La font del mas Vilar, la mina d’aigua de la riera de Sant ...centredestudis.gava.ppe.entitats.diba.cat/wp-content/uploads/sites/… · L’aigua, el territori i les persones L’aigua,

19

La font del mas Vilar, la mina d’aigua de la riera de Sant Llorenç i les fonts restaurades de Gavà, restes etnològiques del nostre passat recentPau Navarro Espinar i Ángel Losada MayoralGrup Ecologista Quercus de Gavà

IntroduccióDurant molt de temps l’aigua ha estat un bé escàs i molt preuat. Entendre quina era la millor ma-nera de aprofi tar-la, conservar-la, repartir-la... ens ha portat a fer una valoració més amplia de la que teníem pensada en un principi. Encara que tenim molt clar que només seran unes pinzellades, mirarem de deixar prou eines per a tots aquells que vulguin aprofundir en aquesta temàtica. I, tot i que només ens dedicarem a parlar del municipi de Gavà, tenim molt clar que l’aigua ha estat una preocupació molt important al llarg dels segles a tot el món i, especialment, en l’actualitat, on es veu d’una manera continuada com aquest bé comú perilla per l’amenaça de les privatitzacions.

Tot comença quan el Grup Ecologista Quercus de Gavà, del que formem part tots dos autors, opta per actuar directament restaurant les fonts del municipi. En un primer moment, els esforços s’havien centrat en localitzar-les, a causa del seu valor faunístic, i fer-ne un seguiment biològic. Alguna, com la Font de la Ginebra, perdudes durant molts anys, localitzada per membres de la Unió Mun-tanyenca Eramprunyà i el Grup Ecologista Quercus, grups entre els que es manté una col·laboració permanent, ja no treia aigua, i aquí va quedar. No sabíem quins secrets s’amagaven al seu interior. Després, la primera font a ser restaurada, la font de la Sentiu, ja donava a entendre que les fonts de Gavà no eren deus que sorgien esporàdicament de forma natural, sinó que al darrera hi havia un treball tècnic, i una cultura material amagada, i això va ser el que ens va fer mirar amb més detall alguns aspectes de les nostres rieres. Vam començar a lligar, aleshores, la mina de la riera de Sant Llorenç, o mina de Can Tries, amb les fonts que havíem localitzat més amunt de la riera i, fi ns i tot, vam poder explicar altres temes que hi estaven relacionats i que fi ns aquell moment eren un misteri.

Aquest article és el quart d’una sèrie que denominem Restes etnològiques del nostre passat recent.

Els altres tres es poden consultar a internet.1 Aquest hauria d’haver estat el primer, però sempre apareixia un altre indret del nostre patrimoni hidràulic amagat, que ens feia que restés obert a l’espera de poder-ne tancar el redactat. Ara ens hem posat mans a la feina en un nou esbós d’allò que creiem que cal tenir en compte si algú volgués continuar la nostra tasca, tot sabent que no hem localitzat totes les fonts de les que en tenim constància, i que la feina no resta acabada del tot. Esperem, a més, que aquest treball sigui útil com a esquema didàctic en cas que algun dia algú es decideixi a fer recorreguts de natura destinats a conèixer la història del nostre municipi.

1 centredestudis.gava.ppe.entitats.diba.cat/wp-content/uploads/sites/10/2011/04/teuleria_a_can_llong-josep2_113127.pdf centredestudis.gava.ppe.entitats.diba.cat/wp-content/uploads/sites/10/2010/10/barraca_de_vinya2_20122.pdf centredestudis.gava.ppe.entitats.diba.cat/wp-content/uploads/sites/10/2014/10/Rajoleria_Sentiu_Gava.pdf

20

VII Trobada de Centres d’Estudis i d’Estudiosos d’Eramprunyà. L’aigua, el territori i les persones

L’aigua, un bé comúL’aigua, la seva propietat i l’ús, han estat una de les principals preocupacions de la humanitat des de molt antic. Els primers assentaments humans, en començar a explotar els conreus, van tenir-ho molt en compte. Però l’aigua no només és l’aliment de les plantes. Tots els animals, inclosos els hu-mans, en un moment o altre ens apropem a l’aigua, assedegats, per calmar les nostres necessitats.

El punt de vista natural

L’aigua ha estat sempre lligada a la vida d’una manera molt directa. Tot ésser viu té la necessitat d’aigua per viure (excepció feta d’alguns extremòfi ls). Però l’aigua necessària per viure ha de com-plir amb uns requisits quant a la seva potabilitat, molt sovint lligada a la seva composició. Al nostre entorn, molt a prop del Parc del Garraf, s’hi connecten tres formacions geològiques ben defi nides, una sobre l’altra, amb un pendent Sud-Est. Unes geografi es que, d’un temps ençà, es denomina, de manera molt visual, Garraf Blanc, Garraf Roig, i Garraf Negre, emmarcant tres paisatges prou dife-rents en fauna i fl ora. Aquests tres paisatges, com toca a la preserralada litoral, tenen tots conques hídriques petites i prou fracturades per permetre la permanència de l’aigua en la superfície.

El més blanquinós és el paisatge càrstic, que amb petites excepcions, com les cocones (olles natu-rals a la roca que mantenen aigua tot i la se-quera), és un terreny esquerdat i foradat per la pròpia aigua en el seu camí cap a avencs i rius subterranis. El riu de la Falconera és un exemple. Aquest riu subterrani, que es diu que és el més cabalós d’Europa, és un gran desconegut, ja que encara no s’ha ex-plorat per impossibilitats tècniques (tenim coneixement d’una única sèrie d’estudis espeleològics realitzats per el Centre Ex-cursionista de Gràcia fa força anys). L’aigua d’aquest riu subterrani, malauradament, ac-tualment és de composició salina. Estudiat i foradat per Eusebi Güell amb la idea de subministrar aigua per a Barcelona al 1910 (pou de l’Eusebi), actualment està contami-nat per les fi ltracions de lixiviats del que fou l’abocador metropolità de Barcelona.

El paisatge de conglomerats sorrencs, amb molta quarsita i molt ferrosos que donen un color ver-mellós a les roques. També com en el cas anterior son roques que mantenen l’aigua si es troba un olla sense esquerdes, principalment els que podem trobar han estat realitzats pels humans. A excepció dels salts d’aigua dels torrents on trobem autentiques cisternes naturals excavades per la pròpia aigua com en el cas del abeurador de l’Hostal de l’Ase. Aquí hem de parlar de la bassa prop del castell, tallada artifi cialment a la roca entre dos pous, lloc d’abeurament per a tota mena d’animals en la actualitat.

El paisatge de pissarres negres i grises, molt laminars, encara que gràcies a aquest mateix motiu manté molt la humitat en les capes més descompostes, també impedeix que de manera natural l’aigua hi resti retinguda. Un paisatge geològic caracteritzat pel ferro que s’hi troba, i que ha estat explotat, com es pot veure per exemple a la muntanya de Rocabruna, que en diferents moments de la història ha estat foradada i on les restes de l’activitat minera resten visibles. Aquesta geologia ferrosa ens proporciona una font amb el seu nom: la font del Ferro. I altres fonts, la del Fangar i l’Avellanosa, que possiblement van ser agençades en relació amb l’activitat minera.

