LA COLLA VERDA - SAGUNT 2010 - accioecologista …accioecologista-agro.org/IMG/pdf/La_Colla_busca_verd.pdf · seguiment, al voltant dels nostres jardins, dels voluntaris i voluntàries

LA COLLA VERDA - SAGUNT 2010

1 PRESENTACIÓ

2 LA CIUTAT I ELS ESPAIS VERDS

3 LA VEGETACIÓ DELS NOSTRES JARDINS

4 CATÀLEG D'ESPÈCIES

5 LES TENS AL TEU JARDÍ?

6 ACLARIMENTS I AGRAÏMENTS

7 BIBLIOGRAFIA

LA COLLA BUSCA VERD - Arbres i plantes dels nostres jardins

Les plantes dels nostres jardins és una publicació fruit dún treball de

seguiment, al voltant dels nostres jardins, dels voluntaris i voluntàries de la

Colla Verda, el grup de voluntariat ambiental a Sagunt. Esta publicació era un

repte i al temps la manera de plasmar un treball realitzat.

Per dur-lo a terme, s´ha necessitat la implicació déstes persones en diferents

fases. Primer es va fer una sessió formativa. Després van recórrer la nostra

ciutat per identificar la seua vegetació, i per últim van sistematitzar esta

informació en les fitxes del catàleg que voreu a continuació.

Els objectius d´ esta activitat eren diversos. En primer lloc, i com sempre ,el

coneixement de la nostra vegetació, que la conegueren els voluntaris i a més

estendreu a la resta de la població. En segon lloc donar la importància

merescuda als espais verds urbans. I per últim, sensibilitzar a la població

respecte a un problema ambiental que, dia a dia, va cobrant més importància;

la introducció i creixement de plantes invasores als nostres ecosistemes.

Com voreu els objectius no són gens menyspreables, esperem que esta

publicació agrade a tothom i que sols siga línici dúna tasca encetada.

Sara Aunés i MarquésCoordinadora Colla Verda

ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ

1


Des de lÁntiguitat, quan la població va constituir els seu espai social a

línterior dúnes muralles, va néixer el món urbà en contraposició al món rural.

Aquest espai urbà ha anat desenvolupant-se , ha anat creixent dácord als

processos d'industrialització, de desenvolupament dels serveis socials i

econòmics, de l´èxode rural i de la reducció de la vida agrícola.

Actualment, més de la meitat de la població mundial viu en ciutats. La ciutat és

líndicador més clar i contundent de la modernitat, és l'hàbitat natural de la

societat moderna . Tot i això, no es pot dir que estem ben adaptats al nostre

hàbitat, caldria millorar la nostra qualitat de vida.

Tots sabem que a les ciutats ens trobem sorolls, contaminació, preses, fum,

residus, i que és impossible trobar un poc de foscor per a vore les estrelles. Per

això els espais verds són elements fonamentals a les ciutats, però no sols pels

seus beneficis ambientals (producció dóxígen, regulació del clima...) si no

com a espai en el què els éssers humans es relacionen amb la natura i entre

ells mateixos.

Diversos estudis constaten la necessitat de les persones déstar en contacte

amb la natura com un element fonamental per al desenvolupament psicològic.

Si més no, estes teories es demostren amb la quantitat de visites que es

donens a espais naturals protegits, on tots acudim per necessitats dévasió,

per torbar-no amb un entorn agradable o per realitzar activitats recreatives que

ens resulten reconfortants.

2


Doncs del que es tracta és de poder gaudir déstes necessitats al nostre

hàbitat més proper, la ciutat. Léspai verd urbà ha de ser un entorn saludable i

higènic, ha de ser un espai obert i segur, un escenari atractiu per la seua

bellesa i ha de constituir una oportunitat recreativa diversificada, es a dir, s´ha

de poder usar, per a passejar, per jugar, per fer esport o simplement per estar

allà.

Per tant, a l´hora de parlar dún espai verd urbà hauriem dóbviar redones i

carrers amb arbreda o parcs fonamentalment asfaltats. Al nostre municipi

comptem amb una proporció escasa déspais verds urbans. Per a este treball

ens hem centrat en els que hem pensat més significatius. El Centre Cívic, pot

ser léxemple més clar de jardí urbà. El passeig marítim del Port, tot i que no

sádapta a estrictament a la descripció donada, hem pensat que seria

interessant incloure'l per la quantitat de persones que el disfruten. Per últim la

zona elegida a Sagunt, pot ser tampoc entraria estrictament en la definició

donada, però per la seua propania al nucli urbà i la seua integració el podem

fer servir com a tal, parlem de la Muntanya del Castell. A molts sorprendrà que

no haguem referenciat en este conjunt el jardins de la Gerència, dúna gran

riquesa. Les raons són més bé pràctiques. En el moment en què férem léstudi

s´ estava treballant allà, i per altra, existeix una publicació molt interessant amb

un catàleg exhaustiu de la vegetació déste magnífic jardí. Fou publicat al 2004

per Acció Ecologista Agró i l'ajuntament de Sagunt, el que hauríem de fer ara,

seria l'anàlisi comparatiu dáquelles dades amb les actuals.

