www.atot.cat

Joan Duch. Gestió cultural i activitats educatives. C/Carreters, núm. 10 17150 Sant Gregori 972 428 724 atot@atot.cat

1

La Flauta màgica més màgica

guia didàctica

www.atot.cat

Joan Duch. Gestió cultural i activitats educatives. C/Carreters, núm. 10 17150 Sant Gregori 972 428 724 atot@atot.cat

2

1. Fitxa artística Tipus d’espectacle: Adaptació de l’òpera La Flauta màgica de W.A. Mozart Intèrprets: Elena Marinell (reina de la nit i Papaguena i Pamina), Jaume Mallofré (Papagueno i Zarastro), Joaquim Mas (Tamino i Monostatos), Xavier Benítez (Tamino) Guió i adaptació: Joaquim Mas Dibuixos: Maria Carme Oliveras. Durada: 55 minuts aproximadament Alumnes a qui pot anar adreçat: Primària 2.Objectius -Gaudir d’un espectacle d’òpera en directe. -Identificar les veus i la forma de cantar amb l’estat d’ànim dels personatges. -Identificar les veus i les seves tessitures. -Fer un acostament a la figura de Mozart com a compositor i a la seva època. -Poder participar en tot un seguit de jocs escènics proposats. -Valorar l’òpera com a espectacle musicoteatral de totes les èpoques. 3. Descripció i anàlisi de l’audició

Aquest espectacle consisteix en una versió red uïda i simplificada de l'obra d e Mozart. L'adaptació recu ll els aspectes més dinàmi cs de l 'argument i el s protag onistes més comprensibles per al públic infantil. El fet que es tracta d'un "SINGSPIEL" i per tant, hi ha una part cantada i un altra parlada, fa cilita el s eguiment ar gumental. L'a daptació redu eix el nombr e de personatges a se t: quatre masculins i tre s fem enins, que són in terpretats per tres cantants i els textos cantats han estats traduïts al català.

www.atot.cat

Joan Duch. Gestió cultural i activitats educatives. C/Carreters, núm. 10 17150 Sant Gregori 972 428 724 atot@atot.cat

3

3.1 Resum de l’argument El Príncep Tamino s’ha perdut en mig del bosc. De cop i volta és atacat per un drac. Quan la seva situació és desesperada és salvat per les Dames de la Reina de la Nit. També es troba amb un personatge pintoresc i divertit, caçador d’ocells cantaires, en Papagueno. La Reina de la Nit apareix majestuosament i suplica al Príncep que alliberi a la seva filla Pamina a qui ha raptat el seu gran enemic Sarastro. Li lliura una Flauta Màgica i un retrat d’ella i en Tamino se n’enamora a l’instant. Accepta el repte i emprèn el camí acompanyat, si no de grat per força, per en Papagueno. Mentrestant la princesa Pamina és assetjada violentament pel malvat criat de Sarastro, Monostatos. Les intencions de Sarastro son bones, trobar algú prou digne de la princesa fent-li passar diverses proves de valor i saviesa però desconeix l’amenaça del seu criat. Mentre el Príncep supera les proves, en Papagueno amb el seu carilló Màgic, regal de la Reina, fa fugir en Monostatos. Finalment els prínceps es retroben i passen la darrera prova junts segellant el seu amor etern. Al seu torn en Papagueno, a qui han promès una Papaguena es desespera perquè aquesta no apareix. Una vegada més el carilló Màgic i la cançó de les campanetes interpretada pel públic seran la seva salvació. amor. 3.2 Fragments musicals seleccionats Les àries i conjunts vocals no sempre són interpretats íntegrament. Obertura Nº 1 Introducció Nº 2 Ària. Papagueno. “Digueu si heu vist...” Nº 5 Quintet. “Mmm” Nº 4 Ària Reina de la Nit (No tinguis por Oh fill estimat...) Nº 5 Quintet. “Ai senyora...”. Papagueno i Dames. Nº 5 Quintet. “Escolta sempre”. Nº 20 Ària. “Una noia ben maca” Nº 6 Tercet. “Dolça Pamina”. Monostatos, Pamina, Papagueno. Nº 8 Escena 17 “Cor alerta “. Pamina i Papagueno. Cançó de les campanetes. Nº 29 Final Papagueno. Ària i duo Nº 6 Tercet. Escena 11. “I ara on soc” Nº 8 Finale “Oh negre nit” Nº 17. Ària Pamina. “Ah sense tu”. Nº 28. Prova del foc Nº 21 Duo de Papaguenos

www.atot.cat

Joan Duch. Gestió cultural i activitats educatives. C/Carreters, núm. 10 17150 Sant Gregori 972 428 724 atot@atot.cat