No oblidem que el paisatge de Gavà posseeix també indrets on s’acumula un fang molt impermea-ble, que posibilita la creació d’estanys naturalitzats (en què la intervenció humana és evident) i de petits bassals artifi cials per retenir aigua en abundància, com ara la Bassa Roja, prop del Castell d’Eramprunyà o la Bassa de can Cerdans.

Els animals del nostre municipi no tenen aixetes a cada costat. Ni rius d’aigua permanent. La serra-lada litoral no té prou superfície de captació com per alimentar els torrents d’una manera contínua. A més, quan plou, ho fa d’una manera molt destructiva, tant per la quantitat d’aigua com pel pendent, dibuixant uns torrents molt trencats. I la fauna, en els mesos més secs, quan ja no resta aigua a les basses temporals, cerca amb difi cultat allà on hi ha l’aigua que involuntàriament els hem regalat, després de segles de persistència per fer-la sortir com fos, evitant que pel seu propi pes s’escoli subterràniament fi ns als aqüífers del delta, tot seguint els camins de la geologia del nostre paisatge.

21

Tota la tasca de restaurar basals i fonts al nostre municipi ha estat sempre amb l’ambició, aconseguida amb goig, de recuperar espais per possibilitar la vida dels amfi bis en entorns amb aigua neta. Una de les moltes alegries que ens ha donat aquesta tasca de recuperació ha estat la de veure com amfi bis, especialment la salamandra comu-na, en greu retrocés, s’ha revifat desprès de l’eliminació dels crancs americans que havien colonitzat el torrent del fangar. No oblidem la importància de l’aigua per a la res-ta d’essers vius que s’hi relacionen, i és per això que les tasques de restauració han de respectar o facilitar l’accés d’altres animals. Tot de plantes i animals conviuen en un espai, que molt sovint en racons concrets ens recorda el paisatge natural del Montseny, tot i estar molt més al sud.

Societat i aigua al mediterrani

Resseguint els secrets de aigua en relació amb la huma-nitat, podem parlar de que la seva domesticació ens ve de molt antic. Així ho evidencien els Qanats, de més de qua-tre mil anys, canalitzacions subterrànies que conduïen l’aigua a vegades de distàncies de més de 70 kilòmetres de distància. O els aqüeductes romans, part més visible de grans infraestructures, tot i que les més importants res-ten ocultes sota terra fi ns, i tot dins de les ciutats. Però és evidentment l’agricultura, mil·lennis abans, la que ens va embarcar en la seva captura.

El nostre territori, com hem dit anteriorment, no té aigua en superfície i això ens connecta a una manera de fer molt semblant en tot el territori mediterrani. Les cases que aprofi ten l’aigua de pluja conduint-la a cisternes tancades eren molt comunes fi ns fa molt poc temps. Actualment, l’abastiment per canonades a pressió que provenen de grans rescloses d’aigua, ens ha fet menysprear un recurs molt preuat per a la vida. I tot d’usos i costums relacionats amb la captació d’aigua de pluja s’han esvaït en l’oblit, com tantes altres coses de la nostra història.

Si féssim un petit recorregut per la història, veuríem que els romans van ser els primers en explotar intensament les tècniques de captura de l’aigua a les nostres terres. Segurament ho feien els ibers i els seus antecessors, però no ens n’han deixat restes de què parlar. Aquests siste-mes, per falta de manteniment o de coneixedors dels seus secrets, van ser abandonats en un moment donat. No va tornar a ser fi ns a l’arribada dels musulmans que ens van deixar tot un seguit de sistemes, canals, algibs, cisternes... i, especialment, els conreus de regadiu que encara resten vigents. El renaixement cultural del mediterrani va saber aprofi tar les restes, i va ressorgir un nou intent per portar l’aigua a tothom. Es van fer infraestructures hídriques im-portants, com a Solsona, però el temps novament va actuar en contra. Altra vegada, la falta de manteniment, la inexpe-riència, o la falta d’inversió per consolidar les infraestruc-tures en va fer perdre’n l’ús. A Catalunya, un fet interessant és la importància que Jaume I va donar-hi, en conquerir terres sarraïnes de Valencia, ordenant expressament que tots els usos, normes i coneixements de l’aigua es mantin-guessin, i donant a entendre que aquests coneixements ja havien estat oblidats (l’actual Tribunal de les Aigües de Va-lencia en dóna testimoni, així com els canals i altres infra-estructures que la permanència i constància dels que re-gaven va perpetuar-les fi ns avui). Ben aviat, l’experiència

Figura 2. Font del mas Vilar. Foto: Pau Navarro i Ángel Losada

Figura 3. Restes de desaigües vidriats per alimentar cisterna

a Can Sopes de Gavà. Foto del Grup Ecologista Quercus

Figura 4. http://servicios.laverdad.es/murcia_agua

P. Navarro i A. Losada. La font del mas Vilar, la mina d’aigua de la riera de Sant Llorenç i les fonts restaurades de Gavà

22


es va tornar a perdre, durant els segles de despoblació del camp català, per a ser retrobada novament a meitat del segle XVIII, amb la crescuda de les ciutats i la seva necessitat d’abastir una població més densifi cada, així com l’expansió agrària iniciada amb la fi del feudalisme immobilista propietari de la terra.

Per fi nalitzar en un mestre de l’enginyeria i descone-gut en aquest tema. Gaudí i l’aigua de Barcelona seria un estudi seriós sobre el que aprofundir. El parc Güell és un clar exemple del que ens pot oferir un turó dis-senyat per aprofi tar l’aigua, així com la sala hipòstila exemple clar de captació d’aigua. Tot i que sembla més aviat que l’aigua, i els seus aprofi taments, venien de la mà de la lectura de textos antics, especialment de Vitruvius recuperat intermitentment en les diferents èpoques que acompanyen l’aprofi tament de l’aigua, com així testimonien algunes referències.

A Gavà, lloc del que ens ocupem, podem parlar en pri-mer lloc de les restes romanes que han estat desco-bertes. Cisternes del segle I DC, en un port comercial de roca natural a Can Valls del Racó, de les que no se sap si eren de vi o aigua ja que s’ha trobat una premsa de vi aprofi tada posteriorment. Unes termes, del segle I DC, al pati de la Rectoria de la Parròquia Sant Pere de Gavà, que no sabem com s’abastia d’aigua, i restes de

una gran fi nca que segurament tenia els seus sistemes de captació hídrica. Ja no en sabem gaire més fi ns als volts de l’any 1801, quan es demana fer una mina per a moure un molí a la riera de sant Llorenç.

Figura 5. http://servicios.laverdad.es/murcia_agua

Figura 6. Maqueta de la sala hipòstila del parc Güell, amb els dipòsits subterranis, i aigua que va voler comercialitzar Gaudí.

