• Home

  • Documents

  • La, Conferència del Desarmament I^u1^AV V1^ llperíode d'acord mutu, sota l'amenaça...
8
Artilleria pesada de marina —Miss Europa...? —Sí: la Sociefaf de les Nacions s ;L Any IV. Núm. 159 - Barcelona, dijous, 16 de Fe brer de 1932 1 enfre la EA.I. no prengui parí a la Conferència del Desarmament... Preu : 30 cènfhns Pelai, 62. Telèton 15300. = Subscripció : 3`50 pessetes frimesfre EL MOMENT INTERNACIONAL — ► De Dijous ' La, Conferència del Desarmament I^u1^AV V1^ ll \l/1JV^\Li 1 En mig d'una veritab:e tempestat intcr- nacionail, va obrir -se fa quinze dies a Ginebra la Conferènpia per a .la dimjtació . dels ar- maments. El ressò dels canons j.aiponesos a Xang-Hai arribaba fins el pacífic Quai Wil- son, mentre el món cercava d'articular un període d'acord mutu, sota l'amenaça d'una gram crisi econòmica, política i social. L'es- fondrament de ales divises, sobretot la 9liura, considerada sempre com rotar gible, i totes les derivacions socials i apolítiques pervin- gudes de la crisi financiera, l'amenaça sovié- tica en el conflicte ximo-japonés i la inquie- tud que planteja la política alemanya d'avui i de demà i els problemes greus plantejats entre els pobles, enterbolien la situació inter- nacional. A més a mós, el prestigi de ila Societat de .les Nacions semblava cada dia menys salid. Anglaterra la veia amb u21s ene- mics ; i altres nacions semblaven cada dia més pròximes a tancar -se en les seves mu- ralles duaneres, per a enfocar els problemes d'una manera egoista i estrictament nacio- nal. No molt abans de la reunió de la Con- ferància, es renuncià a la construcció de l'edifici de les Nacions — fet simptomàtic —i el Secretari General de gla Societat, sir Erie Drummond, que venia exercint el seu càrrec des de 1a seva fundació, presentava la seva dimissió com si pressentís aquest esfondra- ment de l'organització ginebrina. Al mateix temps, , lord Robert CecU i Briand, els darrers que quedaven entre els iniciadors i els exaltadois de la S. de N., remarcats tothora per 1a seva fe infrangi- ble, desapareixien de l'escena ginebrina per a cedir el lloc a Homes nous, ti'tllats de na- cionalistes, que no semblaven tenir molta confiança en l'esperit de Ginebra. IEs en mig d'aquest estat caòtic de la política in- ternacional, que ens reporta obsessionaint- ment a 1914, que va inaugurar-se 'la gran conferència per a la limitació dels arma- meits que havia de portar una esperança de pau als pobles. L'èxit de la conferència no es veia, dones, gens segur. Tothom esperava un fracàs des del primer moment, quan les proposicions franceses proposant un pla de conjunt com a primer pas del desarmament van aclarir Urna mica la situació. Des d'aquell moment, com si l'aire del llac Leman fos suficient a crear l'anomenat es;nit de Ginebra, el debat general de 'la Conferència ha anant clarifi= cant l'horitzó. No podem dir que l'èxit si- gui assegurat ; però sí que ha estat pos- si;bi^litada la continuïtat de la Conferencia. En aquest debat general, com en els de les Assemblees de la S. de N., cada dele- gat canta la seva ària. 'Es després, en 'les comissions, quan cal que les veus es con- fongu'vn en una solució d'harmonia. Però ja és molt que quan tothom esperava unes àries banals i poc comprometedores, els de- legats hagin parlat amb urna franca claredat. Dels discursos pronunciats fins ara a la Conferència, dels quals se n'han interpretat lotes les frases i tots els matisos i la manera de tocar o de defugir els problemes, el més interessant són les proposicions concretes que sobre la limitació d'armaments han fet els delegats. S'ha passat una mica per alt l'etern pro- blema • sobre si la seguretat 'ha de precedir el desarmament o si aquest comporta la se- guretat. La tesi francesa ha fet el seu camí i al mateix temps França s'ha donat compte que sense abandonar la seva tesi, en l'estat objectiu de la seguretat jurídica actual, s'ha- via de fer alguna cosa .per la limitació dels armaments. No solament França na donat e! to propo- sant un .pla complet que, augmentant la se- guretat'dels (Estats, limita els armaments, sinó que Alemanya, i Italia han atenuat la Seva posició d'intraüsigènoia, demanant la igualtat absoluta per a tots, i els EE. UU., sonsa lligar-se al pacte de la S. de N., han deixat entendre que actuarien en les seves relacions i 'nternaciona 'ls d'acord amb l'espe- rit d'aquest pacte. • IEviden^tmemt del debat general no S poden treure conseqüències fabuloses. Lortamt és que en el camp polític s'hagin deixat totes les portes obertes per tal d'arri- bar a un acord real. El problema tècnic del desarmament fa temps que està estudiat en tots els seus as- pectes i resolt teòricament d'una manera total, i així que es demostri la voluntat de reeixir, serà relativament fàcil conrear en una convenció genéral la limitació acordada. Però el problema del desarmament no és un :problema tècnic, militar. Es un proble- ma polític, Iligat a la seguretat dels :probles. Es un problema íntimament lligat .amb les relacions econòmiques; és un problema fi- nancier de primer ordre del qual depenen interessos incalculables. I és, sobretot, un problema moral. Mentre els pobles no esti- guin decidits a viure en pau i renunciar a la guerra, el desarmament no serà viable. Es per això que la posició d'Espanya mantinguda pel ministre , de la Re ublica, . senyor Zulueta, és molt forte a la S. de N. i pot fer-nos ocupar un primer terme en la política internacional. 'Car no és solament un gest del delegat espanyol, sinó que tots els •principis que informen el Pacte de la S. de N. estan taxativament inclosos 'en la nostra constitució, i fins i' tot l'imperatiu de la pau hi és enèrgicament consignat. L'es- perit de la República està ben clar en aquest paràgraf del discurs del senyor Zulueta, que fou acollit amb grans aplaudiments, per la seva concisió i per la seva precisa claredat: «Per abolir la guerra, és a dir, l'anarquia internacional, ens hem d'esforçar a crear ]'ordre internacional. Nosaltres som .ací els obrers d'aquest ordre. La S. de N. en cons- titueix el 'pla, sonse voler pendre part en l'espinosa qüestió de saber si el desarma- ment deu precedir la seguretat o la sogure- tat al desarmament, nosaltres afirmem que un i altra avençaran pari passo amb el pro- grés de l'organització de la pau. Aquesta orgainitzaoió no yes concep si no és u,niver- sal. Creiem, doncs — i ho declarem amb La més gran sinceritat, compatible amb el més gran respecte amb les •nacions interessades, — que montee els EE. UU. i la U. R. S. S. no formaran part de la S. de N., és difícil imaginar de quina manera el desarmament integral podrà ésser realitzat.» Espanya ha donat el primer pas amb la seva Constitució, per posar-se dintre l'ordre internacional de què parla el senyor Zuluè- ta. 'Evidentment, Espanya no té greus con- flictes internacionals, p'eró si ]''esperit de la jove República fos e1 de tots els països, el desarmament entraria en una franca via de realitat. — a Dijous Uns diuen que lu guerra moderna serà tota feta amb gasos asfixiants ; d'altres sos- tenen que l'aviació hi jugarà el principal paper : no falta qui vota pels tanks o pels submarins. De la guerra moderna se n'han f et motes fantasies ; ,erò ningú no ha sa -but endevinar la verinat sobre la guerra mo- derna... La guerra moderna es farà, simplement, sense declarar la guerra ; és l'últim avenç de la civilització. No hi manquen precedents gloriosos, com és ara aquell esfondrament de l'esquadra dinamarquesa, dut a terme per l'anglesa, el segle passat; l'operació fou executada amb facilitat, rapidesa i ordre; un cop destruïda la seva esquadra, Dina- marca pogué rebre"Anglaterra una decla- ració de guerra de les més solemnes. Aquest últim detall és precisament allò que la diferencia de les veritables guerres modernes, les quals na es declaren ni abans, ni durant, ni desfà ::de les hostilitats. 1 qualsevol la declii 4i'ia, quan tots els Es- tats la condemnenttida Societat de les Na- cions la castiga amb j e zes tan severes ! Per tal de no caure en elles, ni incórrer en el blasme moral de l ypinió pacífica, xinesos i japonesos s'estan ametrallant dins la ¡au rnés impertorbable, Gran descobriment,ji que fa pensar for- ça ! Mai no s'havia acudit que no calia, per a fer guerres, més :;que canons, fusells, ho- mes, vaixells, avions, línies de foc, hospitals i trinxeres. La declïrrceció, en un paper, de la guerra, quan hi ha boques de ferro — altaveus — que la deçlaren amb més de ma- jestat i eficàcia, és, del tot absurda, ajo et mato» i ))tu em mates>> són raons suficients. La concisió escau ett tot, fins en les guerres. També podríem f èr consideracions sobre el gran prestigi que ha assolit el nom i la idea de la pau, quan àdhuc les guerres s'han de fer a la seva ombra. Un èxit semblant potser na l'havien somiat en sa vida els més exaltats dels pacifistes. Però avui veieu que es pot servir el déw Mars mentre bonament feu volar amb una , çanya i un drap vell les colomes càndides de vliz Pau. «Pau, pau i sempre ¡aun. No sabem si els xinesos i japonesos coneixen aquest lema del sometent, q e un' : ,m^s^ , sngué el cpr. rnb4 de tots ets nostres nvors Er steves be icosos. Però si no el saben, bé deuen intuir-lo. Car la història no recorda pas un cas per l'estil de pacifisme a ultrança. De tan pacifistes, àdhuc s'entre-exterminen pacíficament. Així la hau, la idea de Pau podrà anar de bracet amb la de Desarmament. Una pau, dintre l'enclòs de' la qual pot circular lliu- rement la guerra, s'adiu del tot amb una humanitat que, per tal de desarmar-se, s'ar- ma fins a les dents. Pacífics i desarmats, els humans, per aquests mous de Déu o del diable, podran, en seguretat de consciència, intercanviar belles tones de metralla i bells núvols de- gasos asfixiants. Això serà la guer- ra moderna. Encara que, per la natural semblança del refinament i el primitivisme, aquesta tàctica sembla un retorn a la barbàrie. No hi havia das dijlomàtics, a l'edat de pedra; tampoc Consell Superior de la Societat de les Na- cions. De tota münera, els troglodites, quan feien guerra, no se la declaraven. Tan aviat un aciutadán d'aquelles esplugues i balmes rebia un cop de destral de sílex d'un altre de la tribu veïna, bé prou que s'adonava que allò era la guerra. No li ho .havien d'explicar per escrit ; cosa, per altra banda, inútil, ja que en aquelles èpoques l'escriptura estava jer inventar, encara. Això sí : no hi havia diplomàtics : els pobles s'agredien sense declarar-se la guerra, com avui; però no existia la diplomàcia: tot era ignorància; crueltat i barbàrie. L'an- gle facial, sobretot, sembla haver estat pro- digiosament exigu, i la cavitat craniana de la mida d'un piset dels que avui s'estilen• i es paguen cars. — R. LL. Tof és habituar =s'hi A "Perrassa, d'urnes quantes setmanes ençà, en arribar el diumenge hom és pro- fusament ametrallat de fwlles comunistes invitant els obrers a tota mena de vagues i disbauxes. Un terrassenc amic nostre ha descobert una frase, tanmateix immillorable, per a posar de manifest aquest estat de coses; Us diu simplement : —Mireu com estan les coses a Terrassa que de la fulla comunista de cada setmana ja en diem < ' la fulla dominical». on menys s'espera... Els primers trets comunistes de la nit de diumenge passat sorprengueren una penya de nootàmbuls terrassencs fent el póker a4 saló de 1"Egarenc asseguts tranquilament i confortablement. De seguida cuitaren a la cabina del te- lèfon per a donar,ne coneixement a l'Ajun- tament por a si aquest creia d'interès co- municar la novetat a la guardia civil. La resposta de l'Ajuntament (?) deixà, si més no per llur dicció barroera, literalment gla -çats a tots els comunicants —Ja ho sabíem ! I bé, on és ací? Els die l'altre cap de fil, com el lector ja haurà endevinat, eren no menys que els flamants impl 'antadors del comunisme lliber- tari que en aquell instant, possiblement a títol d'entrenament, anaven despullant les taules de .l'Ajuntament deils estros d'oficina més primaris. Per descomptat la partida de pòker resté sense rependre. Un èxif del Sr. Cambó En ésser conegudes, di)luns passat, les notícies que donaren compte dels fets de Terrassa, amb la presa de l'Ajuntament pels pistdlers de la F. A. I,, de cap a cap .de Barcelona va córrer el mateix xisto —Gràcies a Déu que ha sortit l'anarquis- ta de Terrassa! La gent de la Lliga, .no obstant, va con- siderar que no hi havia per què pendre's la cosa a broma, ':- Es 'una 'de les' moltes profecios d'En Cambó que s'han complert—afirmà, seriosa -ment, o'1 jove Teixidor i Comes. Revolucionaris fradicionalíisfes Els anarquistes de Terrassa — dispensi, senyor Cambó ! — es van apoderar, entre altres coses, d'un petit arsenal variadíssim me rc ion «companeron a acceptar un Ud) 1 C responsable.) Incapaços d'intimar per ells mateixos la força pública, van obligar l'al- calde a comminar-la per la seva pròpia mà. En fi : com si els republicans, el 1 4 d'a- bril, haguéssim obligat el Borbó a proolam^ la República perquè ens obeïssin més. No cal El setmanari clerical El Temps, de Valls, ha publicat un entrefilet que diu «S'està elaborant la llei sobre el divorci. Suposem que e2 Govern no tonnara a ultrat- jar els nostres sentiments, declarant el ma- trimoni civil obligatori per a tots els ciuta- duns!» No, evidentment; les Corts Constituents — no «el Govern, — no tenen cap neces- sitat de declarar obligatori el matrimoni civil perquè ja ho és. Ho poden consultar a llur director espi- ritual. 0 a qualsevol notari, advocat, jutge, etcétera. A menys que a Valls hi hagi catòlics caps de casa que no estan casats civilment... Geografia i hisfòria L'altre dia, La Humanitat publicava una estadística de la població de les grans ca- pitals «europees». 1, si llegíeu la llista, tro- bàveu, entre d'altres, aquestes ciutats, que C s veu que a La Humanitat són europees Nova York, Chicago, Buenos Aires, Fila- dèlfia, Osaca, Xang-Hai, Tequio, Boston, Rio de Janeiro, Los"Angeles, Detroit, Pitts- burg, Calcuta, Bombai, Oleveland, San Fran- cisco, Sidney, Canton. ..0 No ens vàrem quedar gaire parats, sobre- tot recordant que feia pocs dies, en un ar- ticle firmat, primer d'una sèrie sobre els ' jueus, l'autor considerava com a tals Ay er- roes i Avicena, que tothom sap que eren àrabes. Aquests xicots de La Humanitat ! Si re- galant-los una enciclopèdia es poguessin ar- reglar... Un èmul Un ex-diputat pupí explica en una penya del Royal, concorreguda per gent de Man- resa, la festa celebrada en els seus bons temps a Moïstserràt, amb motiu del iliura- ment d'una bandera al sometent, organit- zada per les Diputacions en honor de l'ex- rei , —El banquet fou servit en el refetor dels frares, esplèndid ; fins el menú era en llatí. --El menú en ]latí ! No recordeu el nom de cap plat? —Sí ; ous tibi domine. Entre els amics del ,nostre amic i colla- borador Josep Maria de Sagarra, ha estat vista amb molts mals ulls una nota humo- rística que va publicar el senyor J. V. Foix 0 11 el seu recó predilecte de La Publicitat. En aquesta nota el gairebé sobrerealista Foix afirmava que el poeta Sagarra fuma cigars de mitja vida i que sols convida els amics .amb cigarretes de paper. Poques coses més injustes s'han eserit sobre d'autor d'El Comte Arnau. Es per això que els seus amics Khan considerat que si els amics són per les ocasions, aquesta n'era una per dir que En Sagarra fuma uns cigars exce•lents i que és dels homes que convida més de Barcelona. No ho han fet, perquè l'interessat s'hi ha oposat amb totes les seves forces. De totes maneres, sembla que l'afer no pondrà proporcions i que, ara com ara, En Foix no ha de témer cap .agressió, a l'estil de la de Manuel Brunet. Serra i Serra Les amistats poc documentades del jove dibuixant de Granollers, Francesc Serra, el confonen sovint amb ell pintor Joan Serra. Això el té molt contrariat, sobretot quan, gràcies a una confusió d'aquestes, rep tot de felicitacions per tal cosa o tal altra que ha publicat la premsa i ha de posar l'inter- locutor al corrent que no és ell aquell Serra. L'altre dia mateix, en la tertúlia comu- nistejant del Cafè de fa Rambla, es parlava de l'exposició que el dibuixant granollerí té oberta a la Sala Parés. Un que acabava d'entrar, es fica en la conversa —Ja vaig llegir que us havien premiat en el concurs de Montserrat... En Serra, una mica confós, hagué de posar-lo al corrent de l'eterna equivocació. —Ah, no sou aquell? —No—va fer Francesc Serra, una mica «moscat —. Jo sóc Serra el malo. d'armes antigues que eren colleccionades al museu municipal, i se les van repartir indi- Els extrems es (roben vidualment com les altres armes. En contrast amb les pistoles i carrabines El senyor Joan Casas, ex-albista, va ésser modernes, donava bo de veure aquells avan- durant molt de temps alcalde de 1a , Dieta- çats portant l'un un sabre turc, d'altre una dura a Valls, daga florentina, el tercer un yatagan, etc., El día 5 2 d'abril a la mabeixa població per a fer la revolució social del segle xx. ¡ triomfaren en tota la línia els republicans, Sort que no van trabar cap catapulta ni que aconseguiren una majoria absoluta al cap espasa romana ! 1 municipi. * Uns vuit mesos després d'aquest triomf Ori gin a l if a4, encara dins els rengïes republicans hi ha hagut dissidències : els tres regidors més extre- Es ecu que tot allò que s'acut als « rebel- mistes, un d'ells el senyor Sanromà, co- des» d'ara, com a procediment nou de fer negut per «Acid Sulfúric», s'han separat del la revolució, és apoderar-se dels Ajunta- seu partit per a ingressar al partit radical, ments. (Qué diable voldran fer dels Ajunta- inexistent ñi ns ara en aqudlla població. ments uns senyors que són anarquistes ?.) Al mateix temps, el senyor Joan Casas, Saben per qué? Perquè els republicans e!ns ex-albista, ex-pupí i :escolà de tota la vida, n'apoderàrem el 1 4 d'abril i vam guanyar la ha fet públic el seu ingrés al partit de Ler- partida. roux, per on es demostra que a les seves A Terrassa encara van amar més Iluny. velleses Don Alejandro ha obrat el miracle Es van apoderar de 1'hiealde i tot, i així de fer coincidir les deixalles de la monarquia no faltava res. amb els republicans més furibunds i anti- Encara més. El van obligar a seguir fent clericals. d'alcalde sota el mandat dels insurgents. (Ells són capolíticos», i no poden compro- t ' à Falses informacions

La, Conferència del Desarmament I^u1^AV V1^ llperíode d'acord mutu, sota l'amenaça d'una gram crisi econòmica, política i social. L'es-fondrament de ales divises, sobretot la

  • Upload
    others

  • View
    3

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: La, Conferència del Desarmament I^u1^AV V1^ llperíode d'acord mutu, sota l'amenaça d'una gram crisi econòmica, política i social. L'es-fondrament de ales divises, sobretot la

Artilleria pesada de marina

—Miss Europa...?—Sí: la Sociefaf de les Nacions

s;L

Any IV. Núm. 159 - Barcelona, dijous, 16 de Febrer de 1932

1 enfre la EA.I. no prengui

parí a la Conferència delDesarmament...

