Embed Size (px)
DESCRIPTION
Autora: Natàlia Reyes | Tutor: Jordi Riba | Tema: Fòbia social, Psicologia
Citation preview
LA FÒBIA LA FÒBIA LA FÒBIA LA FÒBIA
SOCIALSOCIALSOCIALSOCIAL
Coneixement del problema i Coneixement del problema i Coneixement del problema i Coneixement del problema i
diferenciació amb la timidesadiferenciació amb la timidesadiferenciació amb la timidesadiferenciació amb la timidesa
Nom: Natàlia Reyes
Clase: 2.2
Tutor del treball: Jordi Riba
Data d’entrega: 6/10/2013
<<La timidez es una condición ajena al corazón, una categoría, una dimensión que desemboca en la
soledad>>. Pablo Neruda.
INDEX
1. Introducció.............................................................................................. 1
1.1. Motivació ..................................................................................... 1
1.2. Objectius....................................................................................... 1
1.3. Hipòtesi......................................................................................... 1
1.4. Metodologia.................................................................................. 2
2. Definicions de timidesa i fòbia social ...................................................... 4
2.1. Definicions de timidesa................................................................ 4
2.2. Definicions de fòbia social............................................................ 5
3. PART TEÒRICA ......................................................................................... 7
3.1. La fòbia social és un trastorn psicològic classificat en els trastorns
d’ansietat............................................................................................ 7
3.2. Diferències amb la timidesa.......................................................... 7
3.3. Tipus de fòbia social...................................................................... 7
3.4. Característiques............................................................................ 8
3.5. Inici i desenvolupament................................................................ 8
3.6. Situacions temudes per les persones amb fòbia social................. 8
3.7. Símptomes.................................................................................... 9
3.7.1. Físics........................................................................................ 9
3.7.2. Emocionals.............................................................................. 9
3.8. Causes i factors............................................................................. 10
3.9. Autoproteccions........................................................................... 12
3.10. Possibles problemes que provoca................................................ 12
3.11. Forma de detectar-ho................................................................... 13
3.12. Mètodes de solució...................................................................... 13
3.12.1. Teràpies cognitivo-conductuals (TCC)................................ 13
3.12.2. Tractaments farmacològics................................................ 15
3.12.3. Programa “Háblame”......................................................... 16
3.13. La fòbia social i altres tipus de trastorns...................................... 16
3.13.1. Mutisme selectiu............................................................... 16
3.13.2. Agorafòbia......................................................................... 17
3.13.3. Trastorn per Ansietat Generalitzada (TAG)....................... 17
3.13.4. Episodi Depressiu Major (EDM)......................................... 17
3.13.5. Trastorn Obsessiu-Compulsiu de la Personalitat (TOCP)... 18
3.13.6. Trastorn Esquizoide de la Personalitat.............................. 18
4. Fòbia social en l’adolescència ................................................................ 19
4.1. Introducció a l’adolescència......................................................... 19
4.2. L’adolescència i la fòbia social...................................................... 19
4.2.1. Inici......................................................................................... 19
4.2.2. Desenvolupament.................................................................. 20
4.2.3. Manteniment.......................................................................... 21
4.3. Conclusió...................................................................................... 23
5. PART PRÀCTICA....................................................................................... 25
5.1. Enquesta fòbia social 1, diferenciació de timidesa i fòbia social.. 25
5.2. Enquesta fòbia social 2, Coneixement sobre la fòbia social......... 27
6. Conclusió................................................................................................. 29
7. Valoració personal.................................................................................. 30
8. Llista de referències................................................................................ 32
8.1. Webgrafia..................................................................................... 32
8.2. Bibliografia................................................................................... 32
8.3. Diccionaris.................................................................................... 32
9. Annexes.................................................................................................. 33
1. INTRODUCCIÓ
1.1. Motivació
Vaig decidir escollir el tema de la fòbia social perquè l’àmbit de la psicologia m’agrada i
m’interessa molt i en un futur m’agradaria dedicar-m’hi.
Al principi, hi havia molts trastorns psicològics que m’interessaven i vaig estar una mica
perduda. Fins que vaig pensar en fer-ho sobre la timidesa, ja que personalment era un
tema amb el que m’identificava bastant i del que volia saber més.
Mentre buscava per internet una mica d’informació sobre la timidesa, vaig trobar una
pàgina on parlava de la fòbia social. Havia sentit a parlar de moltes fòbies, però mai
d’aquesta en particular. Vaig entrar i vaig començar a llegir el que deia. Pel que vaig
entendre en un primer moment, la fòbia social era com un grau de timidesa més elevat
en el que les persones es veien incapacitades a dur a terme una vida social normal.
El tema em va interessar de seguida; el trobava divertit i m’agradava inclús més que el
de la timidesa. Vaig pensar, que al igual que jo, potser hi haurien moltes persones que
mai havien escoltat parlar de la fòbia social. Dies més tard ho vaig corroborar, quan,
preguntant a uns quants amics i familiars, no sabien descriure el que era o mai havien
sentit a parlar d’ella.
1.2. Objectius
Amb aquest treball, els objectius que vull aconseguir són:
- Tenir una major consciència del que és la fòbia social i quins són els motius pels
quals una persona arriba a tenir aquest tipus de fòbia, si arriba a saber que
pateix una fòbia o simplement pensa que és timidesa.
- Saber si hi ha tractaments i si aquests, curen el problema d’arrel i per sempre, o
si només el disminueixen.
- Conèixer com afecta aquest trastorn en l’etapa de l’adolescència.
- Comprovar el coneixement que té la gent sobre aquest tema i si és capaç de
diferenciar-ho amb la timidesa.
1.3. Hipòtesi
Crec que la fòbia social és un tema una mica desconegut, del que la gent no en sap
gaire i que es pot confondre fàcilment amb la timidesa.
1.4. Metodologia
Primerament, vaig planificar una part teòrica on es detallaria tota la informació
possible sobre la fòbia social. Per fer-ho, primer vaig crear un índex amb tots els punts
que volia tractar, com les causes, els efectes i els problemes que podia generar el
trastorn. Un cop fet el índex vaig començar la recerca d’informació a internet i a un
llibre sobre fòbia social i vaig començar el redactat. A partir, del primer redactat, em
van sorgir noves qüestions que volia tractar, com la diferència que hi ha entre el
trastorn de fòbia social i la timidesa.
Com que aquesta qüestió em va interessar molt i em va semblar important, vaig
decidir que la meva hipòtesi es basaria en el fet de que la fòbia social és un tema
desconegut i que la gent la pot confondre fàcilment amb la timidesa. Un cop feta la
hipòtesi, vaig construir la part practica, que consistia en investigar, amb l’ajuda de
dues enquestes, el coneixement de la gent sobre la fòbia social i en especial, si sabien
distingir la definició de timidesa i la de fòbia social.
.
* “La timidez es la desconfianza del amor propio, que deseando agradar teme no
conseguirlo”. Molière.
* “La causa más frecuente de la timidez es una opinión excesiva de nuestra propia
importancia”. Samuel Johnson.
* “La timidez se compone del deseo de agradar y del temor de no conseguirlo”. Edme Beaucheme. * ”El éxito consiste en vencer el temor al fracaso”. Saint Beuve. * “Lo que el vértigo es para el cuerpo, eso es la embarazosa timidez para el alma”. Ludwig Börne. * “La timidez tiene un extraño elemento de narcisismo, la creencia que nuestro aspecto y
nuestro actuar es realmente importante para otros”. André Dubus.
* “El miedo te consume y te va dejando solo”. Anónimo.
* “El miedo cultiva miedo”. Byron Janis.
* “No le tema tanto a equivocarse que usted no intenta nada nuevo en su vida. La hoja de
vida más triste de la vida contiene estas tres cosas: Pude haber hecho, tal vez hubiera hecho,
y debería haber hecho”. Louis E. Boone.
* “El instinto social de los hombres no se basa en el amor a la sociedad, sino en el miedo a la
soledad”. Arthur Schopenhauer.
* “Cuantos pretextos fabrica el miedo!”. Doménico Cieri Estrada.
2. DIVERSES DEFINICIONS DE TIMIDESA I
FÒBIA SOCIAL
2.1. Definicions de timidesa:
En el diccionari de castellà de la “Real Academia Española”, la timidesa es defineix
com: “1. adj. Temeroso, medroso, encogido y corto de ánimo”. En el diccionari de la
llengua catalana de l’Institut d’Estudis Català: “ f. [PS] Disposició afectiva que es
caracteritza per la manca de seguretat en si mateix”. *La definició ha sigut buscada en
els dos idiomes per tal de tenir un marge més ample de definicions per poder entendre
millor el que és i perquè en cada idioma la definició pot variar bastant.
Segons el diccionari de psicologia, es descriu com: “Tendencia por parte de la persona
a sentirse incómodo, inhibido, torpe y muy consciente de sí mismo en presencia de
otras personas. Esto produce incapacidad para participar en la vida social, aunque se
desee hacerlo y se sepa cómo”.
A més, la timidesa en si, consisteix en un estat anímic que afecta a les relacions amb
altres persones i es considerada com una pauta de comportament que limita el
desenvolupament social d’aquelles persones que l’experimenten dintre de la seva vida
quotidiana.
