la crònicaButlletí d’actualitat targarina editat i finançat pel grup municipal AIPN-PSC de l’Ajuntament de Tàrrega

NÚM. 1 | Desembre de 2011

Després de vuit anys al govern de l’ajuntament de Tàrrega, el nostre grup municipal ha tornat a l’oposició. Un dels pilars fonamentals

de la nostra concepció de la política municipal és la informació, la participació i la transparència.

Des del govern de l’ajuntament vam impulsar la publicació del butlletí muncipal Casa de la Vila, un recull de totes les notícies i actuacions de l’Ajuntament que amb una periodicitat quadrimestral es repartia porta a porta per totes les cases de la ciutat. A més, tots els números es podien consultar en format pdf al web www.tarrega.cat.

Lamentablement, ja no es pot accedir a aquests arxius. Un dels dèficits del nou govern municipal, durant aquests primers sis mesos al consistori, és la seva manca de comunicació i de participació envers

la ciutadana, les entitats, les institucions i els grups polítics de l’oposició.

Ara, des de l’oposició és la nostra obligació continuar informant als ciutadans de Tàrrega dels afers polítics municipals que ens afecten més directament.

Per això neix La Crònica, un butlletí que dóna el nostre punt de vista de les accions i actuacions de l’ajuntament. La Crònica surt aquest desembre amb un número extraordinari de 8 pàgines, si bé el format normal serà un butlletí mensual de 4 pagines.

Considerem encertat que cada mes, els targarins rebin a casa seva la informació del que s’esdevé al nostre ajuntament, ja que sense informació dificilment hom pot tirar endavant un projecte de ciutat.

Feliç any nou !!!

En aquest número parlem de:L’estat de les finances municipals.................pàg. 2El projecte de Cal Trepat...............................pàg. 3Les noves ordenences fiscals...................pàgs. 4 i 5L’avinguda Catalunya....................................pàg. 6

La bandera de Tàrrega...................................pàg.6L’enllumenat públic.......................................pàg. 7Les ordenances de civisme............................pàg. 7La campanya Desmuntant Rumors..............pàg. 8

contacteGrup Municipal AIPN-PSC

Plaça Major, 1 25300 aipnpsctarrega@gmail.com

segueix-nos també a twitter i facebook

Benvinguts!

La situació econòmica de l’Ajuntament de Tàrrega

Aquest dèficit va ser provocat per:• Una disminució de més de 1 milió d’euros en

els ingressos procedents de l’activitat immo-biliària.

• La no realització de la venda de solars mu-nicipals per import superior als 2 milions

• La no concessió de l’explotació del pàrquing municipal que estava prevista per import superior als 2’5 milions.

A més, tot això es produeix en plena activitat inver-sora en infraestructures i equipaments vitals pel fu-tur de la ciutat. En els quadres que segueixen es posa de manifest aquest esforç inversor, comparant-lo amb el període anterior. A destacar que una part important dels 48’5 milions en inversions es financen amb subvencions d’altres administracions (més del 30%).

La crisi econòmica que a tots ens afecta ha tingut per l’Ajuntament considerables conseqüències. L’any fatídic per les finances municipals va ser l’exercici 2008 que es va tancar amb un dèficit

de 3’9 milions d’euros.

Inversions 1997 - 2003 (govern de CIU) Inversions 2004 - 2010 (AIPN/PSC+ERC+IC-V)Subvencions 2.448.279 € 13,54%

C.E.* 5.981.572 € 33,09%

Crèdit 7.310.767 € 40,44%

Alienacions 1.330.797 € 7,36%

Ordinari 1.004.451 € 5,56%

Total 18.075.866€

Subvencions 14.668.171 € 30,24%

C.E.* 7.022.289 € 14,48%

Crèdit 14.970.891 € 30,87%

Alienacions 4.609.650 € 9,50%

Ordinari 7.232.100 € 14,91%

Total 48.503.101€

A partir de 2009 s’adopten im-portants mesures de contenció de la despesa.

