LA FULIOLAi BOLDÚJULIOL 2005

NÚMERO 100PREU: 3 E

PORTADA

- 100 númerospàg. 1

EDITORIAL

- Deprés del 100 ve el 150pàg. 3

TRIBUNA

- Cultura sense políticapàg. 4

LA FULLA PELS NENS

- Entrevista. Taller de pintura del'Imma Balsells

- Entrevista. Taller de puntaires deFrancesca Bernaus

pàg. 6 a 7

PÀGINA DE L'ATENEU

- Activitats realitzades

- 5a. Trobada de Colles del Caragol

pàg. 8 a 10

ACTUALITAT

- Anton Marsinyach no cedeixl'alcaldia malgrat el pacte

- Fusió de les cooperatives de laFuliola i Castellserà

- XXVI Festes del Segarpàg. 11 a 12

ENTREVISTES

- Entrevista a Jordi Escolàpàg. 13 a 14

CULTURA

- Espais de la Batalla de l'Ebrepàg. 15 a 16

DOSSIER

- Tabac- Cocaïna

pàg. 17 a 18

CONSUM RESPONSABLE

- Centre de Recerca i Informacióen Consum (CRIC)

pàg. 19

BIOGRAFIES VISCUDES

- Miguel de Cervantespàg. 20

ELS CONTES DE L'ESPARVER

- Aus nocturnes (III)pàg. 21 a 22

LA LLUFA

- Velles cançons i romanços- Quines cebes que tens!- Problemes de so a la sala de plens- La Fuliola olímpica i Boldú també

pàg. 23

CENTRALS

- Especial 100 números

sumari 24 pàgines

Pàgina 2

( )ACPCMembre de l'Associació Catalana

de la Premsa Comarcal

INSTITUTD'ESTUDISILERDENCS

Fundació Pública de la Diputació de Lleida

Amb la col·laboració de:

Generalitat de Catalunya

Departament de Cultura

Junta de GovernPresidenta: Anna M. Ardévol RibóSecretaria: Avelina Farré SalvadóVocals:

Xavier Sebé Bros - Maribel Trilla TarruellaEva Pané Vidal - Francesc Ricart MercèLluïsa Solsona Paüls - Carme Piera IsenRamon Utgés Vila

Premi Humbert Torres 1990

Redacció i Administració:Av. de Catalunya 4525332 LA FULIOLA (Urgell)http://usuarios.maptel.es/logallinera/e: lafulla@premsa-comarcal.com

la fulla no es fa responsable de les opinions que apareguin en els articles, les quals són exclusives dels seus autors.La reproducció total o parcial del contingut de la publicació es permesa sempre i quan es faci esment del seu autor i origen.

Número 100Juliol 2005

Època segona - Any XXI Edita:

Coordinador: Eva Pané VidalImpressió: Impre ArtDipòsit Legal: L-524-1982Tiratge: 400 exemplars

Pàgina 2

Han passat 23 anys, 100 números i dos especials, les portades dels quals lesteniu reflectides en la portada i la contraportada d’aquesta edició (els dos especialseditats dedicats a les Festes del Segar i del Batre i a la Festa de Reis us lespresentem juntament amb aquestes línies).

Revisar totes les portades editades des de l’any 1982, inevitablement fa evocardiferents moments d’aquests últims 23 anys de la història de La Fuliola i Boldú.Ens agradi o no, tenir la perspectiva de 100 cent números ens ofereix una visióprivilegiada de les vicissituds d’aquest poble, els diferents esdeveniments ques’hi ha succeït hi ha deixat petjada. És aquí on rau la importància de La Fulla,d’esser testimoni almenys d’aquests 23 anys i també per què no, de més enrere,ja que no són pocs els reportatges i estudis que s’han fet sobre situacions iesdeveniments viscuts en èpoques passades.

És un moment idoni per agrair a tots els que han estat membres de la redacció,col·laboradors més o menys espontanis, a la gent que ens ha fet arribar la sevaopinió, a les diferents Juntes de l’Ateneu, als qui s’han deixat entrevistar, alspacients impressors sempre pendentsd’aquell article que no acaba d’arribar,als de l’Associació Catalana de la Premsa

Comarcal, als qui han suggerit, als qui s’han queixat, als qui han demandat,...Resulta gairebé impossible calcular quantes persones que d’alguna manerao altra han tingut alguna cosa a veure en l’elaboració d’aquesta revista. Atots ells, moltes gràcies.

I ah, ens en descuidàvem, gràcies també a tots aquells que ens llegeixen ambmés o menys passió, de passada, de reüll, amb desconfiança, amb entusiasmeo amb compromís,... tant si sortim cada dos, tres o quatre mesos com si potserestem en una temporada en “standby”. Tots en sou partícips.

Si l’editorial del número 50 l’any 1991 la vam titular “Després del 50 ve el100” sembla lògic que en el número 100 ja tinguem la vista posada cap al150. Doncs aquesta és la fita que tenim, qui sap on serem i què farem quanhi arribem.. En tot cas, ens veiem al 150!

Ja sabeu que podeu comentar-nos aquesta editorial o qualsevol secció de larevista a la següent adreça: lafulla@premsacomarcal.com.

editorial

Núm. 100 Pàgina 3

DESPRÉS DEL 100 VE EL 150

Especial nº 2 dedicat a la Festa de Reis(desembre 1984)

Especial nº1 dedicat a les Festes delSegar i del Batre (juliol 1983)

Pot existir cultura sense política?

Evidentment, i més en els temps que estem, on la tònica ésdesincentivació generalitzada entre els col·lectius. Ha de canviarel clima d’aletargament en el que estem sotmesos i deixemempremta sobre la Cultura del Poble. Reivindico una mica desolidaritat entre les persones i socis de l’Ateneu Popular. Crecque una entitat com l’Ateneu ha de continuar pel bé de tots iper la frase tan i tan repetida: “Per la Cultura del Poble”.

Sóc un dels nous membres de la Junta i us asseguro que els seuscomponents fan tot el possible per a que l’Ateneu sigui imparciali estigui obert a tothom en totes les seves vessants. En la Culturatots hi tenim cabuda. Hem de lluitar contra la indiferència,l’apatia, la crítica destructiva, hem de lluitar contra tot això.

FES-TE SOCI, TINGUIS SET DE CULTURA!

En circumstàncies normals acabaria aquest escrit aquí, però emdecideixo a fer un article amb més contingut. De segur quevàries generacions han anat passant per l’Ateneu durant aquests25 anys de vida de l’entitat, directa o indirectament, uns moltsmés implicats que els altres.

Circumstàncies de la vida del poble han fet de l’Ateneu uninstrument per ser escoltat un determinat col·lectiu.

Hi ha hagut diverses etapes, bones, no tan bones, però l’Ateneuha sobreviscut a totes elles. Hem de ser conscients que totes lesassociacions, entitats, organitzacions, dins de la seva llarga ocurta vida segons les èpoques se senten identificades.

El que es persegueix sempre és una finalitat i es mantenen unsprincipis. Crec que reivindicar que gent s’impliqui més en laCultura del Poble a través de l’Ateneu és molt significatiu igosaria a dir lloable, no per part meva sinó per gent dels queany darrera any construeixen una història d’un poble, prescindintde les diferències. L’Ateneu s’aixeca pel damunt de totes lesvicissituds i per damunt del fet social, que és la diversitatd’opinions, amb fets diferencials que comporten els canvis desegle, de costums i les relacions entre nosaltres.

Atreveix-te, implica’t, siguis conscient que tens una entitat alteu costat, amb els seus Estatuts, amb els seus 25 anys d’Històriai amb les portes obertes per a que les teves inquietuds puguinser sentides.

