1COMUNICACI

Anticipem-nos!

Qu veiem?

La descripci

Comprenguem els textos descriptiusCaracterstiques de la descripci

ACTIVITAT DE SNTESI

Descriure el teu carrer

S DE LA LLENGUA

Eines lingstiques

La precisi lxicaComplementar el nomOrganitzar el textLes enumeracions

FIXA-THI B! La descripci d'un espai

10

COMUNICACI

El carrer que ha pintat Utrillo s de Pars; en canvi, el que pinta Antonio Lpez s el dun poble de Castella. Lun i laltre parlen duna poca passada. Sn escenes senzilles, amb personatges captats en un moment de la seva vida annima, caminant o conversant, en uns espais sense aglomeracions, encara que un carrer sigui estret, i laltre, ms ample. Les dues obres compar-teixen la idea que el carrer s un lloc per estar-hi; s a dir, un lloc per caminar, passejar o fer-la petar amb els vens.

Els dos quadres imiten la realitat, per la realitat duna obra artstica s tal com la percep lautor. Tot i que en loli dUtrillo els personatges mostren tan sols els seus trets essencials, ens els po-dem representar sense cap dificultat. En el dAntonio Lpez, la realitat s ms accentuada. A ms, el mateix pintor s un dels personatges, en un intent dimplicar-se encara ms en la seva obra, com si volgus dir que no tan sols mira i pinta, sin que tamb s part daquest mn.

Els vestits dels personatges dAntonio Lpez sacosten una mica ms a la nostra manera de vestir que no pas els dUtrillo. Observa, tamb, que tots els personatges del pintor francs es mouen: uns ho fan de pressa, i uns altres, amb ms calma. En canvi, els dAntonio Lpez estan aturats, llevat dun que va per feina. I encara un altre detall: mentre que els edificis del carrer parisenc sn alts, les cases del poble castell sn de planta baixa o de dues plantes. El carrer dUtrillo, amb elements propis de la ciutat, contrasta amb el dAntonio Lpez, terrs i desprovet dornaments, com un lloc que est per fer.

1 Quin detall de cada quadre et crida ms latenci? Quina reacci et provoca cada pintura? Quines diferncies observes entre totes dues?

2 Dibuixa un plnol de laula on vas cursar sis de Primria. Procura situar-hi el mxim de detalls possible. Desprs, fes aquestes activitats.

a Elabora una llista de tots els elements que recordis de la teva antiga aula.

b Agrupa en blocs temtics tots els elements que has aconseguit recordar.

c Escriu-ne una descripci que inclogui cada un dels blocs i els elements.

d Rellegeix-la i afegeix-hi una presentaci.

e Llegeix-la en veu alta i, entre tota la classe, comenteu les particularitats de cada aula descrita.

Anticipem-nos! Qu veiem?

10

Rue Saint-Rustique Montmartre (1926), de Maurice Utrillo. Francisco Carretero y Antonio Lpez hablando (1959), dAntonio Lpez Garca.

a b

1

11

La descripci

Comprenguem els textos descriptius

a Has llegit algun llibre de les aventures de Harry Potter?

b Tha interessat?

c El recomanaries a un company o una companya?

d Tagraden les histries ambientades en llocs fantstics o prefereixes les

que tenen per escenari espais reals? Per qu?

e Qu faries si tinguessis poders com en Harry Potter?

ABANS DE LLEGIR

Al final, en Hagrid va poder fer-se sentir sobre el xivarri.

Ens nhem danar, hem de comprar moltes coses.Vinga, Harry.

La Doris Crockford va estrnyer la m a en Harry un ltim cop i en Hagrid va obrir cam a travs del bar. Van arribar a un pati petit, tancat per quatre parets, on no hi havia res ms que un cubell descombraries i uns quants matolls.

En Hagrid li va somriure.

Tho vaig dir, oi? Te vaig dir que rets fams. [...]

En Harry sestava marejant. Mentrestant, en Hagrid comptava totxos a la paret per sobre el cubell descombraries.

Tres amunt... Dos al costat... murmurava. Aqu. Fes-te enrere, Harry.

El totxo que havia colpejat es va bellugar (es va recaragolar) pel centre, hi va aparixer un foradet que es va anar fent cada cop ms gran, i uns quants segons desprs tenien al davant una arcada prou gran perqu hi passs en Hagrid, una arcada que donava a un carrer pavimentat amb llambordes que serpentejava i es perdia de vista.

Benvingut va dir en Hagrid a la ronda dAlla.

Va somriure en veure la cara de sorpresa den Harry. Van travessar larca-da. Imme diatament, en Harry va girar el cap enrere i va veure com larcada sencongia en un instant i tornava a ser un mur masss.

Un raig de sol illuminava les marmites que hi havia a lentrada de la botiga ms propera. Marmites de totes mides. Coure, llaut, peltre, argent. Remenen automticament. Plega bles, deia un car-tell que hi havia penjat al damunt.

S, en necessites una va dir en Hagrid, per primer hem de treure cals.

A en Harry li hauria agradat tenir quatre parells dulls. La vista li anava en totes direccions mentre caminaven carrer amunt; volia veure-ho tot dun sol cop: les botigues, les coses que tenien a fora, la gent que com-prava. Van passar pel costat duna dona grassoneta que hi havia a lentra-da duna apotecaria. La dona feia que no amb el cap i deia: Fetge de drac a disset sicles luna. Estan bojos.

