2
La crisi en clau de dones Ens repeteixen constantment que ens hem d’estrènyer el cinturó però qui ha de fer aquest sacrici?, la resposta és: les classes mitjanes i tre- balladores. Les mesures dels governs europeus i per extensió del govern d’Espa- nya, el país a la cua en salaris i drets socials, tenen com a conseqüència que hem de pagar els excessos del poder econòmic i abonar amb les minses rendes que tenim els estralls de la banca, la corrupció i la fuita de diners. Però les dones som les que pagarem el preu més alt, perquè les me- sures que s’imposen, mai és plantegen en clau de gènere. Segons l’Enquesta de Població Activa, les dones tenim una menor taxa d’activitat: el 52’19% de les dones en edat de treballar per un sou ho fan, davant del 68.37% dels homes, la taxa d’atur de les dones és de 20.56%, davant del 19.72% dels homes, totes dues prou altes en qualsevol cas. Aquestes diferències en les dades del segon trimestre de 2010 no són producte de les crisi, sinó que existien abans i formen part de l’estructura del mercat de treball . Amb l’argument de manca de recursos públic es retallen els serveis adreçats a infants, persones malaltes i gent gran. Si les dones tenim els treballs més precaris i els salaris més baixos —el salari mitjà per hora de les dones era en l’any 2008 un 16% més baix que el dels homes— serem les primeres en abandonar les funcions remunerades per fer-nos càrrec de la cura de les persones i la llar. Les mesures que vol implementar el govern respecte a la reduc- ció de les pensions, l’augment del temps de cotització i l’ampliació de l’edat de jubilació, justicades per avançat per l’estudi d’economistes al servei dels bancs, caixes i asseguradores —que només pretenen crear el clima de por propici perquè optem pels plans de pensió pri- vats— perjudiquen especialment les dones que per haver dedicat una part del seu temps a tasques de cura i atenció no pagades, tindran, a més a més, la recompensa d’una jubilació inexistent o molt precària. Ara que es crea un model sòcio-econòmic per tal que les classes mit- janes i treballadores paguem les despeses de la crisi, els objectius són un home adult, cap de família i treballador a temps més que complet amb una companya, en tot cas subempleada i que es farà càrrec de les tasques de intendència gratuïtament. Per més que es parli de conciliació laboral i domèstica, d’equitat, de redistribució del temps,… la realitat es un altra de molt diferent. L’em- presa privada cada vegada exigeix més dedicació horària a uns treba- lladors amenaçats d’acomiadament i obligats a acceptar sous baixos; per una altra banda, la retallada de salaris al funcionariat els treu poder adquisitiu i per tant prescindeixen de serveis que donen feina a d’altres persones, en molts casos dones. Les persones que intenten defensar un lloc de treball autònom, des- près de llargues jornades de dedicació, sovint han de tancar portes, a causa de a la manca de suport de la banca als seus projectes, al siste- ma de pagament, sobretot si són serveis adreçats a les administraci- ons públiques. Parlem de la petita i mitjana empresa que és la que pot en aquest moments proporcionar llocs de treball, perquè ja sabem que pràcticament no tenim ni gran indústria ni multinacionals autòctones. Tot això ens deixa un panorama totalment desolador. Tenim un país emergent en drets socials i laborals ara ens trobem en un greu índex de recessió que afecta de ple les dones. Si volem i podem treballar no podrem tenir família, això ja està redu- int la natalitat i podria ser que en uns quants anys no hi hagués prou mà d’obra que pugui aportar recursos a l’estat, per fer front a una societat envellida. Això és el que ens diuen els mateixos que, amb les seves polítiques i propostes, són precisament la causa d’aquest mal, i ens ho diuen no- més per aconseguir que continuem produint la mà d’obra a costa del nostre esforç no pagat, sense recursos públics i perdent l’oportunitat de cotitzar el sucient per gaudir d’una pensió digna quan siguem grans i que sense la qual estarem abocades a la més absoluta pobresa quant siguem grans. En les famílies castigades per l’atur les dones hauran de compaginar el paper que l’estat els està preparant amb