Les més significatives són la reducció del 15% en subvencions a entitats i activitats pròpies i la paralització d’inversions programades. Això, conjuntament amb la concertació d’un crèdit, en la línea establerta pel Govern de l’Estat per a cobrir els dèficits dels ajuntaments, permet que el tancament de l’exercici 2009 tingui superàvit.

Aquest quadre presenta la liquidació de 2010 comparada amb la de 2003, així com els crèdits a llarg termini.

*C.E.: Contribucions Especials recaptades als veïns

L’any 2010 va haver-hi un romanent de tesoreria negatiu de 1’7 milions d’euros degut a que no es va formalitzar el crèdit previst -de 2’2M€- per a fi-nançar l’aportació municipal en la remodelació de l’antiga N-II.

Les amortitzacions a llarg termini del deute són completament assumibles per les finances munici-pals atés que el pressupost ordinari d’ingressos i

despeses de l’Ajuntament de Tàrrega genera l’estalvi necessari per tal de fer-hi front.

En definitiva, l’esforç inversor en un context endèmic de deficient finançament dels ajuntaments, agreujat per una forta crisi econòmica que ha minvat de mane ra significativa els ingressos municipals ens porten a una situació conjuntural difícil però que té les vies de solució per afrontar el futur amb optimisme.

Liquidació de pressupostos municipals a 31 de desembre

2003 2010

Fons líquids de tresoreria 295.108 € 2.166.227 €

Deutors pendents de cobrament 4.585.184 € 8.479.581 €

Deutors de dubtós cobrament -553.619 € -501.613 €

Creditors pendents pagament -3.191.701 € -10.923.922 €

Romanents afectats a inversions -446.095 € -939.058 €

Romanent a 31 desembre 688.877 € -1.718.785 €

2003 2010

Crèdits a llarg termini 8.246.017 € 20.650.744 €

Projecte Cal Trepat Projecte inicial Modificació actual

Fons Europeu 736.000,00€ 524.641,93€

Ministerio de Cultura 200.000,00 200.000,00

Ministerio Vivienda 150.000,00 150.000,00

Ajuntament 80.095,78€ 69.563,07€

PUOS 2008 575.000,00€ 557.854,26€

PIM Diputació 140.000,00 0,00

PUOS Diputació 269.900,00 0,00

Fons Estatal 762.212,70€ 762.212,70€

Estat 2011 100.000,00€ 100.000,00€

3.013.208,48€ 2.364.271,96€

El projecte de museu de cal Trepat contemplava una previsió d’inversió en curs i a curt termi-ni de 5.753.949,70 euros. Del total d’aquesta

inversió, l’aportació municipal de l’Ajuntament era de tan sols 227.034,25 euros. La resta d’inversió 5.526.915,45 euros, procedeix d’aportacions d’altres administracions.Fins l’any 2011 la previsió d’inversió era de 3.013.208 euros i contemplava la rehabilitació i la musealit-zació de sis naus de Cal Trepat, la rehabilitació de l’edifici comercial per a recepció, serveis i cafeteria

del museu, i per a serveis comuns i compatibles amb un viver d’empreses lligat al projecte director del conjunt del Museu Trepat.Amb el nou equip de govern, aquesta distribució, i el total d’inversió s’ha modificat i reduït en relació al projecte inicial, i contempla l’actuació museística en 5 naus i l’adequació de l’edifici comercial en viver d’empreses, com a activitat complementaria del ma-teix museu. La distribució de la inversió i el finança-ment queda dons de següent manera amb les respec-tives modificacions:

Com es pot comprovar, s’inverteixen prop de 649.000 euros menys, amb una reducció de l’abast i de les prioritats del projecte, dels quals 410.000 que provenien de la Diputació es destinen a altres inversions municipals, i es renuncia a 211.400 euros de subvenció del Fons Europeu per al Desenvolupa-ment Regional.

