13

La Fundació Catalunya³... · «Modernisme. Art, tallers, indústries» ofereix una visió d’aquestmoviment centrada en les arts aplicades i decoratives i en els oficis artístics

  • Upload
    others

  • View
    6

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

2

3

La Fundació Catalunya–La Pedrera presenta la més àmplia mostra monogràfica dedicada a les artsaplicades i decoratives del Modernisme en els dels darrers cinquanta anys.

Comissariada per Mireia Freixa, catedràtica d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, lamostra reuneix una acurada selecció de més d’un centenar d’objectes —des de mobiliari apaviments hidràulics, vitralls, teixits o joies, així com abundant material documental i fotografiesd’època— procedents d’una cinquantena de col·leccions públiques i privades com el MuseuNacional d’Art de Catalunya, el Museu del Disseny de Barcelona, el Centre de Documentació iMuseu Tèxtil de Terrassa o la Biblioteca de Catalunya, entre d’altres.

Aquesta selecció permet fer un recorregut per la creació de fa un segle i reviure un moment decanvis transcendentals en l’àmbit de l’arquitectura i el disseny. L’objectiu és aprofundir en elconeixement d’aquest moviment, tot destacant la recuperació de tècniques en desús il’actualització dels oficis artístics, la modernització dels processos de producció, tant en la indústriacom en els tallers artesans, i els canvis estratègics en la comercialització, la publicitat i la difusiódels productes.

4

El Modernisme, que va sorgir durant la darreradècada del segle XIX i es va prolongar fins a laprimera del segle XX, va ser, més enllà d’uncorrent estètic, un corrent ideològic amb unaferma voluntat de modernitat. Les noves formes iidees que propugnava van arrelar amb força aBarcelona, des d’on es van expandir ràpidamentper tot el país (Reus, Vilanova i la Geltrú, Sitges,Sabadell, Terrassa, Manresa, la Garriga, Tossa deMar, Girona...), i en totes les classes socials.

Aquest llegat és, sense cap mena de dubte, undels patrimonis culturals més importants deCatalunya i, especialment, de Barcelona.

5

«Modernisme. Art, tallers, indústries» ofereixuna visió d’aquest moviment centrada en les artsaplicades i decoratives i en els oficis artístics quehi van tenir un paper més rellevant (la vidrieria,la forja, la ceràmica, la fusteria artística…).

Alhora, vol posar en relleu i reivindicar el treballdels nombrosos tallers d’artesans i de les diversesindústries que van contribuir a implantar-lo,mitjançant la recuperació de procediments anticsi la introducció de nous materials i tècniques pertal d’aconseguir productes millors i méscompetitius i, d’altra banda, la incorporació desistemes moderns de distribució comercial persatisfer la demanda creixent.

6

El vitrall modernista, entre la recuperació i la innovació— El període modernistasuposa el ressorgiment de l’art del vitrall a Catalunya amb la seva incorporació com aobjecte ornamental en l’àmbit domèstic. El pas del vitrall dels espais religiosos als civilscomporta una modernització de les seves temàtiques i la creació de noves, sobretot a partirde models florals i vegetals que copien o estilitzen la natura. D’altra banda, la tècnica espopularitza i arriba a tots els espais quotidians, incorporant-se fins i tot al mobiliari com aelement decoratiu.

7

La forja i els metalls — Els obradors modernistes van incorporar les innovacions tècniques imetodològiques de la indústria moderna a una estructura productiva d’arrel medieval que mai no vaarribar a desaparèixer del tot, malgrat que la mecanització i la producció seriada van anar guanyantterreny a la manufactura artesanal.

Les noves eines i la maquinària industrial van simplificar i automatitzar els processos tècnics bàsics:perforar, tallar o estampar. Les matrius d’estampació, per exemple, es van aplicar amb èxit en lafabricació dels elements decoratius propis del repertori modernista. Però l’aportació tècnica mésimportant va ser la soldadura autògena, que facilitava enormement la unió de grans estructuresmetàl·liques.

Les arts decoratives més industrials — Entre les arts decoratives del tombant de segle, n’hi ha ungrup que es va vincular de manera determinant a la innovació i mecanització que aportava laindústria. Es tracta de la producció destinada bàsicament a l’aplicació i al revestiment del’arquitectura, que inclou els paviments, diverses solucions per a parets interiors, els sostres de guix iels acabats per a exteriors de pedra artificial; un conjunt certament heterogeni de materials iprocediments que va incorporar les millores tècniques imprescindibles per obtenir productesestandarditzats adreçats a un mercat de demanda creixent.