Hi ha diverses teories i visions de timidesa:
- Philip Zimbardo, terapeuta e investigador, descriu la timidesa com un estat
d’incomoditat causat per l’expectativa de possibles conseqüències negatives de la
relació amb altres persones. Zimbardo indica que es poden distingir dos classes de
tímid: el tímid públic, que s’adapta a la vida social i participa a ella, i el tímid privat, que
té grans dificultats per interaccionar amb l’entorn; és a dir, el públic aconsegueix
adaptar-se i controlar el malestar, mentre que el privat no.
- Renny Yagosesky, és un escriptor i orientador conductual que opina que la timidesa
pot entendre’s com una resposta psicofísica apresa, d’intensitats variables, que és
associada amb l’expectativa de l’avaluació social negativa. Es manifesta en canvis
cognitius, afectius i conductuals, i té com a característiques associades l’ansietat, la
incomoditat vincular, l’estrès... També indica que quan la timidesa és intensa o molt
freqüent, sol estar acompanyada d’alteracions psicosomàtiques.
- Daniel Goleman, és un psicòleg americà que va obtenir fama mundial quan va
escriure el seu famós llibre “Intel·ligència emocional”, on es refereix a la timidesa com
a un producte possible d’una disposició neuronal innata i particular en els lòbuls
prefrontals, que generen una espècie de sensibilitat alterada en un percentatge del
15% de les persones amb aquesta configuració. No obstant, també afirma que la
majoria del aspectes associats amb la timidesa són adquirits socialment.
- Per últim, la teoria innatista, és una visió neurològica que afirma que la timidesa pot
sorgir i sostenir-se per la modificació cerebral que causa la repetició d’un
comportament. Això indicaria que els pensaments, les emocions i els hàbits configuren
àrees del nostre cervell i condiciones neurològicament les futures conductes.
2.2. Definicions de fòbia social:
El diccionari de psicologia indica que la fòbia social és: “Miedo persistente e irracional
hacia SITUACIONES SOCIALES (el estímulo fóbico), que da lugar a un deseo incoercible
de evitarlo. Esto suele conducir a evitar el estímulo fóbico o a afrontarlo con terror”.
Un llibre de psicologia diu que la fòbia social, és una por duradora davant de situacions
socials en que la persona s’exposa a ser observada pels altres i té por de comportar-se
o de fer alguna cosa compromesa.
La fòbia social, és un trastorn psicològic classificat en els trastorns d’ansietat que es
caracteritza per una por intensa en situacions socials que causa una considerable
angoixa i un deteriorament en la capacitat de funcionar en diverses àrees de la vida
diària.
El Manual de diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM-IV), indica que la fòbia
social presenta un patró general de retraïment social, hipersensibilitat al rebuig de la
societat, sentiment d’inadaptació i baixa autoestima.
3. PART TEÒRICA
3.1. La fòbia social és un trastorn psicològic classificat en els trastorns
d’ansietat.
Com qualsevol altre fòbia, la fòbia social es un mecanisme de defensa desenvolupat
per evitar les situacions potencialment perilloses, però en la nostra societat aquest
mecanisme es un problema major que el propi perill, ja que incapacita a la persona a
fer una vida com desitja.
Les persones amb fòbia social saben que les seves sensacions son irracionals, però els
hi costa molt enfrontar-se a elles i fan tot el possible per evitar-les.
La fòbia social és un problema molt més comú del que es creu. Entre el 3 i el 13% de la
població la pateixen, encara que les dades no estan molt clares, ja que moltes
persones mai arriben a saber que la pateixen. Al contrari que la majoria de fòbies,
aquesta es presenta igual en homes i dones, es freqüentment hereditària i comença
habitualment en l’adolescència o abans dels 25.
3.2. Diferències amb la timidesa
La gran diferència des de el punt de vista clínic en l’impacte que té en la vida de la
persona. Parlem de fòbia social quan la vida personal o laboral està greument
afectada. No obstant, la diferència fonamental està en que el tímid s’enfronta a les
situacions en les que està incòmode, amb molta por, però ho fa. Quan ho fa
regularment, finalment s’acaba habituant i les situacions es fan més sostenibles. El que
té fòbia social sol evitar aquestes situacions de manera regular o si les enfronta, es
preocupa més d’intentar estar tranquil i controlar la seva ansietat que d’estar atent,
participar o fer el que ha de fer en aquella situació.
3.3. Tipus de fòbia social
Es poden diferenciar dos tipus de fòbia social:
- Generalitzada: Les pors s’experimenten en la majoria de les relacions socials.
- Específica: Quan les situacions d’ansietat només es donen en unes determinades
situacions, com per exemple el parlar en públic, o tenir por a ser observat quan es
menja.
3.4. Característiques
Es caracteritza per una por i una ansietat constants a afrontar determinades situacions
socials, a la interacció amb el demes, o a ser observats en qualsevol situació. El
exposar-se a la situació temuda pot provocar un atac d’ansietat, i la por a patir aquest
atac és el principal motiu pel que a la persona li costa enfrontar-se a les seves pors.
També, davant de la situació temuda, les persones amb fòbia social solen sentir-se
insegures i amb una gran preocupació a que els demes els jutgin i pensin que són
ansioses, dèbils o rares, provocant així, certa paranoia.
Sol venir acompanyada d’hàbits nerviosos com mossegar-se les ungles i fer-se mal.
Una característica important i a tenir molt en compte en la fòbia social, és
l’anomenada ansietat anticipatòria (ansietat abans de que passin els fets temuts). Les
persones es comencen a preocupar i a sentir por davant la situació temuda molt abans
de tenir-la que enfrontar, això provoca que quan s’enfronta la situació, aquesta es fa
pitjor degut als estat de nerviosisme en el que es troba la persona. Això també provoca
un augment de l’ansietat anticipatòria per la pròxima vegada que s’enfronti la situació,
creant-se així, un cercle inacabable que costa molt de trencar.
Moltes persones creuen que “són així” i que no hi ha res que puguin fer a part de
resignar-se a viure amb aquest problema i adaptar-se a les seves limitacions. No
obstant, no és cert.
3.5. Inici i desenvolupament
La fòbia social sol aparèixer a mitjans de l’adolescència i no és estrany que la persona
digui durant molts anys que té una gran timidesa o inhibició social. Algunes persones
indiquen que el problema el tenen des de nen. La fòbia social pot aparèixer com a
conseqüència d’una experiència estressant, humiliant o de ridícul. També es pot haver
anat consolidant de forma lenta.
3.6. Situacions temudes per les persones amb fòbia social
Algunes de les principals situacions temudes per les persones amb fòbia social són:
- Parlar en públic.
- Menjar o beure en públic.
- Anar a festes.
- Escriure o firmar en públic.
- Mirar als ulls a la gent.
- Començar una conversació.
- Ser presentat a gent nova.
- Realitzar trucades.
- Donar i defensar les seves decisions.
- Por a quedar-se en blanc o a ser el centre d’atenció.
3.7. Símptomes
3.7.1. Físics
Els símptomes físics que acompanyen a la fòbia social són:
- Rubor.
- Sudoració, especialment a les mans (hiperhidrosis).
- Tremolors en mans, peus i veu.
- Palpitacions.
- Nàusees.
- Tartamudesa i discurs accelerat.
- Dificultat per respirar (disnea).
- Dolor abdominal, sensació de buit a l’estomac.
- Tensió muscular.
- Mareig.
- Sensació de fatiga.
- Ressecament en la boca.
- Sensació de fred o calor.
- Confusió.
- Insomni.
3.7.2. Emocionals
Els símptomes emocionals que acompanyen a la fòbia social són:
- Por al bloqueig mental.
- Por a l’avaluació negativa.
- Pensaments negatius (ex. “faré el ridícul”, “no els interessa la meva
opinió”...).
- Sensació d’irrealitat.
- Sensació de que tothom el mira.
- Por a ser vist com una persona rara, dèbil, ansiosa o boja.
- Aïllament.
- Por a tenir símptomes d’ansietat.
3.8. Causes i factors
- Causes hereditàries:
L’ansietat i la por són sentiments desenvolupats per permetre a l’ésser humà
reconèixer i reaccionar davant de situacions perilloses. Aquests sentiments han
d’existir però sempre amb un límit per tal de que no interfereixi en el
desenvolupament de la persona, perquè quan aquestes pors són tan
excessives, en lloc d’ajudar a la persona a reaccionar, l’immobilitzen.
Hereditàriament, sembla ser, que en el codi genètic del fòbic social, en contes
d’haver estat impresa una tendència a l’ansietat normal i saludable, s’ha escrit
un terror social elevat.
- Causes ambientals:
Les causes ambientals poden tenir un paper rellevant en el desenvolupament
de la fòbia social. En la infància, els pares duen a terme un paper important i
podria ser que aquest tinguessin algun grau de fòbia social. Per exemple, els
pares massa protectors o que ells mateixos són tímids i solen evitar situacions
socials, podrien transmetre als seus fills les sensacions i conviccions que poden
fer arribar a una persona a la fòbia social.
A més a més, si per exemple, una persona a passat per situacions traumàtiques
importants durant la infància, és possible que acabi desenvolupant la fòbia
social.
- Causes neurològiques:
Hi ha investigacions recents que demostres que la fòbia social pot sorgir també
com a conseqüència d’un desnivell químic en el cervell. Aquest desnivell és
degut a una distribució deficient d’una substància que s’anomena serotonina a
través de les neurones.