Preu : 30 cènfhns Pelai, 62. Telèton 15300. = Subscripció : 3`50 pessetes frimesfre

EL MOMENT INTERNACIONAL— ► De Dijous'

La, Conferència del Desarmament I^u1^AV V1^ ll\l/1JV^\Li 1

En mig d'una veritab:e tempestat intcr-nacionail, va obrir-se fa quinze dies a Ginebrala Conferènpia per a .la dimjtació . dels ar-maments. El ressò dels canons j.aiponesos aXang-Hai arribaba fins el pacífic Quai Wil-son, mentre el món cercava d'articular unperíode d'acord mutu, sota l'amenaça d'unagram crisi econòmica, política i social. L'es-fondrament de ales divises, sobretot la 9liura,considerada sempre com rotar gible, i totes

les derivacions socials i apolítiques pervin-gudes de la crisi financiera, l'amenaça sovié-tica en el conflicte ximo-japonés i la inquie-tud que planteja la política alemanya d'avuii de demà i els problemes greus plantejatsentre els pobles, enterbolien la situació inter-nacional. A més a mós, el prestigi de ilaSocietat de .les Nacions semblava cada diamenys salid. Anglaterra la veia amb u21s ene-mics ; i altres nacions semblaven cada diamés pròximes a tancar-se en les seves mu-ralles duaneres, per a enfocar els problemesd'una manera egoista i estrictament nacio-nal. No molt abans de la reunió de la Con-ferància, es renuncià a la construcció del'edifici de les Nacions — fet simptomàtic

—i el Secretari General de gla Societat, sir ErieDrummond, que venia exercint el seu càrrecdes de 1a seva fundació, presentava la sevadimissió com si pressentís aquest esfondra-ment de l'organització ginebrina.

Al mateix temps, , lord Robert CecU iBriand, els darrers que quedaven entre elsiniciadors i els exaltadois de la S. de N.,remarcats tothora per 1a seva fe infrangi-ble, desapareixien de l'escena ginebrina pera cedir el lloc a Homes nous, ti'tllats de na-cionalistes, que no semblaven tenir moltaconfiança en l'esperit de Ginebra. IEs enmig d'aquest estat caòtic de la política in-ternacional, que ens reporta obsessionaint-ment a 1914, que va inaugurar-se 'la granconferència per a la limitació dels arma-meits que havia de portar una esperança depau als pobles.

L'èxit de la conferència no es veia, dones,gens segur. Tothom esperava un fracàs desdel primer moment, quan les proposicionsfranceses proposant un pla de conjunt coma primer pas del desarmament van aclarirUrna mica la situació. Des d'aquell moment,com si l'aire del llac Leman fos suficient acrear l'anomenat es;nit de Ginebra, el debatgeneral de 'la Conferència ha anant clarifi=cant l'horitzó. No podem dir que l'èxit si-gui assegurat ; però sí que ha estat pos-si;bi^litada la continuïtat de la Conferencia.

En aquest debat general, com en els deles Assemblees de la S. de N., cada dele-gat canta la seva ària. 'Es després, en 'lescomissions, quan cal que les veus es con-fongu'vn en una solució d'harmonia. Peròja és molt que quan tothom esperava unesàries banals i poc comprometedores, els de-legats hagin parlat amb urna franca claredat.

Dels discursos pronunciats fins ara a laConferència, dels quals se n'han interpretatlotes les frases i tots els matisos i la manerade tocar o de defugir els problemes, el mésinteressant són les proposicions concretesque sobre la limitació d'armaments han fetels delegats.

S'ha passat una mica per alt l'etern pro-blema • sobre si la seguretat 'ha de precedirel desarmament o si aquest comporta la se-guretat. La tesi francesa ha fet el seu camíi al mateix temps França s'ha donat compteque sense abandonar la seva tesi, en l'estatobjectiu de la seguretat jurídica actual, s'ha-via de fer alguna cosa .per la limitació delsarmaments.

No solament França na donat e! to propo-sant un .pla complet que, augmentant la se-guretat'dels (Estats, limita els armaments,sinó que Alemanya, i Italia han atenuat laSeva posició d'intraüsigènoia, demanant laigualtat absoluta per a tots, i els EE. UU.,sonsa lligar-se al pacte de la S. de N., handeixat entendre que actuarien en les sevesrelacions i 'nternaciona 'ls d'acord amb l'espe-rit d'aquest pacte. •

IEviden^tmemt del debat general no S poden treure conseqüències fabuloses.

Lortamt és que en el camp polític s'hagindeixat totes les portes obertes per tal d'arri-bar a un acord real.

El problema tècnic del desarmament fatemps que està estudiat en tots els seus as-

pectes i resolt teòricament d'una maneratotal, i així que es demostri la voluntat dereeixir, serà relativament fàcil conrear enuna convenció genéral la limitació acordada.

Però el problema del desarmament no ésun :problema tècnic, militar. Es un proble-ma polític, Iligat a la seguretat dels :probles.Es un problema íntimament lligat .amb lesrelacions econòmiques; és un problema fi-nancier de primer ordre del qual depenen

interessos incalculables. I és, sobretot, unproblema moral. Mentre els pobles no esti-guin decidits a viure en pau i renunciar ala guerra, el desarmament no serà viable.

Es per això que la posició d'Espanyamantinguda pel ministre , de la Re ublica, .senyor Zulueta, és molt forte a la S. de N.i pot fer-nos ocupar un primer terme enla política internacional. 'Car no és solamentun gest del delegat espanyol, sinó que totsels •principis que informen el Pacte de la S.de N. estan taxativament inclosos 'en lanostra constitució, i fins i' tot l'imperatiu dela pau hi és enèrgicament consignat. L'es-perit de la República està ben clar en aquestparàgraf del discurs del senyor Zulueta, quefou acollit amb grans aplaudiments, per laseva concisió i per la seva precisa claredat:«Per abolir la guerra, és a dir, l'anarquiainternacional, ens hem d'esforçar a crear]'ordre internacional. Nosaltres som .ací elsobrers d'aquest ordre. La S. de N. en cons-titueix el 'pla, sonse voler pendre part enl'espinosa qüestió de saber si el desarma-ment deu precedir la seguretat o la sogure-tat al desarmament, nosaltres afirmem queun i altra avençaran pari passo amb el pro-grés de l'organització de la pau. Aquestaorgainitzaoió no yes concep si no és u,niver-sal. Creiem, doncs — i ho declarem amb Lamés gran sinceritat, compatible amb el mésgran respecte amb les •nacions interessades,— que montee els EE. UU. i la U. R. S. S.no formaran part de la S. de N., és difícilimaginar de quina manera el desarmamentintegral podrà ésser realitzat.»

Espanya ha donat el primer pas amb laseva Constitució, per posar-se dintre l'ordreinternacional de què parla el senyor Zuluè-ta. 'Evidentment, Espanya no té greus con-flictes internacionals, p 'eró si ]''esperit de lajove República fos e1 de tots els països, eldesarmament entraria en una franca via derealitat.

— a DijousUns diuen que lu guerra moderna serà

tota feta amb gasos asfixiants ; d'altres sos-tenen que l'aviació hi jugarà el principalpaper : no falta qui vota pels tanks o pelssubmarins. De la guerra moderna se n'hanf et motes fantasies ; ,erò ningú no ha sa

-but endevinar la verinat sobre la guerra mo-derna...

La guerra moderna es farà, simplement,sense declarar la guerra ; és l'últim avençde la civilització. No hi manquen precedentsgloriosos, com és ara aquell esfondramentde l'esquadra dinamarquesa, dut a termeper l'anglesa, el segle passat; l'operació fouexecutada amb facilitat, rapidesa i ordre;un cop destruïda la seva esquadra, Dina-marca pogué rebre"Anglaterra una decla-ració de guerra de les més solemnes.

Aquest últim detall és precisament allòque la diferencia de les veritables guerresmodernes, les quals na es declaren ni abans,ni durant, ni desfà ::de les hostilitats.

1 qualsevol la declii 4i'ia, quan tots els Es-tats la condemnenttida Societat de les Na-cions la castiga amb j e zes tan severes ! Pertal de no caure en elles, ni incórrer en elblasme moral de l ypinió pacífica, xinesosi japonesos s'estan ametrallant dins la ¡aurnés impertorbable,

Gran descobriment,ji que fa pensar for-ça ! Mai no s'havia acudit que no calia, pera fer guerres, més :;que canons, fusells, ho-mes, vaixells, avions, línies de foc, hospitalsi trinxeres. La declïrrceció, en un paper, dela guerra, quan hi ha boques de ferro —altaveus — que la deçlaren amb més de ma-jestat i eficàcia, és, del tot absurda, ajo etmato» i ))tu em mates>> són raons suficients.La concisió escau ett tot, fins en les guerres.

També podríem f èr consideracions sobreel gran prestigi que ha assolit el nom i laidea de la pau, quan àdhuc les guerres s'hande fer a la seva ombra. Un èxit semblantpotser na l'havien somiat en sa vida els mésexaltats dels pacifistes. Però avui veieu quees pot servir el déw Mars mentre bonamentfeu volar amb una , çanya i un drap vell lescolomes càndides de vliz Pau.

«Pau, pau i sempre ¡aun. No sabem si elsxinesos i japonesos coneixen aquest lema delsometent, q e un': ,m^s^ ,sngué el cpr. rnb4de tots ets nostres nvors Ersteves be icosos.Però si no el saben, bé deuen intuir-lo. Carla història no recorda pas un cas per l'estilde pacifisme a ultrança. De tan pacifistes,àdhuc s'entre-exterminen pacíficament.

Així la hau, la idea de Pau podrà anar debracet amb la de Desarmament. Una pau,dintre l'enclòs de' la qual pot circular lliu-rement la guerra, s'adiu del tot amb unahumanitat que, per tal de desarmar-se, s'ar-ma fins a les dents. Pacífics i desarmats,els humans, per aquests mous de Déu o deldiable, podran, en seguretat de consciència,intercanviar belles tones de metralla i bellsnúvols de- gasos asfixiants. Això serà la guer-ra moderna.

Encara que, per la natural semblança delrefinament i el primitivisme, aquesta tàcticasembla un retorn a la barbàrie. No hi haviadas dijlomàtics, a l'edat de pedra; tampocConsell Superior de la Societat de les Na-cions. De tota münera, els troglodites, quanfeien guerra, no se la declaraven. Tan aviatun aciutadán d'aquelles esplugues i balmesrebia un cop de destral de sílex d'un altrede la tribu veïna, bé prou que s'adonava queallò era la guerra. No li ho .havien d'explicarper escrit ; cosa, per altra banda, inútil, jaque en aquelles èpoques l'escriptura estavajer inventar, encara.

Això sí : no hi havia diplomàtics : elspobles s'agredien sense declarar-se la guerra,com avui; però no existia la diplomàcia:tot era ignorància; crueltat i barbàrie. L'an-gle facial, sobretot, sembla haver estat pro-digiosament exigu, i la cavitat craniana dela mida d'un piset dels que avui s'estilen• ies paguen cars. — R. LL.

Tof és habituar=s'hi

A "Perrassa, d'urnes quantes setmanesençà, en arribar el diumenge hom és pro-fusament ametrallat de fwlles comunistesinvitant els obrers a tota mena de vaguesi disbauxes.

Un terrassenc amic nostre ha descobertuna frase, tanmateix immillorable, per aposar de manifest aquest estat de coses; Usdiu simplement :

—Mireu com estan les coses a Terrassaque de la fulla comunista de cada setmanaja en diem < ' la fulla dominical».

on menys s'espera...Els primers trets comunistes de la nit de

diumenge passat sorprengueren una penyade nootàmbuls terrassencs fent el póker a4saló de 1"Egarenc asseguts tranquilament iconfortablement.

De seguida cuitaren a la cabina del te-lèfon per a donar,ne coneixement a l'Ajun-tament por a si aquest creia d'interès co-municar la novetat a la guardia civil. Laresposta de l'Ajuntament (?) deixà, si mésno per llur dicció barroera, literalment gla

-çats a tots els comunicants—Ja ho sabíem ! I bé, on és ací?Els die l'altre cap de fil, com el lector ja

haurà endevinat, eren no menys que elsflamants impl 'antadors del comunisme lliber-tari que en aquell instant, possiblement atítol d'entrenament, anaven despullant lestaules de .l'Ajuntament deils estros d'oficinamés primaris.

Per descomptat la partida de pòker restésense rependre.

Un èxif del Sr. CambóEn ésser conegudes, di)luns passat, les

notícies que donaren compte dels fets deTerrassa, amb la presa de l'Ajuntament pelspistdlers de la F. A. I,, de cap a cap .deBarcelona va córrer el mateix xisto

—Gràcies a Déu que ha sortit l'anarquis-ta de Terrassa!

La gent de la Lliga, .no obstant, va con-siderar que no hi havia per què pendre's lacosa a broma,':- Es 'una 'de les' moltes profecios d'En

Cambó que s'han complert—afirmà, seriosa-ment, o'1 jove Teixidor i Comes.

Revolucionaris fradicionalíisfesEls anarquistes de Terrassa — dispensi,

senyor Cambó ! — es van apoderar, entrealtres coses, d'un petit arsenal variadíssim

me rc ion «companeron a acceptar un Ud) 1 C

responsable.) Incapaços d'intimar per ells

mateixos la força pública, van obligar l'al-calde a comminar-la per la seva pròpia mà.

En fi : com si els republicans, el 1 4 d'a-bril, haguéssim obligat el Borbó a proolam^la República perquè ens obeïssin més.

No calEl setmanari clerical El Temps, de Valls,

ha publicat un entrefilet que diu«S'està elaborant la llei sobre el divorci.

Suposem que e2 Govern no tonnara a ultrat-jar els nostres sentiments, declarant el ma-trimoni civil obligatori per a tots els ciuta-duns!»

No, evidentment; les Corts Constituents— no «el Govern, — no tenen cap neces-sitat de declarar obligatori el matrimonicivil perquè ja ho és.

Ho poden consultar a llur director espi-ritual. 0 a qualsevol notari, advocat, jutge,etcétera.

A menys que a Valls hi hagi catòlics capsde casa que no estan casats civilment...

Geografia i hisfòriaL'altre dia, La Humanitat publicava una

estadística de la població de les grans ca-pitals «europees». 1, si llegíeu la llista, tro-bàveu, entre d'altres, aquestes ciutats, queCs veu que a La Humanitat són europees

Nova York, Chicago, Buenos Aires, Fila-dèlfia, Osaca, Xang-Hai, Tequio, Boston,Rio de Janeiro, Los"Angeles, Detroit, Pitts-burg, Calcuta, Bombai, Oleveland, San Fran-cisco, Sidney, Canton. ..0

No ens vàrem quedar gaire parats, sobre-tot recordant que feia pocs dies, en un ar-ticle firmat, primer d'una sèrie sobre els

' jueus, l'autor considerava com a tals Ayer-roes i Avicena, que tothom sap que erenàrabes.

Aquests xicots de La Humanitat ! Si re-galant-los una enciclopèdia es poguessin ar-reglar...

Un èmulUn ex-diputat pupí explica en una penya

del Royal, concorreguda per gent de Man-resa, la festa celebrada en els seus bonstemps a Moïstserràt, amb motiu del iliura-ment d'una bandera al sometent, organit-zada per les Diputacions en honor de l'ex-rei ,—El banquet fou servit en el refetor dels

frares, esplèndid ; fins el menú era en llatí.--El menú en ]latí ! No recordeu el nom

de cap plat?—Sí ; ous tibi domine.

Entre els amics del ,nostre amic i colla-borador Josep Maria de Sagarra, ha estatvista amb molts mals ulls una nota humo-rística que va publicar el senyor J. V. Foix011 el seu recó predilecte de La Publicitat.En aquesta nota el gairebé sobrerealistaFoix afirmava que el poeta Sagarra fumacigars de mitja vida i que sols convida elsamics .amb cigarretes de paper.

Poques coses més injustes s'han eseritsobre d'autor d'El Comte Arnau. Es peraixò que els seus amics Khan considerat quesi els amics són per les ocasions, aquestan'era una per dir que En Sagarra fumauns cigars exce•lents i que és dels homesque convida més de Barcelona. No ho hanfet, perquè l'interessat s'hi ha oposat ambtotes les seves forces.

De totes maneres, sembla que l'afer nopondrà proporcions i que, ara com ara, EnFoix no ha de témer cap .agressió, a l'estilde la de Manuel Brunet.

Serra i SerraLes amistats poc documentades del jove

dibuixant de Granollers, Francesc Serra, elconfonen sovint amb ell pintor Joan Serra.

Això el té molt contrariat, sobretot quan,gràcies a una confusió d'aquestes, rep totde felicitacions per tal cosa o tal altra queha publicat la premsa i ha de posar l'inter-locutor al corrent que no és ell aquell Serra.

L'altre dia mateix, en la tertúlia comu-nistejant del Cafè de fa Rambla, es parlavade l'exposició que el dibuixant granolleríté oberta a la Sala Parés. Un que acabavad'entrar, es fica en la conversa

—Ja vaig llegir que us havien premiaten el concurs de Montserrat...En Serra, una mica confós, hagué de

posar-lo al corrent de l'eterna equivocació.—Ah, no sou aquell?—No—va fer Francesc Serra, una mica

«moscat—. Jo sóc Serra el malo.

d'armes antigues que eren colleccionades almuseu municipal, i se les van repartir indi- Els extrems es (robenvidualment com les altres armes.

En contrast amb les pistoles i carrabines El senyor Joan Casas, ex-albista, va éssermodernes, donava bo de veure aquells avan- durant molt de temps alcalde de 1a , Dieta-çats portant l'un un sabre turc, d'altre una dura a Valls,daga florentina, el tercer un yatagan, etc., El día 5 2 d'abril a la mabeixa poblacióper a fer la revolució social del segle xx. ¡ triomfaren en tota la línia els republicans,

Sort que no van trabar cap catapulta ni que aconseguiren una majoria absoluta alcap espasa romana ! 1 municipi.

* Uns vuit mesos després d'aquest triomfOriginalifa4, encara dins els rengïes republicans hi ha hagut

dissidències :els tres regidors més extre-Es ecu que tot allò que s'acut als «rebel- mistes, un d'ells el senyor Sanromà, co-

des» d'ara, com a procediment nou de fer negut per «Acid Sulfúric», s'han separat della revolució, és apoderar-se dels Ajunta- seu partit per a ingressar al partit radical,ments. (Qué diable voldran fer dels Ajunta- inexistent ñ ins ara en aqudlla població.ments uns senyors que són anarquistes ?.) Al mateix temps, el senyor Joan Casas,Saben per qué? Perquè els republicans e!ns ex-albista, ex-pupí i :escolà de tota la vida,n'apoderàrem el 1 4 d'abril i vam guanyar la ha fet públic el seu ingrés al partit de Ler-partida. roux, per on es demostra que a les seves

A Terrassa encara van amar més Iluny. velleses Don Alejandro ha obrat el miracleEs van apoderar de 1'hiealde i tot, i així de fer coincidir les deixalles de la monarquiano faltava res. amb els republicans més furibunds i anti-

Encara més. El van obligar a seguir fent clericals.d'alcalde sota el mandat dels insurgents.(Ells són capolíticos», i no poden compro-

t ' àFalses informacions

Page 2: La, Conferència del Desarmament I^u1^AV V1^ llperíode d'acord mutu, sota l'amenaça d'una gram crisi econòmica, política i social. L'es-fondrament de ales divises, sobretot la

Club d'obrers en un Qoble

La cua davant el mausoleu de Lenin

La presa, en construcció, del Dnieprostroi

VII REFLEXIONS FINALS

SEMBLANCES

EI nou règim establert a la Umió és evi-dentment d'una extraordinària originalitat.Pot ésser jutjat de la mamer.a que es vulgui,•però original i interessant ho és en tot cas.Restar indiferent davant el fet de la sevaexistència és una de les posicions més ab-surdes que es puguin oomcebre. Em pensoquc sense exageració es pot dir que es tractid'un esdeveniment de gran importància en.la història de la H'mamitat. Cal estudiar-loi tractar, en la mesura del possible, de com

-pendre'1.Deol.acar que és original, però, no vol pas

dir que sigui absolutament original. Es evi-dent que molts dels seu.e aspectes recordencoses que ja s'han vist o que encara es veuenen els nostres dies. Les recorden i sovintsón explicats per elles. 'Es per això que novoldria acabar aquestes notes sense dir qua-tre mots sobre les semblances entre la Uniói altres països i règims polítics. I és probableque no sigui endebades, car res no ayudatarot a compendre com comparar amb cosesja conegudes.