1

12

COMUNICACI

Duna botiga fora fosca sortia un suau udol. Al rtol hi deia: Palau del mussol. Mussols, libes, xibeques. Tigrats, marrons, blancs. Uns quants nois de ledat den Harry estaven amb el nas enganxat

a un aparador descombres voladores.

Mireu va dir un dells, la nova Nimbus 2000. s la que corre ms de totes.

Hi havia botigues de roba, de telescopis i dinstruments platejats molt estranys que en Harry no havia vist mai, apa-

radors replets de barrils amb molsa de ratpenat i ulls dangui-la, piles de llibres dencanteris a punt de caure, plomes doca i

rotllos de pergam, ampolles de pocions, globus lluntics...

Gringotts va dir en Hagrid.

Havien arribat a un edifici blanc com la neu que saixecava per sobre de les petites botigues. Dret, rere les portes de bronze enllustrades, amb uniforme vermell i dau-rat, hi havia...

S, s un goblin va dir en Hagrid en veu baixa quan pujaven les escales de pedra blanca que hi portaven. Si fa no fa, el goblin era un cap ms baix que en Harry. Feia cara de viu, tenia la pell fosca, la barba punxeguda i, com va observar en Harry, els dits de les mans i dels peus molt llargs.

J. K. Rowling, Harry Potter i la pedra filosofal (fragment adaptat)

1 Llegeix el text i tria la resposta correcta en cada cas:

1.1 Quin dels personatges que apareixen en el fragment parla duna ma-

nera clarament colloquial?

a El noi que veu la Nimbus 2000, perqu parla dun objecte quotidi.

b En Hagrid, per algunes expressions que utilitza.

c En Harry Potter, perqu est molt sorprs.

1.2 Qu li passa al totxo que pica en Hagrid?

a Esclata i per aix poden passar.

b No sexplica en aquest fragment.

c Desapareix i es transforma en una porta mgica.

1.3 Quines virtuts tenen les marmites que veu en Harry?

a Sn precioses i de tots colors.

b Estan doferta.

c Sn mgiques.

Harry Potter i la pedra filosofal

Aquest s el primer llibre de J. K. Rowling sobre el fams mag Harry Potter. Hi descobrim el jove Harry a casa dels seus oncles, on no el tracten amb gaires atencions. Un bon dia, comencen a passar coses estranyes al seu voltant i un personatge anomenat Hagrid el va a buscar per portar-lo a lescola de mags ms famosa: Hogwarts.

1

13

1.4 Per qu la dona grassoneta considera que els amos de la botiga estan bojos?

a Pel preu dun producte de lapotecaria.

b Perqu no accepten ni euros ni lliures.

c Perqu venen fetge de drac.

1.5 Qu s una Nimbus 2000?

a Una escombra mgica.

b Una botiga de telescopis.

c Una motocicleta per a bruixots.

1.6 Com s la ronda dAlla?

a Una avinguda ampla i plena de botigues.

b Un carrer empedrat amb lleugeres corbes.

c Un carrer ple de sorra.

1.7 Qu hi fan en Harry i en Hagrid, a la ronda dAlla?

a Una visita cultural.

b Es volen escapar dels admiradors den Harry.

c Van a proveir-se dobjectes mgics.

1.8 Qu deu ser la xibeca que apareix en el text?

a Una au nocturna.

b Una cervesa de litre.

c Un tipus de gat.

2 El text comena amb un fragment narratiu i, en un moment determinat, apareix una llarga descripci. Contesta aquestes preguntes.

a En quin moment sinicia la descripci?

b Quin espai shi presenta?

c Quina frase diu en Hagrid per presentar aquest espai?

3 Explica amb les teves paraules com es fa el pas del mn real al mn mgic. Recordes alguna altra histria on apareguin portes mgiques? Quina? Explica-la breument.

4 Rellegeix el text i anota totes les botigues que s'hi esmenten. Desprs, fes un esquema on es detalli tot el que es ven a cada una de les botigues de la ronda dAlla. Fixat en lexemple.

de totes mides propietats

automtiques plegables

tipus

coure llaut peltre argent

Marmites

botiga 1

14

COMUNICACI

5 El fragment de la descripci les botigues, les coses que tenien a fora, la gent que comprava cont tres noms genrics, o hipernims. Localitza les oracions on apareixen i escriu-les utilit-zant tres noms o expressions que siguin ms concrets.

6 Numera els fets segents tenint en compte lordre en qu apareixen en el text:

a Entren a la ronda dAlla.

b En Hagrid aconsegueix alliberar en Harry Potter dels admiradors.

c Troben un edifici gran on hi ha uns ssers estranys anomenats goblins.

d Arriben a un pati petit on troben un totxo que es converteix en una porta mgica.

e En Harry queda bocabadat per la gran quantitat dobjectes estranys que veu.

7 Escriu les oracions de lactivitat anterior en lordre correcte i utilitzant aquests quatre con-nectors. (Si ho fas b, obtindrs el resum del fragment.)

els fets comencen quan a continuaci aleshores finalment

8 Relaciona aquests cinc mots del text amb la seva paraula primitiva. Desprs, escriu-ne la definici a partir dels teus coneixements. Tingues en compte que, en la definici dun terme, no hi pot aparixer la paraula que es defineix. (Si no ten surts, consulta un diccionari.)

a colpejat

b recaragolar

c arcada

d pavimentat

e serpentejava

1 caragol

2 serp

3 paviment

4 cop

5 arc

LXXXIIIDEL PALAU DEL GRAN KHAN

Sapigueu que el Gran Khan viu a la ciutat principal de Catai, que es diu Gambalec, durant tres mesos de lany: desembre, gener i febrer. En aquesta ciutat hi t el seu palau, i ara us explico com s. El palau t un mur quadrat, que mesura una milla de costat. Aquest mur s gruixut i blanc. A cada cantonada de la muralla hi ha un palau gran i magnfic, en el qual guarden els arreus, les armes, les selles i els frens dels cavalls i tot el que cal per a la guerra. Al mig de cada mur hi ha un palau sem-blant al del Gran Khan, de manera que al recinte hi ha vuit palaus. Tots ells guar-den colleccions darmes del Gran Khan.