Per últim esperem que esta publicació séntenga també com una reivindicació

del ciutadans de Sagunt amb lóbjectiu dáconseguir ampliar les zones verdes

de la nostra ciutat. Necessitem espais verds sense ciment, nets, no com ocorre

a les vores del riu, espais que aïllen de la contaminació i el soroll, espais on

poder anar a relaxar-se sense necessitat déixir de la ciutat.


Molts de vosaltres ja coneixereu estos conceptes sobre els que cal

reflexionar. Si observeu el catàleg que adjuntem voreu que la majoria de les

plantes que trobem als nostres jardins no són plantes autòctones. La

Muntanya del Castell és la zona on més autòctones trobem. Tot i això,

comptem amb una expansió desbordant de la figa palera, exemple déspècie

invasora que no permet que es desenvolupe la vegetació tradicional que

trobaríem en una muntanya mediterrània: timonet, llentisce, margalló....; la figa

palera (opuntia dilenii) està colonitzant léspai. En el cas dels jardins, abunden

les plantes exòtiques fonamentals per la seua presència o per les seues

floracions més cridaneres.


3Autòctones, alòctones i invasores

VEGETACIÓ AUTÒCTONA:

Espècies natives o indígenes que pertanyen a una regió determinat,

estan ben adaptades entre sí i formen un ecosistema.

VEGETACIÓ AL·LÒCTONA / EXÒTICA:

Espècies que s´han incorporat a un ecosistema des de léxterior del

mateix, o que han segut inroduïdes de manera artificial.

VEGETACIÓ INVASORA:

Espècies transportades i introduïdes per les persones en zones fora de

la seua distribució natural, que aconsegueixen establir-se i dispersar-se

en la nova regió. Es diu quan esta espècies té efectes contraproduents

per a l’ecosistema en que s’estableix: posa en perill la biodiversitat

nativa produïnt canvis en l’estructura, processos i composició del seu

ecosistema.

Des de temps immemorials hem tingut la costum déxportar espècies

exòtiques, animals o vegetals, dáltres continents. Tant és així que, moltes les

considerem com a pròpies, qui diria que un taronger no és valencià? qui pensa

que les canyes no han estat sempre als nostres rius o marjals? Doncs bé, un

acte tan senzill com tindre una tortuga de Florida a casa o una bona extensió de

carpobrotus al nostre jardí, pot ser una acció molt més perillosa del que

sembla.

Per a molta gent pot ser una nova moda, però la problemàtica de les plantes

invasores ha estat reconeguda internacionalment per diferents organismes

fins al punt que es considera el segon factor de pèrdua de biodiversitat del

planeta després de la destrucció d´hàbitats. Tot i que al nostre territori no ha

arribat a tindre conseqüències extremes, a alres continents, als EEUU o a

Austràlia, ha tingut efectes importants pel que fa a lágricultura o la salut, en

termes dálergiologia, per exemple. A més, ha implicat despeses

econòmiques molt importants, ja que lérradicació déstes espècies és una

feina extremadament complicada si tenim en compte la seua capacitat

déxpansió.

La introducció déspècies al·lòctones s´ha degut durant molt de temps a raons

industrials, agrícoles o medicinals; actualment cal reconèixer també el gust per

allò exòtic o cridaner. Al País Valencià s´ha creat un catàleg d'espècies

invasores a la nostra terra que en contempla 500 de diferents, encara que no

totes de la mateixa gravetat.

Allò més important actualment és el control déstes espècies per evitar que

afecten a léstabilitat dels nostres ecosistemes. Per a tal fet, s´hauria de portar

a terme una legislació acurada que tingués efectes pràctics. En el cas valencià,

cal esmentar la normativa que va generar la Generalitat Valencia el 2007 (

DOCV 5611/02.10.2007 PP37872-37875). La traducció a la pràctica seria una

detecció precoç de les espècies perilloses i una eliminació exhaustiva, ja que

actuacions a xicoteta escala poden resultar contraproduents.

Però el problema no s'acaba ací. Moltes fonts díntroducció déstes espècies

són jardins o vivers, per tant també cal apel·lar a la consciència ciutadana. El

LA COLLA BUSCA VERD - La vegetació dels nostres jardins

món globalitzat no sols facilita el moviment dels ésser humans, si no també

dáltres éssers vius. Resulta difícil, des dúna mentalitat ecologista intentar

difondre la idea d´ eliminació d´ algun tipus déspècies, però cal que no ens

deixem portar i ens estalviem un problema que podria ser més gran. Léstima

per la natura no deu frustar el control o eradicació déstes espècies. Per això

amb este document intentem sensibilitzar a la població, la col·laboració en esta

tasca és molt senzilla, tan sols cal fomentar l´ús de les espècies autòctones i

limitar o eliminar la introducció dáltres plantes als nostres jardins. Per a tal fet,

hi ha bibliografia i suficient i exemples de jardins urbans i particulars on no

sútilitzen invasores, a més en este catàleg introduïm un llistat de les espècies

que poden considerar-se perilloses.

