LA CORBELLArevista informativa semestral de la plataforma per la llengua • núm. 7 • desembre 2004

Des de la Plataforma per la Llengua s’ha començat lacampanya En català, jugues? per demanar als Reis Magsque duguin joguines en català a la canalla. Per aquestmotiu s’han editat cartes per escriure’ls, on es demanapoder jugar en català. Paral·lelament, s’organitzà la Festade la Joguina en Català. Centenars d’infants ompliren el18 de desembre la plaça central del parc de la Ciutadellade Barcelona.

Els nens i nenes assistents a la festa van poder triar iremenar joguines, llibres, vídeos i vídeojocs en català itambé van poder participar en tallers, jugar amb el por-ter de la selecció catalana d’hoquei, Víctor Agramunt, i

gaudir de les actuacions del grup Articulat i La PortàtilFM. L’acte també va comptar amb la presència de dospatges reials, que durant tot el matí van recollir les car-tes dels infants per tal de trametre-les als Tres Reis Magsd’Orient.

Les cartes, que es van repartir durant la Festa de laJoguina en Català, també es poden descarregar del webde la Plataforma. A més, s’han distribuït centenars decartes per ludoteques i botigues de joguines d’arreu delsPaïsos Catalans. En la campanya hi col·laboren el portalcomercial en català Mer-Cat i el Consorci per a laNormalització Lingüística.

En català, jugues?

• 2 •

SUMARI

1

3

4

45

56

6

7

7101012121313141414

8 i 9

15

15

1515

16

PortadaEn català, jugues?

EditorialNou govern, nova política lingüística? ... i Europa?

CampanyesL’etiquetatge en català de les grans marques, un cas únic al món

Estem guanyant la batalla de l’etiquetatge en català de vins i caves

El catàleg d’IKEA i el català: una excepcióMoritz guanya, Damm perd

(una història de cerveses etiquetades o no en català)Surt el llibre El català i la immigració

Nova campanya per aconseguir la normalitat en la producció i l’exhibició cinematogràfiques

Actes i accionsFesta means party. Love Catalonia!

El català al Comitè sobre l’Eliminació de la Discriminació Racial de les Nacions Unides

La Plataforma i la compareixença al Parlament de CatalunyaProves davant una discriminació lingüística: el cas Helena Bosch

Un Sant Jordi 2004 molt divertit, però passat per aiguaEl Decàleg de la Plataforma

Presentació a València dels deu anys de la PlataformaLa llufa torna a València

Presentació oficial de la Plataforma al BagesL’ALC - Plataforma per la Llengua del Vallès, plena de campanyes

Campanya Pel català a l’escolaEntrevista

Entrevista a Toni Royo, portaveu de la Plataforma per la Llengua del País Valencià

I a més a més...Joan Bernà escriu un segon llibre on explica les peripècies que

ha patit per catalanitzar el gremi notarialLa Plataforma portarà l’exposició de l’etiquetatge

al Principat d’AndorraLa Plataforma i l’ADEC fan un rigorós marcatge

a unes declaracions poc responsables del President MaragallFe d’errades

ContraportadaEl nom i la unitat de la llengua... un cop més!

La Corbella - Plataforma per la LlenguaRocafort 242 bis 3r - 08029 BARCELONA

tel. (+34) 93 321 18 03 / fax (+34) 93 321 12 71info@plataforma-llengua.org - www.plataforma-llengua.org

per aportacions econòmiques: 2059-0800-81-0000435183

Directora: Sònia Llinàs. Consell de redacció: M. Gasull, J. Manent i M. Mauri.Han col·laborat en aquest número: P. Abad, C. Armentano, M. Casals, O.Escuder, T. Escuder, B. Gasull, I. Marí, D. Mundet, E. Munné, M. J. Parés, G.Ponsa, T. Royo i A. Sensat.

Maquetació i pre-impressió: Eix de Serveis (93 298 16 39)Impressió: Offset Color

Ara fa aproximadament un anyde les darreres eleccions alParlament de Catalunya que vandonar finalment origen a un nouGovern de coalició entre PSC, ERC iICV. Com gairebé sempre que hi hacanvis, es generen moltes expectati-ves. En aquest cas, els membres delspartits que formen el Govern, comés natural, hi van contribuir des debon començament: tot havia demillorar de forma substancial. En laqüestió de política lingüística es vadir –a través de diversos membrespertanyents als partits que formenel Govern- que el suport real i deci-dit a la llengua pròpia dels PaïsosCatalans seria norma en totes –oquasi totes- les seves actuacions. Fatemps que la Plataforma per laLlengua ja propugna algunes de lesmesures que es van anunciar, comper exemple que allò que laGeneralitat consumeix –directa-ment o indirectament– hauria deser etiquetat en català. Per tant, ievidentment, és una de tantesmesures a les quals donem suport ien la que fa temps que treballemperquè s’apliquin. Desplegar i apli-car completament la vigent Llei dePolítica Lingüística seria el mínimque caldria per començar; i solucio-

nar definitivament la matèria legalen el nou Estatut seria el que fariaque la legislatura es pogués consi-derar satisfactòria des del punt devista de la llengua. Ara bé, com totssabem, canviar segons quines inèr-cies, lluitar contra segons quins fac-tors, trobar segons quines escletxeslegals, mantenir-se ferm en allò quees diu en moments d’eufòria, etc.,no sempre és fàcil, i molts copsqueda en paper mullat.

Des de la presa de possessió delnou Govern diferents membres de laPlataforma per la Llengua hem anatmantenint contactes i reunions detreball amb alguns dels seus mem-bres. En general les impressions hanestat bones i sembla que és veritatque la intenció del Govern és la dedonar un fort impuls a la llenguacatalana. Malgrat tot, encara ésaviat per valorar la seva actuació,els efectes sobre la llengua i el seuús social. És per això que des de laPlataforma per la Llengua volemdonar suport al Govern en totesaquelles accions que emprengui pertal de normalitzar, en tots els àmbits–si pot ser definitivament–, la llen-gua catalana en el territori que li éspropi. No obstant això, estaremtambé a l’aguait per si tot quedés endeclaracions d’intencions i no dub-tarem en pressionar per fer que elGovern compleixi allò que va pro-metre i que està escrit i, fins i tot,per intentar arribar més enllà d’allòque s’ha anunciat.

Des de la Plataforma per laLlengua farem noves valoracions dela política lingüística del Governquan ho creguem convenient i amesura que el nou Estatut es vagiperfilant. I de debò esperem que

totes aquestes promeses i declara-cions de bones intencions es vaginconvertint en realitats palpablesque millorin la salut de la llenguacatalana.

D’altra banda, ens trobem en unmoment difícil pel que fa a la políti-ca internacional. La nostra llengua estroba en una situació d’inferioritatperquè no té la força que tenen lesllengües amb un Estat que les defen-si, independentment del seu nombrede parlants. Els catalans, de Salses aGuardamar i de Maó a Fraga, nopodem romandre impassibles i hemde denunciar una pseudoconstitucióeuropea (que no és més que un altrede tants tractats) que no ens reco-neix ni com a poble ni com a cultura.Cal remarcar que les decisions i lleisque vénen de Brussel·les ens afectenmés del que sovint ens pensem i pertant cal estar alerta de no deixar queaquestes polítiques ens converteixinde facto en ciutadans de segona. Enresum, és per això que –molt a des-grat nostre, que creiem de debò en laconstrucció d’una Europa delspobles- la Plataforma per la Llenguademanarà a tothom que voti “No” enel proper referèndum que l’Estatespanyol celebrarà sobre laConstitució Europea.

• 3 •

EDITORIAL

Nou govern, nova políticalingüística? ... i Europa?