La Unió està organitzada de tal maneraque podríem dir que res no escapa a 1'en-grainatgè de la maquinària burocràtica. E;4un estat de funcionaris on l'administraciópública, sobreeixint del quadro de les sevesfuncions ordinàries, s'immiseueix en tots elsaspectes de la vida, agabellant-ne l'ordena-ment. Una cosa així s'esdevingué, en l'anti-guitat, a 'Egipte, on sota la direcció d'unaclasse sacerdotal certament molt hàbil, total'ecoinomia i la política del país estigué sotaun control únic, ramificat en la complicadaxarxa d''uma nombrosa burocràcia.

Obeint també a una direcció sacerdotal,és prou conegut que l'intent més reeixit decomunisme autèntic fou practicat pels jesui-tes en el Paraguay. Es un dels experimentsmés curiosos que mai hagin estat realitzats,i bó valdria la pena que el gran públic dlconegués més de prop.

Però les semblances mós apassionants iles més alliçonadores no crec pas que calguibuscar-les en el passat llunyà, sinó en elpresent o bé en un passat pròxim. E1 cas de

Propaganda del treball en cerámica(Fàbrica de porcellana de Leningrad)

la Unió pot ésser, en primer lloc, comparatal de tots els països joves en construcció,i que podríem anomenar rrcolonialsn en elsentit més ample de la paraula. Igual queells, la Unió té grans riqueses sense explo-tar, meres possibilitats que il'esforç humà 'hade posar en valor. Igual que ells, es troba laUnió amb una economia rica ien primeresmatèries i freturosa d'articles fabricats. Tam-bé la Unió vol industrialitzar-se a tot preu,i, finalment, també practica una mona decolonització mitjançant els moviments demasses en l'interior del seu vast terrer.

Amb l'innegable empenta de la dictadurastaliniana, és probable que la Unió es posivigorosament a la cua de tots aqueilis païsosque, de mica en mica, es van assimilant elsprogressos tècnics de la cultura occidental.De tots ells, el més típic i el més avençatés els Estats Units, que, per tarot, consti

-tueixen, en certes coses, un bon precedentper a estudiar la Unió. Penseu almenys enla gran extensió que ambdós tenen ; en latendència a la producció en standard i al'agricultura mecanitzada que els és comu-na ; recordeu les característiques del ttaylo-risme, precedent obligat de l'economia plani

-ficada.,. Per altra part, qui pot negar que,als E. U., sota la lluita merament espec-tacular de dos partits polítics que a penes esdiferencien entre si, hi ha una veritab'e dic-tadura de tècnics i d'industrials? També elsE. U. han tingut la seva època de purita-nisme exagerat i ham presentat als ulls del'europeu l'aspecte trist i monòton dels païsosen construcció. I, finalment : us heu fixatmai que la constitució política i àdhuc lesdenominacions dels E. U. i de la U. R.S. S., són les úniques que deixen l.a portaoberta per a anmextons més o menys «impe-rialistes»?

Un altre pafs que admet comparança ambla Unió és Aleman ya. L'admet i potser fóramés acurat dir que la imposa, perquè és evi-dent que, en moltes coses, ha domat i dónala pauta ais Soviets. Alemanya és, en primerlloc, el país on, a causa de moltes eircums-tóncies que no tinc temps d'esmentar, l'iEs-tat es fica en un nombre més gran d'afers.De fet Alemanya ja ha viscut una menad'economia socialitzada durant la guerra.Després de la guerra ha tingut ocasió depracticar una formidable racionalització dela seva indústria. Totes aquestes coses, juntamb la seva legislació social, han impres-sionat d'una manera molt pregona els diri-gents del sovietisme, que les han adoptadesi a vegades copiades servilment. Així comabans, a Rússia, hom estudiava, quant aidiomes estrangers, de preferència el francós,avui dia i'estil arquitectònic, la influènciaalemanya és també notable. A Xarcov, la

plaça on hi ha el Palau de la Indústria,vol ésser l'avantguarda d'un mou tipus deciutat ; el que recorda més, però, són lesfantasies arquitectòniques d'algun film ale-many. La disciplina, el militarisme, l'estilde les oficines, l'horaii i qui sap les coses perl'estil, semblen, a la Unió, imitades d'Ale-

manya. I qui sap si, de passada, algun diatambé n'imitaran la netedat)

Un parallel entre el sovietisme i el feixis-me és cosa que ja ha estat feta tot sovint.Davaint dels problemes polítics i •econòmicsde la nostra época és natural que els païsosque es decideixen per la dictadura ofereixinperspectives fúcilment comparables. Estatis-me a ultrança; tendència socialistoide; or-ganització corporativa ; i, sobretot, dictadurapersonal, disfressada de dictadura de partit,rera la façana d'unes institucions constitu-cionals perfectament fictícies. Tot això sónsemblances que, com totes les que vaig es-mentant, no faig més que apuntar, però quees podrien desenrotllar en llargues disquisi-cions. Urna diferència :.així com Mussolinipresideix el govern i té un home de moltaconfiança en la secretaria del partit feixista,Stalin, menys brillant però més subtil, restaen la secretaria del partit comunista i té unhome de molta confiança en la presidónciadel consell de comissaris del poble.

Les concomitàncies entre Italia i la Unióconstitueixen, aparentment, un cas d'allòque els extrems es toquen. Admetent unaclassificació política molt convencional, peròforça pràctica, el feixisme és una extremadreta i el sovietisme una extrema esquerra.Tanmateix no m'estranyaria que temps avenir i segons el que s'entengués per dre-tisme, la dictadura stali^niana fos definidatambé com de dreta. Car, deixant a part lesestridències verbals i la propaganda exterior,no hi haurà aviat lloc en el món on l'ordresigui imposat més a ultrança que a la Unió.I això és tant un fet que alguns comenta-ristes ham arribat a sostenir que, amb elnou règim, el poble rus no ha fet més quecanviar de tirans. Estableixen un parallel.no pas massa impossible, entre el règim tsa-rista i la dictadura actual. Militarisme,«aristocratismer, policia política, barreja po.lftico-religiosa, etc., en constitueixen elspunts principals. Van, paró, 'probablementmassa lluny. Cal sobretot admetre una dife-rència : els dictadors d'avui es preocupeninfinitament més que els d'abans, del progréseconòmic de llur pafs. Podran fer'ho més omenys bé, però en el fons, llur obsessió prin-cipal no és altra que d'industrialitzar la Uniói d'explotar-ne les seves possibilitats. Seranhomes més o menys mediocres (jo em pensoque in'hi ha de molt ben dotats), però és

un fet incontrovertible que treballen, cosaquè no era pas l'especialitat de l'antiga aris

-tocrúcia tsarista, pm distingida i refinadaque fos. I Stalin mateix (és massa ridículcomparar-lo personalment amb el pobre Ni-colau II I) trebailla com el que més.

Com que semblança no vol pas dir iden-titat i solament indica una concomitànciaque, per dir-ho així, no compromet a res,aixa dels parallels amb la Unió podria pro-longar-se bastant. Tots els pobles eslausd'Europa lnaintenen, tant si volen com no,per afinitat de raça i de psicologia, puntsde contacte amb Rússia. Potser Espanya itot també n'hi té. Malgrat tot, però, el fetde la Unió, en mig de tantes semblances,aixeca una bandera d'originalitat, positiva onegativa, ,absolutament irreductible. 1 és que

encara que conservi semblances amb unacolla de països, deixa en .absolut de man-tenir-me, a la meva manara de veure, ambm parell que potser polaritzin, dintre l'àm-

bit de la nostra cultura, totes les coses (^bo-nes i dolentes, ben entès) que res no tonem decomú amb Rússia. I agltest parell die països

són d'una banda Anglaterra, que (com diuel senyor Xammar) està fora del concurs, ide ]'.altra França, que, dintre la seva cate-goria, n'és una mena de primer premi.

AVANTATGES t INCONVENIENTS

Sóc dels que creuen que totes les cosestenen avantatges i dofectes. Per tant, el rè-gim sovietista també m'ha de tenir. Ja séque aixa és tocar un punt bastant delicat de

la qüestió i, sobretot, el més apassionada-ment discutit. No pretenc, ni de molt, dir^hil'última paraula. Trec únicament de les me-es notes de viatge les següents remarques,

probablement prematures i en tot cas bensubjectes a tota mena de revisió.

Em el règim sovietista crec que hom potveure, en primer lloc, els avantatges gene-rals (que innegablement en té) del règimdictatorial. Poder fort, supressió de totamena de protestes, ordre, etc.

En segon lloc crec que, amb els principisd'igualtat referits al treball, a d'habitació i,en certa manera, a l'alimentació, junt ambla limitació gairebé supressiva de les herén-cies fonament de tantes desiguàltats, el rè-gim soviètic implica una nova aproximacióa l'ideal de justícia social. No crec pas queho hagin assolit definitivamcnt amb la re-gulació actual d'aquestes matèries. Indub-tablement hauran d'afluixar, perquè aixòdels ideals de justícia social no sempre estéd'acord amb la immutable imperfecéió hu-mana. L'intent, però, pot resultar en la sevaforma definitiva, encara imprevisible, positi-vament fecund. 1 proporcionan en la pràcticaun mou confort «moral), al treballador.

Tercerament, ]'estatisme soviètic tendeixa aprofitar l'home d'acord amb les seves

aptituds, assign.antali, segons .aquestes, urnaplaça dintre el treball absolutament general iobligatori. L'orientació professional i la imdi-cació mèdica substituint la lliure iniciativaindividual podran donar, el dia que es gene-ralitziin bé, resultats perfectament positiusen gla majoria dels casos.

Finalment, tot allò de capitalisme dlEstati d'economia dirigida té tam:bé els seus avan-tatges. La racionalització de la producción'assegura la seva eficàcia i la seva justadistribució, i, al mateix temps, evita la hi-pertròfia d'unes branques en perjudici de lesaltres, bo i coordinant -me els interessos opo-sats. El comerç monopolitzat rea'itza, comqui diu automàticament, això del règim decontiingentació que ara està tan de moda i,apQicat a l'exterior, és una arma formidable.

Com a defectes jo hi veig els següentsEn primer lloc una falta general de confort,de repòs veritable, de distensió. L'obsessiódel treball, la insistència implacable de lapropaganda, la unificació sense atenuants,la por de l'O. G. P. U., la monotonia so-cial i altres coses per l'estiil, tot plegat do-nen a la vida, en la Umió, una tensió es-pecial més palesa, és clar, en unsllocs queaun altres, però que, a la llarga, ha de per-judicar 1'eficóci,a del treball.

En segon lloc aquest treball mateix em si,és, en general, executat, a la Unió, ambpoca cura. Els productes són de dubtosaqualitat i dls desperdicis no aprofitats, con-siderables. Es veritat que quan encara elcontrol obrer era quelcom efectiu, les cosesanaven molt pitjor. Avui dia, gràcies als es-tímuls stali^nians, brigades d'emulació i altrescoses per l'estil, hom treballa a la Unió unsic millor. iEn primer lloc hom ha introduït,a tot arreu on ha estat possible, el treballa preu fet. I, sobretot, hom ha format encada fàbnica un «triangle» de responsables:el director tècnic, un membre del partit i unrepresentant dels sindicats obrers (responsa-bles respectivament davant del Govern, delpartit i de les associacions obreres), que, siles coses no guixen d'acord amb els plansde l'Estat, són processats i, amb facilitat,punits severament. Però probablement lamanca d'estímul en el treball és degut acauses més pregones i constitueix un defecteno pas purament accidental del règim.

Tercerament, aquesta manca d'estímul vaacompanyada de l'atròfia de la iniciativa in-dividual. Aquest dirigir les coses des d'a-munt, fent-les passar per complicades cana-litzacioms burocràtiques, ofega sovint les mi-llors idees.

I, finalment, si alguns avantatges del rè-gim dictatorial són palesos a la Unió, ja nocal din com en són els inconvenients. E1 po-dcr és fort, però ningó .no pot controlar lesseves possibles arbitrarietats. La llibertat,aquest producte delicat de l.a cultura, noexisteix ni remotament. L'Estat té podersillimitats sobre coses i persones. Fixa les tas-ques, tria les persones, els indica e1 lloc emhan d'executar-les i imposa les condicionsque li semblen. Res no pot escapar-se del'àrea d'acció d'aquest poder divinitzat i, tan-mateix, exercit per un eixam de funcionarissota les directives d'un sol home. Res noes pot fer, res no es pot pensar, res no espot llegir sense l'aquiescència de la dicta-dura. La policia us sotja pertot arreu. L'in-dividu no compta per res. I quan convé, osembla que convé, és sacrificat sense capmana de compassió, ni de consideracions,Inexorablement.

Aquest és, per mi, el defecte més greu delrègim soviètic : que per sostenir-se necessitad'ésser tan durament dictatorial. Procedi-ments com els que ell empra em sembla queúnicament ;són possibles en un poble on elprocés d'individualització de les masses noesté gaire avençat. A mesura que aquestprocés d'individualització, de diferenciació,vagi guanyant terreiny, al nou règim no ]irestaró més que contemporanitzar o desapa-réixer.

Altres defectes es podrien afegir que ja hanestat sovint esmentats. Jo em penso, però,que els principals són els que ja he apuntat.Els altres són probablement més acciden-tals. La brutícia general de Rússia em sem-bla quelcom més •eslau que comunista. EI;pohles primitius en són sempre de bruts. Delconfort no ien tenen ni una vaga idea. Lescomoditats els apareixen, en la majoria delscasos, com a refinaments de decadència.

Quant a les condicions del treball, quepm molts ha estat qualificat de «forçat», jono m'atreveixo a dir-ne res. En general m'hasemblat que la legislació social tan progres-siva que tenen .a la Unió era perfectamentcomplida, perd, per altra part, em digué unamericà que em va fer l'efecte d'un homebastant desapassionat, que les condicions detreball en algunes mines del Donbas erensenzillament inhumanes. Cree que manquenmolts elements per a jutjar aquesta qüestióen conjunt.

(Acabará)

J. TERRA'SA

LÄI'IiITIYEls paisatges i els municipis. — El con-

curs de pintures de la mumtamya de Mont-serrat ha tingut, entre molts avantatges, el

que per uns quants dies els pintors bons idolents del país barregessin les llaunes desardines, les pipes i la facècia, amb els mo-cadorets carregats d'herbes, els barrets fortsi la dispèpsia de les persones devotes. Mont-serrat va perdre per uns quants dics aquellto tan incrustat de cementiri líric i de cos-tellada vil, i del contacte amb els pintors nosols en varen sortir les obres dutes a con-curs, situó que l'artista, que en generail ésuna mica mandra, dominat per aquelles pe-drasses ascètiques i boterudes, es va posara pintar cero un desesperat, i ara totes lesexposicions estan plenes de paisatges mont-serratins.

Una de les coses que ens fan més avorriblela llegendària i patriótica muntanya, és laimatgeria de cromos de xocolata, d'estam

-petes i recordatoris, i de llapis d'os de conill,amb un foradet per posar-hi la nina de l'ulli contemplar-hi la Mare de Déu voltada d'es-eolanets que toquen la trompeta i el contra-baix sobre un fons de paisatge de patatesescalivades i peus de porc amb naps. Mont-serrat, que és una cosa importantíssima, hatingut la pega d'ésser administrada artísti-cament per unes mans lamentables. Agra,però, els pintors hi ham aplicat llur nas plede murrieria sublim i 1a delicadesa de llurspinzells, i ara tenim tel"s que reflecteixenuna visió coinforta'ble i temptadora de lesnostres pedres reaocionàries, amb totes lesbufandes de seda de la boira, amb tots elsviolins de les orenetes, i .amb els bigotis iles barbes de vegetació ben repartits i reta-llats com si hi hagués intervingut un barberque coneix l'ofici.

En una paraula, si es pintors han profa-nat una mica, amb tres renecs desinteres-sats, la sagrada muntanya, no es pot negarque la muntanya ha guanyat un cent percent després de la profanació.

Jo pensava aquestes coses mirant les obresque té exposades l'Iu Pascual, entre les qualsdomina el tema montserratf, i pensava tam-bé en una idea exposada pe] mateix pintorem el sopar que li oferiren els amics.

Iu Pascual és un dels homes que ha cul-dat més el paisatge del inostre país com sifos una criatura ; en les seves pintures elpaisatge té tot el que vol, ben regat, benorejat, ben untat d'oli, .amb uns blaus celes-tials únics, amb uns arbres plens de nius depa de pessic, amb unes vaques de porce-llana untades de mel i amb ures noies quesempre estan disposades a ensenyar unsbraços fnníssims i a ballar una sardana sen-se fer pagar res a L'espectador. IEIs paisatgesd'En Pascual, a més a més d ésser merave-llosament treballats, tenen la gràcia d'éstseramables i de fer creure que 1a vida del campés com una serpentina de perfums i de me-.lodies.En Pascual no sols es preocupa de pintar,

sinó que es preocupa de donar honra i profitals pintors i al paisatge, i la idea seva ésla següent, que cm penso que a Olot jaPiian posada en pràctica : 'Es tracta que to-tes les poblacions de Catalunya que tenencara i ulls i s'estimen una mica, estableixinun premi anyal a la millor pintura de pai_satge que tingui per tema un dels temesnaturals del terme de la població, i aquestpremi correria a càrrec dels municipis, i aixíaquestes entitats, tot protegint la pintura,valoritzarien les pròpies belleses del país.I en una terra tan rica i tan variada comla mostra, resultaria que sense que ens enadonéssim els pintors anirien caçant i desco-brint efectes insospitats, i en algun lloc queencara no ha explotat ningú, la defunciód'una tela afortunada faria immortal el nomd'una vila, d'una manera potser més positivaencara que la que s'aconsegueix per mitjàd'una font que fa venir gana o d'un enter-ramorts que fa miracles.

La idea de l'Iu Pascual a mi em sembla1 de primera, i valdria la pena que els ajun-

taments se la miressin amb simpatia, de lamateixa manera que encara es miren ambsimpatia certs jocs florals, completament en-vilidors i olles i que no porten ni una gotade profit a les lletres catalanes. Això delsconcursos pictòrics, fet amb una mica detraça i de mà esquerra, podria ésser la basede formació de petits museus locals, que enel seu dia potser arribarien a tenir una posi-tiva importància. I deixant de banda totesles coses d'ordre moral i utilitari, que a mino m'afecten personalment, i guiant-nos pelgust i l'emoció, jo, que estic tan enamoratdels :nostres paisatges com el mateix Iu Pas-cual, estic convençut d'urna cosa : que elspaisatges guanyen, s'afinen, s'espiritualitzeni es carreguen de púrpures aclaparadores i

de perles naedullars, a mesura que els bonspintors insisteixen per definir-los damunt deles teles. Montserrat ha complicat la sevaexistència en una forma absolutament hono-rable des del concurs de què parlàvem, icom Montserrat, totes les pedres i totes lesherbes del nostre país guanyarien des del'explicació que ens en donarien éls bons pm

-tors. Olot és un exemple claríssim d'aixòque dic. Olot i el seu paisatge són coses tandelicades que ja no sabem si són un produc-te de la fabricació de la Providència o de

la fabricació dels pintors de Catalunya.JOSEP MARIA me SAGARRA

CAMISÉR^A F.VFHILSVIDAL

Plata Unlversltat, 7Portal de I' Angel, 34

cllv ^y Y Rebudes les da-

^ gll^l lt ^^ lpafs 1 estranger^ r^ rTall i conleadóInsuperables, a preus sumament BARAFS

IMPRESSIONS D'UN VIATGE A LA U. R. S. S.

