La DGCEC i els sectors culturals

La DGCEC i els sectors culturals2015

Direcció General de Creació i Empreses Culturals Institut Català de les Empreses Culturals

Fulletó 2015.indd 1 18/12/15 13:06

Departament de Cultura - Direcció General de Creació i Empreses Culturals

2

Imatges de portadaPelat, de Joan Català. © Martí FraderaExposició sobre CaboSanRoque a l’Arts Santa Mònica Rastres de sàndal, de Maria Ripoll. © Pontas FilmsTeatre Lliure. © Ros Ribas, Teatre LliureBlues and Bullets, de A Crowd of Monsters

Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de reconeixement no comercial 3.0 de Creative Commons. Se’n permet la còpia, la distribució i la comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi la font. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/legalcode. Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) Passatge de la Banca, 1-3 08002 Barcelona Telèfon: 933 162 770 [email protected] www.gencat.cat/cultura/icec

Octubre del 2015

Dipòsit legal B.21798-2015

Fulletó 2015.indd 2 18/12/15 13:06

3

• Presentació 4• Àrea de Creació 8

Arts Santa Mònica 12Institució de les Lletres Catalanes 13Disseny 14Arquitectura 15

• Àrea d’Equipaments i Xarxes de Difusió 18Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya (PECCat) 20Sistema Públic d’Equipaments Escènics iMusicals (SPEEM) 21Suports a les programacions municipals 22Projecte d’Indicadors Culturals per al’Entorn Municipal (PICEM) 25

• Filmoteca de Catalunya 26• Àrea d’Empreses 30

Desenvolupament Empresarial 32Audiovisual 34Arts escèniques 38Música 40Llibre 42Arts visuals 44Digital 46

• Àrea de Mercats 48Europa Creativa-MEDIA Catalunya 53

• Àrea de Públics 54• + Info 62

• Dades macroeconòmiques 64• Consums culturals 66• Recomanacions ECIA 67• Pirateria 68• Plataformes digitals legals 69

• Seus i adreces 71

Índex

Fulletó 2015.indd 3 18/12/15 13:06


4

Els darrers anys han estat enormement complexos en termes culturals. Crisi econòmica, transformació tecnològica, canvi demogràfic, disminució extrema del consum cultural, minva en els pressupostos del Govern català i polítiques culturals del Govern estatal absolutament desafortunades han composat un entorn enormement complex per a la cultura catalana i molt més per a les polítiques del Departament. Tanmateix, hem abordat la crisi amb la convicció que només la podíem vèncer si, mesura a mesura, detall a detall, política a política, en pal·liàvem els efectes i, alhora, apostàvem per la transformació de les polítiques públiques culturals de Catalunya.

El document que teniu a les mans quantifica, amb l’objectivitat i el desapassionament característics de les dades, la tasca desenvolupada des de la Direcció General de Creació i Empreses Culturals. Aquests paràmetres, doncs, mostren com s’ha materialitzat la nostra aposta per la modificació substancial de les maneres de fer.

Constatem que els mecanismes de suport a la cultura són molt més sòlids del que eren, que la creativitat és al centre del relat cultural, que hem millorat la percepció col·lectiva sobre el paper dels emprenedors i de les empreses culturals, que hem ordenat la governabilitat i el rol de la majoria dels equipaments nacionals i, entre altres constatacions, que hem ordenat la xarxa de mercats definitivament enfocats a la contractació i la professionalització de cada sector. Tampoc no podem oblidar que hem aconseguit presències significatives en algun àmbit internacional.

Ha tingut lloc un canvi de fons en la manera de cooperar amb el sector cultural des de l’Administració. Progressivament comprovarem que les transformacions introduïdes són una bona base per aconseguir materialitzar el salt qualitatiu que desitgem. Fer un país culte és la millor garantia de futur, és la més rotunda manifestació a favor d’un país creatiu, innovador, pròsper, cohesionat, singular i universal.

Ferran Mascarell i CanaldaConseller de Cultura

Presentació

Fulletó 2015.indd 4 18/12/15 13:06

5

Des dels seus inicis, la Direcció General de Creació i Empreses Culturals (DGCEC) ha orientat tota la seva activitat a complir dos objectius: crear ocupació de qualitat i fomentar la participació de la ciutadania en l’àmbit de la cultura a partir del treball transversal de les àrees de Creació, Equipaments i Xarxes de Difusió Cultural, Empreses, Mercats i Públics.

El suport decidit als agents articuladors i als centres de creació ha permès posar les bases de la participació pública en aquells espais essencials, però menys visibles, destinats a permetre que els artistes disposin de temps i de recursos per experimentar. Sense sectors professionals sòlids resulta impossible crear projectes de qualitat de manera continuada en el temps. És per aquest motiu que s’han sumat als plans integrals vigents (Circ, Dansa i Teatre Familiar) els nous projectes del Pla Integral de les Arts Visuals i del Pla Integral de la Música.

Des del punt de vista dels equipaments i les xarxes de difusió cultural públiques tenim, de nou, un país connectat. Els equipaments nacionals han començat a treballar conjuntament per tal de definir les seves estratègies per arribar als ciutadans. Així mateix, el treball, també conjunt, entre la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona en suport de la programació municipal professional d’arts escèniques i música ha demostrat que quan les institucions treballen conjuntament, els resultats són molt positius. En un any s’ha aconseguit canviar la tendència negativa de programació d’espectacles i transformar-la en creixement: més espectacles programats significa més oportunitats per participar en la vida cultural.

Les empreses culturals de Catalunya conformen un ampli teixit de petites i mitjanes entitats que, sumades als professionals independents, representen l’autèntic motor creatiu del país. Artistes, productors, editors, distribuïdors i exhibidors de múltiples disciplines que treballen per fer possible l’enllaç entre el procés creatiu i el seu públic. La immensa varietat de projectes i d’objectius requereix diferents instruments de suport i de cooperació entre l’àmbit públic i el privat. En aquest sentit, l’Institut Català de les Empreses Culturals ha esdevingut un referent europeu (a través de la European Creative Industries Alliance) en l’establiment de noves eines de finançament, com les aportacions reintegrables, els préstecs participatius digitals o les línies de préstec cultural, com també en la creació de noves fonts de finançament, com l’impost per dotar els fons destinats al sector audiovisual aprovat pel Parlament de Catalunya.

L’organització dels sis mercats estratègics de Catalunya, distribuïts entre primavera i tardor, ha permès que els professionals tinguin un espai estable on presentar els seus projectes: Mostra d’Igualada, Sismògraf d’Olot, Trapezi de Reus, FiraTàrrega, Mercat de Música Viva de Vic i Fira Mediterrània de Manresa permeten que, distribuïts arreu del país, se celebrin esdeveniments culturals de caràcter nacional que es combinen amb les estratègies sectorials d’internacionalització.

La combinació exitosa de creació i de públic, l’enllaç entre els dos extrems del procés creatiu, només pot esdevenir una realitat que es doni de manera natural després d’un treball intens, a llarg termini, que entengui les especificitats de totes les disciplines creatives i els aporti els recursos necessaris per dur-les a terme amb qualitat i rigor.

Jordi Sellas i FerrésDirector general de Creació i Empreses Culturals

Fulletó 2015.indd 5 18/12/15 13:06


6

Les Indústries Culturals i Creatives a CatalunyaFont: IDESCAT (Enquesta Anual de Serveis i Enquesta de Població Activa)

Nota: s’ha aplicat la nova metodologia adoptada pel Gabinet Tècnic del Departament

de Cultura conjuntament amb IDESCAT.

33.706EMPRESES EN L’ÀMBIT CULTURAL ICREATIU (2013)

150.600TREBALLADORS EN L’ÀMBIT CULTURAL I CREATIU (3r TRIM. 2015)

9.684 M€INGRESSOS D’EXPLOTACIÓ DE L’ÀMBIT CULTURAL I CREATIU (2013)

3.470 M€VALOR AFEGIT BRUT (CF) (2013) 1,9% DEL VAB DE CATALUNYA

Objectius

Objectius:+ Ocupació+ Públic

Eixos:+ Retorn social+ Excel.lència+ Retorn econòmic

OBJECTIUS DEPARTAMENTALS OBJECTIUS ESTRATÈGICS

Consolidar la creació i l‘emprenedoria cultural com a motors de la recuperació econòmica i la creació d‘ocupació.

• Impulsar la producció cultural catalana i afavorir els creadors i el desenvolupament de les empreses culturals.• Millorar l‘accés al finançament i la competitivitat de les empreses culturals.• Promoure una cultura empresarial orientada a nous models de negoci, a mercats emergents i a donar suport a nous àmbits de negoci de base cultural (gastronomia, arquitectura, etc.).

Projectar a l‘exterior la cultura catalana i treballar per al seu reconeixement internacional.

• Exportar la creació i producció cultural pròpies arreu del món.• Difondre la llengua catalana —així com l‘obra acadèmica, intel·lectual i científica que es produeix en aquesta llengua— a l’exterior.• Promoure les relacions i incrementar els projectes conjunts amb institucions i organismes internacionals culturals.• Assolir el reconeixement i la plena oficialitat del català a les institucions europees.

Accentuar el valor d‘identitat nacional i de dinamització econòmica del patrimoni cultural i del món associatiu.

• Rendibilitzar el patrimoni convertint-lo en un element competitiu i estratègic de creació de riquesa.• Difondre el patrimoni cultural, garantint-ne l‘accessibilitat a la ciutadania.

Vertebrar el Sistema Cultural Nacional mitjançant els equipaments de referència i augmentar el consum cultural.

• Assegurar la sostenibilitat econòmica i territorial dels equipaments culturals.• Garantir una oferta cultural pública de qualitat.• Desenvolupar estratègies per a la captació de nous públics.

«Identitats», exposició al Centre d’Art Tecla Sala de

l’Hospitalet de Llobregat.

Fulletó 2015.indd 6 18/12/15 13:06

7

Organigrama funcional

Pressupost de la DGCEC 2015

*L’any 2015, a l’Àrea de Creació s’hi inclou una partida de 7.500.000 € destinada a la concessió de préstecs a llarg termini fora del sector públic.

Departament de Cultura

Direcció General de Creació i Empreses Culturals

Subdirecció General de Promoció Cultural

Institució de les Lletres Catalanes

Creació Equipaments i xarxes

Filmoteca de Catalunya

Empreses Mercats Públics

Institut Català de les Empreses Culturals

Gerència

38.771.755€EQUIPAMENTS ESCÈNICO-MUSICALS I CINEMATOGRÀFICS

38,2%

43.069.368€EMPRESES

42,4%

15.193.801€CREACIÓ*

14,9%

3.811.036€MERCATS

3,7%

800.477€PÚBLICS

0,8%

101.646.437€TOTAL 2015

Fulletó 2015.indd 7 18/12/15 13:06

La coreògrafa i ballarina Sol Picó va repassar els seus èxits al Mercat de les Flors en l’espectacle One-Hit Wonders.

Fulletó 2015.indd 8 18/12/15 13:06

Creació

©R

ojo Barcelona

Fulletó 2015.indd 9 18/12/15 13:06


10

15,2 M€PRESSUPOST (Inclou l’aportació de garantia de l’Institut Català de Finances per un import de 7,5 M€)

L’Àrea de Creació té per objectiu impulsar l’ampliació de la base creativa de Catalunya en tots els àmbits de l’expressió artística i del pensament, així com incrementar el suport als creadors com a requisit per a un millor desenvolupament cultural, millorar l’accés d’aquests als mitjans necessaris per desplegar tot el seu potencial, augmentar els recursos destinats als espais de creació i producció, i conèixer de primera mà tants projectes embrionaris com sigui possible de tots els sectors de les indústries creatives.

Creació

Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya

Actuacions 2015

• Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya: coordinació i desenvolupament d’un pla d’acció.• Constitució de la Taula d’Impuls del Pla Integral de les Arts Visuals i redacció del text consensuat amb el sector.• Implementació del Pla d’Acció de l’Arquitectura.• Elaboració de l’estudi Reflexió estratègica del sector de serveis de disseny.

• Desenvolupament del projecte europeu SPECIFI (Smart Platform Enabling the Creative Industries for the Future Internet) amb accions específiques.• Consolidació de l’Arts Santa Mònica, Centre de la Creativitat.• Aportació a la Institució de les Lletres Catalanes.

Línies de subvencions i beques

• Activitats dels centres de creació i producció d’arts escèniques, música i arts visuals de caràcter professional en espais de titularitat pública.• Projectes artístics que articulin els sectors professionals en els àmbits de les arts escèniques, la música i les arts visuals.• Subvencions per a projectes de caràcter professional en l’àmbit de les arts visuals.• Subvencions a activitats de dansa de caràcter professional.• Subvencions a activitats de teatre de caràcter professional.• Subvencions a activitats de circ de caràcter professional.• Beques per a la recerca i la creació en els àmbits artístics, del pensament i dels nous sectors creatius i d’interdisciplinarietat.• Beques per a la formació i el perfeccionament en els àmbits artístics, del pensament i dels nous sectors creatius.

Amb la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya, el Go-vern de la Generalitat vol garantir una presència bàsica de les arts visuals contemporànies al país. Es fa amb l’Administració local i els agents artístics i està integrada per vuit centres que reben una dotació global de 785.000 €. Des del 2014 s’impulsa un pla d’acció per a la Xarxa, amb la primera edició del Premi de Videocreació, amb el LOOP Festival, i la col·laboració amb el MACBA.

M|A|C. Mataró Art Contemporani

ACVic. Centre d’Arts Contemporànies

Lo Pati. Centre d'Art Terres de l'Ebre, Amposta

El Teler de Llum. Centre d’Art de Tarragona

Bòlit. Centre d’Art Contemporani, Girona

Fabra i Coats, Centre d'Art Contemporani de Barcelona

Centre d’Art Tecla Sala, l’Hospitalet de Llobregat

Centre d’Art La Panera, Lleida

Fulletó 2015.indd 10 18/12/15 13:06

11

Ajuts a creadors, teixit associatiu professional i centres de creació

Es dóna suport als creadors, posant al seu abast les condicions necessàries per desplegar tot el seu potencial creatiu i professional: formació, recerca, creació, producció i internacionalització. S’afavoreix un retorn social de desplegament de les activitats en els teixits socials del seu entorn més immediat.