• 4 •

CAMPANYES

L’etiquetatge en català de les grans marques, un cas únic al mónL’any passat la Plataforma per la

Llengua i l’ADEC, amb la col·labora-ció de diverses entitats i particulars,vam fer una recol·lecta d’etiquetesd’arreu del món de productes de 9multinacionals (Nestlé, Coca-Cola,Heineken, Schweppes, Kellogg’s,Bayer, Durex, Danone i Pepsico), queenguany mostrem a l’exposició iti-nerant La llengua en l’etiquetatge deles grans marques. Com bé sabeu elsqui ja l’heu visitada, es tracta d’unaexposició que mostra un recull d’e-tiquetes de productes de gran con-sum en llengües oficials amb unnombre de parlants similar o infe-rior al català i es compara amb lesetiquetes d’aquests mateixos pro-ductes trobades aquí. Una de lesconclusions més evidents és que eltracte que rep el consumidor catalàper part d’aquestes empreses cons-titueix una excepció, ja que en cappaís democràtic del món una llen-gua comparable al català (de 7

milions de parlants) té tant pocapresència en les etiquetes d’aquestsproductes com la nostra llengua.

L’exposició es va inaugurar elpassat 19 de maig al CentreComercial El Triangle de Barcelona(plaça Catalunya) i va obtenir unaexcel·lent recepció per part delsnombrosos visitants del centrecomercial. Més tard, s’ha presentaten d’altres llocs, com els Lluïsos deGràcia (Barcelonès), la UniversitatCatalana d’Estiu a Prada (Conflent),Vilanova i la Geltrú (Garraf), Lleida(Segrià), Banyoles (Pla de l’Estany),o a diversos municipis mallorquinscom Bunyola, Pollença, Petra,Porreres, Sineu i Calvià. L’exposicióanirà rodant pel país i de moment jaestà previst que passi per SantSadurní d’Anoia (Alt Penedès),Matadepera (Vallès Occidental),Berga (Berguedà), Canet de Mar(Maresme), Vilafranca del Penedès(Alt Penedès), Sabadell (Vallès

Occidental), Llíria (Camp de Túria),Vila-real (Plana Baixa), Gandia(Safor), València (l’Horta), Sueca(Ribera Baixa), Alcoi (Alcoià) iMonòver (Valls de Vinalopó). Tambéarribarà el proper any a Andorra laVella, al Principat d’Andorra.

Amb aquest viatge pels PaïsosCatalans i el Principat d’Andorraesperem aproximar a la ciutadaniael greuge comparatiu que pateix lanostra llengua en aquest àmbit i ferevident la necessitat d’aquestesempreses d’adaptar l’etiquetatge al’entorn social i cultural en quèvivim, si volen ser conseqüents ambles seves actuacions en el contextmundial.Exposició virtual: www.plataforma-llengua.org/exposicio/Si voleu més informació, adreceu-vos a empreses@plataforma-llengua.org

Gemma Ponsa i Bernat GasullComissió empreses

Estem guanyant la batalla de l’etiquetatge en català de vins i cavesCom ja hem anat informant des

de la Plataforma per la Llengua, l’eti-quetatge en català de vins i caves haanat creixent en els darrers anys.D’entre els 30 vins i caves més venutsl’any 2001 només hi havia un sol pro-ducte etiquetat en català: el cavaAnna de Codorníu. A finals del 2003

ja n’eren 10 (el 33%) i al setembre del2004 ja en són 13 (el 40%). I segonsla paraula donada per les empresesimplicades en converses amb laPlataforma aquesta xifra hauriad’augmentar a 26 (el 87%) a la pri-mavera del 2005. Això vol dir que elsector quedaria pràcticament norma-

litzat i serien comptadesles empreses que no res-pecten la legislacióactual. Recordem queempreses com Raventós iBlanc, Gibert, Sumarrocao Alella Vinícola Can Jonc,així com molts d’altrescellers, ja fa molt detemps que etiqueten elsseus productes en català.Posteriorment s’hi vanafegir grans empresescom Codorníu, BodeguesRoqueta, J. Sardà o

Parxet. Hi ha el compromís que altresgrans empreses com Freixenet, Juvé& Camps o M. Torres també s’afegei-xin a la tendència ascendent. La pres-sió ciutadana i dels consumidors haestat clau en aquest canvi positiu, iencara és important per tal de nor-malitzar totalment el sector. Per partde la Plataforma per la Llengua pro-perament es farà un tercer estudi peranalitzar la situació i denunciar lespoquíssimes empreses que encara esresisteixen a tractar amb dignitat alconsumidor català en matèria d’eti-quetatge. Tanmateix, donada l’àmpliaoferta que hi ha actualment encatalà, recomanem que el consumi-dor es fixi en l’etiqueta i no compricap vi o cava català on com a mínimtota la informació no sigui en la nos-tra llengua.

Bernat GasullComissió empreses

40%

87%

3%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2001 2004 previsió 2005** Previsió segons els compromisos assolits per Codorníu,

Freixenet i M.Torres per a aquest any

Vins etiquetats en català entre els 30 primers

Moritz guanya, Damm perd (una història de cerveses etiquetades o no en català)

• 5 •

CAMPANYES

Un any més, IKEA edita el seuconegut catàleg exclusivament enespanyol. Malgrat les nombroses ven-des que obté a Catalunya i l’oberturad’una nova botiga a l’Hospitalet deLlobregat, ni el web ni el catàleg IKEAsón en català. Val a dir que IKEA haaugmentat força la presència de lanostra llengua pel que fa a la retola-ció i la publicitat tot adaptant-se a larealitat social del nostre país.Tanmateix, aquest canvi no s’ha vistacompanyat en el catàleg d’IKEA edi-tat en 24 llengües diferents arreu delmón, moltes amb menys parlants queel català. IKEA té 3 botigues als PaïsosCatalans a Badalona, l’Hospitalet deLlobregat i a Ciutat de Mallorca(aquesta com a franquícia) i aquestcas és una excepció en el tracte mun-dial que fa IKEA vers el client. AEuropa sempre (llevat del cas català)l’edita en cada llengua pròpia i oficialdel lloc on s’ubica. Així, per exemple,malgrat que a Portugal hi tenen unasola botiga, el catàleg és en portu-

guès, o a Islàndia, també amb unasola botiga i amb una població infe-rior als 300.000 parlants, el catàleg ésen islandès. A Bèlgica respecten tantel neerlandès com el francès en elcatàleg, i a Suïssa tant el catàleg comel web són en italià a la zona italia-noparlant i en francès a la francopar-lant, tot i tenir-hi una sola botiga res-pectivament (evidentment també ésen alemany a la zona respectiva).Aquesta mateixa política ésla seguida amb el txec en les3 botigues de la RepúblicaTxeca, amb l’hebreu en l’ú-nica botiga d’Israel, ambl’eslovac en l’única botigad’Eslovàquia o amb el finèsamb les 2 botigues deFinlàndia. Al Canadà s’editaen francès en les 2 botiguesubicades al Quebec. A més,cal recordar que IKEA, noeditant el catàleg en català,està incomplint la legislacióactual. Així, segons l’article

32.3 de la Llei 1/1998 de 7 de generde Política Lingüística, els documentsd’ofertes de serveis per a les personesusuàries i consumidores dels establi-ments oberts al públic han d’ésserredactats, almenys, en català.

En el següent quadre fem unacomparativa de la situació que pateixel consumidor català en el catàleg iweb d’IKEA respecte d’altres consu-midors:

El catàleg d’IKEA i el català: una excepció

Sembla que la cervesa Moritz,etiquetada en català, cada cop estàguanyant més adeptes. La seva dis-tribució va augmentant, i aquellsconsumidors sensibilitzats pel res-pecte al client que en són coneixe-dors opten abans per aquest produc-te que d’altres de producció catalanaperò que no etiqueten en català. Enl’acte de l’11 de setembre d’enguany,a l’Arc de Triomf de Barcelona, laimmensa barra del bar venia la cer-vesa Moritz per primer cop en lloc dela Damm, que era la cervesa consu-mida ens els darrers anys i la qualtenia emparaulada amb la Comissió11 de Setembre la compra de pro-ductes de la seva marca per aquellconcert. Aquest mateix fet es va pro-duir en el bar de la festa d’acollida

d’estudiants d’intercanvi que secelebrà el dia 21 d’octubre. I aixímateix s’anirà produint per part de laPlataforma. Animem a fer la mateixapolítica per part d’aquells que orga-nitzen barres (en concerts, actes, tro-bades...), mentre Damm i San Miguelno etiquetin tots els seus productesvenuts a Catalunya en català.