LA COLLA BUSCA VERD - La vegetació dels nostres jardins

4


4.1


NOM CIENTÍFIC

FAMÍLIA

GÈNERE

ESPÈCIE

DESCRIPCIÓ

Cineraria maritima

Asteraceae

Senecio

S. cineraria

Arbre/arbust: Planta perenne que aconseguix 1 metre d'altura. Ramificada

des de la base, indument densament blanc amb pèls suaus. Fulla: Fulles

alternes, lobulades de lòbuls també dividits, estos són blanquinosos pel revés i

verds pel feix glabro mostrant aixÌ un fort contrast entre ambdÛs costats. El seu

aspecte general és de color gris platejat. Té el fullatge molt retallat. Floració: Floreix a finals de primavera i principis d'estiu a plè sol, amb flors de color groc

intens, agrupades en ramells, que produeixen gran quantitat de nectar que

atrau a nombrosos insectes nectarífers, sobretot abelles, palometes i arnes.

Altres: Tota la planta és verinosa per ingestió.

Al.lòctona

LOCALITZACIÓ Passeig marítim Port de Sagunt

INTERÉS Ornamental

LA COLLA BUSCA VERD - Passeig marítim Port de Sagunt

NOM CIENTÍFIC

FAMÍLIA

GÈNERE

ESPÈCIE

DESCRIPCIÓ

Dimorfoteca fruticosa

Asteraceae

Dimorfoteca

D. fruticosa

Arbre/arbust: Forma mates baixes i amples, de llargues tiges rèptils. Sol

mesurar 30-40 cm. Floració: Té abundants flors violàcies, des d'hivern fins a

primavera, podent florir a la tardor. Hi ha varietats amb flors rosa, lila i blanca.

Altres: Originària de Sud-Àfrica.

Al.lòctona


INTERÉS Ornamental


NOM CIENTÍFIC

FAMÍLIA

GÈNERE

ESPÈCIE

DESCRIPCIÓ

Viburnum tinus

Adoxaceae

Viburnum

V. tinus

És un arbust que pot créixer com un petit arbre. Fulles: Té fulles opostes,

grans i amples relativament dures i brillants per l’envés. El marge de les fulles

és sencer i suaument pubescent.Flors: Les flors són xicotetes I blanques.

Autòctona


INTERÉS Ornamental


NOM CIENTÍFIC

FAMÍLIA

GÈNERE

ESPÈCIE

DESCRIPCIÓ

Euryops pectinatus

Asteraceae

Euryops

E. pectinatus

Arbust sensible a les gelades. Fulla: Des d'hivern fins a primavera dóna

margarides groc viu de fins a 5 cm de diàmetre, a les que servixen d'atractiu

contrast els fulls verds finament retallats. Flor: margarida cridanera de color

groc. Altres: Es tracta d'un arbust frondós de tronc únic que creix fins a 1,2 m,

a que es pot podar lleugerament per a mantindre la forma arredonida

Procedent de la regió del Cap en el sud-oest de Sud-Àfrica

Al.lòctona


INTERÉS Ornamental , jardins.


NOM CIENTÍFIC

FAMÍLIA

GÈNERE

ESPÈCIE

DESCRIPCIÓ

Euonymus fortunei 'Sunspot’

Celastraceae

Euonymus

Euonymus fortunei 'Sunspot’

Arbust de port baix usat com a cobertor del sòl. Fulla: Fullatge persistent; fulls

simples, oposades, el.líptiques, d'extrem agut, marges finament dentats.

Floració: Flores de color blanc-verdoses i molt xicotetes. La floració va des de

la primavera fins al final de l'estiu. Altres: Originària d'Àsia. Tòxica.

Al.lòctona


INTERÉS Formació de tanques en jardins.


NOM CIENTÍFIC

FAMÍLIA

GÈNERE

ESPÈCIE

DESCRIPCIÓ

Morus alba

Moraceae

Morus

Morus Alba

Arbre/arbust. Arbre de vida curta i creixement ràpid que arriba a fer de 10 a

20 metres d'alçària. Fulla: Les fulles joves tenen una morfologia diferent de les

adultes, en el primer cas poden fer fins a 30 cm de llarg i amb lòbuls i en el

segon cas fan de 5 a 15 cm de llarg i sense lòbuls. Fruit: Els fruits (mores) fan

de 1 a 2'5 cm de llarg i el seu color no serveix per distingir-la de la morera

negra ja que tant poden ser blancs com vermells o negres. Floració: N'hi ha

dos tipus de flors en funció de si son femenines o masculines (flors unisexuals),

essent més petites les flors femenines. Altres: En climes temperats són

arbres de fulla caduca però en els tropicals poden ser de fulla persistent.

Al.lòctona

LOCALITZACIÓ Passeig marítim Port de Sagunt, jardins Centre Cívic.