2

a Has estat mai en un castell o un palau reial?

b A Frana o a Alemanya en pots trobar molts: el de Versalles, el de lempera-

driu Siss... Et sembla que necessitaven cases tan grans?

c Per qu devien construir-los aix?

d Saps qui va ser Marco Polo?

e Aquest expedicionari va crear la ruta de la seda. Timagines com devia ser

aquell viatge, des de la seva Vencia natal fins a la Xina, al segle xiii?

ABANS DE LLEGIR

Pots consultar aquestsdiccionaris en lnia: http://www.dicdidac.cat/http://dlc.iec.cat/

1

15

Aquesta muralla t cinc portes al sud; al centre hi ha la porta major, que noms sobre per donar pas al Gran Khan; al costat daquesta porta nhi ha daltres ms peti-tes, per on passa la resta de la gent, i ms enll nhi ha dues de ms grans, per on passen tots els que van al pa-lau. Al mig daquests murs hi ha el palau del Gran Khan, que est fet com ara us explicar: s immens, rodejat dun gran fossat. El sostre s altssim. Els murs de les habitacions i dels salons estan coberts dor i dargent, i hi ha pintures bellssimes de dracs, animals, ocells, cava-llers, dames i figures de tota espcie. La sala central s tan gran, que hi poden menjar sis mil homes. T tantes habitaci-ons, que no hi ha mortal que en pogus construir un de tan gran i tan ben ordenat.

El sostre exterior est pintat de vermell, groc, verd i daltres colors, tan ben envernissats que lluu com el cristall, i de molt lluny ja es veu lluir el palau. Entre un mur i laltre hi ha bells prats amb ar-bres, i moltes bsties salvatges: crvols blancs, cabirols, daines... Per aquests animals viuen apartats, i no per on passen els homes.

I cap a mestral hi ha un llac molt gran, amb moltes espcies de peixos, ja que el Senyor el va fer omplir de moltes espcies per tenir-ne a voluntat. I tamb us dic que un gran riu creua el llac, per tot est enginyosament creat perqu els peixos no sen puguin escapar, ja que lembo-cadura del llac est protegida per una xarxa de filferro i de coure. I tamb us vull explicar que cap a tramuntana, lluny del palau, ha fet construir un tur de cent passos dalria i una milla de permetre; i hi ha arbres que mai no perden les fulles, i sn sempre verds. Quan el Gran Khan sap algun arbre bonic, el fa arrencar amb totes les arrels i el planta en aquell pujol, i, si s molt gran, el fa portar amb ele-fants. I les parets que pugen al tur sn de marbre verd i malaquita, i aix, entre el verd dels arbres i les pedres, es veu tot del mateix color, per aix es diu Mont Verd. I al cim del tur hi ha un palau molt gran tot verd, i tot s tan bell que s una meravella mirar-ho. I el Gran Senyor el va fer edificar perqu el reconforta i li cau-sa gran plaer.

Marco Polo, Viatges de Marco Polo (fragment adaptat)

Marco Polo

El 1271, quan tenia 17 anys, Marco Polo va acompanyar el seu pare, Niccol Polo, i el seu oncle, Matteo Polo, en un viatge que els va dur fins a la Xina, Ceilan i lactual Vietnam, en missions al servei del Gran Khan, el rei mongol. Van tornar a Vencia el 1295, en un accidentat viatge per mar que va durar prop de tres anys. Fet presoner pels genovesos lany 1298, a la pres de Gnova va conixer lhistoriador Rustichello, a qui va dictar els seus records del viatge. Des de la primera circulaci del manuscrit, ning no va posar en dubte el mn meravells presentat per Marco Polo mitjanant unes descripcions molt detallades, que tenen com a font principal la curiositat i lobservaci atenta a travs dels sentits. A partir del segle xvi, es comen a dubtar de la valide-sa cientfica de lobra. Els Viatges de Marco Polo mostren un viatger que, abans que res, s un comerciant que viatja per fer negocis i fortuna; per tamb s un viatger que investiga un mn nou que el fascina. Marco Polo va morir a Vencia lany 1324.

COMUNICACI

16

9 Llegeix el text i respon les preguntes segents:

a Com es diu la principal ciutat de Catai?

b Com s que hi ha un total de vuit palaus al recinte?

c Qui passa per cadascuna de les cinc portes?

d Com est decorat el palau del Gran Khan?

e Per qu el palau del Gran Khan lluu com el cristall?

f Al palau del Gran Khan, shi barregen els animals i les persones? Per qu?

g Quins elements daigua podem trobar al palau?

h Com han arribat al palau els arbres que agraden al Gran Khan?

i Com es diu el tur que envolta el palau? Per qu?

j Per qu el Gran Khan va fer construir un palau molt gran i amb tants espais verds?