En aquests moments, i que entinguem coneixement, hi ha 6 cerve-ses etiquetades en català: CervesaPilsen Bonpreu, Cervesa PilsenerCondis, Cervesa Moritz, Xibeca(Damm), Cervesa EcològicaOpcinatura i Cap d’Ona (BrasserieArtisanale des Alberes). Tant la cer-vesa de Condis com la de Bonpreu espoden trobar en els respectius super-mercats. La Moritz es distribueix en

bars i restaurants i en botigues isuperfícies de lliure servei. La Xibecaés d’àmplia distribució. Opcinatura iCap d’Ona es troben també en algunsbars i en botigues especialitzades. Ésimportant afavorir el consum delsproductes que estan etiquetats, coma mínim, en català comprant-los idemanant-los als bars i restaurants ino pas aquells que no respecten elconsumidor a Catalunya, especial-ment els d’empreses catalanes queno estan etiquetats en català, com ésara Estrella Damm o San Miguel.També és important expressar la nos-tra queixa a les empreses implicadesi felicitar a les que sí que ho fan,exposant la nostra tria.

Bernat GasullComissió empreses

Nº de ¿El catàleg és en ¿El web per al país és

botigues la llengua pròpia en la llengua pròpia del lloc d’ubicació? del lloc d’ubicació?

3 No (només les pàgines Català (Països Catalans) (1 en franquícia) No de les botigues de

Badalona i l’Hospitalet)

Islandès (Islàndia) 1 Sí Sí

Italià (Suïssa) 1 Sí Sí

Francès (Suïssa) 1 Sí Sí

Portuguès (Portugal) 1 Sí Sí

Hebreu (Israel) 1 Sí Sí

Eslovac (Eslovàquia) 1 Sí Sí

Francès (zona francoparlant Bèlgica) 1 Sí Sí

Flamenc (zona flamencoparlant Bèlgica) 1 Sí Sí

Francès / flamenc (Brussel·les, Bèlgica) 2 Sí Sí

Francès (Quebec) 2 Sí Sí

Xinès (Xina) 2 Sí Sí

Finès (Finlàndia) 2 Sí Sí

Hongarès (Hongria) 2 Sí Sí

Grec (Grècia) 2 Sí Sí

Txec (República Txeca) 3 Sí Sí

• 6 •

CAMPANYES

Ara fa uns mesos va veure la llumel llibre El català i la immigració.Anàlisi de l’oferta de cursos de catalàals immigrants adults extracomuni-taris (Editorial Mediterrània, 2004).Aquesta publicació és la cristal·litza-ció de l’estudi dut a terme per laPlataforma per la Llengua i que té elsuport de la Fundació Jaume I, i coma autors compta amb Marta Roviracom a directora i Eva Castellanos,Marta Fernàndez Prat i Enric Saurícom a col·laboradors.

L’u de juliol del 2003 es presentàl’estudi a la seu d’Òmnium Culturaldavant la premsa. El ressò que tinguéfou considerable. Ara, tota persona

interessada per saber comvehicular amb èxit llenguacatalana i immigració potinformar-se i tenir uneslínies mestres de treballgràcies a aquesta publica-ció. El llibre està dividit -amés d’un pròleg, d’una pre-sentació i d’una interessantbibliografia- en sis capítols:1. El català i la immigració:punts de partida; 2. L’oferta públicade cursos per als immigrants adults;3. L’oferta de cursos per a immi-grants de la societat civil; 4. La diver-sitat territorial en l’oferta de cursosde català; 5. Característiques de l’a-

lumnat; i 6. Conclusions:el català, eina d’integra-ció?

El català i la immigra-ció, de 160 pàgines, con-clou que la demanda decursos de català per aimmigrants adults des-borda del tot l’oferta exis-tent, ja sigui la promogu-da per l’administració

com per l’associacionisme. Tambédetecta la “poca flexibilitat” en l’o-ferta d’uns cursos “poc adaptablesals horaris laborals” dels immigrants,la qual cosa fa que molts deixin d’a-nar-hi.

Nova campanya per aconseguir la normalitat en la producció i l’exhibició cinematogràfiques

El passat 15 de juliol, en roda depremsa a l’Estació de la comunica-ció de la Universitat Pompeu Fabra,la Plataforma per la Llengua feiapúbliques les conclusions d’unminuciós estudi sobre la desigualtatlingüística crònica del cinema alsPaïsos Catalans. Aquest informe–elaborat conjuntament pel críticde cinema Josep M. López Llaví,l’historiador cinematogràficJoaquim Romaguera i l’investigadorCarles Còdol– no és només un enfi-lall de greuges, sinó també un pro-grama d’acció adreçat a l’adminis-tració i a la indústria per acabardefinitivament amb la discriminacióque patim els espectadors catalano-parlants.

Segons l’estudi, el català ésencara la llengua menys utilitzadaen la producció pròpia del país,degut tant al desinterès de produc-tors i centres d’ensenyament espe-cialitzats com a la feblesa institu-cional. L’administració s’ha limitat acostejar doblatges i subtitulats per aalguns títols, que ni tan sols hapogut escollir, sense aconseguir mai

la paritat amb el castellà. Més greuque l’escassesa de pel·lícules dispo-nibles en versió catalana és encarala seva deficient distribució i exhibi-ció, duta a terme sistemàticamenten poques sales d’aforament reduït idifícil accés i amb una menor per-manència en cartellera. Totesaquestes discriminacions, afegides auna comercialització posterior enformats domèstics que normalmentprescindeix de la nostra llengua i auna publicitat monolingüe de tot elconjunt, contribueixen a què l’im-pacte social del cinema en catalàsigui insignificant. El documenttampoc no passa per alt que lasituació és encara molt pitjor foradel Principat.

D’entre el conjunt de mesuresproposades a l’informe destaquen,per una banda, les que insten totesles administracions competents delsPaïsos Catalans a fomentar amb fer-mesa l’ús de la llengua ja en la fasede producció, i, per l’altra, aquellesencaminades a rendibilitzar social-ment la subvenció a les versionscatalanes. A través de l’establiment

de convenis i de l’aplicació de lanormativa, es pretén que la conces-sió d’ajuts institucionals comportinecessàriament un compromís perpart de les productores i les distri-buïdores, que es materialitzi en unapresència equivalent i un tracteigualitari a tots els nivells del cine-ma en català.

Ara per ara, assumeixen aquesttext quatre entitats cabdals en ladefensa de la llengua -AccióCultural del País Valencià, ObraCultural Balear, Òmnium Cultural iJoves de Mallorca per la Llengua- il’han subscrit personalment els rea-litzadors Marc Recha i FrancescBellmunt, i l’actor i realitzador JoelJoan. La voluntat de la Plataformaper la Llengua és aconseguir elsuport de la totalitat de la societatcivil del país, per aquest motiu, esdemanarà l’adhesió dels sindicats,de les universitats i dels partits polí-tics de tot el domini lingüístic, enels propers mesos.