Soci de l’Ateneu ho pot ser des del nou nat fins la persona ambmés anys del poble, i així construirem junts un futur patriotico-cultural per la Fuliola i Boldú. Assaboreix l’Ateneu, entra-hi;tens l’oportunitat de participar-hi, tu i els teus amb el petit grade sorra que tots tenim.

Ramon Utgés

Pàgina 4

tribuna

CULTURA SENSEPOLÍTICA

TRULLOLSÒ P T I Q U E S

Pl. Sta. Anna, 3 (costat Casal)Tel. 973 53 26 65 - 25200 CERVERA

Av. de Catalunya, 42Tel. 973 57 00 48 - 25332 LA FULIOLA

publicitat

Núm. 100 Pàgina 5

Els alumnes del Cicle Mitjà de l’escolavan realitzar durant el que va ser el periodelectiu unes sortides a artesans del nostrepoble, concretament a Francisca Bernausi l’Imma Balsells. D’aquestes visites n’hanextret unes entrevistes que a més depublicar-la a la seva revista “Ei,Alumnes!” i al seva plana web, ens l’hanpassat per publicar-les a La Fulla. Acontinuació us les presentem.

1.- Quants anys fa que pinta? Molts

2.- Quantes hores necessitaper a pintar un quadre?Depèn del quadre.3.- Quina classe de pinturautilitza en la seva tasca?De tota MENA4.- Durant un any, més omenys, quants quadrespinta? Molts5.- En quina època de l’anypinta més? Durant lesvacances i també els caps desetmana .6.-Què és el quemés li agrada

pintar: paisatges, retrats,animals, abstracte…?Primer pintava retrats, gerros,paisatges...però després,elsmodels abstractes són els queprefereixo. M’agrada pintarsense models fixes.7.- Podria explicar-nos unamica quina tècnica utilitzaper a fer un quadre? Comel comença i com l’acaba?Utilitzo moltes tècniques, de

vegades en un mateix quadre pot haver-hi tècniques diferents.8.- En aquest taller, quants quadres hité, més o menys? Unes 150 làmines i 60quadres, més o menys.9.- Pinta igual ara que quan vacomençar? NoQuè ha canviat? Han canviat les ganes,cada vegada en tinc més.10.- Més o menys, quant val el quadremés car d’aquest taller? 350 euros.

Pàgina 6

SOCIETAT COOPERATIVA AGRÍCOLA I RAMADERA CATALANA LIMITADA

COOPERATIVADEL CAMP DELA FULIOLA

C/ de l'Om, s/n. • Tel. 973 57 00 44 • Fax 973 57 06 73 • 25332 LA FULIOLA (Lleida)e -ma i l : coop fu l i@ l l e ida .ne t • Pàg ina web : www.coop . l a fu l i o l a . com

PINSOS • ADOBS • INSECTICIDES • CEREALS • ALFALSFRUITA • SECCIÓ DE CRÈDIT • MAQUINÀRIA AGRÍCOLA

Departament d'Assegurances

ENTREVISTA. TALLER DE PINTURADE L'IMMA BALSELLS

la Fulla pels nens

Núm. 100 Pàgina 7

la Fulla pels nens

ENTREVISTA. TALLER DE PUNTAIRESDE FRANCESCA BERNAUS

1.- Com s’anomena el seu taller?Taller de puntaires “Vol i boixet”.

2.- Per què aquest nom, què significa?És el nom d’un dels punts que utilitzem en les nostrespuntes.

3.- Quant temps fa que funciona aquest taller?Deu anys. Quins dies de la setmana fan punta?Els dilluns, dijous i divendres.

4.- Vostè, fa de professora en altres pobles?Sí.Quins?A Vilanova de Bellpuig i Vilagrassa.

5.- S’ha d’estudiar molt per ensenyar a fer punta decoixí?No.

6.- On va estudiar vostè?A l’escola d’arts i oficis de Tàrrega i dos cursos aBarcelona.

7.- Quantes senyores vénen a aprendre en aquesttaller?Una vintena.

8.- És molt difícil aprendre a fer punta de coixí?NoNosaltres, en podríem aprendre?I tant!Necessitaríem molt de temps per aprendre’n?Tres a quatre mesos.

9.- Quin és l’horari del seu taller? De 4 a 8; dijous de 4 a 8; divendres de 8 a 10.

10.- Podria dir-nos el nom de les principals eines ques’utilitzen per a fer punta de coixí?El coixí, els patrons, agulles de cap, boixets i fil.

11.- Van vostès, a trobades de puntaires a d’altrespoblacions?Sí.Quines són les més importants on han anat?A Vilanova i la Geltrú, a Barcelona i a gairebé totes lesque es fan per les nostres contrades.

12 .- Té algun altre ofici a més de professora de puntade coixí?No. Bé, sóc mestressa de casa.

13.- Hi ha alguna trobada de puntaires al nostrepoble? Sí.Quan?El dia de la festa del Segar, que aquest any serà el 26 dejuny.

14.- Quines coses es poden fer amb punta de coixí?De tot: tovalloles, mocadors, pitets, xals, llençols, quadres,guants ...Les venen?Generalment, no.

15.- Si la nostra escola  demanés a vostès que ensfessin una demostració de punta de coixí, vindrien al’escola?Sí, quan vosaltres vulgueu.

Pàgina 8

A S S E S S O R I A

FISCAL • COMPTABLELABORAL • ASSEGURANCES

Av. de Catalunya, 37Tel. 973 570 670Fax 973 570 090

25332 LA FULIOLA (Lleida)

A continuació us presentem una breu descripció de totesles activitats que s’han fer durant la primavera i part del’estiu; com podreu veure, l’oferta és abundant i no hi hacap mes en que es pari l’activitat, al contrari, amb l’arribadadel bon temps, s’intensifica. Qui s’avorreix és perquè vol.

MARÇ

A finals de març, les caramelles de l’Ateneu van sortir uncop més al carrer, aquest any es van organitzar amb lacol·laboració de l’AMPA de l’escola. L’experiment varesultar exitós per la concurrència que va tenir finalment,esperem repetir-la l’any que ve.

ABRIL

El dia 10 es va organitzar una excursió a Barcelona, elprograma va ser el següent: pel matí fer una visita alMuseu Nacional d’Art de Catalunya a Montjuïch i a latarda anar a veure l’obra de teatre “Mar i cel” de DagollDagom en ple Paral·lel.

El toc oriental del mes d’abril el va donar el curs de tai-txi (gimnàstica realitzada per moviments suaus practicadade forma massiva a la Xina) a través d’un monogràfic dedues sessions que van tenir lloc al Poliesportiu.

El dia 24 va tocar el torn una vegada més de vendrellibres, roses i flors a la plaça de l’Ajuntament en motiude la celebració del dia de Sant Jordi; com ja ve senthabitual en els últims anys, vam estar acompanyats de lesobres de l’Imma Balsells.

MAIG

Pel maig tocava ja de fer una excursió per a que enscomencessin a rossejar els primers rajos de sol i així hovam fer cap a l’Estany d’Ivars el dia 22.

Van acabar els cursos d’anti-stress realitzats per l’Anna

pàgina de l'ateneu

Caramelles.

Sortida a Barcelona.

Sant Jordi.

Núm. 100 Pàgina 9

Av. Catalunya, 34 - LA FULIOLA

Expenedoria núm. 1

M. Carmen Alarcon Alarcon

Estanc · TabacsObjectes de regals

Julita

Flors

Art F loral

Bodes - Corones

Plantes - Ceràmica

Objectes de Regal

C/ Dr. Rius i Tarroja, 325332 La FuliolaTel. 973 57 00 75Mòbil 659 11 74 02

Mari Ardèvol i el d’informàtica impartitpel Josep Ricart, aquest últim amb els u p o r t d e l a S e c r e t a r i a d eTelecomunicacions i Societat de laInformació de la Generalitat de Catalunyai amb la col·laboració de la Llar delsJubilats i l’Ajuntament.