treballs a hores o en negre. Continuarà així la situació que avui en dia encara pateixen moltes dones grans, que havent treballat no ho poden demostrar i malviuen amb les ridícules pensions que els queden del marit, si és que han estat casades. Si són solteres o han viscut en parella sense haver-se casat no tenen ni això, i del treball encara podran perdre l’ajut a la dependència quant ja no es puguin valer per elles mateixes. Cal denunciar el masclisme imprès en totes les mesures de reducció de drets sòcio-laborals, que a nosaltres no ens passen desapercebuts, doncs representen un retorn al masclisme i a l’homofòbia que perjudica a dones i homes de la majoria de la població. Quan el que haurien de ser drets, es converteixen en privilegis, s’haurà de classicar les persones que en tinguin accés. Aquests criteris poden ésser múltiples, com ara classe social, edat, procedència, sexe, ideologia, orientació sexual,… Una altra conseqüència directa de la crisis és l’augment d’assassinats de dones i la reducció del nombre de denúncies i una causa de les causes és la dependència econòmica de la parella i la manca de recursos socials adreçat a dones maltractades. No podem ésser un altre cop les víctimes d’una societat patriarcal, que perjudica també a la majoria dels homes, sinó que cal defensar els drets adquirits i els que ens manquen per aconseguir. És el moment què totes les dones, i també els homes, més enllà d’ideologies, losoes, orígens, classe social, edats o cultura ens unim amb una sola veu per cridar alt i fort: ni un pas enrere Activitats de La Frontissa. 2010-2011 Viu la teva ciutat: Alfabetització per a nouvingu- des, durant el curs escolar. Responsable M. Pau Mu- nuera i Carmen González. Col·laboren: Ajuntament Vilanova i la Geltrú, Institut Català de les Dones, Xar- xa d’alfabetització, L’Orfeó. C/Església 14. Dilluns, dimarts i dijous de 10 a 11. Nou Projecte: Fènix, Renaixem de les Cen- dres. Si heu trobat recursos per a superar situacions difícils veniu a compartir la vostra experiència amb altres dones i augmentem totes juntes el nostre po- der i les nostres capacitats. Espai coordinat per Eu- genia Expósito, lòsofa i màster en estudis de gène- re. Col·laboren; Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Ocina d’Equitat, Convivència i Civisme, Institut Ca- talà de les Dones. Inscripcions obertes ara per a co- mençar al gener de 2011. Donart: Premi per a dones artistes i exposi- ció anual. Responsable Francesca Calaf. Col·laboren: Ajuntament Vilanova i la Geltrú, Institut Català de les Dones, Caixa Penedès. Exposició de l’obra d’Arian Mo- rera, guanyadora de la present edició, des del 12 de març de 2010 al Centre d’Art Contemporani La Sala. Carta a qui maltracta - premi literari per alumnat de secundària. Responsable La Frontissa. Col·laboren: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Lli- breries La Mulassa, Llorens i MA’AT. Actes reivindicatius 8 de març i 25 de novem- bre. Responsable La Frontissa. Col·labora: Ajunta- ment de Vilanova i la Geltrú. Butlletí anual: Publicació amb temes de gènere. Responsable: La Frontissa. Col·laboren: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Institut Català de Les Dones. Grup d’informació i suport, grup de suport per a dones. Responsable Manoli Álvarez; tots els dimecres de 18 a 19 h al C/Sant Pau 13 despatx 4. Col·labora: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Informàtica. De l’us de l’ordinador a les xar- xes socials, sota la guia de Carmen González, psicò- loga i tècnica en informàtica. Activitat gratuïta per les sòcies i preu simbòlic per altres dones. Ens trobem a la Biblioteca Joan Oliva els dijous de 18 a 19 hores. Recursos contra la Violència Sexista Ocina d’Equitat. C/ Col·legi 29, local 11, baixos (B.Roxy). Tel. 938169002. [email protected]. A l’Ocina d’Equitat es troben els serveis d’Assesso- ria Jurídica i Atenció Psicològica. Serveis Socials i Salut. Tel. 938140000 Ext. 700 Atenció policial a dones (24 h.) 938106666/ 092 Mossos d’Esquadra. Tel. 088 Hospital de Sant Antoni. Tel. 938931616 Línia d’atenció a dones en situació de violència. Tel. 900900120 Jutjat de primera instància i instrucció n. 6 i exclusiu de violència domèstica. Tel. 936571060.