La República de Treballadors

Page 3: La, Conferència del Desarmament I^u1^AV V1^ llperíode d'acord mutu, sota l'amenaça d'una gram crisi econòmica, política i social. L'es-fondrament de ales divises, sobretot la

Armes de què s'apoderaren els revolucionaris de Terrassa

havia enganyat als professionals de l'agita- dur a .Ves urnes, tot ijugant a la petitació, als quals, por raó del seu mateix ofici, i revolució de sala mitinesca), sap perfecta_viuen tan a prop de les masses proletàries. + ment que qui la fa, la paga, i que, quanEls esdeveniments d'aquests dies han pro- un hom s'alça en armes contra la societat,vat, una vegada més, allò que tothom sap el menys que pot esperar, si no venç, ési que, de tan sabut, sovint s'oblida : que, caure sota ]'imperi de 1a llei..., o, si no,tant com els obrers són amatents a secun- quin ofici més doliciós que el de revoluoio-dar les actuacions que tendeixen a millorar m.ari? Si venç, extermina el vençut; si elllurs condicions de treba'Il, són reacis a ser- vencen, mil mans li paren la caiguda, per-vir de tropa de xoc — carn de earnó — ales- què no prengui anal. Per a 'ell tota la glò-hores que hom intenta arrossegar-los al cap- ria i tota la impunitat; per al cos social,girament general, a la destrucció de tot, i a ! tot el risc i la ignomínia... Francament, elsl'empitjorament comú, amb l'esquer d'unes que sostenen això volen llevar a il'anar-vanes ideologies sense garantia seriosa. El quista l'única trista glòria, aquella espurnapoble no analitza, però té un instint segur de grandesa que pugui tenir : d'arriscar-se,que li fa ensumar 1a ruïna. Entén força bé La seva defensa és una covarda apologiaels seus interessos professionals, però es dels covards. Fins a tant pot dur 1'extre-desentén de somnis utòpics. Això la massa . misme demagògic!— aquesta massa neutra, que també exis- No dubtem que la lliçó de dilluns passatteix a l'obrerisme i que juga el mateix pa- ha fet pensar molt a més d'un dels capi -per decisiu que a totes les a l tres classes tostos del moviment obrer de Catalunya.socials —. Resten — carn a tot arreu — al- Estem segurs que n'hi ha més d'un, i mésgens fanàtics purs, en barreja paradoxal de quatre, que tenen una visió política mésamb veritables criminals d'ofici. PerD no civilitzada que tot això. Que no veuen l'obre-compten : 1a seva activitat es redueix a una risme com una vasta •catàstrofe, fruit d'unpertorbació, sense tramscendéncia social ni odi foll i orb que no pensa. Que no igiorenrevolucionària ; pertorbació que, por mesura que la rnanea d'autoritat morail no pot con-de ban govern i per interès comú, els dini- duir sinó al fracàs i al presidi. Aquests diri-gents de la nació i la nació mateixa cal que gants saben també que a tot arreu la polí-ofeguim per tots els mitjans possibles, tica social és una cosa molt seriosa i difí-

^ I, de fet, ha esdevingut així. Seria de- cil, que hi ha molt estudiat sobre la maté-manar impossibles voler que els obrers com- !

'ria i que no cal refiar-se d'improvisadors

batessin al costat de 'la guàrdia civil ; però i d'e•nergúmens. Encara menys d'atiar laels obrers han fet el que devien. Deixar l brutalitat i la ignorància.caure el moviment i abandonar llurs inopor- f Es envers aquestes persones que s'adreça#uns agitadors a les conseqüències de la el nostre esguard :prescindim dels crimi-seva actitud antisocial. Això no vol dir que nals i dels carrinclons que els volen ancael proletari renunciï a les seves reivindica- brin per a fer-ne agents electorals i tremca-cions — advertència ais anarco-conservadors urnes, gent encara més despreciable que elsde dalt, que potser se les pinten massa fe- criminals mateixos. Desitgem que aquestaTices i ja demanen repressions i abusos —. Lliçó que el poble ha donat els encoratjarà

a sortir a la noble lluita ; dels benifets de— la República, no seria pas el més petit el

. d'haver obtingut que la política social «ban-t r̂l^^ danés 1a incultura on massa. lma^n arrosse-

y^ ' ^dï^ gada i assolís el nivell dels països civilit-" zats. No demanem — fóra una falòrnia — la

.. .,,; pau social, que seria la mort; petó sí el"."

^ MkToc net i les idees i les actuacions b or-ong anitzades.

i`-^.^•

Això és e] que 1'obser, mo secundant el"

_____:moviment de dilluns passat ha dit bon clar

lU

°a.

EL Ir10 DE LA VIDA ara, qui pugui entendre, que entengui.RossEND LLATES

RAMBLA CENTRE, 33 - PASSATGE BACARDI, 2

0

. , I

,) .

La lliçó del dillunsE1 solemne fracàs de la darrera vaga ge-

neral ha de servir d'advertiment als diree-tors dels moviments obrers. Sense voler ^ne-g.ar ]'eficàcia de ]''a• tuació governativa, calconfessar que ham estat les masses obreresqui, no volant secundar el moviment, Q'hamensorrat d'una manera decisiva i han donatuna liç6 ben aspra i eloqüent als que escreiem ésser-ne els amos i senyors. El tòpic,massa vulgar i .no del tot exacte, de lacredulitat del poble, aquest cop, fins i tot

No: justícia i justícia inexorable: ja n'hiha prou ; tingueu present que no es tractade la lluita sociail, sinó de mers crims detraïció a la República i de lesa societat. Norenuncia el proletari a res ; tampoc els seusentabanadors frustrats ]i prometien res ; no-més volien fer-lo servir d'eina destructora.Sinó que el poble, amb aquella admirableabsència de sensibleria (i en això es dis-tingeix l'element popular dels carrinclonsdemagogs de la petita burgesia que el volen

Els fi-es Chamberlain

Tota la prein3a anglesa qualifica d'histò-rica la sessió dei q de febrer de 1932 a laCambra dels Cc'n:+ns. En aquest dia, An-glaterra . Qer boca. •de Nevile Chamberlain,renuncià solemnement al lliure canvi i a lapolítica que Robert Peel inaugurà vuitantasis anys enrera, en una sessió dels Comunsno menys memorable : la del iq de generde 18.16.

A vint-i-vuit anys de distància, NevilleChamberlain realitzava el somni del seupare, Joseph Chamberlain, el campió delReform tarif. Després d'haver fracassat enla seva campanya Jiroteccionista, el tare ha-via dit en 1906:

—Miro l'esdevenidor amb esperança i con-fiança. No dubto que d'altres, si jo no, veu-ran l'èxit del nostre treball.

1-la estat el seu propi fill el que ha ven-jat el seu fracàs. Detall curiós que dónaThe Observer : La cartera roja d'on treiales notes del seu discurs, era la mateixa delseu pare quan era secretari a les Colònies.El diari subratlla més semblances entre eltare i el fill, però hi ha dos punts en quèfalla la coincidència: N.eville no porta altrau la clàssica orquídea que son pare s'hifiosava en les grans ocasions, ni porta tam-poc monocle. Es Austen, el fill segon, queen aquesta qüestió del monocle continua latradició paterna.

Els consells de lady Asquifh

Dones, oblideu la vostra edat!, exclamalady Cynthia Asquith, Deixeu d'una vegadade ((puntuar les vostres vides amb fites tanenganyadores com els aniversaris». La donade l'època victoriana, que renunciava alsplaers i a les vanitats d'aquest món perconvenció, després d'un cert nombre d'ani-versaris, aquesta dona apareix als nostresulls com un ésser antediluvià.,

Lady Asquith diu encara a les seves ger-ganes angleses: oLlibereu els vostres espe-rits de les idees preconcebudes sobre unaecerta edats i no us deixeu deprimir a l'aca-bament de cada dècada. Viviu naturalmentsense inquietar-vos de la vostra edat i frui-reu de cada fase de la vida. No pregunteua ningú quina edat té i, si no podeu obli-dar-la, esforceu-vos almenys a ignorar elnombre dels vostres i5ropis anys. No sigueutime-conscious.),

Els consells de lady Asquith són una micaingenus i un bon tros superflus. No és na

-tural que les dones oblidin el nombre delsanys que tenen i es sostreguin a la tiraniadels aniversaris? Però no els aneu a dema-nar que oblidin l'edat de les seves amigues !

EI gos de .Hííler

—Aixeca molt bé la pota,—Tu diras... és el gos de Hitler!

(Le Rire, París)

ÍmpopularifatD'ençà de la crisi, el president Hoover és

un dels homes més impopulars dels EstatsUnits. N'és tant, que se n'explica aquestaanècdota

Un dia, passejant-se amb Stimson, totd'una es recorda que ha de telefonar ur-gentment a un amic seu. Es fica mà a labutxaca, es troba que no té diners solts, idiu a Stimson

—Podríeu deixar -me un níquel (deu cents).—Aquí en teniu dos, senyor president. Així

/,odreu telefonar a tots els vostres amics.

L'Aga Pefros

A Tolosa del Llenguadoc ha mort fa pocsdies aquest tumultuós personatge que va te-nir una hora de popularitat.

Es deia Petros Elias Ellur, i quan Tur-quia entrà en guerra amb els aliats, posàla seva espasa, o millor dit el seu iatagan,a la disposició d'aquests. Reclutà, no se sapon ni com, una tropa d'assiro-caldaics quedes de les solituds desèrtiques es varen flan-far contra els turcs i alemanys que ronda-ven el canal de Suez. Va tenir la sort deguanyar.

En recompensa d'aquest servei remarca-ble, el govern francès li trameté una cartallena de felicitacions, la creu de guerra i laLegió d'honor. El govern anglès es va acon-tentar de regalar-li el castell prop de Tolosa,on, voltat de trenta dels seus guerrers, l'AgaPetros vivia retirat i on ha mort:

Wilbur Wrigbf

IVilbur lV'right, un dels pioneers de l'avia-ció, des d'ara ja té el seu monument a Pau,on s'insta l.là en I908 i hi realitzà nombrosesexperiències amb els seus aparells.

Wright era tan poc enraonador, que, undia que l'ajuntament de la capital bearnesal'invità a un àpat i algú el pregà de fer undiscurset, a penes digué res més que aquestafrase:

—De tots els ocells, el lloro és el quaparla millor, però és el que vola més ma-lament.

1." ESPECIALIT2 T

EN LA MIDA

Janme I, fiTelèf. 11655

Eren altres temps. Llunyans, molt llu-nyans. Jo feia de repòrter a la vella Publi-

cidad en la secció de Sucesos.En aquells temps de reportatge (érem al

1903), un matí vaig fer gel descobriment delsegüent parte facilitat per un municipal dela Comandància. Deia .així textualment:

«Me comunica el guardia Gorgorio Pérez,que a las tres de esta tarde se ha hundido

Luis de Zulueta y Escolano

el firmamento de la casa número veintisietede la calle de Basca.»

Amb aquest parte del carrer de Basca,arribo un matí .a aquell entresof de la Ram

-bla delCentre (redacció de La Publicidad),i m'hi trobo amrb un xicot, prim, de mi-rada escrutadora, de veu dolça però mvnci-siva, que estava parlant de Renan.

Escoltar el nom d'Ernest Renan i jo, quesóc xerraire de mena, emmudir, va éssertot u. Qui parlava .amb paraula reposadade l'autor de L'abadesa de Jouarre eraLuis de Zulueta y 'Escolano.

En aquella vella Publicidad hi havia ungram xicot que es deia 'Emili Coromines,germà de l'Eusebi Coromines, magnífic tre-sillista i director del diari.

En Milio Coromines va dur a La PubliEn Luis de Zulueta, així com l'IEduardMarquina. Aquests xicots havien publicatum poema en forma dramàtica, que el va-ron batejar Jesús y el Diablo.

En qualsevullla ciutat europea, en aquelladata, de Jesús y el Diablo se n'hauria par-lat. Almenys als diaris. Però en la Barce-lana dels meus temps, això era del tot im-possible. Era la Barcelona d'Era Planas iCasals, d'En Comas i Masferrer, em la quales prenia seriosament la teoria dels cranisdel doctor Robert, la gent sospirava perl'oratòria d'En Mauna, la darrera expressióde l'art eren els aparadors de la botigad'En Cuspinera del carrer Ferran, en Mi-quel i Badia era l'alfa i l'omega de la crí-tica pictórica i Manan, de Massenet, lasuperació de tota la música existent.

Amb una Barcelona així, que creia quePereda era un novellista, Moreno Carbo-nero un pintor, i Benlliure un escultor, éspossible que de Jesús y el Diablo, escrit envers i .no com les obres d'Eahegaray, esprengués seriosament?

No us parlaré del que va parlar Luis deZulueta aquell matí en La Publicidad delsmeus temps. Tan sols us diré que no varenpassar gaires hores sense que en Zuluetatornés a la redacció i posés en mans delredactor en cap, que era una persona tandigníssima com En Carles Costa, un arti-cle admirable, que es retolava Mi Ernestoll enan.

En aquests darrers dies, en què s'ha par-fat tant de jesuïtes, he recordat una fraseadmirable que vaig sentir fa molts anys almeu amic Luis de Zulueta:

—Los jesuitas creen que Dios también esjesuita,

a•^^

Periodista vellot com sóc, em dec a l'anèc-dota. Però Luis de Zulueta no és home,que jo sàpiga, que pertanyi a l'anècdota.L'element còmic, i menys el grotesc, no elvull barrejar en la seva vida. El conec molti sempre l'he admirat com un gran com

-prensiu. En la seva jovenesa, va tenir ungest formidable: engegar a una parentarica, de la qual era l'hereu, per no abjurarallò que en diuen errores els fills de Sant

Ignasi. En Zulueta va fer vida d'estudiant.Recordo que amb ell, l'Eduard Marquina iEmn Joan Pijoan, amàvem a veure colleccionsartístiques.

En Miquel Utrillo (en aquesta Barcelona,on ha obtingut homenatges qualsevol ques'ho hagi treballat, l'Utrillo es troba orfed'un dinar amical en modesta taverna!) vaacollir 'En Zulueta, com En Marquina i En

Pijoan, en la publicació Pèl& Ploma, que és on tots và-rem començar a escriure.

Qui sàpiga llegir, trobaráen la collecció de l'any 1903una narració tan admirablecom El Príncipe Kunala : unmodel d'introspecció que co-mença : «Mi cuerpo decae, miespíritu está conturbado ymi corazón flaquea.» Així co-memça En momentos difíciles,i en aquest article potser quees trobi tota la inquietud es-piritual del Luis de Zuluetad'aquells temps, que l'ha con-duït ara a un Ministeri d1Es-tat.

Recordo més, molt més deZulueta. Tres conferènciesculturals magnifiques que vadonar a la Fraternidad Repu-blicana del carrer de les CortsCatalanes, Les va presidir ipresentà als «fraternos» donAlejandro Lerroux, que ien

aquella data cercava intellec-tuals al seu entorn. Zuluetano se Ii va poder sumar.Aquest provenia de la Univer-sitat i del llibre. IEl «frater-no:) i el mateix Lerroux desit-javen un Emiliano. I així ellvaren tenir en la FraternidadRepublicana als pocs dies deparlar Zulueta.

Recordo també un admira-ble estudi parlant de MàximGorki i la seva concepcióuDans les bas fondsu. La vallegir d1 veterà actor Enric Gi-itcètíez en el teatre Apolo del

Parallel. (En Giménez ha estat l'únic actorque ha ilnterpretat Gorki, com Strindbergi Hau-ptmann, a Catalunya.)

L'empenta cultural que porta d'Ateneu En-ciclopèdic Popular del carrer del Carme, esdeu a ''espiritual oollaboració de Luis deZulueta i En Pijoan. Les conferències queen aquell lloc es donaven als obrers, i a lesquals tinc l'orgu'll d'haver concorregut, fonende les coses més sòlides que s'han fet pe]que fa referència .a cultura popular.

*5*

Uin cap al tard, i en l'estudi d'IEn RamonCases, Liluis de Zulueta es va treure unspapers. Els va posar a mans d'En Mar-quina. I va dir:

—Lee, lee, Eduardo, que esto es magní-fico. Y lee con toda tu alma, como tú sabes.

I l'Eduard Marquina, que recita corn ab-solutament cap dels actors actuals podenrecitar, va començar

La quietud sujetó con recia manoal pobre perro inquieto...

Era ('Elegía a la muerte de un perro,d'Unamuno.

Són moltes les vegades que he repetit, deparaula i per escrit, que la profunda ad-miració que sento pel poeta Umamuno, ladec a la companyia amistosa de Miquel delsSants Oliver, (Eduard Marquina, Joan Ma-ragall, Ramon Vives Pastor i Luis de Zu-lueta.

No em puc estendre més. Manca espaiporqué us digui la mútua admiració que esportaven el poeta Pere Modes, l'autor de laNueva aventura de los dioses o del sapoo el impertinente, o perquè pugui recordar-vos la totalitat espiritual d'aquella poesiade Zulueta Los almendros, digna d'una an-tologia, que fineix:

Como un ansia de luz y de vidaotra vez en mis días perdidos...1Otra vez la blancura florida!...i Otra vez l'as almendros floridos !...

Amic Manuel Azaña, President del Go-vern de la República : No és cert que quanun Ministre d'Estat de l'envergadura poè-tica de Luis de Zulueta representa una Re-pública com la nostra, té el ¿cure de ferescoltar la seva veu i els seus pensaments enel Primer Internacional Centenari de Gcet'he?Jo, admirat amic Manuel Azaña, el reclamoper la nostra Barcelona.

RAFAEL MORAGAS

Radio CLI M 0enxufable al corrent

sense antena

Preu; 400 pessetes

RAMON CLIMENTConsell de Cent, núm. 266

Telèfon 21058

DEL CARNET D'UN REPORTER

Luis de Zulueta

•

Page 4: La, Conferència del Desarmament I^u1^AV V1^ llperíode d'acord mutu, sota l'amenaça d'una gram crisi econòmica, política i social. L'es-fondrament de ales divises, sobretot la

Tres films a remarcarAmb Billy the Kid sembla que King Vi- el cas present s'interessa abans que tat pcl

dor ha volgut donar-nos un esquema del cinema. Emn un altre pla es mouen els seus

film cavallístic. Potser tamhé amb aquest grans films ! Billy the Kid, en aquesta gran

film, el gran director ha volgut pagar el obra, 'no pot sinó •significar un moment d'es-

seu tribut a un gènere al qual el cinema és plai.deutor de tantes bones coses. Una molt El film, no cal dir-ho, esta realitzat a la

bona época del film :une• icà es recolza da- perfecció. Excellents els trets humorístics imunt d'aquest gènere, i ara que l'adveni- molt vius alguns dels personatgess. El pro-

ment del parlat semblava confinar el cine- tagonista, John Mc Broern, és potser l'únic

ma dins les parets encongides dels studios, que no acaba de convèncer. En canvi Wal-

«Billy the Kid))

Els nostres lectors estan assabentats de una tesi pedagógica. Es l'exposició de lala represa de les sessions MIR:IDoI. Ho tasca empresa pels Soviets per a reeducarhem anunciat amb insistència, perquè aques- e!s anormals i els infants abarodonats, perta sessió no restarà aïllada sinó que inicia a rcinbegrar a la vida civil tota .aquella mul-

una nova sèrie de sessions de cinema, que titud d'infants seise Llar ni principis, queformen part d'un pla més extens d'expansió l'endemà de les jornades revolucionaries •co-.de MIRADOR en altres camps de l'art i de' mençaren a mu ltiplicar-se i a envair lesl'espectacle, els detalls del qual anirem do- ciutats, els pobles i cls camps de la U. R.nant a I'hora oportuna. Voldríem erigir S, S.MIRADOR, en aquesta hora un xic difusa «li pesta, la guerra i sobretot la fam, en

((El camí de la vida»

Pròximament

amar®tcsde luz k ^

'-, EDMUND LCWE ^ as'icirrc *t •. NMurar

üiJ[M Il 4JYALr • 6AtLANURN f^rrvorawr•íi /^ Il^i

^i

SE S SIÚ DE GAL c^

JEL CINEÑIA

I1

LA SETMANA PASSADA "MIRADOR" 1 EL CINEMA

La nostra sessió del 22

han estat també els cow-boys els que hanfet els primers passos per tractar d'allibe-rar el cinema de l'atmosfera enrarida delsstudios i per transplaintar-10 de bell nau enel seu lloc, a ple aire.