JUNY

La 5a trobada de Colles del Caragol vareunir 580 persones a l’entorn de l’Eradel Segar i del Batre, que ens marca cadaany l’inici de les activitats estiuenquesa l’aire lliure, a la pàgina següent usmostrem diferents moments del que vadonar de si la jornada.

I com cada any, per aquells que no tenenuna colla definida amb la qual passar larevetlla de Sant Joan, ja sabeu que uspodeu apuntar a la de l’Ateneu; del dia,no us en podeu equivocar i del lloctampoc: el 23 a l’Era del Segar i delBatre.

A finals de Juny es van donar perfinalitzats els cursos de gimnàstica, iogai teatre per petits, realitzat conjuntamentamb l’AMPA.

Pel juliol i els mesos següents ja tenimmés coses en marxa, de ben segur quealgunes ja s’han fet a la data que esteullegint la revista; com ja sabeu s’acceptenpropostes i suggeriments.

pàgina de l'ateneu

Sortida a l'Estany d'Ivars.

Curs d'ordinadors.

Pàgina 10

pàgina de l'ateneu

5a. TROBADA DE COLLES DEL CARAGOL

Núm. 100 Pàgina 11

actualitat

Segons el pacte subscrit per les llistes del PP i del PSCen data 12 de juny de 2003, el Sr. Anton Marsinyachhavia de deixar l’alcaldia el 13 de juny per tal de que enprengués el relleu el Sr. Jordi Escolà fins al final de lalegislatura.

Però el moment de fer-se efectiu el relleu aquest no hatingut lloc, aduïnt el Sr. Marsinyach les dificultats posadespel grup socialista durant el seu mandat. Aquesta decisiófinal materialitzada pel cessament dels regidors socialistesde l’equip de govern, ha vingut precedida de diversesaccions per part dels dos regidors populars contradictòries:si en un primer moment es van negar a que es produísel relleu, el dia 17 de juny després de mantenir unareunió amb la direcció provincial del PP i els demésmembres del grup municipal, el propi Sr. Montaña,president del PP a la província de Lleida manifesta afavor de materialitzar el pacte, però de manera

contradictòria, el 20 de juny , el Sr. Anton Marsinyachy la Sra. Francisca Bros manifestaven la seva voluntatde no rellevar l’alcaldia.

La decisió la prenen en solitari els dos regidors del PP,doncs es pren en contra del parer de la direcció provinciali el grup municipal del PP a La Fuliola.

En aquestes circumstàncies, el 22 de juny, els tres regidorsdel PSC, fan efectiva la seva renúncia de pertànyer algrup de govern municipal, donat que els regidors del PPhan impedit que el produeixi el relleu previst en el Pactede Govern signat pels dos grups municipals.

Davant els fets que es descriuen, “La Fulla” ha volgutprendre la paraula als representants de les dues partssignants per tal d’aclarir posicions i fets, a la secció“Entrevista” en teniu el resultat.

ANTON MARSINYACH NO CEDEIXL’ALCALDIA MALGRAT EL PACTE

El passat 29 de juny, al Castell deRemei tingué lloc l’assemblea queformalitza la fusió de les cooperativesde La Fuliola i Castellserà; l’acte vacomptar amb la presència del’administració, representada peldirector general de DesenvolupamentRural, Jordi William Carnes.

El procés de fusió es va iniciar el 5de juny, dia en que les respectivesassemblees de les dues cooperatives,a La Fuliola a dos quarts de deu delmatí i a Castellserà a les dotze delmigdia, el van aprovar per unamajoria superior als 2/3 delsassistents. La denominació de la novacooperativa serà “Agrounió i Seccióde Crèdit, SCCL” amb seu a LaFuliola i un total de 628 socis, els tràmits legals però faran que encara hagi de passar un temps fins que la cooperativaresultant no adquireixi personalitat jurídica pròpia.

De l’assemblea de fusió en va sortir elegida una junta d’11 membres, 6 dels quals són associats de La Fuliola i 5 deCastellserà, quedant pendent de que s’escullin els càrrecs representatius dins d’aquesta junta resultant.

FUSIÓ DE LES COOPERATIVESDE LA FULIOLA I CASTELLSERÀ

Una imatge de l’assemblea constituent al Castell del Remei.

Pàgina 12

actualitat

Aquest any ha tocat el dia 26 de juny, l’acompanyament ala jornada el van fer la trobada nacional de puntaires, elconcurs de pintura ràpida , l’exposició de fotografies delconcurs que s’organitzà l’any passat, els del programa deCatalunya Ràdio “On és el Claudi?” la qual cosa feia suposarque l’esmentat voltava entre garbes, i per últim, a la tarda,ball. Us presentem a continuació unes quantes imatges dela jornada (les del batre, hauran de ser pel pròxim número).

XXVI FESTES DEL SEGAR

Núm. 100 Pàgina 13

entrevistes

-Abans de preguntar res, el Sr. Escolàcomença explicant el següent:A l’Ajuntament hi havia una situació depacte de govern que ha funcionat durantdos anys; que s’ha conduït, no cal dirmeravellosament, però que ha funcionat,perquè les prioritats marcades s’han anatcomplint; i el que és més interessant, queen cap moment s’ha produït cap queixaper part de cap de les dues parts. Amb laqual cosa, que arribis una setmana abansdel canvi i et diguin que no volen plegar,sense cap mena d’explicació ni voluntatde diàleg, és clar, és una situació, a bandad’il·lògica, també esperpèntica i estranya,molt estranya. Si després s’analitza desdel dia que es diu “no vull plegar” fins unmes després, quan encara no s’ha donatcap explicació, ni de manera pública niprivada..., i que ja hem fet un ple per tractarassumptes ordinaris, sense tampoc donaren aquest Ple cap explicació..., i que tot elque se sap sobre la decisió de no plegar,per dir-ho d’alguna manera, és el que s’hapogut llegir als diaris.... llavors és clar,tota aquesta situació és bastant atípica,buida de sentit comú...

I tot això comporta que a banda d’una faltade serietat de no complir, és la mancançamanifesta de personalitat i maduresa del’Alcalde, de ni tan sols explicar-te elperquè de tot plegat. El fet de queargumenti que ha perdut la confiança ennosaltres, faltaria primer que t’ho diguessini després analitzar el perquè.

-Als medis de comunicació l’Alcalde hamanifestat que s’havien posat traves perpart del Grup Socialista…Això deia... però no sabem quines. Hi haun moment del període que va des delmoment que comença a dir que nocontinuarà el pacte, fins el moment queho fa de forma definitiva, que hi ha unasèrie de contactes amb la gent de lacandidatura del PP que va signar el pacte,als quals es convoca a una reunió (a la queni el Sr. Marsinyach ni la Sra. Esteve toti estant-hi convocats no es presenten).Llavors els firmants ens venen a dir que

hem de donar explicacions; però nosaltresentenem que no hauríem de ser precisamentnosaltres, el Grup Socialista, qui ha dedonar explicacions. Qui incompleix elPacte, es qui ha de dir el perquè, i ja veiemque no s’han presentat a la reunió...Tot i així, donem el nostre parer i opinions,que, sembla ser van ser prou vàlides iconvincents, ja que a partir d’aquellareunió, que va ser un dilluns, el divendresde la mateixa setmana es fa una reunió decomitè local del PP amb el màximresponsable del partit a Lleida, el diputatsr Jordi Montanya, el qual manifesta queel Sr. Marsinyach plegarà i acatarà el Pactesignat; però el dilluns següent aquest honega i per tant no dimiteix. En aquest punt,s’arriba a la conclusió de que el Sr.Marsinyach de “senyor” no en té res, d’araendavant puc afirmar que més que “senyor”és un poca-paraula.