Enric Monné i CampsComissió de cinema

Surt el llibre El català i la immigració

• 7 •

ACTES I ACCIONS

Festa means party. Love Catalonia!Un dels objectius de la

Plataforma per la Llengua és incidiren el tipus d’acollida que troben elsestudiants d’intercanvi en elmoment d’arribada a les universitatscatalanes. Dins el marc de la cam-panya universitats, i per segon anyconsecutiu, laPlataforma va ofe-rir el passat 21d’octubre una festade benvinguda-mostra de culturacatalana per aestudiants estran-gers. L’objectiu d’a-

questa festa és donar una opció mésals universitaris nouvinguts per teniraccés a la realitat catalana i enco-ratjar-los a aprendre el català i esti-mar la nostra llengua i cultura.Durant tot el dia, els estudiants vanpoder gaudir d’una visita guiada al

Museu d’Històriade Catalunya, deteatre, d’un tallerde danses tradicio-nals, de músicapop i rock, de dia-bles, tabalers i cas-tellers. A la festa hivan assistir un

gran nombre d’estudiants estrangersque van participar en les activitatsque es van anar desenvolupantdurant tot el dia.

Des de la Plataforma per laLlengua considerem la festa un èxiti esperem poder tornar-la a celebrarl’any vinent, així com aconseguirdurant tot l’any una implicació mésgran en l’acollida dels estudiantsd’intercanvi per part de les universi-tats i les altres institucions respon-sables.

Txell EscuderComissió Universitats i Erasmus

El català al Comitè sobre l’Eliminació de la Discriminació Racial de les Nacions Unides

En la voluntat de fer tot el quecalgui per tal de defensar el català iels drets lingüístics reconeguts demanera explícita o implícita als ins-truments jurídics d’àmbit interna-cional, el passat mes de febrer, unadelegació catalana, en la qual parti-cipava la Plataforma per la Llengua,va anar a la reunió del Comitè sobrel’Eliminació de la DiscriminacióRacial (CERD) de les Nacions Unides,a Ginebra. Els mateixos membres delComitè sovint encoratgen la partici-pació de les ONG i altres grups de lasocietat civil en la denúncia de fetso situacions que entren dins l’objec-te de la definició, més enllà de ladiscriminació per raó de raça, i fanespecial èmfasi en la discriminacióper raó de l’origen nacional o ètnic.Per tant, la nostra participació en lareunió de la 64a sessió del CERD, enla qual l’Estat espanyol havia de pre-sentar els seus informes periòdics16è i 17è, en primer lloc, responia aaquesta oportunitat oferta pel

Comitè de portar a instàncies inter-nacionals diferents de les d’àmbiteuropeu, la discriminació que pateixel català al nostre país. En segonlloc, des de feia anys, una altra ONG(Asociación por la Tolerancia) haviapresentat diversos informes al CERDen els quals adduïa una suposadadiscriminació del castellà aCatalunya. Aquests referències, jun-tament amb algunes informacionsaportades pel Govern espanyol en elsseus informes periòdics1, van portaral Comitè a recollir en les sevesobservacions finals, com a “motiu depreocupació”, la possibilitat que elcastellà pogués estar essent discri-minat a Catalunya2.

El nostre objectiu, doncs, eradoble: contrarestar els arguments afavor de la discriminació del castellài donar als membres del Comitèdades que els permetessin tenir unavisió més àmplia de la situació realde les llengües a Catalunya, i aconse-guir que el Comitè deixés d’expressar

la seva preocupació per una suposa-da discriminació del castellà aCatalunya en les seves ObservacionsFinals. El nostre contrainforme anavaen aquesta línia i la nostra interven-ció en la reunió de les ONG també. ElCERD, en les observacions finals, vaometre qualsevol referència a la llen-gua3. És a dir, ja no va alertar sobre elperill que l’espanyol es discrimini aCatalunya. És tot un èxit. Aconseguircrear un dubte al Comitè, suficientcom perquè deixi de creure’s la versióque tenia fins ara i que el portava arecollir-ho en les seves recomana-cions, no és fàcil. Tanmateix, calveure com evoluciona el nou panora-ma polític creat després del 14 demarç d’enguany, cal estar amatent ivigilant al tracte i al respecte vers elcatalà per tornar d’aquí a tres anys, sical, a Ginebra, a defensar davant elComitè els nostres drets lingüístics.

Maria Josep ParésAssessora de la campanya

1Per exemple, document CERD/C/263/Add.5 del 3 de maig de 1995, paràgraf 270.2Documents CERD/C/304/Add.8 del 29 de març de 1996, paràgraf 12 i CERD/C/304/Add.95 del 19 d’abril de 2000, paràgraf 12.3Document CERD/C/64/CO/6.

Un moment de l’actuació

• 8 •

ENTREVISTA

Jordi Manent – Quan, com i perquè es forma la Plataforma per laLlengua del País Valencià?

Toni Royo – En Acció Cultural delPaís Valencià dúiem ja molts anystreballant per la normalització lin-güística i, per això, la col·laboracióamb la Plataforma va sorgir d’unamanera quasi espontània, com éslògic en dues entitats que compar-tim idèntics objectius. De maneraque la col·laboració va començar enel terreny pràctic, amb anades i vin-gudes de València a Barcelona iviceversa. Llavors, vam posar a dis-posició de la Plataforma tota la nos-tra infraestructura al País Valencià;bàsicament, encara que no exclusi-vament, la xarxa de Casals Jaume I. Ivam començar a treballar conjunta-ment en les diferents campanyes isectors.

JM – Quins són els resultatsmés visibles de les campanyes queheu dut a terme?

TR – Jo esmentaria com a mésimportants els canvis lingüístics quehem obtingut en destacades empre-ses del món del comerç, com sónCaprabo i Mercadona. Recordemque Caprabo, quan va començar aobrir delegacions al País Valencià, hova retolar tot en espanyol, com siforen a Múrcia, i que ha estat laforta campanya de protestes i

exigències de canvi la que ha produïtja alguns efectes positius, encaraque no tots els que voldríem. Pel quefa a Mercadona, una empresa valen-ciana, es donava la paradoxa quecatalanitzava al Principat però no hofeia al País Valencià; ara, des de fauns mesos, han canviat la seua polí-tica i el valencià comença a ser pre-sent en els seus establiments. A més,caldria recordar altres campanyes,com les que s’han dut a terme a lesuniversitats. I tot això sense oblidarla col·laboració valenciana en lescampanyes d’abast nacional, és clar.

JM – Quins són els antecedentsde l’activisme lingüístic delsdarrers 20 anys abans que apare-gués la Plataforma per la Llengua?

TR – Podem dir que al PaísValencià l’activisme lingüístic haestat present des dels mateixos orí-gens del nacionalisme contempora-ni, durant els anys seixanta del seglepassat. Penseu que ací estava tot perfer, a un nivell inimaginable alPrincipat, ni que fóra en temps fran-quistes. Ací hem hagut de treballarquasi des del no-res per catalanitzarl’escola, el carrer, els ajuntaments,l’esport, els mitjans de comunica-ció... S’ha fet molt, però resta encaramolt per fer, és clar. És allò del gotmig buit o mig ple.

JM – Quins sónels objectius i lescampanyes a fer decara al futur mésimmediat?

TR – Pel que fa a lescampanyes sobrecadenes comercials,cal consolidar el ques’ha guanyat en algu-nes d’elles, i exigir-losuna major rapidesa.

Passar a estimular altres a seguir elmateix camí, buscant un “efectedòmino”, mitjançant campanyes queen algunes ocasions seran pròpiesdel País Valencià, però en altresestaran englobades en campanyesd’abast nacional. Ens preocupenmolt, a més, aspectes com la univer-sitat, inclosos els estudiantsd’Erasmus; o la integració de les per-sones immigrants, clau per al nostrefutur; o la necessitat del reconeixe-ment legal de la unitat de la llenguacatalana, per evitar més “històriesde Moratinos”. Com pots veure, feinai ganes no ens en manquen.

JM – Què en penseu de la polí-tica lingüística de l’actual governde la Generalitat Valenciana?