4

4. Propostes i orientacions didàctiques

Assistir a un espectacle d’òpera és una activitat enriquidora ja per naturalesa i no caldria c ap m ena d e treball prev i ni po sterior, sinó que és su mmament important viure l’espectacle en e l moment precís qu e s’està veient. De tota m anera, a l’a ula, recomanem introduir-lo de la següent manera: Educació infantil

• Aprendre el fragment les «campanes» i memoritzar-lo • captar difer ents estats emociona ls i afectius : placid esa, rela xació, tristes a,

alegria... provocats per la modulació de la veu humana i de la música. • Presentar la veu humana com a instrument • les tessitures de les veus • Introduïr l’òpera com un conte que s’explica cantant. • Explicar breument el personatge de Mozart i donar importància al fet de que

quan era un nen ja era un mestre del violí i del piano • introducció dels personatges de l’obra

Primària

• breu descripció del que és una òpera • breu emplaçament de l’obra i del compositor • introducció dels personatges • comprensió i assimilació de l’argument • les veu i el seu funcionament • les tessitures de les veus • Alguns recursos de la veu • Aprendre el fragment les «campanes» i memoritzar-lo

www.atot.cat

Joan Duch. Gestió cultural i activitats educatives. C/Carreters, núm. 10 17150 Sant Gregori 972 428 724 atot@atot.cat

5

Per a desenvolupar aquestes introduccions us recomanem: Educació infantil Presentar la veu humana com a instrument

• Origen: La veu s’usa com instrument des que l’home és home • Descripció: La veu és un instrument de veu que al passar pel coll fa sonar uns

músculs anomenats cordes vocals. • Usos: La veu és tot sovint l’ instrument solista i pot transmetre melodies i

històries de tota mena. A vegades s’acompanya d’altres veus o d’instruments Aprendre el fragment les «campanes» i memoritzar-lo Durant la r epresentació de l'o bra els n ens podran ajud ar el Papagueno a alli berar la princesa, tot cantant la cançó. Aquest és un moment culminat de la representació i si els nens coneixen i han treballat la cançó es pot convertir fàcilment en un moment màgic. La cançó de les campanetes la trobareu a la fitxa de treball núm 1. La cançó de les campanetes. Recomanem Aprendre el fragment les i memoritzar-lo, tot acompanyant-se amb instruments de percussió indeterminada o determinada o bé amb percussió corporal. El treball d’aprenentatge de la cançó pot incloure els següents aspectes:

• Aprendre la cançó de memòria • Comprensió de la lletra • Treballar amb campanes de diferents mides per entendre la onomatopeia ning • Posar atenció en les indicacions del director i a les senyals d’entrada, tempo i

final Captar diferents estats emocionals i afectius provocats per la modulació de la veu humana i de la música. Durant la r epresentació s’esco lten dif erents f ragments qu e sug gereixen i provoquen diversos estats emocionals com ara:

• Ansietat i pressa. Introducció Nº 1. Ària del Príncep “Auxili, auxili”

• Alegria i despreocupació. Nº 2 Ària d’en Papagueno.

• Amor i afecte. Nº 3 Ària del retrat. Príncep.

• Pel contrast de notes molt greus i molt agudes, de variacions i coloratures (moltes notes seguides amb una mateixa síl·laba) tenim en les dues àries de la Reina de la Nit un conjunt de sentiments i sensacions barrejades. Súplica, ràbia, foc, violència etc.

• De com es pot parlar cantant. “I ara on soc?”. Nº 6 Tercet. Escena 11.

• Desesperació seriosa. Ària de Pamina. “Ah, sense tu!”. Nº 17.

