LA FULIOLAi BOLDÚMARÇ 2005

NÚMERO 99PREU: 3 E

Nevada

PORTADA

- Nevadapàg. 1

EDITORIAL

- De temes per comentar...pàg. 3

TRIBUNA

- La residència públicapàg. 4

LA FULLA PELS NENS

- Festes Segar i Batre- Entrevista a una pagès- Entrevista- Comentari per a llegir el dia

del ball de bastonspàg. 5 a 8

HISTÒRIES DE LA FULIOLA I BOLDÚ

- La Fuliola. Segle XIIIpàg. 9

PÀGINA DE L'ATENEU

- Cicle de cinema de Peter Sellers

- Any Dalí: sortida a Figueres iPort Lligat

- Conferència sobre l'alimentació- Botiga Comerç Just- Cursa del pavo- Recital poemes Pable Neruda- Acte cloenda 25è aniversari- Assamblea general- D'interés pels socis

pàg. 10 a 12

ACTUALITAT

- L'associació de les festes del Segari Batre rep els premis Culturàlia.

- Carnestoltes 2005- Resultat referèndum constitució

Europea- Comencen les obres de la

residènciapàg. 13 a 16

PÀGINA DE LES ENTITATS

- Àguedes 2005pàg. 17

DOSSIER

- Que passa amb les drogues?pàg. 18 a 19

ECO-CONSELLS

- Conducció ecològicapàg. 20

D'AQUÍ I DE FORA

- El manifest de Vallbona deles Monges. Per un canal SegarraGarrigues per al segle XXI.

pàg. 21 a 22

CULTURA

- Any Hans Christian Andersenpàg. 23 a 24

ELS CONTES DE L'ESPARVER

- Aus nocturnes (II)pàg. 25 a 26

LA LLUFA

- Segrest!- Mega Assemblea- Referèndum europeu: éxit de

participació.pàg. 27

CONTRAPORTADA

- Racó de poesiapàg. 28

sumari 28 pàgines

Pàgina 2

( )ACPCMembre de l'Associació Catalana

de la Premsa Comarcal

INSTITUTD'ESTUDISILERDENCS

Fundació Pública de la Diputació de Lleida

Amb la col·laboració de:

Generalitat de Catalunya

Departament de Cultura

Junta de GovernPresidenta: Anna M. Ardévol RibóSecretaria: Avelina Farré SalvadóVocals:

Xavier Sebé Bros - Maribel Trilla TarruellaEva Pané Vidal - Francesc Ricart MercèLluïsa Solsona Paüls - Carme Piera IsenRamon Utgés Vila

Premi Humbert Torres 1990

Redacció i Administració:Av. de Catalunya 4525332 LA FULIOLA (Urgell)http://usuarios.maptel.es/logallinera/e: lafulla@premsa-comarcal.com

la fulla no es fa responsable de les opinions que apareguin en els articles, les quals són exclusives dels seus autors.La reproducció total o parcial del contingut de la publicació es permesa sempre i quan es faci esment del seu autor i origen.

Número 99Març 2005

Època segona - Any XXI Edita:

Coordinador: Eva Pané VidalImpressió: Impre ArtDipòsit Legal: L-524-1982Tiratge: 400 exemplars

Pàgina 2

De temes per comentar en una editorialsempre n’hi ha molts i variats,malgrat que alguns sempre esrepeteixen, doncs si es creuconvenient repetir peralguna cosa serà. Però enla present editorial, podemparlar del contingut delnúmero de La Fulla que aramateix teniu a les mans, doncshi ha diversos temes a comentar,encara que l’ordre d’aparició no és significatiude la importància.

En primer lloc, tenim una resurrecció, la de La Llufa.Suposem que els que sou lectors habituals us en recordeu,ja fa bastants anys que se li va donar l’extrema-unció; peròhem cregut de vital necessitat exercitar-nos en l’art de labroma i la ironia sana (que bona falta ens fa i donar-li unesquantes descàrregues amb desfibriladors que esperem quepuguin revitalitzar-la per una bona temporada més i no esquedi només en un espasme.

També podem parlar del tema de portada: la petita nevadaque va caure el 7 de març ens ha permès que per uneshores gaudir d’unes imatges de postal, per això s’ha cregutprou digne per a que motivi una portada; el fetés prou excepcional com per fer-se’nressò.

Parlant d’excepcionalitatsi de coses no habituals,tenim l’article que parla dela construcció que s’estàportant a terme de laresidència. Estem davantd’una de les actuacions mésimportants dels últims anys a LaFuliola i Boldú, pel que pot significar tant a

nivell econòmic com social. No es tractanomés de valorar el servei que se

li donarà al poble sinó tambépels llocs de treball que potgenerar així com total’activitat econòmica quehauria de girar al seuvoltant. Per tant, hem de

donar-li la importància isignificació que a priori es

mereix.

Encara que malauradament hem de tractar ja com un fethabitual els nivells de consum de drogues que hi ha en eljovent (cada vegada més jove) no ja només en l’àmbit local sinó ja a nivell estatal, doncs no fa massa als medis decomunicació va sortir a la llum un estudi on es posava demanifest que a Espanya ens últims deu anys s’haviaquadruplicat el consum de cocaïna en els menors de 18anys. És una dada que ens hauria de fer pensar: les droguessón ara més fàcils de trobar i més barates que anys enrera,això fa que el seu consum sigui generalitzat i el que ésrealment preocupant és l’edat en el qual es té el primercontacte. Serveixin aquestes breus reflexions,( ja que eltema dóna moltíssim més de si ) per posar la qüestió damuntde la taula per incentivar el debat i evitar tapar-nos els ulls

davant una realitat social. Com que el mésimportant és estar-ne informat, a La

Fulla hem elaborat de collitapròpia el dossier de drogues

del qual avui us enpresentem la primeraentrega.

Ja sabeu que podeucomentar-nos aques ta

editorial o qualsevol secció dela revista a la següent adreça:

lafulla@premsa-comarcal.com.

editorial

Núm. 99 Pàgina 3

Av. de Catalunya, 42 · Tel./Fax 973 57 00 55 · 25332 LA FULIOLA (Lleida)

MoblesCarullaC

DE TEMES PER COMENTAR...

Fa pocs dies la Residència i Centre deDia de La Fuliola té una perspectiva méspropera i engrescadora. Ja tothomcomença a creure’s que es farà, atès quela seva construcció ja s’ha iniciat. En untermini estimat d’un any i mig ha d’estarenllestida, la qual cosa suposarà quesobre mitjans de l’any que ve potcomençar a donar i oferir els seus serveis.

D’entrada cal incidir en la vessant“pública” de la Residència. Això volsignificar que no hi ha cap afany de lucre,doncs serà una institució meramentassistencial tant pels residents com peraquelles persones que necessiten delsseus serveis com a Centre de Dia, és adir servei de metge, higiènic, demenjador, de bugaderia.

I vull remarcar aquests aspectes, doncsdurant el llarg camí que ha tingut laconsecució de la Residència, els quen’hem estat promotors i copartícips desde l’Ajuntament hem hagut de resistirtota mena d’assetjaments i crítiques pelque fa al nostre posicionament enversuna altra suposada Residència Privada(o més ben dit particular) que tambévolia fer-se, però que al final i pel quees veu, no es fa.

De fet des de l’equip de governmunicipal, com a promotor de laResidència Pública mai hem actuat encontra de la Residència Privada, malgratque si hem hagut de suportar elscomentaris en sentit contrari. A horesd’ara, em sembla que la seva opcióempresarial de Residència Privada noestava prou definida, i a lo millor, finsi tot li fou dificultós trobar el suficientrecolzament financer que li calia perl’envolum d’empresa que es volia assolir.Arrel de tot això, també l’escrit publicata La Fulla al número 97, “ ResidènciaSi, Residència No “, signat per la CarmePiera. En el mateix i amb tota laintencionalitat del món, ens fica a tots,veïns, societat, polítics, gent gran..., enuna mena d’entremaliada discussió ipolèmica ben farcida al titular, per acabarportant l’assumpte de fons al seuparticular punt de vista.

No vull entrar a rebatre l’escrit, doncsvull entendre que la Carme emet unaopinió més i com a tal vull encarar-ho.Si de cas, sí crec que és pertinent donartambé resposta als comentaris que envirtut de la meva opció política i com apersona pública que sóc, em pertoca.

I començaré per lo que la Carme acabadient, que “la solució d’Anglesola jas’havia inventat a La Fuliola el 1998...ique no ha funcionat mai... Sí, no tenimnecessitats, perquè hem de ferResidències ¿?

No puc parlar d’un invent del 1998, enel qual no vaig participar. Si no es vaposar en pràctica aquell 1998, ni el 1999,ni el 2000 ni part del 2001 és, perquèsimplement els seus inventors no deviencreure en ell, ho utilitzaven per vendrefum, doncs mitjans si en tenien per dur-lo a terme. I en quan a les necessitatspenso que hi eren, com hi són ara, i hiseran demà.

E n s d i u l a C a r m e q u e l e sAdministracions Públiques no han estata l’altura de les necessitats... que la lleide Serveis a la Salut de 1971 no està encorrecte funcionament i aplicació..., ensmatisa i redunda en les seves opinionssobre el perquè de les Residències igairebé acaba la posta en escena ambun didàctic conte d’arrel africana sobrel’explotació de l’home vers la dona endisposar de l’aigua més o menys a prop.