Línies de subvencions i beques

La Vela. L’Estruch, Sabadell.

Marcel·lí Antúnez en el projecte interactiu Ultraorbism a l’Arts Santa Mònica, en el marc

del projecte SPECIFI. Aquest projecte suposa l’extensió de l’Anella Cultural a Europa.

A Catalunya, hi participen la Fundació i2cat, el Departament de Cultura i l’Ajuntament

de Barcelona.

Pla Integral de les Arts Visuals (vegeu la pàg. 45)

L’any 2015 ha quedat constituïda la Taula d’Impuls del Pla Integral de les Arts Visuals, promoguda per l’Àrea de Creació i la unitat de Coordinació de Programes Transversals, de la Direcció General de Creació i Empreses Culturals (DGCEC), juntament amb l’Àrea de les Arts Visuals de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC). L’objectiu de la taula és impulsar diverses accions i fer-ne el seguiment, amb la finalitat d’articular un tractament integral i específic de les arts visuals contemporànies a Catalunya.

La comissió de coordinació i seguiment del pla està formada per la DGCEC i per representants del sector

Projecte europeu SPECIFI

Ateneu Popular 9 BarrisL’Estruch. Fàbrica de Creació de les Arts en ViuHangar. Centre de recerca i producció d’arts visualsLa Escocesa, Centre de CreacióRoca Umbert, Fàbrica de les ArtsLa Central del CircCentre de les Arts del Circ Rogelio RivelLa Caldera. Centre de creació de dansa i arts escèniquesEspai MarfàSala Beckett. Obrador Internacional de DramatúrgiaNau Ivanow

©C

arles Rodríguez

1.080.000CENTRES DE

CREACIÓ

96.000BEQUES:FORMACIÓ

460.000AGENTS ARTICULADORS721.000

CREADORS ARTS VISUALS

220.500CREADORS DANSA

368.000CREADORS TEATRE

115.000CREADORS CIRC

204.000BEQUES: RECERCA I CREACIÓ

3.264.500€DOTACIÓ 2015

Fulletó 2015.indd 11 18/12/15 13:06


12

Arts Santa Mònica, Centre de la Creativitat

Concebut com un programa interdisciplinari, esdevé un laboratori d’idees, punt de confluència de la creativitat i generador de continguts sobre el pensament contemporani.

• Eix aparador • Eix reflexió • Eix connexió • Eix formació i assessorament

L’any 2015 s’hi han acollit i programat 23 exposicions i 310 activitats.

Durant l’estiu del 2015 s’ha pogut veure a l’Arts Santa Mònica un recorregut

pels 50 anys de trajectòria d’aquesta icona de la música popular.

Exposicions destacades

• “1 Dia 1 Foto. 31 fotògrafs, 365 dies, Catalunya 2014”. • Cicle d’exposicions Trets enmig del concert. • “POP Cèntric, 50 anys de pop català” i cicle de concerts i

activitats. • “CaboSanRoque. La cobla patafísica 2015-2001” i cicle de

concerts i activitats. • “Unseen”, exposició fotogràfica de Jessica Lange.• “RCR Arquitectes: Papers” i activitats relacionades.• “X-Ville”, de Jordi Colomer, exposició coorganitzada per

Arts Santa Mònica, Xarxa de Centres d’Arts Visuals deCatalunya i LOOP 2015.

• “Serrat: 50 anys de cançons” i cicle de concerts iactivitats.

• “Translocacions”, exposició i programa demicrointervencions urbanes.

• “En palabras de Jaime Gil de Biedma”. • “Figures del desdoblament. Titelles, ombres, màquines i

fils”, exposició i activitats.

Activitats destacades

• Residència creativa a l’Arts Santa Mònica: Mazoni, JordiColomer, projecte de l’exposició “Translocacions”,projectes de l’exposició “Figures del desdoblament.Titelles, ombres, màquines i fils”.

• Cicle Dilluns de poesia a l’Arts Santa Mònica. • Cicle Hamaca de videoart i cinema alternatiu.• Arts Libris 2015. V Fira Internacional de l’Edició

Contemporània. • Cicle de música contemporània a l’Arts Santa Mònica.• Festival Ingràvid a l’Arts Santa Mònica.• DOCfield 2015. Festival Fotografia Documental Barcelona. • LOOP 2015. Festival de videoart de Barcelona. • Festival MIRA.• VI Jornades Filosòfiques.• Festival d’Òpera de Butxaca.• Eufònic Urbà. Mostra d’arts visuals i sonores de les

Terres de l’Ebre.

Fulletó 2015.indd 12 18/12/15 13:06

13


La Institució de les Lletres Catalanes té per objectiu la promoció, la difusió i l’estudi de la literatura catalana, dels autors i les obres catalanes patrimonials i actuals, així com l’impuls del foment de la lectura.

Desenvolupa les seves activitats mitjançant un conjunt de programes propis i dóna suport a iniciatives literàries arreu del domini lingüístic.

Programes

• Lletres a les aules.• Lletres en viu.• El meu clàssic. • Què llegeixes? • Veus Paral·leles (Vilafranca del Penedès, Tarragona,

Castelló, València, Palma, Búger, Badalona i Barcelona).• Seminari de traducció poètica a Farrera.• Festival Nacional de Poesia a Sant Cugat.• Dia Mundial de la Poesia.• Calaix de lletres (Lletres al camp, Lletres al cementiri,

Lletres a les presons, Lletres al Parlament, Lletres i Salut,Lletres a Santa Mònica, Lletres al TNC, Lletres i dones,Lletres als FGC, entre d’altres).

Poetes i amics participants a l’homenatge a Màrius Sampere.

Qui és qui

És una base de dades de la literatura catalana que consta de 2.262 fitxes d’autors. Durant l’any 2014 s’hi han incorporat 168 autors catalans i 1.368 llibres nous.http://www.lletrescatalanes.cat/ca/programes/qui-es

Col.laboracions

• Litterarum.• Setmana del Llibre en Català.

Exposicions

• “El ‘Domini Màgic’ de Joan Vinyoli”.• “Pitarra: 1864-1866”.

Homenatges a Montserrat Abelló, Joan Vergés, Josep M. Boix, Joan Vinyoli i Màrius Sampere.

Ajuts

• Creació literària.• Traducció.• Investigació.• Promoció i difusió de la literatura catalana.• Edició d’obres d’especial interès cultural.

©Institució de les Lletres C

atalanes

www.lletrescatalanes.cat

Fulletó 2015.indd 13 18/12/15 13:06


14

Disseny

Fortaleses de les empreses de disseny catalanes Font: BCD

• Bona qualitat del talent local.• Atracció de talent internacional per treballar a les

empreses catalanes.• Teixit emprenedor creatiu de qualitat.• Actitud emprenedora i social per generar nous models

de negoci.• Capacitat d’aliar-se amb altres agents dins el sector. • Concentració geogràfica.• Cultura creativa. Activitat creativa. • Reconeixement del disseny de Barcelona com a excel·lent

a escala nacional.

Gelateria Rocambolesc (Girona), dels germans Roca, dissenyada per

Sandra Tarruella. Imatge cedida per Barcelona Centre de Disseny.

©M

. Arjalaguer

El Departament de Cultura ha ampliat el ventall de sectors culturals de les empreses creatives que incorporen la innovació i la creativitat com a factors essencials en la cadena de producció de valor. En aquest entorn, cal conèixer la dimensió i els reptes dels sectors que integren la creativitat, així com dissenyar estratègies per impulsar-los.Amb la voluntat d’estendre la tasca encetada en l’àmbit del videojoc i l’arquitectura a altres indústries creatives, el Departament de Cultura i el Barcelona Centre del Disseny (BCD) van elaborar l’estudi Reflexió estratègica del sector de serveis de disseny, per treballar amb l’objectiu d’obtenir un retrat real d’aquest sector, en una lògica publicoprivada, com s’havia fet anteriorment en el sector de l’arquitectura.

El mes de juliol del 2015 es van presentar les conclusions d’aquesta reflexió estratègica, consensuant amb representants de les diferents associacions de disseny quines eren les principals oportunitats i amenaces i els punts forts i febles del sector. Està previst seguir treballant per un pla d’acció en el sector del disseny a partir del mes de setembre del 2015.

Actuacions 2015

• Estudi Reflexió estratègica del sector de serveis de disseny.• Pla d’acció en el sector del disseny.

Fulletó 2015.indd 14 18/12/15 13:06

15

Exportacions

El 45% de les empreses de disseny exporten els seus serveis.L’especialitat que més exporta, de mitjana, és el disseny industrial (el 50% de les empreses de disseny industrial exporten els seus productes).

Principals països d’exportació de les empreses de disseny catalanes

Dades macroeconòmiques de les empresesde disseny

Empreses 3.783

Facturació 950 M€ (0,5% del PIB de Catalunya)

Treballadors 15.775 ocupats (0,5% del total de Catalunya)

Especialitats que realitzen les empreses dedisseny

El 50,97% de les empreses ofereixen més d’un servei.

Activitats que realitzen les empreses de disseny

63,5%BARCELONA CAPITAL

2%TARRAGONA

28,5%BARCELONA ÀREA METROPOLITANA

2%LLEIDA

4%GIRONA

33% ALEMANYA

27% ITÀLIA

27% ESTATS UNITS

21% XINA

16% REGNE UNIT

13% ANGLATERRA

12% SUÏSSA

11% MÈXIC

9% HOLANDA

8% RÚSSIA

7% PORTUGAL

7% BRASIL

6% SUÈCIA

6% PAÏSOS BAIXOS

6% JAPÓ

6% AUSTRÀLIA

36% FRANÇA

4% BÈLGICA

REFLEXIÓ ESTRATÈGICA DEL SECTOR DE SERVEIS DE DISSENY.RESULTATS PRINCIPALS. CATALUNYA. 2014Font: BCD

Distribució geogràfica de les empreses dedisseny

57% COMUNICACIÓ VISUAL

32% DISSENY DʼESPAIS / INTERIORISME

28% DISSENY INDUSTRIAL / DE PRODUCTE

21% AUDIOVISUAL / MULTIMÈDIA

18% CONSULTORIA

4% TÈXTIL / MODA

Fulletó 2015.indd 15 18/12/15 13:06


16

Arquitectura

Dades del sector de l’arquitectura aCatalunya. 2014 Font: elaboració pròpia a partir de dades de SABI(Canvi metodològic respecte de l’any anterior)Inclou empreses actives que presten serveis tècnics d’arquitectura.

NOMBRE D’EMPRESES

INGRESSOS D’EXPLOTACIÓ

2014 (en milions d’euros)

NOMBRE DETREBALLA-

DORS

Gransempreses 25 41,90 296

Petites i mitjanes empreses 1.077 214,72 2.061

TOTAL 1.102 256,62 2.357

A Catalunya, a més, hi ha uns 50 estudis destacats d’arquitectes (autònoms o altres formes jurídiques) que contribueixen a impulsar el prestigi i el posicionament internacional del sector, però dels quals no es disposa de dades actualitzades.

L’arquitectura és clau per a la cultura del país i, per potenciar aquest sector, s’està implementant el Pla d’Acció de l’Arquitectura. En aquesta línia, s’ha creat la web Catalan-Architects a la plataforma World-Architects, que integra també les càpsules audiovisuals que s’han enregistrat. D’altra banda, s’han organitzat intercanvis entre arquitectes catalans i suïssos, amb exposicions i tallers a l’Arts Santa Mònica, al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), i a Ginebra i Zuric. També s’està ultimant l’edició d’un fullet sobre el sector sanitari, i s’han acollit projectes com mARQet i els premis biennals de l’Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya.

Actuacions 2015

Posicionament i visibilitat internacional• Web Catalan-Architects per promocionar internacionalment l’arquitectura catalana.

Urbanisme, espai públic i paisatgisme • Intercanvi entre arquitectes catalans i suïssos (Ginebra i Zuric) en el marc del Cities Connection Project.

Patrimoni• Presentació de l’Informe estratègic del sector del patrimoni a Catalunya: mapa i diagnòstic.• Projecte d’exposició sobre urbanisme a Mèxic.

Salut • Fullet en diferents idiomes sobre el sector sanitari català.• Mapa d’agents de la cadena de valor del sector de la construcció sanitària.

Altres projectes• Catàleg de premis de l’Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya.

L’hotel Mandarin

Oriental (Barcelona),

un projecte de

remodelació dels

arquitectes Carles

Ferrater i Juan

Trias de Bes, amb

interiorisme de

Patricia Urquiola.

Imatge cedida per Barcelona C

entre de Disseny

Fulletó 2015.indd 16 18/12/15 13:06

17

Vestíbul de l’Hospital del Mar, rehabilitat per Brullet-Pineda Arquitectes.

©Javier Alm

ar

Catalan-Architects

World-Architects és una plataforma internacional d’arquitectura que presenta una selecció d’estudis d’arquitectura de diferents continents. La plataforma integra diversos serveis, com l’edició d’una revista electrònica amb més de 170.000 destinataris, i també publica butlletins d’informació als estats amb més representació d’estudis d’arquitectura. Les plataformes són de caràcter estatal, amb l’excepció dels arquitectes de Nova York, Califòrnia i, amb aquest projecte, Catalunya. Catalan-Architects inclou càpsules audiovisuals amb reportatges i entrevistes d’estudis d’arquitectura catalans i un relat amb la història de l’arquitectura catalana contemporània, actuacions totes elles incloses en el Pla d’Acció de l’Arquitectura.