• Desesperació grotesca o exagerada. Final d’en Papagueno.

www.atot.cat

Joan Duch. Gestió cultural i activitats educatives. C/Carreters, núm. 10 17150 Sant Gregori 972 428 724 atot@atot.cat

6

D’aquests fragments es pot treballar • EL TIMBRE dels diferents instruments i de les veus • LA DURADA pulsació, ritme lent o ràpid • LA INTENSITAT Fort -fluix • L'ALÇADA sons aguts o greus de cada veu escales ascendents i descendents

Les tessitures de les veus A educació infantil podem presentar les veus humanes de greu a agut tot i re lacionant cada registre amb un tipus de personatge. Per exemple:

• tenor: heroi, princep enamorat i Mosostatos • baríton: Papagueno • Soprano: heroïna, enamorada • Mezzosoprano; temperament, contrincant

Us recomanem l’audició prèvia dels següents fragments:

• Ària. Papagueno. “Digueu si heu vist...” • Quintet. “Mmm” • Ària Reina de la Nit • Tercet. “Dolça Pamina”. Monostatos, Pamina, Papagueno. • Escena 17 “Cor alerta “. Pamina i Papagueno. • Cançó de les campanetes. • Final Papagueno. Ària i duo

Introducció dels personatges de l’obra Creiem important que els nens NO coneguin l' argument ja que eliminaríem l' element sorpresa de la representació. La trama pot seguir-se sense cap problema durant l' espectacle. Tot i així creiem també important que els nens i nenes tinguin un cert coneixement dels personatges que intervenen. Seria molt interessat presentar cada personatge a l’hora que s’escolten els fragments anteriorment citats. Us oferim una breu introducció de cada un d’ells a la fitxa de treball núm. 2 presentació dels personatges

www.atot.cat

Joan Duch. Gestió cultural i activitats educatives. C/Carreters, núm. 10 17150 Sant Gregori 972 428 724 atot@atot.cat

7

Primària Breu descripció del que és una òpera Caldria intr oduir els a lumnes en aquesta for ma m usical de manera qu e arri bin a l’audició amb un coneixement adient a cada edat. És típic que els alumnes reaccionin expressant sorpresa davant la forma de c antar operística a la que sens dubte no estan gens acost umats. C al f er esm ent que e n aq uesta obra en concret i tamb é en mo ltes d’altres hi ha fragments parlats. A la fitxa núm. 4 teniu informació sobre:

• Com es fa una òpera ? • Diferents tipus d’òperes • Els idiomes de l’òpera • Les veus humanes en l’òpera • L’escenografia • La coreografia • El vestuari • La il·luminació • formes musicals per a solistes, corals • formes dramàtiques

Breu emplaçament de l’òpera i del compositor Creiem que a quest espectacle é s una opo rtunitat m olt interessant per fer descobrir els alumnes a spectes de la vida de Mozart i del seu temps. La flauta m àgica, és a més una obra paradigmàtica d’aquest compositor tant per les circumstàncies de la sev a creació com per els simbolismes ”no tant amagats” del seu argument. Us recomanem omplir les fitxes núm. 5 i 6. En aquests fitxes trobareu una orientació de com tr eballar aquest tema (es p ot encomanar als alumnes qu e busquin per int ernet o altres mitjans i contestin i omplin les fitxes). Introducció dels personatges Creiem important que els nens NO coneguin l' argument ja que eliminaríem l' element sorpresa de la representació. La trama pot seguir-se sense cap problema durant l' espectacle. Tot i així creiem també important que els nens i nenes tinguin un cert coneixement dels personatges que intervenen. Seria molt interessat presentar cada personatge a l’hora que s’escolten els fragments anteriorment citats. Us oferim una breu introducció de cada un d’ells a la fitxa de treball núm. 2 presentació dels personatges. Les veus i el seu funcionament Treballar l es parts d el cos hum à que prod ueixen la veu i f an possibl e l’articulació de sons diversos (vocals i consonants) i de sons de diferents tonalitats, i per tant el cant: Cordes vocals. Les cordes vocals. Dues petites cordes tensades a la laringe que produeixen so quan vibren en passar l’aire que procedeix dels pulmons.

www.atot.cat

Joan Duch. Gestió cultural i activitats educatives. C/Carreters, núm. 10 17150 Sant Gregori 972 428 724 atot@atot.cat

