4
LA FESTA MAJOR DEL 1898': Un conjunt de factors van incidir en la vida vilanovina de final s del segle XIX, són els que anomena Virella com els "anys tristos". Factors diversos com la crisi de finals de segle en l' agricultura, fonamentalment per la plaga de la fil.loxera (el primer focus infecciós es dóna a primers de juny de 1892); pero també a la indústria, els excessius costos de l' energia i les oscil.lacions del mercat interior en són els responsables. Tot aixó provocara un greu empitjorament de la situació económica i un augment alarmant de l' atur que abocara a les confrontacions socials en els diversos rams de 1'activitat económica així com al terrorisme. Un exempl en' és l' estat de guerra a Catalunya decretat pel Capitá General amb data 18 de juliol de 1898: "(. ..) CATALANES Vuestra actitud ... ha sido la que siempre esperé de vosotros, la única digna de un pueblo como el vuestro, trabajador, sensato, vitilmentc sereno ante la gravedad de las circunstancias actuales, ... No han faltado, sin embargo, durante este período excitaciones más o menos abiertamente encaminadas a comprometer la pública tranquilidad ... Unidos por el santo amor de la Patria, tanto más querida cuanto más desventurada, en vosotros confio, con vosotros cuento, como podéis con- tar con vuestro Capitán General" (1) A tot aquest panorama se li afegirá la pérdua de les colónies, així es deia a comencaments de 1899: "Acaba de confundirse en el mar del tiempo el "eño terrible" para Espeñe, aquel durante cuyos accidentados y luctuosos días 10 hemos perdido todo; nuestro imperio colonial, nuestras escuadras, el prestigio de nuestras armas y la leyenda heroica de nuestra raza ¡vaya maldito de Dios el eiio 1898, el último del Siglo actual, venga a remediar los desastres de su anterior, presidiendo a nuestra decantada regeneración! Ojalá no defraude las esperanzas que el país tiene fundadas que todo podría ser alpaso que van las cosas políticas"(2). Vilanova tampoc en va quedar al marge,ja que mentre esresolia elconflicte armat s' afmnavaal Diario que "los asuntos concernientes a nuestras islas Filipinas 10 son todo, absorven la atención del público, no es posible tratar otra cosa en la Península ni fuera de ella... "(3). Il ·lustracióde L'hereu Subirá, C.Bosch de laTrinxera, "La Ilustració Catalana", Barcelona, 30 de generdel1891.

LA FESTA MAJOR DEL 1898'LA FESTA MAJOR DEL 1898': Unconjuntdefactorsvanincidirenlavida vilanovinadefinals delsegleXIX,sónelsque anomenaVirellacomels"anys tristos

  • Upload
    others

  • View
    10

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

LA FESTA MAJOR DEL 1898':

Un conjunt de factors van incidir en la vidavilanovina definal sdel segleXIX, sónelsqueanomena Virella com els "anys tristos".Factors diversos com la crisi de finals desegleenl' agricultura, fonamentalmentper laplagadela fil.loxera (elprimer focusinfeccióses dóna a primers de juny de 1892); perotambé a la indústria, els excessiuscostos del' energiai lesoscil.lacions delmercatinteriorensónels responsables. Tot aixó provocaraun greu empitjorament de la situacióeconómica i un augment alarmant de l' aturque abocara a les confrontacions socials enels diversos rams de 1'activitat económicaaixí comal terrorisme.Un exemplen' ésl' estatde guerra a Catalunya decretat pel CapitáGeneral amb data 18dejuliol de 1898:"(. ..)CATALANESVuestra actitud ... ha sido la que siempreesperé de vosotros, la única digna de unpueblo como el vuestro, trabajador, sensato,vitilmentc sereno ante la gravedad de lascircunstancias actuales,...No han faltado, sin embargo, durante esteperíodo excitaciones más o menosabiertamente encaminadas a comprometerla pública tranquilidad ...UnidosporelsantoamordelaPatria,tantomásqueridacuantomásdesventurada,envosotrosconfio, convosotroscuento,comopodéiscon-tarconvuestroCapitánGeneral" (1)

