC)

• Consulta de la cartografia i de la informació descriptiva a través d’Internet.


25


La línia a seguir:

• Determinar la perillositat de les allaus en zones de risc• Identificar les zones de risc potencial• Calcular la perillositat de les allaus que comporten aquest risc• Quantificar el risc en les zones amenaçades• Prioritzar les zones on s’ha d’actuar en funció del risc existent• Proposar solucions per protegir aquestes zones

• Paral·lelament cal:• Intensificar la recerca en la determinació de freqüència i intensitat

• Mantenir i intensificar el servei de vigilància i cartografia d’allaus (Xarxa SMC-ICC)

• Validar els models de simulació del procés als Pirineus• Elaborar una normativa

Documents

La cartografia d’allaus i la seva aplicació en la prevenció del risc