8

El to d’aquest so depèn de la tensió de les cordes vocals, que com més tensades estan més alta produeixen la nota. Que un so es converteixi en vocal o consonant depèn dels diversos membres articulats de la boca: llengua, mandíbules, paladar, llavis i dents. La intensitat depèn de les cavitats de la boca, que proporcionen al so més o menys ressonància. Recomanem visitar: http://www.xtec.cat/recursos/curricul/experim/cos/p_15.htm i http://veusicors.blogspot.com/2008/02/les-cordes-vocals.html Comentar la classificaci ó de les veus en tes situres i el f et que e n l’òper a exist eix u na convenció bastant general que d etermina qu e les veus greus masc ulines (baixo s) representin personatges relacionats amb l’autoritat: pares, vells, etc. Els barítons solen ser els qu e creen el conflicte: el s venjatius, els malvats... E ls tenor s són els joves, els herois i els ena morats. Un repartiment semblant es prod ueix amb les veus f emenines contralt, mezzosoprano i soprano. Agrupacions vocals

• Duo • Trio • Quartet

Les funcions dramàtiques de cada registre vocal

• Tenor: heroi, princep enamorat i Mosostatos • Baríton: Papagueno • Soprano: heroïna, enamorada • Mezzosoprano; temperament, contrincant

Audicions previes recomenades

• Ària. Papagueno. “Digueu si heu vist...” • Quintet. “Mmm” • Ària Reina de la Nit • Tercet. “Dolça Pamina”. Monostatos, Pamina, Papagueno. • Escena 17 “Cor alerta “. Pamina i Papagueno. • Cançó de les campanetes. • Final Papagueno. Ària i duo

Alguns recursos i termes tècnics de la veu

• Vibrat • Lligat • Stacatto • Color • Portaments • Floritures • Impostació

Aprendre el fragment les «campanes» i memoritzar-lo Durant la r epresentació de l'o bra els n ens podran ajud ar el Papagueno a alli berar la princesa, tot cantant la cançó. Aquest és un moment culminat de la representació i si els nens coneixen i han treballat la cançó es pot convertir fàcilment en un moment màgic. La cançó de les campanetes la trobareu a la fitxa de treball núm 1. La cançó de les campanetes.

www.atot.cat

Joan Duch. Gestió cultural i activitats educatives. C/Carreters, núm. 10 17150 Sant Gregori 972 428 724 atot@atot.cat

9

Fitxa 1 Aprendre la cançó de les campanetes

www.atot.cat

Joan Duch. Gestió cultural i activitats educatives. C/Carreters, núm. 10 17150 Sant Gregori 972 428 724 atot@atot.cat

10

Fitxa 2 Els personatges

LA REINA DE LA NIT. És una dona una mica bruixa i molt orgullosa . Estima, però, la seva filla Pamina i desitja que sigui alliberada.

PAPAGENO. (s'ha de pronunciar Papagueno) És un ocellaire que viu dels ocells que caça al bosc. Vesteix estrafolàriament i du enganxades plomes per tot el cos, per tal d' assemblar-se a un ocell. Porta sempre alguna gàbia i sobretot una flauta com a reclam per a les aus. És divertit, vividor, tabalot i molt infantil. Està amoïnat perquè encara no ha trobat la seva dona ideal, una Papaguena per poder tenir molts petits papaguenos i papaguenas.

TAMINO. És un princep valent, noble, jove i atractiu. De seguida que veu el retrat de la Pamina sent una gran passió per ella; quan s'assabenta que ha estat raptada, el seu amor esdevé heroic.

PAMINA. És la filla de la Reina de la Nit i està captiva a la mansió d'en Monostatos. És dolça, paci ent ag radable: en d efinitiva, l'antítesi de l a se va mare . Quan sap q ue el princep T amino l 'està b uscant se se ntirà fortament atreta per l'heroi.

www.atot.cat

Joan Duch. Gestió cultural i activitats educatives. C/Carreters, núm. 10 17150 Sant Gregori 972 428 724 atot@atot.cat

11

PAPAGUENA No surt fins al final de l'obra. És el perso natge par al.lel al Papagueno i, per tant, ja se li assembla .És ingènua, infantil i di vertida. Fa rà em bogir Papagueno.