INTERÉS Cultivada per alimentar el cuc de seda i com a arbre ornamental.


NOM CIENTÍFIC

FAMÍLIA

GÈNERE

ESPÈCIE

DESCRIPCIÓ

Washingtonia filifera

Arecaceae

Washingtonia

W. filifera

Arbre. Palmera.

Fulles: Palmades.

Fruit: Dàtil.

Altres: El seu origen ve de les àrees subdesèrtiques de Califòrnia. En

condicions bones per al seu creixement, aconseguixen fins a 23 metres d'altura

(algunes fins 30 m). El tronc és prim i alt.

Al.lòctona


INTERÉS -


NOM CIENTÍFIC

FAMÍLIA

GÈNERE

ESPÈCIE

DESCRIPCIÓ

Phoenix dactylifera

Arecaceae

Phoenix

P. dactylifera

Arbre.

Fulla: Pinnades, amb foliols

Fruit: Els fruits, molt aprofitats, són tipus baia (dàtils) allargat que mesura de

2.5 a 8 cm, blongo-ovoides, carnosos i dolços.

Floració: Flors masculiness color crema i las femenines grogues. Febrer, Març,

Abril i Maig.

Al.lòctona (Originària del nord d’Àfrica i oest d’Àsia)

LOCALITZACIÓ Passeig marítim Port de Sagunt, vessants del Castell de Sagunt.

INTERÉS Fruits. Súsa la goma del tronc, les arrels, el polen i les llavors en la medicina.


NOM CIENTÍFIC

FAMÍLIA

GÈNERE

ESPÈCIE

DESCRIPCIÓ

Olea europea

Oleàcea

Olea

O. europea

Arbre.

Fulla: Fulla simple, perennifòlia

Fruit: Fruit redó y verd/negre, carnós i amb un òs a línterior.

Flor: Flors amb dos estams, una carpel i quatre pètals.

Floració: Abril. Maig. Juny.

Altres: Lólivera ha estat molt relacionada amb els jocs atlètics, ja que els

guanyadors dels Jocs Olímpics eren coronats amb branques dólivera silvestre,

equivalent a la medalla dór actual.

Autòctona

LOCALITZACIÓ Passeig marítim del Port de Sagunt, vessants del Castell de Sagunt

INTERÉS Ornamental i agrícola. Oli.


4.2


NOM CIENTÍFIC

FAMÍLIA

GÈNERE

ESPÈCIE

DESCRIPCIÓ

Cercis siliquastrum

Fabaceae

Cercis

Cercis siliquastrum

Al.lòctona

LOCALITZACIÓ Jardins Centre Cívic

INTERÉS Fulla comestible, medicinal,utilitzat per a jardineria.

LA COLLA BUSCA VERD - Jardins Centre Cívic

Arbre/arbust. Caducifoli de mida xicoteta que pot arribat fins a 15 m d'alçàda.

Fulla: En forma de cor, ovalades de 7 a 12 cm de llargària de color verd clar en

lánvers i lleugerament glauca en el revers. Les fulles joves poden tindre una

tonalitat rosàcia y apareixen tardiament en abril. Fruit: Els fruits són llargues

tavella anomenades silíqües. Són molts nombroses de 6-10 cm de llargària.

Maduren en Juliol i permaneixen en l'arbre durant l´hivern. Floració: A princi-

pis de la primavera està cobert amb una capa de flors roses, que apareixen

abans que els fulls. Les flors són hermafrodites de 1-2 cm de longitud i s'agrupen

en grups de 3-6 flors que apareixen abans que els fulls al març-abril sobre les

branques on abans hi havia fulls, la qual cosa és una característica d'esta

espècie, és cauliflora, les flors poden eixir directament de les branques i el tronc.

NOM CIENTÍFIC

FAMÍLIA

GÈNERE

ESPÈCIE

DESCRIPCIÓ

Nerium oleander L.

Apocinàcies

Nerium

N. oleander L

Arbre/arbust. Alt, que sol assolir entre 3 i 4 m. Fulla: Les fulles fan entre 5 i 21

cm de llarg i entre 1 i 4 cm d'ample, glabres (sense pèls) i amb el pecíol curt

(de 5 a 10 mm). El limbe és de color verd intens, presenta una textura coriàcia

(semblant al cuir), és enter, presenta un nervi central molt marcat i de color

blanquinós o groguenc. Fruit: Llenyós, cilíndric i mesura de 8 a 16 cm de llarg.

S'obre per la meitat en arribar a la maduresa, alliberant les nombroses llavors

que conté: allargades i oblongues (més llargues d'un cantó que l'altre). Tenen

un plomall de pèls a l'extrem; la disseminació és anemòfila (Per mitjà del vent).

Floració: Les flors són hermafrodites, suaument fragants i de color rosa intens

o, amb menys freqüència, blanc i s'obren de juny a setembre(estiu). Pol-

linització és entomòfila (per mitjà dels insectes). Altres: Toxicitat considerable.