-Quina pot ser, doncs l’explicació deque malgrat l’oposició del seu partittant a nivell local com provincial el Sr.Marsinyach prengui aquesta decisió?Això és una mena d’hipòtesis, perquèsegons com ho expliquis et poden dir queestàs fent acusacions sense causa. El quesí, sé és que el Sr. Marsinyach hauria d’anara un psiquiatre, això si passant abans pelpsicoanalista. Penso que li explicarien elper què fa aquestes coses.Segurament deu ser cosa d’un trauma

infantil, doncs hem de pensar que el Sr.Marsinyach va ser pujat durant l’èpocamés forta de la dictadura, i això el deviaconformar com una persona retreta,introvertida; que una vegada que ha arribatal poder, i ves a saber el que ha fet perarribar-hi, li agrada tant que no ho voldeixar i peti qui peti, s’hi vol quedar. Jopenso que ara mateix juga a temptar la sorten dir-se a si mateix: uns no em poden ferres perquè només són tres i als altres ja elshi va bé que aquells tres no facin res,llavors m’ajudaran i jo mentrestant aniréfent la viu-viu per aquí i per allà en els 2anys que resten. Això si, amb uns aires deprepotència, amb una manera de fer moltpropera al més vell estil feixista que faevident aquesta manera d’actuar. Ara ésveu clar de què va el Sr Marsinyach i ambel temps s’anirà veient encara més i patint-ho de forma més clara i concreta per partde tothom.

-Hi veu viabilitat amb la posició en quèes troba ara?El més normal és que no fos així, però ésclar, si partim de la base de la història quetenim, i de que el sr. Marsinyach és tantimprevisible; doncs potser ara trobarecolzaments puntuals que el permetinarribar al final. És una qüestió bastantil·lògica, però forjada en un afany personalde protagonisme, de dir “jo sóc l’Alcalde,faig el que vull, jo sóc el millor...” , llavorsmentre els demés li deixin fer, doncs farà..

-A part de l’afany personal, podríemestar parlant d’afany de lucre?Home, tot és possible, per què no?Segurament no només té el recolzamentde gent que l’anima i li engreixa el seuego personal. També pot ser que algú l’hagianimat econòmicament per a que no plegui;i tampoc no seria estrany pensar que a laseva edat, confiés que si arriba a la jubilaciócom Alcalde, tingui una paga millor. Elscomentaris, a nivell de poble son a cadacantonada, que si comissions, que si elfamós tant per cent de les obres...

-Veus alguna actuació en perill dels

Tal i com hem fet menció a la secció “Actualitat” de la revista, no s’ha produït el relleu a l’alcaldia tal i com estava previst en elpacte signat pels dos partits a l’Ajuntament. S’ha pensat que el més oportú és donar veu a les dues parts en conflicte per explicar-se, però a continuació només us presentem l’entrevista realitzada al Sr. Jordi Escolà, cap de llista del PSC i Primer Tinent d’alcaldefins fa unes setmanes, ja que havent formulat la petició per a realitzar l’entrevista al Sr. Antoni Marsinyach aquest, s’hi ha negat.Des de La Fulla, el convidem a que, quan ell cregui convenient i oportú, s’expressi en els termes convenients tal i com es manifestael Sr. Escolà a les línies següents.

ENTREVISTA A JORDI ESCOLÀ

Pàgina 14

entrevistes

projectes que estaven inclosos enel text del pacte?Del que es va pactar, hi havien dosassumptes bàsics, que són laresidència i el polígon industrial. Laresidencia ja penso que no es potaturar, el Patronat funciona i nonomés amb l’aportació dels políticssinó que amb aportacions individualsi de col·lectius com les entitats, i crecque la Residència tirarà endavant.Doncs el finançament està ben pactati en això el nostre grup va tenirbastant a dir i a fer. I com es va ferprou bé i en bones condicions, nocrec que la residencia s’aturi, doncs és unfet a la vista de tothom..

Ara, el tema del polígon industrial, tal icom estava plantejat des del punt de vistade la gestió mitjançant un patronat coms’està fent a la residència, no es farà. I noes farà, perquè el Sr. Marsinyach no técategoria ni com Alcalde, ni com empresarini com persona, per fer-ho. El Sr.Marsinyanch pot gestionar, en tot cas,l’arranjament de quatre camins i de posarherba a camp de futbol amb 4 bancs deformigó, això si passant-se de llarg delpressupost inicial. Però el nostre Alcaldeno té categoria ni està preparat ni sap elque tindria entre mans, per desenvoluparun polígon industrial. De fet, si d’algunamanera no s’ha avançat més en el temadel Polígon és per que en els últims 8mesos el Sr. Marsinyach no ha tingut coma Alcalde la predisposició (per manca deconfiança en si mateix) de seure amb elsveïns per la compra les finques. I això queteníem al nostre abast el finançamentnecessari per la compra de la zonaindustrial. Penso que fer el polígonindustrial és un projecte que li va gran alnostre Alcalde. A banda que amb la sevamanca de serietat i incompliment delstractes, ningú li vendrà un pam de terra.

En referència als altres punts del pacte (modernitzar l’ajuntament, formar elpersonal...) en tot això hi fa molt la personaque hi passa al davant. Altres temes comtotes les actuacions incloses al PUOS (PlaÚnic d’Obres i Serveis), si es faran o no,no ho sé, perquè la gestió l’haurà deconduir (pel moment) aquest Alcalde. Elque està clar és que l’obra que corresponiaa aquest any 2005, que és l’enllumenat delCamí Petit de Boldú, ja vaig denunciar enl’últim Ple que segurament no es podriafer, perquè a hores d’ara el nostre Alcalde

encara no ha complert el tràmitadministratiu de disposar de la cessió deterrenys on ubicar els pals de llum. I sil’obra, que s’ha de fer al 2005, a aquestesaltures d’any, quan ens queden cinc mesosper acabar-lo, és troba en aquesta situació,lo normal es que es perdi la subvenció ino pugui fer-se.

I per què no parlar de la tanca del pantà?Ha estat incapaç de fer-la en quatre anys...Però bé, hi ha assumptes que són majorsi d’altres que són menors; dins del primerpunt del pacte es podria dir que s’ha feten un 70% (entenent la millora delfunc ionament admin i s t r a t iu del’Ajuntament, la residència i l’aplicacióde les normes subsidiàries) quedant penjatel tema del polígon, que és un tema ques’hauria de començar a fer per treure’n unrendiment d’aquí a dos anys.

En tot cas, el que veig complicat en totaquest assumpte, és quina mena degovernabilitat tindrem a l’Ajuntament. Apartir d’ara per a qualsevol decisióimportant s’haurà de pactar. A l’últim Ple,que es va tractar el tema dels pressupostos,els regidors de CIU li van donar suportquan mai li havien donat, més aviat semprees queixaven dels pressupostos, i al finals’abstenien. Enguany li han donat suport.Bé, tot és vàlid i cadascú ha de fer el queen cada moment cregui oportú, malgratque vinguin a dir-nos que una cosa ésdonar suport al pressupost i una altra cosaés un pacte (que segons digueren no havienfirmat, posant-nos com testimoni al poca-paraula). Els regidors de CIU diuen queno n’han fet cap de pacte; bé, el podenhaver fet o no... el que sí és cert, és quecada vegada hauran de pactar i això a nivellde governabilitat genèrica de l’Ajuntamentno és gaire bo ja que si han hagut de ferset o vuit reunions per aprovar-li el

pressupost imagina’t el que potpassar quan s’hagi de renovar unapòlissa de crèdit, per exemple.