Intercanvi d’arquitectes amb Suïssa

Amb el precedent de l’exposició d’arquitectes de Ginebra a l’Arts Santa Mònica, al febrer va presentar-se al pavelló Sicli de Ginebra l’exposició d’arquitectes catalans i se’n va editar un catàleg. En el marc d’aquest projecte, impulsat pel Cities Connection Project, es van celebrar reunions amb els responsables de cultura de Ginebra per impulsar intercanvis en altres sectors culturals. També es van visitar projectes emblemàtics d’arquitectura de Ginebra i es van programar conferències i activitats conjuntes entre estudis d’arquitectura de Ginebra i de Catalunya. Al mes d’octubre es va fer un nou intercanvi amb la ciutat de Zuric, amb una exposició al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Per a la primavera de 2016 s’ha programat una exposició i un taller a Zuric.

Aportació al sector del patrimoni

L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural va elaborar l’Informe estratègic del sector del patrimoni a Catalunya: mapa i diagnòstic. El document defineix la cadena de valor relacionada amb la gestió del patrimoni, fa un mapatge dels principals agents i empreses vinculats directament amb la gestió del patrimoni, i una estimació de la dimensió econòmica dels principals sectors (directes i indirectes) relacionats amb el patrimoni. També serveix de base per crear futures aliances publicoprivades en el sector i definir estratègies per dinamitzar el patrimoni a Catalunya. Aquest treball ajudarà a concretar accions del sector d’estudis d’arquitectura especialitzades en el sector del patrimoni.

Fullet sobre arquitectura sanitària a Catalunya

Aquesta publicació presenta l’estructura i les característiques principals del model sanitari català, així com l’excel·lència dels estudis d’arquitectura especialitzats en el sector, alguns dels quals tenen una elevada implementació internacional. El fullet, editat en diferents idiomes, inclou un inventari d’agents i d’empreses de la cadena de valor del sector de la salut i constitueix un recurs per contribuir a la internacionalització dels estudis d’arquitectura de Catalunya.

ACTUACIONS DESTACADES

Fulletó 2015.indd 17 18/12/15 13:06

Escala del Mercat de les Flors.

Fulletó 2015.indd 18 18/12/15 13:06

Equipaments i xarxes

©Bob M

asters

Fulletó 2015.indd 19 18/12/15 13:06


20

Equipaments censatsCatalunya. 2015

TIPOLOGIANOMBRE

D’EQUIPAMENTS

Arxius 349

Biblioteques 855

Museus i col·leccions 373

Espais escènics i musicals 565

Espais d’arts visuals 284

Cinemes 202

Centres culturals (inclou ateneus) 1.311

Altres 720

TOTAL 4.659

L’Àrea d’Equipaments i Xarxes de Difusió coordina els equipaments escenicomusicals i d’arts visuals per optimitzar-ne el funcionament i apropar les arts en viu als ciutadans de Catalunya. Es promou el treball en xarxa dels programadors i dels agents implicats.Durant l’any 2015, es consolida el desplegament del Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals (SPEEM) i, de cara al 2016, es planteja la seva millora a través d’un nou model de vertebració territorial.També es consolida el suport a les programacions estables professionals dels municipis catalans. El Departament de Cultura i la Diputació de Barcelona renoven l’acord per mancomunar el seu suport als equipaments escenicomusicals.

Equipaments i Xarxes de Difusió33,48 M€

PRESSUPOST (Inclou l’aportació als equipaments escenicomusicals per un import de 26,1 M€)

Actuacions 2015

• Actualització del cens del Pla d’equipaments culturals de Catalunya (PECCat).• Consolidació de l’SPEEM i dels seus grups de treball.• Projecte de revisió de la normativa reguladora de l’SPEEM.

Mapa dels espais escènics i musicals de Catalunya

• Millora dels suports a les programacions escèniques i musicals professionals i estables dels municipis catalans i mancomunitat d’aquests suports amb la Diputació de Barcelona.• Formació i assessorament als programadors d’arts escèniques i musicals.• Aprovació del Distintiu de garantia de qualitat ambiental.• Elaboració del Pla d’accessibilitat i implementació de l’aplicació ArtAccés.• Seguiment dels indicadors de l’activitat escènica i musical.• Projecte de revisió de la normativa de la Xarxa de Centres i Espais d’Arts Visuals.• Consolidació del programa d’itineràncies d’arts visuals.

Línies d’ajuts als municipis

• Convenis anuals per a l’activitat i el funcionament d’equipaments multifuncionals.• Línia de suport Programa.cat per a la contractació dels equipaments municipals.• Subvencions a la producció municipal i l’exhibició en festivals, circuits i xarxes de difusió d’espectacles d’arts escèniques i música sense finalitat lucrativa.• Programacions estables d’activitats culturals de caràcter professional en l’àmbit de les arts visuals.

PLA D’EQUIPAMENTS CULTURALS DE CATALUNYA (PECCat)

13

32

713

520

3

5

810

29

1924 17

7

4 8

8

6

6

5

5 4

4

43

20

30

918

8

14

25

4444 27

5934

0

565TOTAL

Fulletó 2015.indd 20 18/12/15 13:06

21

Classificació de les entitats integrades a l’SPEEM per tipologia

TIPOLOGIA NOM DE LA TIPOLOGIA ENTITATS

E5 Equipament escènic imusical de caràcter singular

6

E4 Centre de producció territorial 1

E3 Equipament escènic i musical localmultifuncional

18

E2 Equipament escènici musical

41

E1 Altres espais escènicsi musicals

97

TOTAL 163

59%E1

4%E51%

E4

25%E2

11%E3

Equipaments escenicomusicals de caràcter singular (E5)

Els equipaments escènics i musicals d’àmbit nacional acullen projectes artístics, amb un alt nivell d’especialització i excel·lència artística. Constitueixen les capçaleres del Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals de Catalunya.

Aportacions del Departament de Cultura als equipaments escenicomusicals nacionals. 2015: 26,11 M€Font: Departament de Cultura

Distribució percentual de les entitats integrades a l’SPEEM

SISTEMA PÚBLIC D’EQUIPAMENTS ESCÈNICS I MUSICALS (SPEEM)

El Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals és una xarxa integrada per teatres i auditoris públics de tot el territori creada amb l’objectiu de consolidar l’activitat escènica i musical a Catalunya

7.576.703 TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

4.703.593 LʼAUDITORI

1.854.110 TEATRE LLIURE

1.021.610 PALAU DE LA MÚSICA

1.056.194 MERCAT DE LES FLORS

9.904.094 GRAN TEATRE DEL LICEU

Fulletó 2015.indd 21 18/12/15 13:06


22

Convenis anuals amb els municipis integrats a l’SPEEM com a equipaments localsmultifuncionals (E3) i centres de producció territorial (E4)

S’estableixen 18 convenis amb municipis adreçats a fomentar la programació escènica i musical professional municipal, el treball de dinamització comunitària, i la comunicació i la creació de públics.

DADES BÀSIQUES 2015

Aportació l’any 2015 1.450.000 €

Municipis contractants 18

Activitats previstes de programació estable professional mitjançant convenis 2.228

Programa.cat

El programa d’ajuts Programa.cat permet impulsar la contractació d’espectacles i concerts. Els programadors catalans poden contractar a preus subvencionats les propostes d’un catàleg d’activitats a través d’una aplicació en línia, accessible mitjançant el portal www.programa.cat.

DADES BÀSIQUES 2015*

Aportació l’any 2015 850.000 €

Municipis contractants 136

Espectacles contractats 427

Funcions contractades 875

* Dades provisionals (pendents d’actualització amb la contractació del 4t trimestre)

Funcions contractades 2015* Distribució per gèneres

ÀMBITSACTIVITAT

FAMILIARACTIVITAT NO

FAMILIARTOTAL DE

FUNCIONS

Circ 74 15 89

Dansa 20 14 34

Música 33 179 212

Teatre 244 296 540

Total 371 504 875

* Dades provisionals (pendents d’actualització amb la contractació del 4t trimestre)

Convenis amb 18 municipis

SUPORT A LES PROGRAMACIONS MUNICIPALS

El 2015 es consolida el suport a les programacions estables professionals d’arts escèniques i musicals i d’arts visuals dels municipis catalans.

Mancomunitat cultural en arts escèniques i música: La Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona renoven l’acord per mancomunar el suport en les dues línies d’ajuts (Programa.cat i convenis) d’acord amb les tipologies d’equipaments que estableix el Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals.

BARCELONA PROVÍNCIA969.000€ TOTAL · BADALONA· GRANOLLERS· LʼHOSPITALET DE LLOBREGAT· MANRESA· MATARÓ· SABADELL· SANT CUGAT DEL VALLÈS· SANTA COLOMA DE GRAMANET· TERRASSA· VIC· VILADECANS

MUNICIPIS DE LA RESTA DE CATALUNYA481.000€ TOTAL · FIGUERES· GIRONA· LLEIDA· OLOT· REUS· TARRAGONA· TORTOSA

66,83%

33,17%

Fulletó 2015.indd 22 18/12/15 13:06

23

Suport a festivals, circuits i producciómunicipal

Arts escèniques i musicals als municipisAjuts 2015

11

1

2 4

1

1

1

1

3

11

1

2

1

65 3

56

Programacions estables d’activitats culturals de caràcter professional en l’àmbit de les arts visuals

Actualment, a Catalunya hi ha 47 equipaments públics que tenen una programació estable d’arts visuals, la majoria amb el suport del Departament de Cultura.

La major part d’aquests equipaments municipals reben suport per la línia de programacions estables per a activitats professionals relacionades amb les arts visuals, dotada amb 230.000 €.

Centres i espais d’arts visuals

Alt Camp: Museu de Valls. Capella de Sant Roc. Valls; Alt Empordà: Mu-seu de l’Empordà. Figueres; Alt Penedès: Sala dels Trinitaris. Vilafranca del Penedès; Anoia: Museu Molí Paperer. Capellades / Museu de la Pell. Igualada; Bages: Centre Cultural El Casino. Manresa; Baix Ebre: Sala d’Exposicions Antoni Garcia de l’Antic Escorxador de Tortosa. Tortosa; Baix Llobregat: Espai Moritz. Cornellà de Llobregat / Muxart. Espai d’Art i Creació Contemporanis. Martorell / Sala Josep Bages. Centre d’Art Torre Muntadas. El Prat de Llobregat / Can Castells. Centre d’Art. Sant Boi de Llobregat / Can Negre. Sant Joan Despí / Can Ginestà. Sant Just Desvern; Barcelonès: Centre d’Art Tecla Sala. L’Hospitalet de Llobregat / Centre Cultural El Carme. Badalona / Fabra i Coats. Centre d’Art Contemporani de Barcelona. Barcelona / MACBA. Barcelona / Centre d’Art Contempo-rani Can Sisteré. Santa Coloma de Gramenet; Garraf: Centre d’Art Con-temporani La Sala. Vilanova i la Geltrú; Garrotxa: Museu de la Garrotxa. Olot; Gironès: Bòlit. Centre d’Art Contemporani. Girona / Centre Cultural

La Mercè. Girona / Museu d’Art de Girona. Girona / Les Bernardes. Salt; Maresme: Can Manyé. Alella / MAC. Mataró Art Contemporani. Mataró / Can Palauet. Mataró; Montsià: Lo Pati. Centre d’Art-Terres de l’Ebre. Amposta; Osona: Centre d’Art el Marçò Vell. Centelles / Ac Vic Centre d’Arts Contemporànies. Vic; Pla de l’Estany: El Tint. Sala Municipal d’Exposicions. Banyoles; Ripollès: Espai d’Art l’Abadia. Sant Joan de les Abadesses; Segrià: Centre d’Art La Panera. Lleida / Museu d’Art Jaume Morera. Lleida / Institut d’Estudis Ilerdencs. Lleida; Tarragonès: El Teler de Llum. Centre d’Art Tarragona. Tarragona; Vallès Occidental: Museu d’Art de Cerdanyola. Cerdanyola del Vallès / Centre Cultural de Ripollet. Ripollet / El Celler de Rubí. Rubí / Sala Muncunill. Terrassa / Museu d’Art de Sabadell. Sabadell / Centre d’Art Maristany. Sant Cugat del Vallès; Vallès Oriental: Museu Arxiu Tomàs Balbey. Cardedeu / Espai d’Art Roca Umbert. Granollers / Museu de Granollers. Granollers / Museu Abelló. Mollet del Vallès / La Rectoria. Sant Celoni

44% / 738.845€FESTIVALS MUNICIPALS DʼARTS ESCÈNIQUES

27% / 425.055€PRODUCCIÓ MUNICIPAL

29% / 484.097€CIRCUIT I XARXES DE DIFUSIÓ

1.674.997€TOTAL 2015

CAET. TerrassaEl Canal. Girona-SaltTeatres Amics

Cicle ContraBaixÒpera a CatalunyaLa XarxaMoviment RiallesProjecte AlcoverJoventuts Musicals

Fira de Màgia. Torroella de MontgríTemporada Alta. Girona-SaltEsbaiolaʼt. Esterri dʼÀneuFestus. TorellóPle de Riure. El MasnouFestival Cos. Reus

Fulletó 2015.indd 23 18/12/15 13:06


24

Programa d’exposicions itinerants 2015-2016

El Programa d’exposicions itinerants d’arts visuals pretén intensificar la difusió de les pràctiques artístiques contemporànies d’interès i de qualitat. El programa ofereix exposicions ja produïdes d’artistes catalans en actiu (de manera individual o col·lectiva), siguin emergents o de trajectòria reconeguda. Així, es dóna visibilitat a produccions tant de centres d’art i museus públics, com d’organitzacions privades (associacions, fundacions, col·leccions i galeries).

Programa 2014-2015• “Fairy Tales”.• “Constel·lacions familiars”.• “Jo em rebel·lo, nosaltres existim”.

Durant l’any 2015 han continuat itinerant també les propos-tes seleccionades en la convocatòria 2013-2014:

• “Tom Carr. Ecos de Carles Buïgas”. • “Estratègia de la precarietat”, de Francesc Abad.• “Joan Brossa. Escolteu aquest silenci”.