Autòcton (originària de la regió mediterrània i de l'Àsia temperada)


INTERÉS Ornamental, jardins i parcs urbans,alta resistència a la contaminació i el fred.


NOM CIENTÍFIC

FAMÍLIA

GÈNERE

ESPÈCIE

DESCRIPCIÓ

Bougainvillea gabra

Nyctaginaceae

Bougainvillea

Bougainvillea gabra

Arbre/arbust. Són plantes enfiladisses o lianes de fins a 12 metres de llarg.

Fulla: De fulla persistent o no segons les condicions climàtiques, té fulles

alternes de fins a 13 cm de llarg i 6 d'ample.Aparentment fan gran quantitat de

flors però en realitat són fulles modificades bràctees amb colors vistosos.

Fruit: No s'observaren. Segons bibliografia fan fruits en forma d'aqueni (fruit sec

indehiscent, un exemple es la pipa).

Floració: Les autèntiques flors són blanques i poc destacades.

Altres: Va ser descobert al Brasil, el 1767, per Philibert Commerson naturalista

de l'expedició de Louis Antoine de Bougainville.

Al.lòctona (originàries de les regions tropicals i subtropicals de l'Amèrica del sud)


INTERÉS Ornamental. Gènere molt utilitzat en jardineria en zones de clima mediterrani.


NOM CIENTÍFIC

FAMÍLIA

GÈNERE

ESPÈCIE

DESCRIPCIÓ

Callistemon viminalis

Myrtaceae

Callistemon

Callistemon viminalis

Arbre/arbust. Arbust perennifoli que pot alçar 4 m d'alt.

Fulla: lineals, lanceolades, alternes y coriàcies de color verd grisenc.

Fruit: No s'observaren

Floració: Segons bibliografia es una planta dioica ( es a dir, existeixen plantes

masculines i plantes femenines amb òrgans sexuals diferents).

Altres: És verinosa. Si qualsevol quantitat de la planta es ingerida poden

produir-se danys interns permanents e inclús la mort.

Al.lòctona (Austràlia, Nova Gales del Sud i Victòria)


INTERÉS Ornamental, flors roges molt cridaneres.


NOM CIENTÍFIC

FAMÍLIA

GÈNERE

ESPÈCIE

DESCRIPCIÓ

Celtis australis

Cannabaceae

Celtis

C. australis

Arbre/arbust. És un arbre caducifoli amb una capçada densa, arrodonida i molt

ramificada, el seu tronc és dret i amb l'escorça llisa i de color gris, pot arribar a

fer 25 m d'altura. Fulla: Les fulles, aspres al tacte i amb tres nervis molt marcats

a l'anvers, són simples, pubescents, ovades o lanceolades amb el marge

finament dentat. El pecíol es llarg i la punta torçada i allargada. Fuit: El “lledó”

és una drupa comestible, el lledó, petit de la mida d'un pèsol, rodó i llis amb molt

pinyol i poca polpa, verd abans de madurar i fosc, gairebé negre, quan madura a

la tardor. Dolç i comestible tal qual però l'ús més freqüent és per fer melmelada

de lledó. Les flors hermafrodites o masculines, són petites, solitàries, molt

pedunculades, de color verd-groguenc i apareixen entre abril i maig a les axil·les

de les fulles.Altres: Pot viure entre 500 i 600 anys i en tot tipus de terreny.

Autòctona (Sud d'Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica)


INTERÉS Ornamental, fusta per a eines agrícoles, arrels per a tints naturals de la seda.


NOM CIENTÍFIC

FAMÍLIA

GÈNERE

ESPÈCIE

DESCRIPCIÓ

Cycla revoluta

Cycadaceae

Cycas

Cycla revoluta

Arbre/arbust. Palmera de mida xicoteta.

Fulla: Fulles pinnades, color brillant per lánvers i mate al revers.

Fruit: No s'observaren fruits.

Floració: Segons bibliografia és una planta dioica (és a dir, existeixen plantes

masculines i plantes femenines amb òrgans sexuals diferents).

Altres: És verinosa. Si qualsevol quantitat de la planta és ingerida poden

produïr-se danys interns permanents i fins i tot la mort.

Al.lòctona (Tropical)


INTERÉS Ornamental


NOM CIENTÍFIC

FAMÍLIA

GÈNERE

ESPÈCIE

DESCRIPCIÓ

Euonymus japonicus

Celastraceae

Euonymus

E. japonicus

Arbre/arbust. Perenne o arbre que pot arribar fins a 2-8 m

Fulla: Fulles ovalades de 3-7 cm de llarg, serrades o dentades a les vores,

bicolor verd i groc.

Característiques fruit: No s'observaren flors.

Bibliografia: Flors de 5 mm de diàmetre

Altres: Verinosa

Al.lòctona (Japó)


INTERÉS Ornamental, especialment utilitzada per a la formació de tanques.