En el film de King Vidor, retrobemtotsels tàpies dominants en aquesta classe defilms. Una simplificació a ultrança dels con-flictes dramàtics, una desbandada d'arbitra-rietats, aquella exaltació característica del'heroi al qual les circumstàncies són favo-rables fins a punt inversemblant, la divisiósumària en bons i en dolents, el joc cons-tant de les .pistoles que intervenen per unno-res, i, naturalment, mo podia faltar, enun ambient tan poc refinat, una noia jovei bonica.

El bo del film de King Vidor escau en elfet d'haveranos sabut restituir amb tantafidelitat un tipus de film que ha fet època.Aquesta restitució no afecta sols el contin

-gut, sinó, i això és altrament meritori, laforma. IBI film sembla haver estat pensatsota la mentalitat dels autèntics creadors delfilm de l'Oest, i aquesta forma que retro-bem .ara en l'obra de Vidor té per nosal-tres tota l'emoció d'un estil arcaic que reviude nou.

En tot moment, per això, teniu la im-pressió que l'autor no es pren amb massaentusiasme el seu assumpte. IEl mateix queen el seu film de capa i espasa, El cavallevde l'amor, l'autor juga amb el :seu assumpteamb la despreocupació d'un homc que en

CAPITOLTornen els films de sèries,el valor clàssic del cinema

AVUIprimera jornada del film

LA ISLAPELIGROSADILLUNS, estrene de la segona i última

jornada

Un viatje a terres estranyes ambepisodis novel'lescos

lace Beery esta magnífic en el seu rol. Elspaisatges, no tan abundants com podíemesperar, però tots ells impecables de foto-grafia i elegits amb molta cura.

5

En el film El secret de l'advocat retrobemClive Brook, Richard Arlen i Fay Wray.Es una meravella com aquests actors pro-dueixen una absoluta impressió de norma-litat i són capaços de donar als seus reisuna sensació de veritat. Heus ací una in-triga sense transcendència, més aviat dis-cutible, i no obstant, els seus personatgeses defineixen amb una precisió sorprenent.Hi ha novellistes que, a cada nou perso-natge que introdueixen, s'obliguen a un anà-lisi psicològic com a mesura de presentació.En canvi n'hi ha d'altres que us el donensense explicacions i sou vós, el lector, quiheu d'anar construint mentalment la sevaestructura moral mitjançant els trets de con-ducta i d'actitud que el personatge adoptaen el fil de l'intriga. 'EI cinema procedeixaixí mateix, En El secret de l'advocat aquellsdesconeguts d'un principi s'arriben a defi-nir tan bé, gràcies al talent del 'director,que manté sempre per cada un d'ells unmateix to fonamental, que a la fi sou da-vant d'ells com seríeu davant de conegutsde tota la vida.

No sabem fins a quia punt l'espectadorcorrent, abstret per una intriga d'una certaforça, s'adona del talent cinematogràfic ambquè una cinta així és realitzada ; de quinamanera el director mou la camera i deter-mina l'espectacle d'acord amb una lògicadramática d'una precisió sorprenent. Hi hamolt a escriure sobre això. Un hom no sapon comença l'cspectaole i on l'espectador.La camera està dotada d'una intel•ligènciaque de vegades sembla identificar-se amb elloc de la mirada de l'espectador. 'Ens reser-vem parlar d'això més extensament en unamillor ocasió.

Els Amics del Cinema, amb .la coopera-ció del Centre 'Excursionista de Catalunya,han presentat el film La muntanya en fla-mes. Film d'alta muntanya, excellent defotografia, que, amb el pretext d'unes esce-nes bélliques, descorre davant de nosaltresuna sèrie de meravelloses visions de paisat-ges alpins, que són ]a delícia dels amicsde la muntanya i dels esports de neu.

J. PALAU

la dama deuna noche

Un curs de cinemaa la Universitat

El proper dia 27 de febrer, a un quartele vuit del vespre, tindrà lloc a una aula dela nostra Universitat la primera de les onzeronferéncies que sobre el fet cinematogràfices donaran, per iniciativa de la Facultat deFiilosofia i Lletres, a la nostra Universitat.

La transcendència d'un fet com el queapuntem és innegable. Per primera vegada,on fet tan viu i tan actual com el fet cine-

matogràfic, penetra a la Universitat, on en-cara ningú no havia somiat d'encahir-lo.Aquesta és, doncs, una primera fita benremarcable : per la Universitat per tal comens la mostra àvida d'incorporar-se al ritmedel nostre temps.; pel cinema, per tal comcus mostra la -possibilitat d'estueliarulo ambel rigor i la disciplina de qualsevol altramatèria universitaria.

Celebrem aquesta vivificació de la Uni-versitat nostra que es prepara, ben digna-ment, s erigir- se en centre de la mostra vidacultural. Com .a cinàfils celebrem tambéaquest estudi acomplert del cinema en lamajoria dels seus aspectes.

Més que no pas el que nosaltres pogués-sim dir, ens illustrerú sobre la importénciad'aquest primer curs universitari sobre ci-nema la llista de les conferències que hande donar-se:

27 de febrer. — «Posición del cine en lateoría del arte», per don Angel de Apráiz,professor a la Universitat.

2 de març. — 'Educació i cinema», perJeroni Moragas, metge, de l'Institut d'0-ricntació professional.

5 de març. — «Música i cinema», per Jo-sep palau, crític cinematogràfica

q de març. — «La moda i el cinema((, perMaria Luz Morales, publicista.

2 de març. — «Literatura i cinemas, perLluís Montanyá, crític literari.

i6 de març. — ((Pintura i cinema», perRossend Llates, escriptor.

30 de març. — ((Com es fa un filme, peaJ. Carner Ribalta, scenarista i director.

2 d'abril. — «Teatro y cinema((, per An-gel Valbuena Prat, professor a la Univer-sitat.

6, 8 i q d'abril. — «Estética del cinema»(tres lliçons), por Guillem Díaz Plaja.

Segons les notes fixades per l'organitza-ció, les conferències tindran llac a una aulade la Facultat de Filosofia i Lletres, elsdimecres i els dissabtes, a un quart de vuitdel vespre. Queda oberta la matrícula pera la totalitat del curs, al preu de deu pes-setes. Hi ha una matrícula a cinc pessetesper a estudiants. Per a matricular-se no calcap altre requisit que realitzar la correspo-nent inscripció a ila Secretaria de la Facul-tat de Filosofia i Lletres.

Sempre • és interessant

ADOLF MENJOUperò en

Mi padre es un fresco

(EXCLUSIVES "ALMIRA")

realitza sa millor creació

4

.1

t:r'

p e MJOUVegeu-la avui en

UrquinaonaGUTEMBERG, S. A.Maquinària, Tipus, Filetatge debronze, Tintes i Utillatge per les

Arts GràfiquesAgullers, 1 i Vía Laietana, 4

Tel. 15524 • BARCELONA

destruir un sens fi de famílies, creaven al'Estat aquest problema gravíssim de fer-secàrrec de tots aquests xicots que, abando-nats a ells mateixos, degeneraven ràpida-ment i esdevenien un perill seriós per a lasalut i la seguretat públiques. Tots els viat-gers que han recorregut Rússia pels voltsde l'any 23, coincideixen a senyalar la gra-vetat d'aquest cas. Els trinxeraires s'agru-paven en bandes i es dedicaven al furt i aicrim i a tota mena d'excessos. Hom elsveia a tot arreu i un autor — E. J. Di11on calcula en set milions el nombre d'ells.»Guillem Díaz Plaja, en un article pu-blicat també damunt d'aquestes pàgines re-marcava la transcendència social, políticai literària d'aquest tema.Creiem — i no voldríem gairebé res més— que El camí de la vida provocará en elsespectadors el record de les primeres ses-sions MIRADOR que foren la llavor inicial,de la qual sortí la considerable primerapromoció d'espectadors de cinema que hemtingut a Barcelona, promoció que no hafet més que engrandir-se i multiplicar-se.Amb El camí de la vida, i a més delsFilms de curt metratge de consuetud, esprojectaré també una curiosíssima colleccióde noticiaris del temps de la guerra, moltsd'ells en connexió amb la vida de la nostraciutat. L'aspecte polític d'aquests i les sa-boroses coincidències que l'atzar ha prepa-rat faran d'aquesta exhibició una de lestroballes de la pròxima sessió MIRADOR.

FER FI::arriba a Barcelonal'alegria portada

per

Maurice

CH EVALIERambF.

Teniente

SeductorLa meravellosa opere£a Pa=ramoun£ dirigida pel màgicERNST LUBITSCH

i musicada perOSCAR STRAUSS

Dijous, ni, estrena a

COLISEUM** II W,/(Ç

i desguitarrada que passem, en el reductemàxim del que hi ha de més vivent enl'esperit vivent de la cultura catalana. Peraixò, conrearem i exaltarem totesaquellescoses dotades d'una espiritualitat forta, almarge dels afers polítics o de la políticadels afers.Es això el que nosaltres volem remarcardavant dels nostres lectors. Les sessionsMIRADOR oferiran sempre un bri d'espiri-tualitat molt nostra que cercaríem ende-bades en empreses aparentment paralleles.Anem, més que al problemàtic negoci, a lacaptació d'un públic. Ara que MIRADORcompta tres anys de vida ho podem dir .amborgull. Existeix un públic de MIRADOR, for-mat per la seva correntia espiritual. I aquestés el guany màxim a què nosaltres podíemaspirar. Volem ara multiplicar els llaçosi les afinitats entre els homes de MIRADORi l'esperit ciutadà. I per això el mutu ajuthaurà de fer-se intens i més eficaç.La nostra sessió del dia 22 està feta abase del primer film sonor soviètic. IEs unaobra magnífica de Nicolai Ekle, el grancineasta que, segons sembla, visitarà Bar-celona en una data propera.L'anàlisi del film fia estat fet amb lacompetència de sempre pel nostre crític Jo-sep Palau en un article recent, que està enla memòria de tots. Recordem .ací les líniesgenerals de l'obra sintetitzades al comença-ment de la seva crítica.((El camí de la vida és un film que exposa

***^,k*^7f,^i^Es despatxen localitats a compta-

* i i s duria sense augment de preu per

a divendres, dissabte i diumenge.

Page 5: La, Conferència del Desarmament I^u1^AV V1^ llperíode d'acord mutu, sota l'amenaça d'una gram crisi econòmica, política i social. L'es-fondrament de ales divises, sobretot la

teatre d'art de MoscúHom anuncia al Teatre Goya, pel zo da- carregat Stanislavski, el qual, pels afersquest mes a la nit, la presentació al nostre de la casa tenia d'anar a França tot sovimt,públic de la Companyia del Teatre d'Art • Allò que a París estava fent Antoime .ambde Moscú, secció residenciada a Praga. el seu Teatre Lliure no podia pas passarMalgrat l'afició que gel poble rus ha sentit I per a9t pel jove actor rus.sempre per l'espectacle, es pot dir que gai- j De llavor, tots els seus esforços es van

(( L'Inspector)), de Gògol

Dilluns, 22en

LIDO CINEestrena de

AnnaChristieFilm de CLARENCE BROWN

per

GRETA GARBOi CHARLES BICKFORD

Producció Metro Goldwyn Mayer

1 ^ r l^ 1

—- _

rebé fins prop de la fi del segle darrer elteatre com a divertiment popular era, aRússia, una cosa gairebé inexistent.

La vida teatral russa estava reduïda ales escones mantingudes per la Cort: duesa Moscú — el Petit Teatre, fundat en l'any1825, i el Gram Teatre ; 1un dedicat aldrama i a la comèdia, i l'altre, a l'òperai al ballet —, i tres a Petersburg — òperai ballet, drama i comèdia nacionals i teatrefrancès —. En tots aquests escenaris s'exer-cia la censura. Llur direcció depenia del MLnisteri i llur administració de la Tresoreriade ]''Estat. Llurpúblic era lla Cort.

En el Petit Teatre és on es donà la pri-mara representació de L'Inspector de Gògol,que des de llavors és la pedra de toc detota nova companya que es proposa tre-ballar.

A Moscú, però, ciutat menys burocra-titzada i de vida més pròpia que Petersburg,formaven la part més important del públicels grans comerciants que hiestaven esta-blerts, els quals amb la seva generositat,el seu sentiment nacional — molt més fortque el de la capital, óccidentalitzada — illur ingènit instint artístic creaven un sen-tit teatral completament particular.

De Moscú sort( Mamontov, que, quantots els entesos, dedlaraven .que Mussorgskiera boig, fou l'únic que en va fer cas. Eillva ésser qui va ajudar ,amb totes les sevesforces Rimski-Korsakov, i qui, quain Xa

-liapin va ésser acomiadat per incapaç delTeatre Imperial, el va pendre sota la sevaprotecció. I de Moscú també sortí Stanis-lavski, el fundador del Teatre d'Art.

Quan, en 1883, Alexandre fII va abolirel monopoli dels teatres imperials, va ésseroberta amplament la porta a la iniciativaprivada. Llavors fou quan foren inauguratsuna colla de nous teatres. Diversos profes-sionals ski llençaren amb tot l'engresca

-ment, però els únics que ,aportaren algunacosa de bo foren — com quasi sempre

—els senzills aficionats. Els primers d'ells,Mamontov i Alexev. Amb ells féu Stanis-lavski el seu aprenentatge.

Mamontov era un empresari de cons-truccions ferroviàries. Alexev era industrial

també, i ien la seva fàbrica treballava d'en-

i

Una pellícula incomparable!Una visió debe!!esa!

S

CONLOUI S TREHKER

Un film sensacional!

D Una obra que no s'oblida!

dirigir a crear aquell teatre, el non' delqual s'ha fet famós, aquell teatre que temaper lema la protesta contra la vella manerade representar, contra el fals patetisme,contra V'estil declamatori, contra la rutinaen urna paraula, contra tota l'organitzacióteatral, de cap a peus.

I al cap i a la fi, Stanislavski va arribaron volia. En ipoz, el comerciant Sava Mo-rosov va fer construir de .planta l'edifici delTeatre d'Art de Moscd.

Successors de Stanislavski són els actorsque es presenten, ara a Barcelona, sota ladirecció de Paulov. EQs anys, però no hanpassat debades. Aquell concepte excessiva

-ment realista que regia ,el teatre d'Antoinei el primitiu del fundador del Teatre d'Art,s'ha modificat en més d'un sentit : hom jano pensa en aquell famós quart mur perexemple — aquell mur que es suposava dre-çat entre el públic i il'escena —, però encaraes té en compte que no hi ha papers secun-daris ; que tanta importància té el partiquíque només diu tres paraules — o el ,perso-^natge que no en diu cap — com l'actor queporta tot el pes de l'obra.

Aquesta companyia ens presentarà ,el mag-nífic Inspector (Revisor), de Gògol — queels nostres lectors coneixeran ja per la bellatraducció que en féu Carpes Riba —; elsBaixos Pons, de Gorki, ; l'adaptació delStavrogudn i els Karamazov, de Dostoievs-Id, etc., obres que són de les més impor-tants del repertori rus clàssic.

No és de pensar que a Barcelona hihagi gaires cents de persones que caten-guin el rus, però sí és d'esperar que n'hiha d'haver bastantes capaces de contemplaruna bona presentació, una bella interpre-tació i d'estimar el que val un conjunt come1 que ens presenta aquesta companyia. Noestà tan lluny de la nostra memòria l'èxitde públic que obtingué el teatre japonès alPalau de Projeccions, espectacle força méslluny de nosaltres en tots sentits.

A més, les obres que ens presenta lacompanyia del Teatre d'Art poden ésser co-negudes de gram part del .nostre públic peruna traducció o altra, i hom es pot fer unplaer d'anar seguint l'acció de l'escena ambtat a:11ò que ja sap. I, per .ajuda d'aquellsque no les coneguin — i fins pels que lesconeguin i tot —, hom repartirà programesexplicatius, ultra que al començament decada acte un explicador castellà donarà no-tícia de tot allò que pugui servir de guiaP°°r a major intelligéncia de l'acció.

C. I y

T IVO L I, AVIIIERNEST VILCHESMaria L. de GuevaraMaria TubauMaria L. Callejo

Qualre primeres figures en un sola producció

CHERI BIBIIIn flam únic en castellà

Producció(( Mero=Goldwyn•Meyer

Amb el múlodrama estrenat divendrespassat a Romea ens trobem en presénciad'una gent malvada fins al capdamunt que,a falta d'un ohantage més productiu, res-susciten una història de vint an'ys endar-rera-per tal d'augmentar el tiratge del diarique entre tots fan : Un gerent enèrgic idespietat, sense eonsch.a cia de cap mena,i una colla de subordinats que hi lliguenadmirablement. Entre aquests hi ha un cor

-redor d'anuncis que només es veu capaçd'augmentar el rendiment del seu treball enproporció de la tirada del diari. Això ho(fiu deu o dotze vegades a aquell mateixgerent tan enèrgic i despietat, i aquest s'hoescol ta sense ni tan sols pensar plantar-loal carrer. Hi ha un redactor de notícies re-ligioses que afecta una gram religiositat ique no fingeix ni el més petit escrúpol

—o almen ys ho fa saber — en vestir-se depastor protestant. Hi ha un director brutali sorrut que només dóna ordres per telèfon,i diversos altres personatges, tots dolentsde cap a peus, a excepció d'una mecamò-grafa que està a les ordres del director, ique, pel que es veu, els jutja a tots d'unamanera ben depriment, però que es deixainsultar .amb les paraules -més humiliantssense ofendre's gens ni mica

Tota aquesta gent dirigeix els trets con-tra un matrimani d'anyells que està a puntde casar llur filla. Bé; no és llur filla, no-més ho és d'ella. ;Ella fou urna pobra me-canògrafa seduïda pel seu patró i que, en-follida, en veure l'engany de qué fou víc-tima, va assassinar-lo quan el] es va negara casar-se amb ella. iEl fruit d'aquell en-ga:ny és aquesta noia que 'es casa. Després,la víctima es pogué casar amb un homeque l'estima, i entre els dos han pogut en-terror la història oprobiosa. Aquesta és lahistòria que desenterren ets redactors d''ElCrit del Carrer, inspirats pel seu gerent.

Esbombat l'escàndol, desfet el casamentprojectat, gels das esposos es suïciden. Eltampoc un speakeasie —, oberta completa-cies del reportatge, es dedica a la begudai dimiteix del seu càrrec. L'obra acaba ambunes amenaces de mort per part del promésde 1a noia — que, malgrat I'oposició delssens pares, es vol casar amb ella —, diri-gides contra el gerent i el cos de redacció,si es tornem a ocupar més del desgraciatassumpte.

Hom ens féu saber prèviament que ]'abraés una adaptació feta per Josep Maria Pla-nos damunt una traducció de l'original deRaymond Massey. Aquest padrinatge tancomplicat cns desconcerta en gran manera,car ens trobem amb una colla d'equivoca-cions i inexactituds no menyspreables queno sabem pas a qui atribuir.