TR – Anava a fer-te la broma depreguntar-te: quina política?, peròhi ha coses que no són per riure. Lesgrans paraules del president de laGeneralitat del País Valencià,Francisco (així s’anomena, noFrancesc) Camps, consisteixen en ferun discurs brandant, explicant queara sí, que ara ha arribat l’hora delvalencià a les institucions... i, des dellavors, fer-ho tot encara més encastellà. L’única preocupació d’a-quest govern és que quede clar queel valencià és “una altra cosa” enrelació al català. Tota la resta, lacastellanització accelerada del PaísValencià, li importa ben poc. Per nodir que li encanta.

JM – Què els hi demanaríeuque fessin? Quins són els àmbitsque necessiten una intervenciómés urgent per millorar l’ús de lallengua?

TR – Si seguírem amb la broma,et diria que els demanaríem que ple-garen. Sincerament, no em puc ima-ginar cap canvi d’orientació en la

Entrevista a Toni Royo, portaveu de la Plataformaper la Llengua del País Valencià

Toni Royo

• 9 •

seua política de normalització. Quequè haurien de fer? Tot, perquè nohan fet res. Començant per parlar-lopúblicament i oficialment, prestigiarla llengua, deixar-se d’entrebancs ala seua unitat i al seu ús real, esti-mular i no posar pals a les rodes d’a-quells que ho intenten... Uf, és difícilde dir tot el que caldria que feren;però, tranquil, que no ho faran. Ja elsva bé, ja, l’actual situació. Ara, tran-quils, no ho tindran gens fàcil. I noreeixiran, en el seu intent de fer-nosdesaparèixer com a poble.

JM – Què en penseu del’Acadèmia Valenciana de laLlengua i de la seva actuació?Quina creieu que hauria de ser laseva funció?

TR – Però si l’Acadèmia no pot niobrir la boca, si no és per repetir elque li mana el govern de laGeneralitat! Cada vegada que inten-ten adoptar una postura més cientí-fica, cada vegada que, d’una manerao d’una altra, insinuen la unitat de lallengua, són els mateixos del PP, quese suposa que la van impulsar, elsque se’ls llancen a la jugular! Sis’han d’entrevistar amb l’Institutd’Estudis Catalans de manera quasiclandestina, per por que no elsesbroquen des del Consell de laGeneralitat! Potser l’Acadèmiapodria haver tingut algun sentit,potser el puga tenir en un futur dis-tint, però ara, amb aquesta situació iamb aquest govern, encara que esti-gueren plens de les millors inten-cions, què podrien fer?

JM – Sobre la recent polèmicade la unitat lingüística, hi ha veuscatalanes i valencianes que propo-sen la denominació “valencianoca-talà” o “catalanovalencià” perdesignar la llengua. Quina opinió

en teniu? Quinespropostes fa laP l a t a fo rma enaquest punt?

TR – El reconei-xement de la unitatde la llengua hauriade ser un tema sepa-rat de la qüestió dela seua denomina-ció. El primer queexigim és que siga legalment reco-negut que la llengua que els respec-tius estatuts anomenen “català” enel cas del Principat i les Illes i “valen-cià” en el del País Valencià és lamateixa, a tots els nivells. Una vega-da acceptada aquesta premissa, jaen parlarem de solucions concretes ala “qüestió de noms”; però cal nooblidar que, a hores d’ara, mentredes de les posicions científiquess’està obert al diàleg sobre el nom onoms a donar-li, des del partit queens governa es neguen a acceptar noja les denominacions, sinó el fons, launitat de la llengua. Diuen que dosno renyen si un no vol, però també espot dir que dos no dialoguen si un novol. I, per desgràcia, aquest és el casdel PP valencià.

JM – El País Valencià és un delsterritoris del nostre àmbit lingüís-tic més castigat pel que fa a lallengua. Sou pessi-mistes o veieu elfutur amb certaesperança?

TR – Home, sifórem pessimistes jahauríem plegat. I noho hem fet, ni hofarem. Mira, calemmarcar les cosesen el seu context. ElPaís Valencià de1960 se n’anava

recte, sense aturada, cap al barrancde la plena espanyolització; de l’es-panyolització lingüística i, encarapitjor, de l’espanyolització mental.Avui les coses són molt més comple-xes. Hem recuperat, i molt, en algunsaspectes, com ara l’ensenyament, elnombre de lectors, la produccióliterària; hem reculat en altres, comés el nombre relatiu de parlants; iestem batallant en altres, com potser la integració dels immigrants.Què passarà? Tornem al got mig buiti mig ple. Som optimistes? Per supo-sat, però no deixem de veure la rea-litat tal com és. Que ho tenim difícil?Certament, però molt més ho teníemfa unes dècades. En qualsevol cas,vodria recordar allò de la mata dejonc de Muntaner. O ens salvem totsplegats o tots pereixerem. Des delPrincipat caldria una major atenció iincidència sobre el que passa al PaísValencià.

ENTREVISTA

Entrevista feta per Jordi Manent

Toni Royo

Toni Royo

• 10 •

ACTES I ACCIONS

La Plataforma i la compareixença al Parlament de CatalunyaEl passat 25 de maig, diverses

entitats van ser convocades a lacomissió de cultura del Parlament deCatalunya per fer aportacions aldebat polític arran de la unitat de lallengua catalana. Des de laPlataforma aplaudim plenamentaquesta iniciativa de participacióciutadana. Creiem que la societat engeneral, i en concret les entitats iONG, tenim moltes coses per aportara la classe política i sovint no se’nsfa el cas, que al nostre, parer merei-xeríem.

En aquesta comissió delParlament, la Plataforma per laLlengua va fer diverses aportacions.En primer lloc vam demanar que desde les institucions catalanes es tre-balli més a favor de la llengua par-tint del principi que allò que esguanyi al Principat pot tenir conse-qüències directes a la resta del terri-tori; per exemple, un increment al

Principat de la presència del catalàen l’etiquetatge i la publicitat, o béen el món del cinema i l’audiovisual,té repercussions clares en la distri-bució d’aquests productes a la restadel país. En un altre ordre de coses,vam insistir en la necessitat d’ex-pressió de la unitat de la llengua desdel propi exercici de les funcions delParlament de Catalunya, com puguiser que aquest reaccioni davant delleis que fan referència a la denomi-nació de “valencià” i vetlli per a launificació dels criteris lingüístics, obé asseguri el respecte de la unitatde la llengua per part de l’Estatespanyol, i en conseqüència, per partde les institucions europees i inter-nacionals. Un dels punts que laPlataforma per la Llengua va remar-car especialment va ser la necessitatque el nou estatut reconegui la uni-tat de la llengua i faci el primer pasper tal de solucionar l’afer. Creiem

fonamental que l’Estatut delPrincipat ha de recollir que “la llen-gua catalana adopta en alguns terri-toris la denominació de valencià”.Aquest reconeixement significarial’existència d’un text legal d’alt rangque reconegués la realitat científicai contribuís a extingir un conflicteque el què pretén en si és debilitar lamateixa llengua. Finalment es vainsistir en la necessitat de potenciarles xarxes de treball i de trobar fór-mules per fer ús del mercat econò-mic que els Països Catalans oferei-xen en un conjunt, vetllant a lavegada perquè les empreses que hiactuen entenguin la llengua com avalor afegit i com a element de res-pecte als ciutadans i consumidors detota l’àrea lingüística.