Ni a favor ni en contra la Carme, és proulícit manifestar les opinions, tot i quesembla agosarat barrejar tants i diferentsaspectes per sostenir el teu plantejamentd’un servei asistencial per la gent gran.És massa agosarat dir que a La Fuliolaexisteix una polèmica entre ResidènciaPublica o Privada. No hi ha estat maiaquesta discussió. Senzillament uns veïnsdel poble volien fer una ResidènciaPrivada, i han treballat i han fet elpossible per dur-la terme... sense poderassolir-ho finalment.

I des de l’Ajuntament, l’equip de governmunicipal va capficar-se en la idea de

fer una Residència Pública. En l’entremigdels quatre anys que venim parlant dela Residència Pública hi hagué uneseleccions municipals on els veïns ambels seus vots, penso que d’alguna manera,ratificaren aquell projecte de ResidènciaPública de l’equip de govern. I a la fi laResidència Pública s’ha començat aconstruir.

Però polèmica, ni a nivell de carrer, nisocialment, cap ni una. I tant de bo ésfes la Residència Privada que així entindríem dues.

Abans d’acabar la Carme ens lloa labrillant idea d’Anglesola i la posada enpràctica del seu servei assistencialdomiciliari que els hi funciona tan bé.Es deixa de dir que si l’Ajuntamentd’Anglesola no va construir la sevaResidència, potser fou, perquè tenia lesseves dificultats financeres per executar-la. I llavors va trobar la gent que li féreula tasca assistencial que veniu prestant.Cosa que em satisfà profundament i quedesitjo vagi tan bé, com penso que tambéhauria d’anar be si ho apliquéssim a LaFuliola, assumpte aquest que confiopuguem fer ben aviat.

Doncs la meva posició personal i crecque de molta gent del nostre poble, ésque des de la Residència Pública es doniel servei als residents, es doni també elsserveis als que ho sol·licitin dins lesactivitats del Centre de Dia, i així mateixes doni el servei d’assistènciadomiciliària que calgui. La qüestió éssumar esforços i oferir serveis, de la mésampla varietat i camp d’actuació.

Una gestió ordenada, transparent iconseqüent amb aquests plantejamentsserà la millor garantia que unaAdministració Publica, en aquest cas laMunicipal, presta serveis als seus veïnsi veïnes.

JORDI ESCOLAPrimer Tinent d’AlcaldeAjuntament de La Fuliola

Pàgina 4

tribuna

LA RESIDÈNCIA PÚBLICA

Núm. 99 Pàgina 5

la Fulla pels nens

En aquest escrit volem felicitar a l’Associació de les Festes del Segar i el Batre per haver aconseguit poder fer lacelebració del 25è aniversari de la seva festa anual, doncs si és difícil fer quelcom interessant, ho és encara mésconservar-ho. També al mateix temps volem agrair que hagi comptat amb l’escola per aquesta celebració, ja que nohi ha millor manera d’estimar i valorar allò que és nostre que vivint les experiències de manera directa, i per alsnostre nens i nenes, veure que al seu poble, al lloc on viuen, hi ha una festa d’interès nacional, coneguda ja a tot elpaís, els serveix per a arrelar-se i per a valorar encara més la seva terra. Des de l’escola intentem fer el possible perquèaixò així sigui, i col·laboracions com aquesta, ens dóna la possibilitat de dur-ho a terme.

Aquí teniu una mostra dels treballs realitzats pel alumnes (un dibuix sobre la festa amb el seu rodolí ) que vàrem feramb diferents tècniques i que foren exposats durant la celebració d’aquest any.

Molt agraïts CEIP Guillem Isarn.

Pàgina 6

El divendres dia 19 de novembre de 2004 els pagesos de Catalunya es van manifestar perquè el govern els rebaixesel preu del gas-oil. Els nens i les nenes de 5è i 6è vam sortir a l’hora del pati a fer una entrevista a pagesos que esmanifestaven. Aquí teniu la que vàrem fer nosaltres

ENTREVISTA A UN PAGÈS

la Fulla pels nens

*COM ES DIU?ROSSEND SALTIVERI

*QUANTS ANYS FA QUE ETS PAGÉS?DE TOTA LA VIDA

*PERQUE ÉS PAGÈS?PERQUE M'AGRADA ESTAR EN CONTACTE AMBLA NATURA

*QUANTES HORES TREBALLA A LASETMANA?UNES 60 HORES

*TE MOLTA FEINA?SEMPRE HI HA FEINA

*QUINA ES LA FEINA MES DURA?TENIR FEINA OBLIGADA

*VOLDRIA QUE UN FILL/A FES DE PAGES/A?AIXÒ SEMPRE VA BÉ, SEMPRE I QUAN ESGUANYI LA VIDA

*FA NOMÉS DE PAGÈS O TAMBE TE UNAALTRA FEINA?RAMADER

*PER QUE US MANIFESTEU AVUI?PERQUÈ TENIM UNS COSTOS PRODUCCIÓ MOLTELEVATS I PERQUÈ FORMIN UN GAS-OILPROFESSIONAL

*QUE DEMANEU?QUE ABAIXIN EL GAS-OIL B

*QUANTS TRACTORS HI HA A LATRACTORADA?UNS 35 APROXIMADAMENT

*DEIXARIES DE FER DE PAGÈS PER A UNAALTRA FEINA?EN PRINCIPI NO HO CANVIARIA

*QUE ÉS EL QUE MÉS T’AGRADA DE SERPAGÈS?M’AGRADA LA NATURA.

Miquel Marsinyach, Raimon Ardèbol,Jordi Cucó, Joan Sala i Àlex Serra

Núm. 99 Pàgina 7

1.Com es diu?Jaume Vidal.

2.Quants anys fa què és pagès?Fa 35 anys.

3.Per què és pagès?Perquè és la feina que m’agrada més.

4.Quantes hores treballa a la setmana?Les que convingui.

5.Guanya molts diners?Cada vegada menys.

6.Té molta feina?No s’acaba mai.

7.Quina és la feina més dura?Aguantar el sol i el fred.

8.Voldria que un fill/a fe de pagès/a?No

Perquè?No hi veig futur a la pagesia.

9.Fa només de pagès o també té una altra feina?Només de pagès.

10.Per què us manifesteu avui?Perquè ens han apujat el preu el gas-oil i no ens apugenels nostres productes.

11.Què demaneu?Demanem poder viure de la terra.

12.Tots els que us manifesteu sou de La Fuliola? No,n’hi ha dels pobles del voltant.

13.Quants tractors hi ha avui a la tractorada? Aquín’hi ha uns trenta.

14.Heu tingut mai problemes amb els Mossosd’Escudada?No, sempre s’han portat molt bé.

15.Deixaries de fer de pagès per fer una altra feina?Mentre em guanyi la vida no.

16.Què és el que més t’agrada de ser pagès?La llibertat de ser amo del meu treball.

la Fulla pels nens

Oscar Ardèbol, Raquel Mora i Judith Graells

ENTREVISTAEl dia 19 de Novembre, els pagesos es van manifestar, perquè els havien apujat el preu del gas-oil i elsseus productes no els volen apujar.

Pàgina 8

A S S E S S O R I A

FISCAL • COMPTABLELABORAL • ASSEGURANCES

Av. de Catalunya, 37Tel. 973 570 670Fax 973 570 090

25332 LA FULIOLA (Lleida)

la Fulla pels nens

Aquesta dansa es va ballar per primera vegada l’any 1.983, ara fa més de vint anys, dins dels actes de la Festa Majorde Santa Llúcia, amb motiu de la celebració del bicentenari de les obres de la façana del temple i del cobriment delcampanar.

El ball va ser adaptat per l’antic rector de la vila, Mossèn Jaume, avui present amb nosaltres i a qui li agraïm quesegueixi tenint contacte amb l’escola.

Aquest any els alumnes del centre hem explicat a nens i nenes d’altres països amb els que estem en relació (d’Itàlia,de Romania i de França), que aquesta és la nostra dansa de la qual ens sentim ben orgullosos.

També volem fer un record per alumnes que van ballar aquesta, la nostra dansa, per primera vegada, ja que ara algunsd’ells són pares i mares del centre. Van ballar dos grups i van ser aquests:

1r Grup 2n Grup

Iolanda Batalla Marta Grañó

Xavier Vilalta Montse Balsells

Sònia Lunar Olga Garcia

Blai Cots Isabel Sàrries

Maria Torres Carme Tosquella

Jordi Ferrer Anna Lunar

Maribel Pérez Anna Grañó

Josep Maria Grañó Romina Batalla

Des de l’escola no cal dir que per a nosaltres els alumnes i per als mestres és una satisfacció col·laborar en continuarmantenint aquesta tradició.

Gràcies a totes i tots

A la nostra web hi ha més informacióhttp://www.xtec.es/ceipguillemisarn/activitats0102/llucia.html

COMENTARI PER A LLEGIREL DIA DEL BALL DE BASTONS

Núm. 99 Pàgina 9

• Ara oferim venda de PA i gran assortiten BOLLERIA ARTESANAL.

• Es fan encàrrecs de tot tipus.

• Obert tots els dies inclòs diumenges.Plaça de l'Ajuntament, 1La Fuliola - Tel. 973 57 05 99

històries de la Fuliola i Boldú

LA FULIOLA. SEGLE XIII

Donat que els apunts històricspropis de La Fuliola, se’ns hanesgotat i la col·laboració perrealitzar aquesta pàgina és moltminsa, parlarem d’alguns apartatsde la història de Catalunya qued’alguna forma també va afectaral nostre poble.