MONOSTATOS. Es presenta en aquesta adaptació com un br uixot ma lvat, obscu r i estrafolari. De fet , està sota les or dres de Sarastro p erò les sev es intencions env ers Pamina no són gen s clar es. Si mbolitza l'antítesi de l'alegria, i és per això que qualsevol manifestació de joia com és ara el cant dels o cells, li provoca un a v eritable aversió.

www.atot.cat

Joan Duch. Gestió cultural i activitats educatives. C/Carreters, núm. 10 17150 Sant Gregori 972 428 724 atot@atot.cat

12

Fixa 3. exercicis pràctics per al treball de les veus humanes Aquests exercicis que u s presen tem tot seg uit impliquen la partic ipació activa del s alumnes. No cal dir que el seu èxit depèn de la bona disposició i d’un cert hàbit en aquest tipus d’activitats per part dels alumnes. Parlar cantant

S’escull una frase col·loquial; per exemple: «Avui no em trobo gaire bé!» Es co nvida un alumne a pronunciar-la en veu alta, procurant qu e resulti convincent. A continuació es proposa a un segon a lumne que i ntenti taral·lejar la melodia, la cantarella amb què el s eu company ha pronunciat la frase. Es convida el s egon participant a introduir alguns canvis en la melo dia. El primer intenta incorporar aquesta melodia a le s seves paraules. A partir d’aquí es poden inventar a ltres jocs sim ilars, introduint-hi fact ors com poden ser la passió, l’a mor, la ira, etc., fins a arribar a un diàleg cantat. El clima musical i la declamació

Escolliu un text, preferiblement teatral o si més no en primera persona. Reciteu-lo sense música. Repetiu la declamació, aquest cop amb una música de fons marcadament alegre, trista, dramàtica, etc. Es tracta de comprova r el co ntrast que produeix en aques tes músiques i c om afecten el sentit del text.

El to de les veus. les tessitures En l’òpera existeix una convenció bastant general que determina que les veus greus masculines (baixos) representin personatges relacionats amb l’autoritat: pares, vells, etc. Els barítons solen ser els malva ts... Els tenor s són els joves, els he rois i els enamora ts. Un repartiment similar es produeix pel que fa a les veus femenines: contralt, mezzosoprano, i soprano. E n l’opera buffa aquesta distribució varia una mica, ja que particularment els baixos fan els papers més còmics i caricaturitzats.

Per comprovar fins a quin pu nt aqu esta co nvenció respecta la realitat es p oden fe r alguns exercicis en to d ’humor. Per exe mple, inventar una declara ció d’amor. E ll parla amb la veu molt aguda i ella amb la veu molt greu. Després es fa al revés. Es poden inv entar infinitat de situacions en què el to de la veu sol ser pe culiar, i ca nviar-lo: un dis curs polític , una retransmissió esportiva per ràdio, etc...

El moviment escènic i la música

Aquests exer cicis es poden realitzar a mb dife rents músiques de fons, tan t si és per buscar el contrast com si és per acompanyar correctament l’acció. RITME I VELOCITAT. La velocitat amb què reali tzem els nos tres gestos afec ta el sen tit d’allò que puguem estar expressant. L’exercici a realitzar és el següent: Imaginem un escenari. Entrem en aquest escenari i ens encarem amb el públic. Pronunciem una frase i marxem. Aquesta acció es realitza a diferents velocitats. La frase pot ser, per exemple: «Sóc el guerrer més poderós del món!!! » GEST. Concretem un gest simple, per exemple fer adéu amb la mà . Som en un moll acomiadant algú que se’n va en un vaixell. Ens hem de deixar portar per la música ambiental. També es pot fer al revés, partint d’una idea fixa. És un adéu trist o alegre, i ju guem amb el contras t amb la música. És molt interessant que després de cada un dels exercicis els espectadors comentin el que han entès o el que els ha suggerit l’escena. El moviment en l’espai. Depenent d el lloc que ocupem dins un espai con cret, de la d istància que ma ntenim a mb u na persona, de com ens hi ap roximem, si ens situ em frontalment o de costa t, es tem expressa nt. L’exercici pot consistir a in ventar una escena com, per exemple: estem esperant un tren que no acaba d’arribar. L’ex ercici consisteix a expressar la impaciència, la resigna ció, la desesperació, segons com ens movem en l’espai. Aquesta impro visació es pot fer amb una o di verses persones que s’interrelacionin.