La crisi en clau de dones Les persones que intenten ... · Tenim un país emergent en drets socials i laborals ara ens trobem en un greu índex de recessió que afecta de ple les

  • Upload
    others

  • View
    9

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: La crisi en clau de dones Les persones que intenten ... · Tenim un país emergent en drets socials i laborals ara ens trobem en un greu índex de recessió que afecta de ple les

La crisi en clau de donesEns repeteixen constantment que ens hem d’estrènyer el cinturó però qui ha de fer aquest sacrifi ci?, la resposta és: les classes mitjanes i tre-balladores.

Les mesures dels governs europeus i per extensió del govern d’Espa-nya, el país a la cua en salaris i drets socials, tenen com a conseqüència que hem de pagar els excessos del poder econòmic i abonar amb les minses rendes que tenim els estralls de la banca, la corrupció i la fuita de diners.

Però les dones som les que pagarem el preu més alt, perquè les me-sures que s’imposen, mai és plantegen en clau de gènere.

Segons l’Enquesta de Població Activa, les dones tenim una menor taxa d’activitat: el 52’19% de les dones en edat de treballar per un sou ho fan, davant del 68.37% dels homes, la taxa d’atur de les dones és de 20.56%, davant del 19.72% dels homes, totes dues prou altes en qualsevol cas. Aquestes diferències en les dades del segon trimestre de 2010 no són producte de les crisi, sinó que existien abans i formen part de l’estructura del mercat de treball .

Amb l’argument de manca de recursos públic es retallen els serveis adreçats a infants, persones malaltes i gent gran. Si les dones tenim els treballs més precaris i els salaris més baixos —el salari mitjà per hora de les dones era en l’any 2008 un 16% més baix que el dels homes— serem les primeres en abandonar les funcions remunerades per fer-nos càrrec de la cura de les persones i la llar.

Les mesures que vol implementar el govern respecte a la reduc-ció de les pensions, l’augment del temps de cotització i l’ampliació de l’edat de jubilació, justifi cades per avançat per l’estudi d’economistes al servei dels bancs, caixes i asseguradores —que només pretenen crear el clima de por propici perquè optem pels plans de pensió pri-vats— perjudiquen especialment les dones que per haver dedicat una part del seu temps a tasques de cura i atenció no pagades, tindran, a més a més, la recompensa d’una jubilació inexistent o molt precària.

Ara que es crea un model sòcio-econòmic per tal que les classes mit-janes i treballadores paguem les despeses de la crisi, els objectius són un home adult, cap de família i treballador a temps més que complet amb una companya, en tot cas subempleada i que es farà càrrec de les tasques de intendència gratuïtament.

Per més que es parli de conciliació laboral i domèstica, d’equitat, de redistribució del temps,… la realitat es un altra de molt diferent. L’em-presa privada cada vegada exigeix més dedicació horària a uns treba-lladors amenaçats d’acomiadament i obligats a acceptar sous baixos; per una altra banda, la retallada de salaris al funcionariat els treu poder adquisitiu i per tant prescindeixen de serveis que donen feina a d’altres persones, en molts casos dones.

Les persones que intenten defensar un lloc de treball autònom, des-près de llargues jornades de dedicació, sovint han de tancar portes, a causa de a la manca de suport de la banca als seus projectes, al siste-ma de pagament, sobretot si són serveis adreçats a les administraci-ons públiques. Parlem de la petita i mitjana empresa que és la que pot en aquest moments proporcionar llocs de treball, perquè ja sabem que pràcticament no tenim ni gran indústria ni multinacionals autòctones. Tot això ens deixa un panorama totalment desolador.

Tenim un país emergent en drets socials i laborals ara ens trobem en un greu índex de recessió que afecta de ple les dones.

Si volem i podem treballar no podrem tenir família, això ja està redu-int la natalitat i podria ser que en uns quants anys no hi hagués prou mà d’obra que pugui aportar recursos a l’estat, per fer front a una societat envellida.

Això és el que ens diuen els mateixos que, amb les seves polítiques i propostes, són precisament la causa d’aquest mal, i ens ho diuen no-més per aconseguir que continuem produint la mà d’obra a costa del nostre esforç no pagat, sense recursos públics i perdent l’oportunitat de cotitzar el sufi cient per gaudir d’una pensió digna quan siguem grans i que sense la qual estarem abocades a la més absoluta pobresa quant siguem grans.