A finals del segle XIII, el rei deCatalunya Pere III, anomenat “ElGran”, necessitava molts dinersper fer front a les diverses guerresi revoltes en que Catalunya hiestava involucrada. El rei vaexigir el cobrament de l’impostdel bovatge, que era un impost,amb diner, sobre les parelles debous i d’altres animals. El rei vaexigir aquest pagament senserespectar el costum de sol·licitar-lo a les Corts. Per aquest motiu,els catalans es van negar a pagar-lo i una part de la noblesa, encapçalats pel comte RogerBernat de Foix , al qual es va unir el comte d’Urgell, elde Pallars, el vescomte de Cardona i d’altres, es varebel·lar contra el rei,.

Pere III va reunir els nobles fidels de València i Catalunyai va assetjar els rebels a Balaguer. La proximitat delnostre poble a Balaguer, va provocar un gran movimentde tropes per aquestes contrades. Com és sabut la poblaciócivil té una mala convivència amb els militars i més sisón de fóra. Ens consta, doncs, que en aquell tempsmolts habitants de La Fuliola van marxar a viure a fora,en llocs més segurs per les seves vides i les seves

pertinences, de tal manera quesembla que La Fuliola va quedarquasi deserta i les terres senseconrear. De tal forma que el rei,el 23 de juny de 1280, mentres’estava assetjant Balaguer,enviava cartes als habitants deLa Fuliola perquè tornessin ambles seves dones i les seves coses,a les seves cases i a les sevesterres, sota l’amenaça de que si,per tot el dia de St. Joan, nohavien manifestat de tornar a lesseves cases, ordenaria cridar ad’altres pobladors, als que els hidonaria totes les terres i casesdel poble que consideravaabandonats.

Sembla que els habitants de LaFuliola van preferir suportar unatemporada més els soldats delrei, donat que no se sap pas que

el rei donés aquestes terres a d’altres persones que nofossin els que ja hi havia.

De totes formes els fuliolencs de l’època, no van tenirque aguantar les tropes reials gaire temps, ja quel’assetjament de Balaguer va acabar amb la rendició delsnobles, l'11 de juliol del mateix any. Els nobles vençutsvan tenir que suportar la presó durant un any i pagarfortes multes, que van servir per pagar les futures guerresdel rei (és allò de "no vols caldo, dues tasses").

Francesca Bernaus / Josep Mª Torra

Pàgina 10

pàgina de l'ateneu

CICLE DE CINEMA DEPETER SELLERS

Peter Sellers fou l’elegit per ser elprotagonista aquesta vegada del ciclede cinema. Potser molts uspreguntareu per què l’hem triat aaquest personatge extravagant (tanten la vida real com en la ficció), doncsperque s’està preparant una pel·lículasobre la seva vida i es va creureinteressant fer-ne un recorregut através de les seves pel·lícules. Aixídoncs, se'n va fer una tria de les mésrepresentatives, les elegides foren:“El quinteto de la muerte”, “Qué tal,pussycat?”, “Un cadáver a lospostres” i “Bienvenido MísterChance”. La cita la teníeu elsdivendres i un dissabte al vespre denovembre a la Llar dels Jubilats, alsquals agraïm la seva col·laboració.

ANY DALÍ: SORTIDA A FIGUERES IPORT LLIGAT

Una bona colla, al voltant de quaranta persones, vàremanar a aquesta excursió el passat 7 de novembre. Va serun viatge llarg, però gens pesat, ja que les parades quees van fer a mig camí també tenien el seu atractiu. Al’estar tanta estona junts dins d’un espai tan petit, relaxats

i amb actitud de festa tothom treu allò millor que té. Varesultar un viatge força divertit.

Dalí pot agradar o no, la seva fama internacional no ésgratuïta i va més enllà de modes transitòries, del perquèd’aquesta fama un se n’adona quan s’envolta, es posa adins, de la seva obra en el palau museu de Figueres i deforma més intimista a la casa de Port Lligat, on a més

a més de la casa et potsdeixar encisar per aquesttros de paisatge de laCosta Brava.

Per no faltar, no hi va faltarni la tramuntana de latarda, sort que al migdiaens va deixar menjar elsentrepans, que ens havíemportat de casa, en unaterrassa de la Rambla deFigueres.

Com es pot comprovar enl’últim comunicat del’Ateneu, no deixem defer-vos propostes d’aquesttipus, esperem que uscontinueu animant. Quantsmés serem més.....BÉ!

Núm. 99 Pàgina 11

pàgina de l'ateneu

CONFERÈNCIA SOBREL’ALIMENTACIÓ

El 26 de novembre va tenir lloc a la sala d’Actes del’Ajuntament la conferència sota el títol “L’alimentaciópel sobrepés i l’obesitat” ofert per una experta en nutrició.Fou un acte organitzat pel Consell Comarcal de l’Urgellen col·laboració amb l’Ateneu i l’Ajuntament.

BOTIGA COMERÇ JUST

Per segon any consecutiu durant la Festa Major de SantaLlúcia, s’ha organitzat una parada de productes procedents

del que es denomina “comerç just” amb els productesproveïts per la ONG Intermón-Oxfam. Per la sala petitadel Poliesportiu van passar diferents consumidorsinteressats en adquirir productes de tota mena que recorrenun circuit al marge de l’habitual per tal de garantir elsdrets mínims dels productors.

CURSA DEL PAVO

El diumenge abans de les vacances de Nadal quan tot jarespira festa, a la plaça de l’Ajuntament s’hi donen cita,per quart any consecutiu, dos personatges insòlits: Unpavo i una gallina, tot i la seva condició animal són elsmés mirats, i fins i tot admirats. Els altres protagonistesde l’acte, els corredors i corredores, s’hauran d’afanyarforça corrent els 5 Km. que hi ha de la cursa per comptaramb part de l’atenció dels espectadors de l’acte.Aquests any el pavo ens va sortir una mica vergonyósi li va costar molta estona de mostra-nos la seva esbeltafigura, que molta gent ja la visualitzaven al forn fumegantuna apetitosa olor, en canvi la gallina ens va sortir moltespavilada i desseguida es va fer la mestressa de lasituació.El Manel Farré es va endur el Pavo cap a casa i la gallinava fer cap a Boldú a casa de l’Oscar Ardébol.Aquest any la festa va ser més lluïda coincidint amb

Pàgina 12

pàgina de l'ateneu

l’acte de la Marató de TV3. que s’organitzavaconjuntament amb l’Ajuntamernt.

RECITAL POEMES PABLONERUDA

E l c e n t e n a r i d e lnaixement de PabloNeruda fou aquest anyl’excusa per realitzar unrecital de poesia a la tardade Sant Esteve. Intercalantfragments explicatius de laseva vida amb diversospoemes escrits, la intenciófou el retrat més complertpossible sobre la seva figuratant literària com personal.Com a mostra, us presentemaquest autoretrat en el qual faun resum perfecte de que va serla jornada literària. Aprofitem peragrair un cop més la bona disposicióde la Llar dels Jubilats per cedir-nosel seu local per aquest esdeveniment.

AC T E C L O E N D A 2 5 èANIVERSARI

El reclam fou un vermut abans de l’hora de dinar deldiumenge dia 9 de gener; l’objectiu, donar un toc desolemnitat final als actes de celebració del 25è aniversaride l’Ateneu. Aquest toc fou proporcionat pel TrioFlorestan, els proveïdors oficials i habituals de músicaclàssica als actes organitzats per l’entitat. Seguidament,entre les olives i el vermut es comentaren les jugades

més interessants de les jornades de celebració; nomésresta dir: Per molts anys més!

ASSAMBLEA GENERAL

Un any més, l’assemblea foucelebrada concretament eldiumenge 20 de febrer.Des d’aquí, volemincidir als associats de laimportància d’assistir a

aquest tipus d’actes,d o n c s é s e l m o m e n td’intercanviar parers entre elque s’ha fet al llarg de l’anyi opinions sobre projectesideats per la Junta. Per tant,

només dir-vos que no falleua la pròxima convocatòria i quenecessitem i volem que ens

comenteu les vostres reflexions.

D’INTERÉS PELS SOCIS

L’Ateneu fa saber a tots els seus socis ques’ha tret un nou servei de comunicació de les

activitats on-line. És un servei que va adreçatespecialment a tots aquells associats que viuen fora

del poble, però també podran gaudir-ne tots aquells quetot i residir-hi, no volen deixar escapar cap oportunitatd’estar informat.

Ja no valen excuses com “és que estic fora i no m'entero”o “és que el paper no m’ha arribat a casa”. Per donar-vos d’alta només heu d’enviar un mail: lafulla@premsa-comarcal.com, sol·licitant el servei indicant nom icognoms i ja està, així de senzill.

Núm. 99 Pàgina 13

actualitat

L’ASSOCIACIÓ DE LES FESTES DELSEGAR I EL BATRE REP ELS PREMISCULTURÀLIA.

El 27de novembre es va celebrar al VII gala dels PremisCulturàlia organitzada pel Centre Cultural de Tàrrega,la finalitat de la qual és atorgar reconeixement a aquellesentitats, institucions i persones que han destacat per laseva contribució al desenvolupament cultural de Tàrregai comarca.