NOM CIENTÍFIC

FAMÍLIA

GÈNERE

ESPÈCIE

DESCRIPCIÓ

Chamaerops humilis

Arecaceae

Chamaerops

Chamaerops humilis

Arbre/arbust. Palmera. Fulla: Té fulles grosses, en forma de ventall (palmata-

insectes) amb pecíols proveïts d'espines vulnerants. Fruit: Dàtils. Floració:

Flors grogues en raïms densos i fruïts semblants als dàtils. Altres: El margalló

és l'única palmera autòctona És una espècie protegida. Sovint fa rebrots a la

base com a conseqüència de la destrucció del tronc per acció humana o dels

incendis (als quals és però molt resistent).

Autòctona (endèmic de les regions mediterrànies)

LOCALITZACIÓ Jardins Centre Cívic, vessants del Castell de Sagunt.

INTERÉS Tallades tendres i assecades posteriorment, s'usaven antigament per a la

confecció d'escombres, estores, cabassos i altres estris domèstics. La medul·la

o tronxo del margalló és comestible i se sol prendre barrejada amb mel. També

són bons per a menjar els dàtils que aquesta palmera nana produeix i que al

País Valencià s’anomenen de pa de rabosa perquè es diu que formen part de

l'alimentació de les raboses i es caracteritzen per la seua dolçor asprívola.


NOM CIENTÍFIC

FAMÍLIA

GÈNERE

ESPÈCIE

DESCRIPCIÓ

Phoenix canariensis

Arecaceae

Phoenix

P. canariensis

Arbre/arbust. Palmera. Fulla: Les fulles que queden sobre el tronc cilíndric,

formen al seu voltant una coberta grossa i compacta, que oculta el tronc, però

amb els anys, les bases de les fulles van caient, perquè s'assequen. Les fulles

són de uns 5 metres de longitud, disposades a l'extrem de dalt del tronc en

forma de ventall, són molt nombroses. Fruit: Ovoide, el dàtil, d'uns 2 o 3 cm de

mida i color groc marró. Floració: No s'observaren. Segons bibliografia són

flors unisexuades i separades en diferents individus, plantes per tant dioiques.

Inflorescències abundantment ramificades, grans, llargues, de fins a dos

metres, que apareixen entre les denses fulles. Flors grogues molt petites.

Altres: L'alçada mitja és de 15 metres, però generalment més baixes depenent

de l'edat, en les illes d'origen hi ha casos de exemplars que arriben els 40 m.

Al.lòctona (Autòctona de les Illes Canàries)


INTERÉS Ornamental, adaptable, de les més usades en jardineria, dàtil comestible.


NOM CIENTÍFIC

FAMÍLIA

GÈNERE

ESPÈCIE

DESCRIPCIÓ

Pisttosporum tobina

Pittosporaceae

Pittosporum

Pisttosporum tobina

Arbre/arbust. Arbust de fins a 7 m d'alçària.

Fulla: Fulles agrupades en les extrems de les branques, simples, espatulades,

llises amb el nervi central marcat i groc. Lánvers és verd obscur i brillant.

Fruit: En capsula tomentosa, alberga en el seu interior llavors marrons

contingudes en una substancia viscosa.

Floració: Flors aromàtiques. Pètals blanc-groguencs. Presenta flors femenines

i masculines.

Al.lòctona (Xina)


INTERÉS Ornamental, molt utilitzada en ciutats per l’alta resistència a la contaminació.


NOM CIENTÍFIC

FAMÍLIA

GÈNERE

ESPÈCIE

DESCRIPCIÓ

Prunus pisardii

Rosaceae

Prunus

Prunus pisardii

Arbre/arbust. De mesura mitjana a petita, arribant a fer de 6 a 15 m d'alçada.

Fulla: Les fulles fan de 4 a 6 cm de llarg.

Fruit: (mirabolà) és una drupa de 2-3 cm de diàmetre de color groc o vermell.

Floració: Les flors són blanques amb cinc pètals i fan 1.5-2 cm.

Al.lòctona (Europa central, Sud-est asiàtic i Asia central)


INTERÉS Com a planta ornamental fa arbres d'escassa alçada ideals per a jardins petits

o com a arbre d'alineació en carrers estrets.


NOM CIENTÍFIC

FAMÍLIA

GÈNERE

ESPÈCIE

DESCRIPCIÓ

Teucrium fruticans

Lamiaceae

Teucrium

T. fruticans

Arbre - arbust. Són arbusts de un màxim de 2 m.

Fulla: Fulles de disposició oposada, amb el anvers verd brillant i el revers

blanques degut a la presencia de pels.

Fruit: Fruit sec rugós, compost de quatre parts globoses, de color marró.

Dispersió endozoocoria, per formigues

Floració: Floreix entre Març i Juny, amb flors hermafrodites de color malva.

Pol·linització entomòfila (per insectes).

Altres: Es una espècie protegida en França.

Autòctona (Regió Mediterrània i Nord d'Àfrica)


INTERÉS S'utilitza en jardineria sobretot per a la formació de tanques.