10 Fixat en els mots extrets del text i relacionals amb el seu significat, a partir del context:

arreus fossat mestral embocadura tur malaquita

a (nom mascul) Vent que bufa del nord-oest.

b (nom mascul) Elevaci no gaire alta dun terreny; muntanya petita.

c (nom mascul plural) Guarniments dun cavall, dun mul, etc.

d (nom femen) Lloc per on sentra en un port, un carrer, etc.

e (nom femen) Mineral de coure, dun color verd molt bonic. Susa com a pedra ornamental.

f (nom mascul) Excavaci ampla, llarga i profunda que envolta un castell o una fortalesa.

11 Escriu els fragments del text 2 on surten els mots de lactivitat anterior substituint-los per la definici. Modifica el que calgui perqu el fragment sigui coherent. Desprs, pensa en lefecte que et produeixen les noves frases. Et faciliten la comprensi del text? Justifica la resposta. Fixa't en el exemple:

[...] en el qual guarden els guarniments dels cavalls, les armes, les selles i els frens dels cavalls i tot el

que cal per a la guerra [...]

12 El text ens parla de la muralla, del palau del Gran Khan, del jard, del tur i del palau del tur. Per a cada un daquests mots, escriu un adjectiu o una expressi que el qualifiqui. Fixa't en el exemple:

El palau t un mur quadrat, que mesura una milla de costat.

13 Escriu per a cada pargraf del text 2 una frase, de dotze paraules com a mxim, que nin-formi b del contingut. Desprs, escriu les quatre frases luna a continuaci de laltra. El resum que has elaborat es correspon b amb el contingut del text?

1

17

Caracterstiques de la descripci

Descriure s representar, amb paraules escrites o dites, perso-nes, objectes, accions, etc. Presentem lobjecte de la descripci a partir dun mot o expressi central, a la qual relliguem els ele-ments necessaris per caracteritzar-la (adjectius, complements).

On trobem habitualment les descripcions?

La descripci s present en un gran nombre descrits i de textos orals, i sol correspondre a una part dun text ms extens (novel-la, notcia, reportatge). Acostumem a trobar fragments des-criptius despais, personatges, sensacions o ambients en novel-les, contes i altres textos narratius. La descripci constitueix una part molt important, per exemple, de les guies i els llibres de vi-atges. La descripci dun objecte pot formar part dun catleg, dunes instruccions de muntatge i de molts ms textos.

Qui descriu?

La persona que descriu transmet al destinatari la seva percepci de les persones, les situa- cions, els objectes, etc. observats. Els sentits (la vista, lolfacte, loda, el gust i el tacte) i la le-gitimaci daquests sentits com a font de coneixement de les persones, les situacions, els objectes, etc., hi tenen un paper essencial.

El llibre que narra els viatges i les experincies de Marco Polo en terres llunyanes va ser rebut com una veritable meravella perqu, en lEuropa dels segles xiii i xiv, el coneixement que sob-tenia mitjanant lobservaci directa es considerava legtim.

En Las Meninas (1656), de Velzquez,

observadors i observats donen el seu punt

de vista de la realitat.

Descriure exigeix aprendre a mirar atentament. Cada descripci mostra un punt de vista sobre una realitat.

RECORDA

Diego Velzquez: el pintor fa el seu

autoretrat.

Felip IV i la seva esposa, Marianna

dustria, apareixen reflectits al mirall.

Sn observats i pintats per Velzquez.

Isabel de Velasco i Jos Nieto, al fons,

observen lescena.

18

COMUNICACI

Per qu es descriu?

La descripci vol ajudar el destinatari a elaborar-se una imatge mental dall descrit. Per tant, la finalitat principal s informativa: pretn donar a conixer al lector una realitat que ignora. De la lectura de descripcions, el receptor pot extreuren uns coneixements que no tenia, de manera que molts cops en resulta un aprenentatge. Aquesta finalitat educativa s molt present en la literatura de gaireb tots els temps.

El text de Marco Polo busca, en gran part, informar el lector de com s un palau que tan sols ell ha visitat. El text de Harry Potter procura fer el mateix, per sobre una realitat fantstica, per la qual cosa tamb insisteix en una descripci detallada.

Tot i que moltes descripcions es presenten de forma que semblen totalment objectives, sovint els escriptors opten per deixar ben pals que qualsevol descripci s una manera de veure les coses. Es tracta de descripcions ms subjectives, que remarquen les impressions i les valora-cions del narrador respecte dall observat.

Quins continguts apareixen en la descripci?

Els continguts duna descripci dependran tant del tema com del grau de detall amb qu es vulguin descriure. Algunes descripcions destaquen simplement dos o tres elements caracters-tics, mentre que daltres sn ms completes. Aix s el que passa en aquests dos quadres. En el primer cas, la plaa de Sant Marc s retratada amb un detallisme extrem, fins al punt que shi poden veure les sabates de les persones o les pintures dels murs de lesglsia. En canvi, lobra de Turner fa una descripci molt ms suggeridora de lespai i lambient, sense entrar en detalls precisos.

Cal tenir en compte que el ms important duna descripci sn els detalls, per la qual cosa cal fixar-shi molt quan escrivim i donar-los molt de valor quan llegim. Per aix s convenient agrupar-los en blocs o grups. Aix, en la descripci dun espai es pot comenar per una banda i anar avanant per sectors segons lordre dels elements descrits. Per tamb es pot comenar per oferir una impressi general dall que es vol presentar i acostar-se progressivament als detalls.