L’Associació de les Festes del Segar i Batre fou distingidaper la seva tasca de promoció de la cultura popular, entred’altres premiats d’altres categories totes ellesrelacionades amb la cultura.

Des d’aquí felicitem a la Junta i col·laboradors que fanpossible les festes i també el seu reconeixement mésenllà del poble.

CARNESTOLTES 2005

Enguany, el dissabte 12 de febrer la junta en celebravala XXX edició. La festa fou l’habitual, al matí esmorzarper a tothom, dinar masiu al local polisportiu i a la nit,ball de disfresses. S’acompanyen fotografies del primermoment de la festa, on es pot comprovar que el tempsva acompanyar per tal de poder suportar millor la festaal carrer del matí.

Preparant la cassola.

Torrant el pa al que queda ...

COMPARATIVA

La Fuliola i Boldú Catalunya Espanya

Abstenció 61,66% 59,04% 57,68%

SI 58,75% 64,64% 76,73%

NO 29,24% 28,07% 17,24%

Blanc 11,49% 7,29% 6,03%

RESULTAT REFERÈNDUM CONSTITUCIÓ EUROPEA

Nombre l’electors......................999Nombre de votants ...................383

SI ............................................225NO...........................................112BLANC .......................................44NULS...........................................2

Una imatge del moment de l'entrega del premi.

Pàgina 14

actualitat

La segona quinzena de febrer s’haniniciat les obres de la ResidènciaGeriàtrica i Centre de Dia de La Fuliola.Sense una “primera pedra” ni altresesdeveniments més habituals de les gransobres, un dia qualsevol de febrer es tancaperimetralment l’antic camp de futboli l’empresa Garrofé Roca hi plantificael seu cartell. Uns dies desprès lesmàquines n’extreuen terra i els camionsla transporten a terrenys municipals, al’espai comprat al seu dia per engrandirel cementiri municipal.

Cronologia de la ResidènciaLa historia de la Residència ve de lluny.Fou al maig de 2001 en què tots elsgrups polítics de l’Ajuntament ( CiUamb Pau Grañó d’Alcalde, el PP del’Anton Marsinyach de soci al governmunicipal, i el PSC, llavors a l’oposiciómunicipal) es ficaven d’acord perencomanar l’avantprojecte de laResidència.

L’espai escollit eren els terrenys delCamp de Futbol, els quals havien estatcau de forta polèmica, arrel la decisióde ficar-los en venta l’agost de 1996 pelllavors Alcalde Jaume Ferrer amb elsuport del seu grup de CiU i l’oposiciófrontal del grup socialista primer i d’unaPlataforma de Veïns després, que varecollir mes de 300 signatures en contrade la venda i parcel·lació de l’espaipúblic del Camp de Futbol. Enl’assumpte hi intervingueren la ComissióProvincial d’Urbanisme, Diputats alParlament de Catalunya, el Jutjat deBalaguer, el Tribunal Superior de Justíciade Catalunya... A la fi, a la següentlegislatura, una moció del GrupSocialista (any 2000) aconseguí revertirels terrenys a la situació d’espai públic,i una moció conjunta de PSC + PP (any2001) fou la proposta de fer-hi unaResidència Geriàtrica.

La Residència que ara ha iniciat la sevaconstrucció va anar fent els tràmits

COMENCEN LES OBRES DE LA RESIDÈNCIA

Núm. 99 Pàgina 15

actualitatcorresponents. Avantprojecte inicial redactat perl’arquitecta Mercè Galindo, del qual un cop presentat,els regidors de CiU (que a partir de novembre de 2001ja no tenien l’Alcaldia al ser desbancats per una mocióde censura que va ficar d’Alcalde a l’Anton Marsinyach)es desmarcaren i a més s’hi oposaren radicalment. Ambel resultat de les eleccions municipals de 2003, lapresencia de les forces polítiques a l’Ajuntament segueixigual, llevat de la pèrdua d’un regidor del PSC queguanya el PP. CiU no assoleix la majoria necessària pergovernar en solitari. El PSC i PP pacten la legislaturaintercanviant-se l’Alcaldia, els 2 primers anys pel PP iels 2 darrers pels socialistes. La Residència segueixendavant.

El Patronat Municipal AssistencialAl mateix temps d’encomanar-se el projecte d’execució(també signat per Mercè Galindo) es comença a buscarel finançament necessari. A l’hora es constitueix unPatronat Municipal Assistencial de la Residència d’Avisde La Fuliola i Boldú, que serà el que es fa càrrec a lafi de l’aprovació del projecte final, del finançament, dela contractació de l’obra i de la seva gestió. El Patronatestà composat per l’Ajuntament per mitjà de l’Alcalde,el Primer Tinent d’Alcalde i un regidor de cada gruppolític. A més en formen part, representants d’entitatslocals com la Llar de Jubilats, la Cooperativa del Camp,l’Ateneu Popular, la Parròquia i el Metge. Com a Secretaridel Patronat actua el Secretari de l’Ajuntament.

La Residència Geriàtrica i Centre de Dia tenia unpressupost de sortida de 1.923.097,09 euros, i ha estatadjudicat a l’empresa Garrofé Roca per un total de1.915.062,25 euros, al canvi 318.639.547,53 pessetes(pel voltant de tres-cents divuit milions sis-centescinquanta mil pessetes). Al concurs subhasta hiparticiparen dues empreses més, que presentarenpressupostos més alts.

La Residència que ara ha iniciat la seva construcció teun període d’execució de 15 mesos i està pensada peracollir 68 llits. Com ja s’ha dit es construeix en terrenysmunicipals ( el Camp de Futbol) que l’Ajuntament hacedit al Patronat Municipal Assistencial i que son a lavegada la garantia necessària per assolir el finançamentde la Residència, mitjançant dues operacions hipotecariesque el Patronat ha signat amb el Banc de Sabadell.

Viabilitat de les ResidènciesEl nivell d’ocupació de la Residència pot anar, segonsestudis comparatius de Residències amb qualitatd’ubicació, accessos, instal·lacions i serveis similars (del’any 2003) del 80 % segons la Conselleria de Benestar

i Família al 90 % segons les Residències. Els preus detarifa per persona i mes van entre els 830 i 1.270 euros.

En els casos de Residències amb Centre de Dias’optimitzen més els costos dels serveis que s’ofereixeni es disposa d’ingressos complementaris als dels residents,els quals poden possibilitar uns preus i tarifes a la baixa.Els nivells d’ocupació son alts i en la majoria deResidències sol haver-hi llistes d’espera.

Per altre costat una Residència i Centre de dia, de laseva gestió i funcionament, és un centre ocupacionalque en els nivells de residents estimats, ha de disposard’una mitjana de 26 empleats al llarg de tot l’any. Aixídoncs el valor d’explotació d’una Residència i Centrede Dia, està al llindar dels 800.000 euros per any.

Pàgina 16

actualitat

C a r a c t e r í s t i q u e s d e l aResidència de La FuliolaL’edifici de la Residència s’ubica en terrenyurbà, propietat de l’Ajuntament, amb unasuperfície ocupada de 3.261,81 metresquadrats, de molt fàcil accés i ben propertant de l’Ajuntament com la Llar de Jubilats.Estarà voltat de prou zona verda de novacreació i amb el mínim de circulació rodada.Tota ella en una zona assolellada itranquil·la, amb una edificació de caràcteraïllat i voltat de suficient espai lliure, verdi de lleure, amb tres modulacions de plantabaixa, planta primera i un soterrani on hihaurà el magatzem. (146 metres quadrats)La planta baixa, de 1.285,90 metresquadrats , disposa de t res zonesdiferenciades, una que acull tots els serveisamb entrada independent, sala de màquines,cuina, bugaderia, recepció i administració,servei mèdic i atenció personalitzada. Lasegona zona disposa de cambres de bany,bar i un gran espai de menjador i estar decaràcter polivalent. La tercera zona és dedormitoris dobles amb bany incorporat iuna sala de psicomotricitat.

La planta primera, de 766,50 metresquadrats, acull la resta de dormitoris i unasala polivalent amb terrassa.

A l’exterior (1.975,91 metres quadrats) esgeneren diferents espais, així doncs esdisposa d’una zona arbrada amb taules, unazona amb gespa al costat de la sala depsicomotricitat, per a exercicis a l’aire lliure,un espai distribuït en petits horts, un porxodavant de l’estar general i del menjador, iunes terrasses aconduint l’accés principal.

Per part de l’Ajuntament i dins del període2004-2007 del Pla Únic d’Obres i Serveis,es té previst urbanitzar els quatre carrersque envolten la construcció de la Residència,seguint el criteri establert a les NormesSubsidiàries i de Planejament vigent (20d’octubre de 2002) al municipi. Aquestaurbanització de carrers es durà terme l’any2006.

Eva Pané

Núm. 99 Pàgina 17

ÀGUEDES 2005

Av. Catalunya, 34 - LA FULIOLA

Expenedoria núm. 1

M. Carmen Alarcon AlarconEstanc · Tabacs

Objectes de regals

Julita

Flors

Art F loral

Bodes - Corones

Plantes - Ceràmica

Objectes de Regal

C/ Dr. Rius i Tarroja, 325332 La FuliolaTel. 973 57 00 75Mòbil 659 11 74 02

pàgina de les entitats

ORIGEN: Afirmen les cròniques que entemps dels romans, els homes festejavena les seves dones durant un dia. Fouposteriorment quan la festa va agafar uncaire cristià on es va enfatisar la virginitaten les dones i es va escollir a Santa Àguedacom la seva patrona.

