Aquestes ltimes setmanes hi ha hagut un devessall de notcies que
no han fet sin confirmar la magnitud de la crisi econmica,
considerada per alguns experts la ms important del sistema
capitalista d'aquests ltims vuitanta anys, des del 'crac del 1929'.
Aquesta crisi centrar l'especial de diversos captols, que avui
comencem.
La crisi, d'arrel financera, s'ha originat als Estats Units, la
primera potncia mundial. All ha arrossegat la fallida de bancs molt
importants i ha portat el govern nord-americ a intervenir-hi per
salvar-ne uns altres. Ms encara: el govern ha impulsat un pla de
rescat de set-cents mil milions de dlars, quantitat fabulosa que al
capdavall ha de sortir dels imposts dels contribuents.
Aquest pla ha dividit l'opini publica nord-americana. Pels uns,
l'estat no ha d'estintolar els bancs d'inversi enriquits en el
passat amb operacions d'alt risc; pels altres, el pla proposat s
l'nica soluci per a redrear la crisi, estesa a Europa (seqela de la
mundialitzaci).
La paradoxa s que aquesta inversi de diners pblics es far al pas ms
contrari a la intervenci de l'estat en els afers econmics. Als
Estats Units el liberalisme econmic (regit per la llei de l'oferta
i la demanda, sense intervencions ni traves de l'estat) s una
doctrina amb molt de pes, ms que no pas a Europa, partidria d'un
capitalisme ms regulat.