Martí GasullMembre del Secretariat de la

Plataforma per la Llengua

Proves davant una discriminació lingüística: el cas Helena BoschFa més d’un any que a la

Plataforma per la Llengua i alGabinet Jurídic d’Òmnium Culturalse’ns va plantejar un assumpte dediscriminació lingüística i, com gai-rebé sempre, no en teníem proves.En aquest cas la queixa era d’unaprofessora a qui el director del cen-tre docent va acomiadar el 15 desetembre, el primer dia d’escola, per-què feia les classes en català; calesmentar que aquest centre és con-certat. Òbviament, la discussió quevan mantenir va ser privada i eldirector, en veure que no podiareconvertir i castellanitzar les clas-ses que havia de fer aquesta profes-sora, va decidir acomiadar-la. Uspodeu imaginar com se sentiria, perexemple, un professor francès alqual acomiadessin d’un centreacadèmic del seu país pel fet de ferla seva feina en francès?Segurament, aquestes coses tan

inversemblants només passen aquí. Tot i que no en teníem proves

concloents, no vam dubtar a inter-posar una demanda als jutjatssocials per acomiadament per discri-minació lingüística i per demostrarque aquesta persona havia estat tre-ballant en aquest centre. Provar ladiscriminació lingüística d’aquestcas era molt difícil, ja que la discus-sió entre el director i la professora,com ja hem dit abans, va ser priva-da, i les persones que tenien conei-xement d’aquesta discussió eren tre-balladors del centre. Teníem però, unelement que podia fer-nos guanyarpart del procediment i era el fet deprovar que aquesta professora haviatreballat en aquesta empresa. Ladefensa va anar per aquest camí i,tot i que, no es va provar la discrimi-nació lingüística, en la sentència esva fer referència a aquest aspecte:“S’imposa a aquesta jutgessa optar

en context del conflicte plantejat ideterminar si efectivament l’actorava ser pressionada per utilitzar elcastellà tant en la seva relació ambels professors i directius del centrecom en la impartició de les classes;aquesta actuació merexeria el rebuigmés absolut, tant per qüestionar eldret a la utilització de la llenguacatalana, com a dret fonamental dela demandant, com per impedir lanecessària transmissió dels coneixe-ments en un centre educatiu que téensenyaments concertats en la llen-gua oficial de Catalunya”. I l’escola lava recórrer, perquè no hi estava d’a-cord. El dia 15 d’octubre la Sala delTribunal Superior de Justícia deCatalunya ens ha donat la raó i hacondemnat l’escola a pagar les cos-tes del procediment.

Mireia CasalsGabinet Jurídic d’Òmnium Cultural

Reportatges

Opinió

Política

Cultura

Ciència

Esports

• 11 •

Informacions contrastades

Opinions solvents

Reportatges interessants

Sensibilitat nacional

Entrevistes amb grans personatges

ARA ÉS EL MOMENT DE SUBSCRIURE’S A L’

Departament de Subscripcions diari AVUI: Consell de Cent, 425, 4a planta. 08009 Barcelona

• 12 •

ACTES I ACCIONS

Un any més, la Plataforma per la Llengua es disposava acelebrar la diada de Sant Jordi sota l’eslògan Utilitza la llen-gua. La bona acollida dels actes de l’any passat ens havia fetoptar pel mateix tipus de format. Els actes començaven a dosquarts de sis de la tarda a la plaça Catalunya de Barcelona,però, tot i que durant el matí havia fet molt bon temps, latarda es preveia més inestable. Malgrat el risc de pluja vàreminflar la llufa gegant i es va començar a construir l'immenstrencaclosques amb el lema de la jornada: Utilitza la llengua.La dinamització dels actes anava a càrrec del grup de teatreEls Pirates i de l’actriu i presentadora de televisió Txe Arana;ells foren els que van patir descaradament les inclemènciesclimàtiques quan, sense previ avís, una terrabastada d'aiguaels va caure a sobre. La pluja va durar pocs minuts, però laseva intensitat va fer aturar tots els actes previstos, i així elsescriptors del Pen Club i els músics Roger Mas i Feliu Venturavan haver de suspendre les seves intervencions. De totesmaneres valorem molt positivament la passada diada de SantJordi, jornada de foment per excel·lència d'aquesta culturaque tant ens estimem i que va omplir de gent les places icarrers de tots els pobles i ciutats del país. En aquest sentit,la Plataforma per la Llengua va ser present en diversosindrets del Principat muntant parades de material.

Sònia LlinàsMembre de la Plataforma

Un Sant Jordi 2004 molt divertit, però passat per aigua

La Plataforma per la Llengua haelaborat un decàleg on es recullenaspectes que considerem prioritarisper poder incidir positivament en elprogrés de la llengua i poder, endefinitiva, viure plenament encatalà. És clar que aquests no sónels únics aspectes, ja que encaran’hi ha molts que s’han de treballarper a millorar la situació de la nos-tra llengua, però en un momentcom l’actual, on ens trobem davantun procés constituent d’un nouEstatut, hem cregut oportú posarsobre la taula aquest Decàleg i inci-dir en l’agenda política en uns puntsclaus que recollim. És per això queel decàleg elaborat inclou punts tanimportants com l’ús del català al’administració de justícia, la inclu-sió del deure de conèixer el català,

la referència a la unitat de la llen-gua, l’establiment del marc neces-sari per poder potenciar la culturacatalana i la seva indústria cultural,i assegurar que el català sigui llen-gua d’acollida als nouvinguts.Naturalment que hem hagut de ferun esforç de síntesi i de prioritats iens agradaria remarcar una vegadamés que això no vol dir que no con-siderem com a importants d’altresaspectes de la llengua que no citem.El criteri ha estat el de centrar-nosen aquells àmbits on podem pres-sionar, incidir i aconseguir un avençper a la llengua.

Aquestes propostes les hem fetarribar a tots els grups delParlament de Catalunya, amb elsquals ens hem reunit, així comtambé amb el mateix president del

Parlament. També hem fet arribarun document que recollia les pro-postes del Decàleg a la comissióredactora del nou Estatutd’Autonomia. El context políticactual és força excepcional i és moltimportant tenir la capacitat d’inci-dir per obtenir les millores que facinpossible ser un país normal on lallengua pròpia té el reconeixement isuport que es mereix. Els de laPlataforma per la Llengua fa més de10 anys que hi estem treballant iconfiem que l’experiència acumula-da ens permeti aconseguir milloressubstancials per a la nostra llengua.

Daniel MundetMembre del Secretariat de la

Plataforma per la Llengua

El Decàleg de la Plataforma

• 13 •

ACTES I ACCIONS

El passat 28 de novembre laPlataforma va presentar a la ciutatde València la litografia commemo-rativa dels 10 primers anys d’existèn-cia, així com els acords establertsamb Acció Cultural del País Valenciàde cara a la preparació conjuntad’activitats destinades a la normalit-zació del català, però no només alPaís Valencià, sinó arreu del territori.L’acte escollit va ser una roda depremsa, celebrada a la terrassa del’hotel Astòria, al centre de València,i a la qual van acudir nombrososmitjans de comunicació de la ciutat,tant escrits com audiovisuals. Hi vanassistir, per la Plataforma, MartíGasull i Anna Cortils, i per AccióCultural el seu coordinador general,Toni Gisbert, i el delegat a Castelló

de la Plana, AntoniRoyo, que és alhora elrepresentant del PaísValencià a l’ExecutivaNacional de la Plata-forma. En la roda depremsa es van explicarals periodistes elsacords de col·laboracióentre les dues entitats, iles activitats comunesque ja s’havien dut aterme en l’últim any, com ara lapresència de la Llufa als actes del 25d’abril, la coordinació de campanyesi l’edició de material. Igualment es vapresentar la litografia commemora-tiva de Guinovart, i es va aprofitarper denunciar les greus mancancesen matèria lingüística que pateix el

País Valencià, començant per l’in-compliment sistemàtic de les lleis endefensa de la llengua per part delmateix govern autonòmic.