Normalment tothom experimenta la por en determinades situacions, però
aquesta mala distribució faria que el fòbic social ho interpretés tot com a por.
- Factors biològics:
1. Major disposició per reconèixer l’amenaça social i respondre submisament
a la mateixa. Aquest seria el fenomen de la evolució filogenètica per el que
certes persones perceben i intercepten senyals socials (especialment
expressions facials) com a una amenaça i mostren una conducta submisa
que els permeti evitar l’enfrontament amb una altra persona.
2. Baixa activació fisiològica i lentitud en reduir l’activació, que potser es
transmet genèticament. Aquest fet pot dificultar el procediment de
l’habituació a situacions noves o amenaçadores, interferir en l’actuació
social i ser afavorir així a l’evitació social.
- Factors experiencials:
1. L’aïllament del propi nen, aïllament de la família i la falta d’oportunitats,
són factors que impedeixen el desenvolupament de les habilitats socials
en el nen i afavoreix la fòbia social.
2. L’observació d’experiències socials negatives en els pares o persones
significatives. Uns pares preocupats pels judicis dels altres, per
l’aparença i el comportament i que mostren conductes de submissió i
evitació poden facilitar l’aparició de preocupacions i conductes similars
en els seus fills.
3. El canvi de circumstàncies (laborals, familiars, escolar...) que impliqui
realitzar activitats temudes que abans no eren necessàries. Per
exemple, canviar d’escola o canviar de barri entre els 8 i els 14 anys
produeix un gran estrès perquè cal anar a un lloc nou on tothom ja es
coneix.
4. Les experiències negatives en situacions socials. Els efectes d’aquestes
experiències negatives depenen de la seva freqüència, severitat i de la
magnitud de l’experiència.
5. El desenvolupament excessiu de la consciència pública d’un mateix, en
els últims anys de la infància o els primers de l’adolescència pot conduir
a una autoavaluació excessiva i accentuar la timidesa que ja existia o
afavorir a l’aparició de la timidesa pe primera vegada.
3.9. Autoproteccions
Algunes persones amb fòbia social anticipen i eviten les situacions socials temudes.
Altres, les afronten però utilitzen autoproteccions amb les que intenten protegir-se de
la situació per reduir o suprimir l’ansietat. Aquestes autoproteccions, també
anomenades conductes de seguretat, només disminueixen l’ansietat en un curt termini
i el que fan és reforçar el trastorn a llarg termini.
Algunes de les autoproteccions poden ser:
- Evitar mirar als ulls o desviar la mirada.
- Mirar cap a un altre costat si pensa que li preguntaran alguna cosa.
- Recolzar les mas en algun lloc per si tremoles.
- Ficar-se les mans a les butxaques.
- Creuar els braços.
- Evitar certes persones o lloc.
- Evitar parlar amb els demés, parlar poc o res; parlar interrompudament per
evitar silencis; parlar molt de pressa o molt lent; parlar només d’un tema que
domini.
- No saludar.
- Escapar i refugiar-se al lavabo i mullar-se la cara.
- Ficar-se la mà davant la cara.
- No menjar alguns menjars per por a fer el ridícul.
- Preparar excuses per justificar comportaments.
- Prendre alcohol.
- Assajar acuradament el que es vol dir al mateix temps que està parlant.
- Revisar i avaluar el propi discurs.
- Despistar-se o distreure’s pensant en altres coses.
- Caminar encorbat i ajupint el cap.
- Prémer les mans i jugar amb elles.
- Manipular un objecte amb la mà per descarregar l’ansietat (ex. Bolígraf).
- Tics i hàbits nerviosos: moure una cama, tocar-se els ulls i la cara, tirar-se del
cabell, mossegar-se les ungles i el llavi, pessigar-se, etc.
- Caminar observant-se i controlant cada pas que es dóna.
- Evitar somriure o somriure nerviosament sense parar.
- Arribar el primer o l’últim a algun lloc.
3.10. Possibles problemes que provoca
La fòbia social pot provocar sentir-se sol, aïllament social i en cassos greus fortes
depressions. No obstant, el major problema que causa es l’abús i dependència de
drogues i alcohol per combatre l’ansietat. Una estadística indica que el 39,6% de
persones que pateixen fòbia social abusen de substàncies tòxiques. Aquest
percentatge tan elevat es deu a que gran part de qui la pateix són persones joves, que
tenen un grau més elevat de vulnerabilitat a desenvolupar una addicció. La intensa
ansietat en situacions socials resulta especialment difícil en els joves perquè per ells és
de gran importància pertànyer a un grup. Es prenen l’abús de substàncies o d’alcohol
com una forma d’automedicar-se i poder així, disminuir els nivells d’ansietat gràcies a
la desinhibició que produeix l’alcohol. En un intent d’alleujar els símptomes de la fòbia,
descobreixen i utilitzen, una i altra vegada, l’alcohol, ansiolítics i altres tòxics. A més a
més, es va realitzar un estudi on un 32% de la població alcohòlica tenia fòbia social, un
percentatge que triplica el de la població normal.
3.11. Forma de detectar-ho
Per detectar la fòbia social, els psicòlegs es basen amb uns criteris de diagnòstic
facilitats pel DSM-IV (“Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales”).
Aquests criteris de diagnòstic són:
A. Por permanent per una o més situacions socials en públic i a l’avaluació per
part dels demés. Amb els nens, s’ha de comprovar que amb els seus
familiars es relacioni d’una manera normal i que la fòbia social aparegui
amb nens de la seva mateixa edat i no només amb adults.
B. La exposició a les relacions social temudes provoca gairebé sempre una
resposta d’ansietat.
C. Aquesta persona reconeix que les pors que sent són excessives o
irracionals.
D. Les situacions socials temudes són evitades o dues a terme amb ansietat.
E. El malestar i les conseqüències que provoques les situacions socials
temudes interfereixen en la vida normal de la persona, ja sigui
acadèmicament, familiarment, etc.
F. En les persones menors de 18 anys els símptomes han de durar com a
mínim sis mesos.
G. La por no es deu a efectes directes d’una substància (drogues, alcohol,
fàrmacs...) o d’una malaltia mèdica i no poden explicar-se millor amb un
altre trastorn mental.
H. Si hi ha una malaltia mèdica o un altre trastorn mental, la por descrita en
l’apartat A no ha d’estar relacionat amb aquestes (ex. La por no ha de ser
deguda a males conductes alimentàries en l’anorèxia o en el tremolor de la
malaltia del Parkinson).
3.12. Mètodes de solució
3.12.1. Teràpies cognitivo-conductuals (TCC)
En un tractament cognitivo-conductual es treballa en dos nivells bàsics: el dels
pensaments (part cognitiva) que les persones tenen de les situacions que els hi
produeixen por o ansietat i el de la conducta (part conductual), el que fan i el que no,
en aquestes situacions.
Aquesta teràpia destaca per tenir uns beneficis duradors sempre que siguin duts a
terme per un bon professional. Mitjançant sessions en grup e individuals el que es
pretén amb la TCC és:
- Ajudar a entendre i canviar els pensaments negatius que estan provocant la
fòbia.
- En teràpies d’exposició dintre de la TCC, la persona es relaxa e imagina les
coses que estan provocant l’ansietat.
També es va exposant gradualment a la persona a la situació de la vida real per
ajudar-la a superar les pors. Abans d’exposar-la, s’entrena per a que sàpiga el
que ha de fer i així estar preparat i evitar l’ansietat.
- En una teràpia de grup es pot entrenar amb altres persones les destreses social.
A més a més, les avantatges de la teràpia en grup són:
1. La persona comprova que no és la única amb aquest problema i
deixa de sentir-se rara socialment.
2. El pacient té la independència suficient com per ser ell el que
resolgui els seus problemes sense necessitat d’esperar la guia
personalitzada del terapeuta.
3. Al tenir un compromís públic amb el grup existeix la pressió grupal al
canvi.
4. Motivació al canvi per l’èxit dels altres. Ajuda a la persona a creure
en les tècniques que s’utilitzen ja que si un membre del grup pot, un
altre també.
5. La sessió és una mena de laboratori on s’experimenten les relacions
socials i on es pot interrompre i analitzar un pensament o una acció.
6. Gràcies a que hi ha més persones es poden crear diverses situacions
socials.
7. Permet que per exemple, es pugui mantindré una bronca el temps
suficient per habituar-se.
8. No es fiquen en manifest els símptomes d’ansietat que te un pacient
en la situació social. Per exemple, mai se li diu a un pacient que s’ha
posat vermell en una situació social.
A més, en les teràpies en grup també s’apliquen tres tècniques que ajuden a canviar la
imatge negativa que tenen els pacients davant la situació social:
1. Vídeos dels assajos amb la intenció de corregir la imatge que tenen
d’ells mateixos i de la seva actuació. La persona comprova impactada
que ni ho ha fet tan malament com pensava, ni es notaven els seus
símptomes encara que ella els visqués intensament.
2. Abandonament de les conductes de seguretat per poder així, reduir al
mínim possible la utilització d’aquestes autoproteccions que l’únic que
fan és mantenir el problema i a vegades intensificar-lo.
3. Entrenament per fixar-se més en els aspectes (ex. m’escolten, em
somriuen, no estic tan nerviós, etc.) i no amb aquells que només
aconsegueixen ficar més nerviós i obstaculitzen el que volem fer.