Obra de Ruido Photo. Exposició «Jo em rebel·lo, nosaltres existim» a El Celler de Rubí.

©Fundació Palau

Fulletó 2015.indd 24 18/12/15 13:06

25

71BARCELONA PROVÍNCIA

28GIRONA

11TARRAGONA

10LLEIDA

120TOTAL MUNICIPIS

Municipis inscrits al PICEM. Distribució per províncies.Catalunya. 2014 (excepte Barcelona ciutat)

FUNCIONS BARCELONA GIRONA LLEIDA TARRAGONATOTAL

FUNCIONS Espectadors

Teatre 924 251 83 134 1.392 288.918

Dansa 137 55 15 17 224 53.098

Circ 79 28 15 7 129 22.801

Música 761 315 130 126 1.332 357.513

Altres 148 14 23 12 197 36.448

TOTAL FUNCIONS 2.049 663 266 296 3.274 758.778

Espectadors 459.277 150.513 66.325 82.663 758.778

PROJECTE D’INDICADORS CULTURALS PER A L’ENTORN MUNICIPAL (PICEM)

Es tracta d’un sistema d’indicadors clau sobre l’activitat cultural que duen a terme els municipis de Catalunya a fi d’obtenir-ne dades actualitzades i conèixer-ne l’evolució.

Activitat professional als municipis inscrits al PICEM. Distribució per gènereCatalunya. 2014 (excepte Barcelona ciutat)Dades provisionals

Fulletó 2015.indd 25 18/12/15 13:06


26

La Filmoteca de Catalunya ha homenatjat Orson Welles amb motiu del centenari del seu naixement.

Fulletó 2015.indd 26 18/12/15 13:06

27

Filmoteca

©C

olita Fotografía

Fulletó 2015.indd 27 18/12/15 13:06


28

5,4 M€PRESSUPOST

2012 2013 2014

Sessions 1.272 1.423 1.435

Espectadors 135.090 143.056 142.220

Espectadors 2012-2014 a la seu de la Filmoteca de Catalunya a Barcelona

FILMOTECA PER A LES ESCOLES

CURS2012-2013

CURS2013-2014

CURS2014-2015

Sessions 54 94 89

Alumnes 3.814 6.337 6.343

Serveis educatius 2013-2015

AULA DE CINEMA ANY 2013 ANY 2014

Sessions 30 30

Espectadors 5.029 4.314

La Filmoteca de Catalunya té una doble funció, que duu a terme a les seves dues seus: recuperar, preservar, catalogar i restaurar el patrimoni fílmic, a la seu de Terrassa, i difondre la cultura cinematogràfica, especialment la de producció catalana, a la seu del Raval, a Barcelona. A més, organitza accions conjuntes amb altres institucions i festivals, i activitats pedagògiques.


Actuacions 2015

Seu del Raval (Barcelona)• Programació de cinema. • Exposicions.• Biblioteca especialitzada.• Accés a les col·leccions.• Serveis educatius.

Centre de Conservació i Restauració (Terrassa)• Catalogació, conservació i restauració del patrimoni fílmic

Cicles destacats (fins agost 2015)

Aquest 2015 cal destacar la commemoració internacional del centenari d’Orson Welles, en el marc del qual la Filmoteca ha programat un seguit d’activitats que inclouen una retrospectiva molt completa de la seva obra cinematogràfica, un espectacle teatral, una emissió radiofònica, la presentació de diversos llibres i, molt especialment, la celebració d’un seminari internacional, en què han participat Chris Welles, filla gran del cineasta, i Keith Baxter, protagonista de Chimes at Midnight, per donar testimoni de la figura d’Orson Welles. Biògrafs i acadèmics de primer nivell, com els francesos François Thomas i Jean-Pierre Berthomé, els nord-americans Joseph McBride i Richard France, o l’alemany Stefan Drössler, director del Filmmuseum de Munic, que conserva les obres inacabades de Welles, han aportat les seves reflexions i documents.

CICLE ESPECTADORS SESSIONS

Tres cineastes transcendentals:Jarmusch, Lynch i Schrader

10.757 76

Els millors films de l’any 9.447 42

A tota màquina! 5.522 65

Orson Welles, centenari 5.173 60

Aki Kaurismäki i Peter von Bagh 4.562 33

Per amor a l’art 3.787 34

L’infinit i més enllà 3.576 28

Alain Resnais no era únicament sever 3.364 42

Abbas Kiarostami, una mirada renovadora 2.968 22

Itàlia en el mirall de la comèdia 2.204 22

Fulletó 2015.indd 28 18/12/15 13:06

29

Centre de Conservació i Restauració de Terrassa • Digitalització de tota l’obra d’Helena Lumbreras, cineasta dels anys setanta, que ha estat presentada dins la Mostra Internacional de Films de Dones del 2015.• Restauració de 7 títols, entre ells el film De Gerona a Olot en ferrocarril (1911), de Cabot Films, o la restauració digital a 6K, fruit de la col·laboració amb la productora Mediapro i Filmoteca Española, de Barcelona en tranvía (1908), d’Hispano Films. • Recuperació del llegat fílmic de Josep Ferrater Mora (518 documents audiovisuals, fílmics i videogràfics), que es trobava a Filadèlfia (Estats Units), fruit de la col·laboració amb la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani.• Dipòsit de la filmografia completa del director i productor Ventura Pons (25 títols), que inclou tots els negatius originals, tant en 35 mm com en 16 mm.• Participació en el programa Euroregió de la Unió Europea, junt amb la Cinémathèque de Toulouse, l’Institut Jean Vigo i l’Arxiu del So i la Imatge de Mallorca, en el projecte de portal web Memòria fílmica Pirineus-Mediterrània.

Exposicions programades el 2015

• “República, Guerra, Dictadura: Foto Fixa Sabaté”.Comissari: Miquel Àngel Pintanel.• “Rovira Beleta. Més enllà de Los Tarantos”.Comissària: Anna Fors.

Biblioteca de cinema

2012 2013 2014

Usuaris presencials 5.550 7.228 7.031

Documents en préstec 9.003 12.535 9.543

Documents consultats 15.558 19.454 14.492

Repositori digital, nombre de consultes

- 6.715 11.000

Fulletó 2015.indd 29 18/12/15 13:06


30

La passió per la xocolata uneix les protagonistes d’aquest èxit editorial.

Editorial Planeta, SA. Cortesia de Grup Planeta.

Fulletó 2015.indd 30 18/12/15 13:06

31

Des dels seus inicis, l’any 2000, l’objectiu bàsic de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) ha estat potenciar les empreses culturals.

Aquesta gran àrea continua acollint el gruix de les actuacions de l’ICEC: d’una banda, amb una ferma aposta pel suport a la producció, l’edició,

la difusió, el foment i l’exhibició de producció cultural catalana. D’una altra banda, duent a terme aquesta tasca, addicionalment i de manera

especial en algunes línies, amb el focus posat en la competitivitat i l’autonomia financera de les empreses, basant-se en la transparència i la coresponsabilitat. Igualment, fomenta la cultura de la col·laboració i la innovació, per tal d’ajudar les empreses a posicionar-se vers el nou

paradigma econòmic.

Empresa

Fulletó 2015.indd 31 18/12/15 13:06


32

10,2 M€PRESSUPOST

L’Àrea de Desenvolupament Empresarial, mitjançant els ajuts i les eines financeres, la consultoria, la formació i la informació, dota les empreses culturals d’instruments de capacitació empresarial, professionalització i col·laboració econòmica. Aquests instruments han anat creixent en demanda al mateix temps que s’han anat millorant al llarg dels anys.

D’aquesta manera, algunes línies de subvenció a fons perdut s’han anat transformat en ajuts reintegrables, com és el cas dels plans editorials o del suport a l’edició discogràfica, amb línia pròpia des del 2012, o els grans festivals de música, que enguany també tenen línia pròpia. Així mateix, aquest 2015 s’ha seguit treballant en la sectorialització de les diferents línies reintegrables, com ara el sector dels videojocs i el sector multimèdia, que gaudeix d’una línia pròpia per mirar de fer front a les seves especificitats.

2012 2013 2014

Sessions i activitats 43 60 63

Ponents 130 208 270

Assistents 2.418 3.262 4.214

Resum de dades d’In:Formació del Servei de Desenvolupament Empresarial (SDE).2012-2014 Font: ICEC

Desenvolupament Empresarial

Actuacions 2015

Nou model de finançament de la cultura• Foment de les Aportacions Reintegrables com a eina d’èxit de finançament al sector cultural. Millora i sectorialització de les diferents modalitats.• Manteniment de línies de crèdit permanent (Institut Català de Finances, ICF) per a actiu fix i circulant, amb el fons de garantia del Departament de Cultura.• Manteniment i creixement de línies de préstec per a emprenedors creatius i culturals (préstecs participatius).• Col·laboració entre finançament públic i privat

Línies d’ajut

• Aportacions reintegrables. • Projectes culturals. Genèric.• Distribució i explotació d’espectacles a Catalunya.• Distribució de llargmetratges cinematogràfics.• Projectes i plans editorials.• Projectes de l’àmbit discogràfic i de producció musical.• Festivals i cicles musicals.• Videojocs i multimèdia.

• Programa Consultoria cultura:• Modalitats diagnosi i preferent. • Modalitat específica.

• Subvencions per a despeses financeres derivades de préstecs mitjançant conveni entre l’ICF i l’ICEC.

Àrees d’In:Formació del Servei de Desenvolupament Empresarial (SDE). 2014 Font: ICEC

SESSIONS PONENTS ASSISTENTS

Màrqueting i comunicació 16 48 864

Gestió Empresarial 11 24 645

Digital Media / Digital Music 2.0 14 65 789

Internacionalització 16 74 1.121

Jurídic i fiscal 3 6 208

Produccions Dept. de Cultura 3 53 587

TOTAL 63 270 4.214

Fulletó 2015.indd 32 18/12/15 13:06

33

Programa Consultoria cultura. Imports concedits. Distribució per modalitats. 2014Font: ICEC

Aportacions reintegrables. Imports conceditsDistribució per modalitats. 2014 Font: ICEC

Jornada sobre Màrqueting de les Arts, organitzada per l’SDE i celebrada el 23

d’octubre del 2014 a l’Auditori de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals

Blanquerna.

Convenis de col.laboració amb l’ICF

Préstecs participatius per a empreses culturals digitals Objecte: facilitar l’accés al crèdit de les empreses i els emprenedors culturals digitals per al conjunt del seu projecte empresarial. Dotació del fons: 3,8 milions d’euros.

• L’any 2014: 18 projectes aprovats.• Total concedit: 1.390.000 €.

Préstecs en col·laboració amb l’ICFObjecte: donar accés al finançament a les empreses culturals. Línia vinculada a un fons de garantia del Departament de Cultura de 10 milions d’euros. N’hi ha dues modalitats:

• Préstecs per al finançament de l’actiu circulant de les empreses culturals.• Préstecs per al finançament de les inversions o de plans de millora de la competitivitat.

• Des del 2013: 65 préstecs formalitzats.. • Total concedit: 9.469.605 € (40 operacions per import de 3.956.038 € en circulant i 25 operacions per import de 5.513.567 € en préstecs per inversió).

3.466.189€AJUTS A PROJECTES CULTURALS

2.605.079€AJUTS A PROJECTES I PLANS EDITORIALS

980.804€AJUTS A PLANS DE DISTRIBUCIÓ DE LLARGMETRATGES CINEMATOGRÀFICS

214.598€AJUTS A LA DISTRIBUCIÓ I LʼEXPLOTACIÓ DʼESPECTACLES A CATALUNYA

7.266.670€TOTAL 2014

59.585€CONSULTORIA CULTURA DIAGNOSI I CONSULTORIA CULTURA PREFERENT

10.414€CONSULTORIA CULTURA ESPECÍFICA

69.999€TOTAL 2014

Fulletó 2015.indd 33 18/12/15 13:06


34

14,46 M€PRESSUPOST

El novembre del 2014 el Parlament de Catalunya va aprovar l’impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques.L’impost es destina als fons per al foment de la indústria audiovisual i de la difusió de la cultura digital. S’han pogut incrementar les dotacions a les diferents línies d’ajut, recuperar-ne algunes i dissenyar-ne de noves.

Totes aquestes actuacions pretenen establir les bases per a la recuperació del sector i completar les actuacions de l’ICEC en tots els estadis de la cadena de valor del producte audiovisual.

Cinemes i pantallesCatalunya. 2014Font: ICEC

Cinemes actius 158

Pantalles actives 756

EMPRESA

Audiovisual

Actuacions 2015

Programes específics per àmbits creatius i culturals. Audiovisual• Impuls del Sitges, Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, com a referent del sector. • Establiment dels fons a què es destina l’impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques.• Impuls de l’oferta cultural arreu del territori mitjançant la Xarxa Concertada de Pantalles Digitals.

• Impuls de la formació professional especialitzada: Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC).• Dinamització empresarial: Clúster Audiovisual de Catalunya.• Impuls a la difusió de la cultura cinematogràfica: Acadèmia del Cinema Català.• Facilitats per a la producció: Parc Audiovisual de Catalunya, a Terrassa.

Línies de subvencions

• Millora de projectes audiovisuals en fase de desenvolupament.• Producció de llargmetratges cinematogràfics, llargmetratges i minisèries televisives de ficció, i sèries d‘animació per a televisió. • Producció de llargmetratges cinematogràfics i millora del seu rendiment industrial derivat de l‘explotació i la difusió.• Realització de documentals destinats a ser emesos per televisió.• Producció de curtmetratges.• Foment de la promoció de llargmetratges.• Foment de la difusió de cinema en versió catalana, original, doblada o subtitulada, i de producció o iniciativa de producció catalana, en sales d’exhibició. • Digitalització de sales.• Organització a Catalunya de festivals, mostres i cicles audiovisuals, així com la seva promoció i difusió. • Aportacions reintegrables. Distribució de llargmetratges cinematogràfics.• Aportacions reintegrables. Producció de llargmetratges cinematogràfics (nova línia 2015).