En molts casos, algun daquests blocs o grups es podr subdividir en blocs o grups ms petits. Per exemple, en el text de Harry Potter, la descripci sestructura a partir de les botigues que va trobant (primer bloc) i desprs es desenvolupa cada botiga (subbloc). En aquest sentit, lordre s fonamental per ajudar el lector.

Plaa de Sant Marc (1742), dIl Canaletto. San Giorgio Maggiore a la matinada (1819), de William Turner.

a b

1

19

Com es redacta una descripci?

Les descripcions solen comenar amb alguna frase que situa el tema descrit i que funciona com a enquadrament inicial: Benvingut a la ronda dAlla. Aquest enquadrament tamb es pot fer mitjanant el ttol: Del palau del Gran Khan. A continuaci comena el trajecte de la descripci, que ordena els aspectes que componen lobjecte que es descriu. Algunes descrip-cions acaben amb un enquadrament final, on es recupera lenquadrament inicial i es dna per tancada la descripci. s una mena de conclusi que sol aparixer quan hi ha un canvi dopini o de percepci de lobjecte desprs dhaver-lo descrit (per exemple, el narrador pot acabar criticant-lo o, al contrari, valo rant-lo).

En el text de lesquema anterior, lautora utilitza un seguit de recursos lingstics propis de la descripci:

Enquadrament inicial

Trajecte

Enquadrament final

Entre una espessor darbres es veia una casa.

Una casa fora poble, allada, voltada duna gran extensi de terreny llis com el palmell de la m.

Al davant tenia un jard ple de tulipes, i de rosers amb les darreres roses del mes de juny.

Els arbres eren tillers.

Ran de reixa, abocat a la carretera, hi havia un mur de baladres amb flors i roses vermelles.

Se sentia un perfum esps, aturat, com si no es mogus del clos del jard, de xuclamel i de troana.

Merc rodoreda, Orleans, 3 quilmetres

Un vocabulari especfic; en aquest cas, de les flors, per concretar les plantes que hi havia al jard: tulipes i rosers.

Diversos elements per matisar el nom:

adjectius: un perfum esps, aturat comparacions: llis com el palmell duna m sintagmes introduts per la preposici de: mur de baladres

Diverses expressions per organitzar lespai: al davant, ran de la reixa...

Verbs copulatius per especificar els elements de la realitat: Els arbres eren tillers.

20

S DE LA LLENGUA

La precisi lxica

Descriure ens obliga a fixar-nos detalladament en les coses, les parts... de qu consta all que volem presentar. Aix, la resposta a la pregunta Qu hi ha? ser una llista de paraules que, majoritriament, inclour noms: plantes, animals, parts de la cara, accidents geogrfics, per-sones, parts del cos... s important utilitzar el vocabulari amb precisi, per tal de descriure la realitat amb exactitud i no generar confusions.

1 Fes una llista de les parts del carrer on vius i del mobiliari urb que shi pot trobar. Procura ser tan exacte com sigui possible.

2 Poseu aquestes llistes en com i amplia la teva amb les aportacions dels companys i com-panyes. Assegura't que no cont cap barbarisme.

3 Consulta el diccionari Didac en lnia i cerca-hi les lmines Tipus de cases i Els carrers. Pren nota del vocabulari que et podria servir per descriure el teu carrer i que no tenies en la llista anterior.

4 Relaciona el nom de lestabliment de la primera columna amb els productes que shi des-patxen o els serveis que ofereix:

a ferreteria

b agncia bancria

c llar dinfants

d estanc

e tintoreria

f taller mecnic

g fleca

h cafeteria

i carnisseria

j estafeta de correus

k merceria

l perruqueria

1 pa, farina...

2 carn de tot tipus, sobretot de vedella

3 enviament i recollida de cartes i paquets

4 segells, tabac...

5 caragols, eines, productes elctrics...

6 fils, botons, petites peces de vestir...

7 obertura de comptes corrents, gesti de pagaments, concessi

de prstecs...

8 rentat, tallat i pentinat de cabells

9 escola per a nens i nenes de 0 a 3 anys

10 neteja de tota mena de peces de vestir

11 servei rpid de begudes de tot tipus i desmorzars o berenars

12 manteniment i reparaci de vehicles

5 Amplia la llista de lactivitat anterior amb almenys quatre establiments ms que podries trobar en un carrer, i digues quins productes o serveis ofereixen.

La precisi lxica

Complementar el nom

Organitzar el text

Les enumeracions

PG. 108

PG. 108

PG. 108

PG. 108

Eines lingstiquesEINES LINGSTIQUES

1

21

6 En una descripci, a banda del que veiem, podem transmetre el que percebem a travs dal-tres sentits, sobretot loda i lolfacte. Llegeix aquest text i, desprs, classifica les percepcions que es descriuen segon que siguin sons o olors.