En les famílies castigades per l’atur les dones hauran de compaginar el paper que l’estat els està preparant amb treballs a hores o en negre. Continuarà així la situació que avui en dia encara pateixen moltes dones grans, que havent treballat no ho poden demostrar i malviuen amb les ridícules pensions que els queden del marit, si és que han estat casades. Si són solteres o han viscut en parella sense haver-se casat no tenen ni això, i del treball encara podran perdre l’ajut a la dependència quant ja no es puguin valer per elles mateixes.

Cal denunciar el masclisme imprès en totes les mesures de reducció de drets sòcio-laborals, que a nosaltres no ens passen desapercebuts, doncs representen un retorn al masclisme i a l’homofòbia que perjudica a dones i homes de la majoria de la població.

Quan el que haurien de ser drets, es converteixen en privilegis, s’haurà de classifi car les persones que en tinguin accés. Aquests criteris poden ésser múltiples, com ara classe social, edat, procedència, sexe, ideologia, orientació sexual,…

Una altra conseqüència directa de la crisis és l’augment d’assassinats de dones i la reducció del nombre de denúncies i una causa de les causes és la dependència econòmica de la parella i la manca de recursos socials adreçat a dones maltractades.

No podem ésser un altre cop les víctimes d’una societat patriarcal, que perjudica també a la majoria dels homes, sinó que cal defensar els drets adquirits i els que ens manquen per aconseguir.

És el moment què totes les dones, i també els homes, més enllà d’ideologies, fi losofi es, orígens, classe social, edats o cultura ens unim amb una sola veu per cridar alt i fort: ni un pas enrere

Activitats de La Frontissa. 2010-2011

• Viu la teva ciutat: Alfabetització per a nouvingu-des, durant el curs escolar. Responsable M. Pau Mu-nuera i Carmen González. Col·laboren: Ajuntament Vilanova i la Geltrú, Institut Català de les Dones, Xar-xa d’alfabetització, L’Orfeó. C/Església 14. Dilluns, dimarts i dijous de 10 a 11.• Nou Projecte: Fènix, Renaixem de les Cen-dres. Si heu trobat recursos per a superar situacions difícils veniu a compartir la vostra experiència amb altres dones i augmentem totes juntes el nostre po-der i les nostres capacitats. Espai coordinat per Eu-genia Expósito, fi lòsofa i màster en estudis de gène-re. Col·laboren; Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Ofi cina d’Equitat, Convivència i Civisme, Institut Ca-talà de les Dones. Inscripcions obertes ara per a co-mençar al gener de 2011.• Donart: Premi per a dones artistes i exposi-ció anual. Responsable Francesca Calaf. Col·laboren:

Ajuntament Vilanova i la Geltrú, Institut Català de les Dones, Caixa Penedès. Exposició de l’obra d’Arian Mo-rera, guanyadora de la present edició, des del 12 de març de 2010 al Centre d’Art Contemporani La Sala.• Carta a qui maltracta - premi literari per alum nat de secundària. Responsable La Frontissa. Col·laboren: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Lli-breries La Mulassa, Llorens i MA’AT.• Actes reivindicatius 8 de març i 25 de novem-bre. Responsable La Frontissa. Col·labora: Ajun ta-ment de Vilanova i la Geltrú.• Butlletí anual: Publicació amb temes de gènere. Responsable: La Frontissa. Col·laboren: Ajun tament de Vilanova i la Geltrú, Institut Català de Les Dones.• Grup d’informació i suport, grup de suport per a dones. Responsable Manoli Álvarez; tots els dimecres de 18 a 19 h al C/Sant Pau 13 despatx 4. Col·labora: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

• Informàtica. De l’us de l’ordinador a les xar-xes socials, sota la guia de Carmen González, psicò-loga i tècnica en informàtica. Activitat gratuïta per les sòcies i preu simbòlic per altres dones. Ens trobem a la Biblio teca Joan Oliva els dijous de 18 a 19 hores.