Àgueda significa “la bona”, “la virtuosa”.Aquesta santa italiana (Catània en reclamal’origen) tenia tot el que una jove té percostum desitjar: una família distinguida iuna bellesa extraordinària. És la patronade les malalties de les dones, sobretot ladels pits, en honor a la jove verge cruelmenttorturada per Quincià, un senador romà.,que va arribar a ordenar que li tallessin elspits.

Encara que no existeix unanimitat sobrel’origen i motius d’aquestes celebracions,el que sí està clar és que un dia a l’any ,durant la primera setmana de febrer, lesdones es posen les seves millors gales i esreuneixen per menjar, ballar i divertir-seen una jornada en que són les veritablesprotagonistes. Enguany tenim moltesfloretes boniques a la junta, i amb moltesganes de fer-vos sentir bé en aquest dia.L’experiència ha estat molt positiva, creiemque totes ens ho hem passat molt bé gràcies,això si, a la vostra col·laboració.

Esperem que els propers anys siguin igualso millors que aquest, i que totes hi pogueuparticipar. Emprenem-ho totes amb il·lusiói per molts anys. Gràcies a tots.

T.L.J.

Pàgina 18

dossier

Què passa amb les drogues? droga, f. Substància utilitzada en medicinao bé com a estimulant o narcòtic.

En sentim a parlar més i la veritat és que hi ha una sensació generalitzada de que estem vivint una explosió de drogues:hi ha molta gent que en pren...hi ha molta gent que n’abusa. Però què en sabem? On ens hem informat?Es necessària aquesta alarma social que provoca el seu us entre els joves? O d’altra banda, som conscients dels perillsreals que poden comportar el consum de substàncies psicoactives?És molt possible que ens falti saber moltes coses. Ens informem els uns als altres i la rumorologia i els prejudicisens poden fer pensar coses que no són. Per això mateix creiem que pot ser interessant endinsar-nos una temporadaen aquest tema, per saber més sobre el que prenem, per què ho prenem i que pot passar quan en prenem. Així,intentarem unir les dues bandes interessades: els pares i els fills. Si un jove decideix provar les drogues, és molt pocel que poden fer els seus pares per evitar-ho. Creiem que enfocar-ho en el sentit de només digues NO està basat enla creença de que els nostres fills son incapaços de prendre decisions al respecte i implica que les seves opinions iexperiències no interessen als adults. La nostra visió és poc convencional: intentarem encarar el tema des del respectei la veritat, respectant la capacitat dels joves per a raonar i aprofitar tota la seva experiència, al mateix temps queprocurarem mantenir una filosofia d’obtenir la màxima informació, ja que és la millor base per a prendre decisions.Si ets jove, anima als teus pares a que facin una ullada a La Fulla. Si ets pare o mare fes lo mateix amb els teusfills. I, sobretot, parleu-ne tant com pugueu!

Les drogues no són una cosa nova. L’home hi ha experimentat durant milersd’anys amb la intenció de fugir de la realitat o, simplement, de divertir-se; peròtambé per arribar a la il·luminació espiritual, fer cerimònies rituals o ambpropòsits curatius. En l’actualitat, al utilitzar la paraula droga es pensa ambel consum de substàncies il·legals, com la marihuana, la cocaïna, el crack...Algunsparlen de verins per referir-se a les substàncies de consum il·legal per a fer-les més pernicioses, però amb aquest criteri l’alcohol, l’aspirina i la nicotinatambé són verins. Fins i tot l’aigua “enverina” el cos si es beu en excés

Per què algunes personesconsumeixen drogues?L’atractiu de les droguessempre ha radicat en quecanvien la manerad’experimentar i percebre elmón exterior.Però són molts i molt diferentsels motius que empenyen lagent a consumir drogues:- divertir-se i ser feliços- deixar-se anar o alliberar-se

de les inhibicions- sentir-se segures i bé amb sí

mateixes- ser acceptades per un grup- ser sociables i gaudir més de

la companyia dels altres- oblidar-se de la vida

quotidiana o dels problemesi preocupacions

- gaudir més de la música o elball

- aguantar desperta tota la nit- experimentar i sentir

emocions- ésser rebels- relaxar-se i calmar-se- minorar els efectes d’altres

drogues- potenciar els efectes d’altres

drogues- mitigar el síndrome

d’abstinència provocat peraltres drogues

- agafar el son...

Quins efectes produeixen les drogues:En general, les drogues provoquen quatre tipus d’efectes en l’organisme:1. Els estimulants (com les amfetamines) literalment acceleren l’organisme.2. Els d e p r e s o r s (com l’alcohol) fan que funcioni més lentament.

3. Els al·lucinògens/drogues psicodèl·liques (com l’àcid lisèrgic) alterenla forma de percebre la realitat exterior. Es veuen, es senten i espensen coses “estranyes”...4. Els narcòtics (com la heroïna) indueixen a una sensació de soporpassiu. Primer sent plaer, després estàs tirat.Però no totes les drogues corresponen exactament a una categoria determinada.La marihuana, per exemple, causa una mica de tot: relaxa, calma i algunesvarietats també provoquen al·lucinacions. Existeixen drogues com el MDMA(èxtasi) que es troben a mig camí entre els estimulants purs i elspsicodèlics/al·lucinògens purs.És important saber quin efecte ens produirà la droga que decidim prendre,busca sempre informació fiable. A més, tingues en compte que és molt arriscat barrejar drogues, barrejarefectes:- Barrejant alcohol i cafè, prendràs alhora un estimulant i un depressor. El teu cosno sabrà pas que fer!!!- L’alcohol i la marihuana fan un còctel depressor brutal. Sense beure gaire esmultipliquen els efectes l’un a l’altre. A més s’incrementa el risc de patir isquèmia,que són petits infarts cerebrals.Totes les drogues il·legals estan molt tallades , molts cops amb altres drogues iproductes que ni t’imagines, això fa que siguin més perilloses. Si a sobre es barregen(cocaïna i alcohol o pastilles...) bé, sense exagerar, però no series el primer que ensurt mal parat, o no en surt...

Núm. 99 Pàgina 19

dossier

Què pot passar?• La majoria de les droguesamb efecte estimulantprovoquen una eufòriainicial; generalment és laprimera sensació. Com lade l’alcohol, que començaamb una escalforeta als ullsi a les galtes.• La eufòria de l’èxtasi i deles amfetamines et potdonar ganes de ballar senseparar. El de l’MDA ( drogade la que prové l’èxtasi)provoca als que laconsumeixen ganes deasseure’s en un lloc fresc iinspirar profundament, iaixò fan precisament.• Les drogues depressores,incloent l’alcohol, retardenel sistema nerviós central,per tant, el cor va més apoc a poc, això potprovocar una sensació debenestar i relaxació, peròla sang no circula bé.• Les droguesal·lucinògenes tardenaproximadament mitja horaen fer efecte i canvien lamanera de veure el món.Aquest canvi pot seragradable, com veure elscolors molt més intensos,però també pot seraterrador, com sentir queets atacat per animalsestranys. Els efectesprovocats per aquestesdrogues poden tardar horesen desaparèixer.• Prendre una droga sensesaber què és i d’on provépot ser perillós. Lesdrogues normalments’adulteren, s’hi afegeixaltres substàncies per aguanyar més diners, comcafeïna, farina sucre ocomprimits antiparasitarisper a gossos, que poden sermolt nocius. A vegades undroga es talla amb unaaltra, llavors si que no sapsel que et prens.

És fals que els adolescents comencin a prendre drogues perquè estan amb males companyies. Noés així: el consum de drogues inclou gent de qualsevol origen social, ètnic o religiós.

Coneix el cantó negatiu:Potser saps els efectes agradables o atraientsd’algunes drogues, però, què saps dels negatius?Potser el viatge no resulta com esperaves: potser un malson. No t’oblidis que sempre que pugishauràs de baixar i el baixón pot ser fatal.

Per què es preocupen els pares per lesdrogues?Quan els pares pregunten als seus fills/es siprenen drogues, la resposta que esperen sentirés NO. Alguns pares ni tan sols arriben a ferpreguntes: no estan preparats per a mantenir unaconversa sobre drogues, excepte potser per arepudiar-les enèrgicament. És una llàstima,perquè potser algun dia els fills poden necessitarparlar amb ells sobre el tema, encara que siguiper que un amic té un problema.

Si ets jove, potser el tema que menys vols parlaramb els teus pares és el de les drogues, peròpensa que et pot ser molt útil explicar-los elque saps:- molts pares només coneixen els casos terribles

de morts relacionades amb la droga, (dels quees parla per la tele), de seguida arriben a laconclusió que les anomenades “drogues toves”condueixen inevitablement al consum dedrogues “dures” o es pensen que les droguesil·legals són més perjudicials que el tabac il’alcohol.

Els pares es preocupen per les drogues degut avaries raons:- tenen por de les conseqüències legals, o bé...- tenen prejudicis, o...- han tingut experiències dolentes, potser han

conegut algú que ho ha passat fatal per culpade les drogues, o potser...