Veiem aquell redactor de notícies reli-gioses, disfressat de pastor, que preguntaal matrimoni perseguit si combreguen ambgaire assiduïtat, i que després, referint-seal secret que 9i demanen que guardi, explicaque «és manament de la seva IEsglésian.Eins trobem amb tot de cerimònies matri-monials que no sabem pas a quina religiódeuen pertànyer — val a dir que a IE'E. UU.,país de bes sectes, no deu venir d'una —.En plena llei seca, podem contemplar unataverna — una taverna, sí ; no un bar, nitampoc un speakeasie , oberta completa-ment al públic, l'amo de la qual llença Udsembriacs al carrer sense pensar-s'hi gensni mica. Veiem un mecanisme periodísticque mai no ens havíem imaginat — ni perAmèrica mi .per enlloc —. Després, hom ensinvoca repetides vegades un capítol setèd'una epístola de Sant Marc referent almatrimoni que ni sabíem que existís.

El Crit del Carrer és obra que, malgratla seva modernitat de presentació — moder-nitat ben discutible, tanmateix — i de totsels elements que hi concorren — telèfons adesdir, bureaux, màquines d'escriure, gra

-moles, i el vocabulari professional, ben aatualista — és d'una concepció completamentprimitiva i tots els seus trets semblen diri-gits a tocar el car d'aquell públic de por-teres i de negres que tant es blasma desde l'escenari an es representa.

La presentació recorda moltíssim lla d''ElsCriminals, que eins presentà aquesta ma-teixa empresa Si hom es preocupa per lesnovetats tant com se'ns diu — novetats,

: aquestes, que a nosaltres no ens interessengens ni mica —, caldria que hom . s'hi fixésuna mica més. Defecte de la novetat —quan no és res més que .això — és e1 de novaler més que quan és nova.

D'El Crit del Carrer, la millor part sónles escenes còmiques, molt ben portades isituades amb encert, puix — bé ho hem dedir — aqucst melodrama és avorrit ,i ener-vant en la seva acció dramàtica, i és neces-sari alguin alleujament. 'El proporcionenaquestes interpolacions, que ens han dit quesón de l'adaptador.

La interpretació, discreta, però potser unamica Tienta pel que exigeix el caràcter di-nàmic de l'obra. Tothom se'n surt tan bécom pot.

1 fins quan hom seguirà entestant-se adonar-nos sensacionalisme a raig fet? Quanés que hom procurará donar-nos una micade teatre?

JOAN CORTES

NOVETATS

4EN CAMISES

Jaume I, 11Telèf.11655

Teatre Català RomeaCOMPANYIA VILA•DAVt

Avui,

EL CRIT DEL CARREREDICIÓ DEL VESPRE

Demà, divendres: Estrena d'ANNA MARIA,de Bartomeu Soler.

LA M •

DariusL'estada de Darius Milhaud a Barcelona

ha donat lloc a dues audicions mo f interes-siun.ts, primerament, per la vàlua del compo-sitor i, després, perquè el públic haurà pogutfer unes quantes constatacions notables sobre

I

les possibilitats i els límits de l'art d'últimahora.

De la personalitat de Milhaud, Strawins-ky n'ha fet una frase caricaturesca i pocbenèvola, però bastant justa : ull écrit, écrittoujours ; c'est le journaliste de la musi-que...» Sense voler exagerar el sentit d'a-questa opinió, realment, trobem que res potdonar en síntesi una idea tan clara de lafigura i dels talents d'aquest compositor comun periodista brillant.

Com els periodistes brillants, Milhaud tépàgines simpàtiques i fresques i plenes denaturalitat i d'una gràcia còmoda ; però,com oris periodistes brillants, és més super-ficial que sòlid ; el seu humor, a la llarga,cansa, perquè és forçat i feble: 1a mateixafacilitat li dóna una dosi de vulgaritat imanca de selecció.

Car el que sorprèn de Milhaud és aquellagran facilitat d'escriptura ; tots els compo-sitors ultra-moderns, precisament perquèempren un estil que exclou la rutiina i elcàlcul, han de procedir amb urna tonsió ner-viosa constant, a la recerca d'efectes. Nopas Milhaud : escriu modern amb el mateixdeixar anar que si es tractés d'anar feinaamb la tònica i la dominant, a tall d'uncompositor de cuplts de cafè-concert.

Aquesta agilitat tan prodigiosa, quan estracta de fabricar obres de petites dimen-sions, una mica pintoresques, miniaturesmusicals, dibuixos amb quatre ratlles i al-gun color, dóna resultats meravellosos. LesSaudades, les cançons jueves, els númerosdel ballet La création du monde, tenen lavivor amable i la netedat d'un vidre de color.Nopesen ; l'equilibri sonor hi és assolitamb una perfecció mozartiana, i el tallatés precís : diuen el que volen i com volen.Semblen eixides de primer .antuvi, sense va-cïllacions ni esmenes. El Milíhaud d'aquestes

KvrsaalAbel Gance,el director de

"NAPOLEÓN"

ha Tornat alcinema ambla seva obrasonora

EL FIN DELMUNDO

Gran espectacle fantàstic

Avui al KURSAAL

[TSICA

Milhaudobres és un compositor de primer ordre il'únic músic modern que sap somriure. Fe-nomen ben rar en aquests temps, on totrefinament es destaca damunt ,un fons negreo calor de sang de bou.

Però, en posar música a La com^lainte dupauvre niatelot, Milhaud hagué4e fer durarmassa estona la seva música ; no és queell es cansi ; perd, amb tota facilitat i sensecap interés, va escrivint, escrivint ; tampocno es mira gaire el que passa dalt, a l'es-cena ; soviint cau en un marasme. Tot marxaen un temps andante desesperador. Els te-mes s'hi gronxen, es repeteixen i, a la fi,desapareixen badallant. La nata populars'insinua, però s'arrossega i és vulgar r pe-sada. En una parauila : quan la música, enqualsevol obra de, teatre líric, no fa servei al'acció, hi fa nosa.

A més l'estil hi té tanta culpa com l'au-tor : aquella instrumentació i harmonització

que usa com a truc deixar grans buits so-nors entre els diversos timbres, de momentxoca agradablement ; però, a la llarga, faangúnia : sembla que no s'acabi de decidir adesensopir•-se d'aquolla fàcil fluència, entreel son i la vetlla, que caracteritza la cançóde l'enfadós.

Dirieu que l'autor s'ha fet aquest pensa-ment: ((Entre jo i el que m'anirà sortint

escriurem l'obra.» I, escriu, escriu. AlesJho-res -ens sona a les orelles la frase del rus<<C'est le journaliste de la musiquen.

Ens expliquem, escoltant ta Complaintel'escàs èxit que ha tingut Maximilien, ladarrera obra del compositor a París. No obs-tant, és un dels eapdavanters de l'èpocaactual: no significa 1a puixança, tant seval ; però pot simbolitzar ben bé la graciai el somriure, que, a l'època que vivim, noés pas poca cosa.

S. V.

TEATRE ROMEA

"EI crit del carrer"

Pere Pruna i Darius Milhaud

Page 6: La, Conferència del Desarmament I^u1^AV V1^ llperíode d'acord mutu, sota l'amenaça d'una gram crisi econòmica, política i social. L'es-fondrament de ales divises, sobretot la

Stefan Zweig

ens fa seguir els camins, tots interiors, dela vida d'aquest home que fa quaranta anysviu obscurament, en una casa de Viena,aquesta vida exteriorment grisa i monòtonade ('home que ha influït .amb més força enel pensament modern. Els primers estudisespecialitzats en neurosi, el contacte ambC'harcot, a París, i al seu retorn, l'inici delcamí sorprenent i que havia de seguir totala vida : ,el cas d'histèria femenina tractatpel seu amic Breuer amb la hipnosi ion elqual 1a causa original era la repressió d'unssentiments incestuosos, que en ésser reve-lada ,a la pacient féu desaparèixer automà-ticament els símptomes histèrics. Aquest«case esdevé la guspira inicial de tot el vastsistema i determina Freud, entre l'escàndoldels seus rutinaris col-legues, a començarles seves recerques en un terreny que finsaleshores era considerat com a inexistent

0

. , ^,, u

LES LL.ETRE/Més d'una vegada m'ha sabut greu nu

saber l'alemany. Aquest sentiment, com ésnatural, s'agreuja cada vegada que, a tra-vés d'urna traducció, em poso en contacteamb algun producte selecte de l'esperit ger-mànic. El mateix centonari de Guthe vim-drà a recordar-me aquesta inferioritat, quecada vegada que illegeixo alguna obra delsMann, de Leonhard Frank, de Sehnitzler ode Stefan Zweig, m'és un retret per la mevanegligencia a encanar-me amb les dificultatsde l'idioma de Schiller i Kant. Però, enveure anunciada una nova traducció de Ste-fan Zweig, no he pogut resistir la tempta-ció de llegir-la, tot i conèixer prou les malesarts dels traductors francesos. Freud, queen realitat és una de les parts del darrerllibre de Zweig El guariment per l'esperit(trilogia formada, a més d'aquest . estudi,pels dedicats a Mesmer, el descobridor del'hipnotisme, i Mrs. Balcer Eddy, funda-dora de la curiosa Christian Science, tan envoga a l'Amèrica del Nord), és un dignecompany de les anteriors obres que en aImateix gènere havia produït l'autor d'Amoh.Després dels estudis — biografies interiors,podríem dir-ne — sobre Tolstoi, Nietzsche,Dostoievski, Hóld'erliin, Balzac, Dickens,sonso oblidar 1a seva interessant interpreta-ció d'un personatge enigmàtic de la Histò-ria com Joseph Fouché, mestre en traïcionsi intrigues, aquests capftols dedicats a undels iloines que estan deixant un més pre-gon senyal de llur obra damunt la presentgeneració, canstitueixon una nova prova deltalent de Zweig. Avui dia Freud ja té se-tanta cinc anys, i Res seves teories (revolu-cionàries, fa trenta anys, a tot el món, iencara amb prou feines descobertes a casanostra, lamentablement endarrerits com es-tem en tants aspectes, i singularment ensexologia), ban arribat a les Universitats ials Laboratoris de Psicologia, influeixen da-munt la literatura, les .arts i ham obert alconeixement humà un vast camp, descone-gut fins al moment que el metge vienès vatenir la genial intuïció d'enfondir 'les sevesrecerques perseverants i lúcides en aquestabisme térbol del subconscient. Stefan Zweig

Freud,vist_per 1L eres francesesMAIRAGALJLS INEDITS. — Cada volum

-. i ja som al volum desè —de les ObresCompletes de Maragall que ix a la lilum,ens descobreix caires insospitats del -poeta.Un dia és l'Epistolari revelador ; un altreaquest recull d'articles del «Brusi), que aca-ba de prologar Gaziel. (El derecho de ha-blar, vol. X de les Obres Completes. (Ediciódels fills de Joan Maragall. Barcelona, SalaPumés, 1931.) Gaziel ha fet primorosamentla seva tasca; amb cura que ve d'amor.El brillant parallel entre Maragall i Gcetheel fa incidir en la tesi esclasaniana del Ma-ragall-burgès. Realment, però, ol que ser-veix de «vàlvula de serenitats a l'un i l'al -tre poeta té molt poca relació, Sí ; Gazielté raó: Weimar fou a Gcothe el que SantGervasi fou a Maraga1l. Però, oncara queles distàncies siguin guardades, jo crec quehi ha una diferència radicalentre dls dosrecers ; Weimar és el saló cortesà, la bri

-llant convivéncia; Sant Gervasi, la peirfu-mada soledat, e1 beat isolament casolb.Goethe sentia la necessitat d'un EchermannMaragall, no.

En canvi, la tesi de Gaziel ens semblaadmirable en quant fa paral•]ela la duplici_tat espiritual de Goathe i de Maragall. L'aca-demisme seré encobrint un romanticisme vol-cànic. Això es correspon a una tesi sobrel'esperit dels catalans que ha de fer públicaun dia el meu .amic Valbuena i Prat. Pot-ser té raó el jove .professor quan intentaconvémcer que el goig de la serenitat noarriba .al nostre esperit sinó després d'unaviolenta repressió d'un fons anàrquic, meri-dional i llevantí,..

Però aquests són temes de llarga tensió.Els articles que inclouen el volum que co-mentem tena^n la virtut de situar-nos en elpanorama mental del fi de segle. Són cu-riosíssimes les notacions a lesfigures que,en aquells temps, pesaven en el pensameinteuropeu : Ruskin, Kipling, Nietzsche, Ib-sen. El descobriment, el judici verter, deisjoves de r9oo que iniciaven la seva vidaliterària :.aquells homes que es deien Una-muno, Baroja, Jacinto Grau, Cossío... Sob-ten, em canvi, i això ho remarca Gaziel, elsentusiasmes davant poetes provincials comGabriel yGalán o com Vicente Medina.També sorprenen .avui els entusiasmes exte-rioritzats davant l'obra de Núñez de Arceo de Campoamor. L'interès del llibre escausegurament en aquestes actituds una micaconfusionàries, que avui vna perspectiva bensimple s'ha encarregat de clarificar. — D. P.

GRANS NOVEIATS ENCORBATES INARRU6ABLES

Jaume 1, 11

Telèf.11655

per la psicologia: el domúni del subcons-cient, d'aquestes forces misterioses que tansovint prenen la iniciativa damunt la nostrapretensiosa voluntat i més en41à de la nos-tra raó. I .aquesta tasca, iniciada als trentaanys, ha durat fins ara, i les recerques ri-gorosament lògiques i experimentals de Sig-mund Freud 'han anat construint el vestís-sim edifici de les seves obres. (Una obser-

vació : Freud, escriptor sobri i a l'abast detotes les inte•ligéncies, és tanmateix un ex-celIent autor, posseïdor d'un estil imperso-nal, potser, però precís i diamantí, d'unalluminositat extraordinaria.) I aniran se-guint les teories de la interpretació dels som-nis, que tornaran a aquesta doble vida delsubconscient tot el prestigi oblidat delstemps anties i que en faran, si no els mis-satgers de ]'esdevenidor, els insubornablestestimonis del passat ; de gla sexualitat in-fantil, que converteix I'infant, d'espill depuresa, eái el «pervers polimorfe ; del psico-anàlisi, amb la seva tècnica pacient i mésdificultosa del que sembla, que fa més pe-rillosa encara la seva vulgarització a l'abastde saludadors i amateurs ; i encara, de l'ex-tensiu arriscada de ela influéncia del sexedamunt totes les activitats del món, desprésde fer-ne l'origen de totes les desviacionsespirituals de ]'individu. Tanmateix, podemacusar Freud d'haver valgut generalitzard'una manera excessiva les seves teories, id'haver donat una importància potser exa-gerada a la libídine i a teories personalscom la dels complexos d'Edip, del temora la castració, etc., però, a part que la tascade deixebles seus tan eminents com Jungi Adler, treballant envers un altre sentit,poden corregir el que pugui haver-hi d'erraten les afirmacions del mestre, 1a nostra ci-vilització és deutora a l'esforç de Freud delcanvi radical que ja pot observar-se en lanova moral de les relacions sexuals. No calsinó esmentar els llibres de Ben Lindseyi •Calverton, per exemple, del costat ame-ricà, i l'exemple audaciós de Rússia, peradonar-se de com •evoluciona totalment laconcepció antiquada que hom tenia d'aquestsproblemes tan delicats. I un recent llibrede Maurice Bédel, lleuger reportatge delnostre temps, L'Amour Camarade, ens de-mostrarà amb aparent banalitat el canviprofund realitzat en el vell concepte de lesrelacions entre els dos sexes.

En els dos darrers capítols del seu estudi,Zweig ens mostra Freud al cim de la sevaglòria, com després de veure que la rutaempresa amb el simple estudi de les causesde la història, l'ha fet ultrapassar les llin-des de la neuro'!logia, del psicoanàlisi, de lasexualitat, per a envair la pedagogia, la reli-gió, la 'història, es detura en el camí i a;saja de canviar el seu sistema de treball;fins ara només ha operat, amb tota la seve-ritat del sistema experimental, damunt l'in-dividu ; ara, en el crepuscle d'una vida fe-cunda, vol ampliar la seva visió i operardamunt la humanitat. Els seus darrers lli

-bres, L'esdevenidor d'una illusió i El males-tar de la civilització, assagen urna experièn-cia molt .arriscada, perquè l'esguard forço

-sament pessimista del Freud metge ano veuen 6a Humanitat més que un malalt ge-gantí, i troba en la manca de felicitat dela generació actual una demostració que tote1 treball de la civilització, elevant l'home,amb la moral, la religió i la ciència, noarriba a compensar-lo del sacrifici que re-presenta la repressió ancestral, repetida in-dividualment amb cada home, dels instintssensuals, l'instint motor, la libídine. Lesconclusions, naturalment, donarien 1'exalta-ció de 1'individualismc pur i simple, unaposició meta d'anarquisme.

Perú el genial explorador del subconscient,aquest únic refugi de la personalitat enaquesta época de gregarisme dominant, sa-crifica a darrera hora la seva doctrina dela força abassegadora dels instints per acreure en una possible futura dominació dela intelligéncia. L'enemic de tota creençaindemostrable s'aferra, al capdavall, a unepotsen> consolador, perquè davant de l'es-perança humana, davaint de la con fi ançacreadora de la humanitat, el psicoanàlisi,ciència precisa, sent fallir la seva audàcia.

RAFAEL TASIS i MARCA

Sigmund Freud

"Courrier d'Airíque" ges. D'aquest escriptor n'hi 'hauria hagut

nistrador colonial, ja que els poetes sónun perfecte, i sens dubte innovador, admi-

els millors homes d'Estat. Però els poetestornaran a trobar l'home de lletres en aquestCourrier d'Afrique (Flammarion, editor),que anexionaran als grans viatgers prmiin-sulars,

Barques al Marroc

exploradors. EI perill que corria el funda- "Oú va l'Islam"dor i director de Les nouvelles littéraires,

qual sabé guarir-nos —, podia provenir d'un

Maurice Martin du Gard, a l'Africa, perillmés greu que les febres, Ics feres i el mi-ratge — sabent que evitaria un pintoresc del

contacte rapidíssim amb l'autenticitat in-dígena.

Doncs bé, heus ací un llibre colonial que mereix millor el seu nom i d'ara endavant

ping de la Companyia Internacional delsVagons Llits amb destí al Cairo, on s'arri-barà en menys de vuit dies, el pròxim Orient

prèn i encanta.Aquest llibre, editat per Taillandier, sor-

D'ençà que es pot perdre a París un eslí-

no lloa ni denigra sistemàticament els pro-se'n pot parlar sense parar gaire esmentcediments colonials francesos. Jo també he en el upintorescn, és a dir, amb bons guies.sentit, en un liceu d'aquesta Lorena on Robert C•auvelot, el Gonçal de Reparaz del'ensenyament va sempre al cor, parlar del

París, tan sovint traduït ien els països ibè-

seu predecessor, d'aquell cavaller de Bouf- rics, s'ha preguntat si l'Islam, ara que elsfiers, gentilhome conbatiu per temperament, mitjans de locomoció poseen en relacions rà-que és la millor manera d'amar a les Lle- pides, d'una part, l'antiga Frfgia i aquellatres quan .abans s'ha estat posseït per I'avon- ciutat de Damasc anomenada el jardí d'.Ar-.