7 Classifica aquests noms segons que es refereixin a una olor generalment agradable, una olor generalment desagradable o una olor que pot ser agradable o desagradable:

a aroma

b perfum

c fortor

d pudor

e ferum

f oloreta

g agror

h dolor

i salabror

j frescor

k alenada

l bafarada

m fragncia

n flaire

o pesta

8 Classifica aquests noms segons que es refereixin a un so agradable, un so desagradable o un so que pot ser agradable o desagradable:

a melodia

b escndol

c soroll

d msica

e estrpit

f terrabastall

g sorollada

h tonada

i cantarella

j xerrameca

k grinyol

l gemec

m ress

n badall

o crit

p xiscle

q brogit

r rialla

s frenada

t remor

u silenci

Lolor de carn, de peix, de flors i de verdures es barrejava i, encara que no hagus tingut ulls, de seguida hauria endevinat que macostava a la plaa de vendre. Sortia del meu carrer, i travessava el carrer Gran, amb tramvies amunt i avall, grocs, amb campaneta. Amb el conduc-tor i el cobrador amb vestits ratllats de ratlles fines que tot plegat feia gris. El sol venia tot sencer de la banda del passeig de Grcia i plaf! per entre els rengles de les cases queia damunt de lempedrat, damunt de la gent, damunt de les lloses dels balcons. Els escombriaires escombraven, amb les grans escombres de branquillons de bruc, com si fossin fets de pasta dencantament: escombraven els reguerons. I manava ficant en lolor de la plaa de vendre per acabar a dintre de les empentes, en un riu esps de dones i de cistells. La meva musclaire, amb maneguins blaus i davantal amb pitet, omplia mesures i mesures de musclos i petxines, ja rentats amb aigua dola per que encara duien enganxada pels dintres, i lescampaven, olor de mar. Dels rengles de les tri-paires sortia lolor fada de la mort. El rebuig de les bsties, tot servia per ser venut damunt de fulles de col: els peus de cabridet, els caps de cabridet amb lull de vidre, els cors partits, amb un canal buit al mig, embussat per una gleva de sang presa: un glop de sang negra...

Merc Rodoreda, La plaa del Diamant(fragment adaptat)

1

22

S DE LA LLENGUA

Complementar el nom

Per matisar i ampliar la informaci sobre all que es descriu, es poden usar els comple-ments del nom, entre els quals destaquen els adjectius i els sintagmes introduts per la preposici de:

Per matisar i donar ms fora als adjectius que complementen un nom, es pot emprar un adverbi. Fixat com ladverbi pot canviar completament el sentit duna descripci:

9 Recupera la llista que has elaborat en les activitats 1 i 2 de la pgina 20 i escull-ne un dels noms que hi has escrit. Desprs, elabora un esquema com aquest amb un mnim de 20 adjec-tius que es puguin atribuir a lobjecte que has triat. Quan el tinguis fet, exposal a la resta de la classe, que et far propostes per ampliar les llistes d'adjectius.

10 Rellegeix el text 1 de la pgina 21 i fes una llista de tots els tipus dolor que sent la narradora.

11 Completa el text amb aquests complements del nom introduts per la preposici de:

de licor de cigar de caf del migdia

Silveri va recolzar-se altra vegada al taulell. Desprs del batibull , a lestabli-ment no hi quedava una nima, fora dels quatre vellets que mataven les hores vora el finestral arran del carrer. Una olor i de tabac sesbravava en latmosfera espesseda. Sobre les taules desertes encara hi havia tasses amb deixalles , culleres, copes i baralles greixoses escampades sobre els tapets verds, tots clivellats de cremades .

Jess Moncada, El caf de la granota (fragment adaptat)

2

Van arribar a un pati petit.Hi ha pintures bellssimes de dracs.

Era una olor molt bona.Va sentir aquella olor terriblement bona.Lolor li va semblar lleugerament bona

fanal

miserablefos

esplndidimpressionant

nouencs

adjectius objectius adjectius positius adjectius negatius

1

23

12 Escriu els quatre adjectius que apareixen en el fragment anterior i indica a quin nom fan referncia.

13 Descriu la teva habitaci fent servir almenys tres adjectius i tres complements del nom introduts per la preposici de.

14 Completa aquests fragments del text de Marco Polo amb alguns adverbis de la llista, de manera que les oracions continun tenint sentit:

molt poc fora gens una mica lleugeramentrealment completament prcticament totalment tan

15 Llegeix el text de lactivitat anterior, primer amb els adverbis que hi has afegit i desprs sense. Respon aquestes preguntes i justifica la resposta.

a Quina de les dues versions descriu millor la realitat?

b Quina mostra millor el punt de vista del narrador?

c Quina tagrada ms?

16 Substitueix els fragments destacats per un adverbi, de manera que no en vari el significat:

Era ben capa de comportar-se duna manera gra-ciosa, encara que no hi hagus ning ms que jo per veure-ho; i encara ms si podia fer-ho de manera perillosa. Seia amb una cama sobre laltra, els braos plegats al pit, adaptant-se al trngol del vaixell duna manera tan exquisida, que el pes duna ploma hau-ria pogut trabucar. Vaig aplegar les meves energies i vaig avanar el peu amb rapidesa per empnyer-lo. Sigui per la meva inseguretat o perqu va reaccionar llest, va defugir lempenta, posant-se dret dun salt.

R. L. Stevenson, Lhereu de Ballantrae(fragment adaptat)

4

El palau t un mur quadrat, que mesura una mi-lla de costat. Aquest mur s gruixut i blanc. A cada cantonada de la muralla hi ha un palau gran i magnfic, en el qual guarden els arreus, les armes, les selles i els frens dels cavalls i tot el que cal per a la guerra.

Els murs de les habitacions i dels salons estan coberts dor i dargent, i hi ha pintures bellssimes de dracs, animals, ocells, cavallers, dames i figures de tota espcie.

3

24

S DE LA LLENGUA

El vent caigu, per la mar era cada vegada ms grossa. Tota la nit, lIncomparable fou vctima dun trngol terrible; lendem i lende-m passat, les coses continuaven igual. Travessar la cabina era gaireb impossible; vells mariners experimentats eran aterrats a coberta; tots els taulons del vell vaixell gemegaven fort; i la gran campana vora lncora sonava contnuament.

