1
Andorra la Vella Escaldes- Engordany La Massana Ordino Encamp Canillo Sant Julià de Lòria CG-1 CG-2 CG-2 CG-2 CG-3 CG-5 CG-4 CS-140 CG-6 CS-101 CS-200 CS-220 CS-270 CS-240 CS-340 CS-520 CG-3 La Comella La roureda A les regions submediterrànies més fredes i humides, els boscos predominants són les rouredes. La muntanya que us queda al darrere és una roureda de roure martinenc (Quercus pubescens). El roure martinenc és un arbre no gaire alt, amb les fulles de marge lobulat i dures. Tot i ser un caducifoli, sovint les fulles queden seques a l’arbre tot l’hivern. El seu fruit és una gla. L’estrat arbustiu és abundant, majoritàriament de boix (Buxus sempervirens), un arbust perenne de fulla ovalada, petita i endurida. De flors petites i grogoses, i fruit en forma de càpsula. La seva fusta és molt preuada per a la fabricació d’estris de cuina. L’acompanyen el corner (Amelanchier ovalis), arbust caducifoli que taca la muntanya de blanc durant la floració, i l’aranyoner (Prunus spinosa), amb llargues punxes i fruits rodons i blavosos, els aranyons, amb els que es fa el patxaran. La fauna de la roureda No és difícil veure o sentir alguns animals dins una roureda. L’esquirol (Sciurus vulgaris) us pot sorprendre en qualsevol moment saltant de branca en branca. És ràpid però força confiat, motiu pel qual el podreu veure de ben a prop. El picot garser gros (Dendrocopos major) és un ocell fàcil de detectar dins d’un bosc, amb el seu color blanc, negre i vermell. És molt probable que sentiu el seu tamborineig quan pica la fusta dels arbres, bé per fer niu, bé a la cerca de menjar. Amb una mica de sort també el podreu veure, fent un vol ondulant o arrapant-se a l’escorça d’un arbre. Encara que difícil d’observar també hi viu la fagina (Martes foina), un mustèlid de gorja blanca, força àgil pujant als arbres i depredador d’ocells i petits mamífers. Collet de Sant Vicenç 1.162 m Pic del Pla de l’Estany 2.859 m Rocafort 1.975 m Coll d’Obac 2.229 m Pic de Carroi 2.334 m LA COMELLA Sou aquí - Estáis aquí Vous étez ici - You are here N A T U R A E N R UTA El robledal En las regiones submediterráneas más frías y húmedas, los bosques predominantes son los robledos. La montaña que os queda detrás es una robleda de roble pubescente (Quercus pubescens). El roble pubescente es un árbol no demasiado alto, con las hojas de margen lobulado y duras. Pese a ser caducifolio, a me- nudo las hojas quedan secas en el árbol du- rante todo el invierno. Su fruto es una bellota. El estrato arbustivo es abundante, mayorita- riamente de boj (Buxus sempervirens), un ar- busto perenne de hoja oval, pequeña y endu- recida. De flores pequeñas y amarillentas, y fruto con forma de cápsula. Su madera es muy valorada para la fabricación de utensilios de cocina. La acompañan el guillomo (Amelan- chier ovalis), arbusto caducifolio que mancha la montaña de blanco durante la floración, y el endrino (Prunus spinosa), con largos pinchos y frutos redondos y azulados, las endrinas, con las que se hace el pacharán. La fauna del robledal No es difícil ver u oír a algunos animales den- tro de un robledo. La ardilla (Sciurus vulgaris) os puede sorprender en cualquier momento saltan- do de rama en rama. Es rápida pero bastante confiada, motivo por el cual la podréis ver de muy cerca. El pico picapinos (Dendrocopos major) es una ave fácil de detectar dentro de un bosque, con sus colores blanco, negro y rojo. Es muy pro- bable que oigáis su tamborileo cuando golpea la madera de los árboles, bien para hacer el nido, bien en búsqueda de comida. Con un poco de suerte también lo podréis ver dando un vuelo on- dulante o arrapándose a la corteza de un árbol. Aunque es difícil de observar, también vive aquí la garduña (Martes foina), un mustélido de gar- ganta blanca, bastante ágil subiendo a los árbo- les y depredador de aves y pequeños mamíferos. La faune de la chênaie Il n’est pas difficile de voir ou d’entendre certains animaux dans une chênaie. L’écureuil (Sciurus vulgaris) peut vous surprendre à tout moment en sautant de branche en branche. Il est rapide mais peu farouche et vous pourrez donc en voir de près. Le pic épeiche (Den- drocopos