Per altra banda, pel que fa al temadel pressupost, els de CIU, quesempre demanaven participar mésa les tasques de l’Ajuntament, es vandedicar a pactar i a aprovar-li elpressupost, i en canvi no es vanrecordar de què tenien a dir elsregidors del PSC sobre aquestpressupost. I de fet, quan nosaltres,els regidors del PSC, vàrem presentaren el Ple una esmena a la totalitat i

un pressupost alternatiu, les regidores iregidor de CIU van permetre que no esdeixés votar aquest pressupost alternatiu.La qual cosa demostra, hores d’ara i simés no, que estan pensant en unagovernabilitat a l’Ajuntament, perquèaquest no sigui governable.Potser, el que fa CIU és jugar una micaamb tots. En tot cas s’equivoquen sipretenen jugar amb els socialistes, elsquals, hores d’ara tenim molt clar en ellloc que estem i el que hem de fer.Els socialistes participarem de l’activitati la governabilitat de l’Ajuntament en lamesura que nosaltres pensem i la nostraparticipació sigui en bé del municipi.I malgrat que a la millor no se’ns deixaràparticipar ni serem convidats en elsassumptes i activitats municipals, llavorsens caldrà anar per lliure i sempre disposatsa escoltar i prestar servei als veïns i veïnesdel poble.

Aquest és el tema que veig mésproblemàtic en quan a la governabilitat,que pot afectar a temes com la residènciaque hauria d’anar rodada, però que si noes té clar l’objectiu final, podria tenirensurts. Per exemple, si els de CIU,d’entrada mai han estat d’acord ambaquesta residència, no sé com ara potafectar això en la seva posada en marxa.

Però bé, el temps dirà el que succeirà.Preveig una situació, diríem que divertida,si ens ho agafen en to d’humor. Bé podriaser que a cada ple tinguéssim una mica de“xou”, amb força públic i els corresponentsaplaudiments. Cadascú al seu lloc...Demestre de cerimònies un poca-paraula ambel sentit del ridícul intacte. La resta, vullpensar, practicant la sana dieta de riure’sd’un mateix.

Eva Pané

Núm. 100 Pàgina 15

cultura

Des de la Setmana Santad’enguany, es poden realitzar lesprimeres rutes guiades pels espaison va tenir lloc la Batalla de l’Ebrea iniciativa del Consorci Memorialdels Espais de la Batalla de l’Ebre(COMEBE) ubicat a Gandesa. Laseva finalitat és fer memòria,mitjançant la visita als diferentsescenaris on va tenir lloc la Batallade l’Ebre, dels episodis més tràgicsde la Guerra Civil.

S’han habilitat diferents espais perla zona per tal de que es puguinvisitar de forma adequada i a méspoder donar-li un caire didàctic . El punt de partida és Corberad’Ebre on hi està ubicat el centre d’interpretació “115 dies”,altres escenaris són el Poble Vell de Corbera, les trinxeres deles Deveses a la Fatarella, els barrancs a Vilalba dels Arcs,Pinell del Brai, on s’hi troba la cota 705 de la Serra de Pàndolsamb el monument promogut per la lleva del biberó i el Centred’Interpretació “Les veus del front” i, per últim , des del 5 dejuliol el Memorial de les Camposines a la Fatarella.

Podeu trobar més informació awww.batallaebre.org; però mentreno us decidiu a anar-hi uspresentem el següent text extret dela pàgina web per tal de posar-nosen context històric:

“La Batalla de l’Ebre va començarla mitjanit del dia 25 de juliol de1938, quan les forces integrants del’Exèrcit de l’Ebre del tinentcoronel Modesto van creuar el riutrencant les línies defensives delCos d’Exèrcit Marroquí del generalYagüe.

L’operació responia a la necessitat imperiosa, per part delgovern de la República, d’alleugerir la pressió que l’ExèrcitNacional estava realitzant sobre el front valencià, queamenaçava la seguretat de la zona industrial de Sagunt i dela ciutat de València. A més, les circumstàncies internacionals,amb les tensions generades a Europa per les pretensions delrègim nazi d’expansió territorial, feien necessària una operacióque retornés a la República una posició favorable en les

ESPAIS DE LA BATALLA DE L'EBRE

Una imatge de Corbera d’Ebre

relacions internacionals. L’operació dissenyada per l’EstatMajor del general Rojo preveia el pas del riu, la part mésarriscada, aprofitant el factor sorpresa per diferents punts. Uncop superada la primera fase, les tropes republicanes hauriend’explotar l’èxit de l’operació endinsant-se en el territoriseguint diferents eixos de penetració.

La sorpresa inicial de l’operació va ser un èxit i diferentsunitats de les divisions 42, 3, 11 i 45 de l’Exèrcit de l’Ebrevan creuar el riu per diferents punts entre Mequinensa iAmposta, essent el nucli de l’atac la línia entre Riba-roja iBenifallet.

Defensaven el territori central les unitats del la 50 Divisió delCos d’Exèrcit Marroquí, que van oferir escassa resistència ivan ser obligades a retirar-se fins a formar una línia defensivaseguint l’eix Faió – Pobla de Massaluca – Vilalba dels Arcs– Gandesa – Vall del riu Canaletes. Aquesta línia s’establiael dia 26 de juliol i fins al dia 3 d’agost les forces republicanesvan llençar durs atacs per trencar-la i continuar explotant l’èxitinicial.

La reacció de les forces franquistes va ser ràpida i en poqueshores arribaven unitats d’arreu del país per reforçar la novalínia defensiva. A més, la intervenció de l’aviació i el controldels embassaments de la part superiordel riu van dificultar l’alimentació delfront per part de l’Exèrcit de l’Ebre.

Davant la impossibilitat de continuarl’avenç i un cop acomplerts elsobjectius originals de l’operació,alleugerir el front valencià i cridarl’atenció de les potències europeesamb una operació que retornava a laRepública la iniciativa militar de laguerra, el dia 3 d’agost, el tinentcoronel Modesto donava l’ordred’adoptar mesures defensives.

Aquí podria haver acabat la Batalla del’Ebre, però, contra l’opinió d’algunsdels seus generals que defensaven lafixació d’aquell front i l’inici d’una

operació contra Catalunya a través de Lleida, el general Francova decidir recuperar el territori perdut a qualsevol preu. Aquestadecisió és la que va convertir l’Ebre en la batalla més dura isagnant de la Guerra Civil i de la història d’Espanya.

A partir d’aquest moment i fins el dia 16 de novembre l’ExèrcitNacional va dur a terme sis ofensives contra les líniesrepublicanes. El que l’Exèrcit de l’Ebre havia ocupat en unsol dia, va necessitar més de cent dies per ser recuperat.

El resultat d’aquelles operacions va ser una guerra de desgastque va provocar la desfeta de l’Exèrcit de l’Ebre, amb menysmitjans materials i humans, prop de 130.000 baixes entre elsdos exèrcits enfrontats i que condicionaria la campanya deCatalunya iniciada al desembre de 1938.

A banda d’aquestes connotacions històrico-militars, la batallade l’Ebre va ser la carta jugada pel govern de Negrín en laConferència de Munich del 29 i 30 de setembre de 1938, onles potències europees van condemnar a la República cedintdavant les pretensions de l’Alemanya de Hitler en la crisi delsSudets txecoslovacs.

A més l’Ebre fou l’escenari de la retirada de les BrigadesInternacionals del territori de la República, anunciada el 21

de setembre de 1938 pel presidentNegrín.

Per tot això la Batalla de l’Ebre esdevéun dels fets fonamentals per entendrela història contemporània de Catalunyai d’Espanya, amb uns forts lligamsamb la de la resta del món.