Figura 7. Dipòsits subterranis, http://servicios.laverdad.es/murcia_agua i restes de cisterna romana a Gavà. Foto: A. Losada

23

La toponímia ens ha deixat un rastre interessant al vessant Nord-Est de les muntanyes la mateixa riera de Sant Llorenç: la riera, en documents antics, també es denomina riera de les Canals, i l’actual carrer de Sant Nicasi de Gavà també se’n deia; el mateix nom rebia un carrer de Viladecans que s’orienta en la mateixa direcció que portaria a aquestes rieres. Potser el fet no és determinant i no s’ha de tenir en compte, però ens quedem amb tot de dubtes romàntics.

Legislació de l’aigua

Les diferents legislacions al llarg del temps donen a entendre molt clarament que l’aigua que circu-la permanentment és pública, i està subjecte a lleis comunes. Les aigües de surgències i les captu-rades de la pluja, en canvi, són de domini privat.

Tot i que hem de remarcar que en el cas de les surgències, fonts i canals amb molts usuaris hi ha l’obligació de mantenir la circulació fi ns a l’últim usuari conegut. Està prohibit quedar-se tota l’aigua i no deixar que l’aprofi tin altres usuaris que fruïen d’ella amb anterioritat. És per aquesta norma que no s’hauria de negar a ningú el poder beure d’una font.

Però tot va com va, i avui dia la privatització pot afectar totes les dimensions conegudes. Possible-ment el mateix fet de destruir mines d’aigua i deixar-les en l’oblit (quan això està i ha estat penalit-zat per la llei en diferents èpoques) ha portat a reduir-ne el control a uns quants, i han esdevningut un caramel per a l’especulació.

L’aigua a Gavà

El Grup ecologista Quercus i les restauracions de fonts

La Font del Ferro

L’any 2001, durant una de les reunions del Grup ecologista Quercus, es va tractar de la possibilitat de restaurar la Font del Ferro, per el seu valor faunístic i històric. Aquesta, tot i ser un emblema de la muntanya del nostre municipi, està desposseïda de la seva funció, però no deixa de ser visitada per comprovar que respira aigua vermella. De de fa molt de temps gairebé no treu aigua, probablement per problemes d’esquerdes a la mina. Ja se’n parla en un document de l’any 1791,2 en què concre-tament es fa referència a les propietats medicinals de l’aigua de la font i es diu que era reconeguda de molt antic per les seves propietats, tot i que afi rma que, malauradament, si se’n bevia massa feia mal de cap. A més, deia que l’havia fet un pastor, i que abans l’aigua es conduïa per teules. També indica que molt a prop hi havia altra font.

Malauradament, en aquell moment, no acostumàvem a demanar pemís per fer les coses, i la font està molt a prop de la masia de ca n’Amat, els propietaris de la qual no volen que s’hi intervingui. Alternativament, vam fer objecte de les nostres mirades la font de la Sentiu, en assabentar-nos que la major part de la vall havia estat comprada per una empresa estrangera d’inversions immo-biliàries, i vam iniciar els treballs per recuperar-la. Però la font del Ferro no ha estat oblidada i, de tant en tant, fem intents perquè els propietaris de la masia accedeixin i consenteixin una operació de restauració.

2 Francisco Sanponts, Analisis de las aguas minerales de Gavà en el Principado de Cataluña, Barcelona, Imp. viuda Piferrer, 1790. Consultable a: http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000077368&page=1

Figura 9. Portada de la primera publicació que parla de la font de Ferro, del 1791, i dues imatges retrospectives de la mateixa.


24


La mina d’aigua de la riera de Sant Llorenç

L’única mina d’aigua coneguda a Gavà té un origen que es pot datar al 1801, amb una petició per portar aigua per a un molí fariner, que s’havia de construir a la zona de can Guardiola a Viladecans, i que temps desprès sembla va ser ampliada fi ns a 3.300 metres de distància i conduïda cap al 1920 fi ns als te-rrenys d’Artur Costa que després formarien el parc de l’American Lake, seguint sempre un suau pendent, passant per la plaça Major de Gavà, on hi havia una font pública per als ciutadans. Ja a mitjan segle XX, aigua de la mateixa riera seria usada per l’empresa Aguas San Lorenzo per abastir el nucli de can Tries.

Actualment però, fruit del creixement urbanístic i del sistema de abastiment d’aigua per canonades que arriben arreu, gran part de la mina ha quedat oblidada, malmesa i destruïda, tot i que encara queden actualment uns 600 metres en servei, que acaben malmorint en una font: la font de can Tries, que només mostra un minúscul testimoni del que realment és. Més enllà, uns petits trams desconnectats que van quedar aïllats de la mina principal mostres com de complexa n’era la xarxa de captació.

Es tracta de una mina de captació subterrània que acumula l’aigua per fi ltració del terra per les parets dissenyades a tal efecte. En tenim mostres a tot el litoral català, especialment als voltants de Barcelona on, com en el cas de Gavà, es va voler arreplegar tot el aigua subterrània al llarg dels segles XVIII i XIX.

En algun moment hem sospesat el projecte de recuperar els diferents pous que queden colmatats de terra i oblidats, per possibilitar-ne un recorregut intern i veure’n l’estat de con-servació. Ja als anys 90 vam penetrar en un dels pous i vam resseguir-ne un petit tram, però amb els coneixement que hem adquirit actualment ens seria molt útil tornar a entrar i veure realment què ens depara. Tot i això, a hores d’ara, no sembla que cap administració ens doni suport per fer-ho. I més, tenint en compte que la precària recuperació de la sor-tida d’aigua de la mina cap a la font de can Tries va ser fruit d’una denúncia per part del Grup Ecologista Quercus, perquè la intenció de l’empresa executora de l’obra de la bassa de laminació de Sant Llorenç, malgrat el que establia l’estudi d’impacte ambiental, era cegar la mina i connectar-la al cla-vegueram. De fet, això és el que passa amb l’aigua que sobreïx per esquerdes de la mina de can Tries, i la que raja per la font és conduïda per la canal de ciment de la riera.

Figura 10. Destrucció d’un tram de la mina de la riera de Sant

Llorenç durant les obres de la bassa de laminació, l’any 2008

Foto: Angel Losada

Figura 11. Sortida de la mina de Can Tries i font recuperada,

l’any 2010. Foto: Pau Navarro

25

La perspectiva sobre l’obra hidràulica que va re-presentar la construcció d’aquesta mina es va eixamplar notablement en contemplar el perfi l i diferents restes que vam descobrir en els to-rrents que connecten amb la capçalera de la rie-ra de Sant llorenç. Va ser aleshores quan vam veure clar que la mina només era una part de tota la feina de captació. De fet, vam trobar referèn-cies i paral·lels que ens confi rmen que la mina d’aigua estava íntimament connectada amb una planifi cació del terreny de les valls i fondos de la capçalera de la riera de Sant Llorenç, per millo-rar molt l’efi càcia de captació. En aquest sentit, vam trobar diferents estudis antics d’enginyeria hidràulica que demostraven que sempre es te-nien en compte tots els aspectes del perfi l del terreny i de la seva composició geològica.

