la PalancaJUNY - JULIOL 2002 Núm. 243 Preu 2

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

L’auge del mercat

la Palanca

3

la P

alan

ca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIAL¡Arriba España!

NOTICIARIBreus. Per un Montsec sostenible

ESPORTSProva de descens en BTT a VilanovaCloenda de la temporada de l’EFAPClub de Bitlles Montmagastre, 4t de CatalunyaFutbol per la Creu Roja

MUNICIPISInauguració de la plaça de Lluçars. Vilanova rep unpremi per reciclar. 10è aniversari de l’Associació deDones de Cubells. Cubells i Catarina inicien contac-tes. Cubells vol recuperar el pou de gel. Nou accésa Foradada

BBC

LA NOGUERA

PARLEN LES ENTITATS4a Trobada de la ZER El Romaní. Final de curs de lesclasses de castellà. La Gent Gran d’Artesa a la FiraGran

LA PÀGINA DE L’IES ELS PLANELLSL’IES Els Planells premiat pel Consell ComarcalJornades Culturals a l’IES Els Planells

TEMA DEL MESL’auge del mercat

INFORMERevistes de la Generalitat de Catalunya

CARTES A LA REDACCIÓSant Romà ja és un BCILSobre la Comissió de Festes d’Artesa

POESIAL’Himne d’Artesa de SegreAGRAÏMENTS

DES DEL PAÍS DELS PIRINEUSPinten bastos

MÚSICA, MESTRE!Concert de fi de curs.Una pinzellada musical

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple. Acords de la Comissió de Govern.Informes d’Alcaldia

HUMORBarbaritats del nostre poble

PALANC-OCI

IMATGES D’AHIRMíting a la plaça. 1906

L’auge del mercatD’un any cap aquí, el mercatd’Artesa ha vist augmentar tant elnombre de parades com el de visi-tants.

Foto: Miquel Regué i Gili

4

5

6

9

11

15

16

18

21

22

25

27

29

31

32

35

40

41

42

4

la P

alan

ca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesade Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

MES DE MAIG

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

LLLLL’Ag’Ag’Ag’Ag’Agendaendaendaendaenda

Municipi d’Artesa de SegreNaixements:dia 31: Núria Martí i Cirera

filla de Jesús i MeritxellDefuncions:dia 10: Josep R. Delsams i Eroles (54 anys)

natural d’Artesa de Segredia 12: Àngel Jou i Sabartés (75 anys)

natural de Montmagastre

Municipi de Vilanova de MeiàMatrimonis:dia 4: Marta Farré i Novau (de Gàrzola)

Albert Tugues i Cirera (d’Artesa)

Els divendres de juliol i agost:A les 22h, Sardanes a la fresca a la Pl. Ajuntamentd’Artesa, organitzades pels Amics de la Sardanad’Artesa (fins a la Fira del Meló)

7 de juliol:Mulla’t per l’esclerosi múltiple, organitzat per laCreu Roja d’Artesa i Comarca a les Piscines Munici-pals d’Artesa

14 de juliol:Festa de Sant Cristòfol a Artesa: 13h, benedicció devehicles; 19h, berenar popular; 20h, ball amb JoanCarbonell Trecet

19, 20 i 21 de juliol:Festa Major de ForadadaFesta Major de Tudela de Segre

25, 26, 27 i 28 de juliol:Festa Major de Montclar

27 i 28 de juliol:Festa Major de Colldelrat

2, 3 i 4 d’agost:Festa Major d’Alentorn

MAIG

Municipi d’Artesa de SegreDades facilitades per l’Ajuntament d’Artesa de Segre(observatori de la Pça. de l’Ajuntament).

Temperatura mitjana del mes: 15°Temperatura màxima: 31° (dia 31)Temperatura mínima: 2° (dia 4)Amplitud tèrmica màxima: 23° (dia 24: màx. 28° i mín. 5°)Amplitud tèrmica mínima: 5° (dies 10 i 11)Dies amb precipitacions: 8Precipitació màxima: 21 mm (dia 8)Total precipitacions: 66 mm

Municipi de Vilanova de MeiàDades facilitades per l’Ajuntament de Vilanova de Meià(estació del Camp de Futbol).

Temperatura mitjana del mes: 15,6°Temperatura màxima: 31,1° (dia 31)Temperatura mínima: 2,8° (dia 4)Dies amb precipitacions: 11Precipitació màxima: 15,6 mm (dia 5)Total precipitacions: 59,4 mm

Municipi de ForadadaDades facilitades per l’Ajuntament de Foradada.