L’endemà, el documental d’Isona

Passola, ha rebut micromecenatge i

ha fet més de 36.000 espectadors.

Fulletó 2015.indd 34 18/12/15 13:06

35

Producció de llargmetratges cinematogràfics catalans. 2010 - 2014 Font: ICEC

LLARGMETRATGES EXHIBITS

RECAPTACIÓ %

Catalunya 46 5.490.876,69 11,5%

Resta de l’Estat 47 23.335.886,74 48,7%

Resta del món 22 19.093.850,69 39,8%

TOTAL 52 47.920.614,12 100,0%

Recaptació mundial de llargmetratges de producció catalana. 2014Font: Rentrak

L’èxit internacional de la saga Rec continua amb el seu quart lliurament. Des de

l’estrena l’any 2007, la saga ha recaptat al món prop de 50 milions d’euros.

Amb més de 395.000 espectadors a Catalunya, El Niño ha estat la pel·lícula de

producció catalana de més èxit a Catalunya i a Espanya el 2014.

©Ikiru Film

s

Distribució del cinema exhibit a Catalunya segons la nacionalitat de la producció. 2014Font: ICEC

5,2% CATALUNYA*

16,6% RESTA DE LʼESTAT

16,8% RESTA DE LA UNIÓ EUROPEA

55,8% ESTATS UNITS

5,6% RESTA DEL MÓN

* (INCLOU PRODUCCIONS I COPRODUCCIONS CATALANES)

PRODUCCIONS CATALANES

2013 2014201220112010

COPRODUCCIONS AMB ALTRES CA

COPRODUCCIONS AMB ALTRES PAÏSOS

56 37

27

13

77

25

18

18

61

40

18

16

74

46

19

6

71

20

20

96

Fulletó 2015.indd 35 18/12/15 13:06


36

Espectadors i recaptació dels cinemes a Catalunya. 2010 - 2014 Font: ICEC

Espectadors i recaptació dels cinemes a Catalunya d’obres de producció catalana.2010 - 2014 Font: ICEC

2013 2014201220112010

15.000.000

20.000.000

25.000.000

90.000.000

120.000.000

150.000.000

141.350.368€

136.874.883€

131.842.538€

111.494.533€

109.785.309€

20.432.59720.099.823

19.117.698

16.296.702

17.540.570RECAPTACIÓESPECTADORS

2013 2014201220112010

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

8.000.000

2.000.000

12.000.000

11.923.136

10.327.813

11.659.945

7.079.0235.735.799

1.821.658

1.580.252

1.739.855

1.041.919

909.532

RECAPTACIÓESPECTADORS

Fulletó 2015.indd 36 18/12/15 13:06

37

Es tracta d’un servei de la Generalitat de Catalunya adreçat als professionals de l’audiovisual nacionals i internacionals i alsmunicipis i gestors d’espais de Catalunya per facilitar els rodatges arreu del territori i promoure’l com a espai de rodatge.

Rodatges a Catalunya. 2014 Font: ICEC

Rodatges a Catalunya (excepte Barcelona). 2014 Distribució per tipologia de les produccions Font: ICEC

Rodatges a Barcelona 3.057

Rodatges a la resta del territori català* 736

TOTAL 3.793

* S‘han eliminat les repeticions de produccions que han passat per més d‘un municipi.

Catalunya Film Commission

El director Javier Ruiz Caldera dóna indicacions a Imanol Arias durant el rodatge a una masia de Castellterçol d’Anacleto, agente secreto, de Zeta Cinema.

©Lucia Faraig. 2015 C

atalunya Film C

omm

ission (Institut C

atalà de les Empreses C

ulturals)

123 FOTOGRAFIA

207 ESPOT PUBLICITARI

114 CURTMETRATGE / EXERCICI ACADÈMIC

51 ENTRETENIMENT / SÈRIE DE TV

56 DOCUMENTAL / REPORTATGE

69 VIDEOCLIP

17 CORPORATIU / INSTITUCIONAL

44 LLARGMETRATGE ( FICCIÓ I DOCUMENTAL) / TV MOVIE / MINISÈRIE

55 ALTRES FILMACIONS

Fulletó 2015.indd 37 18/12/15 13:06


38

L’activitat de l’Àrea de les Arts Escèniques centra tots els seus esforços en el desenvolupament de la cultura del teatre, la dansa i el circ en l’àmbit professional privat amb un clar objectiu: fomentar el creixement i la consolidació d’aquest sector. Si bé per a Catalunya les arts escèniques són una carta de presentació magnífica, és important continuar treballant per mantenir el seu alt nivell qualitatiu. És en aquest sentit que s’ha fet un esforç per treballar en noves vies de finançament i incentivar la recerca de nous públics.

La reformulació del sistema d’ajuts al sector escènic català i el replantejament dels convenis triennals amb sales, productores i companyies privades ha estat un dels eixos principals de treball de l’Àrea. Paral·lelament, s’han implementat nous sistemes de funcionament i de control financer dels tres plans integrals.

TEATRES BARCELONA

TEMPORADA 2012 / 2013



% DIF.2013-2014 /

2014-2015

Espectadors 2.333.685 2.412.872 2.443.433 1,3%

Recaptació 51.212.144 53.731.686 57.644.175 7,3%

Espectacles 1.155 1.153 1.168 1,3%

Representa-cions 12.791 12.592 12.533 -0,5%

Dades dels teatres de Barcelona. 2012-2015Font: ADETCA

Rhum és l’espectacle que Joan Montanyès, «Monti», va deixar inacabat i que s’ha

convertit en un homenatge al pallasso. S’ha pogut veure al Teatre Lliure i a altres

teatres de Catalunya i de l’Estat.

©D

avid Ruano

5,27 M€PRESSUPOST

EMPRESA

Arts Escèniques

Actuacions 2015

Programes específics per àmbits creatius i culturalsArts Escèniques• Plans integrals de circ, dansa i arts escèniques i musicals per a tots els públics. • Conceptualització i implementació del següent:

• Ajuts de caràcter pluriennal: producció teatral, circ i dansa.• Ajuts a l’exhibició als teatres privats de Catalunya. • Ajuts als joves creadors independents.


• Suports triennals a empreses d’arts escèniques (producció de muntatge concret i desenvolupament de projectes teatrals). • Línies de suport específiques per a produccions de teatre, circ i dansa. • Suport a l’exhibició d’espectacles d’arts escèniques a les sales privades de Catalunya.• Millora d’infraestructura o adquisició d’equipament.• Consorci del Pla de Rehabilitació i Equipament de Teatres de Barcelona.

Fulletó 2015.indd 38 18/12/15 13:06

39

Espectadors als teatres de Catalunya. 2010-2014 Font: Departament de Cultura. 2014. Dades provisionals

Recaptació als teatres de Catalunya. 2010-2014 Font: Departament de Cultura. 2014. Dades provisionals

Espectacles únics representats a Catalunya. Distribució per gènere. 2014Font: Departament de Cultura. 2014. Dades provisionals

Espectacles i representacions d’arts escèniques als teatres de Catalunya. 2010-2014Font: Departament de Cultura. 2014. Dades provisionals

Teatres de Catalunya segons la titularitat. 2014 Font: Departament de Cultura. 2014. Dades provisionals

PRIVATS PÚBLICS

ENTITATS SENSE ÀNIM

DE LUCRE

TOTAL GENE-

RAL

Barcelonès 36 14 4 54

Resta deCatalunya 4 101 6 111

Total Catalunya 40 115 10 165

1.105TEATRE GENERAL

221ALTRES ARTSESCÈNIQUES

328DANSA

169TITELLES, OMBRES I TEATRE DʼOBJECTES

93MÀGIA

84CIRC, PALLASSOS I MALABARISME

72ÒPERA, OPERETA I SARSUELA

208TEATRE MUSICAL 2.280

TOTAL

0

5.000

10.000

15.000

3.000

3.500

3.299

3.157

3.292

3.416

3.540

2010 2011 2012 2013 2014

ESPECTACLES REPRESENTACIONS

14.22115.488

16.404 16.682 16.595

Fulletó 2015.indd 39 18/12/15 13:06


40

4,02 M€PRESSUPOST

Les dades del sector mostren una certa recuperació en la venda de discos en format físic, després de molts anys de descens, i el manteniment del creixement del mercat digital. Els grans festivals tenen una bona salut, que és més complicada en el cas de les sales de concert.

Per adequar-se a les necessitats dels grans festivals, amb pressupostos superiors als 500.000 €, els ajuts a fons perdut s’han reconvertit en ajuts reintegrables que es gestionen des de l’Àrea de Desenvolupament Empresarial. L’Àrea de Música dóna subvencions als festivals públics, és a dir, aquells que són de titularitat pública o bé que més del 50% del seu pressupost és públic, i als festivals i sales privades amb un pressupost inferior als 500.000 €.

Una altra novetat d’enguany és la línia d’ajut adreçada a les anomenades orquestres prioritàries, on s’han atorgat ajuts amb acords biennals a cinc tipologies d’orquestra en funció de la seva especialitat.

Entre les novetats de l’Institut Català de les Empreses Culturals d’enguany destaca el nou

sistema de suport a les orquestres. A la imatge, l’Orquestra de Cadaqués.

©Sònia Balcells

EMPRESA

Música

Actuacions 2015

Programes específics per àmbits creatius i culturals. Música• Nou sistema de suport a les formacions musicals estables i a les orquestres.• Reforma de les eines de suport a la programació i als festivals. • Reforma de la relació amb equipaments vinculats al Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals (SPEEM).


• Activitats de les formacions musicals estables de Catalunya.• Activitats de les orquestres prioritàries de Catalunya.• Activitats de les empreses discogràfiques catalanes.• Festivals de naturalesa pública.• Programació realitzada de música en viu de caràcter professional.• Edició discogràfica i videogràfica de produccions musicals d’especial interès cultural o patrimonial. • Subvencions a activitats professionals de recerca, formació, producció, exhibició i difusió de l’àmbit de la música.• Aportacions reintegrables. Projectes de l’àmbit discogràfic o de producció musical.• Aportacions reintegrables. Festivals o cicles musicals.

2012 2013 2014

Espectadors 5.188.781 4.701.365 4.497.482

Recaptació 41.605.255 38.990.342 42.352.864

Concerts 17.963 16.411 15.329

*No es recompta el nombre de concerts realitzats en el marc de macrofestivals, però sí que s’hi

inclouen les dades d’espectadors i recaptació.

Música en viu a Catalunya*. 2012-2014 Font: SGAE

Fulletó 2015.indd 40 18/12/15 13:06

41

MÚSICAENREGISTRADA MÓN EUROPA ESPANYA

POSICIÓ D’ESPANYA RÀNQUING

MUNDIAL

TOTAL VALOR

13.659 M€ 4.000 M€ 135,8 M€ 13

Físic 46% 51% 47% 12

Digital 46% 35% 35% 16

Dretseditorials 6% 12% 17% 8

Sincronització 2% 2% 1% 15

VARIACIÓ 2013/2014 -0,40% -0,20% 15,18%

Facturació del mercat discogràfic.Distribució segons el suport. 2014Font: IFPI, Recording Industry in Numbers 2015

Facturació del mercat digital.Distribució per format. 2014Font: IFPI, Recording Industry in Numbers 2015

Exportacions de la indústria discogràfica estatal. 2014 (en milions d’euros)Font: Promusicae (productors socis de Promusicae). El 2014 s’introdueix un canvi

metodològic que suposa una revisió a la baixa del total facturat per tots els anys.

EUA 30% UE 31%LLATINO-AMÈRICA 33,4% ALTRES 4%

MÈXIC 18% ANDORRA 3%

ARGENTINA 7% JAPÓ 1%

COLÒMBIA 3,4%

VENEÇUELA 0,7%

XILE 2,9%

BRASIL 1,4%

Primers països de destinació de les exportacions estatals. 2014 (la UE es considera una única destinació) Font: Promusicae

12%

9%

23%

3%28%

24%

1%

MÓN EUROPA ESPANYA

1%11%

37%

2%21%

27%

1%

40%

36%

2%10%

11%

ALTRES DESCÀRREGUES DESCÀRREGUES DʼÀLBUM SENCERDESCÀRREGUES DE CANÇONS MÒBILSTREAMING PER SUBSCRIPCIÓ STREAMING AMB PUBLICITATALTRES

31%UNIÓ EUROPEA

4%ALTRES

30%EUA

33,4%LLATINOAMÈRICA

1,22 VENDES EN SUPORT FÍSIC (EXPORTACIONS)

1,07 INGRESSOS PER CONCERTS FETS A LʼESTRANGER

3,53 LLICÈNCIES

4,62 VENDES A OPERADORS DIGITALS ESTRANGERS

-16,4%

-23%

-2,5%

18,5%

VARIACIÓ2013/2014

10,44TOTAL (0,8% VARIACIÓ)

Fulletó 2015.indd 41 18/12/15 13:06


42

1,26 M€PRESSUPOST

Com en altres sectors de la cultura, en el sector del llibre es detecta una certa millora en el consum. Per reforçar aquest canvi de tendència, a més de les accions pròpies del Pla Nacional de la Lectura 2012-2016, liderat per la Institució de les Lletres Catalanes, el 2015 s’ha impulsat el Pla Integral del Sector del Llibre.

Aquest pla, dissenyat amb tots els agents del sector, té com a finalitat consolidar la indústria, ajudar a desenvolupar les noves vocacions d’editors i llibreters, incentivar la compra de llibres i incrementar l’índex de lectura de la població catalana, actualment d’un 65,3%.

D’altra banda, des del Departament de Cultura es vol aconseguir que Barcelona sigui declarada capital editorial per la UNESCO.