Una referència obligada és el llibre d’Antonio Montenegro (1890),3 així com la visió que un ar-ticle de Claudio Bastos dóna sobre Gaudí, que defi nitivament dóna per bona el que intuíem a partir de la visió sobre el terreny.4 A més, una nova cultura de l’aigua reneix en altres països, recuperant tècniques de captació d’aigua. A sud-amèrica trobem la cosecha del agua, cultivar agua, i altres terminologies par parlar del que temps enllà es feia a les nostres torrenteres i rieres.

Defi nitivament podem parlar d’una planifi cació atemporal de disseny del perfi l del nostre te-rritori, per tenir aigua permanent a les nostres torrenteres, aprofi tant al màxim i conservant en el possible la poca aigua que ens regala la plu-ja al mediterrani i, d’aquesta manera al mateix temps, evitar l’erosió del paisatge.

3 Antonio Montenegro, Arte de la explotación del agua en pozos, fuentes y alumbramientos, Madrid, Imp. de los sucesores de Cuesta, 1894. Consultable a: http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000073287&page=1 4 Claudio Bastos, «Gaudí e a água», revista Vitruvius, arquitextos, núm. 114.01 (novembre 2009). Es pot consultar a:http://vitruvius.es/revistas/read/arquitextos/10.114/10

Figura 12. Captació d’aigües subàlvies. Aquesta

captació es fa mitjançant una resclosa, però amb

determinades característiques. Les aigües que

es volen captar circulen ocultes, entre les sorres

i pedres del riu, que en superfície sembla sec.

La captació es fa construint un mur o resclosa la

coronació del qual sobresurt del nivell de sorres

i la base s’assenta a la capa impermeable, de

forma que, quan l’aigua hi arriba, pujarà fi ns

assolir la coronació, on s’haurà construït un pou

o un canal de conducció.

Figura 13. http://cgservicios.df.gob.

mx/prontuario/vigente/r306701.htm

Figura 14. Detall de la mina d’aigua de

can Tries, l’any 2007. Foto: A. Losada


26


Fonts que van existir i en tenim constància

Descripció de les diferents actuacions i restauracions realitzades

Farem un ràpid recorregut per les fonts que han estat recuperades i, en algun cas, restaurades.

La Font de la Ginebra (X=411855.5 Y=4571686.8 UTM 31N/ETR S89)

Reinaugurada conjuntament amb la Unió Muntanyenca Eramprunyà el 1998, la font de la Ginebra era un indret ideal, als anys vint del segle passat, per anar-hi d’excursió. Anys desprès torna a estar perduda entre la vegetació, a l’espera d’una possible nova restauració.

La Font de la Sentiu (X=412864.5 Y=4572710.8 UTM 31N/ETR S89)

L’any 2002 els membres del Grup Ecologista Quercus vam iniciar-ne les tasques de restauració. Vam haver de netejar el bosc que havia omplert la zona de la bas-sa, desprès que s’omplís de sorra i pedres un cop havia deixat de fl uir l’aigua als anys 80.

Les feines de neteja van ser realitzades entre una vintena de voluntaris, i van allargar-se més del desitjat. Però el record de molts dels que van participar ani-mava la feina a l’espera de la sortida de l’aigua, que es captava molt més amunt.

Desprès de quatre dies de netejar, picar i cavar va tocar cercar l’aigua. Vam res-

Figura 15. Mapa de Gavà amb les fotos que s’havien documentat l’any 2001. Dibuix: J. Campmany, publicat al llibre Gavà,

Valls, 2001, Ed. Cossetània.

Figura 16. Font de la Ginebra després

de l’esllavissada de l’abocador del

Garraf, l’any 2002. Foto: Pili Miró

Figura 17. Font de la Sentiu. 2002

Foto: Grup ecologista Quercus

Figura 18. A l’esquerra, feines de neteja de la bassa i font de la Sentiu, 2002. A la dreta, l’estat actual, 2013. Foto: G. E. Quercus

27

seguir la canalització soterrada que omplia la bassa i, cada deu passes, hi fèiem un fo-rat, amb la intenció de buidar-ne l’interior, tot ple d’arrels i una capa de calcifi cació que feia evident el nivell que en altra temps assolia l’aigua, que havia arribat a fer una separació a dos nivells.

Els 155 metres de longitud de la canona-da fi ns a una caseta amb una cisterna, que amb una bomba conserva la funció d’abastir l’aigua a la masia de Can Vinyes, van ser els més lents, per la difi cultat de netejar la ca-nonada.

Finalment la font va portar l’aigua a la bas-sa, que no es va buidar del tot per permetre l’entrada i sortida d’animals.

La Font de l’Avellanosa (X=414170.5 Y=4574134.8 UTM 31N/ETR S89)

Poc després de restaurar la bassa i la font de la Sentiu, es va iniciar la recerca de la font del Fangar. Les referències eren incertes, però tot i així vam descobrir surgèn-cies d’aigua que possibilitaven la construcció d’una font de nova planta.

Va ser en aquests moment que vam observar que el perfi l del torrent del Fangar, ha-via estat probablement modifi cat artifi cialment a efectes de retenir l’aigua. Després d’extreure una bona porció de terra i delmar els crancs americans que hi habitaven, es va construir una font de bell nou amb pedra seca. Malauradament, en estar situada al costat d’un camí, ha estat la més maltractada de totes, i un seguit d’actuacions a la riera del Fangar amb maquinaria pesant, promogudes per l’Administració, l’ha perju-dicada greument en dues ocasions diferents.

La Font del Mas Vilar (X=413964.0 Y=4574767.0 UTM 31N/ETR S89)

L’any 2008, en una de les excursions guiades conjuntes amb la Unió Muntanyenca Eramprunyà, fruit de la casualitat i la curiositat, vam localitzar amb certesa una de les fonts que feia més temps que anàvem cercant. La font, situada en una clotada de la riera de Sant Llorenç, havia estat colgada a causa d’una esllavissada de fang, probablement quan es va ampliar una pista forestal a la banda de Gavà que hi passa ben a prop, a una cota molt més elevada.

En aquella excursió, ens vam aturar a la clotada on crèiem que hi havia d’haver la font, a partir de referències orals i una aquarel·la publicada als anys seixanta, i vam relatar les notícies que en teníem, assenyalant com a possible resta un forat a terra que sembla-va artifi cial. Fou aleshores quan, mirant per casualitat una de les parets de la clotada, i apartant unes bardisses, va aparèixer una placa amb una inscripció de l’any 1924. Era la prova que havíem encertat l’indret. Just uns dies desprès ens vam posar mans a l’obra.

L’excavació va ser lenta, ja que teníem por de fer malbé algun dels elements que sabíem que hi havia gràcies a l’aquarel·la que hem esmentat. Mica en mica, vam anar trobant alguns dels elements principals. Primer la paret de la mina, amb una inscrip-ció d’una altra restauració feta l’any 1936, després una part del banc i, fi nalment, una pileta i el seu drenatge.

Figura 19. Font de la Sentiu l’any 1980.

Foto: Angel Losada

Figura 20. Neteja de la bassa l’any 2014. Foto: Pili Miró

Figura 21. Font de l’Avellanosa,

any 2005. Foto: Pau Navarro

Figura 22. Aquarel·la de Josep M.