- el seu concepte està distorsionat pels mitjansde comunicació

Per tot això és interessant que parlis amb els teuspares de manera oberta i honesta. Tot i així,afrontem-ho: encara que hagis parlat amb la tevafamília sobre les drogues de manera general, elsteus pares, com tots, s’alarmarien si descobrissinque estàs consumint una droga il·lícita. No potsculpar-los: els pares sempre es preocupen pelsseus fills, encara que siguin adults i ja novisquin amb ells. Pensa que més enllà de loenfadats que puguin estar els teus pares, en elfons estan preocupats pel teu benestar.

Intenta posar-te al seu lloc.

Com agafar-se el tema amb els fills?

L’enfocament rígid no dóna resultat;simplement fa que l’individu tracti d’ocultarmés el que està fent. És una cosa humana:tot allò que està prohibit, és més atractiu.Enlloc de ser sentenciosos o recórrer amètodes severs, hi ha moltes coses útilsque poden fer els pares per ajudar els seusfills:- informeu-vos sobre drogues i ensenyeu

al vostre fill o filla a aprendre sobre eltema.

- recapaciteu sobre el concepte que teniude les drogues, sigueu honestos ambvosaltres mateixos i amb els vostres fills.

- Oferiu recolzament en cas de saber queel vostre fill consum drogues: “sinecessites ajuda, pots confiar ennosaltres”, “Quan tinguis un problema,si et plau, parla primer amb nosaltres”,“si estàs posat en problemes no tens lanecessitat d’amagar res”. Expliqueu-liles vostres pors.

Lo ideal és que pugueu parlar, manteniruna amistat de manera madura i honesta.Arribats a aquest punt, els fills també podeufer algunes promeses als pares per a calmar-los els ànims, com ara:- informar-te molt bé sobre les drogues- prendre drogues només quan estàs amb

bons amics- parar compte amb les drogues- no barrejar-les mai, ni tan sols amb

l’alcohol.- saber que fer en cas d’emergència- comprendre les conseqüències legals...

Tu, el teu estat d’ànim i els teus amics.El contingut d’una droga és només responsableen part de la forma que reaccionarà el teuorganisme: els efectes variaran amb el temps iles circumstàncies. El teu estat d’ànim, si etsents feliç, trist, nerviós...determina que unviatge sigui dolent o bo. Igualment, el lloc onestiguis i les persones que estiguin amb tu podenafectar-te positivament o negativa: si estàs enun lloc que no t’agradi o amb gent amb la queno et sents còmode, lo més provable és quetinguis una mala experiència.

Al número següent: el tabac i la cocaïna. comentaris, dubtes, propostes lafulla@premsa-comarcal.com

Pàgina 20

eco-consells

Què és? Es tracta de conduir utilitzant una sèrie de tècniques que redueixen el consum de combustible i així lesemissions contaminants.

Per què? Si tots els usuaris apliquessin les tècniques de conducció econòmica a l’Estat, hi hauria un estalvi de 2.555milions de litres de combustible. Això suposaria enormes beneficis mediambientals, com una reducció de lesemissions de CO2 de 6,3 milions de tones, equivalent a plantar 48 milions d’arbres.Segons l’Institut per a la diversificació i estalvi de la energia (IDEA), amb una conducció eficaç pot arribar-se aestalviar una mitjana d’un 15% en combustible. Amb aquesta conducció hi ha altres avantatges com la reducció dela contaminació acústica i fins i tot dels costos de manteniment del vehicle.

Les tècniques de conducció eficient.

é La més bàsica és no utilitzar el cotxe en els trajectes curts, hi ha alternatives molt sanes com caminar o anaramb bicicleta.

ê A l’engegar el cotxe, no premis l’accelerador. En el cas dels motors de gasolina, inicia la marxa immediatamentdesprés de l’engegada, i en els dièsel, convé esperar uns segons avanç d’iniciar la marxa

ë La primera marxa es recomanable utilitzar-la només per començar a fer moure el cotxe i canviar a segonaals dos segons o sis metres aprox.

é A l’iniciar el recorregut avança a una velocitat moderada, accelerant progressivament. Les accelerades brusquesnomés serveixen per a fer el fantasma i malgastar molt combustible. Espera que el motor s’escalfi per ademanar-li la màxima potència (si es que tens tanta tanta pressa...) Pensa que les accelerades en fred sotmetenal motor a esforços extra, redueixen la seva durada i incrementen el consum.

P Circula a unes 2000 o 2500 revolucions per minut en cotxes de gasolina i a unes 1500 o 2000 revolucionsen els dièsel.

é Condueix amb anticipació i tranquil·litat, evitant les frenades, les accelerades brusques i els canvis de marxainnecessaris. Mantingues una distància de seguretat i circula a una velocitat regular. Modera la velocitat, amés de millorar la seguretat, per sobre els 100km/h el consum de combustible es multiplica.

é Apaga el motor en parades mes llargues d’un minut.

ê Al baixar una baixada Intentar pujar-la és una tontería., alça e peu de l’accelerador i aprofita la inèrcia del cotxe,usa el fre per a petites correccions. No deixis el canvi en punt mort, no només és perillós sinó que el cotxeconsumeix més. Per pujar una pendent, lo millor és fer anar la marxa més llarga possible, prement l’acceleradorlo just per mantenir la velocitat.

P A més s’incrementa el consum amb: les finestres abaixades, l’aire condicionat (20%), no vigilar amb lapressió dels pneumàtics o els filtres de combustible...

Tingues cura el teu cotxe, un bon manteniment també ajuda a no contaminar tant.

CONDUCCIÓ ECOLÒGICA

¸ COM MENYS COTXE, MILLOR!

Núm. 99 Pàgina 21

SOCIETAT COOPERATIVA AGRÍCOLA I RAMADERA CATALANA LIMITADA

COOPERATIVADEL CAMP DELA FULIOLA

C/ de l'Om, s/n. • Tel. 973 57 00 44 • Fax 973 57 06 73 • 25332 LA FULIOLA (Lleida)e -ma i l : coop fu l i@ l l e ida .ne t • Pàg ina web : www.coop . l a fu l i o l a . com

PINSOS • ADOBS • INSECTICIDES • CEREALS • ALFALSFRUITA • SECCIÓ DE CRÈDIT • MAQUINÀRIA AGRÍCOLA

Departament d'Assegurances

d'aquí i de fora

Article publicat a la revista “LoSindicat” Gener/febre 05 nº41.

El Manifest de Vallbona agrupa uncol·lectiu de persones molt divers:empresaris, professors d’universitat,cooperativistes, pagesos sindicalistes...Aquest col·lectiu només té un filconductor i un mínim comúdenominador: l’interès pel nostreterritori i el seu progrés social ieconòmic.

Les terres de Lleida, el nostre país,han estat històricament perifèries detots els poders, tant econòmics compolítics, i aixó ha fet que els seushabitants desenvolupéssin una menade coragre i autoodi, viscuts ambesquizofrènia que ens ha portat del’amor profund a l’odi desmesurat iviceversa, cosa que, en la pràctica,

ens ha inhabilitat a l’hora de ferpropostes sobre nosaltres mateixos iel nostre propi futur a aquellesinstitucions de govern que tenien lapotestat de decidir-hi s’ha creat aquellamena de llegenda negra, a la qual finsara no hem estat capaços de vèncer,que consisteix a dir allò de per Lleidaja està bé i que ens ha acompanyatal llarg del temps, en particular pelque fa referència a les infraestructures.

Podriem parlar del retard en larealitzacióde l’autovia a Barcelona,de la coyna marinera de l’AVE, del’abandonament de les línies de laPobla i de Manresa, de l’eixtransversal, etc., però el que de veritatara ens interessa és el Canal Segarra-Garrigues, perquè des del nostre puntde vista n’és el paradigma, de tot eldolent del passat, i por incorporar tot

EL MANIFEST DE VALLBONADE LES MONGES. PER UN CANAL

SEGARRA-GARRIGUES PER AL SEGLE XXI.

Av. Mediterrànea · Pol. Industrial Golparc, parc. 72 · 25241 GOLMÉS (Lleida)Tel. 973 60 43 93 · Fax 973 60 40 82 · E-mail: ist@ist-sl.com

• ASSESSORAMENT I PROJECTES D'ENGINYERIA• INSTAL·LACIONS DE SISTEMES DE CONTROL I GESTIÓ DE LUBRICANTS• PARCS D'EMMAGATZEMATGE DE LÍQUIDS PETROLÍFERS• EQUIPS DE TRANSVASSAMENT, MEDICIÓ I MANIPULACIÓ DE FLUIDS• INSTAL·LACIONS PETROLÍFERES DE SUBMINISTRE A VEHICLES I CONSUM PROPI

Pàgina 22

alló de positiu que ens ofereix el futur.

La gent del Manifest de Vallbona creiem que aquestaobra té una importància tan cabdal per al futur econòmici social de les nostres comarques que no podemdesaprofitar l’ocasió de fer-la realitat. Obviament noamb plantejaments antics , sinó amb plantejamentsmoderns; no amb plantejaments idealistes, en el sentitde poc realitzables, sinó amb plantejaments realistes iútils de manera inmediata per a la gent del territori.

L’aigua és riquesa i aquest és l’eix sobre el qualdesenvolupem la necessitat de la seva arribada: Generarànoves possibilitats agrícoles i garantirà i millorarà les jaexistents, però si només s’adreça cap aquí l’obracontinuarà sent del tot insuficient i per tant noengrescarem ningú, ni d’aquí ni de fora, per afrontar elssacrificis que per fer-la arribar, sens dubte, caldran.