Toni RoyoPlataforma per la Llengua del

País Valencià

Si durant la celebració dels actescommemoratius del 25 d’Abril, l’any2003, la Llufa va ser per primeravegada a València per denunciar lamarginació del català per part de laGeneralitat Valenciana, el 2004 hatornat, en aquesta ocasió per pro-testar contra l’actitud de l’empresaMercadona. Segons dèiem en la cir-cular de la convocatoria, “la cadenad’establiments Mercadona és lamés important de capital valenciàque està implantada en tot el nos-tre territori. Però lapresència del valenciàen els seus establi-ments és anecdòtica, ino respon de capmanera al que seria dedesitjar... En canvi, aCatalunya Mercadonaha signat un conveniamb la Generalitat pera la seua plena catala-nització”. A això calafegir que durant elsúltims anys han estatmolts els valencians

que s’han dirigit a la direcció deMercadona per tal de fer-li arribarla seua protesta per aquesta situa-ció de discriminació cap a la llen-gua del país. Es demanava, doncs,que “la direcció de Mercadonaatenga aquesta demanda de lasocietat, que siga conseqüent ambels seus orígens geogràfics, i que tali com ha fet a Catalunya, duga aterme també al País Valencià unprocés de catalanització dels seusestabliments, donant exemple com

a empresa capdavantera del sector”.Signaven la declaració, conjunta-ment, Acció Cultural i laPlataforma. Atenent la convocatò-ria, el dia 24 d’abril al matí, unnombrós grup de persones es vanconcentrar a les portes d’un delsestabliments d’aquesta cadena enple centre de València, acompan-yant la Llufa i fent notar la seuaexigència de canvi d’actitud lin-güística. I ha funcionat: Mercadonaha canviat la seua política respecte

al català, i un bonnombre dels seusestabliments del PaísValencià estan jaretolats també envalencià, tant a nivellde cartells com deretolació interior. Enscongratulem d’a-quest canvi, i desit-gem que continuenaprofundint-lo, i queles altres cadenescomercials en pren-guen exemple.

La llufa torna a València

Presentació a València dels deu anys de la Plataforma

• 14 •

ACTES I ACCIONS

Fa quinze dies vam trobar unconegut nostre i vam parlar de laPlataforma. Ell ens va comentar queja seria hora que al Bages es pren-gués una iniciativa semblant. Ens elvam mirar tan perplexos que ens vapreguntar què ens passava. “Peròque no ens vas veure a la tele?!”,vam preguntar. Per la cara que vafer ja vam veure que no. Li vamexplicar que feia més de tres mesosque la Plataforma per la Llenguahavia fet la presentació oficial a la

capital del Bages: al lloc més cèntricde la ciutat, un dissabte de juliol,amb les taules del passeig plenes avessar de gent, prenent el seurefresc, amb la llufa, una paradetaon ja vam fer la nostra primera pelacom a entitat i els nostres primerssimpatitzants! Hi va haver una rodade premsa i van venir els mitjanslocals a fer-ne difusió. En la roda depremsa del divendres, ens vàrempresentar, anunciàrem l’acte deldissabte i vàrem exposar quines

serien, en general, les nostres líniesd’actuació. Per tota resposta vamobtenir un “Ah sí? Doncs no ensabia res”. Ja vam tenir clar des d’a-leshores que ens quedava moltafeina per fer fins que la ciutat i lacomarca en pes s’adonés que laPlataforma era aquí. Però no patiu,que als bagencs ens agraden elsreptes difícils (presó, vegueries,transport ferroviari...) i tenim ener-gies suficients per tirar endavant.

Presentació oficial de la Plataforma al Bages

Durant tot aquest any 2004,l’ALC - Plataforma per la Llenguadel Vallès ha estat molt activa pelque a campanyes, actes i activitatsde tota mena. D’una banda, s’hanfet força activitats que han tingutpermanència al llarg de l’any, cominterposar més de 60 queixes aempreses que no usaven el català,enganxades d’adhesius a bancs, cai-xes d’estalvis i grans empreses quediscriminen la nostra llengua, cartesa la premsa i col·laboracions ambentitats i empreses per tal de tra-duir opuscles al català. Tant a ladiada de Sant Jordi com a l’onze desetembre la Plataforma del Vallèsmuntà una parada amb material

divers (adhesius, pòsters, samarre-tes, banderes, llibres, etc.), a més delnostre habitual full informatiuLlengua i Nació (números 3 i 4).Durant el 23 d’abril es divulgà,també, una exposició fotogràfica ones destacaven desenes d’empreses icomerços que discriminen la llen-gua catalana, cosa que suscità ungran interès entre els ciutadans i elsperiodistes.

Però també hem dut a termealtres campanyes. Per exemple, lacampanya de denúncia contral’Ajuntament de Sabadell perquèdiscriminava el català en unes pro-ves de selecció de personal. Ensadherírem a la campanya Free

Catalonia impulsada per ÒmniumCultural, participàrem a la con-ferència-col·loqui que formava partdels actes del Correllengua deMediona durant l’octubre, a l’AltPenedès, i col·laboràrem en el VCicle de cinema en català, celebrata Sabadell i organitzat pel Consorciper a la Normalització Lingüísticaentre l’octubre i el novembre del2004. També hem publicat la revis-ta Viure en català i hem actualitzatla pàgina web. Podeu entrar-hi awww.estelnet.com/alc

Pep AbadMembre de la Plataforma per la

Llengua - Vallès

L’ALC - Plataforma per la Llengua del Vallès, plena de campanyes

La Plataforma per la Llengua,juntament amb moltes altres enti-tats de la societat civil catalana, vadur a terme una campanya moltactiva en contra el Reial Decret830/2003, segons el qual en elsensenyaments comuns de l’educacióprimària, de la LOCE, existia l’obliga-ció d’impartir un mínim de 4 horesde llengua espanyola a primer isegon curs d’educació primària.Aquesta normativa, l’entrada envigor de la qual per ara ha estat sus-pesa, analitzada a fons, significava

una alteració curricular i un veritableatemptat en l’aprenentatge en llen-gua catalana. Una de les accions mésemblemàtiques va tenir lloc el 17 defebrer amb el lliurament –davant lapremsa– de 6 carbasses gegants a ladelegació del Govern espanyol deBarcelona. Les carbasses suspenienrespectivament el Govern espanyolen política de cohesió i integraciósocial, per atemptar contra els pro-grames d’immersió lingüística, perfacilitar l’exclusió escolar, per noescoltar la comunitat educativa i per

incomprensió del fet nacional català.Val a dir que l’acció va tenir forçarepercussió tot i que la Delegació delGovern va tancar-nos les portes alsnassos. Posteriorment es va lliurar alregistre una carbassa amb una cartadirigida a la senyora GarcíaValdecasas, delegada del Governespanyol a Barcelona fins fa pocsmesos.

Martí GasullMembre del Secretariat de la

Plataforma per la Llengua

Campanya Pel català a l’escola

• 15 •

I A MÉS A MÉS...

Joan Bernà escriu un segon llibre on explica les peripècies que ha patit per catalanitzar el gremi notarial

La Plataforma portarà l’exposició de l’etiquetatge al Principat d’Andorra

El 5 de maig del 2004, elPresident de la Generalitat deCatalunya, Pasqual Maragall va ferunes declaracions molt poc respon-sables segons les quals s’afirmavaque l’administració havia d’assumirel cost de l’etiquetatge dels produc-tes en català. La resposta de l’ADECi la Plataforma no es va fer esperar,i l’endemà dia sis els mitjans decomunicació ja es feien ressò d’uncomunicat de premsa escrit conjun-tament per les dues organitzacions.En el comunicat es posava èmfasi entres punts: a) que l’etiquetatge encatalà suposa el mateix cost quequalsevol altra llengua i que no hi

ha cap país del món que subvencio-ni les empreses perquè etiquetin enla seva llengua; b) que la millormanera d’ajudar les empreses peretiquetar en català és desplegar laLlei de Política Lingüística de 1998 iobligar a etiquetar en la nostra llen-gua tots els productes alimentarisque es comercialitzen a Catalunya (ino només els artesanals, de qualitati de denominació d’origen); i c)segons el comunicat, “a tots els paï-sos democràtics amb llengües ambun nombre de parlants comparableals que té la llengua catalana exis-teix l'obligatorietat d'etiquetar en lallengua corresponent. És el cas del

francès al Quebec, l'italià, el francèsi l'alemany a Suïssa, el letó aLetònia, el suec a Finlàndia i eldanès a Dinamarca. Actualment elcas de l'etiquetatge en català cons-titueix una excepció mundial”.Confiem que aquests argumentssiguin suficients per convèncer alPresident Maragall de la importàn-cia de “no subvencionar més” lallengua catalana i equiparar-la i fer-la normal a llengües d’altres païsosamb les obligacions que calgui. Iesperem, també, que abans de fercertes declaracions s’ho pensi duesvegades.