Ferrer Serra publicada al periòdic

Brugués, núm. 26 (agost 1960)


28


La taula de pedra que s’insinuava al dibuix, i que algunes veus re-cordaven no la vam excavar, ja que vam decidir deixar de cavar per no fer malbé l’enorme quantitat de arrels d’un plàtan enorme que sembla indicar on és la font. Fem notar que la presència de plàtans solitaris associats a una font l’hem constatada en altres indrets.

Un cop aturada l’escavació, vam adequar del lloc i vam netejar d’arrels l’interior de la mina d’aigua, on només vam poder penetrar uns sis metres, dels més de vuit que sembla tenir.

Una paret de pedra per protegir el tall de l’excavació i una escala de pedra remataven l’entrada per accedir a la font sense haver de relliscar per la paret

La Font del Fangar (X=414079.0 Y=4574059.0 UTM 31N/ETR S89)

L’any 2011 durant uns treballs de neteja de la riera del fons del Fangar, afl uent de la riera de Sant Llo-renç, ordenats per l’Agència Catalana de l’Aigua, una grua, a més de fer malbé la font de l’Avellanosa, va deixar al descobert aigües amunt un seguit de pedres. Al costat d’aquestes pedres, vam observar que hi havia aigua en superfície que semblava fl uir d’aquell conjunt de roques soterrades i, en moure alguna, vam entendre que la seva disposició no era casual. Desprès de dies intentant visualitzar el conjunt de la feina a fer, ens vam posar a furgar entre el fang que dóna nom a aquesta riera.

D’entrada, desprès de fer un canal per evacuar l’aigua superfi cial, a fi que no molestés en les feines de desescombrament, vam trobar trossos de morter i una inscripció. Mes tard, un anell de pedres ben marcat que delimitava una cambra de captació per recollir l’aigua i conduir-la a una aixeta. El terra de l’interior de la cambra era llis, i només calia refer la sitja, cosa que vam fer en pedra seca.

Un cop fi nalitzada i condicionada la font, amb un reforç de les parets, vam posar-hi una placa amb una poesia del poeta noucentista local Marian Colomé, un banc, i una escala per accedir-hi des de la pista de ca n’Amat. La inauguració es va fer l’hivern del 2012, casualment coincidint amb una de les rares nevades del nostre clima.

Figura 23. Detalls de la inscripció i

placa on es reprodueix el text. Foto: Pau

Navarro, 2008.

Figura 24. Inscripció a la paret de la

mina d’aigua de la font. Foto: Ángel

Losada, 2008.

Figura 25. Detall de l’interior de la mina

que alimenta la font del mas Vilar. Foto:

Pili Miró

Figura 26. Escala i mur de pedra. Foto: P. Navarro, 2008 Figura 27. Treballs de pic i pala. Foto: Angel Losada, 2008

Figura 28. El torrent del Fangar dies després del pas de la grua. Al costat, inscripció trobada durant l’excavació i frontal

nou de la font per a la restauració. Fotos: Pau Navarro 2012

29

La Font de Can Margarit

(X=414437.9 Y=4573563.0 UTM 31N/ETR S89)

En aquesta font no hi hem actuat, excepció feta d’una aclarida de vegetació important, que permetveure l’estat de conservació i els elements que integren el conjunt.

El que si que hem fet ha estat un seguiment de les salamandres que habiten al pou de Can Margarit.

Molt més avall del pou, a uns 150 metres, es troba una bassa que s’alimenta de la mateixa aigua, ac-tualment en ús per al rec.

La Mina de l’Esquirol

(X=412458.2 Y=4572506.3 UTM 31N/ETR S89)

Fruit del contacte i la consulta amb gent que coneixia bé la zona, el 2013 hem pogut localitzar la mina de l’esquirol. És possible que es tracti de l’antiga font de la Guixera que apareix documentada al segle XVI, i que hauria d’estar molt a prop, ja que servia com a termenal per a les terres de can Tardà, masia que es troba al cim del vessant on hi ha la font de l’Esquirol.

La casualitat, o l’encert fruit de l’experiència que ja comencem a tenir, ens van pos-sibilitartrobar-la a la primera, a partir d’un comentari que indicava que la font esta-va al costat d’un torrent, tot i que restés amagada per una vegetació molt espessa.

La mina que alimenta la font captava l’aigua, que era conduïda per canonades to-rrent avall fi ns a can Vinyes i can Pardal. De fet, la darrera masovera d’aquest mas havia indicat feia anys l’existència de la font, però fi ns ara no s’havia trobat.

Figura 29. Moments de les feines de restauració, fetes amb la col’laboració d’amics voluntaris i membres de l’Unió Muntan-

yenca Eramprunyà. A baix, inauguració de la font i placa amb el poema. Fotos: Pau Navarro, Angel Losada i Pili Miró, 2012

Figura 30. LA foto mostra un detall de l’interior del pou de can Mar-

garit, i l’esquema il·lustra el conjunt d’infraestructures hidràuliques

que hem pogut veure.

Figura 31. Reixa a l’entrada del pou o

mina de l’Esquirol. Foto: Pau Navar-

ro, 2013.


30


Pel que fa a la resta de fonts de què en tenim notícia, darrerament hem trobat la font del Roig, prop de l’abeurada del Sot, i tenim indicis d’on està situada la font del Roure, prop del castell d’Eramprunyà. A més, hem trobat també restes de canals fetes amb teules als vessants del torrent del fangar, la funció de les quals podria ser recarregar l’aqüífer del llit del torrent, però l’estudi aprofundit el deixem per a més endavant. A l’espera de tenir més detalls i poder ampliar aquest treball. Com ja hem comentat, és difícil tancar el redactat quan encara estem fent feines de recerca.

El molí d’aigua de la Sentiu, els ponts del camí al castell i altres restes no identifi cades

Contínuament es troben restes d’infraestructures artifi cials fetes per captar aigua de pluja, tant en superfície com en el subsòl, per a usos de reg i abastiment de les masies.

Així, per exemple, en redescobrir el primer pont del camí al castell d’Eramprunyà per la Sentiu, vam veure que el torrent que salvava era esglaonat, cosa que no semblava acció de la natura.

Exemples de captació en superfície els trobem a la caseta d’aigua i bassa de can Cerdans.

L’ aigua quan plou es condueix per canals de desviació fi ns al lloc on es guardarà per a un altre moment. La caseta de la imatge per la seva construcció sembla de principis de segle XX i desconeixem exactament quina utilitat va tenir.

Exemples de captació de l’aigua fi ltrada els trobem al torrent de les Comes, que neix sota l’ermita de Bruguers.

En aquest torrent trobem un exemple molt clar del que va signifi car aprofi tar l’aigua com a matèria prima, ja que als anys deu i vint del segle passat es va comercialitzar envasada. L’empresa «Aigües de Bruguers», promoguda pel pro-pietari Artur Costa, es nodria de l’aigua sobrant de la bassa de la fotografi a, que al seu torn obtenia el sobrant del pou. Un seguit d’embassaments que no només frenen l’aigua en cas d’avingudes, sinó que també retenen el líquid al terreny, com una esponja, i el deixen anar a poc a poc. Aquests embassaments o dics soterrats estan situats de manera molt estudiada per poder aprofi tar al màxim un recurs escàs.