Edgard WTallace 1 tuna. Amb uin esperit crític dels més severs mida, d'altra part, els sionistes i els fellah,per única arma, l'escriptor habituat a des- no estava en vigílies de canviar de menta-

La setmana passada donàvem notícia de ossar Bergson o Valérv .arriba a copsar litat.la mort de Lytton Straohey, el famós es- l'ànima simple, pura, de les dones negres, No és pas resumible un llibre de viatgescriptor britànic. Aquesta ons cal assenyalar les modalitats de l'Islam a Africa, les coses de la Mesopotàmia al Marroc, igualmentla d'Edgar Wallace, escriptor també de par- grotesques dels homes nus i dels salvatges com no es pot descriure una aquarella. Ambla anglesa. La unió d'aquests dos noms no que es compren una cadira de dentista per tot, en uin temps en què tots els països tenen

a la seva barraca al mig del bosc... tendència a laïcitzar-se, el tret comú de la

I, a la vegada, aquest pur literat, tat vida oriental, a Alep, ,a .Sien, a Síria, a Egip-transcrivint les seves imatges, compon, .amb te i al Magreb, és ben bé la força de la fe.una 6leugeresa volteriana, un tractat de so- Urna fe potser més formalista que religiosa,ciologia africana i un manual de colonitza- i els països que, com (Espanya, han supor-

l ció. Tant a Dakar com a Bamako, l'autor tat el jouaràbic, n'han rebut el contagi.defineix el que són i el que han d'ésser els Veritat nova de la qual em convenço cadaciutadans francesos negres, els nacionalis-dia més : el pintoresc, o el que cal anome-mes islàmics i fetitxistes davant les mis-nar l'emocional, tendeix a ésser cada dia

z:i: i •--- sions luteranes, sovint incomprensives de la més i més contrari al que era abans, és a. sensibilitat indígena. Un altre gran eolo-dir, a concretar-se en els oasis de religio-

nial, Faidherbe, el nom del qual vaig apen-sitats fervents, mentre que els nostres pa-dre, al mateix temps que el de Barrés, a res er cercaven en a'llb que la vida laica iNancy, va saber obrir els ulls sobre !a pue- àdhuc luxosa podia tenir de més enervant.

no dels negres. Maurice Mar-( rit formulista Es així que el Mzab, en la tenda de pèl de/`'^•+^^ tenn

ddu Gard n tem de rectificar Mallarmé, cabra conserva encara la seva raó d'ésser,

que no devia haver vist negres sinó a Bati- i el Souf, la capital del qual és anomenadai a ^^ --- gnalles, per •atribuir-los perversions que no la ciutat de les miel cúpules, ens interessen

tenen. enormement en els viatges de C'hauvelot.Però el que aquest llibre té d'imversem-Els corsers d'aquella Tozeur, prop de la mar

blantment profund, és el sentit del despaisa- interior de Tunis vorejada de ruines de. 1 necessari de les administracions, de Trajñ, encara arriben a passar al galop elsles morals, en una paraula, de tots els que sis-rodes Renault. I no he de citar El-Goleahan decidit d'anar a Africa. Comprensió o Beni -Isgudn,sense perdre mai de vista l'energia, el vi-

Edgar Wallace gor : tal semblaria ésser per Maurice Mar-tin du Gard la regla de la prosperitat i la

podia fer-se per altra cosa que per una ca- concepció intelligent de la colonització.

sual coincidència. Res tan allunyat de l'es- Pel lector enamorat de novellesc i d at-

perit del biògraf que eraStraohey com l'os- mosferes exòtiques, és cosa entesa que el

perit del novellista de fulletí que era Edgar viatger que, abans de posar-se el salakof,

Wallace, ha emmagatzemat en el sou cap les mocions

Aquest era, però, molt més conegut a dels valors espirituals i de les classes de

casa nostra. Representava entre nosaitres I pensament, arriba .a traduir el realisme con-

la tradició de novella policíaca encapçalada tem ^po d un paat e ialista , duent

vegadese ec deper Conan Doyle. La seva obra és nerviosa, 1 cesio infinitament més viu ue el novele

cinematogràfica i molt extensa. Es calcula p qque arribà a escriure tres centes novelles, leso turístic de les convencionals selves ver-

de les quals moltes han estat traduiries alcastellà. '--_- -

Es diu que hi ha inovella seva on escriure Illlllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllillllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll^la qual sols esmerçà tres dies. Se'l creia Ecapaç de dictar de ao a 25,000 paraules en _ •un dia.

Per bé que els alumnes d'una escola, sub- -jectes a enquesta, decidiren, per 64 volscontra zz, que Wallace era superior a Sha- -kespeare; per bé que hi ha obra seva que =ha assolit un tiratge de tres milions d'exem-plars ; per bé que algun any el fecund na -vellista hagués arribat a guanyar 50,000 lleu- 1 Rambla Canaletes, 2 i 4 - BARCELONAres esterlines, el seu nom, ara tan popular, 'deixarà un rastre ben insignificant en la E -literatura. =

flhII11111If 111111111111Illlllll llllll lllHlllllllllhIIIIG Bitllets de Ferrocarrils Nacionals i Es-

LE CERCLE DE FAMIIIE

Acaba de sortir un raou llibre =

D'ANDRÉ M2 UR01S

Viatges a "Forfait" - Excursions acom-trangers - Passatges Marítims i aeris

panyades - Peregrinacions, etc.= ROMAN

- Pren:`15 francs° E° De venda: = INFORMES =

Llibreria Cafalònia= 1 PRESSUPOSTOS GRATIS -3, Ronda de Sanf Pere, 3

..eluuulluulu11nu1uun1n11111111u11u111111u1WUnu1111u1u11nllnnlnllllllululullu111nlnuulluulia

Origen de la tuberculosi

Aquesta terrible malaltia és produï_da generalment per contagi, i són méspropenses a adquirir-la les personesdèbils. 'E1 microbi és a l'aire, i en res-pirar passa als pulmons, on, si estracta d'una persona feble, es des-anrotlla i reprodueix, donant lloc a lamalaltia. Per això recomanen els met-ges a totes aquelles persones dèbils,als anèmics i convalescents, que pren

-guin el FOiSFO. GLIC^O-COLA-DO-MENECH, puix aquest enèrgic re-constituent de grat sabor, dóna a l'or-ganisme els elements necessaris per adefonsar-se contra el microbi,

FEU FER ELS VOSTRES GRAVATS EN LA

Unió de FotogravadorsCasanova, 160-162 : Telèfon 77406

No conec pas, per l'home que ha fet en-trar, sense abaixar-la de to, la literatura enl'actualitat mundial, •una prova més temi

-ble que la d'abandonar el seu lloc de guaitade les novetats del pensament i de la formaliteràries, per arriscar-se sobre la pista dels

ADoLPur Da FALGAIROLiLE

UN ÈXIT EDITORIAL

"FAULES"D'AGUSTÍ GRAU

Obra lliure i original, plenade suggestions i curiosiia4s

Page 7: La, Conferència del Desarmament I^u1^AV V1^ llperíode d'acord mutu, sota l'amenaça d'una gram crisi econòmica, política i social. L'es-fondrament de ales divises, sobretot la

Mombrú. — Paisatge

ANTONI PUIG GAIRALT

1¡v111N^R

L.EðART/ - DI /COSLes exposicions L'arquitectura actual

discos"és una moda"s a la ràdioJ. Mombrú

El conjunt de teles d'aquest intelligentpintor, exposades a La Pinacoteca, feia unaagradable impressió. Seguint ila mateixa di-rectriu d'altres vegades, Mombrú h.a acon-seguit resultats sorprenents. I és que, ambtot i no haver-se apartat del seu conseqüentobjectivisme, ara ha aconseguit enriquir-loper mitjà d'una paleta més sensible i mésdiversa en matisacions.

En l'obra de Mombrú, el perill més difii-

eultós de passar sempre havia estat el delcolor local ; d'artista estava massa supedi-tat al model. 1, si bé per .aquest camí espot arribar fins a Holanda, també és pos-sible d'anar passant el temps voltant lesquatre parets del taller.

Sembla que Mombrú s'ha adonat d'aquestperill, i ja se n'ha alliberat gairebé del tot.Així, almenys, ho prova la seva darreraexposició. Aquests paisatges de diversos in-drets de Catailuinya estan plasmats amb unajustesa de matisos i amb una precisió cons-tructiva tan ben entesa, que de seguida usguanyen el cor.

Jaume BusquetsA les galeries Syra Jaume Busquets ens

presenta una collecció de dibuixos, .amb laqual el conegut professor de l'Escola Mas-sana ens mostra que la pedagogia no li faperdre el dibuix. IEl més apreciable d'aquestsdibuixos és la visió sintètica del model, ambla qual aconsegueix un aprofundiment re-marcable deis elements més essencials. Alcostat d'això, també hi veicm una certapreocupació per acusar l'estructura i ales-hores, quan aquesta accentuació va mésenllà del que convindria, en resulta una ex-cessiva rigidesa que, de vegades, perjudicala gràcia del dibuix. Aixf, per exemp4e,l'obra núm. t5.

Busquets és un colorista d'intensitats cro-màtiques violentes que sap , ajustar molt béels valors. I aquesta qualitat ens sugge-reix, de passada, que deu ésser un expertprofessor de dibuix.

Deixant anotacions al marge, hem de sub-ratllar aquests dibuixos per les seves nota-

VISITEUa les

Galeries

Laietanes

l'exposició de cartells de la casa

CarbonsPermanjerDel 6 al 19 de febrer de 1932

MoBIUAIU D'ART

BUSQUETSDecorador, mestre ebenista f tap-Iot. Objectes d'art i de fantasia per

a obsequís. Sales d'Ex-po:ícíons de Belles Arts.

' 1 P.ud M Gr&cía, S. Tel^f•n IU$4L BARCELONA

Els arquitectes grecs, durant centenarsd'anys, anaren alçant columnes i capitellssostenint entaulaments amb pedra o ambmarbre i a cada nou edifici la proporcióera diferent

per l'home que la concebiaper l'època en què s'alçava la construc-

cióper l'ús al qual se la destinavaper l'estat d'esperit i de cultura del poble

que l'havia de contemplar.Ara, a 2000 anys de distància, ans han

fet apendre que la proporció dels ordresgrecs era el promedi que va determinarVignola dient-nos : «Aquesta era la millorproporció del dòric, aquesta altra la del jò-nic i aquesta la del corintia, i iens ho hemcregut i ens hem posat a seguir la tradicióde tots els que s'ho varen creure abans quenosaltres i hem anat fent aquesta arquitec-tura decorativa sense esperit en els millorsexemples i quasi sempre sense solta.

I és que del Reinaixement ençà, l'arqui-tectura va perdre la solta a base d'un ritor-

niamo all'antico fals des dels fonaments,sense grandiositat ni quan el per tants con-ceptes admirat Palladio oreava aquells or

-dres gegants als seus palaus amb pisos in-termedis a Vicenza.

Tenim l'absoluta certesa que cap •arqui-tecte grec de la Grècia clàssica no hauriaestat capaç de crear el pastitx d'enganxarunes columnes monumentals davant d'unsmurs, encabint finestres i balcons per en-tremig dels fustas i capitells de les sevesmeravelloses columnates.

El seny, l'ordre, la lògica, no els varenfallar mai i una columna era un peu-dreti quan era encastada feia de pilar per sus-tentar-hi una llinda auténtica.

El coneixement de les humanitats, la li -teratura, van fer estudiar i estimar l'anticque tenien al país i prengueren per modelel clàssic de segona má, acceptaren els or-dres a través del món romà. Aqudll renun-ciament a da seva potència creadora, reco

-neixement de la seva impotència, originàaquell gran esforç d'adaptació, i si tot eltalent que van esmerçar a idear plans simè-trics i ordres superposats per als seus pa-laus i esglésies (oh mal exemple del Colis-seu romà!) l'haguessin posat a seguir laseva tradició medieval (l'autèntica tradició,evolució de totes les arts sense solució decontinuïtat), el seu exquisit born gust niohauria degenerat en aquell putrefacte bar-roc, elefamtiasi de l'arquitectura.

El Renaixement va ésser també unamoda. Cansats de catedrals i de construc-cions civils •ivilfssimes, varen tornar a l'an-tic i se n'escampà la moda arreu del món.Les corts s'ompliren d'artistes d la pagei va néixer a Europa l'extensa série de va-riants renaixentistes fruit de la moda. Modaque ha durat uns quants segles i que si nohi posem remei durarà molts temps encara.

Per aixa ens fan somriure gels que ata-quen l'arquitectura que nosaltres estimemara, dient-nos que és una moda de la qualaviat ens cansarem.

Una moda que es fa universal, és que téalguna cosa de formidablement impressio-nant que es fa servir per a les joventuts(i altres que a despit dels anys encara pen-sen i senten com els joves de tot el món).

Una moda que al cap d'una quinzenad'ainys d'existir, resisteix les variades lo-terpretacions de les personailitats més dife-ronciades, és que porta un llevat de veritatde primera categoria.

Una moda que s'emmotlla a les necessi-tats de tots els pobles que l'adopten, esque porta una dosi de realitat interna uti-Iíssima.

Ivo Pascual exhibeix la seva producció Una moda que serveix per arreconar to-anual a La Pinacoteca. No creiem neces- tes les bestieses que s'havien produït desari insistir una vegada més sobre les bones cinquanta anys ençà, ja es mereix el màximqualitats de la seva pintura. Es de sobres agraïment.coneguda la merescuda jerarquia d'aquesta Una moda que permet l'habitació a mol-signatura. 'En 1a present exposició, teles tes famílies per un lloguer assequible alscom Els roures, Pla de la pinya i els Estu- temps que vivim, ja té una virtut gairebédis núms. 14 i is, en són testimoni. En desconeguda per les altres arquitectures.canvi, obres com Montserrat des de Marga. Una moda que permet crear l'Urbanismevell i El pont i plaça de Monistrol són aou- en l'ampli sentit del mot accepta't pels tèc-sadores d'uns moments inhàbiils en la pro- nies d'avui, és que porta una energia orde-ducció de l'artista. nadora d'una gran potència.

Josep AmafA les Galeries Laietanes l'exposició de

Josep Amat és com un oasi en mig d'undesert.

Potser Joaquim Mir ha influït en la sevaobra, potser el colorisme de Joan Amat ésmassa primari, massa violent i de pocasubstancialitat, però el tremp de pintor noli manca. I quan pot contenir la seva fogo-sitat, ens dóna obres d'una valor molt apre-ciable.

Joan Amat pot donar-nos encara moltmés. Nosaltres, almenys, hi confiem since-rament.

Mhxius GIFREDA

treu el dolorde ronyons

perquealls so11

l'ácid úric

e,tla aan,la, de,rnulnra obfnpua ambPU17000NALrnMnel, rasos ea pur esMindlcer.

n Damno sri- — — Cau l5 d. y fye.IM

BRMIC INDICADORN M.aldy M S.v7.

DEIS LLOCS A OMES tOCAIISA

El REUMA

Els programes de les emissores han d'a-bastar-ho tat, des de la conferència agrícolafins a l'audició de jazz i això precisamentper la gran divulgació de l'invent que com-porta un públic ben heterogeni. Per aquestaraó és difícil trobar el género per a tothomi els programes han d'ésser variats. Peròd'això ja en parlarem en una altra ocasió.

Ara ens ocuparem de la qüestió actual-ment bastant moguda de si els discos hand'ésser radiats formant part dels programesde rodio. El cas és d'interès, ja que és co-neguda la campanya que de fa un tempsham emprés els editors de discos contra laradiació, pol fet d'haver observat una min-va en la venda.

Evidontmei t que tal com es va donar alprincipi, la radiació no era cap avantatgeper .als fabricants de discos : un distribui-dor facilitava, a canvi d'una publicitat ra-diada del seu establiment, cls discos a lesemissores, les quals en feien un abús.

L'audició de discos per ràdio, prescindintde la repercussió que pugui tenir a la veñda,és molt superior en la majoria de les oca-sions a ]'audició per mitjà d'un gramòfon.Això inaturalment predisposa a adquirir l'a-parell de ràdio prescindint del portàtil. Elsdiscos impressionats elèctricament es repro-dueixen .així amb la mateixa forma i ambun procés semblant al de l'enregistrament.Així doncs, s'explica que el fabricant dediscos, que també ho és de portàtils, entre-banqui la radiació. D'altra part, però, calmesurar l'enorme propaganda que suposaper a una venda posterior la radiació prè-via, i més quan el contingut del disc noés popular.

Totes aquestes consideracions ens portena l'afirmació que la radiació, que, dit siguide passada, anima molt les emissions deràdio, pot collaborar a la venda i distribu-ció de discos. El que cal és regular-1a. Elmateix problema es presenta amb la radia-ció d'espectacles i després hem vist com so-vintegen aquestes radiacions a fi de fer pro-paganda de les obres i fins dels intèrprets.

IEn primer lloc cal anar molt amb compteamb les novetats de música frívola ; evi-dentment que sovintejar un disc en un pe-rfode relativament curt no predisposa a l'ad-quisició, moilt més si es té en compte queen algunes ocasions, abans que els discoses posessin a la venda, ja havien fatigatles oïdes dels possibles eliemts. Prescindintde ]',aspecte docent, és indubtable que lamúsica elevada pot radiar-se en discos por-tant a l'oient una coneixença que el potdecidir a l'adquisi • ió del disc, i anés si noés freqüent iba radiació de la mateixa obra.

Les emissores d'ací han emprat el sis-tema de deixar triar als ràdio escoltes elsprogrames oferint la discoteca de l'emissoraal gust individual dels seus abonats. Es clarque al ràdio-oient li ha de plaure el discque ha triat, però el que esdevé és que hiha probabilitats que el disc triat només sa

-tisfaci al que l'ha escollit, sense cap garan-tia que plagui a la majoria. Millor sistemacreiem és que, mitjançant unia consulta prè-via, l'emissora estableixi el programa d'a-cord amb els resultats de l'enquesta. E1 sis-tema actual comporta a .més a més el greuinconvenient que hi ha ràdio-oients enamo-rats de determinats discos que es prodi-guen amb una abwnd^ncia que arriba finsa l'ataba'ament.

Bis programes musicals formats a basede discos no haurien d'ésser anunciats perendavant, ja que això sí que perjudica for-çosament la venda. El disc a la ràdio noha de constituir per ell mateix el programa.El disc únicament ha de completar, i peraixò és millor escollir les estones en lesquals el rddio-oient no s'interessa massa perl'audició.

En últim terme, el que és indispensableés urna certa cultura en els locutors peranunciar-los abans de la radiació. I en capcas no es poden alternar, sense violentarel bon gust, música interpretada a l'estudii els discos d'un mateix gènere, ja que aixòen moltes ocasionis predisposa contra l''iin-tèrpret local, si es té en compte que els delsdiscos sempre són virtuosos, amb desigualcomparació. Ja Esté prou castigada la inter-pretació musica] ací perquè, per acabar-hod'adobar, s'hagi d'enfrontar amb l'anome-nada música mecànica.

J. G.

raspalls per a tots els usos

articles de neteja - objectes per a presents

rambla de Catalunya, 40

EI PHILECTOR es el com-plemento indispeésable atodo receptor para oír sin

Interferencias.

bles qualitats. Expressionistes, potser? Detota manera, i això és l'important, en elsdibuixos de Jaume Busquets hi ha una cosaper dir, que, amb més o menys fortuna,queda sompre expressada.

Andreu BioscaLes gaileries Badrinas ens ha donat a

conèixer aquest novell artista que RafaelBenet presenta en el catàleg. Per la maneracom pinta, Biosca està, encara, en ple apre-

nentátge, però, en canvi, per la mainerai com veu el model és mereixedor d'una clas-sificació més superior.

En els inicis de la seva carrera, Bioscaja ha produït obres tan remarcables comPanerinol i Hivern, en l.a claredat die lespinzellades s'agermana amb un sentit cons

-tructiu de bona mena.

Carmel DavalílloLes pintures d'aquest .artista exposades

actualment a la Sala Parés tenen gairebétotes les bones qualitats de totes les pintu-res de tots els deixebles de totes les escolesd'art, en acabar llur .aprenentatge. Dava

-lillo sap pastar els co'ors, sap resoldre lestramsparéncies, sap manejar la paleta i saptot el que s'ha de saber per resoldre elsproblemes pictòrics, però, al nostre enten-dre, encara no ha començat a veure el mónfenomènic. I amb l'utillatge de què disposaaquest dotat pintor ja hauria de començara veure alguna cosa més del que fins araha exhibit.