R. L. Stevenson, Lhereu de Ballantrae (fragment adaptat)

5

Organitzar el text

Per ordenar i presentar les caracterstiques de lelement descrit, shan dutilitzar connectors i altres expressions.

17 Copia el fragment segent incloent-hi aquests connectors:

duna part daltra part a ms a ms

18 Ordena aquests fragments de la novella de R. L. Stevenson per obtenir un text ben construt:

a

b Em feia lefecte que era una posici perillosa.

c Vam parlar, de primer, del mot que ens havia amenaat.

d i hagu dexplicar-me una histria.

e Cal que digui que lIncomparable tenia una popa molt alta.

f lhereu entre jo i la borda, jo agafat amb totes dues mans a la reixa de la claraboia de la cabina.

g Aix ens va dur, tot seguit, al tpic dels assassinats, cosa que ofer a lhereu una temptaci tan forta que no la pogu resistir,

h Un daquests dies, lhereu i jo siem tots sols vora la popa.

Era all que siem amb els peus penjant,

19 Omple els buits del text amb aquestes expressions que ajuden a organitzar-lo:

avall a la dreta a una banda enrere avant a laltra davant

20 Completa els fragments amb algunes de les expressions de la llista i, desprs, ordena'ls per obtenir un text amb sentit complet:

all a prop en un costat prop de a la dreta a dintre endavant a la vora a laltre

Ordre dels fragments:

1r 2n 3r 4t

1

25

El comte li va dir: Us he vist cavalcant no s on, per penso que devia ser Roma, perqu hi havia una tomba antiga i

un jard. Em semblava que us cridava que tornssiu, per continuveu obstinadament . El cam us duia a un indret desert entre runes, on hi havia una porta al pends dun tur, i

, un pi raqutic. Heu descavalcat i heu entrat per la porta. era fosc. Heu pres un passads i heu arribat a un pou

amb una barana. Menrogallava de tant xisclar-vos que sortssiu d . Vs us estveu recolzat a la barana mirant pel forat del pou. La por mha arrencat del son i mhe despertat tremolant.

7

I aleshores se li va acudir un pensament. Va avanar de quatre grapes fins del pou i va palpar laire amb la m. El com-te va tornar a posar la barana tal com lhavia trobat, de ma- nera que la mort era segura per al primer que shi repengs.

10

Lendem, cavalcant amb el bar, li va dir que havia tingut un somni estrany. Va dir al bar que era sobre ell que havia somiat.

El bar no va parar fins que va haver sentit el somni.

8

Lendem, el cavall de bar fou trobat fermat al pi, per dell no sen va saber res ms den daquella hora.

9

El meu amic el comte aix lhereu va comenar la histria tenia per enemic un cert bar alemany. Sesdevingu que un dia cavalcava quan va arribar a un cam en dess que sapartava cap a laiguamoll. , hi havia una antiga tomba roma-na; , una casa abandonada. Aquest cam va dur-lo a un camp de runes, enmig de les quals va veure una porta oberta. Va fermar el cavall i va prendre acer i pedra foguera per fer-se llum, i va endinsar-se pel tur. La porta donava a un passa-ds que aviat es bifurcava. El comte va tombar i va seguir endavant, fins que fou deturat per una mena de tanca, de laltura del colze. Temptejant dell amb el peu trob la vora duna pedra gastada i desprs el buit. hi havia un pou profund. Durant una llarga estona, el comte va estar-se mirant

pel forat del pou. De sobte, la tanca va cedir sota el seu pes i lhome es-tigu a punt de caure-hi de cap. Saltant per salvar-se, va trepitjar la dar-rera espurna del foc que, deixant de fer-li llum, va donar-li en canvi fum molests.

R. L. Stevenson, Lhereu de Ballantrae (fragment adaptat)

6

26

S DE LA LLENGUA

Les enumeracions

Aquest recurs permet presentar en una llista diversos elements que estan relacionats entre ells.

Per separar-los sutilitzen les comes i, entre el penltim i lltim element, shi posa la conjunci i.

Hi havia botigues de roba, de telescopis i dinstruments platejats. Lolor de carn, de peix, de flors i de verdures es barrejava. Pel meu aniversari vaig rebre una pluja de regals dels pares, oncles, ties,

avis materns, avis paterns, cosins, amics ntims i companys de classe.

21 Busca quatre enumeracions en els textos 1 i 2 del bloc de Comunicaci d'aquesta unitat i copia-les en la teva llibreta.

22 Completa aquestes oracions amb enumeracions coherents:

a La bstia de la cantonada estava malmesa, i .

b Els cotxes, i feien un brogit terrible des de primera hora del mat.

c El bloc de pisos disposava de set places daparcament, de i de .

d El carter del barri era un home , i responsable.

e Homes, i passejaven cada diumenge per les voreres de lavinguda.

f El meu avi, i van viure noranta anys.

g El llibre mha semblat , i ..

23 Escriu aquestes frases, extretes de la novella de Narcs Oller LEscanyapobres, posant-hi comes i la conjunci i quan calgui:

a El seu amo era sorrut groller sense entranyes.

b Desfilava sobre frvol rodatge la interminable corrua de vagons embalumats de

saques btes carb fustes ferro maquinria.

c Altres es delien per veure els cellers les fosques masmorres els soterranis misterio-

sos la consabuda mina que per fora degu tenir el bar.

d Lhorta tenia un abunds esplet de tomquets pebrots albergnies mongetes alls.

e La imaginaci es forjava ja tota una resurrecci de ledat mitjana destrades entapis-

sades arques de roure de cairuda talla el gran tinell amb la vaixella dor larpa del

trobador larmadura del cavaller els enfilalls de perles joieria de dama.

f La vila oferia el seu pintoresc panorama de desnivellades teulades cimboris fume-

res campanars.

g Sensenyoriren de les claus de les poques provisions que sobraren deines darmes

de les altres coses que hi havia.