A la riera de la Sentiu trobem també un exemple d’aprofi tament continuat de l’aigua. Així, si seguíssim riera avall al plànol indicatiu de font de la Sentiu (Figura 20) ens trobaríem que els sobrants de la bassa abastien la masia de Can Dardena, el pou del Molí (Figura 35), després la bassa del moli hidràulic fariner de la Sentiu (Figura 36) i una font colocada al coronament d’una de les rescloses soterrades existents a la riera de la Sentiu feta amb pedra i morter (Figura 37). Seguint el pendent encara trobarem pous que intenten agafar l’aigua del torrent de la font del castell (Figura 38).

I encara, resseguint el que ja es diu riera dels Canyars, trobem pous de aigua de la Societat General d’Aigües de Barcelona, possiblement buscant una major qualitat de l’aigua del freàtic, que està alimentat per aquest torrent.

El cert és que no hem pogut esbrinar més coses, tot i que ens ahuria agradat, per la impossibilitat de resseguir el torrent, que està inundat en alguns trams, o que simplement presenta una vegetació impenetrable. Malgrat això, hem pogut com-

Figura 32. Inscripcions a la paret de la mina: «Mina del Esquirol 1900» i «Esta proibido sacar agua». A la dreta, un abeura-

dor d’obra situat a la sortida de la mina. Fotos: Josep Campmany i Pau Navarro

Figura 33. Infraestructures al Pla

de Ponent, prop de can Cerdans. La

localització de la caseta d’aigua: X =

415267.0 Y=4572577.6 (UTM 31N /

ETR89). La de la bassa: X = 415298.2

Y = 4572345.3 (UTM 31N / ETR89)

Figura 34. Pou i bassa al torrent

de les Comes: X = 413248.4 Y =

4574052.8 (UTM 31N / ETR89)

31

provar que, quan es va eliminar l’aigua de la font de la Sentiu, es va assecat gran part de la riera, cosa que dóna a entendre que el fl ux d’aigua en superfície és continu durant un trajecte molt gran. De ben segur que, en el futur, apareixeran noves construccions humanes vinculades directament a la recerca d’aquest cabal.

Que en sabem de com ho feien per cercar retenir l’aigua?

Segons Montenegro, per aprofi tar l’aigua s’ha de fer que els turons perdin els forts pendents de ma-nera artifi cial, i mirar de fer petites rescloses als torrents, aprofi tant el perfi l del terreny, no només per agafar aigua, sinó per retenir la rica capa orgànica que es perdria aigües avall amb la pluja, i també per frenar la força de l’aigua.

Aquesta terra tan rica sembla que era recollida novament i es tornava a cotes més altes, per reom-plir les terrasses fde pedra seca.

Els pendents dels reguerots per evacuar l’aigua dels vessants, per el que hem pogut veure, van sempre en direcció inversa al torrent, de manera que l’aigua que cauria més avall es canalitza cap a una cota superior del torrent. Tenim entès que en els contractes de lloguer de la terra del segle XIX era costum indicar com man-tenir i conduir l’aigua, però resta confi rmar-ho documentalment.

Dels sistemes per trobar aigua, Montenegro explica com cercar el fi l principal. Proposa fer forats a diferents punts d’un torrent i veure si en l’inferior hi ha més o menys aigua. Això mateix ho hem vist al torrent del fangar, on hi ha, no únicament els pous, sinó que es veu, fent ziga saga, un seguit de pistes que delaten que s’ha fet un forat (com ara carbó pertanyent a més profunditat en els sediments).

La font del fangar es pot dir que és la mateixa quantitat d’aigua que arriba a la riera de Sant Llorenç, on serà novament acomboiada amb altres fi lets d’aigua cap a dins de la mina.

Els pous de la mina del fangar, tot i que no semblen connectats, mantenen un fl ux de aigua de manera força permanent. A més, ens vam trobar un sistema que no identifi càvem. Com és que els pous estan ensorrats? Que la sorra feia de esponja i fi ltre era evident, però no sabíem de cap lloc on es fes servir aquest sistema.

Finalment, vam trobar similituds amb els pous de aigua potable de Venècia: allà capten la pluja i la introdueixen en una gran cisterna impermeable plena de sorra que la fi ltra. Faltava saber per què no es conduïa l’aigua sempre a una canal, i vam descobrir que els àrabs coneixien prou el terreny con per deixar fl uir-hi l’aigua de forma natural fi ns a recuperar-la tota uns quilòmetres més enllà. Segurament els pous es feien per servir de registre, i comprovar les possibles pèrdues.

El torrent del Fangar encara ens reservava una altra sorpresa. Just on desembo-ca, té un mur amb morter, que data de l’any 1858, data que apareix gravada en una de les pedres del mur. Ens fa la impressió que aquest mur era una presa fi nal amb la funció d’aturar el màxim d’aigua possible, i forçar-ne el curs cap a la mina de can Tries, que neix allà mateix.

Com ja hem dit en un altre ocasió, els torrents del prelitoral son molt erosionats per la força de l’aigua de les tempestes torrencials que de tant en tant ens regala el cel. I això vol dir que una resclosa no es pot fer a tot arreu. El torrent del Fangar, però, compleix amb tot de característiques que el fan ideal per a la seva funció de retenir l’aigua.

L’area del fangar compren 500.000 metres quadrats, front als 3.99 quilòmetres quadrats de la riera de Sant Llorenç. Entenem doncs per què no es va fer una gran resclosa a la riera principal, que hauria de suportar torrentades de molts metres cúbics per segon, i es va optar per controlar l’aigua del principal torrent afl uent.

Figura 35. Foto: G. E. Quercus Figura 36. Foto: J. Campmany Figura 37. Foto: J. Campmany Figura 38. Foto: G. E. Quercus

Figura 39. Pous continus al torrent

del fangar, fotografi ats el 2014. Foto:

G. E. Quercus


32


El mur fa 150 metres i talla en linea rec-ta tot el tor-rent del fangar. El mur té un fo-rat just per on passava l’antic canal natural, que desguassa a la Riera de Sant Llorenç.

El mur coincideix amb el principi de la mina de can Tries, que agafa tota l’aigua sota terra ja fi ltrada.

El fet de ser un mur amb morter, en un tal·lus, no és una cosa gens normal i la seva longitud no tindria sentit si no fos per la funció que hem esmentat, i menys amb un desaigua just al punt més baix.

Esperem que altres informacions acabin de certifi -car les nostres sospites, a més d’aclarir dubtes de la seva relació amb la mina d’aigua.

El futur de l’aigua a Gavà

Actuacions als torrents

Sembla evident que els torrents de Gavà han estat utilitzats per aprofi tar l’aigua. El temps, però, ha fet que moltes de les construccions i infraestructures que en possibilitaven l’aprofi tament s’hagin perdut per falta de manteniment i, en especial, per l’oblit de les persones que els mantenien. Petites rescloses que, colmatades pels sediments, i d’altres de trencades per la força de l’aigua, resten al-gunes amagades i d’altres visibles, ja que en ocasions es feien servir per a passos de camins.