A tot aquestpanoramaseli afegirá lapérduade

les colónies, així esdeia a comencamentsde1899: "Acaba de confundirse en el mar deltiempo el "eño terrible" para Espeñe,aqueldurante cuyos accidentadosy luctuosos días

10 hemos perdido todo; nuestro imperiocolonial, nuestras escuadras,el prestigio denuestrasarmasy la leyendaheroica denuestraraza ¡vaya maldito de Dios el eiio 1898, elúltimo del Siglo actual, vengaa remediar losdesastresdesuanterior,presidiendo anuestradecantadaregeneración!Ojalá no defraudelas esperanzasque el paístienefundadasquetodopodría seralpaso quevan las cosaspolíticas"(2).

Vilanova tampocenvaquedaralmarge,ja quementreesresoliaelconflictearmats'afmnavaalDiario que "los asuntos concernientes anuestrasislas Filipinas 10 son todo, absorvenla atención del público, no esposible tratarotracosaenlaPenínsulani fueradeella..."(3).

Il ·lustraciódeL 'hereuSubirá,C.BoschdelaTrinxera, "LaIlustració Catalana",Barcelona,30degenerdel1891.

"Tornant del tros", visió romántica de la pagesiaJ.Llimona 1896.

Én definitiva, es tracta d 'una situació gensfavorablealacelebraciódefestesperomalgrattot, el 5 d' agost esdeia al Diario "Hoy todoes jolgorio, opera, fuegos artificiales ybaile enApolo, baile, concierto y fuegos enel Español, bailes y conciertos en el CasinoArtesano y la Danza.Meñeiie, sábado, solamente el CentroArtesano abrirá sus salones dando un granbaile, cuyo programa ejecutará la Banda dela Casade Amparo.Al propio tiempo antesde empezarel baile lareferida banda ejecutará algunas piezas deconciertofrente lospórticosdelespresadolocal.A divertirse, pues, que la ocasión la pintancalva. "(4)

La societat mancada de distraccions haviacornencat a canviar a partir de la segonameitat del segle i s'havia arrelat a l'últimdecenni, així si ensfixem en la "Relación delas asociaciones de todas clases

restablecidas en este, término municipal,formada en cumplimiento de la circulardel Gobierno Civil de esta provincia,inserta en el Boletín Oficial del die 2 delcorriente mes" que"porta per data 6 desetembre de 1898 d'un total de 33associacionsquehi halegalítzadesaVilanovai la Geltrú, tot i quemésdelarneitat tenenunobjectiu de tipus religiós, es constata la

· n-I

I1,.

"-=:;.~;. '_;'~~:'---=-~~:REGLAS ESPECIALS

QUE LA BONA CRIANSA IMPOSA

ÁTOTS LOS NOYSY NOYAS QUAN SON ÁCASA

J. Es de bona criunsa 10 aixecarse del

llit al ser de día

... y corn la bona cr iansa no sols c1ona_

lluhimcnt, sino que segu int sas reglas

fins s' ami lloran las qua li tats físicas,

10 noy bcn criat quc 's llcvi el' hora ,í

rnés de donar una prova de mirament

Regles morals i de bona crianca, J. Pin i Soler,

Barcelona, 1892.

presencia de diferents entitats amb unaorientació c1aramentdecarácter lúdic, sentles més nombroses el Casino Artesano i elCentro Artesano.

SegonsCarmeMorell (5) el creixement delapoblació fruit delaindustrialització imposavaunanova dinámica social on la conquestadel 'oci no fou una consecució immediata. Laj omadalaboral dedotzeocatorzehoresi sisaldiumenge no deixava gaireshores lliures alsobrersni alsseusfills i filles ("En la fábrica delos señoreshijos de Ferrer y Vidal ocurriounasensibledesgracia.Unamáquinaalcanzóel brazo de una niñe, ocasionándole unagrave herida" (6)), i les primeresreivindicacionsdelajomadadevuithoresnoesdonarenfins aladarreradécadadelsegleXIX.Pero si l' obrer no en fou el beneficiari mésdirecte,síqueéscertquelariquesai laprosperitatcreadesafavorirenaltresclasses.Laproliferaciódesocietatsrecreatives,apartir de 1852,s'hade vincular al fet que la petita burgesia i elsmenestralsdisposessindetempslliure, peronos'hadedescartarlapresenciad' algunsobrersentreelsmembresd' aquestessocietats.