3.12.2. Tractaments farmacològics
Amb els medicaments, es vol trobar un tractament que redueixi o elimini les respostes
d’ansietat social i amb això, pugui reconduir el comportament de la persona fins als
valors adaptatius adequats.
Els fàrmacs, tenen en compte el pes de la persona i no l’edat.
Els medicaments que s’han utilitzat pel tractament de la fòbia social són:
- Inhibidors de la monoaminooxidasa (IMAO), tant reversibles com irreversibles.
Els irreversibles (fenelzina i tranilcipromina), semblen haver mostrat algun grau
d’eficàcia, però els efectes secundaris que comporta la seva administració han
de ser especialment valorats (augment de pes, somnolència o marejos). A més,
també s’ha d’avaluar si el pacient està disposat a evitar estrictament aquells
aliments i medicaments que poguessin causar-li una crisi hipertensa.
Dintre dels inhibidors reversibles de la monoaminooxidasa (IRMA) s’han
estudiat fonamentalment l’eficàcia de l’ús de la brofaromina i la moclobemida.
Després de la utilització de les dues substàncies, s’obtenen millores
significatives, però la taxa de recaigudes després d’interrompre la medicació ha
arribat al 88% de les persones que havien millorat després de l’administració.
- Els Beta. Redueixen la intensitat dels símptomes característics de l’ansietat com
tremolors, palpitacions o suor exagerada, però això no afecta al sistema
cognitiu, és a dir, són eficaços per l’ansietat que pot provocar la fòbia social
però no ajuda a combatre-la.
- Les Benzodiacepinas. Donades les seves fortes propietats sedants no són
recomanables ja que, encara que redueix els símptomes, la taxa de recaiguda
és molt elevada quan es deixa de prendre. A més, hi ha certa preocupació pel
risc del seu ús amb persones amb una història d’abús d’alcohol i poden haver
efectes secundaris com problemes de concentració, sexuals i/o de coordinació.
- Els inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRSs). Al tenir molts
pocs efectes secundaris, aquest fàrmac és actualment el més utilitzat en
tractament de la fòbia social. També els ISRS de fluoxetina, on els resultats
mostren que les persones que reben aquest tractament redueixen les seves
respostes d’ansietat en un percentatge d’entre el 67 i el 77%.
És important indicar, que els tractaments farmacològics tenen una efectivitat a curt
termini i que solen anar lligats amb teràpies psicològiques per mantenir la solució del
problema a llarg termini.
3.12.3. Programa “Háblame”
S’ha creat un programa en internet anomenat “Háblame” adreçat a les persones amb
por a parlar en públic (més o menys el 20% de la població pateixen aquesta por i és un
dels principals problemes que té una persona amb fòbia social).
El programa és un tractament on la persona pot realitzar des de casa seva, a través
d’internet, i al ritme que vulgui. A més a més, el programa disposa d’un terapeuta que
realitza controls assegurant-se que la persona està aplicant-se el tractament
correctament.
El programa inclou:
- Avaluació del problema. Si el resultat indica que es te por a parlar en públic, el
programa recomana seguir el tractament, si no es troba ajuda al problema, es
recomana ficar-se en contacte amb un professional.
- Psicoeducació. Al usuari que utilitza el programa se li dóna informació del
tractament, de com realitzar-ho i d’altres trastorns i fòbies.
- Exposició. La persona s’exposa a les situacions a les que té por, de forma
gradual i al seu ritme, amb el ordinador.
- Prevenció de recaigudes. Després d’acabar les exposicions, s’ofereix informació
sobre les possibles situacions difícils relacionades amb la seva por i que podria
fer per combatre en aquests casos.
- Post-avaluació. Un cop acabat el tractament, el programa torna a avaluar la por
del pacient per determinar si es convenient que repeteixi algunes proves o si
pel contrari, la seva por ja no interfereix en la seva vida quotidiana i pot
finalitzar el tractament.
3.13. La fòbia social i altres tipus de trastorns
3.13.1. Mutisme selectiu
EL mutisme selectiu és un altre problema de conducta en el que també
s’escapa i s’eviten les situacions socials. No obstant, algunes de les
diferències amb la fòbia social són:
- L’edat freqüent d’inici. En el mutisme selectiu es situa entre els 3 i els 6
anys, mentre que la fòbia social s’inicia entre els 14-16 anys.
- A diferència de la fòbia social, la persona amb mutisme selectiu no té por
a ser avaluat negativament pels demés o que el que digui i faci pugui
resultar humiliant; la por que senten és a passar-ho molt malament quan es
parla, a quedar-se sense veu, etc.
3.13.2. Agorafòbia
Aquest dos trastorns solen confondre’s pel fet de que les persones amb
agorafòbia també tenen por i eviten les situacions socials, encara que
l’origen del temor és diferent. Els agorafòbics tenen por a experimentar un
atac de pànic o a perdre el control en situacions socials en les que pugui ser
difícil o impossible fugir. Les persones amb fòbia social la por central és a
ser observades i avaluades negativament en les situacions socials.
Fisiològicament, el rubor, la suor o la tremolor són més freqüents en
persones amb fòbia social. Les més freqüents en els agorafòbics són les
dificultats al respirar, taquicàrdia, marejos, mal de cap o visió borrosa.
Resumidament, es podria dir, que mentre les persones amb agorafòbia
temen a les multituds, les persones amb fòbia social temen als individus
que formen la multitud.
3.13.3. Trastorn per Ansietat Generalitzada (TAG)
Un nombre elevat de persones amb TAG mostra també el trastorn de fòbia
social. Això és degut a que una de les situacions temudes per les persones
amb TAG està relacionada amb les relacions socials, es diferencia de la fòbia
social en que el TAG inclou una preocupació desproporcionada e irracional
davant de nombroses situacions com els estudis, els diners, la família, la
salut, les relacions amb altres persones o assumptes sense excessiva
importància.
3.13.4. Episodi Depressiu Major (EDM)
Tant les persones amb fòbia social com amb EDM manifesten ansietat
davant les situacions socials i les eviten. La diferència està en el motiu o la
causa que provoca aquesta ansietat. La evitació social en un EDM
generalment és a conseqüència d’una falta d’energia. Al contrari de les
persones amb EDM, una persona amb fòbia social creu que si fos capaç de
preocupar-se menys de l’avaluació del demés gaudiria estan en companyia
d’altres persones.
3.13.5. Trastorn Obsessiu-Compulsiu de la Personalitat (TOCP)
Aproximadament el 13% de les persones amb fòbia social presenten també
un TOCP. Les persones amb aquest trastorns es caracteritzen per ser
perfeccionistes, escrupoloses i mantenir unes regles rígides sobre la seva
conducta.
Les persones amb TOCP temen l’avaluació negativa dels demés, però no
s’atribueixen a ells mateixos el fracàs de la situació social, sinó que
atribueixen la causa del problema a altres persones o condicions
ambientals. Pel contrari, les persones amb fòbia social sempre s’atribueixen
a elles mateixes els errors comesos encara que no sigui cert.
3.13.6. Trastorn Esquizoide de la Personalitat
Les persones amb Trastorn Esquizoide de la Personalitat estableixen molt
poques relacions socials, al igual que les persones amb fòbia social. El que
diferència la fòbia social i el Trastorn Esquizoide de la personalitat, és que
els fòbics socials desitgen relacionar-se amb altres encara que la por s’ho
impedeixi, per altra banda, les persones amb Trastorn Esquizoide de la
Personalitat prefereixen la seva pròpia companyia i no tenen interès per
relacionar-se socialment.
4. FÒBIA SOCIAL EN L’ADOLESCÈNCIA
4.1. Introducció a l’adolescència
L’adolescència és l’etapa de la vida que uneix la infància amb l’edat adulta. A
l’adolescència es produeixen els canvis físics, socials, culturals i personals necessaris
per deixar enrere la infància i madurar lo suficient per començar la vida adulta. En
aquest procés, és important l’adaptació a canvis com l’aprenentatge, iniciació,
manteniment e incrementació de les habilitats físiques, social i personals.
4.2. L’adolescència i la fòbia social
4.2.1. Inici
Evolutivament, la por i la evitació de les situacions socials són comunes en
els adolescents, també ho són la superació i desaparició d’aquests en l’edat
adulta. No obstant, aquest canvi no és cert en tots els adolescents. Entre el
7 i el 10% dels adolescents espanyols no superen aquesta por, generant un
gran patiment que comporta des de l’evitació a una o dues situacions
socials fins a l’evitació de gairebé totes les situacions social.
A aquesta edat, la relació amb els companys adquireix una gran importància
perquè el grup avalua el comportament dels seus membres i dels resultats
d’aquest procés, dependrà el rol social que se li assigni dintre d’aquest
sistema jerarquitzat.
A més, en aquesta fase de transició, també s’inclou el fet de que
l’adolescent, ha de fer front a un nou ambient educatiu que inclou nous
professors i nous companys. Tot això unit a un desenvolupament cognitiu
del jove, en que percep la discrepància entre com el veuen els demés i com
es veu a si mateix.
Les conductes dels pares poden influir en l’aparició de fòbia social en el fill.