El Centre d’Interpretació de Corberad’Ebre és, per les seves dimensions,el més gran de tots el programats. Peraquesta raó i per la seva ubicació, aprop del Poble Vell de Corbera, esdevél’eix vertebrador de tot el discursexpositiu contemplat al projecte i labase de partida de les rutes o itinerarisque se’n deriven.”

Monument situat la cota 705 de la Serrade Pàndols.

Pàgina 16

• Ara oferim venda de PA i gran assortiten BOLLERIA ARTESANAL.

• Es fan encàrrecs de tot tipus.

• Obert tots els dies inclòs diumenges.Plaça de l'Ajuntament, 1La Fuliola - Tel. 973 57 05 99

cultura

Núm. 100 Pàgina 17

dossier

Es de veritattan fàcil

enganxar-se?Fumar no es només unaaddicció, és un ritual.Independentment que esfumi amb amics o sol,pausadament o ràpid, elritual en sí es fa cadavegada més addictiu. Elnostre cervells’acostuma fins i tot a larelació entre elmoviment del braç alfumar i la sensació derelaxació del cigarret!!

Tot el que consumeixesté una llistad’ingredients. Com és queels ingredients del tabacno els sabem? El que si sabem és que

diferents marques detabac contenendieferents verins per a

que el teucosabsorbeixi més lanicotina, t’enganxis més,i clar, compris méstabac.

Pàgina 18

dossier

Núm. 100 Pàgina 19

consum responsable

El Centre de Recerca i Informació enConsum (CRIC) és una associacióciutadana sense ànim de lucre iindependent de qualsevol entitat públicao privada. Té com a objectiu oferirinformació per a un consum conscient.

LA VISIÓ DEL CRICl terme consum conscient (o "consumresponsable") es va sentint cada vegadamés en diferents àmbits, i per cadascúpot tenir significats diversos:

ÈTICA TAMBÉ EN EL CONSUM. En lesnostres activitats quotidianes actuemd'acord amb la nostra ètica: valoremallò que ens sembla bé o malamentabans de prendre decisions. En canvi,quan consumim és habitual prendre lesopcions que se'ns presenten com a més"fàcils": barates, accessibles, de moda...El consum responsable intenta desferaquest "divorci" entre el comportamentcom a ciutadans i com a consumidors:valorem què ens sembla bé també al'hora de consumir.

PRENDRE LES REGNES DE LES

DECISIONS PRÒPIES. El consumresponsable trasllada la presa dedecisions des de la publicitat, elmimetisme social o alguns interessosparticulars cap al criteri de cadascú.

ACCIÓ PER AL CANVI SOCIAL. Hiha moltes coses al món que no ensagraden: injustícies, degradació delmedi... El nostre consum hi té a veure,perquè amb cada acte de consum

influïm sobre l'evolució de la societat.El consum responsable intenta que allòque potenciem amb el nostre consumno sigui contradictori amb el que volempotenciar a nivell social.

CANVIAR L'ACTITUD DAVANT DEL

CONSUM. Fer un consum responsableno es tracta simplement d'una eleccióentre marques ni només de consumir"verd", sinó d'un replantejament de totala manera de consumir. Preguntem-nos primer si realment tenimnecessitat o desig d'allò que anem aconsumir, després de quantes manereses pot satisfer aquesta necessitat o desig,i finalment, en cas de fer-ho a travésdel mercat, quina de les opcions queens ofereix ens sembla més encertada.

PROCÉS D'EXPERIMENTACIÓ. Elconsum responsable no dóna respostescategòriques ni solucions definitives.Planteja dubtes, admet la multiplicitatde respostes, busca possibilitats vàlidesdintre de les l imitacions. Elsconeixements, les circumstàncies estanen evolució contínua i per tant, tal compassa en tots els àmbits de la vida, lesdecisions que prenguem avui no tenenperquè coincidir amb les que prendremdemà.

ALLIBERAMENT, NO OBLIGACIÓ.No es tracta de "complir ambl'obligació" de seguir unes normes quese'ns dicten; això ens fa sentir culpablesi buscar excuses quan no podem fer-

ho. Al contrari, es tracta de sentirl'alliberament de fer allò que des dedintre sentim que és millor i ens faestar més satisfets, de no estar lligatsa necessitats falses, a modes o hàbitsque no sabem ben bé perquè seguim,d'entendre millor com funciona elmón en què vivim, de no participaren dinàmiques que no ens semblencorrectes.

P R A C T I C A R E L C O N S U MRESPONSABLEFer un consum responsable començaper una cosa tan senzilla com observarel nostre consum de cada dia. Moltesvegades el mateix sentit comú enssuggerirà canvis positius. No hem detenir por o vergonya de prendrehàbits "estranys" en la nostrasocietat, com anar a comprar amb elcabàs; el que hauria de ser estranyés que no siguin "normals".Dedicar temps a buscar informació,identificar les opcions més vàlides encada moment, etc. és una bonainversió: el més segur és que practicarun consum responsable ens dugui, alcap i a la fi, a disposar de més tempsper a nosaltres.De vegades el consum responsableens durà a escollir opcions que no sónles més accessibles al mercat o queno són les més barates, però tambéarribarem a la conclusió que de fetdeixar de comprar moltes coses ensaporta molts avantatges; a la llargagastarem menys diners.

Av. Mediterrànea · Pol. Industrial Golparc, parc. 72 · 25241 GOLMÉS (Lleida)Tel. 973 60 43 93 · Fax 973 60 40 82 · E-mail: ist@ist-sl.com

• ASSESSORAMENT I PROJECTES D'ENGINYERIA• INSTAL·LACIONS DE SISTEMES DE CONTROL I GESTIÓ DE LUBRICANTS• PARCS D'EMMAGATZEMATGE DE LÍQUIDS PETROLÍFERS• EQUIPS DE TRANSVASSAMENT, MEDICIÓ I MANIPULACIÓ DE FLUIDS• INSTAL·LACIONS PETROLÍFERES DE SUBMINISTRE A VEHICLES I CONSUM PROPI

Pàgina 20

biografies viscudes

MIGUEL DE CERVANTES

Alcalá de Henares és una antiga ibonica ciutat universitària situada propde Madrid. En ella va nèixer enMiguel de Cervantes Saavedra, autorde “El ingenioso hidalgo Don Quijotede la mancha”, que és consideradacom la primera gran novel·la de laliteratura castellana.

La família d’en Cervantes era moltpobra. Ell mateix fa esment en el seudiari veure com portaven pres al seupare perquè no podia pagar els seusdeutes. El seu pare era cirurgià-barber,llavors era una professió molt pocconsiderada, però guanyava molt poc,i va anar a buscar fortuna per diversesciutats de la península: Valladolid,Sevilla i Madrid. Així és com vacomençar a conèixer món el futurescriptor.

Malgrat tot, Miguel va anar a l’escolai també va cursar estudis a la ciutatde Salamanca, fent de criat delsestudiants rics per poder viure. Va serun gran observador. El teatre liagradava molt i es gastava tots el seusestalvis per poder anar a veure obres.

Se’n va anar a Itàlia, on en aquellaèpoca hi havia guarnicions espanyolesi es va allistar a l’exèrcit; per primeravegada a la vida es va veure almenys,ben vestit i ben alimentat. Però tambéva saber el que era la guerra. Enaquella època tota la cristiandat estavaen conflicte amb els turcs, i el sultàSoliman II, es volia apoderar deRoma.

Al 1571 una poderosa esquadra turcaavançava pel Mediterrà; el reid’Espanya d’aleshores, Felip II, vaenviar la seva armada a les ordresd’en Joan d’Austria pe a que amb launió de les forces de Venècia i delsEstats Ponitificis fessin front als turcs.En un dels bucs espanyols hi anavael jove Cervantes.