Quant a les subvencions, la novetat d’enguany és la creació d’una línia específica per a editorials de música.

NOMBRE D’EDITORIALS

OCUPACIÓ GENERADA

FACTURACIÓ DEL MERCAT ESTATAL*

2010 288 5.488 1.434,97

2011 286 5.290 1.332,45

2012 272 4.907 1.208,99

2013 279 4.498 1.054,48

2014 267 4.549 1.059,94

*En milions d’euros

Dades bàsiques de les editorials catalanes. 2010-2014 Font: Comercio Interior del Libro en España 2014. Federació de Gremis d’Editors d’Espanya

EMPRESA

Llibre

La novel·la romàntica de Xavier Bosch va ser el llibre més venut per Sant Jordi el 2015. Imatge d’Editorial Planeta, SA. Cortesia de Grup Planeta.

Actuacions 2015

Programes específics per àmbits creatius i culturalsLlibre• Impuls del Pla Integral del Sector del Llibre. • Creixement de les línies de suport a la producció a través d’aportacions reintegrables vinculades a una solidesa empresarial més important.• Esdeveniments estratègics internacionals (Fira del Llibre de Frankfurt, Fira del Llibre Infantil de Bolonya i Fira del Llibre de Guadalajara) i mapa de fires del llibre de Catalunya. • Suport a les llibreries, mitjançant el Pla Llibreriactiva (Escola de Llibreria, línia d’ajuts per a la modernització de les llibreries, suport a les activitats del Gremi de Llibreters de Catalunya). • Seguiment del Pla Nacional de la Lectura.


• Modernització de les llibreries. • Producció editorial en llengua catalana o occitana d’especial interès cultural. • Producció editorial en llengua catalana o occitana.• Producció i activitats d’editorials de música. • Aportacions reintegrables. Projectes i plans editorials.

Fulletó 2015.indd 42 18/12/15 13:06

43

TÍTOLS EDITATS % EN CATALÀ TÍTOLS EN CATÀLEG % EN CATALÀ

2010 34.414 33,20% 188.988 31,10%

2011 33.970 32,90% 200.458 31,60%

2012 31.759 26,80% 213.800 30,90%

2013 33.446 26,15% 244.825 30,54%

2014 35.429 27,15% 258.435 30,69%

Distribució del mercat editorial estatal segons procedència de l’empresa. 2014(en % de facturació)(Font: Comercio Interior del Libro en España 2014.

Federació de Gremis d’Editors d’Espanya)

Títols editats i títols en catàleg de les editorials catalanes. 2010-2014Font: Comercio Interior del Libro en España 2014.

Federació de Gremis d’Editors d’Espanya

Cada any, l’Àrea del Llibre recull en un fullet la informació sobre el

calendari de fires del llibre a Catalunya.

48,3% CATALUNYA

43,3%MADRID

2,6%PAÍS BASC

1,9%ANDALUSIA

1,2%GALÍCIA

1,5%PAÍS VALENCIÀ

1,2%CASTELLA I LLEÓ

Fulletó 2015.indd 43 18/12/15 13:06


44

0,45 M€PRESSUPOST

Dins de l’Àrea d’Empreses, l’Àrea de les Arts Visuals se centra sobretot en el suport a les galeries i les fires d’art, però amb una mirada transversal que inclou tota la cadena de valor. Així, s’ha treballat amb l’Àrea de Creació per constituir la Taula d’Impuls del Pla Integral d’Arts Visuals, amb l’objectiu d’articular un tractament integral i específic de les arts visuals contemporànies a Catalunya. Es vol generar un projecte compartit per tot el sector que doni resposta a les seves necessitats actuals i de futur.

D’altra banda, amb l’Àrea de Mercats s’ha treballat en una reconversió de l’ajut per a l’assistència a fires, festivals i mercats en un ajut integral a la internacionalització específic per a galeries. La nova línia passa d’automàtica a competitiva i es gestiona des de l’Àrea de Mercats.

Enguany també s’ha col·laborat en la posada en marxa a Barcelona del Gallery Weekend, que ja té lloc a altres ciutats europees.

Mercat de l’art a Espanya. Vendes de galeries d’art espanyoles per canals de distribució. Espanya. 2013 Font: Mercado del arte 2014. Fundación Arte y Mecenazgo

EMPRESA

Arts Visuals

Actuacions 2015

Programes específics per àmbits creatius i culturals. Arts Visuals • Suport als esdeveniment estratègics existents d’estímul del mercat de l’art a Catalunya (LOOP Fair i LOOP Festival, fira Swab i Arts Libris). • Suport a projectes cohesionadors del sector(Premis GAC – Nit del Galerisme) i de desenvolupament professional (Talking Galleries).• Col·laboració amb el nou esdeveniment Barcelona Gallery Weekend. • Suport a la participació conjunta de les galeries catalanes a l’Art International Istanbul.


• A les galeries d’art de Catalunya per a l’adquisició o millora d’equipament tecnològic. • A les galeries d’art de Catalunya per a projectes d’internacionalització.

Mercat de l’art mundial. Quotes de mercat per països. 2013 Font: Mercado del arte 2014. Fundación Arte y Mecenazgo

58%A GALERIES

1%EN LÍNIA

2%EN SUBHASTA

18%A FIRES DʼART INTERNACIONAL

17%A FIRES DʼART DʼESPANYA

4%PRIVADES

60,6% REGNE UNIT

18,7% FRANÇA

4,8% ALEMANYA

2,3% ITÀLIA

2,2% ÀUSTRIA

2,1% ESPANYA

2% SUÈCIA

1,1% PAÏSOS BAIXOS

1% BÈLGICA

5,3% RESTA DE LA UNIÓ EUROPEA

Fulletó 2015.indd 44 18/12/15 13:06

45

Dades bàsiques de les galeries d’art a Catalunya. 2013 Font: Departament de Cultura

Galeries d’art 144

Personal 260

Superfície total (m2) 24.978

Nombre d’exposicions 1.007

Artistes que hi han exposat 3.617

PLA INTEGRAL DE LES ARTS VISUALS

L’any 2015 ha quedat constituïda la Taula d’Impuls del Pla Integral d’Arts Visuals, promoguda per l’Àrea de les Arts Visuals, juntament amb la Unitat de Coordinació de Programes Transversals i l’Àrea de Creació. L’objectiu de la taula és impulsar diverses accions i fer-ne el seguiment, amb la finalitat d’articular un tractament integral de tots els elements vinculats a les arts visuals contemporànies de Catalunya.

El Pla Integral de les Arts Visuals neix amb la voluntat d’esdevenir un document de treball consensuat amb el sector i amb els seus protagonistes, i disposa d’un calendari d’implementació i una comissió de coordinació i seguiment. Com a resultat de l’informe de diagnosi Les arts visuals a Catalunya (2014), es proposa un nou marc per a les arts visuals:

GALERIES ARTISTES OBRESMITJANS

ACREDITATSVISI-

TANTS

LOOP FAIR 46 galeries 49 45 80 5.400

LOOP FESTIVAL

74 espais /14 galeries 361 405 80 130.000

SWAB 61 galeries 200 600 60 18.000

ARTS LIBRIS

90 expositors / 12 galeries 430 900 58 10.500

Fires d’art a Catalunya. 2014Font: ICEC

Fulletó 2015.indd 45 18/12/15 13:06


46

0,93 M€PRESSUPOST

Com diu la UNESCO, avui dia és imprescindible “connectar el coneixement i l’experiència dels productors culturals amb les xarxes i les possibilitats que ofereix l’economia digital”. Per això, el 2013 el Departament de Cultura va presentar el Pla de Cultura Digital. Hem treballat amb tota la constel·lació d’esdeveniments que tenen lloc al nostre país, amb les empreses de videojocs i apps culturals, però també amb les empreses tradicionals que volen potenciar el seu vessant digital. També hem comptat amb el Blog de Cultura Digital i el Butlletí de Cultura Digital, per fer arribar als sectors culturals les darreres tendències en tecnologia, innovació i digitalització.El 2014 es van posar en marxa els préstecs participatius digitals. Una nova forma de finançament on es donen préstecs a joves empreses de cultura digital que han de presentar el seu projecte a una comissió d’inversors i especialistes. Com ha novetat del 2015, s’ha creat una línia d’aportacions reintegrables específica per a videojocs i multimèdia.

EMPRESA

Digital

Actuacions 2015

Programes específics per àmbits creatius i culturals. Digital • Pla de Cultura Digital.• Digital 4C.• Col·laboració en el premi al millor videojoc per commemorar el 1714.• Catàleg d’empreses de videojocs a Catalunya 2014.• Posada en marxa, juntament amb Caixa Capital Risc i Incubio, del projecte GameBCN, una incubadora d’empreses de videojocs que funciona d’octubre a març.• Coorganització del Gamelab a la Filmoteca de Catalunya.• Col·laboració en el projecte Sónar +D.


• Programa de préstecs participatius. • Aportacions reintegrables. Projectes de l’àmbit dels videojocs i els multimèdia.

Empreses de videojocs a Catalunya. 2014Distribució del sector segons tipus d’empresa Font: Elaboració pròpia. Dades estimades a partir de SABI

NOMBRE D’EMPRESES

NOMBRE DE TREBALLADORS FACTURACIÓ

Empresesmitjanes i grans 23 690 78.551.821

Pimes imicroempreses 67 382 34.715.789

Total peractivitat 90 1.072 113.267.610

Facturació de videojocsEspanya. 2014 (en milions d’euros) Font: AEVI 301

HARDWARE

364SOFTWARE SUPORT FÍSIC

241SOFTWARE JOCS MÒBIL I ONLINE

90ACCESSORIS

996TOTAL

Fulletó 2015.indd 46 18/12/15 13:06

47

Pantalles de cinema a Catalunya. 2015*

Font: Cens de Sales de Cinema de l’AIMC

CONVENCIONAL DIGITAL 3D TOTAL

Barcelona 483 457 128 483

Girona 84 81 18 84

Lleida 45 40 5 45

Tarragona 95 93 19 95

TOTAL 707 671 170 707

*Dades fins a l’abril 2015

2012 2013 2014

Títols editats en format digital 8.700 12.093 12.120

Títols digitalitzats del fons de catàleg 24.455 33.888 38.554

Títols comercialitzats en format digital 22.440 27.897 39.465

Facturació per venda en format digital(en milions d’euros) 32,00 34,40 39,80

Dades de les editorials catalanes a Espanya en format digital. 2012-2014Font: Federació de Gremis d’Editors d’Espanya

Distribució de les descàrregues de música gravada a Espanya. 2012-2014Font: SGAE. Base: han descarregat arxius musicals d’internet en els últims tres mesos

2012 2013 2014

Amb pagament 12,0% 7,9% 5,9%

Sense pagament 88,0% 90,8% 94,1%

NS/NC 1,3%

L’equip de MonkingMe ha obtingut un préstec participatiu de l’Àrea Digital de l’ICEC per posar en marxa el seu projecte de web de descàrrega legal i gratuïta de música.

DIGITALITZACIÓ EN ELS SECTORS TRADICIONALS

Fulletó 2015.indd 47 18/12/15 13:06


48

Estand paraigua dels professionals catalans a la fira Babel Med Music 2015.

Fulletó 2015.indd 48 18/12/15 13:06

49

Mercats

Fulletó 2015.indd 49 18/12/15 13:06


50

L’Àrea de Mercats té com a objectiu augmentar la competitivitat de les empreses culturals en els mercats nacional i internacional, millorar les condicions d’accés als mercats i reforçar el tram central de la cadena de valor de la cultura (B2B).Durant el 2015 s’ha consolidat el procés d’harmonització i de coordinació dels mercats estratègics de les arts escèniques i musicals a Catalunya, que passen a dependre orgànicament de l’Àrea de Mercats. També el 2015 s’ha creat una nova línia d’ajut als projectes d’internacionalització de les empreses culturals catalanes, amb la voluntat d’oferir un suport més ampli a les diverses accions relacionades amb l’accés als mercats exteriors.

Les oficines a París, Berlín, Londres i Brussel·les són fonamentals per promoure la cultura catalana a l’exterior i Europa Creativa Desk s’encarrega d’assessorar els professionals catalans sobre els subprogrames europeus Cultura i Media.

3,81 M€PRESSUPOST

Mercats

Actuacions 2015

Eines per promoure el B2B i la internacionalització• Assessorament i consultoria.• Accions específiques de formació per accedir als mercats (amb el Servei de Desenvolupament Empresarial, SDE).• Prospecció de mercats. • Mapatge europeu del teatre familiar.• Accions i eines de màrqueting, difusió i comunicació per als sectors culturals.• Activitats de sensibilització i jornades per promoure la internacionalització (Breakfast Club).• Assessorament sobre els ajuts d’Europa Creativa.


• Projectes d’internacionalització d’empreses o entitats culturals (arts escèniques, música, llibre, videojocs). • Línia específica per a projectes d’internacionalització de galeries d’art.• Altres ajuts singulars per promoure activitats de mercat.

Mercats internacionals

• Presència als principals mercats i fires internacionals 2015:• Llibre: Bolonya, Frankfurt i Guadalajara (Mèxic).• Audiovisual: Canes, Annecy, Berlín.• Música: Eurosonic, SXSW, Babel Med Music, jazzahead!, Classical:NEXT, Midem, WOMEX, Visa For Music.• Arts escèniques: Friburg, FETEN, Chalon, Au Bonheur des Mômes, Fira Internacional de Teatre i Dansa d’Osca, Greenwich+Docklands, Eindhoven.• Arts visuals: Art Istanbul.• Videojocs: Game Connection (París).

• Internacionalització de l’audiovisual català mitjançant la marca Catalan Films & TV.• Presència en xarxes internacionals (European Talent Exchange Programme, ETEP), International Network for Contemporary Performing Arts, IETM).