Fitxa 4. INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA SOBRE L’ÒPERA

www.atot.cat

Joan Duch. Gestió cultural i activitats educatives. C/Carreters, núm. 10 17150 Sant Gregori 972 428 724 atot@atot.cat

13

L’òpera és un espectacle en què intervenen principalment el TEATRE i LA

MÚSICA. En certa manera podem dir que és teatre cantat. Per tant, en una òpera se’ns explica una història mitjançant un argument representat per protagonistes caracteritzats com a personatges i aquests s’expressen cantant. La música, que té la capacitat d’expressar sentiments, reforça el sentit de les paraules. Aquesta és interpretada per L’ORQUESTRA i hi intervé també el COR.

• L’ÀRIA és la part en què el personatge canta tot expressant els seus sentiments. • EL RECITATIU és la part narrativa o d’acció dins l’obra. • EL DUET és el conjunt de dos intèrprets que canten plegats.

COM ES FA UNA ÒPERA ?

El primer que hi intervé és el LLIBRETISTA, que és qui escriu la història amb tots els textos que després cantaran els protagonistes. El text escrit s’anomena LLIBRET.

El LLIBRET passa a mans del COMPOSITOR, que converteix els textos en cançons, en paraules cantades. Quan li sembla convenient, escriu també fragments purament musicals, que interpretarà l’orquestra per crear un determinat ambient o per explicar amb música el que succeirà després en l’argument. El compositor no tan sols ha d’escriure les melodies que després hauran de cantar els protagonistes, sinó totes les músiques que interpretaran cada un dels instruments de l’orquestra.

Quan es decideix «posar en escena» una òpera, cal buscar els cantants adequats per a cada un dels papers. Quan ja es té un teatre per realitzar les representacions, s’ha d’encarregar a un ESCENÒGRAF que faci els DECORATS, és a dir, tots aquells elements que ens faran creure que a l’escenari hi ha, per exemple, un bosc o un castell. Qui construirà i muntarà els decorats són els TRAMOISTES. Hi ha d’haver també un DIRECTOR D’ESCENA, que és el responsable de la interpretació teatral dels cantants actors.

Finalment un altre col·laborador molt important és el DIRECTOR MUSICAL, que dirigeix l’orquestra i la interpretació musical dels cantants.

DIFERENTS TIPUS D’ÒPERES No totes les òperes són serioses i tràgiques: hi ha també l’òpera BUFFA o cómica. En les primeres, la història sempre acaba malament, perquè del que es tracta és d’emocionar el públic. L’òpera còmica, en canvi, sempre acaba bé i ha estat escrita per divertir i, en tot cas, per criticar determinats comportaments humans. Hi ha compositors que han barrejat tots dos estils d’òpera. Així, no és estrany trobar junts personatges tràgics i còmics, sobretot a partir de MOZART. ELS IDIOMES DE L’ÒPERA Fins a final del segle XVIII la llengua de moda era la italiana i els compositors, encara que no fossin italians, posaven música a llibrets en italià (pensem per exemple en Mozart: tot i que era austríac, la majoria de les seves òperes són en italià). A partir del segle XIX cada compositor escriu en la seva llengua, i per tant trobem obres en alemany, francès, anglès i d’altres. LES VEUS HUMANES EN L’ÒPERA

A l’òpera no s’utilitzen micròfons i tot i així tothom pot sentir les veus dels cantants. Perquè això sigui possible, els protagonistes han d’haver après una tècnica vocal anomenada IMPOSTACIÓ, que, a més de donar-los la peculiar sonoritat de les veus operístiques, els permet augmentar-ne la potència i l’extensió sense tenir problemes d’afonies.

www.atot.cat

Joan Duch. Gestió cultural i activitats educatives. C/Carreters, núm. 10 17150 Sant Gregori 972 428 724 atot@atot.cat

14

Les veus es classifiquen segons el seu timbre i la seva tessitura, d’agut a greu, en: Veus femenines: SOPRANO, MEZZOSOPRANO, CONTRALT Veus masculines: TENOR, BARÍTON, BAIX

Les cordes vocals: Dues petites cordes tensades a la laringe que produeixen so quan vibren en passar l’aire que procedeix dels pulmons. El to d’aquest so depèn de la tensió de les cordes vocals, que com més tensades estan, més alta produeixen la nota. Que un so es converteixi en vocal o consonant depèn dels diversos membres articulats de la boca: llengua, mandíbules, paladar, llavis i dents. La intensitat depèn de les cavitats de la boca, que proporcionen al so més o menys ressonància.