A Lepant, prop de les Costes deGrècia, Cervanes va quedar inutilitzatde la mà esquerra, per això li va quedarel nom de “El manco de Lepanto”

Al 1575 Cervantes va abandonar Itàliai va anar cap a Espanya. Portava unacarta de recomanació de Joand’Àustria pel rei, però els viatgers vaser assaltats per pirates àrabs i els vanfer presoners, éssent el seu destí finalArgel. Cinc anys va estar en captiverifins que va poder escapar-se ambaltres companys. Quan va arribar aEspanya després de passar moltespenúries, al 1580 va escriure la sevaprimera novela: “La Galatea”, amb laqual no va tenir gaire èxit.

Es va casar i es va dedicar a fer derecaptador d’impostos, deixant debanda la ploma. Va tornar a ser

empresonat perque els impostos queva recaptar els va depositar a unbanquer de Sevilla, el qual tempsdesprés es va declarar en fallida; allí,a la presó va començar a pensar en“El Quijote”.

Quan va sortir lliure ja estava madurper la gran obra de la seva vida, teniacincuanta-vuit anys i continuava sentpobre com sempre.

Se’n van fer dos parts de “El Quijote”,una va sortir a la llum l’any 1605 i lasegona part deu anys després, al 1615.És per això que aquest és l’any delQuixot i es celebra el seu aniversari.Va morir pobre, a una casa del carrerLeón, a Madrid. Va morir el 23 d’abrilde 1616, i va ser enterrat en un conventde les Trinitaries, al carrer Lope deVega, declarat avui dia monumentnacional.

Va ser plagiat moltes vegades, el seuprincipal detractor fou un talAvellaneda que va fer mal ús de laseva obra i va restar mèrits a l’autor,Avui Cervantes es recordat com elgran escriptor de la LiteraturaCastellana que ha estat i serà persempre.

Es podria dir que l’”Alonso Quijano”és el prototip de personatge que deixapetjada dins de les ments de moltsadolescents que gairebé obligats, comjo, se’n recorden vint anys desprésque l legint- lo un al t re copassaboreixes l’art de l’escripturauniversal castellano-antiga de tots elstemps, llibre de cavalleries inoblidableque més que cavalleries son correriesde dos pobres, un que perd la cordura i l’altre impregnat de la innocentignorància, quedant constància enprofit de moltes èpoques i generacionsal llarg de la història de la literaturauniversal.

Ramón Utgés i Vila

Núm. 100 Pàgina 21

Aus nocturnes (III)

Tercer i últim article d’aquesta sèrie sobre les ausnocturnes. Us parlaré sobre la família dels enganyapastors,uns ocells molt curiosos i poc coneguts.

2. Enganyapastors (Gènere Caprimulgidae)

Ocells de mida mitjana. S’alimenten caçant insecte alvol amb la seva enorme boca oberta, a mode de

caçapapallones. A més, tenen unesplomes especials prop del bec (lesanomenades bibrises) que semblenpèls i que els serveixen per augmentarl’efecte d’aquest caçapapallones(canalitzen els insectes cap a la boca).La seva tècnica de caça en vol éssimilar a la d’una oreneta, amb un volràpid i àgil. Tenen ulls molt grans queels confereixen una bona visiónocturna. De dia descansen immòbilsen una rama o al terra, confiant depassar desapercebuts amb el seumagnífic camuflatge (pots tenir unaenganyapastors a 1 pam del nas i noveure’l). En moltes cultures esconsideren ocells sinistres i demalastrugança, per exemple, diu unallegenda que els enganyapastors són

els encarregats d’endur-se les ànimes dels morts. Ésrelativament freqüent veure aquests ocells aturats enmigde la via quan circuleu de nit per qualsevol carretera ocamí (els detectareu fàcilment pels seus ulls grans ibrillants); cal anar amb compte ja que, en quedar-seencegats pels focus dels vehicles, és molt fàcil que morinatropellats.

L’enganyapastors (Caprimulguseuropaeus)

L’enganyapastors és l’espècie mésabudant i estesa d’aquesta família.Ocell de tons grisencs i marrons iformes esveltes (amb ales i cua moltllargues).S’alimenta d’insectes, sobretot depapallones nocturnes, utilitzant latècnica del “caçapapallones”, abansesmentada.

El cant, que pot durar fins i tot alguneshores (amb breus pauses), és unm o n ò t o n “ r r r r r r r r r r r r r r r r r -rrrrrrrrrrrrrrrrr…” dur i sec. En vol,el reclam és un “krruiit”. També téla costum de batre les ales en copssecs, que produeixen un so com d’uncop sec.

Espècie pròpia de zones arbrades pocdenses, amb grans clarianes, tambéde brolles i conreus. Diposita els ousdirectament a terra i, si és molestatdurant l’època de cria, pot canviarl’emplaçament dels ous o dels polls.

El trobem entre nosaltres nomésdurant el període estival (entre abrili agost) i passa l’hivern a l’Àfricatropical.

El siboc (Caprimulgus ruficollis)

És el més gran de les espèciesd’aquesta família. Molt semblant a

els contes de l'esparver medi ambient

RESTAURANT • SALA POLIVALENT

Av. Catalunya, 30 - 25332 La Fuliola

La Placeta

Pàgina 22

Av. de Catalunya, 42 · Tel./Fax 973 57 00 55 · 25332 LA FULIOLA (Lleida)

MoblesCarullaC

els contes de l'esparver medi ambient

l’enganyapastors, tot i que de tonalitats més ocres i decolor rovell. S’alimenta d’insectes.

El cant és el tret més distintiu i que ens permetràdiferenciar-lo de l’enganyapastors. És una espècie de“kiotoc-kiotoc-kitoc…” molt nasal.

Espècie pròpia de zones seques i obertes, com ara brollesi boscos mediterranis i també estepes. Diposita els ousa terra i pot canviar la ubicació de polls o ous si se sentamenaçat.

Només està entre nosaltres durant el període estival(entre abril i octubre) i passa l’hivern a l’oest de l’Àfricasubsahariana. A Europa, només la trobem a la penínsulaIbèrica, on hi ha la major població mundial. És unaespècie escassa i que es troba en regressió.

Fins aquí el repàs de totes les aus nocturnes del nostreentorn. Caldria esmentar que, a banda de les espèciesde les quals hem parlat, a Catalunya també trobemel gamarús (Strix aluco) (més propi de zones demuntanya mitjana i alta i que, per tant, no trobem ala plana) i el mussol pirinenc (Aegolius funereus)(espècie en perill d’extinció que habita els boscossubalpins del pirineu).

Aquests ocells, sobretot els rapinyaires nocturns,tenen un important paper en el medi, ocupant elsllocs més elevats de la xarxa tròfica, com adepredadors. Així, regulen les poblacions derosegadors, rèptils… Com hem pogut veure, lad i v e r s i t a t

d’aquests ocellsés molt méselevada del quepodríem pensara priori, i queno només hi hae l “ x u t ” ol’òliba que totsconeixem. Denit, des de laterrassa de casai parant bél’orella, podreudetectar moltsdels nostresamics nocturns.

Arnau SebéAv. Catalunya, 30/Tel. 973 57 06 93

LA FULIOLA

estilista·tractament capilar·extensionsestètica·maquillatge·depilació

estil9olivia

homedona

Núm. 100 Pàgina 23

la llufa

VELLES CANÇONS I ROMANÇOS

En aquestos temps incerts, d’avenços ràpids i inesperats,on ens inunden les noves tecnologies, les ciber-coses,les llumetes de colors i les dents esmolades de laglobalització es mingen les arrels fonamentals de lacultura popular tradicional catalana, us convidem arecordar amb els vostres infants, aquelles cançons queels nostres padrins cantaven entre guerra i guerra.