major) est un oiseau facile à observer dans une forêt, avec ses cou- leurs blanches, noires et rouges. Vous l’entendrez probablement tambouriner lorsqu’il frappe les arbres, soit pour faire son nid, soit pour chercher de la nourri- ture. Avec un peu de chance vous pou- rrez voir son vol ondulé ou l’apercevoir accroché à l’écorce d’un arbre. Même si elle est difficile à observer, la fouine (Martes foina), un mustélidé à gorge blanche, vit aussi dans la forêt ; elle est assez agile lorsqu’elle monte aux ar- bres et elle se nourrit d’oiseaux et de petits mammifères. Oak forest wildlife It is hardly extraordinary to see or hear ani- mals in an oak forest. Squirrels (Sciurus vulgaris) may surprise you at any moment by leaping from branch to branch. They are quick but pretty confident, which is why you can see them up close. The great spotted woodpecker (Dendrocopos major) is easy to spot in a forest due to its white, black and red colours. It is quite likely that you will hear it pecking away at tree bark to make a nest or search for food. With a little luck you’ll even be able to see one, in undulating flight or clinging to the bark of a tree. Although it is challenging to spot, the beech marten (Mar- tes foina) also lives here. A white-throated mustelid, it is agile scaling trees and preys on birds and small mammals. La chênaie Dans les régions subméditerranéennes les plus froides et humides, les forêts dominantes sont les chênaies. La montagne qui se trouve derrière vous est une chênaie de chênes pubescents (Quercus pubescens). Le chêne pubescent est un arbre de hauteur limitée ; ses feuilles sont dures et présen- tent une marge lobulée. Bien qu’il s’agisse d’un feui- llu, les feuilles sèches restent souvent sur l’arbre tout l’hiver. Son fruit est le gland. Le estrat arbustif est abondant, majoritairement de buis (Buxus sempervirens), un arbuste persistant à petites feuilles ovales et endurcies. Ses fleurs sont petites et jaunâtres, et son fruit présente une forme de capsule. Son bois est très apprécié pour la fa- brication d’ustensiles de cuisine. Il est accompag- né de l’amélanchier à feuilles ovales (Amelanchier ovalis), arbuste feuillu qui tache la montagne de blanc pendant la floraison, et par l’épine noire (Pru- nus spinosa), avec ses grandes épines et ses fruits ronds et bleutés, les prunelles, avec lesquelles on élabore la liqueur « Pacharan ». Oak forests In the coldest and wettest sub-Mediterranean regions, the predominant forests are of oak trees. The mountains behind you contain fo- rests of downy oak (Quercus pubescens). The downy oak is not a very tall tree with lobe-edged and stiff leaves. Even though it is deciduous, its leaves are often dry throughout the winter. Its fruit is an acorn. The bushy strate is abundant and mostly com- posed of boxwood (Buxus sempervirens), a pe- rennial shrub with small, stiff and oval leaves. Its flowers are small and yellow, and its fruit is capsule-shaped. Its wood is highly prized for manufacturing kitchen utensils. Nearby you may see the snowy mespilus (Amelanchier ovalis), a deciduous shrub that adorns the mountains with white during the flowering season, and the blac- kthorn (Prunus spinosa), with long thorns and blue, round fruit called sloe, which is used to make the Pyrenean liqueur patxaran. Bony de la Pica 2.405 m Roc de la Caubera 2.048 m Serra de la Caubera Coll de Vista 1.924 m Serra Plana 2.238 m Port d’Arinsal 2.734 m Pic de Catapertdis 2.805 m Pic de les Fonts 2.748 m esquirol - ardilla - écureuil roux - squirrel fagina - garduña - fouine - beech marten picot garser gros - pico picapinos - pic épeiche - great spotted woodpecker roure martinenc - roble pubescente - chênes pubescents - downy oak boix - boj - buis - boxwood corner - guillomo - amélanchier à feuilles ovales - snowy mespilus aranyoner - endrino - épine noire - blackthorn Pic d’Enclar 2.382 m Roc de Sant Vicenç 1.204 m Idea, textos, il·lustracions, fotografia i disseny: BIOLOGIA I COMUNICACIÓ SL Identificació toponímica: Joan Vilana Aquesta cartellera per- tany al conjunt de la Xarxa de punts viaris d’interès ecoturístic d’Andorra Turisme.