Amb importància menor, també intervenen en l’òpera:

• L’ESCENOGRAFIA, que és l’art de crear un ambient o de reproduir qualsevol

mena d’espai físic en un escenari. • LA COREOGRAFIA, que són e ls movimen ts que tant el s BALLETS , que de

vegades inte rvenen en l’ òpera, com tots els personatges realitzen en l’espai escènic.

• EL VESTUARI, ja que tots els p ersonatges van disfressats, s egons l’època en què se situa la història i el rang i l’ofici dels protagonistes.

• LA IL·LUMINACIÓ: La llum de vegades pot substi tuir l’escenografia, ja qu e només amb ella es poden crear determinats climes.

Per expr essar diferents situac ions t eatrals, aq uest gè nere utilitza diverses formes musicals: Formes per a solistes: Cançó de trobadors. Cançó monòdica amb acompanyament instrumental (l’instrument dobla la melodia) que adquireix gran importància a la Provença durant els segles XI i XII. Ària. Composició per a una sola veu amb acompanyament harmònic instrumental que forma part de l’òpera i de l’oratori. Normalment té la forma A-B-A, amb l’última repetició efectuada amb variacions. Recitatiu. Cant declamat de ritme lliure adaptat als accents del text. Lied. Cançó alemanya de forma A-B-A que a partir del Romanticisme adquireix moltíssima importància. Molt relacionat amb la poesia de l’època, l’acompanyament sol tenir funcions descriptives i la melodia s’intenta adaptar perfectament al sentit del poema. Formes corals: Cant gregorià. Fou el cant litúrgic de l’Església catòlica, i el papa Gregori el Gran (540-604) va ser un dels seus grans codificadors. És un cant monòdic (el cor canta a l’uníson) sobre les melodies del qual es va construir la primera música polifònica. Madrigal. Composició polifònica escrita per a diverses veus amb acompanyament instrumental o sense, de caràcter profà. Va tenir molta importància a Itàlia durant el segle XVI. Formes dramàtiques: L’òpera. Drama musical escenificat. Els principals recursos són l’ària, el recitatiu i el cor. L’oratori. Com l’òpera, però sense escenificar. Els temes són de caràcter religiós. La comèdia musical. Combina el teatre i la música tal com fa l’òpera, però amb el llenguatge de la cançó popular, el jazz i la música moderna.

www.atot.cat

Joan Duch. Gestió cultural i activitats educatives. C/Carreters, núm. 10 17150 Sant Gregori 972 428 724 atot@atot.cat

15

Fitxa núm 5 El temps de Mozart Busca imatges i enganxa-les a la següent taula

Viena

un mitjà de transport

L’emperador

Un palau

Un soldat

Un pagès

www.atot.cat

Joan Duch. Gestió cultural i activitats educatives. C/Carreters, núm. 10 17150 Sant Gregori 972 428 724 atot@atot.cat

16

Una pintura

La moda (com anaven vestits l’home i la dona)

El bisbe Colloredo

Salzburg

Altres personatges contemporanis de Mozart

Altres personatges contemporanis de Mozart

www.atot.cat

Joan Duch. Gestió cultural i activitats educatives. C/Carreters, núm. 10 17150 Sant Gregori 972 428 724 atot@atot.cat

17

FITXA 6 Mozart

Imatge de Mozart

Contesta les següents preguntes

Fitxa de Moxart: Nom complert:………………………………… Data i lloc de naixement:…………………….. Data i lloc de la mort:………………………….

Família Nom del pare:…………………… Nom de la mare:…………………….. Nom de la germana:………………….

Infantesa Quins instruments tocava de petit? ……………………………………….. A quina edat fa fer el primer concert?............. A quina edat fa composar la seva primera òpera?....................................................... Anomena les principals citats a les que va viatjar………………………………………… …………………………………………………

Vida Com es deia el bisbe per a qui treballava Mozart a Salzburg?................................. Com creia que era Mozart aquest bisbe? Senyala una opció: Autoritari…………. Divertir…………… A quina ciutat va tenir els seus més grans èxits: ……………………………………………………….

Obra Quantes simfonies va escriure?.................. I quantes òperes?............................ Anomena 4 de les seves obres més conegudes………………………………………… …………………………………………………….. …………………………………………………….. ……………………………………………………

Com es deia l’associació secreta a la qual es va apuntar Mozart?............................................ Quina va ser l’ última obra que va compondre? ……………………………………………………….