Un pares que compleixen els criteris de fòbia social és més probable que el
seu fill també pugui desenvolupar-la. Un nen amb escàs suport emocional
pot experimentar moltes dificultats en el desenvolupament de les relacions
interpersonals. Per altra banda, l’afecta i la seguretat dels pares ha d’estar
limitada, perquè, la sobreprotecció pot ser un factor de vulnerabilitat més
important encara que la falta d’afecte. De fet, les actituds sobreprotectores
dels pares no solament poden actuar com un factor predisposant, sinó que
poden portar a l’aïllament del fill.
Generalment, les noies adolescents els hi preocupa més que als nois la
opinió que tenen els demés sobre elles. També, les adolescents amb
ansietat tenen menys amics, perceben menys suport emocional, tenen
menys confiança tant amb elles com amb els nois. Pel contrari, en els nois
no sembla existir una relació negativa entre presentar un diagnòstic de
fòbia social i les relacions amb els demés.
Les habilitats socials són un conjunt de respostes bàsiques que fan possible
iniciar, mantenir i acabar conversacions, expressar idees o sentiments,
demanar favors o informacions a altres persones, fer peticions concretes,
etc. Les persones que no disposin d’aquestes habilitats per afrontar una
situació social, o d’un grau de destresa suficient en el seu ús, mostraran
respostes d’ansietat al exposar-se a elles; dit d’una altra forma, la falta
d’habilitats socials poden propiciar que es desenvolupi el trastorn de fòbia
social.
A més, s’ha de contemplar també el fet de que és freqüent trobar-se amb
nois i noies que han adquirit els components bàsics d’una conducta
socialment hàbil (mantenir la distància adequada amb un altre, mirar a
l’altre mentre se’l parla, gesticular, utilitzar adequadament el llenguatge,
saber quan es pot entrar en una conversa, etc.), però cometen errors al
integrar-los dintre de situacions socials noves, com és el cas de l’adolescent
que ha de parlar per primera vegada amb una figura d’autoritat.
4.2.2. Desenvolupament
Quan el nen o l’adolescent s’exposa a una situació social temuda, bé perquè
no pot escapar d’ella o bé perquè vol posar-se a prova quan encara la
motivació per exposar-se és més intensa que l’amenaça percebuda (el
problema encara està en l’inici del seu desenvolupament), en un
determinat instant la situació començarà a percebre’s molt
desagradablement e inclòs com perillosa degut a totes les respostes
alterades i els efectes que això comporta (rubor, tremolor, sudoració, etc.).
Així, per exemple, un petit bloqueig, l’aparició de lleus tremolors o del
rubor es viu com una autèntica catàstrofe. A partir d’aquest moment, cada
exposició a una situació social serà més difícil fins que fins i tot, arribi a
resultar impossible per la persona.
La por amb que es percebin les situacions socials i la intensitat i duració de
les respostes d’ansietat desencadenades dependran també d’un conjunt de
variables que fan referència al grau de control que la persona creu poder
tenir sobre la situació. Com per exemple:
- Nombre de persones presents, grau de formalitat de la situació o duració
prevista.
- Característiques dels interlocutors com el sexe, posició social, grau
d’autoritat en la matèria de la que es parlarà, estat civil, probabilitats de
tornar-se a veure en un futur...
- Forma en que es produirà la relació o actuació. Per exemple, si s’estarà o
no de peu, si en cas d’estar assegut sempre s’estarà davant de la mateixa
persona o tindrà la possibilitat de determinar com i amb qui es vol estar.
En aquestes situacions, es presta més atenció a les reaccions positives o
negatives dels altres que a la tramesa que s’està realitzant. És en aquest
moment quan la balança es desequilibra cap a les expectatives negatives i
es posa en marxa l’atenció selectiva i les respostes defensives
(autoproteccions).
Les autoproteccions acabaran provocant que el noi o noia deixi de veure les
situacions socials temudes com estímuls als que s’ha d’afrontar per superar
i ho vegi com la confirmació de que no poden ser superades, de que ell no
és com els altres. A més, les pressions i l’autocrítica desproporcionades e
inflexibles, així com la intensificació de l’atenció selectiva s’encarregaran de
mantenir o accelerar la velocitat del desenvolupament de la fòbia social.
4.2.3. Manteniment
La por a l’actuació i a la relació amb els altres anirà
incrementant la seva intensitat, de forma progressiva o de
forma brusca. Ja no serà només l’exposició a la situació
temuda el que desencadenarà una resposta d’alarma, sinó
que el simple fet d’imaginar-la també desencadenarà un
patró de respostes similar.
Amb les autoproteccions, es reduirà o s’eliminarà l’ansietat a curt termini.
Amb aquesta reducció d’ansietat, el noi o la noia sentirà que també
desapareixen les conseqüències negatives d’una exposició a la situació.
Però tot això, contràriament al que pensen, constituirà una autèntica
trampa: cada cop es donaran mes autoproteccions, però com aquestes no
compliran els seus objectius, s’hauran de donar autoproteccions més
elevades o totals per obtenir un alleujament de l’ansietat. Per exemple,
l’increment de la sudoració de les axil·les com a conseqüència d’haver fet
un treball constant per mantenir els braços enganxats al cos i que així, no es
vegi la marca de sudoració. Al final, s’acabarà tenint la necessitat no només
d’anar-se’n, sinó d’evitar aquestes situacions sempre que es pugui, el qual
el portarà al aïllament social i al manteniment del problema.
A més a més, els adolescents que actuen amb autoproteccions
freqüentment són percebuts com distants, freds i poc amables, lo que
també contribuirà a l’aïllament social. El que no saben els companys i les
demés persones que es relacionen amb una persona amb fòbia social és
que si aquest està pendent de que no se li noti la suor, de no perdre el
control, de no quedar-se sense saber que dir, de la forma en la que l’altre el
mira, de comprovar si l’altre somriu o no quan s’espera que ho faci, de
procurar no mirar als ulls i parlar a poc a poc, etc., i tot això al mateix
temps, és poc probable que aquesta forma d’actuar no doni llos a que
siguin percebuts com ho són.
Per tant, la interpretació de les relacions socials sempre serà negativa, no es
tindran en compte les senyals relatives a un comportament adequat, només
es farà cas a allò al que es té por. Algunes de les causes per les que això
passa són:
- Negar o no valorar les parts positives que proporcionen els altres perquè
aquesta està en contra de les exigències de les que parteixen i a les quals es
dóna més credibilitat.
- El processament disfuncional també es produirà perquè la capacitat de
prestar que tenim els humans és limitada. L’adolescent amb fòbia social ha
d’estar atent tant al que dirà com al que l’està ocurrent i a com reaccionen
o actuen els demés, però com tot això resulta molt difícil e incrementa la
probabilitat de cometre errors, al final s’opta per prestar més atenció al que
es sent més urgent, les senyals que, al ser percebudes com amenaces, s’han
d’intentar controlar per eliminar el risc de que passin les conseqüències
temudes, allò que només amb pensar el fa patir: veure’s i sentir-se rebutjat
o humiliat.
Durant aquest procés de consolidació i manteniment de la fòbia social,
també es produirà un descens de l’autoestima, una debilitació de destresa
en l’aplicació d’habilitats social per la falta d’ús i un increment de la soledat
que pot portar a estats depressius greus, que finalment provocarà el
deteriorament dels factors de protecció i en paral·lel, augmentarà els
factors de vulnerabilitat. I tot això, l’adolescent ho associarà a la seva
incompetència social.
4.3. Conclusió
En el procés de canvi que és l’adolescència, el desenvolupament o manteniment de la
fòbia social suposarà un important obstacle pel procés d’adaptació de l’adolescent i
tindrà especialment tres conseqüències negatives:
1) Acadèmicament. Els adolescents amb fòbia social fugen de la participació a
classe, presentacions en públic, preguntar dubtes al professor... Això, provoca
notes per sota del nivell de l’alumne i/o problemes posteriors com per exemple
en la universitat.
2) A nivell social i personal. Evitar o escapar de les situacions socials pot provocar
un dèficit de reforçadors socials i desencadenar en estats de l’ànim depressius i
en trastorns afectius.
3) En la salut. Els alts nivells d’ansietat experimentats i el dèficit d’habilitats socials
desencadena en un risc molt elevat a iniciar-se i abusar del consum de drogues
legals e il·legals. En un estudi amb adolescents hospitalitzats per abús i
dependència de l’alcohol, Clark i Cols (1995) van trobar que el 22% complia
amb els criteris de fòbia social. En altres estudis, s’ha comprovat que les
persones amb fòbia social tenen una major dependència de nicotina que
aquelles sense fòbia social.
Pocs adolescents sol·liciten tractaments psicològics i si ho fan solen ser al llarg de molt
temps, entre 5 i 10 anys, quan el problema ja ha augmentat i ha acompanyat a
l’adolescent e influït en una de les etapes més importants de la seva vida.
Per tant, si la fòbia social, de per si ja és un trastorn greu que dificulta o impedeix a una
persona adulta mantenir relacions socials, en un adolescent aquest trastorn augmenta,
ja que és una etapa en la que el noi o la noia es senten més vulnerables per tots els
canvis que estan vivint. La fòbia social en l’adolescència pot influir de manera greu en
els passos que aquest noi o noia donarà a la vida, com la universitat, els amics, la feina,
les relacions personals, etc., i quan es doni compte del problema i entengui que ha de
buscar ajuda, pot ser que sigui massa tard.
