Els pensaments no només generen segregacions químiques, també produeixen energia. Tenen molt de sensacions subjectives i per això, potser qui més es va aproximar a la mesura energètica dels pensaments va ser Wilhelm Reich

Aquest pensador radical i maleït que va morir a la presó i els llibres van ser cremats, creia haver demostrat el fonament biològic de l'antítesi plaer-angoixa al comprovar que en el plaer l'energia vital es concentra a la perifèria de l'organisme, mentre que en el temps de l'angoixa es dirigeix cap al centre dels cossos.

Quan els pensaments tenen càrregues negatives el pit s’oprimeix, l'estómac s'altera i les extremitats es queden fredes. Quan els pensaments són positius s’eriça la pell i el cos sembla una ploma d'au. Els pensaments negatius pesen més perquè estan compostos per substàncies interiors i viscoses. Els positius són fràgils, lleugers com l'aire, i la seva composició és simple i el seu pes insignificant.

Però aquest aire que no es veu s'acaba arrugant a tot un dur i fred bloc de gel. Per això els bons pensaments són els que ens inciten a buscar l'harmonia per a viure en pau amb nosaltres mateixos i amb el món sencer. Els pensaments negatius, però, pesen tant que dificulten la vida i impossibiliten la convivència. La seva energia està viciada i deixen el cos esgotat i el cervell i el cor bruts de residus radioactius.

Quan som capaços de tenir pensaments propis i aquests neixen carregats d'energia positiva i ens possibiliten les abstraccions, llavors estem a prop de la llibertat.

Aquest text és l’extracte d’un article de FULGENCIO ARGÚELLES