Creiem important que l’existència d’aquest patrimoni es tingui en compte en les futures actua-cions dintre de les lleres. Aquestes rescloses artifi cials són de molta importància per retenir l’aigua al subsòl i alimentar els aqüífers subterranis, que perden força contra la salinització del mar. A més de frenar la força de l’aigua, permetria donar vida a les lleres actualment seques.

Figura 40. Pou de captació i fi ltre de sorra dels pous d’aigua potable

de Venècia. http://jcarbex.blogspot.com.es/2013_06_16_archive.html

Figura 41. Mur a la riera Sant Llorenç. Forat de desguàs, panoràmica i pedra amb la data de construcció. Fotos: Angel Losa-

da i Pau Navarro, 2014

33

Comparativa amb altres municipis

En altres municipis, hem vist altres sistemes, o elements, que ens han ajudat a entendre alguns dels interrogants que teníem.

Concretament, a Begues hi ha una estructura molt semblant a la que hem trobat a prop del castell d’Eramprunyà: dos pous cavats a la roca i una pica feta d’una peça de roca vermella entre mig, tancant un torrent, con si es trac-tés d’una paret. (X = 412045.0, Y = 4574713.0, H= 403.9 UTM 31N / ETRS89) Malauradament, les fotos son molt poc descriptives, a causa de la tupidesa de la vegetació, i no s’han incorporat a aquest petit treball.

Can Roca de Castelldefels s’ha de mirar amb més detall, ja que sembla que té presents molts dels elements dels que hem fet esment, tots concentrats en un tram molt petit. Hi ha documents de fi nals del segle XVIII que indiquen que l’aigua captada allà era conduïda fi ns a la zona de l’actual església i la plaça de l’Ajuntament. Cal tenir present que al llarg del segle XVIII can Roca de Dalt i can Roca de Baix (la masia ara abandonada situada al costat de la biblioteca Fernández Jurado) eren del mateix propietari.

Segur que, en detall, cada municipi del nostre voltant ens mostraria més evi-dencies d’uns coneixements perduts.

ConclusionsEl títol, la font del mas Vilar, vam veure que lligava molt amb el que voliem ex-plicar. Principalment, per el seu valor visual en un entorn molt desconegut del nostre territori. No és la descripció específi ca d’una font. Més aviat un símbol d’un tema tan important com és l’aigua dolça.

Amb la feina sense concloure, ja que resta moltísim per investigar, amb aquest treball tanquem un capítol d’un seguit de petits treballs sobre l’arquitectura humana al paisatge muntanyós de Gavà. No volíem un estudi en profunditat o de caire acadèmic, tot i que pot ser un punt de partida per a possibles estudio-sos del tema en un futur. És el fruit d’una curiositat personal, que ens ha ajudat a aprofundir en un seguit de temes i a respondre una sèrie d’interrogants que ens sorgien quan procedíem a fer les diferents restauracions de les fonts.

La feina de camp continua. De feina n’hi ha molta per fer, i possiblement ben aviat ens trobarem restaurant un altra font o adequant algun indret d’interès. El nostre objectiu inicial centrat en la fauna ens va dur a recuperar indrets amb aigua, i al fi nal aquesta ha esdevingut la tasca principal.

No podem deixar de fer referència a la cultura de l’aigua moderna, que se cen-tra en els grans rius, i oblida que en el passat les nostres rieres duien aigua, i de qualitat. Si les termes de la vila romana de Gavà s’alimentaven de l’aigua canalitzada dels torrents, ens queda com a feina pendent trobar-ne els rastres arqueològics, ja que sabem que la feina de fer aqüeductes era molt comuna en aquella època.

Ara, molts d’aquests coneixements perduts s’estan recuperant en molts països, on es parla per exemple de «la cosecha del agua», perquè s’han adonat que moltes petites actuacions al voltant dels torrents poden comportar un subministrament permanent d’aquest element caigut del cel. No hem de perdre de vista els nostres torrents, ja que possiblement en el futur sigui una necessitat disposar d’aigua potable, davant de l’ofensiva privatitzadora d’aquest recurs.

L’altre aspecte important és la destrucció sistemàtica dels torrents, que queden enclaustrats en canals de ciment. O la destrucció permanent de mines i fonts en molts municipis. L’exemple del torrent del Fangar, on una actuació de l’administració va destruir una font i va arrasar algun ele-ment del patrimoni hidràulic, o la derivació de tota l’aigua de la mina de la riera de Sant Llorenç al clavegueram, ens mostren el poc tacte, i fi ns i tot l’oblit, de la importància de l’aigua dolça en les planifi cacions urbanes.

No sempre sortirà aigua de l’aixeta. Ja hem patit algun any restriccions de l’aigua de la xarxa urba-na, i aquesta aigua no es precisament agradable de beure.

Figura 42. De adalt a baix: pou a Olesa de

Bonesvalls, resclosa a Can Roca Caste-

lldefels, una bassa i dos pous a Begues,

i la font de Can Preses, a Viladecans.

Fotos: Pau Navarro


34


Bibliografi a i enllaços d’interèsWaterHistory.org, Qnats, http://www.waterhistory.org/histories/qanats/H. E. Wulff, «The Qanats of Iran», Scientifi c American, April 1968, p.94-105, http://users.bart.nl/~leenders/txt/qanats.html Encarnación Gil Meseguer, Sistemas locales de recursos propios de agua en la Región de Murcia: minados y galerías , Univer-

sidad de Murcia, Murcia, 2007.Museu d’Història de Barcelona, La revolució de l’aigua a Barcelona, http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/docs/revolucio_

aigua_programa_ma.pdf Legislació dret civil, Ley de aguas, http://civil.udg.es/normacivil/estatal/reals/LAguas.htm Antonio Montenegro, Arte de la explotación del agua en pozos, fuentes y alumbramientos, Madrid, 1894, http://bdh-rd.bne.

es/viewer.vm?id=0000073287&page=1Toribio de Areitio, Ensayo sobre la legislación de aguas, Madrid 1858, http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000129488Teodoro Ardemans, Fluencias de la tierra y curso subterraneo de las aguas, Madrid, 1724, http://bdh-rd.bne.es/viewer.

vm?id=0000059203Francisco Sanponts, Analisis de las aguas minerales de Gavà en el Principado de Cataluña, Barcelona 1790, http://bdh-rd.bne.

es/viewer.vm?id=0000077368Ingeniería civil. Diseño de obras de captación, http://www.ingenieracivil.com/2008/05/diseo-de-obras-de-captacin.html El Imperio Persa Aqueméda, Ingeniería Aqueménida III. Presas y qanāts, http://imperiopersaaquemenida.blogspot.com.

es/2011/06/ingenieria-aquemenida-iii-presas-y.html La Sombra de Gaudí, Agua Sarva del Parc Güell, http://lasombradegaudi.blogspot.com.es/2013/05/Filtros para aguas pluviales, http://www.fundesyram.info/biblioteca/displayFicha.php?fi chaID=494 Antònia Maria Perelló Ferre

L’arquitectura civil del segle XVII a Barcelona, Barcelona, pub. de l’Abadia de Montserrat, 1996