Mercats nacionals

• Gestió dels mercats estratègics de les arts escèniques i musicals a Catalunya:

• FiraTàrrega.• Mercat de Música Viva de Vic.• Sismògraf (Olot, novetat del 2015).• La Mostra d’Igualada.• Trapezi (Reus).• Fira Mediterrània de Manresa

• Suport a altres mercats i activitat professional en diversos esdeveniments:

• Primavera Sound / PrimaveraPRO. • DocsBarcelona.• Cartoon 360. • Anima’T. • B’Ars (VFX Fair). • Espai de Carrer de Viladecans.• Festival Grec / International Performing Arts Meeting.• SÂLMON< Festival – FID. • MEDIMED.

Unitat específica dedicada a promoure els ajuts europeus

• Europa Creativa (programa de la Unió Europea): Cultura i Media.

Fulletó 2015.indd 50 18/12/15 13:06

51

Fira Tàrrega

La fira internacional de referència per als professionals i els amants de les arts de carrer.8-11 de setembre de 2016

DADES 2015

Actuacions 248

Professionals 909

Espectadors 190.000

GESTIÓ DE MERCATS ESTRATÈGICS

Mercat de Música Viva de Vic Trobada per als professionals del sector de la música.15-18 de setembre de 2016

DADES 2015

Concerts 57

Professionals 696

Espectadors 110.000

Sismògraf Nou mercat el 2015 a partir del festival Sismògraf, que vol ser la referència de la dansa contemporània a Catalunya i la seva finestra al món.31 de març-3 d’abril de 2016

DADES 2015

Actuacions 41

Professionals 133

Espectadors 11.500

La Mostra d’Igualada Principal mercat a Catalunya dedicat als públics infantil i juvenil.7-10 d’abril de 2016

DADES 2015

Actuacions 117

Professionals 473

Espectadors 35.000

Trapezi Cita professional de referència per a les arts del circ a Catalunya i a Espanya.12-15 de maig de 2016

DADES 2015

Actuacions 70

Professionals 58

Espectadors 100.000

Fira Mediterrània Una mirada actual a la cultura popular i a les músiques del món amb el focus a la Mediterrània.6-9 d’octubre de 2016

DADES 2015

Actuacions 98

Professionals 1.115

Espectadors 100.000

Fulletó 2015.indd 51 18/12/15 13:06


52

Presència de l’ICEC en fires internacionals. 2014 Font: ICEC

Durant l’any 2014, l’Àrea ha assistit a 61 fires en 11 indrets (Alemanya, Àustria, Bèlgica, Canadà, Catalunya, Estat espanyol, Estats Units, França, Marroc, Països Baixos i Regne Unit). En 25 d’aquestes fires, l’Àrea de Mercats s’ha responsabilitzat de la producció d’un estand promocional o bé de l’organització d’accions de treball en xarxa professional.

FIRES AMB ESTAND O

ACCIÓ DIRECTAVISITES DE

PROSPECCIÓTOTALFIRES

Arts escèniques 7 16 23

Música 10 9 19

Multidisciplinari 2 3 5

Llibre 2 3 5

Arts visuals 1 4 5

Digital 1 1

Audiovisual 3 3

TOTAL 25 36 61

Ajuts per a l’assistència a fires, festivals i mercats internacionals. 2014Font: ICEC

FIRES BENEFICIARISIMPORT

CONCEDIT

Arts escèniques 14 16 8.722,64 €

Arts visuals 50 44 348.843,69 €

Llibre 27 75 175.813,15 €

Música 20 45 63.569,65 €

Videojocs 6 3 5.515,92 €

TOTAL 117 177 602.465,55 €

Actuacions d’artistes catalans. 2014 Font: ICEC

Actuacions d’artistes catalans en gires internacionals.Per països

Alemanya 457

Benelux 180

França 536

Regne Unit 73

Resta d’Europa 200

Llatinoamèrica 99

Àsia i Oceania 19

Amèrica del Nord 39

TOTAL 1.603

Actuacions d’artistes catalans en gires internacionals.Per gènere

Che Sudaka és el grup català amb més actuacions internacionals el 2014.

©M

elody Smith/C

he Sudaka

537MÚSICA

132DANSA

281CIRC

154ARTS DE CARRER

499TEATRE

1.603TOTAL

PRESÈNCIA INTERNACIONAL

Fulletó 2015.indd 52 18/12/15 13:06

53

Europa Creativa Desk – MEDIA Catalunya Objectius

• Promoure la internacionalització.• Enfortir la capacitat financera cultural.• Impulsar la innovació.• Estimular la creació de nous públics.• Millorar la mobilitat i la circulació de creadors i de producte cultural.

Accions

Equip d’informació i d’assessorament en projecteseuropeus Per part de l’ICEC, a les empreses i els professionals del sector.

Accelerador de projectes europeusAcompanyament dels projectes per accedir a fons europeus.

Jornades i EuropeCallsSessions quinzenals d’assessorament sobre diferents programes i línies d’ajut de la Comissió Europea.

Pressupost Europa Creativa 2014-2020 Ajuts

SUBPROGRAMA CULTURA

Ajuts als projectes de cooperació europeusAjuts a les plataformes europeesAjuts a les xarxes europeesAjuts als projectes de traducció literària

SUBPROGRAMA MEDIA

Suport al desenvolupament de projectes individuals i a paquets de projectesSuport a la programació televisiva d’obres audiovisuals europeesSuport a la distribució transnacional de pel·lícules europees. Distribució selectivaSuport als festivals de cinemaSuport a l’accés a mercatsSuport al desenvolupament d’audiènciesSuport a les plataformes de vídeo a la cartaSuport a les xarxes d’exhibicióSuport al desenvolupament de videojocsSuport als fons de coproducció

65%SUBPROGRAMAMEDIA

13%FONS DE GARANTIA (A PARTIR DE 2016)

31%SUBPROGRAMACULTURA

1.460 M€TOTAL 2014-2020

Fulletó 2015.indd 53 18/12/15 13:06


54

Actuació de La Pegatina al Mercat de Música Viva de Vic 2015.

Fulletó 2015.indd 54 18/12/15 13:06

55

Públics

©Pere M

asramon

Fulletó 2015.indd 55 18/12/15 13:06


56

0,8 M€PRESSUPOST

La fidelització i la creació de públics per a la cultura és un dels objectius prioritaris de les polítiques culturals actuals. D’una banda, es vol aprofundir en el coneixement de les audiències (enquestes, segmentació, ús de les xarxes socials i d’eines digitals, etc.) i, de l’altra, es potencien les actuacions que impliquen el públic (tallers d’espectadors, xerrades, activitats), amb incidència en els preus per contrarestar els efectes de la crisi i incentivar la demanda. Així, les darreres dades de consum a Catalunya mostren una certa recuperació, paral·lela a la incipient recuperació econòmica, que caldrà veure com evoluciona.

L’Àrea de Públics vol contribuir a aquesta necessitat social i de sector amb Escena 25, una campanya adreçada als joves i que el 2015 celebra la seva tercera edició; amb el projecte del Carnet Cultural de Catalunya, que vol millorar l’accés a la cultura; i amb la nova línia de subvencions per a la creació de públics. A més, l’Àrea ha impulsat un estudi sobre la gestió de públics dels equipaments nacionals catalans i manté el blog Públics culturals. Connectant comunitats, com a eina de comunicació i coneixement sobre aquesta temàtica.

Públics

Actuacions 2015

Consolidació de les polítiques relatives amb els públics • Projecte de creació del Carnet Cultural de Catalunya vinculat a la Xarxa de Biblioteques.• Blog Públics Culturals. Connectant comunitats.• Integració dels equipaments nacionals en una política de públics unificada.• Dies internacionals (dansa, teatre, etc.).• Accions d’impuls a públics específics (Escena 25).

Línia de subvenció • Creació de públics per a la cultura.

Formació• Taller de Viquipèdia per a professionals del sector editorial.• Caixa d’eines digitals. Comunica’t amb el teu públic.• Màrqueting cultural II. Canvi de mentalitat, parlem amb el públic des de l’inici.

Formació 2015

• Taller de Viquipèdia per a professionals del sector editorial, 24 de març de 2015.• Caixa d’eines digitals. Comunica’t amb el teu públic, 9 de juliol de 2015.• Màrqueting cultural II. Canvi de mentalitat, parlem amb el públic des de l’inici, 29 d’octubre de 2015. (S’organitza amb la consultoria Asimétrica per segona vegada).

Formació 2014

• De cara al públic. Post-Escena 25, 30 de gener de 2014. • L’exhibició cinematogràfica en un món digital, 20 de juny de 2014.• Jornada de màrqueting cultural. Conèixer l’usuari i connectar amb la comunitat, 23 d’octubre de 2014.• El taller d’espectadors, 13 de novembre de 2014.• Viquipèdia i el coneixement obert: com es poden obrir continguts perquè s’aprofitin legalment a la xarxa, 11 de desembre de 2014.

Vegeu informació addicional i continguts de les jornades ahttp://sde.cultura.gencat.cat/cultura.

Fulletó 2015.indd 56 18/12/15 13:06

57

Projecte: Carnet Cultural de Catalunya

El Carnet Cultural de Catalunya serà l’eina de coneixement del públic, que partirà del carnet únic de biblioteques, amb 3,5 milions d’usuaris, i permetrà fer un estudi del perfil sociodemo-gràfic dels usuaris i saber quines són les seves preferències culturals, així com el canal per poder dialogar i poder oferir in-formació segmentada en funció de les preferències de l’usuari.

Accions: ESCENA 25

Escena 25 és una campanya de promoció de la música i les arts escèniques entre els joves catalans, fruit de la col·laboració entre el Departament de Cultura i els equipaments catalans, amb la complicitat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.El 2014, any de la segona edició d’Escena 25, es guanya en nom-bre de joves, d’espectacles i de reserves fetes. Així, s’hi van inscriu-re 35.703 joves, 103 sales hi van participar oferint una programació de 296 espectacles, i el total de reserves va ser de 12.848. El 2015 se’n prepara la 3a edició, de l’1 d’octubre al 30 de novembre.

Miquel Valls explica els tallers d’espectadors que organitza Agost Produccions al Temporada Alta, a la fira Trapezi, al Mercat de les Flors i al Festival Grec, entre altres esdeveniments.

Blog Públics Culturals. ConnectantComunitats

Aquest blog vol ser una eina de comunicació entre els agents culturals i els públics que permeti interaccionar i convidar a la creació i la fidelització d’audiències amb l’objectiu d’esdevenir un punt de trobada i de diàleg entre comunitats per facilitar l’accés a la cultura.

Línia de subvencions de creació de públics de la cultura

Nova línia de suport al foment de projectes i activitats adreçats a la creació, la captació o l’increment de públics de la cultura a Catalunya, amb dues modalitats: la forma-ció no professional en els llenguatges artístics, i el suport a l’organització de premis, concursos o gales d’inauguració de temporada.

Fulletó 2015.indd 57 18/12/15 13:06


58

TEATRE

Obres exhibides a Barcelona. Espectadors i recaptació. 2014 Font: ADETCA

ESPECTADORS RECAPTACIÓ

Mar i cel 106.112 3.164.237

La ratonera 81.119 1.382.017

El crèdit 72.616 1.579.709

Sister Act 64.569 2.842.124

La gran ilusión 55.100 1.119.738

Obres exhibides a Barcelona de producció catalana. Espectadors i recaptació. 2014*

Font: ADETCA


Mar i cel 106.112 3.164.237

El crèdit 72.616 1.579.709

Bits 51.421 1.388.898

Super3 El Musical 50.031 926.810

La gran ilusión 49.994 1.031.277

*Totes les obres són en català excepte La gran ilusión

Obres exhibides a Barcelona en sales de menys de 200 localitats. Espectadors i recaptació. 2014 Font: ADETCA


Els homes són de Mart i les dones de Venus 8.279 128.455

Hypnos, la otrarealidad - Luis Pardo 7.291 95.288

Todo sobre mi pene 6.196 65.400

L’encarregat 6.144 95.251

Agencia matrimonial 6.026 55.187

RÀNQUINGS DE CONSUMS CULTURALS A CATALUNYA

El 2014 més de 100.000 persones van veure Mar i cel al Teatre Victòria, en el tercer

muntatge de Dagoll Dagom d’aquest clàssic de Guimerà.

Fulletó 2015.indd 58 18/12/15 13:06

59

Pel.lícules exhibides a Catalunya. Espectadors i recaptació. 2014Font: ICEC

Pel.lícules de producció catalana exhibides a Catalunya. Espectadors i recaptació. 2014Font: ICEC

Pel.lícules en català exhibides a Catalunya. Espectadors i recaptació. 2014Font: ICEC

CINEMA

Javier Fesser ha portat a la gran pantalla els incombustibles agents creats per Ibáñez a

Mortadelo y Filemón contra Jimmy el Cachondo.

©Zeta C

inema, SL

ESTRENA ESPECTADORS RECAPTACIÓ

Ocho apellidos vascos 14/03/2014 1.556.677 9.833.390,15

El amanecer del planteta de los simios 17/07/2014 464.318 2.909.296,73

El niño 29/08/2014 397.500 2.535.913,08

Maléfica 30/05/2014 392.941 2.356.170,03

Lucy 22/08/2014 383.575 2.427.043,88


El niño 29/08/2014 395.711 2.527.667.93

Mortadelo y Filemón contra Jimmy el Cachondo 27/11/2014 98.743 679.040,43

Perdona si tellamo amor 19/06/2014 71.650 417.046,86

Rec 4 Apocalipsis 31/10/2014 49.060 323.846,34

L'endemà 14/11/2014 34.343 223.502,55


L'endemà 04/09/2014 36.803 208.720,85

Operació Cacauet 22/08/2014 33.461 185.481,28

Com entrenar el teu drac 2 01/08/2014 26.041 144.188,17

Dragon Ball Z:Battle of Gods 30/05/2014 25.489 163.990,36

Stand by meDoraemon 19/12/2014 24.410 152.530,22

Fulletó 2015.indd 59 18/12/15 13:06


60

Llibres més venuts a Catalunya en català. 2014* Font: GFK

TÍTOL AUTOR EDITORIAL

L’analfabeta que vasalvar un país Jonas Jonasson La Campana

Wonder R. J. Palacio La Campana

Victus Albert Sánchez Piñol La Campana

L’altra Marta Rojals La Magrana

És l’hora dels adéus? Xavier Sala i Martín Rosa dels Vents

*Totes les editorials són catalanes

Llibres més venuts a Catalunya en castellà. 2014* Font: GFK

TÍTOL AUTOR EDITOR

Bajo la misma estrella John Green Nube de Tinta

Yo fui a EGB Jorge Díaz / Javier Ikaz Plaza & Janés

El umbral de la eternidad Ken Follett Plaza & Janés

Cincuenta sombras de Grey(Cincuenta sombras I) E. L. James Debolsillo

Dispara, yo ya estoy muerto Julia Navarro Plaza & Janés

*Totes les editorials són catalanes

LLIBRE

Publicada el gener del 2014, la segona novel·la de Marta Rojals va ser un dels llibres

més venuts de l’any a Catalunya.