Les teles de París són la sèrie més inte-ressant de l'exposiçió. En canvi en els re-trats femenins és on decau més visiblement.Moltes de les fórmules habituals en els ex-perts copistes de Museu podrien asseinya-lar-se en la majoria d'aquestes cares, pin-tades, no obstant, amb agilitat desimbolta.

Amb tot i les reserves anotades, creiemque Davali'lo té suficients dots pictòriquesper assolir, en un futur pròxim, una per-sonalitat definida.

Ivo Pascual

LCla Yauu ar via aimuianca-mente un concierto de violiny un solo de saxofón?...Eliminad la emisora que osmolesta... De ello se cuidaráel PHILECTOR PHILIPS,que separará todas las emi-soras, aunque sus longitudesde onda no difieran más quealgunos metros solamente.

TUN MOMENTO !4 CADA UNO SU TURNO

Pida una demostración del PHILECTOR PHILIPS

.jp fil II L I C r O IR'

Page 8: La, Conferència del Desarmament I^u1^AV V1^ llperíode d'acord mutu, sota l'amenaça d'una gram crisi econòmica, política i social. L'es-fondrament de ales divises, sobretot la

GUAREIXEN RADICALMENT LA

TOSPERQUE COMBATEN LES SEVES

CAUSES;

COMPOS1C10:Sucre, llet, b., S etge.; ex-tracte regalèssia, á ctgs.; ex-tracte diacodi, 2 milg„ exatracte medulia vaca, 3 milg.;Gomenol, á milg.; sucre men-toanisat, quantitat suficient

per a una portilla.

Catarros, ronqueres, angines,laringitis, bronquitis, tubercu-losi pulmonar, asma i totesles afeccions en general deDa gola, bronquis i pulmons

i

Suscrívlu=vos a IlIIR L4L DORPelai, 62. = BARCELONA

BUTLLETÍ DE SUBSCRIPCIO

EI Sr ........................................................................................................................................_...........

que viu a ......._ ............................................................_._..........................-................_..._... ......................

carrer...._ ..................................................... n,°............ es subscriu a MIRADORae1 preu fixat de 3`50 pies. trimestre,

......_-........_ _.._..._._....._........- de ....................................................-..de 193......Slpnaturn

1 r+^ 1

El (!I$O

Si els homes es portessin a casa igualque als clubs d'on són socis.

(Lustige Blátter, Balón) —o et cases amb el banquer o amb clmetge ; tria.

--Això és ]a bossa o la vida!(Le Journal, París)

L'optimista incorregible.—Que contenta esposarà la dona quan li porti la pell d'aquestós!

(Lacliende Welt, Berlín)

—Et regalaré un collaret amb tantes per-les com anys faràs domà.

—Aleshores t'he de confessar que et vaigenganyar : en faré deu més dels que vaigdir-te.

(Le Jouvnal Amusant, París)

La muller orgullosa, escoltant la ràdio.-Vctaquí el meu marit... Es el quart dels se-gons violins, al segon rengle de mà dreta...

(The Humorist, Londres)

—Enric... Enric... desperta't. Et toca pon-dre la medicina contra L'insomni.

(Judge, Nova York)

MIRADOR presentarà al «Fantásio»EL CAMÍ DE LA VIDA, dilluns, dia 22.

llllllmllullllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll= AGULLESO IOCONDA

iri

u i

Si voleu obtenir el màxim so del =disc i el mínim desgast, useu

= sempre agulles G I O C O N D A.= Cada agulla porta el nom gravat= Capsa de 200 agulles 250 ptes. ._E Venda a l'engròs:

= A. GUARRO =E RAMBLA CATALUNYA, 7á l l l l l l l l l l l I I I I l 11111111111 l 111111111111111111111111111111

SURMENATGE - ESGOTAMENTCONVAIECENCIES PENOSES..

Camp vastíssim en el queopera l'enemic mes per-tinaç de la nostra salut.Dispépsia atónita - Apa-tía cerebral - Manca depotencialitat física - Des-equilibri general, etc...Feu el vostre sistema ner-viós invulnerable amb el

TONICNERVIOS

(FOSFOR ESTRIGNINA 1 hIPOFOSFITS

Societat Espanyola de Carburs Metàl'IicsCorreus, Apartat Leo

BARCELONA

Telep., "Carburos" Mallorca, 232 Telèroa T3of3

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) :: OXIGEN 99 a / a DE PURESA, Fàbriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI :: SOCARRIMAT i SECAT defils i peces seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIÓ INDUS-TRIAL de laboratoris i domèstica :: GENERADORS, BU-FADORS, MANOMETRF,S, materials d'aportació per la

SOLDADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS, GRATIS

Suprem generadord'energia vital i nerviosa.

Vendo fareacies.

LABORATORIS CERA, S.A.

Vico, 18. -- Copérnico, 35 al 39. -. Barcelona.

IJMC ADROBAT DE R LA ACADEMIA DE MEDICINA I CIRUGIA

PASTILLES ASPAIME Centre do Dependents del Comerç i de la Indústria - Sabadell

COMMEMORACIÓ DEL VINT -1-CINQUE ANIVERSARI DE LA SEVA FUNDACIÓ

CONCURS

d'Estudis sobre escoles locals

de comerç

organitzat pel Centre de Dependents, sota els auspicis de la

Generalitat de Catalunya i de l'Ajuntament

de Sabadell

CARACTERISTICA

Aquest concurs, organitzat principalment en vistes a la

futura creació d'Escoles Locals de Comerç, té per objecte

oferir a Catalunya el major nombre de treballs autorit-

zats. En aquest sentit es tindrà en compte aquells estudis

que glossin el tema amb major universalitat de coneixe-

ments (Pedagogia moderna, Cultura general i especialitats,

Riquesa i Psicologia de Catalunya, Assaig d'altres pobles,

etcètera.)

JURAT QUALIFICADOR

L'integren els senyors següents: Pere Corominas,

presidet; Manuel Ainaud, Jaume Carner, Pere

Gual i Villalbí, Rafel Gay de Monfe11à, vocals;

i S. Sarrà Serravinyals, secretari,

CONCURS D'ESTUDIS SOBRE ESCOLES DE COMERÇ.

Primer: 750 Ptes., cedit per la Generalitat de CatalunyaSegon: 5oo Ptes., cedit per l'Ajuntament de Sabadell

Tercer : 250 Ptes., cedit pel Centre de Dependents

CONCURS

d'Estudis socials de Catalunya

organitzat pel Sindicat de Dependents, sota.els auspicis de la

Generalitat de Catalunya i de l'Ajuntament

de Sabadell

CARACTERISTICA

Els estudis seràn a partir de 1840. Amb aquest Concurs

es persegueix un doble objectiu: donar a conèixer el

nostre passat, i orientar el nostre futur. No obrim una

competició de detalls històrics. El passat, element de la

nostra vida, no interessa a Catalunya actualment per la

seva riquesa de detalls, sinó per la riquesa de llurs en-

senyaments. Obrim, doncs, una competició per a orientar

la vida social de Catalunya, que, .partint del que hem

estat i del que som, assenyalí el que podríem ésser.

JURAT QUALIFICADOR

L'integren els senyors següents: Amadeu Hurtado,

president; Manuel Raventós, Jaume Serra

Hunfer, J. M. Tallada, Josep Xirau Palau,

vocals; i Josep OlEra, secretari.

CONCURS D'ESTUDIS SOCIALS DE CATALUNYA

Primer: 750 Ptes., cedit per la Generalitat de CatalunyaSegon : çoo Ptes., cedit per 1'Ajunta^ment de Sabadell

Tercer: 25o Ptes., cedit pel Sindicat de Dependents

Sabadell, gener de 1932

BASES

1. — Els treballs Hauran d'ésser escrits en llengua cata- munt del qual com a única inscripció hi figurai-à

lana i a màquina i adreçats al Secretari del Jurat inscrit el mateix lema del treball.

respectiu : Pedregar, 17. Sabadell. 1V. — El Jurat qualificador farà conéixer llur veredicte

L -- L1 termini d'admissió de treballs acabarà el 3o deper tot el dia 30 de setembre de 1932

I juny de i93z,

1. — No es tornaran els treballs. L entitat organitzadoraes reserva durant un .any e1 dret d'edició dels treballs

IIL — Els treballs portaran un lema. El nom i les senyes rebuts a concurs.

de Ilurs autors figuraran dins d'un sobre clos, al da- VE. — S'estableixen els següents premis

IMPRESOS COSTA

Asalto, 45.•Bercelona

fi


Outil VALID-RTC - atih.sante.fr · Tableau 2.5: Vérification de la présence d'une SA UHCD dans le découpage analytique dès lors que l'ES a ... CRPA Section Remboursement de frais

Outil VALID-RTC - atih.sante.fr · Tableau 2.5: Vérification de la présence d'une SA UHCD dans le découpage analytique dès lors que l'ES a ... CRPA Section Remboursement de frais

Documents
Santa Coloma de Gramenet · L'HONOFà81A 1 LA 23 DE LES DONES PER LA EL DESARMAMENT 30 25 12 19 26 (Sta. Coloma de Gramenet, 1993). Formada per ballar des de petita amb 13 anys decideix

Santa Coloma de Gramenet · L'HONOFà81A 1 LA 23 DE LES DONES PER LA EL DESARMAMENT 30 25 12 19 26 (Sta. Coloma de Gramenet, 1993). Formada per ballar des de petita amb 13 anys decideix

Documents
[11 l'ES-PACE DJERBIEN · 2011. 11. 2. · 3/ transformation de menzels en villas modernes. 4/ démolition de constructions traditionnelles de valeur et leur remplacement par d'autres

[11 l'ES-PACE DJERBIEN · 2011. 11. 2. · 3/ transformation de menzels en villas modernes. 4/ démolition de constructions traditionnelles de valeur et leur remplacement par d'autres

Documents
flflT LLOREÍÍÇ DE/ CRRDR//RR JUNY VE * NSibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/ass… · 13 punts pardamunt la mitja de l'es-tat espanyol, el que suposa

flflT LLOREÍÍÇ DE/ CRRDR//RR JUNY VE * NSibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/ass… · 13 punts pardamunt la mitja de l'es-tat espanyol, el que suposa

Documents
l'ES · pago sobre os vencimentos integrais percebidos, ... 2- EDENIA MARIA VIDAL, ... 5- BENEDITA SANCHES,

l'ES · pago sobre os vencimentos integrais percebidos, ... 2- EDENIA MARIA VIDAL, ... 5- BENEDITA SANCHES,

Documents
New Extrait de la publication… · 2013. 11. 7. · Les anciens empereurs de la Chine réglaient l'es-pace et le temps. C'étaient de grandes cérémonies. Ordre était donné solennellement

New Extrait de la publication… · 2013. 11. 7. · Les anciens empereurs de la Chine réglaient l'es-pace et le temps. C'étaient de grandes cérémonies. Ordre était donné solennellement

Documents
El Mercat de Divises en l´economia global

El Mercat de Divises en l´economia global

Documents
Tout débute à Dax, à l'ES - alat.fr ES.ALAT Politis 1.pdf · même où peu d’années auparavant j’avais fait l’instruction aux jeunes recrues de l’armée de l’Air. L’ALAT

Tout débute à Dax, à l'ES - alat.fr ES.ALAT Politis 1.pdf · même où peu d’années auparavant j’avais fait l’instruction aux jeunes recrues de l’armée de l’Air. L’ALAT

Documents
Aplicació d’inter anvi de divises amb microserveisopenaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/82928/9... · Aplicació d’inter anvi de divises amb microserveis Raúl Bermejo

Aplicació d’inter anvi de divises amb microserveisopenaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/82928/9... · Aplicació d’inter anvi de divises amb microserveis Raúl Bermejo

Documents
Desarmament: victòries i reptes

Desarmament: victòries i reptes

Documents
LA FLJÈCHE: SOMMAIRE - IAPSOP · 2015. 3. 26. · Le véritable mage, le véritable homme de l'es-pèce supérieure qui franchira le seuil du troisième temp-le, reçoit de Dieu

LA FLJÈCHE: SOMMAIRE - IAPSOP · 2015. 3. 26. · Le véritable mage, le véritable homme de l'es-pèce supérieure qui franchira le seuil du troisième temp-le, reçoit de Dieu

Documents
Extrait de la publication · 2018. 4. 12. · Cinéma d'hier, cinéma d'aujourd'hui Marcel L'Herbier. Lyrisme et naïveté. La Roue et l'es-prit romantique. Abel Gance. Othello. Les

Extrait de la publication · 2018. 4. 12. · Cinéma d'hier, cinéma d'aujourd'hui Marcel L'Herbier. Lyrisme et naïveté. La Roue et l'es-prit romantique. Abel Gance. Othello. Les

Documents
GUERRA DE DIVISES? - CaixaBank Research · Es permet la reproducció parcial de l’Informe Mensual sempre que se citi la font de forma adequada i que se’n remeti una còpia a l’editor

GUERRA DE DIVISES? - CaixaBank Research · Es permet la reproducció parcial de l’Informe Mensual sempre que se citi la font de forma adequada i que se’n remeti una còpia a l’editor

Documents
Résultats du championnat interdépartemental de … CROSS... · … aux clubs de l'ES Vitry et de l'AS Communaux de Vitry d'avoir pris en charge "à ... 18 571 THOMAS PHILIPPE V3M

Résultats du championnat interdépartemental de … CROSS... · … aux clubs de l'ES Vitry et de l'AS Communaux de Vitry d'avoir pris en charge "à ... 18 571 THOMAS PHILIPPE V3M

Documents
MilitarisMe aMèrica llatina - centredelas.org a... · nya Contra el Comerç d’Armes (C3A) i funciona com un Centre d’Inves-tigació sobre temes relacionats amb el desarmament

MilitarisMe aMèrica llatina - centredelas.org a... · nya Contra el Comerç d’Armes (C3A) i funciona com un Centre d’Inves-tigació sobre temes relacionats amb el desarmament

Documents
contact@jean-marie-dreujou.com - ://jean-marie-dreujou.com/Ressources/PDF/PR... · 2018. 4. 5. · compris sensuel - de la découverte, pren- dra conscience de l'ignominie de l'es-

[email protected] - ://jean-marie-dreujou.com/Ressources/PDF/PR... · 2018. 4. 5. · compris sensuel - de la découverte, pren- dra conscience de l'ignominie de l'es-

Documents
ESTRAT CRÍTIC - Dialnet · animals dominants en la dieta. Recur-sos hídrics importants com els rius Yukon o Kuskowin, que creuen aquesta part de la geografia, van potenciar l'es-tabliment

ESTRAT CRÍTIC - Dialnet · animals dominants en la dieta. Recur-sos hídrics importants com els rius Yukon o Kuskowin, que creuen aquesta part de la geografia, van potenciar l'es-tabliment

Documents
L'impromptu du 7e étage...feng shui dans la jonction contemporaine, avec l'es-poir de réussir à infléchir le cours du temps. Les aider dans leur lutte, c'est sauver l'avenir !

L'impromptu du 7e étage...feng shui dans la jonction contemporaine, avec l'es-poir de réussir à infléchir le cours du temps. Les aider dans leur lutte, c'est sauver l'avenir !

Documents
Finançament internacional · al mercat de divises, així com als riscos que representa l'activitat comercial internacional en relació amb la particularitat de l'existència de diferents

Finançament internacional · al mercat de divises, així com als riscos que representa l'activitat comercial internacional en relació amb la particularitat de l'existència de diferents

Documents
LICEO STATALE “SAN BENEDETTO” · - Le topiche freudiane ed il concetto di "psicodinamica". - L'ES freudiano ed il concetto di pulsione. La via "maestra" per accedere ai contenuti

LICEO STATALE “SAN BENEDETTO” · - Le topiche freudiane ed il concetto di "psicodinamica". - L'ES freudiano ed il concetto di pulsione. La via "maestra" per accedere ai contenuti

Documents
Les espèces sauvages d'amandiers - Collection …ressources.ciheam.org/om/pdf/r32/CI010641.pdf · Cette un nom- d'espèces voisines et de l'es- pèce cultivée ainsi que l'espèce

Les espèces sauvages d'amandiers - Collection …ressources.ciheam.org/om/pdf/r32/CI010641.pdf · Cette un nom- d'espèces voisines et de l'es- pèce cultivée ainsi que l'espèce

Documents
Accents - fundaciovilacasas.com€¦ · ny 1968>>. Fidels. per rant. a l'es-perit d'una empresa cultural ca-pitanejada per Vicen{~ Altai6, Ig-nasi L6pez, 5er~i Opisso i Roman Y~n,

Accents - fundaciovilacasas.com€¦ · ny 1968>>. Fidels. per rant. a l'es-perit d'una empresa cultural ca-pitanejada per Vicen{~ Altai6, Ig-nasi L6pez, 5er~i Opisso i Roman Y~n,

Documents
blogcuarto.elfabraquer.esblogcuarto.elfabraquer.es/wp-content/uploads/2020/... · edat dels metalls La línia del temps de la humanitat En la prehistòria encara no existia l'es-

blogcuarto.elfabraquer.esblogcuarto.elfabraquer.es/wp-content/uploads/2020/... · edat dels metalls La línia del temps de la humanitat En la prehistòria encara no existia l'es-

Documents
Plaquette SDTech SA (Solides Divises Technologies)

Plaquette SDTech SA (Solides Divises Technologies)

Documents
filcat.uab.catfilcat.uab.cat/assaigrepublica/wp-content/autors/...tics, s'han esmerçat a covnbatre-la. El color de la nostra època ha estat aquesta fúria contra l'Es- tat. de dret

filcat.uab.catfilcat.uab.cat/assaigrepublica/wp-content/autors/...tics, s'han esmerçat a covnbatre-la. El color de la nostra època ha estat aquesta fúria contra l'Es- tat. de dret

Documents
Scanned Document · Dreaming Palermo di Mario Bellone: finanziamento Euro 150.000 ... dotato per l'es. fin. 2009 di Euro 3.000.000,00. Istruttoria amministrativa delle oltre 260 istanze

Scanned Document · Dreaming Palermo di Mario Bellone: finanziamento Euro 150.000 ... dotato per l'es. fin. 2009 di Euro 3.000.000,00. Istruttoria amministrativa delle oltre 260 istanze

Documents
DOCUMENTS & RAPPORTShainaut.mariemont.museum/Upload_Mariemont/Images_Docs/... · 2016. 2. 18. · et salubre Le. vents dominants sons ceut dxu l'Ouest, du Sud-Ouest et d e l'Es tirantt

DOCUMENTS & RAPPORTShainaut.mariemont.museum/Upload_Mariemont/Images_Docs/... · 2016. 2. 18. · et salubre Le. vents dominants sons ceut dxu l'Ouest, du Sud-Ouest et d e l'Es tirantt

Documents
TOXICOVIGILANCE PHARMACOVIGILANCE TOXICOVIGILANCE … · La chenille pocessionnai e du pin se développe dans les foêts de conifèes des égions atlantiue et médite anéenne. L'es-pèce

TOXICOVIGILANCE PHARMACOVIGILANCE TOXICOVIGILANCE … · La chenille pocessionnai e du pin se développe dans les foêts de conifèes des égions atlantiue et médite anéenne. L'es-pèce

Documents
éducation & formation,décembre 2018 - N 15 Eclairages sur les prérogatives de l'Ohada, de l'OIT, analyse de l'es-sor des multinationales africaines et du rôle des matières premières

éducation & formation,décembre 2018 - N 15 Eclairages sur les prérogatives de l'Ohada, de l'OIT, analyse de l'es-sor des multinationales africaines et du rôle des matières premières

Documents
©sion de l'Es… · Created Date: 7/22/2015 10:44:18 AM

©sion de l'Es… · Created Date: 7/22/2015 10:44:18 AM

Documents