La Comella...chier ovalis), arbusto caducifolio que mancha la montaña de blanco durante la floración, y el endrino (Prunus spinosa), con largos pinchos y frutos redondos y azulados,

  • Upload
    others

  • View
    0

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: La Comella...chier ovalis), arbusto caducifolio que mancha la montaña de blanco durante la floración, y el endrino (Prunus spinosa), con largos pinchos y frutos redondos y azulados,

Andorra la Vella

Escaldes-Engordany

La Massana

Ordino

Encamp

Canillo

Sant Julià de Lòria

CG-1

CG-2

CG-2

CG-2

CG-3

CG-5

CG-4

CS-140

CG-6

CS-101CS-200

CS-220

CS-270

CS-240

CS-340

CS-520

CG-3

La Comella

La rouredaA les regions submediterrànies més fredes i humides, els boscos predominants són les rouredes. La muntanya que us queda al darrere és una roureda de roure martinenc (Quercus pubescens). El roure martinenc és un arbre no gaire alt, amb les fulles de marge lobulat i dures. Tot i ser un caducifoli, sovint les fulles queden seques a l’arbre tot l’hivern. El seu fruit és una gla.L’estrat arbustiu és abundant, majoritàriament de boix (Buxus sempervirens), un arbust perenne de fulla ovalada, petita i endurida. De flors petites i grogoses, i fruit en forma de càpsula. La seva fusta és molt preuada per a la fabricació d’estris de cuina. L’acompanyen el corner (Amelanchier ovalis), arbust caducifoli que taca la muntanya de blanc durant la floració, i l’aranyoner (Prunus spinosa), amb llargues punxes i fruits rodons i blavosos, els aranyons, amb els que es fa el patxaran.

La fauna de la rouredaNo és difícil veure o sentir alguns animals dins una roureda. L’esquirol (Sciurus vulgaris) us pot sorprendre en qualsevol moment saltant de branca en branca. És ràpid però força confiat, motiu pel qual el podreu veure de ben a prop. El picot garser gros (Dendrocopos major) és un ocell fàcil de detectar dins d’un bosc, amb el seu color blanc, negre i vermell. És molt probable que sentiu el seu tamborineig quan pica la fusta dels arbres, bé per fer niu, bé a la cerca de menjar. Amb una mica de sort també el podreu veure, fent un vol ondulant o arrapant-se a l’escorça d’un arbre. Encara que difícil d’observar també hi viu la fagina (Martes foina), un mustèlid de gorja blanca, força àgil pujant als arbres i depredador d’ocells i petits mamífers.

Collet de Sant Vicenç 1.162 mPic del Pla de l’Estany 2.859 mRocafort 1.975 m

Coll d’Obac 2.229 m

Pic de Carroi 2.334 m

LA COMELLASou aquí - Estáis aquí

Vous étez ici - You are here

NATURA EN RUTA

El robledalEn las regiones submediterráneas más frías y húmedas, los bosques predominantes son los robledos. La montaña que os queda detrás es una robleda de roble pubescente (Quercus pubescens). El roble pubescente es un árbol no demasiado alto, con las hojas de margen lobulado y duras. Pese a ser caducifolio, a me-nudo las hojas quedan secas en el árbol du-rante todo el invierno. Su fruto es una bellota.El estrato arbustivo es abundante, mayorita-riamente de boj (Buxus sempervirens), un ar-busto perenne de hoja oval, pequeña y endu-recida. De flores pequeñas y amarillentas, y fruto con forma de cápsula. Su madera es muy valorada para la fabricación de utensilios de cocina. La acompañan el guillomo (Amelan-chier ovalis), arbusto caducifolio que mancha la montaña de blanco durante la floración, y el endrino (Prunus spinosa), con largos pinchos y frutos redondos y azulados, las endrinas, con las que se hace el pacharán.

La fauna del robledalNo es difícil ver u oír a algunos animales den-tro de un robledo. La ardilla (Sciurus vulgaris) os puede sorprender en cualquier momento saltan-do de rama en rama. Es rápida pero bastante confiada, motivo por el cual la podréis ver de muy cerca. El pico picapinos (Dendrocopos major) es una ave fácil de detectar dentro de un bosque, con sus colores blanco, negro y rojo. Es muy pro-bable que oigáis su tamborileo cuando golpea la madera de los árboles, bien para hacer el nido, bien en búsqueda de comida. Con un poco de suerte también lo podréis ver dando un vuelo on-dulante o arrapándose a la corteza de un árbol. Aunque es difícil de observar, también vive aquí la garduña (Martes foina), un mustélido de gar-ganta blanca, bastante ágil subiendo a los árbo-les y depredador de aves y pequeños mamíferos.