En aquest sentit, hem de pensar en totes les potencialitatsque té el nostre territori i que l’arribada de l’aigua potincrementar encara més. L’impuls de la indústriaagroalimentària de qualitat amb productes nostres ha deconformar la base del desenvolupament a través de lesindústries ja existents i la generació d’altres mitjantçantel desenvolupament del sector cooperatiu.

El paissatge i el territori són un valor molt preuat quecal conservar i mantindre per valorar-los. Amb l’aiguapodem desenvolupar tota una indústria hosteleta quetingui com a base la sostenibilitat del territori i que almateix temps en sigui la seva principal garantia de futur.Per tant s’han d’instar els mecanismes legals necessarisper garantir que la titularitat de l’aigua que baixi pelcanal sigui pública i que es passi del concepte antiquatde beneficiaris al d’usuaris. Usuaris de diferent classei per tant amb tarífies diferents: d’ús agrari, industrial,ramader, de boca, etc. Per això ningú no hauria d’avançardiners per finançar les obres, sinó que el seu cost aniria

incorporat al preu per unitat i que es mesuraria pelscomptadors instal·lats a peu de finca, de fàbrica, degranja, etc.

Aquest sistema faria, sens dubte, que totes les partsafectades, començant pel govern fins al darrer delsusuaris, però en particualr els pagesos, s’incorporessina la nova cultura de l’aigua i no en féssin cap mal us,com és de rebut en ple segle XXI, i que per tants’instal·lessin els istemes més eficients en el control idistribució de l’aigua.

Aquest projecte, l’estem explicant a tort i a dret a totesaquelles persones i instituciuons que ens volen escoltar,i certament estem molt contents de poder dir que lesintuïcions i desitjos que teníem respecte de la capacitati el talent realment existents en el territori han estat al’alçada del que es necessita.

/....../

Josep mª Escribà i Bonastre.Pagès de Belianes i membre del col·lectiu “El Manifestde Vallbona”

En el pròxim número de “La Fulla” creiem interessantpublicar les bases d’aquest col·lectiu “El Manifest deVallbona de les Monges” que va ser signat en el passat29 de maig de 2004.

Els /les afortunats que hem tingut la sort de compartiramb algú dels seus membres aquest projecte ens agradariaque vinguessin a la Fuliola i poder compartir-ho ambtots/es vosaltres.

d'aquí i de fora

D’entre les múltiples versionsde any de… que durant aquestany 2005 s’estan portant aterme, no oblidem: el Quixot,Any del Llibre a Barcelona ioblidats Gaudí, Dalí i altres quehan passat amb menys glòria,m’ha cridat l’atenció que tambéaquest any es commemora del200 aniversari del naixementde Hans Christian Andersen.,figura cabdal de la literaturainfantil, no en va el dia del seunaixement , 2 d’abril es celebrael Dia Internacional del LlibreInfantil i Juvenil. A continuacióteniu una petita mostra de laseva figura literària i personal.

Hans Christian Andersen vanéixer el 1805 a l’illa danesade Fiònia, a Odense, fill d’un matrimoni de mitjaconveniència, un humil sabater i una dona que s’haviavist obligada a demanar caritat pel carrer. Andersen vanéixer a casa dels padrins, pel que sembla, uns personatgesd’allò més extraordinaris que es movien entre la bogeriai la màgia; la casa on va nèixer és encara avui un llocidíl·lic, que sembla inventat, o més aviat dibuixat sobreel paisatge danès, després d’algun dels seus contes mésfamosos.

El seu pare va morir quan ell tenia 11anys, la qual cosa va comportar queno pogués completar els seus estudis.Al 1819, quan tenia 14 anys, va viatjara Copenhague amb el ferm propòsitde triomfar en el món del teatre; peròla crisi que vivia el regne per les durescondicions del tractat de Kiel i la sevaescassa formació intel·lectual vanobstaculitzar seriosament aquestpropòsit.

Malgrat això, amb l’ajuda deprotectors adinerats i generosos vaaconseguir estudiar i el 1828 va obtenirel títol de batxiller. Un any abans esva donar a conèixer amb el poema Elnen moribund que reflectia el tocromàntic dels grans poetes de l’època,

en especial els alemanys. Enaquesta mateixa línia es vadesenvolupar la seva producciópoètica i els seus epigrames,en els quals prevalia l’exaltaciósentimental i patriòtica.

L’escàs èxit de les seves obresteatrals i la seva insaciablecuriositat el van impulsar aviatjar per diversos països, entreells Alemania, França, Itàlia,Grècia, Turquia, Suecia,Espanya i el Regne Unit, i aanotar les seves impressions eninteressants quaderns i llibresde viatges.

El seu primer reconeixementfou per Un passeig des delcanal de Holmen a la punta de

l’Est de l’illa d’Amager als anys 1828 i 1829. L’èxit liva arribar al 1835 amb la novel·la L’improvisador,inspirada en el seu viatge a Itàlia.

Durant la seva estada al Regne Unit, Andersen va establiramistat amb Charles Dickens, el realisme del qual semblaque fou un dels factors que el van ajudar a trobarl’equilibri entre realitat i fantasia, en un estil que va tenirla seva expressió més aconseguida en una llarga seria

de contes. Inspirant-se en tradicionspopulars i narracions mitològiquesextretes de les seves fonts alemanesi gregues, així com d’experiènciesparticulars, entre 1835 i 1872 vaescriure 168 contes protagonitzats perpersonatges de la vida diària, heroismítics, animals i objectes animats, através de diferents fascicles delsContes de fades, explicats per a nens.D’aquesta col·lecció provenen contestan famosos com El soldadet de plom,La sireneta, Polzeta, El rossinyol,L’aneguet lleig, La venedora demistos, La princesa i el pèsol, El vestitnou de l’emperador, La reina de lesneus, entre molts altres més i moltconeguts.

En la línia d’autors com Charles

Núm. 99 Pàgina 23

Av. Catalunya, 30/Tel. 973 57 06 93LA FULIOLA

estilista·tractament capilar·extensionsestètica·maquillatge·depilació

estil9olivia

homedona

cultura

ANY HANS CHRISTIAN ANDERSEN

Retrat de l'autor.

Pàgina 24

cultura

Perraul t i e lsgermans Grimm,l’escriptor danèsva identificar elsseus personatgesamb valors, vicis ivirtuts per, valent-se d’e lementsfabulosos, reals iautobiogràfics,com el conte del’Aneguet lleig,descriure l’eternalluita entre el bé iel mal i donar fe

de l’imperi de la justícia, de la supremacia de l’amorsobre l’odi i de la persuasió sobre la força; en els seusrelats, els personatges més desvalguts se sotmetenpacientment al seu destí fins que el cel, en forma d’heroi,fada madrina o un altre ésser fabulós, va en la seva ajudai la virtut és premiada.

També ens ha presentat amb freqüència personatgesincòmodes amb el món que els ha tocat viure, d’altresen els quals els personatges havien d’elegir entre la raóo el sentiment com és el cas de La reina de les neus. Ésfàcil trobar en els seus contes moments en que objectesmàgics són capaços de canviar la vida dels personatgesa millor i a pitjor (Les sabatilles vermelles). Com es potcomprovar en les seves temàtiques, el seu ascens socialés el motiu directe i indirecte de la majoria de la sevaobra, com una font productiva a la recerca d’una identitatnova i més comprensible i també com una font de traumesconstants i no resolts.

Malgrat els seus contes són dedicatsals nens, també resulten atractius pelsadults pel sentit moral i filosòfic ques’amaga darrera de cada història. Unade les innovacions que va incorporarfou el llenguatge quotidià, pled’expressions, sentiments i idees finsllavors mai incorporats a la literaturainfantil, per considerar-los lluny dela seva comprensió.

El 1867 fou nomenat Fill Predilectei Ciutadà Honorari de la seva ciutatnatal. La seva última novel·la, Perel’Afortunat, l’escriu al 1871. Al 1872,publica l’última entrega dels contesde fades.

Reconegut i admirat mundialment, va

morir el 4 d’agost. Els seus contes s’han adaptat a obresde teatre, ballets, pel·lícules, escultura i pintura i s’hantraduït a 145 idiomes. També mereix atenció el seu artgràfic com les figures de paper, dibuixos, collages illibres amb làmines; així com els retrats que es va feren diverses ocasions – sobretot després de la invencióde la fotografia pels volts de 1840. Andersen va fer

dibuixos principalment per ajudar ala seva memòria en els viatges que vafer, mentre que els retalls de paperforen els resultats de la seva pròpiafantasia imaginativa com es mostraen el model.

Com heu pogut comprovar la sevaobra és vastíssima i molt diversa,podeu trobar més informació a la webo f i c i a l d e l b i c e n t e r a r i :www.hca2005.com.

Epigrama: Poema breu quegeneralment compren un apuntingeniós en quatre o cinc versos. N’hiha de satírics, eròtics, costumistes,etc.

Eva Pané

RESTAURANT • SALA POLIVALENT

Av. Catalunya, 30 - 25332 La Fuliola

La Placeta

Figura de paper.

Dibuix del viatge a Itàlia.

Aus nocturnes (II)

Contiunuem la sèrie encetada en l’anterior número sobreles aus nocturnes. En aquest número acabem el repàsals rapinyaires nocturns.