5. PART PRÀCTICA
5.1. Enquesta fòbia social 1, diferenciació de timidesa i fòbia social.
El motiu d’aquesta enquesta és comprovar si la gent, davant d’una definició de
timidesa i una de fòbia social, buscades les dos en la font d’informació més utilitzada
en el segle XXI, internet, és capaç de distingir quina és quina.
D’aquesta manera, podré saber de primera mà, si la gent és capaç de distingir les dues
definicions o si, pel contrari, són tan iguals i confuses que no poden.
La idea és fer-la perquè crec, que la fòbia social i la timidesa són dues coses que si no
són definides detalladament poden confondre’s amb facilitat.
El problema està, en que si no es busca bé o no es busca lo suficient, es pot acabar
tenint una idea distorsionada o equivocada. Per exemple, si una persona que creu tenir
un trastorn o creu que algú que coneix pot patir-ho i busca informació sobre el
problema i per les definicions donades, no és capaç de distingir entre una cosa i l’altre,
pot ser que aquesta persona s’equivoqui amb el seu problema i no pugui buscar l’ajuda
que necessita.
Es cert que després, si segueixes buscant, pots trobar més definicions que t’ajudin a
diferenciar-ho. No obstant, molts cops, la gent es conforma amb la primera informació
que obté i per aquest motiu aquesta informació a de ser l’adequada.
En el meu cas, a internet, en un primera recerca, dues definicions que pots trobar
ràpidament són les que jo he preguntat a l’enquesta. La pregunta que m’he fet és que,
si en una primera recerca, et posen aquestes dues definicions, series capaç de
diferenciar quina és quina? Aquesta pregunta, és la que jo vull contestar.
PROCÉS DE L’ENQUESTA:
• Primer, he buscat a internet dues definicions, una de timidesa i una de fòbia
social. A partir d’aquí, he demanat que relacionin una de les definicions amb
timidesa i l’altre amb fòbia social.
Enquesta realitzada:
DIGUES QUINA D’AQUESTES DEFINICIONS RELACIONES AMB TIMIDESA I QUINA AMB FÒBIA SOCIAL:
1-Miedo persistente e irracional hacia situaciones sociales en que la persona se expone a ser observada
por los demás y tiene miedo de comportarse o de hacer algo comprometido.
2-Estado de incomodidad causado por la expectativa de posibles consecuencias negativas de las
relaciones con otros. Esto produce incapacidad para participar en la vida social, aunque se desee hacerlo
y se sepa cómo.
TIMIDESA: FÒBIA SOCIAL: NS/NC
* La resposta adequada és: - Timidesa: 2. – Fòbia social: 1.
• Un cop escrita l’enquesta, he imprès un número indefinit d’enquestes i les he
repartit entre familiars, amics i coneguts.
• En total, he recollit 21 enquestes.
• D’aquestes 21 enquestes, 15 són correctes i 6incorrectes
CONCLUSIÓ DE L’ENQUESTA:
Després d’obtenir els resultats, he obtingut que de 21 persones, només 15, el 71%,
saben diferenciar la fòbia social de la timidesa. Dic només, perquè em sembla poc,
haurien de ser casi tots, ja que no saber distingir-ho podria ser greu.
De primera mà, he comprovat que 6 persones de 21, que és el 28,6%, confonen les
dues definicions i això vol dir, que si per exemple, tinguessin el trastorn de fòbia social,
busquessin per internet el que tenen i topessin amb la timidesa, creurien que el que
tenen no és tan greu i molt probablement no li donarien la importància necessària.
CORRECTES
INCORRECTES
Per tant, puc reafirmar la meva hipòtesi de que les definicions de fòbia social i timidesa
poden ser confoses i han de ser descrites amb la major claredat possible perquè no
doni lloc a confusions.
* Enquestes realitzades, ANNEXE A.
5.2. Enquesta fòbia social 2, Coneixement sobre la fòbia social.
Aquesta enquesta l’he fet per saber el coneixement que té la gent sobre la fòbia social.
A part de comprovar el grau de coneixement, també vull saber:
- Quantes persones coneixen a algú tímid o amb fòbia social.
- Que opinen sobre els tractaments i la cura.
- Quina importància li donen a aquest problema.
PROCÉS DE L’ENQUESTA:
• Mitjançant internet, he utilitzat el Google Drive per fer l’enquesta. He pensat
unes preguntes i un cop creada l’enquesta, he demanat a familiars, amics i
coneguts que la contestin des de l’ordinador.
• Cada cop que algú ha contestat, les respostes m’han anat arribant al correu i
s’han anat creant els percentatges i estadístiques.
• Un cop rebudes totes les enquestes fetes, he acabat els percentatges i
estadístiques i a partir dels resultats, he pogut treure les meves conclusions.
CONCLUSIONS DE L’ENQUESTA:
Han realitzat l’enquesta 34 persones, les quals 25 són dones i 8 són homes. Les franges
d’edat més comunes han estat entre 14 i 18 i entre 19 i 25. Una gran part treballa o
estudia Batxillerat o Universitat.
El 50% dels enquestats coneixen una mica el que és la fòbia social. El 32% indica no
saber gaire el que és. Un 50% coneix algú amb fòbia social i un 29% no ho sap. Un 59%
coneix algú tímid i la resta, 41%, en coneix molts. En aquest últim cas, ningú dubta ni
respon que no.
En els apartats on es pregunta els percentatges de gent tímida i els percentatges de
gent amb fòbia social a la Unió Europea, es poden observar respostes molt variades,
encara que la majoria indica un percentatge més elevat del que és.
En l’apartat 9, he explicat resumidament les característiques i els símptomes de la
fòbia social i he preguntat si coneixen algú tímid que en realitat pugui tenir fòbia
social. Pràcticament tots els enquestats, creuen o estan segurs de conèixer algú tímid
que pugui tenir fòbia social. Amb aquesta pregunta, el que volia era tornar a
comprovar, d’una forma diferent, si la gent distingeix entre timidesa i fòbia social,
perquè, una persona que ho distingeixi, sabrà si coneix algú amb timidesa o algú amb
fòbia social. Una que no ho distingeixi, pensarà que coneix a gent tímida i potser,
després de llegir el text, entengui la diferència i cregui que aquelles persones tímides
poden tenir en realitat fòbia social.
9. Llegint el text següent contesta la pregunta. La F.S es caracteritza per…. Creus conèixer alguna persona tímida que pugui tenir fòbia social?
*Percentatges de la
pregunta 9.
La cura que més creuen que serveix és la teràpia psicològica, però un 15% també creu
que les medicines naturals podrien ajudar. Un 74% creu que és un tema molt
important al que se li hauria de donar més importància i un altre 23% opina que hi ha
problemes més greus.
Per últim, el 97% coincideix en que si que té cura.
La meva valoració personal de la informació extreta en aquesta enquesta és que la
majoria de la gent no coneix molt bé el que és la fòbia social i confonen una mica la
timidesa amb la F.S. Un cop saben millor el que és la fòbia social, si que creuen
conèixer a gent tímida que la tingui i opinen que és un tema que se li hauria de donar
més importància.
* Preguntes de l’enquesta, ANNEXE B. * Respostes de l’enquesta, ANNEXE C. * Percentatges de l’enquesta, ANNEXE D.
6. CONCLUSIÓ
Aquest treball, m’ha servit per conèixer un trastorn que ni sabia que existia i d’aquesta
manera poder entendre més a les persones que són tímides. M’ha fet poder pensar
que potser no es que siguin tímides, sinó que tenen fòbia social, aquell trastorn mig
desconegut del que molts no havíem sentit a parlar mai.
Puc afirmar, que la meva hipòtesi de que la fòbia social és un tema una mica
desconegut i que es pot confondre fàcilment amb la timidesa és certa. Les enquestes
realitzades confirmen que la gent desconeix bastant el tema i que algunes confonen
les definicions de timidesa i de fòbia social. A més a més, després de conèixer més el
que és la fòbia social i les seves característiques, creuen o afirmen conèixer algú tímid
que el que té en realitat és fòbia social. Aquest fet pot ser cert o no, però el que indica,
és que com que no ho saben diferenciar, acaben sense saber si el que té el seu amic és
una cosa o és una altra.
També he pogut comprovar, que els que no la tenen , creuen que no és lo
suficientment important i els que la pateixen, no saben sovint que és o quin nom ficar-
li al que els hi passa, provocant que molts cops, ni tan sols busquin l’ajuda necessària
per curar-se.
Després d’haver llegit el llibre: “Fobia social en la adolescencia; el miedo a relacionarse
y a actuar ante los demás.”, he descobert que en els adolescents, les conseqüències
negatives poden ser devastadores i que encara s’incrementa més el fet de no buscar
ajuda, ja que no disposen de les eines suficients i els seus punts de suport (família,
amics, tutors...) tampoc saben el que és, ni com solucionar-ho.
Amb aquest treball el que volia, era apropar-me més a aquest trastorn i saber com
afectava a les persones que el pateixen i al seu entorn. Finalment, puc dir que les
meves expectatives s’han complert i que d’aquest treball en trec una experiència
positiva, satisfactòria i molt enriquidora, ja que a més de satisfer la meva curiositat,
m’ha apropat a un àmbit en concret que m’ha interessat molt i ha aconseguit orientar-
me en el que vull estudiar posteriorment.