24 Torna a llegir la descripci de la teva aula de 6 de Primria que has redactat al comena-ment daquesta unitat. Revisa les enumeracions que hi apareixen i assegurat que has utilitzat correctament les comes i la conjunci i. Si cal, escriu-les un altre cop.

25 Per parelles, dicteu-vos la descripci de laula que heu redactat. Desprs, comproveu que heu escrit correctament els signes de puntuaci i que no heu fet faltes dortografia.

27

Abans de lliurar-ho 1 Torna a llegir el text que has escrit i revisal tenint en compte les preguntes segents:

a Hi has posat un ttol?

b El ttol informa del contingut de la descripci?

c Has enunciat al comenament de la redacci el tema de la descripci?

d Has enumerat les parts i les propietats de les parts de cada element?

e Si has introdut un tema nou, relacionat amb el tema general, lhas presentat?

f Has enumerat les parts i les propietats de les parts de cada element del tema nou?

g Cada cop que has introdut un tema nou, has comenat un pargraf nou?

h Els elements que indiquen distribuci, lloc i manera sn els adequats i ajuden el lector a ima-

ginar com s lespai descrit?

i Has revisat, amb les regles ortogrfiques a la m i el diccionari, lortografia de les paraules?

j Has revisat els punts i les comes?

Descriure el teu carrer

ACTIVITAT DE SNTESI

Instrucci1 Redacta un text dun mnim de 20 lnies en qu descriguis el carrer o la plaa on vius.

Has de seguir aquestes indicacions:

a Posa-hi un ttol, per exemple El carrer estret.

b Fes servir un mnim de deu adjectius. Subratllals per tal de fer-los ms visibles.

c Fes servir, com a mnim, dues enumeracions.

d Utilitza el vocabulari urb que sha treballat al llarg de la unitat.

e Para especial atenci a la correcci lingstica, sobretot als accents diacrtics del present dindi-

catiu del verb ser.

Activitats preparatries1 Abans de comenar a escriure, passeja pel teu carrer i fes-ne un re-portatge fotogrfic amb les imatges que et semblin ms significatives.

2 Descarrega les imatges a lordinador. Observa-les atentament i fes una llista amb els aspectes que consideris ms rellevants.

3 Agrupa els aspectes anteriors en blocs, perqu et sigui ms fcil redactar el text.

4 Pensa quina imatge general vols donar del teu carrer i formula-la en una frase com aquesta:

a El meu carrer s adorable.

b El meu carrer s tranquil i simptic.

c El meu carrer resulta insuportable per culpa del trnsit.

2727

28

Pautes de reescripturaUn cop el teu professor o professora thagi tornat el text revisat, tornal a escriure seguint les se-

ves indicacions per obtenir-ne la versi final. Tamb et poden resultar tils aquestes pautes.

a Redueix, si ho creus necessari, el volum dinformaci:

b Afegeix informaci, si ho creus necessari, a la relaci delements. Per exemple:

c Si ho creus convenient, afegeix alguns adjectius als elements. Per exemple:

d Dna forma final a la redacci: canvia de lloc o suprimeix frases o pargrafs, i redueix, afegeix

i corregeix el text una ltima vegada, abans de considerar-lo acabat.

e Illustra el text amb alguna de les imatges que vas obtenir del teu carrer.

Entrant, a la paret de la dreta, hi havia

un armari i al costat un altre armari...

Entrant, a la part de la dreta, hi havia

dos armaris...

Entrant a la part de la dreta, hi havia dos armaris de fusta on guardvem els llibres de text

i els diccionaris.

Entrant, a la part de la dreta, hi havia dos armaris marrons de fusta.

Altres propostes descripturaTenint en compte tot el que has aprs en aquesta unitat i les pautes anteriors fes una de les activi-

tats segents. El text ha de tenir unes 200 paraules.

1 Escriu una descripci duna botiga o supermercat proper a casa teva. Para especial aten-ci a les sensacions, els sons i les olors que vas percebent.

2 Escriu una descripci en tercera persona dun edifici de la teva localitat que et desagradi especialment. Procura que quedi clara la teva opini mitjanant els adjectius i les compara-cions que fas servir per descriure els elements de ledifici.

3 A la plaa de l'Ajuntament del teu poble, han decidit incorporar-hi una petita glorieta per fer msica a l'estiu. Els tcnics no saben gaire on collocar-la, i per tant els hem de donar idees. Descriu com s la plaa i indica el lloc on tu la posaries. Aprofita-ho per donar les mides de la glorieta que haurien de tenir en compte els tcnics a l'hora de collocar-la.

4 L'antic escorxador del poble ja no s'utilitza i han decidit reconvertir-lo en Escola de Msica. Descriu com s aquest edifici i quin s es poden fer dels seus equipaments.

5 Pensa en tres localitats, edificis, accidents geogrfics o objectes nics al mn, per exem-ple Barcelona, la Pedrera, Montserrat, la Torre Eiffel, la Meca... Descriu-los en una frase que contingui els seus trets caracterstics sense esmentar-ne el nom.