El nostre grup municipal es mostra satisfet per la continuïtat del projecte del Museu Trepat, i mal-grat la reducció de partides com les provinets de la Diputació de Lleida, ho considerem positivament. Amb tot, no estem d’acord en renunciar i perdre l’import de 211.400 euros del FEDER, pel fet que

considerem gratuït i innecessari la renúncia a part d’una subvenció concedida i necessària.Durant l’any 2012 caldrà definir la finalitat concreta de la inversió al Museu Trepat de l’1% cultural del Segarra-Garrigues, amb un import del 2.000.000 d’euros, i l’aportació del FEDER i de la Diputació de Lleida de 791.737 euros destinats al Viver d’Empreses.

El projecte del Museu Trepat serà un dinamitzador cultural i econòmic de les nostres contrades i per tant ens felicitem i animem a tots els sectors socials, culturals i econòmics de la ciutat, a donar tot el su-port i tota la difusió que es mereix aquesta iniciativa estratègica per al futur de Tàrrega.

Endavant amb el Museu Trepat!Cal Trepat serà un fort pol d’atracció turística i un element dinamitzador del nostre territori

Amb la finalitat de contribuir en sentit positiu a la determinació de la pressió fiscal, vam pre-

sentar una proposta alternativa realista i ajustada a les necessitats financeres de l’Ajuntament. Estàvem d’acord amb els increments d’alguns tributs, però discrepàvem, en altres, pel seu ex-

cessiu augment. Vam presentar un document ex-haustiu de les nostres propostes i del seu impacte en els pressupostos municipals.Lamentablement l’equip de govern no va voler ni negociar ni consensuar les ordenances fiscal per a 2012, i per això vam votar en contra.

Les ordenances fiscals del 2012: coincidències i discrepàncies

El Ple de l’Ajuntament del dia 9 de novembre va aprovar amb els vots de l’equip de govern els impostos i les taxes que els ciutadans de Tàrrega hauran de pagar l’any 2012. El posicionament del nostre grup es pot sintetitzar en els següents apartats:

2011 2012 increment

IBI Contribució Urbana tipus sobre les bases 0,58% 0,58% +9,30%

IAE coeficient de situació 1,953 2,014 +3,12

Guals / Reserva estacionament per cada 5m2 gratuït 100€

OVP Quiosc per m2 i mes 7,17€ 7,40€ +3,21%

OVP Taules i cadires per m2 i mes 2,35€ 2,45€ +4,26%

Cementiri: manteniment per nínxol i any inexistent 12€

Brossa domiciliària per habitatge i any 69€ 71,45€ +3,55%

Bus urbà bitllet senzill 0,60€ 1€ +66,67%

majors 65 anys i discapacitats gratuït 10 viatges 3€

escolars bonificats gratuït curs, 50€

Escola de Música nivell elemental 1 67,15€ 72,50€ +7,97%

Llars d’Infants mensualitat 71,35€ 77,05€ +7,99%

Aigua per m3 fins a 30 trimestral 0,6930 0,7395 +6,71%

Clavegueram per m3 consum d’aigua 0,10 0,125 +25%

1. Voluntat de consens i proposta alternativa:

2. Coincidències:

Estem d’acord amb els increments de diversos tributs locals. Els que tenen més repercussió

sobre la majoria de contribuents són:

• Subministrament d’aigua: +6’71%El servei és, de fa molts anys deficitari, i per tant estan plenament justificats els increments del preu de l’aigua que s’han dut a terme en els darrers ants i que caldrà continuar fent-ho en els propers exer-cicis. Per altra banda cal recordar que, comparati-vament. A Tàrrega tenim un preu de l’Aigua per sota de municipals similars.