7. VALORACIÓ PERSONAL
Després d’estar investigant la fòbia social durant mesos, d’haver llegit llibres i pàgines
web on s’explica detalladament el que és, estic més convençuda de que és un tema
molt important, que afecta a bastantes persones i que no se li dóna la importància que
hauria de tenir. Crec que a vegades, la gent es centra tant en determinats problemes, que són
incapaces de veure’n d’altres. Quan pensem en trastorns psicològics o malalties
mentals, ens venen al cap el trastorn d’hiperactivitat, l’anorèxia, l’esquizofrènia, el
trastorn bipolar, etc., i si pensem en fòbies, ens imaginem la fòbia a les aranyes, a les
altures o als espais tancats. Molts no pensen en la fòbia social com un trastorn, però
s’equivoquen, ja que a llarg termini, es converteix en el tercer trastorn psicològic més
freqüent en la població adulta, arribant en casos extrems fins i tot al suïcidi.
A l’escola per exemple, se’ns parla molt de l’anorèxia, fem treballs on investiguem per
tercera o quarta vegada el que és. Se li dóna importància a un problema que
efectivament, és greu i s’ha de conèixer. També es parla de l’esquizofrènia o de
l’Alzheimer, perquè clarament, també són malalties importants. Llavors, la fòbia social
no és important? El fet de que una persona es trobi incomunicada, ho passi malament
en les relacions socials i acadèmicament tampoc pugui demostrar el 100%, no és
important?
Jo personalment, trobo que se li hauria de donar la importància que es mereix. Sense
deixar altres trastorns de banda, però incloent-hi aquest.
Que l’àmbit familiar, escolar i social sàpiguen una mica més sobre la fòbia social, pot
ajudar a entendre a les persones que la pateixen i que, a la vegada, aquestes persones
puguin ser enteses i ajudades correctament. Agafar-ho a temps pot ajudar molt i es
poden evitar molts danys col·laterals.
Que els pares puguin entendre perquè el seu fill és incapaç de defensar-se sol davant
determinades situacions, és important.
Que l’àmbit escolar sàpiga que el noi que no aixeca la mà a classe i en les
presentacions orals sembla que no s’hagi preparat lo suficient, potser no és que estigui
distret o no l’interessi, sinó que potser aquest alumne té un trastorn tan comú com
desconegut. És important.
Que els companys i amics sàpiguen i entenguin que potser aquesta persona amb fòbia
social, no és que sigui rara ni antipàtica, sinó que té un problema, és important.
D’aquest treball trec una idea principal molt clara, i és que a la fòbia social se li ha de
donar més importància. Se li ha de donar la importància que es mereix i aprendre a
combatre. S’ha de saber a casa i a les escoles. S’ha d’aprendre a detectar-la i a buscar
solucions.
8. LLISTA DE REFERÈNCIES
8.1. Webgrafia
http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/000957.htm
http://es.wikipedia.org/wiki/Fobia_social
http://www.cop.es/colegiados/m-00451/fobiasocial.html
http://www.cop.es/colegiados/a-00512/timidez.html
http://www.xtec.cat/~jcruz/recursos/c_fobia_social.htm
http://www.psicoactiva.com/diccio/diccio_a.htm
http://ideasapiens.blogsmedia.com/psicologia/clinica/fobia_%20social_%20crit_diag_%20eval
uacion.htm
8.2. Bibliografia
“FOBIA SOCIAL EN LA ADOLESCENCIA. El miedo a relacionarse y a actuar con los demás”. José
Olivares Rodríguez, Ana Isabel Rosa Alcázar, Luis Joaquín García-López. PIRÁMIDE.
8.3. Diccionaris
PSICOLOGIA: http://www.rinconpsicologia.com/p/diccionario-de-psicologia.html
CATALÀ: http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=timidesa&operEntrada=0
CASTELLÀ: http://lema.rae.es/drae/?val=timidez
9. ANNEXES
ANNEXE A) Enquesta 1 realitzada.
ANNEXE B) Preguntes de l’enquesta 2.
Fòbia social * Necessari
1. Sexe:
o A) Femení.
o B) Masculí.
2. Franja d'edat: *
o A) Entre 14 i 18 anys.
o B) Entre 19 i 25.
o C) Entre 26 i 35
o D) Entre 36 i 45.
o E) Entre 46 i 55.
o F) Més de 56 anys.
3. A que et dediques? *
o A) ESO.
o B) Batxillerat/ Grau Mitjà.
o C) Universitat/ Grau Superior.
o D) Treballo.
o E) Res.
o F) Cap de les anteriors.
4. Coneixes la fòbia social i saps el que és? *
o A) Si, molt.
o B) Una mica.
o C) No gaire.
o D) RES.
5. Coneixes a algú que tingui o que creguis que pot tenir fòbia social? *
o A) Si, algun.
o B) Si, molts.
o C) No.
o D) No ho sé.
6. Coneixes algú que sigui tímid? *
o A) Si, algun.
o B) Si, molts.
o C) No.
o D) No ho sé.
7. Quin creus que és el percentatge de gent en la U nió Europea que pateix fòbia social? *
o A) 60%.
o B) 19%.
o C) 8%.
o D) 2%.
8. I el percentatge de gent que es considera tímida ? *
o A) 45%.
o B) 35%.
o C) 65%.
o D) 75%.
9. Llegint el text següent contesta la pregunta. * La fòbia social es caracteritza per ser una por contínua a situacions socials o actuacions en públic per por a que aquestes vagin malament. Provoca ansietat i els símptomes més característics són galtes vermelles, suor exagerada, tremolor de mans i veu, dificultat per respirar, fred i calor a la vegada... Sabent això, creus conèixer a alguna persona tímida que pugui tenir fòbia social?
o A) Sí, segur que sí.
o B) És possible.
o C) No estic segur.
o D)No, cap.
10. Creus que té cura? *
o A) Sí.
o B) No.
11. Quina d'aquestes opcions creus que és la més ad equada per combatre la fòbia social? *
o A) Teràpies psicològiques.
o B) Medicaments receptats.
o C) Medicines naturals.
o D) Hipnosis.
o E) Teràpia de shok.
o F) Res, no és important.
o G) Cap de les anteriors.
12. Creus que la fòbia social és un tema greu que s e li hauria de donar més importància i ajudar a combatre'l? *
o A) Si, importa molt.
o B) Crec que hi han problemes més greus.
o C) No, la fòbia social no és important.
o Altres:
ANNEXE C) RESPOSTES DE L’ENQUESTA 2.
Marca temporal 1. Sexe: 2. Franja d'edat: 3. A que et 4. Coneixes la
4/20/2013 21:15:53 A) Femení. A) Entre 14 i 18 A) ESO. B) Una mica.4/20/2013 21:22:19 A) Femení. A) Entre 14 i 18 B) Batxillerat/ Grau C) No gaire.4/20/2013 21:29:02 B) Masculí. E) Entre 46 i 55. C) Universitat/ Grau B) Una mica.4/20/2013 21:29:22 A) Femení. F) Més de 56 anys. F) Cap de les A) Si, molt.4/20/2013 21:49:39 A) Femení. A) Entre 14 i 18 B) Batxillerat/ Grau B) Una mica.4/20/2013 22:19:28 A) Femení. B) Entre 19 i 25. D) Treballo. B) Una mica.4/20/2013 22:30:46 A) Femení. E) Entre 46 i 55. D) Treballo. B) Una mica.4/20/2013 22:33:06 A) Femení. B) Entre 19 i 25. C) Universitat/ Grau D) RES.4/20/2013 23:10:58 A) Femení. E) Entre 46 i 55. D) Treballo. A) Si, molt.4/21/2013 0:03:48 A) Femení. C) Entre 26 i 35 C) Universitat/ Grau A) Si, molt.4/21/2013 0:14:02 A) Femení. B) Entre 19 i 25. F) Cap de les C) No gaire.4/21/2013 0:34:46 A) Femení. B) Entre 19 i 25. C) Universitat/ Grau C) No gaire.4/21/2013 6:01:05 A) Femení. B) Entre 19 i 25. D) Treballo. A) Si, molt.
4/21/2013 11:38:59 B) Masculí. A) Entre 14 i 18 B) Batxillerat/ Grau B) Una mica.4/21/2013 11:43:09 B) Masculí. A) Entre 14 i 18 A) ESO. B) Una mica.4/21/2013 11:57:53 B) Masculí. A) Entre 14 i 18 A) ESO. B) Una mica.4/21/2013 14:20:12 B) Masculí. B) Entre 19 i 25. C) Universitat/ Grau C) No gaire.4/21/2013 18:03:38 A) Femení. A) Entre 14 i 18 B) Batxillerat/ Grau B) Una mica.4/21/2013 18:37:25 B) Masculí. B) Entre 19 i 25. C) Universitat/ Grau B) Una mica.4/21/2013 18:39:22 A) Femení. A) Entre 14 i 18 A) ESO. C) No gaire.4/21/2013 21:13:40 A) Femení. B) Entre 19 i 25. C) Universitat/ Grau C) No gaire.4/21/2013 21:33:10 A) Femení. B) Entre 19 i 25. D) Treballo. B) Una mica.4/21/2013 22:54:03 A) Femení. B) Entre 19 i 25. D) Treballo. B) Una mica.4/22/2013 9:52:13 B) Masculí. B) Entre 19 i 25. C) Universitat/ Grau C) No gaire.