8

Fusteria artística, ebenisteria i revestiment decoratiu — Fins ben entrat el segle XIX, els productestèxtils tenen un paper predominant en la decoració, deixant el mobiliari, tot i l’excel·lència assolidaen l’ofici, en una discreta segona posició. Durant el Modernisme, però, el mobiliari assoleix unpaper fonamental en l’agençament dels interiors.

En la producció, entre seriada i industrial, es recuperen tècniques antigues com la marqueteria o elpirogravat, però s’empren sistemes mecànics per a la construcció de les estructures.

9

Vestir la casa — Els productes tèxtilscom els cortinatges, les catifes, elscoixins o els entapissats ambpassamaneries mantenen elprotagonisme en la decoració totadaptant-se als nous models decoratius.

Durant el període modernista,decoradors, artistes, industrials iarquitectes uneixen esforços per renovarles arts aplicades i alhora satisfer elscriteris higienistes que es van imposantal tombant de segle.

10

Vestir el cos — L’esperitregenerador del Modernisme vaimplicar una revitalització demolts oficis considerats artístics i,concretament per a les arts del’agulla i el tèxtil, va suposar unmoment d’apogeu: la produccióva augmentar, es van dotar denous models i repertoris i vanaparèixer nous noms vinculats ala pràctica de les diversestècniques.

Al costat d’aquesta revifalla deles artesanies tèxtils, el món dela joieria recupera l’esplendorassolida en segles anteriors.

11

La Fundació Catalunya-La Pedrera presenta un programa d’activitats paral·leles a l’exposició quepermetran al públic aprofundir en els continguts presentats, tot oferint punts de vista dinàmicsamb llenguatges propis d’altres camps artístics.

Les arts aplicades a La PedreraVisita comentada a l’exposició i recorregut per espais d’interès del’edifici, amb què podrem veure com alguns dels oficis i tallermostrats en l’exposició van tenir la seva aplicació a La Pedrera. Escomentaran diversos exemples de materials utilitzats en laconstrucció de l’edifici (forja, fusteria, vidre, paviments, etc...), perposar en valor la importància d’aquest oficis fonamentals perentendre el Modernisme i La Pedrera.

Dissabte 24 d’octubre i 12 de desembre, a les 11.30 hDiumenge 25 d’octubre i 13 de desembre, a les 17 hPreu: 7 €

12

Venda anticipada al web www.lapedrera.com, a la sala d’exposicions i a les taquilles de La Pedrera

El Modernisme i el disseny contemporani. Lapersistència d'uns estàndardsTaula rodona amb Anna Calvera, RossendCasanova i Juli Capella. Modera: Mireia Freixa,comissària de l’exposició

En aquesta taula rodona tractarà laimportància del modernisme en eldesenvolupament del disseny, així com la sevapersistència en l’actualitat. S’analitzarà el valorpatrimonial dels objectes modernistes i decom ha servit de referència per alsdissenyadors actuals. D’altra banda tambés’abordarà el pas de les arts industrials a lesindústries de l’art.

Dimecres 28 d’octubre, a les 19 hPreu: 3 € (inclou un accés gratuït a l’exposiciótemporal en dies posteriors a l’activitat)

Les músiques del modernisme Concert vermutLluís Grané, piano, i Jorge de Persia, comentaris

Emulant els concert de saló que es realitzaven en les cases de les famílies rellevants a principis de segle a Barcelona, volem recordar l’experiència musical d’aquella època de la mà del pianista Lluís Grané i dels comentaris del musicòleg Jorge de Persia. A través de compositors com Satie, Debussy, Albéniz, Falla i Granados, entrarem en el context artístic europeu coetani del període modernista. També escoltarem la música més íntima que s’interpretava ens els àmbits familiars i socials, per entendre la importància de la música en el si de les famílies més acomodades. Finalment ens endinsarem a l’estètica d’aquell període a través dels diàlegs artístics i d’amistat entre personalitats como Picasso, Casas, Rusiñol, Regoyos , Albéniz, Miralles, Granados i Apel·les Mestres

Diumenge 24 de gener, a les 12 hPreu: 8 € (inclou un accés gratuït a l’exposició temporal en dies posteriors a l’activitat)