La Plataforma i l’ADEC fan un rigorós marcatge a unes declaracions poc responsables del President Maragall

L’exposició “La llengua en lesgrans marques de l’etiquetatge”,elaborada per la comissió empresesde la Plataforma per la Llengua,arribarà al Prinicipat d’Andorra elproper 2005. El Servei de PolíticaLingüística del Ministeri d’Educació,

Cultura, Joventut i Esports delGovern d’Andorra serà l’encarregatd’ocupar-se que el muntage de l’ex-posició sigui tot un èxit. Pel quesembla, l’exposició tindrà lloc entrefinals de maig i finals de juny del2005 a Andorra la Vella. A la

Plataforma ens fa molta il·lusió por-tar aquesta exposició a l’únic estatdel món on el català és l’única llen-gua oficial però que encara necessi-ta molts esforços perquè es norma-litzi en àmbits on és molt frágil.N’informarem més endavant.

Fe d’erradesA La Corbella número 6, del juliol del 2004, a la pàgi-

na 6 hi ha un error de datació. Dins dels “10 anys d’ac-ció” es data erròniament una fotografia de la campanya

per veure el film Pocahontas al català. Diu que l’acciódavant dels Cinemes Maremàgnum de Barcelona era delgener de 1999. Hauria de dir que era del gener de 1995.

El notari Joan Bernà i Xirgo haescrit el llibre Notaris sense fe: lallengua vençuda. Crònica de laPlataforma pels Documents Nota-rials en Català (Edicions de laGuingueta, Barcelona, 2004), quecompila tot un seguit de textos dela campanya duta a terme entre elmaig de 1997 i el maig del 2001amb l’objectiu de catalanitzar elmón notarial. La Plataforma pelsDocuments Notarials en Catala fouuna entitat que es creà el 1997exclusivament per aquesta funció:

fer que la llengua catalana recupe-rés presència en un dels àmbits ones troba més marginada, el notarial.Juntament amb la Plataforma per laLlengua i l’Associació Catalana deProfessionals (ACP) s’actuà endiverses línies i, poc o molt, s’acon-seguí que el percentatge del nom-bre de documents redactats encatalà cresqués significativamenten cinc anys. El llibre Notaris sensefe: la llengua vençuda té un antece-dent. Es tracta d’A l’infern de dos endos. Cartes entre Joan Bernà i Eladi

Crehuet, notaris (Pagès editors,Lleida, 2001), un llibre escrit per dosnotaris i que ve a ser el preludi, ambla creació de la Fundació Àpoca, dela campanya iniciada per laPlataforma pels DocumentsNotarials en Català i les dues orga-nitzacions acompanyants. Un camp,el del món notarial, molt castella-nitzat sobretot des del segle XIX, i alqual cal temps i paciència perquè esvagi normalitzant. Us recomanemambdós llibres.

El nom i la unitat de la llengua... un cop més!La controvèrsia sobre el nom de la llengua al País

Valencià (una altra denominació contestada) ha tornat asaltar als titulars de la premsa, ara en relació amb lapetició del ministre Moratinos perquè la Unió Europeadoni algun reconeixement a les llengües oficials a partdel territori de l’Estat.

A hores d’ara les argumentacions són prou clares,sobretot per als lectors d’aquest butlletí, i no tindria sen-tit reiterar-les una vegada més. Però si bé és cert que elmón acadèmic i universitari no té cap dubte sobre la uni-tat de la llengua que els valencians normalment i esta-tutàriament anomenen valencià i que la lingüística inter-nacional sol anomenar llengua catalana, no hi ha dubtetampoc que la situació és molt més confusa entre la socie-tat valenciana i entre els polítics (no sols del PP valencià).

Tant de bo tot fos tan senzill com afirmar –un copmés– que la llengua és una i que el seu nom internacio-nal corrent és el que és, donant el tema per resolt. Crecque hi ha tres aspectes (almenys) que reclamen una micamés de feina:

1) Si tenim en compte que tant l’Acadèmia Valencianade la Llengua (més aviat crípticament) com les universitatsvalencianes assumeixen la unitat de la llengua, potserseria convenient sumar la seva veu amb la de totes lesaltres universitats del nostre àmbit lingüístic i ambl’Institut d’Estudis Catalans i fer una declaració conjuntaperquè s’acabi la broma de tractar-les com dues llengüesdiferents. Ah, però hi ha un punt inexcusable en aquestadeclaració: remarcar amb el mateix èmfasi que la deno-minació de valencià és antiga i legítima i no representacap consideració d’inferioritat o subordinació respecte alnom més general de llengua catalana. Convé recordar quel’IEC, des de la seva fundació, ha comptat amb els millorslingüistes i escriptors valencians i vol continuar practicantaquest principi de coresponsabilitat amb tots els territorisde fora de Catalunya on es parla la mateixa llengua.

2) La declaració anterior ha de ser la base perquè els

polítics i la societat (tant del País Valencià com de totEspanya) deixin de frivolitzar amb la doble denominaciói perquè s’adopti la norma jurídica necessària per deste-rrar per sempre aquesta absurda controvèrsia: una lleiamb el rang suficient ha d’establir que català i valenciàsón noms equivalents d’una mateixa llengua, igual quecastellà (l’única forma constitucional) i espanyol (l’únicaforma d’ús oficial a la UE).

3) Fins i tot suposant que es resolguin les qüestions deprincipi dels dos apartats anteriors –que ja seria hora i queja seria mèrit–, ens queda una tercera feina important aefectes pràctics: acordar amb un informe (socio)lingüísticadient com es durà a la pràctica aquesta unitat de llenguaa l’hora de preparar les diferents versions dels textos jurí-dics o administratius, dels espais i publicacions de tipusinformatiu, etc. que comportarà l’oficialitat (esperem queno tan sols a la UE, sinó als mateixos òrgans de l’Estat). Iencara podríem anar més enllà: valdria la pena estudiaramb detall com podríem col·laborar els territoris que com-partim aquesta mateixa llengua en totes les activitats dedifusió general (informàtica, traduccions, doblatges, subti-tulats, produccions audiovisuals, manuals educatius, etc.).

Em fa l’efecte que tothom agrairia que, d’ara enda-vant, tant els polítics com els acadèmics i els lingüistespensessin sobretot en les necessitats de la gent, que sim-plement voldria viure amb naturalitat dins del seu espailingüístic, sense tantes barreres i traves que dificulten lacomunicació professional, comercial, cultural i lúdica deSalses a Guardamar, de Fraga a l’Alguer... i en l’àmbit delmón global (que tampoc l’hem d’oblidar).

No valdria la pena aprofitar l’enrenou actual perenfocar el tema pragmàticament? Reflexionem-hi, quedeia aquell...

Isidor MaríMembre del Consell Consultiu

de la Plataforma per la Llengua

Entitat Oficina DC Número de compte

M’interessa col·laborar amb la Plataforma per la Llengua

En accions al carrer Integrant-me en campanyes Dinamitzant grups locals Econòmicament

Nom i cognoms: __________________________________ Telèfon: _______________ A/e: _________________________

Adreça: _________________________________________ Codi Postal: ___________ Població: _____________________

Quota: Especial ____________ (mínim 15 euros al trimestre) Normal (10 euros al trimestre) Reduïda (5 euros al trimestre)

Número de compte on domiciliar la quota

Signatura:

✁

Vols efectivitat? Vols resultats? Fes-te soci de la Plataforma per la Llengua!

Plataforma per la Llengua: Rocafort 242 bis 3r - 08029 BARCELONA