• Recollida de brossa: +3’55%El servei està transferit al Consell Comarcal i s’han

d’aplicar els increments que ens proposa l’entitat gestora

• Clavegueram: +25%El servei de conservació i manteniment de la xarxa de clavegueram ha estat històricament molt defi-cient -una taxa molt baixa de 10 cèntims per m3 d’aigua consumida i un servei pràcticament inex-istent- fins a l’any 2010 que, des de el govern, va-rem modificar el conveni amb a l’empresa munici-pal d’aigua (SOREA) perquè assumís, a més, la gestió de la depuradora i de la xarxa de claveguer-am. L’increment és important però tindrem la ga-rantia d’una adequada conservació de la xarxa de clavegueram

3. Discrepàncies:

• Contribució Urbana (IBI): +9’3%Com a conseqüència de la revisió cadastral de 1986, cada any la base liquidable de l’impost s’incrementa. Per a reduir l’impacte que això tin-dria sobre el rebut de cada contribuent, en els dar-rers anys baixàvem el tipus. Per l’any 2012, el nou equip de govern acorda mantenir el tipus i per tant hi haurà un increment que nosaltres considerem excessiu. La situació de crisi dels ajuntaments ens obliga a increments fiscals, però no en la mesura que proposa l’equip de govern.

• Manteniment i conservació del ce-mentiri: Nova taxa, fins ara inexistent, de 12€ a l’any pels titulars de nínxols.

Evidentment el cementiri té uns costos de con-servació i manteniment que podrien justificar una taxa. El criteri del nostre grup és que abans de determinar taxa cal fer tot un treball previ d’actualització dels actuals titular de nínxols i la revisió del reglament del cementiri. Actualment són desconeguts la majoria dels titulars i per tant no és just ni equitatiu que sols paguin aquells que l’Ajuntament té identificats.

• Bus urbà: +66’7% del bitllet senzill i supressió de la gratuïtat per a majors de 65 anys, discapacitats i escolars boni-ficats. L’any 2004 varem introduir la gratuïtat pels esmentats col·lectius per dues raons: facilitar l’ús

gratuït del BUS per aquells ciutadans que més ne-cessitat tenen del transport públic urbà i per ra-cionalitat econòmica – teníem un BUS que tenia un elevat cost per l’Ajuntament i en contrapartida estava absolutament infra-utilitzat-.La supressió de la gratuïtat no augmentarà significativament els ingressos municipals i en canvi deixarà sense servei accessible a una part important d’usuaris.

• Guals: Nova taxa de reserva exclusiva d’espai públic: 100€ per cada 5 metres lineals, any.

Des de 2004 els guals eren gratuïts. La taxa de guals la varem suprimir perquè enteníem que no era ni just ni equitatiu que sols tributessin aquells que el seu pàrquing donés a la banda del carrers amb possibilitat d’estacionament de vehicles i per al contrari la mateixa situació a l’altra banda de carrer, on era prohibit l’estacionament, es lliures del pagament. A més la nova ordenança possibili-tarà la privatització de l’espai públic.

• Escola de Música i Llars d’Infants Mu-nicipals: +8%.

La reducció de les aportacions de la Generalitat justifiquen un increment de les taxes, però no en la mesura que ho fa l’equip de govern. La nostra proposta alternativa era diferir els increments en diferents exercicis per a reduir l’impacte que hau-ran de suportar les famílies.

No estem d’acord amb l’increment dels següents tributs:

El bus urbà deixa de ser gratuït pels majors de 65 anys

S’aplica una nova taxa de manteniment pel cementirimunicipal

A partir del gener, els guals

es tornen a pagar.