NOM CIENTÍFIC

FAMÍLIA

GÈNERE

ESPÈCIE

DESCRIPCIÓ

Washingtonia robusta

Arecaceae

Washingtonia

Washingtonia robusta

Arbre/arbust. És una palmera amb el tronc robust, esvelt i engronsat a la base

de 15 a 25 metros d'alçada.

Fulla: Fulles en forma de ventall, amb fils blancs i llargs que desapareixem

amb el temps. Es troben dividides fins a la meitat i els pecíols són llargs amb

les vores espinoses

Fruit: Fruits esfèrics, nombrosos i negres.

Floració: Les flors formen agrupacions (inflorescències) a la base de les fulles

inferiors.

Altres: Espècie molt variable degut a que se hibrida fàcilment amb

Washingtonia filifera donant lloc a exemplars de característiques intermèdies.

Al.lòctona (Originaria de Mèxic)


INTERÉS Ornamental


4.3


NOM CIENTÍFIC

FAMÍLIA

GÈNERE

ESPÈCIE

DESCRIPCIÓ

Mespilus germanica

Rosaceae

Mespilus

M. germánica

Arbre

Fulla: Oblongues y llargues, el.líptiques.

Fruit: Globulars i grocs amb ossos a l’interior

Floració: Flors de 5 pètals blancs o rosats.

Floració: Maig - Juny

Al.lòctona

LOCALITZACIÓ Vessants del Castell de Sagunt

INTERÉS Ornamental i agrícola.

LA COLLA BUSCA VERD - Vessants del Castell de Sagunt

NOM CIENTÍFIC

FAMÍLIA

GÈNERE

ESPÈCIE

DESCRIPCIÓ

Cupressus sempervirens

Cupressaceae

Cupressus

Cupressus sempervirens

Arbre.

Fulla: xicotetes amb forma d’escama i aliniades en parelles opostes.

Fruit: fa unes pinyes arrodonides inconfundibles.

Floració: Finals d’hivern

Altres: Pot viure més de 500 anys i degut a la seva longevitat, s’ha plantat com

a símbol funerari en els cementiris.

Al.lòctona


INTERÉS Ornamental, extracció de fusta, cosmètica.


NOM CIENTÍFIC

FAMÍLIA

GÈNERE

ESPÈCIE

DESCRIPCIÓ

Quercus coccifera

Fagaceae

Quercus

Quercus coccifera

Arbust

Fulla: Senzilles, alternes, membranoses, rígides, barbameca, marge ondulat i

armat de dents espinoses. El diferenciarem de les carrasques, no tant per les

espines de les fulles, sinó perquè el revers és de color verd, mentre que a

l'alzina és de color gris.

Fruit: Aglà, Bellota.

Floració: Abril i Maig

Autòctona


INTERÉS Medicinal. Mobiliari, construcció i eines.


NOM CIENTÍFIC

FAMÍLIA

GÈNERE

ESPÈCIE

DESCRIPCIÓ

Opuntia ficus-indica

Cactaceae

Opuntia

Opuntia ficus-indica

Arbust.

Fulla: carnosa i plana.

Fruit: figa palera. Carnosa i amb espina.

Floració: floreix una vegada a l’any, i tan el fruit com la flor poden ser de

diversos colors, des del groc al roig. Les flors, en forma de corona, naixen de

les areoles en les vores dels segments.

Invasora


INTERÉS Fruits comestibles, ús medicinal.


NOM CIENTÍFIC

FAMÍLIA

GÈNERE

ESPÈCIE

DESCRIPCIÓ

Ficus carica

Moraceae

Ficus

F.carica

Arbre.

Fulla: Caduca, lobulada.

Fruit: Figues, carnoses amb petites llavors a líinterior.

Floració: Febrer. Març. Abril. Agost. Setembre.

Altres: Quan es rompen les fulles s’allibera un làtex blanc un poc irritant que

s’ha emprat per a combatre les berrugues.

Autòctona




NOM CIENTÍFIC

FAMÍLIA

GÈNERE

ESPÈCIE

DESCRIPCIÓ

Prunus dulcis

Rosaceae

Prunus

P. dulcis

Arbre.

Fulles: Simples, lanceolades, llargues, estretes i puntiagudes amb les vores

dentades.

Fruit: Ametlles

Floració: Gener. Febrer. Març. Pentàmera, amb 5 pètals.

Altres: L'ametller floreix sempre abans del creixement de les fulles, les flors

poden ser blanques o roses.

Al.lòctona




NOM CIENTÍFIC

FAMÍLIA

GÈNERE

ESPÈCIE

DESCRIPCIÓ

Pinus halepensis

Pinaceae

Pinus

Pinus halepensis

Arbre.

Fulla: fulles en forma de aguja, curtes i estretes (fins a un mil.límetre) , en

comparació a les altres espècies de pins.

Fulles: simples, lanceolades, llargues, estretes i punxagudes amb les vores

dentades.

Fruit: pinyons

Floració: Març. Abril. Maig.

Altres: És el pi que forma les pinedes més habituals a la nostra terra.