Fulletó 2015.indd 60 18/12/15 13:06

61

Discos d’artistes catalans més venuts a Catalunya. 2014Font: Anuari de la música i l’espectacle als Països Catalans, 2015. Enderrock

GRUP/ARTISTA TÍTOLUNITATS

VENUDES

Diversos artistes El disc deLa Marató 2014 177.746

Manolo García Todo es ahora 80.000

Joan Manuel Serrat Antología desordenada 40.000

Diversos artistes Oh Happy Day 2 27.000

Sílvia Pérez Cruz i Raül Fernández Miró Granada 20.000

Videojocs més venuts a Catalunya. 2014Font: GFK

POS. TÍTOL MARCA PLATAFORMA UNITATS VENUDES VENDES (EN €)

1 FIFA 15 Electronic Arts PS3 33.804 2.119.379

2 FIFA 15 Electronic Arts PS4 23.237 1.402.500

3 Minecraft Sony PS3 21.707 419.353

4 Grand Theft Auto V R* PS3 21.162 1.089.353

5 Call of Duty: Advanced Warfare Activision PS3 19.201 1.134.307

MÚSICA

VIDEOJOCS Sílvia Pérez Cruz i Raül Fernández Miró, una col·laboració de fa anys que ha

cristal·litzat en aquest exitós treball d’estudi.

Fifa 15, en les seves versions per a PS3 i PS4, va ser el videojoc més venut a Catalunya el 2014.

©clem

ent127

Fulletó 2015.indd 61 18/12/15 13:06


62

Elena Gadel a l’exitós muntatge d’El Petit Príncep de La Perla 29.(Premi Butaca 2015).

Fulletó 2015.indd 62 18/12/15 13:06

63

©D

avid Ruano

+ Info

Fulletó 2015.indd 63 18/12/15 13:06


64

NOMBRE D’EMPRESESVOLUM DE NEGOCI

(en milions d’euros)VALOR AFEGIT BRUT*

(en milions d’euros)

Patrimoni, arxius i biblioteques 118 97,14 124,63

Llibres i premsa 6.288 2.296,65 751,91

Arts visuals 7.007 489,75 276,13

Arts escèniques i musicals 1.549 404,53 182,37

Audiovisual i multimèdia 1.960 1.843,18 552,29

Arquitectura 9.190 398,52 186,08

Publicitat 5.006 1.504,49 731,82

Altres serveis relacionats amb cultura 1.355 1.488,53 218,39

Activitats industrials relacionades amb cultura 1.233 1.161,66 446,42

Total 33.706 9.684,45 3.470,04

% del VAB de les activitats culturals respecte de l’economia catalana 1,9%

*Magnituds estimades a preus bàsics

Treballadors en l’àmbit cultural i creatiu.Catalunya. 2012-2015. Dades semestralsFont: Idescat i Departament de Cultura

Dades econòmiques de les empreses culturals. Catalunya. 2013. Per dominis culturalsFont: Idescat i Departament de Cultura, a partir de dades de l’Enquesta industrial

d’empreses i de l’Enquesta anual de serveis de l’INE

Dades macroeconòmiques

0

50.000

100.000

150.000

200.000

4%

5%

1R S

EM 2

012

144.

500

1R S

EM 2

015

148.

000

2N S

EM 2

012

141.

500

1R S

EM 2

013

138.

500

2N S

EM 2

013

154.

500

1R S

EM 2

014

153.

800

2N S

EM 2

014

159.

500

4,7% 4,7% 4,7%

5,1% 5,1%5,2%

4,9%

% DʼOCUPATS EN CULTURA RESPECTE DEL TOTAL DʼOCUPATS A CATALUNYA TREBALLADORS AL SECTOR CULTURAL150.6003R TRIM 2015

Fulletó 2015.indd 64 18/12/15 13:06

65

Saldo de la balança comercial de les indústries culturals. Catalunya i Espanya.2011 - gener/setembre 2015Font: ICEX (en milions d’euros)

CATALUNYA 2011 2012 2013 2014Gener/

Setembre 2015Gener/Setembre 2015 (%)

CATALUNYA/ESPANYA

Exportacions 493,1 463,6 475,3 480,9 335,8 45,4%

Importacions 322,7 283,7 310,6 324,1 246,3 26,3%

Saldo 170,4 179,9 164,7 156,8 89,5

Exportacions i importacions de les indústries culturals. Catalunya2011 - gener/setembre 2015Font: ICEX (en milions d’euros)

Saldo comercial de les indústries culturals. Catalunya i Espanya2011 - gener/setembre 2015Font: ICEX (en milions d’euros)

02011 2012 2013 2014 Gener a setembre 2015

100

200

300

400

500

493,

1

322,

7

463,

6

283,

7

475,

3

310,

6

480,

9

324,

1

335,

8

246,

3

EXPORTACIONS IMPORTACIONS

-300

-200

-100

0

100

200

2011 2012 2013 2014 Gener a setembre 2015

170,

4

-256

,3

-147

,6

-35,

3

-214

,5

-195

,5

179,

9

164,

7

156,

8

89,5

CATALUNYA ESPANYA

Fulletó 2015.indd 65 18/12/15 13:06


66

Consums culturals Catalunya. 2014 (població més gran de 14 anys)Font: Enquesta de participació cultural 2014. Departament de Cultura

Principals motius que dificulten laparticipació culturalCatalunya. 2014(població més gran de 14 anys)Font: Enquesta de participació cultural 2014. Departament de Cultura

78,3% AUDIOVISUAL

88,4% MÚSICA

38,7% CINEMA

23,6% VIDEOJOCS

59,9% LLIBRES

33,8% CONCERTS

35,8% EXPOSICIONS

34,7% ESPECTACLES

ALMENYS UN COP EN EL DARRER TRIMESTRE

ALMENYS UN COP EN EL DARRER ANY

61,9% PREU

43,6% MANCA DE TEMPS

21,8% MANCA DʼINTERÈS

16% MANCA DʼOFERTA PRÒXIMA

13,9% MANCA DʼINFORMACIÓ

11,8% MANCA DʼOFERTA

10,9% RESPONSABILITATS FAMILIARS

Consums culturals

Fulletó 2015.indd 66 18/12/15 13:06

67

Recomanacions de la European CreativeIndustries Alliance (ECIA)

La European Creative Industries Alliance (ECIA) ha recollit en un document les recomanacions i conclusions de la feina duta a terme en tres anys de projecte i que representa una nova agenda de polítiques per impulsar les indústries creatives.

Aquestes recomanacions es van presentar durant la jornada “Crea! Innova! Creix!: nova agenda política per maximitzar les contribucions innovadores de les indústries creatives” que el Departament de Cultura, a través de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) i en col·laboració amb l’IESE, va celebrar el 25 de març de 2015.

L’ECIA és una iniciativa finançada per la Direcció General d’Empresa i Indústria de la Comissió Europea, amb l’objectiu de definir un catàleg de polítiques de suport a les pimes en l’àmbit de les indústries culturals i creatives.

El projecte ha tingut un pressupost d’1,5 M€ i, a més del Departament de Cultura (mitjançant l’ICEC), està integrat per l’Amsterdam Innovation Motor, que ha liderat el projecte, la província de Milà, la ciutat de Berlín i les ciutats de Tampere i Nantes. L’ICEC ha tingut un paper actiu com a coordinador del grup de treball d’Accés al Finançament.

L’agenda de polítiques que recull el document consta de les deu recomanacions següents:

1. Introduir plans de xecs d’innovació creativa. 2. Estimular la innovació intersectorial mitjançant reptes

d’innovació publicoprivats. 3. Posar a prova i revisar els serveis empresarials i els plans

de finançament existents.4. Donar suport i desenvolupar capacitats en clústers

regionals. 5. Permetre els esforços d’internacionalització en

organitzacions de clústers i donar-hi suport.6. Presentar plans de finançament nous i innovadors per

donar suport a les pimes en la fase inicial.7. Estimular la consciència dels inversors mitjançant

ecosistemes regionals efectius.8. Donar suport a noves iniciatives per definir com es pot

aconseguir un millor valor de Propietat Intel·lectual per a pimes creatives.

9. Incentivar la promoció de les indústries creatives.10. Determinar i mesurar els efectes i el valor d’aquest sector

en l’economia global.

Podeu descarregar-vos el document de recomanacionsCrea! Innova! Creix! a l’enllaç: http://bit.ly/1ECflIl.

Imatge de la jornada Crea! Innova! Creix!: nova agenda política per maximitzar les contribucions innovadores de les indústries creatives, celebrada el 25 de març de 2015.

Fulletó 2015.indd 67 18/12/15 13:06


68

Accés dels internautes als productes culturals. Distribució per sectorsEspanya. 2014Font: La Piratería en España, GFK i La Coalición, 2014

Pirateria a Espanya

Dades de continguts piratejatsEspanya. 2014Font: La Piratería en España, GFK i La Coalición, 2014

MILIONS DECONTINGUTSPIRATEJATS

VALOR EN MILIONS D’EUROS DELS

CONTINGUTS PIRATEJATS

Música 1.831 6.773

Pel·lícules 877 6.139

Videojocs 240 5.409

Llibres d’oci* 335 2.680

Futbol** 139 509

Sèries 1.033 1.755

Total 4.455 23.265

* No inclou els llibres d’ensenyament ni els professionals.** Es calcula per nombre de llars.

Valor de la indústria que inclou estimació del lucre cessant. Espanya. 2014 (en milions d’euros)

Valor indústria legal 3.191

Valor lucre cessant 1.700

Total 4.891

* NO INCLOU ELS LLIBRES DʼENSENYAMENT NI ELS PROFESSIONALS.** ES CALCULA PER NOMBRE DE LLARS

21%PIRATEGEN MÚSICA

36%PIRATEGEN PEL·LÍCULES

10%PIRATEGEN VIDEOJOCS

10%PIRATEGEN FUTBOL **

10%PIRATEGEN SÈRIES

10%PIRATEGEN LLIBRES DʼOCI*

MÚSICA FÍSIC

MÚSICA DIGITAL

PEL·LÍ-CULES

FÍSIC

PEL·LÍ-CULES

DIGITAL

VIDEO-JOCS FÍSIC

VIDEO-JOCS

DIGITAL

LLIBRES DʼOCI FÍSIC*

LLIBRES DʼOCI

DIGITAL*

SÈRIES TOTAL

FUTBOL TOTAL

* NO INCLOU ELS LLIBRES DʼENSENYAMENT NI ELS PROFESSIONALS.** ES CALCULA PER NOMBRE DE LLARS

LUCRE CESSANT VALOR INDÚSTRIA LEGAL

Fulletó 2015.indd 68 18/12/15 13:06

69

Plataformes digitals legals

Serveis de videojocs

Serveis de l’audiovisual Serveis de música

Serveis de llibre

Fulletó 2015.indd 69 18/12/15 13:06


70

Fulletó 2015.indd 70 18/12/15 13:06

71

Oficina a BerlínCharlottenstr. 18D-10117 BerlinT.: +49 30 551 95 [email protected]

Oficina a Brussel·les227, Rue de la Loi / WetstraatB-1040 Bruxelles/ BrusselT.: +32 2 230 72 [email protected]

Oficina a Londres107-111, Fleet StreetUK-London EC4A 2ABT.: +44 207 936 95 [email protected]

Oficina a París50, rue Saint FerdinandF-75017 ParisT.: +33 1 43 25 04 [email protected]

Seus i adreces

Plaça Salvador Seguí, 1-908001 BarcelonaT.: 93 567 10 [email protected]://cultura.gencat.cat/promociocultural

Passatge de la Banca, 1-308002 BarcelonaT.: 93 316 27 [email protected]/cultura

Passatge de la Banca, 1-308002 BarcelonaT.: 93 316 27 [email protected]/cultura/icec

Servei de DesenvolupamentEmpresarial (SDE)T.: 93 556 51 [email protected]

Direcció General de Creació i Empreses Culturals (DGCEC)

Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC)


Sales de projecció. Biblioteca del cinemaPlaça Salvador Seguí, 1-908001 BarcelonaT.: 93 567 10 [email protected]

Centre de Conservació i RestauracióDs. Parc Audiovisual, Edifici I, BA L1Carretera BV-1274, Km. 108225 [email protected]

Europa Creativa Desk MEDIA Catalunya

T.: 93 552 49 [email protected]

Catalunya FilmCommission

T.: 93 552 91 63 / 695 35 79 61 [email protected]

Arts SantaMònica

La Rambla, 708002 BarcelonaT.: 93 567 11 [email protected]


Carrer de Mallorca, 272, 1a planta08037 BarcelonaT.: 93 316 27 [email protected]

Oficines de l’ICEC a Europa

Fulletó 2015.indd 71 18/12/15 13:06

Fulletó 2015.indd 72 18/12/15 13:06