Hi ha un increment del 8% en

les llars d’infants

breus

Feia temps, prop de vint anys, que a Tàrrega hom parlava de la necessitat de remodelar

l’antiga carretera N-II per convertir-la en un car-rer urbà i comercial.Calia prendre una decisió difícil i arriscada, una decisió que comportaria problemes i incomoditats a molts ciutadans, també el rebuig i les crítiques per part d’alguns comerciants, i un cost econòmic per a més dels mil ciutadans afectats directament.La decisió es va prendre i la inversió es va fer, acom-panyada d’altres actuacions com l’ampliació de

l’aparcament de l’avinguda Catalunya, l’ampliació de les zones d’aparcament limitat i dels espais d’aparcament gratuït.Avui, pels volts del Nadal del 2011, l’opinió és compartida per un ampli sector comercial i cívic de Tàrrega: Cap ciutat del nostre entorn disposa d’un espai urbanístic com el de l’Avinguda Cata-lunya, on l’accés i l’experiència de passejar, com-prar i passar l’estona sigui tan còmoda, atractiva i estimulant com al nou eix civic i comercial de l’antiga N-II de Tàrrega.

L’èxit d’una decisió valenta

L’Ajuntament de Tàrrega disposa de diverses ordenances que, totes agrupades, poden con-

stituir una bona part d’una gran ordenança de civisme. Aquestes ordenances fan referència al següents continguts:

• l’estacionament de vehicles• la circulació• la contaminació acústica• el transport col·lectiu• la tinença d’animals domèstics• els fems, purins, i fangs • els usos del paisatge urbà• la recollida i deposició de residus.

L’anterior equip de govern de l’ajuntament de Tàr-rega ha treballat perquè l’ús de l’espai col·lectiu sigui respectuós amb el propi espai i amb tots els

ciutadans que l’utilitzen, amb dinàmiques par-ticipatives per avançar en responsabilitat, sempre s’han sentit veus que demanaven implementar sancions per els actes incívics com ara no recollir les deposicions dels gossos.L’actual equip de govern ha pres la decisió de sancio-nar aquesta con-ducta, decisió per la qual els felici- tem, i els instem també a treballar per el compli-ment d’altres com ara la deposició dels residus a la via pública.

El civisme: feina feta i feina per fer

On és la bandera de la nostra ciutat?Després de preguntar a cada sessió de Ple a

l’alcaldessa de Tàrrega, per què la bandera de Tàrrega no acompanyava a la bandera de Catalu-nya al balcó de l’Ajuntament, per fi, en el darrer ple del dia 1 de desembre hem obtingut la següent reposta:

“Al balcó de l’ajuntament de Tàrrega només hi onejarà la bandera nacional del nostre pais”

Sr. Jaume Ponsarnau, primer tinent d’alcalde

“La bandera de Tàrrega només onejarà al balcó de l’ajuntament les festivitats i dates assenyalades

que el consistori ho consideri oportú”Sra. Rosa Mª Perelló, alcaldessa

Cal asenyalar que en un Ple anterior, i amb tota lògica, l’alcaldessa va comprometre’s a fer cas del nostre prec i posar la bandera de Tàrrega al costat de la de Catalunya al balcó de la Casa de la Vila. Tanmateix, i en un acte més d’incoherència políti-ca, l’alcaldessa i el Grup de CIU s’han estimat més fer cas a les imposicions dels seus socis de govern de R.Cat-SI, que no pas acceptar un prec lògic i ra-

onable, com és el que la bandera de Tàrrega onegi al balcó de l’Ajuntament de Tàrrega.

breus

L’enllumenat públic: de modèlic a ineficaçDes de l’any 2001, l’ajuntament de Tàrrega dispo-

sa d’un pla d’estalvi i millora de l’enllumenat de la via pública, que s’ha anat aplicant a practi-cament a totes les zones del municipi durant els darrers deu anys.

Aquest pla va ser dissenyat per un enginyer tècnic qualificat, seguint criteris d’eficiència energètica, de modernització de les xarxes, de renovació dels quadres de subministrament i d’eliminació de la contaminació lumínica.

En matèria d’eficència de l’enllumenat, Tàrrega ha estat una ciutat modèlica.Actualment ens hem assabentat per la premsa que s’estan aplicant unes mesures d’estalvi energètic de les quals no hem vist cap projecte, ni cap priori-tat concreta a l’hora de la seva aplicació.