Recursos contra la Violència Sexista

➜ Ofi cina d’Equitat. C/ Col·legi 29, local 11, baixos (B.Roxy). Tel. 938169002. [email protected]. A l’Ofi cina d’Equitat es troben els serveis d’Assesso-ria Jurídica i Atenció Psicològica.

➜ Serveis Socials i Salut. Tel. 938140000 Ext. 700➜ Atenció policial a dones (24 h.) 938106666/ 092➜ Mossos d’Esquadra. Tel. 088➜ Hospital de Sant Antoni. Tel. 938931616➜ Línia d’atenció a dones en situació de violència.

Tel. 900900120➜ Jutjat de primera instància i instrucció n. 6 i exclusiu

de violència domèstica. Tel. 936571060.

Page 2: La crisi en clau de dones Les persones que intenten ... · Tenim un país emergent en drets socials i laborals ara ens trobem en un greu índex de recessió que afecta de ple les

la fro

ntiss

a 11 Associació de dones

la frontissa

2010

LA FRONTISSA C/Sant Pau 13, despatx 4/08800 Vilanova i la Geltrú Tel. 646811644 [email protected]

Nom..................................... Cognoms.............................................................................. DNI...................................Domicili........................................................................ Telèfon................................... Correu-e........................................

Identifi cació bancària (20 dígits)

Vull col·laborar amb l’Associació de Dones La Frontissa com a sòcia/soci honorari amb la quota de:

30 € anuals /................€ anuals

Vilanova i la Geltrú...........................de.........................de.................. Signatura:Les vostres dades no seran utilitzades per cap altre fi que el cobrament de la quota i rebre informació de les activitats de La Frontissa.

19 hores: acte públic a Rambla/Francesc Macià19.30: Lectura poètica, Sala Noble de la Casa Olivella

25 de novembre

Dia Internacional contra la Violència Masclista

IN MEMORIAMdona de 20 anys (Barcelona)Herminia , 67 anys (Almeria)Germà d’Herminia (Almeria)dona de 20 anys (Madrid)Pilar, 80 anys. ( València)A.H.G, 42 anys (Huelva)dona de 28 anys ( Màlaga)dona de 45 anys (Sevilla)dona de 32 anys (Barcelona)Ivana, 36 anys. (Madrid)Juana, 42 anys (P. de Mallorca)dona de 36 anys (Tarragona)dona de 29 anys (Madrid)dona de 26 anys (Almeria)dona de 59 anys (Oviedo)I.B.F. 26 anys (Burgos)dona de 37 anys (Tenerife)Julia, 56 anys (Huelva)dona de 33 anys (Vic)dona de 64 anys (Castelló)Alicia, 36 anys (Tenerife)Fatna, 30 anys (Terrassa)dona de 50 anys (Sevilla)Farida, 46 anys (Girona)G.B.M, 41 anys(Sevilla)Mercedes, 35 anys (Almeria)Cristòbal,( fi ll ) 4 anys (Almeria)M. Dolores, 54 anys (Gijón)Mònica, 32 anys (Girona)dona de 61 anys (Alacant)dona de 78 anys (Tenerife)dona de 48 anys (Tenerife)R.R.C, 42 anys (Granada)dona de 68 anys (Cuenca)Andrea (Barcelona)dona de 64 anys (Cadis)Olena, 37 anys (Girona)E.K.B, 37 anys (Tenerife)Sarah, 23 anys (Las Palmas)dona de 32 anys (G. Canaria)Z.G, 33 anys (Conca)dona de 49 anys (Tenerife)C.C Y S, 48 anys (Saragossa)dona de 36 anys (Bilbao)dona de 43 anys (Lugo)dona de 29 anys (Hospitalet)dona de 41 anys (Palència)D.M., 39 anys (Almeria)Johanna, 27 anys (Gijón)dona de 34 anys (A Coruña)M.R.T.R., 30 anys (Còrdova)dona (Girona)R.G.I., 33 anys (Castelló)nena de 14 mesos(A Coruña)C.M.G., 80 anysdona de 30 anys (Granada)dona de 50 anys (Alacant)dona de 47 anys (Madrid)dona de 26 anys (Tarragona)nen de 2 anys (Tarragona)nena de 5 anys (Tarragona)dona de 42 anys (Vilanova i la G.)

✂✂