La faune de la chênaieIl n’est pas difficile de voir ou d’entendre certains animaux dans une chênaie. L’écureuil (Sciurus vulgaris) peut vous surprendre à tout moment en sautant de branche en branche. Il est rapide mais peu farouche et vous pourrez donc en voir de près. Le pic épeiche (Den-drocopos major) est un oiseau facile à observer dans une forêt, avec ses cou-leurs blanches, noires et rouges. Vous l’entendrez probablement tambouriner lorsqu’il frappe les arbres, soit pour faire son nid, soit pour chercher de la nourri-ture. Avec un peu de chance vous pou-rrez voir son vol ondulé ou l’apercevoir accroché à l’écorce d’un arbre. Même si elle est difficile à observer, la fouine (Martes foina), un mustélidé à gorge blanche, vit aussi dans la forêt ; elle est assez agile lorsqu’elle monte aux ar-bres et elle se nourrit d’oiseaux et de petits mammifères.

Oak forest wildlifeIt is hardly extraordinary to see or hear ani-mals in an oak forest. Squirrels (Sciurus vulgaris) may surprise you at any moment by leaping from branch to branch. They are quick but pretty confident, which is why you can see them up close. The great spotted woodpecker (Dendrocopos major) is easy to spot in a forest due to its white, black and red colours. It is quite likely that you will hear it pecking away at tree bark to make a nest or search for food. With a little luck you’ll even be able to see one, in undulating flight or clinging to the bark of a tree. Although it is challenging to spot, the beech marten (Mar-tes foina) also lives here. A white-throated mustelid, it is agile scaling trees and preys on birds and small mammals.

La chênaieDans les régions subméditerranéennes les plus froides et humides, les forêts dominantes sont les chênaies. La montagne qui se trouve derrière vous est une chênaie de chênes pubescents (Quercus pubescens). Le chêne pubescent est un arbre de hauteur limitée ; ses feuilles sont dures et présen-tent une marge lobulée. Bien qu’il s’agisse d’un feui-llu, les feuilles sèches restent souvent sur l’arbre tout l’hiver. Son fruit est le gland.Le estrat arbustif est abondant, majoritairement de buis (Buxus sempervirens), un arbuste persistant à petites feuilles ovales et endurcies. Ses fleurs sont petites et jaunâtres, et son fruit présente une forme de capsule. Son bois est très apprécié pour la fa-brication d’ustensiles de cuisine. Il est accompag-né de l’amélanchier à feuilles ovales (Amelanchier ovalis), arbuste feuillu qui tache la montagne de blanc pendant la floraison, et par l’épine noire (Pru-nus spinosa), avec ses grandes épines et ses fruits ronds et bleutés, les prunelles, avec lesquelles on élabore la liqueur « Pacharan ».

Oak forestsIn the coldest and wettest sub-Mediterranean regions, the predominant forests are of oak trees. The mountains behind you contain fo-rests of downy oak (Quercus pubescens). The downy oak is not a very tall tree with lobe-edged and stiff leaves. Even though it is deciduous, its leaves are often dry throughout the winter. Its fruit is an acorn.The bushy strate is abundant and mostly com-posed of boxwood (Buxus sempervirens), a pe-rennial shrub with small, stiff and oval leaves. Its flowers are small and yellow, and its fruit is capsule-shaped. Its wood is highly prized for manufacturing kitchen utensils. Nearby you may see the snowy mespilus (Amelanchier ovalis), a deciduous shrub that adorns the mountains with white during the flowering season, and the blac-kthorn (Prunus spinosa), with long thorns and blue, round fruit called sloe, which is used to make the Pyrenean liqueur patxaran.

Bony de la Pica 2.405 m

Roc de la Caubera 2.048 m

Serra de la Caubera

Coll de Vista 1.924 m

Serra Plana 2.238 m

Port d’Arinsal 2.734 m

Pic de Catapertdis

2.805 m

Pic de les Fonts 2.748 m

esquirol - ardilla - écureuil roux - squirrel

fagina - garduña - fouine - beech marten

picot garser gros - pico picapinos - pic épeiche - great spotted woodpeckerroure martinenc - roble pubescente -

chênes pubescents - downy oak

boix - boj - buis - boxwoodcorner - guillomo -

amélanchier à feuilles ovales - snowy mespilus

aranyoner - endrino - épine noire - blackthorn

Pic d’Enclar 2.382 m

Roc de Sant Vicenç 1.204 m

Idea, textos, il·lustracions, fotografia i disseny: BIOLOGIA I COMUNICACIÓ SL

Identificació toponímica: Joan VilanaAquesta cartellera per-tany al conjunt de la Xarxa de punts viaris d’interès ecoturístic d’Andorra Turisme.