Autòctona


INTERÉS Súsa el fruit, la fusta, per a carbó i cosmètica.


NOM CIENTÍFIC

FAMÍLIA

GÈNERE

ESPÈCIE

DESCRIPCIÓ

Citrus aurantium

Rutaeae

Ritrus

C. aurantium

Arbre.

Fulla: Vals de marge sencer i estipulades.

Fruit: Taronja amarga.

Floració: Blanques i perfumades. Maig.

Altres: El nom específic aurantium fa referència al color daurat dels seus fruits i

deriva del llatí “auratus”: de color d'or.

Al.lòctona (Originari d’Àsia)


INTERÉS Ornamental


NOM CIENTÍFIC

FAMÍLIA

GÈNERE

ESPÈCIE

DESCRIPCIÓ

Punica granatum

lythraceae

Punica

P. granatum

Arbust.

Fulla: opostes, brillants, oblongues, estretes, senceres.

Fruit: Mangrana. Fruit redó, amb dents carnoses, rogues i sucoses al seu

interior. Pell amarga.

Floració: Roig brillant, 5 pètals. Juny, Juliol, Agost.

Al.lòctona (Originari d’Iran)


INTERÉS Ornamental, agrícola i medicinal.


NOM CIENTÍFIC

FAMÍLIA

GÈNERE

ESPÈCIE

DESCRIPCIÓ

Ceratonia siliqua

Fabaceae

Ceratonia

C. siliqua

Arbre.

Fulla: Bipinnada

Fruit: Garrofa. Fruit allargat i de color marró.

Flor: Floreix al principi de la tardor formant raïms de flors a sobre de les

branques velles; les flors sense corol.la són poc aparents.

Altres: El fruit és molt ric en sucres molt consumit per l’home en èpoques de

fam per a fer imitacions de xocolata i cafè. Les llavors són els quilats emprats

antigament per a pesar joies.

Al.lòctona


INTERÉS Us fusta, agrícola i ramader. Súsa la llavor com a espesant.


NOM CIENTÍFIC

FAMÍLIA

GÈNERE

ESPÈCIE

DESCRIPCIÓ

Aloe arborescens

Liliaceae

Aloe

A. arborescens

Planta.

Fulla: Es diferencia de la resta d'Aloes, pel seu port arbustiu, i per tenir les

fulles llargues (fins 60 cm de longitud) de color verd grisenc a l'anvers i verd clar

al revers.

Floració: Les flors són de color vermell ataronjat agrupades en raïms. Floració

en Desembre, Gener, Febrer i Març.

Invasora (Originària d’Àfrica i Orient Mitjà)


INTERÉS Ornamental


5Ací teniu un recull de la vegetació invasora que es considera perillosa, pots

substituïr estes plantes per altres dáutòctones al teu jardí.


http://www.cma.gva.es/biodiversidad

6Ens agradaria aclarir a tothom que este treball no ha segut ni pensat ni realitzat con

un treball dúna precisió científica, si no més bé com treball de difusió i

sensibilització dut a terme per voluntaris i voluntàries.

Tot i això, cal agarair a totes les persones que hi ha participat la seua dedicació i

interés, a Álvaro Jordán per sentar les bases fent a sessió formativa, a Carles

Gago (Servei Biodiversitat Conselleria Medi Ambient) per donar-nos tota la

informació que necessitem , al Departament de Medi Ambient de Sagunt per fer

possible la Colla Verda, a Acció Ecologista agró per dur endavant el projecte i

sobretot als voluntaris i voluntàries de La Colla Verda que la mantenen viva.


7CORRALIZA, Jose Antonio (2007) “L’experiència humana del verd urbà”

El verd urbà: com i per què? Un manual de ciutat verda.

DE JUANA, Eduardo (2010) “Guerra a los aliens”Aves y Naturaleza, Hivern 2010 (Publicació SEO Birdlife)

“Ordre de 10 de Setembre de la Conselleria de Medi ambient, Aigua,

Urbanisme i Vivenda per la que sáproven mesures per al control de

les espècies vegetals exòtiques invasores en la Comunitat Valenciana”DOCV 5611/02.10.2007 PP37872-37875

FRAGA, Pere (2009) “JardinerÌa mediterranÌa sin especies invasoras”Manuales Técnicos Biodiversidad. Generalitat Valenciana.

GÓMEZ, Josefina (2004) “Naturaleza y ciudad. Diseño urbano con

criterios ecológicos, naturales y sociales”

El Ecologista, nº 38

NILSON, Kjell y RANDRUP, Thomas B. OLIVER, Xavier (2009)

“Plantes invasores: un problema real, una moda o una dèria?”

Látzavara nº: 18 Invasions!



Dis

seny

i m

aque

taci

ó per P

ere

de P

rada

201

0

Documents

LA COLLA VERDA - SAGUNT 2010 - accioecologista …accioecologista-agro.org/IMG/pdf/La_Colla_busca_verd.pdf · seguiment, al voltant dels nostres jardins, dels voluntaris i voluntàries