A l’hora de la veritat estem veient com d’una mane-ra capriciosa i sense cap criteri racional, s’apaguen llums en determinats carrers de la ciutat, i en al-tres no. Ens alguns indrets s’apaguen un si i un no, o els d’un costat de vial si el de l’altre no.

Tot plegat s’està realitzant amb una total impro-vització, sense cap seguiment tècnic, i deixant a les

fosques zones de la nostra ciutat sense cap expli-cació ni motivació, posant en qüestió la seguretat i el dret a un tracte igual per a tots els ciutadans.

A l’escut de la nostra ciutat hi ha inscrit aquest lema que vol dir Tàrrega feliç. El nostre objectiu és fer de Tàrrega una ciutat on les targarines i targarins siguin feliços.

L’atac personal, la revenja, la mentida, la insídia, l’insult, la infàmia, l’agressivitat, el despreci, l’amargor i el ressentiment son contraris als principis bàsics sobre els que s’hauria de bastir el ben-

estar del conjunt dels ciutadans del municipi de Tàrrega.

“tarregae foelix”

la notícia del mes

El projecte Desmuntant rumors es va poder fer gràcies a una subvenció rebuda del Ministerio de Trabajo e Immigración (MTIN) en la

categoria de Programes dirigits a la prevenció de conductes discriminatòries, racistes, xenòfobes, així com les de sensibilització, dirigits a la població en general. Per a justificar el per què de la sol·licitud de la subvenció al MTIN vam realitzar una anàlisi de la realitat: A Tàrrega, d’una població de 16.539 habitants el 15,68% eren estrangers extracomunitaris. Explicàvem que amb l’increment de l’arribada de població immigrada, la societat d’acollida havia de realitzar un procés d’adaptació als canvis i que aquest procés pot provocar tensions en la convivència quotidiana i el reforç de certs estereotips negatius en relació als fenòmens migratoris i a certs col·lectius tals com: No paguen Seguerat Social, No es volen integrar, Es queden totes les ajudes, els donen tots els pisos de protecció oficial... Quant al contingut del programa i als seus aspectes innovadors, es van realitzar un seguit d’accions: aprofitant estereotips i rumors que circulen pel carrer i que són considerats com a certs, es va organitzar un concurs l’objectiu del qual va ser buscar, per als i les joves de 1er a 4art

d’ESO, contraarguments que desmentissin les falses creences que circulaven per la ciutat. L’aspecte més innovador radicava en implicar els adolescents en un procés de busca d’informació per desmuntar les seves pròpies creences errònies. Amb aquest material generat durant el concurs, es realitzà una exposició per tal de mostrar al públic,

com els joves han estat capaços de desmuntar rumors i estereotips molt arrelats a la societat. Així doncs, els beneficiaris directes del programa van ésser els 521 alumnes d’ESO

de la ciutat, i els indirectes la resta de la població targarina. Aquesta iniciativa ha aconseguit sensibilitzar als joves de la ciutat en la problemàtica de la immigració, essent ells els propis protagonistes del seu aprenentatge; ajudar als joves en la seva capacitat de contrastar la informació que reben; dotar a la població en general d’arguments en positiu en relació a la immigració; aconseguir per Tàrrega i pel seu Ajuntament un ressò mediàtic positiu a nivell nacional i estatal, ser seleccionats per la signatura d’un conveni amb la Secretaria per la Immigració i ser guardonats amb el premi Francesc Candel.Ha estat un orgull per la nostra ciutat haver fet possible aquest projecte innovador, que ha aconseguit el reconeixement unànime de tothom.

La campanya Desmuntant Rumors rep el premi Francesc Candel de la Fundació Carulla

l’aspecte més innovador radica en implicar-hi els adolescents

Sensibilitzar a la població sobre els falsos rumors que circulen al nostre entorn habitual en relació a la immigració ha estat l’objectiu principal d’aquest projecte.

El 15,68% de població de

Tàrrega són estrangers

extracomunitaris