El mussol banyut (Asio otus)Mussol de mida mitjana,més gran que el mussolcomú i el xot. El méscaracterístic d’aquestaespècie són les llargues“banyes” o “orelles”(dos plomalls erèctils iaixeca quan està nerviós,com el xot). Té unacoloració abigarrada, detons marrons i ocres. Elsulls d’aquesta espèciesón de color vermellós.Quan se sent amenaçat,a banda d’aixecar les“banyes”, adopta unapostura estirada de

camuflatge (de fet, el fet d’aixecar les orelles forma partd’aquest intent de mostrar una silueta esvelta i allargada),que el fan realment difícil de detectar enmig del brancam.

S’alimenta de micromamífers (ratolins, musaranyes…)i petits ocells. Els adults d’aquesta espècie són forçasilenciosos, fan un “hu” sord i greu; més fàcils de sentirsón els crits dels joves, un “pii-eh” llastimós i agut,audible a més d’1 km de distància.

Ocell típic de zones arbrades amb grans clarianes (defuigboscos densos), el podeu observar en alzinars o bosquinesde pi blanc (ecosistemes prou comuns en qualsevol deles serres que envolten la plana i fins i tot dins la plana

mateixa), defuig ambients humanitzats. Cria habitualmenten nius vells de garsa, també pots criar directament aterra, a recer d’algun arbust.

El mussol emigrant (Asio flammeus)Només fer un breu esment a aquesta espècie, ja quenomés es presenta de forma ocasional a casa nostra,sobretot en època de passos migratoris. Tot i això, algunany hi ha cites de reproducció d’aquesta espècie. Similaren forma i coloració al mussol banyut, si bé se’n diferenciaper tenir “orelles” més petites i per tenir els ulls grocs(no vermellosos). És un ocell que busca zones obertesi lligat molt sovint a basses amb vegetació abundant.

El duc (Bubo bubo)És el més gran iespectacular delsrapinyaries nocturnsde les nostres terres.Com els al t resmussols, de tonsmarrons i grisos,amb un plomatgea b i g a r r a t . T é“orelles” i els ullsde color taronja. Potsemblar similar almussol banyut, peròé s m o l t m é scorpulent.

És un gran depredador, captura mamífers fins a la midad’un conill, fins i tot gats. També captura ocells de midapetita i mitjana, incloent altres rapinyaries, com l’òlibao l’aligot. Té el costum d’atacar els nius de les rodalies,tot capturant els joves volanders; és per això molts ocells,

Opina, suggereix, queixa’t, explica, proposa, expressa’t!

Sàpigues que ara ho tens més fàcil, La Fulla té un nou mailon podràs fer-nos arribar les teves opinions per a que lespubliquem. Apunta-te’l:

lafulla@premsa-comarcal.com

els contes de l'esparver medi ambient

Núm. 99 Pàgina 25

com els còrvids i els rapinyaires diürns, quan veuen unduc dormint de dia prop del seu niu, l’atosseguen finsaconseguir que s’allunyi.

El cant és un “uuu-u” molt greu i profund.Viu en zones no humanitzades, sempre buscant lapresència de cingles i penya-segats, ja que és aquí onnia. És per això que difícilment el trobarem a la plana,sinó més aviat a les serres que l’envolten. Tot i això, ésun ocell escàs i que es troba en regressió.

L’òliba (Tyto alba)Segurament el rapinyaire nocturn més conegut, degut aque es troba molt sovint associant a medis urbans. Téles parts inferiors de color blanc pur i el dors de tonsocres i crema, amb taques grises.

S’alimenta principalment de micromamífers (ratolins,musaranyes…), dels rapinyaires nocturns, l’òliba és elque té el sentit de l’oïda més desenvolupat, detecta elsrosegadors només amb el soroll que fan en moure’s. Elreclam de l’òliba consta de diferents tipus de xiscles, devegades també un “xssssss…” estrident. Aquests critsi l’aspecte fantasmagòric de l’òliba, retallant la sevablanca silueta en el cel fosc, fa que sigui associada amalastrugança per moltes llegendes locals.

És un ocell molt associat a la presència humana. Tot ique també cria en penya-segats (el seu teòric hàbitatnatural), és més que coneguda l’afició de les òlibes perles golfes tranquil·les o per velles parets amb foratsamplis on niar.

Arnau Sebé

els contes de l'esparver medi ambient

TRULLOLSÒ P T I Q U E S

Pl. Sta. Anna, 3 (costat Casal)Tel. 973 53 26 65 - 25200 CERVERA

Av. de Catalunya, 42Tel. 973 57 00 48 - 25332 LA FULIOLA

Si vostè té la

VISTA CANSADA

PROMOCIÓFARMAOPTICS

VISTA CANSADAI DE REGAL

2 lents monofocals orgàniquesper a visió de prop o de lluny

Pàgina 26

Núm. 99 Pàgina 27

la llufa

SEGREST!Llar dels jubilats. 18:00 h. St. Steven’s day.

Una cèl·lula de radicals-integristes-fanàtics-lúdico-extremistes va pertorbar la tranquil·litatd’activitats tan nostrades com el cinquet i labotifarra, en un dia tant assenyalat com el de sant Esteve. Això passava ben a prop de lesnostres llars, ni més ni menys que a la llardel jubilat, reconegut centre lúdico festiud’aquesta nostrada vila.Els assaltants van sotmetre els ostatges a unade les tortures mes cruels que qualsevol potsuportar: un recital de poesia. La crueltat delssegrestadors no es va limitar a la poesia, sinoque a més van maltractar els captius durantuna hora i mitja amb la biografia i aventuresd’aquest tal Neruda. Encara més, elssegrestadors disposaven d’infraestructuratecnològica bastant d’última generació(canons-projectors amb imatges eròtico-subversives per alterar la percepció sensorialdels ostatges).Al sierre d’aquesta edició ha arribat uncomunicat de la banda que fa por en el ques’autoanomena Grup Desarmat Nostratamenaça amb una acció similar però deconseqüències molt més devastadores pelNadal que ve.

MEGA ASSEMBLEA

A l’any 25 de la era IV sideral ateneuenca, es va celebrarl’assemblea Concretament General Ordinària (que no vulgar)de l’ateneu Popular (que no famós) amb una massiva assistènciamultitudinària.Es va haver d’habilitar el dispositiu audiovisual de la missadominical del dissabte d’àngelus que s’utilitza a la “sant Piero’sPiatzza” de Roma (que no amor al revés). Les pantalles gegantsvan permetre a la multitud, que havia quedat a fora, seguirl’ordre del dia.

L’organització ha manifestatla seva preocupació per dura terme pròximes edicionsde l’assemblea. Es tem quesi la gent se’n assabenta deque el càtering està elaboratper l’equip de El Bullit, espoden reproduir escenesdepànic similars a les viscudes

en aquells esdeveniments nostrats en els que hi ha hòsties perque donen manduca gratis. Per evitar-ho, l’organització hadecidit en junta directiva (que no mandona) fletar una flotad’autocars del Manel per tal de celebrar la pròxima Assembleaal Palau de Congressos del Fòrum (que no simpòsium).Un membre de la junta en estat de xoc, o sigui, desbordat perla situació ha declarat: “- no tinc paraules per descriure-ho...una cos es participar... però això... això és fanatisme, que no...que NO!!!!

REFERÈNDUM EUROPEU: ÉXIT DEPARTICIPACIÓ

Massiva participació en elreferèndum per la ConstitucióEuropea. L’índex Tom Jones departicipació en referèndums pera la Constitució Europea, haassolit fites mai vistes enreferèndums d’aquest tipus.

Tant es així que hi ha hagutsectors, suposem que preocupatspel medi ambient, intentàvenpromoure l’abstenció sota ellema: “Lo arbre és vida, nomalgastis paperetes”.

Tros de selva salvat pels amantsdel papé.

La participació fou espectacular

La participació fou espectacular

Col·leccionable: aconsegueix amb els punts de la Llufacuidades reproduccions de les emblemàtiques enganxinesexaltadores de la pàtria municipal com: La Fuliola ésguay, Boldú també i Castellserà no es queda curt, o lasèrie “Començar per la Fuliola” i acabar amb corda.

GESTIÓ 11Canviem gestions velles de llana per

gestions noves de làtex.

Recordi: una bona gestió és un bons descans.

racó de poesia“Pel plaer del silenci.”

Me gustas cuando callas porque estàs como ausente, y me oyes desde lejos, y mi voz no te toca.Parece que los ojos se te hubieran voladoy parece que un beso te cerrara la boca.

Como todas las cosas están llenas de mi alma,emerges de las cosas, llena del alma mía.Mariposa de sueño, te pareces a mi alma,y te pareces a la palabra melancolía.

Me gustas cuando callas i estás como distante.Y estás como quejándote, mariposa en arrullo.Y me oyes desde lejos, y mi voz no te alcanza;déjame que me calle con el silencio tuyo.

Déjame que te hable también con tu silencioclaro como una lámpara, simple como un anillo.Eres como la noche, callada y constelada.Tu silencio es de estrella, tan lejano y sencillo.

Me gustas cuando callas porque estás como ausente.Distante y dolorosa como si hubieras muerto.Una palabra entonces, una sonrisa bastan.Y estoy alegre, alegre de que no sea cierto.

PABLO NERUDAVeinte poemas de amory una canción desesperada

AMARMarç 05