Societats que tenien un pes decisiu enl' organitzaciód'activitatsdurantlaFestaMajordeVilanova. Així el recull d' actesqueenfa elDiario de la de l' any 1898diu així"La Fiesta

Mayor treduciose este eño, solamente conbailesy funcionesteatrales.El CasinoArtesanodio una espléndida fiesta compuesta deconcierto, baile y. un espectáculo defantasmagoría,...LaDanza,estasociedadpuramentedejóvenes,reunió en sus salones la flor y nata de lasmuchachas villanovesas; no ieunirie quizásel lujo de otras sociedades por estarcompuesta de modestos obreros, pero encambio enalegríay donosurasiempre serálaDanza en Villanueva la reina de la fiesta.Sigue en orden cronológico los Jardines deApolo que dio prueba de10que es capaz unaempresa del empuje, como la que llevo eldomingo a Villanueva una artista de la valíade la Sra. Barrientos,...El circo convertido repentinamenteen teatro,estaba completamente lleno; los palcosrebosaronde elegancia,yen las si11asy en elpúblico lucie la concurrencia más escogidaque 10adomaba.Los fuegos artificiales salieron un pocodesiguales, aunque creemos que se hizo apropósito para que formaran más contrastecon 10brillante de la audición del Rigoletto.(...)El JardínEspeiiol no se vió menosconcurridoque 10que era de esperar..."(7)

1.Mir al seutaller, 1.Serra,1904.

MembresdelCentredeLecturadeReusdevisitaalMuseuBalaguerdeVilanova i laGeltrú, 1902.

D' altra banda, el paper de1'Església eslimitavaal' organització dels actes religiosos, haviaabandonatelpesquetenia anteriorrnenti assumiadelamateixamaneraque l' Ajuntament, unpapercO~11plementariiinstitucionaldinsdelafesta, "ElMagnífico Ayuntamiento, asistirá hoya losDivinos Oficios y procesión que debecelebrarse con motivo de la festividad deNtre. Sra. de las Nieves" (8).1 fins i tot, ambuna certa desgana "La procesión quesalió elviernesdela parroquia de SanAntonio Abadestuvocomo las delos demásañosanteriorespoco concurrida, alguien notó que no iba elpalio como eradecostumbreental festividad;los Gigantes tampoco se dejaron ver, ynosotroscreíamosqueno saldríalaprocesióncomo dijimos enotro número,por constamosque así opin~ba el Sr. Cura-párroco,puestoqueal enviamos dicho señor le reseñade lasfiestas religiosas no iba incluida laprocesiol'l."(9)1ésquecom diu Joaquim Mari aPuigvertt 10)larevolucióliberal espanyola(1835-43) toca afons els privilegis fiscals, económics,judicials i culturals del 'Esglésiadel 'anticrégim,

cosa que significá l' esfondrarnent de les sevesprincipals fonts derendai el desmantellamentde

bona part de les sevesestructures institucionals.En la mesura que oferia a les distintes c1assessocialsdiversespossibilitatsdepromoció i privilegique I canalitzava la protecció social i la festao quepossibilitava l' existencia de certs ámbitsd' autonomia i resistencia.

Joan Torrents i Sivill

Notes:1La Defensa. 23 dejuliol de 1898.

2Diario deVillanueva y Geltrú. 3degenerde1899.3Diario deVillanueva y Geltrú. 13dejuny de 1898.4Diariode Villanuevay Geltrú. 5d'agostde 1898.5 HISTORIA. Política, Societat i Cultura delsPaisesCatalans.Volum 7.Enciclopédia Catalana.6Diario deVillanueva yGeltrú.25defebrerde1900.7.Diario deVillanueva y Geltrú. 7d' agostde 1898.8.Diario deVillanueva y Geltrú. 5 d'agost 1902.9.Diario deVillanuevay Geltrú. 7d'agostde 1898.10. HISTORIA. Política, Societat i Cultura delsPaísosCatalans.Volum 6.Enciclopedia Catalana.