AAVV, Sant Just Desvern, un paisatge i una història, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1987.«Casa árabe con alberca», Murcia y el agua. Historia de una pasión, Murcia, Universidad de Murcia, , http://servicios.laverdad.

es/murcia_agua «Captación y almacenamiento de agua de lluvia», Opciones técnicas para la agricultura familiar en América Latina y el Caribe, San-

tiago, Chile, abril de 2013 http://www.fao.org/fi leadmin/user_upload/AGRO_Noticias/docs/captacion_agua_de_lluvia.pdf Organització de les Nacions Unides per a l’agricultura i l’alimentació (FAO), Manual de captación y aprovechamiento del agua de

lluvia. Experiencias en América latina. Santiago, Chile 2000 ftp://ftp.fao.org/docrep/fao/010/ai128s/ai128s00.pdf Grup Espeleològic Rats Penats i Centre d’Estudis Santjustencs, Les mines d’aigua de Sant Just Desvern, Sant Jus, 19953.500 litros de agua para producir un kilo de arroz, y otras curiosidades del agua, en su día, Adictamente.blogspot.com.es, 2013

http://adictamente.blogspot.com.es/2013/03/3500-litros-de-agua-para-producir-un.htmlJaume Codina, El Baix Llobregat el 1789: respostes al qüestionari de Francisco de Zamora, Barcelona, Curial edicions catalanes

i publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1992Emili Giralt i Raventós, Història agrària dels Països Catalans, Volum 3, edicions Universitat de Barcelona, 2008David Morales-Hidalgo, Manual de Construcción de Reservorios de Agua de Lluvia, Academia.edu http://www.academia.

edu/293647/Manual_de_Construccion_de_Reservorios_de_Agua_de_LluviaPark Güell, Plaça de la Natura i sala Hipòstila, http://www.parkguell.es/ca/guia-plazaJorge Mongil Manso, Técnicas de recolección de agua y de oasifi cación para el desarrollo de la agricultura y la restauración

forestal en regiones desfavorecidas, http://www.ugr.es/~cuadgeo/docs/articulos/040/040-004.pdf J. Manuel de la Peña, Sistemas romanos de abastecimiento del agua, http://www.traianvs.net/pdfs/2010_10_delapena.pdf Xavier Muñoz i Torrent, Una volta pel Park Güell. Itinerari per a veïns inquiets, 2010 http://www.avclesseps.cat/itineraris/

20091214parkguell_docpub.pdfMinisterio de Agricultura y Ganaderia de Costa Rica. Consultoría SP-16-2009: Estudio de viabilidad técnica y económica para

el desarrollo de opciones de cosecha de lluvia y manejo adecuado en sistemas de riego en la producción agropecuaria, 2010, http://www.cemede.una.ac.cr/index.php?option=com_phocadownload&view=category&id=9:reservorios-de-agua

Pedro Serra i Bosch, Disertacion Sobre la Conduccion de Aguas a las fuentes y construccion de aqueductos, estanques, pozos y cisternas, Barcelona, Imp. de Saurí y Cia, 1832

Ministerio de Medio Ambiente, Confederacion Hidrogràfi ca del Júcar, Identifi cación y delimitación de masas de agua superfi cial y subte-rránea, ámbito territorial de la confederación hidrográfi ca del Júcar, abril de 2009. http://www.chj.es/es-es/ciudadano/partici-pacion_publica/Documents/Plan Hidrológico de cuenca/DTR_Identifi cacion_Masas_Agua_Superfi cial_y_Subterraneas.pdf

International Center for aquaculture, Agricultura y aprovechamiento del agua para el desarrollo rural. Introducción a la captación del agua. http://ag.arizona.edu/azaqua/AquacultureTIES/publications/Spanish WHAP/GT3 Water Harvesting.pdf

Jayme Menós y de Llena, Memoria o breve descripcion de las aguas minerales de la fuente de Groga, y de Gava en principado de Cataluña, Manresa, Ignacio Abadal, impresor, 1791. http://books.google.es/books?id=23HZ0M1qmHEC

Gobierno de Mexico, SAGARPA, Presas con cortina de tierra compactada para abrevadero y pequeño riego, http://www.sagarpa.gob.mx/desarrolloRural/Documents/fi chasCOUSSA/Presas de tierra compactada.pdf

Costa Rica, Siembra de Agua, 2006, http://www.siemprelistos.com/propio/uploads/webagua/siembradeagua.pdfReal Sociedad Económica Aragonesa de amigos del País, Proyecto de un código general de aguas, Zaragoza, Imprenta y lito-

grafía de Agustin Peiró, 1860Silvino Thós y Codina, El agua en la tierra. Estudios sobre el orígen, régimen y accion de las aguas en la corteza terrestre, memoria pre-

sentada á la Real Academia de ciencias naturales y artes de Barcelona en el acto de su recepcion pública, Barcelona, l’autor, 1878Lazaro G. Lagóstena Barrios y Francisco de B. Zuleta Alejandro, «Estudios sobre el abastecimiento hídrico en comunida-

des cívicas del Conventus Gaeditanus», La captación, los usos y la administración del agua en Bética y el Occidente romano, Actas del Congreso Internacional, Facultad de Filosofía y Letras, Cádiz, 9-11 de noviembre de 2009

José María Ros Biosca, Novísima legislacion de aguas, Valencia, Librería de Pascual Aguilar, 1882Conde de Ripalda, Memoria sobre la necesidad de una ley que regle defi nitivamente los intereses de los propietarios de aguas,

Valencia, Imprenta de López y Compañía, 1842, Andrés Llauradó, Tratado de aguas y riegos, Madrid, Moreno y Rojas, 1878, http://bdh-rd.bne.es/viewer.vm?id=0000012719Marco Lucio Vitruvio Polion, Los Diez Libros de Arquitectura, http://www.estucos.es/bibliografi a/Vitrubio.pdf; http://apareja-

doresacc.com/wp-content/uploads/Vitruvio_Polion_Marco.pdfClaudio Bastos, «Gaudí e a água», Arquitextos, núm. 114.01 (2009), http://vitruvius.es/revistas/read/arquitextos/10.114/10Consejo Comarcal del Bierzo, Itinerario cultural por los canales romanos de las médulas en la Cabrera, http://www.tusitio.cc-

bierzo.net/portalBierzo/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_23316_1.pdf Josep Campmany, Gavà, Valls, Cossetània, 2001. ISBN 9788495684035«Entrevista al grup ecologista Quercus de Gavà», L’Eramprunyà, núm. 62 (octubre 2008) p. 2G E Quercus,La ruta de les fonts, http://turisme.elbaixllobregat.cat/sites/default/fi les/arxius/Ruta-fonts-2.Gava_.pdf Jorge A. Orellana, Apuntes de ingeniería sanitaria. Abastecimiento de agua potable, Facultad regional de Rosario. Universidad

Tecnológica Nacional, Argentina, http://www.frro.utn.edu.ar/repositorio/catedras/civil/ing_sanitaria/Ingenieria_Sanita-ria A4_Capitulo_05_Abastecimiento_de_Agua_Potable.pdf