Exercici 1: Completeu les següents cançons.

Sol, __1__, vine’m a __2__,que tinc __3___.

(repetir fins a la ofendositat)

__4___ , __5___ , __6___ , _____7______.Cada cual, cada cual, que entienda su juegoY el que no __8__ pagarà una ____9_____.

(no repetir, per l’amor de Déu)

Si saps les respostes , envia un emil i alacaducifolia@premsaboreal.fu i participa al sorteigdel llibre “Promesas Rotas”, del conegudíssim escriptorMichael Trepator. Bellesa i poder i diners, o la sevaabsència. La historia d’un shèrif ranxero de Wisconsina qui les ànsies de poder i peles el portaren a cometreprevaricacions, alevosies i estupideses varies, però unadarrera l’altra. Allò que se’n diu sense sò ni arri...i elltan ample!

La Llufa és una publicació independent i còsmica boreal. La redacció no es fa responsable dels continguts ofendosos amb la moral i l’estatd’ànimo general. Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència i/o fruit de la vostra ment pervertida.

LA FULIOLA OLÍMPICA I BOLDÚTAMBÉ

“Si Madrit té les cebes de presentar-se per a les olimpíades del2012, La Fuliola no serà menos”. Va declarar el Regidor decoses Olimpiques durant la entrega de premis del CampionatIntermundial de Bitlles Catalanes.

El regidor va afegir: “Les instalacions ja les tenim, només mosfalta arreglar-les una mica”. Com molts veïns ja han pogutcomprovar, s’està preparant la terra de l’estadi de futbol perplantar-hi... esperem que gespa.

L'eufòria en la presentació de la candidatura va ser espectacular.

QUINES CEBES QUE TENS!

A partir d’ara, aquesta serà l’expressió subtitutiva de la nostrada:“quins collons que tens!”, extensament utilitzada en bodes,batejos, comunions i trencaments de pactes varis, usualmentacompanyada d’un moviment pendular de les mans posicionadesen forma concava (que no convexa) simulant estar brandejantels nobles penjolls.

Tota aquesta collonada, perdó: encebada, ve per que s’han trobatuns exemplars esplèndits d’allium cepa (com ne diuen elscientífics) en un hort del nostre poble, l’amo del qual ha preferitmantenir-se en el més íntim anonimat, conscient de que revelarla seva ubicació comportaria saquejos, hurtos i destrosses alsistema de rec i encavallament que tant pulcra i esmerosamentcuida la nostra Col·lectivitat de regants.

I ara la dada quetots esperàveu:una ceba li pesa1 .650 Kg il’altra 1.750 Kg,complint la lleinatural de queun sempre penjamés que l’altre.

PROBLEMES DE SO A LA SALA DE PLENS.És l’ explicació que han donat els investigadors delCSI-Albatàrrec als estranys fenòmens ocorreguts enl’últim plé (de gent) del nostre ajuntament. Lesinterferències van provocar que semblés que els veïnsno respectessin els torns de paraula, o que donés lasensació de que un grup de regidors aprovés unspressupostos que no volia, o que no sabia què votava,o que no...que no....Es desconeix la naturalesa d’aquestesinterferències però es sospita que són les mateixes quevan provocar que semblés que el nostre alcalde voliaadjudicar les obres de la residència a la constructoramés cara! Els investigadors continuen investigant, queno els passi res...

La foto enganya, al natural guanyen molt.

ELS MOMENTS MÉS IMPORTANTS DE LA FULLA

A continuació us presentem el que ha estat la història de LaFulla a partir de la narració dels seus moments més importants,reflectits en les diferents portades que us presentem.

NAIXAMENT

Als mesos de setembre-octubre de l’any 1982 és quan “LaFulla” fa els seus primers passos, la portada del nº 0 vaconsistir en els plànols de La Fuliola i Boldú i la sevaeditorial començava per : “ Hola ! Som els de La Fulla. Unacolla de gent que se’ns va ocorrer fer una revista. No trobeuque en aquest poble feia falta una publicitat nostra, on totspuguem expressar el nostre parer sobre qualsevol tema ique al mateix temps tothom que vulgui se’ pugui enterar?”

Les ganes i l’entusiasme traspuen les línies precedents ambun equip de redacció capitanejat per l’Ignasi Piera, l’únicdirector oficial que ha tingut la revista.La presentació de la revista es feu en un acte públic durantunes jornades culturals organitzades per l’Ateneu l’abril de1983.

Ara bé, s’ha de dir que hi va haver un altre nº 0 , que podríemdir-me fou com un intent de revista: a la primavera del 1979ja va sortir la primera “revista al servei del poble”, però pera que es materialitzés el projecte vam haver d’esperar unsanys...

ORGANITZACIÓ DE L’ASSEMBLEA DE L’ACPC

El 13 d’abril de 1985 tingué lloc al local social de l’èpocala celebració l’assemblea anual ordinària de l’AssociacióCatalana de la Premsa Comarcal, que llavors agrupava 135revistes locals i comarcals d’arreu de Catalunya, a la qualLa Fulla hi pertanyia (i hi pertany) des de l’any 1983.

L’organització d’aquest acte és una fita important dins dela premsa comarcal en general i per La Fulla en particular.Durant l’assemblea es plantejaren diverses ponències, unade les quals fou presentada per La Fulla sota el títol“L’Associació Catalana de la Premsa Comarcal, on va?Problemàtica de la premsa comarcal.”

ES GUANYA EL PREMI “HUMBERT TORRES”

El 5 de maig de 1990, durant la vetllada del Sopar de SantJordi organitzada conjuntament per Òmnium Cultural,

Especial 100 números

l’Ateneu de Ponent i el Consorci per la normalitzaciólingüística, La Fulla rebé molt gustosament el Xè PremiHumbert Torres, que s’atorga a la premsa comarcal que hagidestacat per diversos motius, en el cas de La Fulla va ser per“la seva qualitat i trajectòria al llarg dels anys”. Val a dir queaquest mèrit el vam compartir amb la revista de Lleida “CapPont”, que segons tenim constància encara, avui en dia, quetambé dóna tombs per la vinya de la premsa comarcal.

S’ARRIBA AL NÚMERO 50.

Això succeïa el març de 1991, i la pròpia portada se’n fa unressó molt lluït fent-ne una edició en color i amb un dissenyideat per en Ramon Pané; aquest també és l’artífex de noulogotip que veu la llum també en aquest número, més modernque encara s’utilitza avui dia, i més artístic ja que la lletraf, emula una fulla ( per si no us en havíeu donat compte).

A més de la vessant artística en paper, de la celebraciód’aquell esdeveniment en va quedar un mussol de fang (delqual només en va poder disposar membres de redacció icol·laboradors) esperant que ens donés sort pels pròximsnúmeros.

COLOR A LES PORTADES

La Fulla va evolucionant amb els temps i al novembre del1994 (a partir del número 67), s’imprimeixen de formacontinuada portades en color. Anteriorment ja s’havien fetalgunes proves a un sol color, però el lluïment de colors noarribà fins aquest moment.

i.. 100!

No és fins al Juliol del 2005 que no hi arribem, aconseguira les tres xifres no es qualsevol cosa i és que entremig, larevista ha passat de ser bimensual a trimestral i amb algunperíode d’inactivitat ( dels números 92 a 93 va passar un anyi mig).

El camí no ha estat fàcil, però no hem d’oblidar que arribaral número 100 sans i estalvis es tota una fita que cal celebrar,així que, per molts números més!

Ens veiem al 101.

Especial 100 números