4/22/2013 10:08:37 B) Masculí. C) Entre 26 i 35 D) Treballo. B) Una mica.4/22/2013 16:43:52 A) Femení. A) Entre 14 i 18 B) Batxillerat/ Grau C) No gaire.4/22/2013 16:44:24 A) Femení. A) Entre 14 i 18 B) Batxillerat/ Grau C) No gaire.4/22/2013 17:11:16 A) Femení. A) Entre 14 i 18 B) Batxillerat/ Grau B) Una mica.4/22/2013 18:40:36 A) Femení. A) Entre 14 i 18 A) ESO. B) Una mica.4/22/2013 19:46:24 A) Femení. A) Entre 14 i 18 B) Batxillerat/ Grau B) Una mica.
4/22/2013 20:29:25 A) Femení. B) Entre 19 i 25.C) Universitat/ Grau Superior. C) No gaire.
4/22/2013 20:44:28 A) Femení.A) Entre 14 i 18 anys.
B) Batxillerat/ Grau Mitjà. C) No gaire.
4/25/2013 22:41:24 A) Femení. D) Entre 36 i 45. D) Treballo. D) RES.
4/30/2013 11:00:38 B) Masculí. B) Entre 19 i 25.
C) Universitat/ Grau Superior., D) Treballo. B) Una mica.
5. Coneixes a algú 6. Coneixes algú 7. Quin creus que 8. I el percentatge 9. Llegint el text
A) Si, algun. B) Si, molts. B) 19%. D) 75%. B) És possible.D) No ho sé. B) Si, molts. B) 19%. A) 45%. A) Sí, segur que sí.C) No. A) Si, algun. C) 8%. B) 35%. A) Sí, segur que sí.A) Si, algun. A) Si, algun. A) 60%. C) 65%. A) Sí, segur que sí.C) No. B) Si, molts. B) 19%. A) 45%. B) És possible.D) No ho sé. A) Si, algun. C) 8%. C) 65%. A) Sí, segur que sí.A) Si, algun. A) Si, algun. C) 8%. B) 35%. A) Sí, segur que sí.D) No ho sé. A) Si, algun. B) 19%. D) 75%. A) Sí, segur que sí.B) Si, molts. B) Si, molts. A) 60%. C) 65%. A) Sí, segur que sí.A) Si, algun. A) Si, algun. B) 19%. D) 75%. A) Sí, segur que sí.C) No. A) Si, algun. C) 8%. A) 45%. B) És possible.A) Si, algun. A) Si, algun. B) 19%. A) 45%. A) Sí, segur que sí.A) Si, algun. B) Si, molts. A) 60%. C) 65%. A) Sí, segur que sí.A) Si, algun. B) Si, molts. B) 19%. B) 35%. A) Sí, segur que sí.A) Si, algun. B) Si, molts. B) 19%. C) 65%. B) És possible.D) No ho sé. A) Si, algun. B) 19%. A) 45%. B) És possible.D) No ho sé. A) Si, algun. B) 19%. D) 75%. B) És possible.C) No. A) Si, algun. B) 19%. C) 65%. B) És possible.A) Si, algun. A) Si, algun. C) 8%. B) 35%. A) Sí, segur que sí.A) Si, algun. B) Si, molts. A) 60%. C) 65%. A) Sí, segur que sí.D) No ho sé. A) Si, algun. B) 19%. C) 65%. A) Sí, segur que sí.A) Si, algun. A) Si, algun. C) 8%. A) 45%. B) És possible.A) Si, algun. B) Si, molts. B) 19%. A) 45%. A) Sí, segur que sí.A) Si, algun. A) Si, algun. C) 8%. A) 45%. B) És possible.A) Si, algun. A) Si, algun. B) 19%. D) 75%. C) No estic segur.C) No. A) Si, algun. C) 8%. D) 75%. C) No estic segur.D) No ho sé. A) Si, algun. B) 19%. C) 65%. A) Sí, segur que sí.D) No ho sé. B) Si, molts. A) 60%. D) 75%. D)No, cap.A) Si, algun. B) Si, molts. B) 19%. A) 45%. A) Sí, segur que sí.C) No. B) Si, molts. B) 19%. C) 65%. A) Sí, segur que sí.
A) Si, algun. B) Si, molts. B) 19%. C) 65%. B) És possible.
D) No ho sé. B) Si, molts. A) 60%. A) 45%., C) 65%. B) És possible.
D) No ho sé. A) Si, algun. D) 2%. B) 35%. B) És possible.
A) Si, algun. A) Si, algun. C) 8%. A) 45%. B) És possible.
10. Creus que té 11. Quina 12. Creus que la
A) Sí. A) Teràpies A) Si, importa molt.A) Sí. A) Teràpies A) Si, importa molt.A) Sí. A) Teràpies A) Si, importa molt.A) Sí. A) Teràpies A) Si, importa molt.A) Sí. A) Teràpies A) Si, importa molt.A) Sí. A) Teràpies A) Si, importa molt.A) Sí. A) Teràpies A) Si, importa molt.A) Sí. A) Teràpies A) Si, importa molt.A) Sí. G) Cap de les A) Si, importa molt.A) Sí. A) Teràpies A) Si, importa molt.A) Sí. A) Teràpies No es que importi o A) Sí. A) Teràpies A) Si, importa molt.A) Sí. A) Teràpies A) Si, importa molt.A) Sí. A) Teràpies A) Si, importa molt.A) Sí. A) Teràpies B) Crec que hi han A) Sí. A) Teràpies B) Crec que hi han A) Sí. A) Teràpies B) Crec que hi han A) Sí. A) Teràpies A) Si, importa molt.A) Sí. A) Teràpies B) Crec que hi han A) Sí. A) Teràpies A) Si, importa molt.A) Sí. G) Cap de les A) Si, importa molt.A) Sí. A) Teràpies B) Crec que hi han A) Sí. A) Teràpies A) Si, importa molt.A) Sí. A) Teràpies A) Si, importa molt., A) Sí. A) Teràpies A) Si, importa molt.A) Sí. A) Teràpies A) Si, importa molt., A) Sí. A) Teràpies A) Si, importa molt.A) Sí. G) Cap de les A) Si, importa molt.B) No. A) Teràpies A) Si, importa molt.A) Sí. A) Teràpies A) Si, importa molt.
A) Sí.
A) Teràpies psicològiques., B) Medicaments receptats., C) Medicines naturals. A) Si, importa molt.
A) Sí.
A) Teràpies psicològiques., D) Hipnòsis.
B) Crec que hi han problemes més greus.
A) Sí.
A) Teràpies psicològiques., C) Medicines naturals. A) Si, importa molt.
A) Sí.A) Teràpies psicològiques. A) Si, importa molt.
ANNEXE D) PERCENTATGES DE L’ENQUESTA 2.
Resum
1. Sexe:
A) Femení. 25 74%
B) Masculí. 9 26%
2. Franja d'edat:
A) Entre 14 i 18 anys. 14 41%
B) Entre 19 i 25. 13 38%
C) Entre 26 i 35 2 6%
D) Entre 36 i 45. 1 3%
E) Entre 46 i 55. 3 9%
F) Més de 56 anys. 1 3%
3. A que et dediques?
A) ESO. 5 13%
B) Batxillerat/ Grau Mitjà. 9 23%
C) Universitat/ Grau Superior. 10 25%
D) Treballo. 14 35%
E) Res. 0 0%
F) Cap de les anteriors. 2 5%
4. Coneixes la fòbia social i saps el que és?
A) Si, molt. 4 12%
B) Una mica. 17 50%
C) No gaire. 11 32%
D) RES. 2 6%
5. Coneixes a algú que tingui o que creguis que pot tenir fòbia social?
A) Si, algun. 17 50%
B) Si, molts. 1 3%
C) No. 6 18%
D) No ho sé. 10 29%
6. Coneixes algú que sigui tímid?
A) Si, algun. 20 59%
B) Si, molts. 14 41%
C) No. 0 0%
D) No ho sé. 0 0%
7. Quin creus que és el percentatge de gent en la U nió Europea que pateix fòbia social?
A) 60%. 6 18%
B) 19%. 18 53%
C) 8%. 9 26%
D) 2%. 1 3%
8. I el percentatge de gent que es considera tímida ?
A) 45%. 11 31%
B) 35%. 5 14%
C) 65%. 12 34%
D) 75%. 7 20%
9. Llegint el text següent contesta la pregunta.
A) Sí, segur que sí. 18 53%
B) És possible. 13 38%
C) No estic segur. 2 6%
D)No, cap. 1 3%
10. Creus que té cura?
A) Sí. 33 97%
B) No. 1 3%
11. Quina d'aquestes opcions creus que és la més ad equada per combatre la fòbia social?
A) Teràpies psicològiques. 31 66%
B) Medicaments receptats. 1 2%
C) Medicines naturals. 7 15%
D) Hipnosis. 4 9%
E) Teràpia de shock. 1 2%
F) Res, no és important. 0 0%
G) Cap de les anteriors. 3 6%
12. Creus que la fòbia social és un tema greu que s e li hauria de donar més importància i ajudar a combatre'l?
A) Si, importa molt. 2
7
73
%
B) Crec que hi han problemes més
greus.
8 22
%
C) No, la fòbia social no és important. 0 0%
Un altre 2 5%
ANNEXE E) històries de gent amb fòbia social extretes del llibre “Fobia social en la
adolescència”.