Dies amb precipitacions: 6Precipitació màxima: 16 mm (dia 9)Total precipitacions 48 mm

5

la P

alan

ca

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Mota i Pérez (Coordinador General)Miquel Regué i GiliSergi Valls i Jové

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTICCarme Barril i BrescóRamon Giribet i BonetaNúria Ribes i NovauMiquel Regué i Gili

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

FOTOGRAFIAJoan-Promovídeo / La Palanca

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE750 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)27 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.arrakis.escorreu electrònic: lapalanc@teleline.es

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any1998.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, lesopinions i criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntamentd’Artesa de Segre.

¡Arriba España!Segurament vam ser molts i moltes que, encuriosits per l’èxit delsnois i noies del programa televisiu Operación Triunfo (l’haguéssimseguit més o menys), vam fer quelcom que potser no havíem fetgaire en aquests darrers anys: donar un cop d’ull al Festivald’Eurovisió. Ja que no podem tenir representació catalana en l’esmentat festi-val i tenint en compte que les votacions són més que previsibles,l’interès d’un grapat de nosaltres era més pura tafaneria que altracosa. Es tractava sobretot de comprovar si l’extraordinari èxit mediàticaconseguit per aquests nois i noies, així com la brutal campanya demàrqueting que s’ha muntat al seu voltant, aconseguien traspassarfronteres. Al final, la cosa va quedar si fa no fa com l’any passat i laRosa va fer un paper semblant al de David Civera, el concursantanterior. Els espanyols més patriòtics segurament hauran donat laculpa del fracàs –que tampoc no ho ha estat tant– a la conxorxa delspaïsos escandinaus tot parafrasejant unes paraules històriques i al·-legant que “Espanya no va enviar la Rosa a lluitar contra els ele-ments”. En tot aquest enrenou, però, hi ha un detall que potser a algú se lihaurà escapat i que nosaltres no voldríem deixar passar per alt. Unavegada conegut el resultat del festival, en el seguiment posterior queen va fer TVE, una de les noies “triomfants” va voler animar la Rosai els seus companys d’actuació amb unes paraules que no recordemperò que van acabar amb el crit de ¡Arriba España!... Per unes dèci-mes de segon –sense exagerar–, la nostra ment es va traslladar a unaaltra època, de trist record encara, mentre que una petita esgarrifançarecorria de punta a punta el nostre cos. Una vegada superat l’ensurt inicial, cal suposar que la noia nopertany a cap dels moviments neofeixistes que s’estan posant de moda.Atribuirem doncs la frase a la seva joventut i al fet que una exclama-ció d’aquest tipus pot ser perfectament normal en un estat democrà-tic. El problema radica en que aquesta expressió va ser utilitzada perun règim opressor i molts encara el tenim gravat en la memòria comun símbol feixista. Malauradament, sí que l’hem poguda sentir enaltres contextos diferents al d’Eurovisió i allò sí que fa posar els pèlsde punta. La reflexió final de tot plegat és que... anem amb compte els cata-lans! Entre la famosa Operación, el Festival d’Eurovisió i la seleccióespanyola de futbol, sembla que a Catalunya hem perdut una mica elnord pel que fa a la defensa de la nostra consciència nacional. Aveure si la cultura que hem defensat amb tant d’esforç i molts entre-bancs al llarg de segles serà engolida per aquesta mena d’onadaglobalitzadora espanyolista. Tant d’entusiasme per Espanya no potser bo per Catalunya.

Col·labordors/es: Anna M. Vilanova, Creu Roja, Martí Regué, PereSantacreu, AMPA de Vilanova de Meià, Associació de la Gent Grand’Artesa, IES Els Planells, J.M.P., Sícoris, Ester I. Lara, Joan Valls,Richard i Rafa Córdoba, Jordi Alins, Ramon Monfà, Enigma Card,Ferran Anell.

6

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Novetats a AlentornDurant el mes de juny s’han iniciat les obres per a la realitzaciód’un espai públic al terreny conegut popularment com El Tros, mal-grat haver-hi pendent de resolució un recurs presentat al TribunalSuperior de Justícia de Catalunya contra les Normes Subsidiàriesde Planejament Urbanístic relatives a Alentorn, que segons l’Ajun-tament d’Artesa i la Junta Veïnal d’Alentorn serà desestimat ambtota probabilitat.

Per altra banda, després d’uns anys de no cobrar els rebuts del’aigua, que gestiona directament la Junta Veïnal, alguns veïnsd’aquesta població han mostrat el seu malestar –de paraula i perescrit– quan s’ha volgut posar al cobrament la despesa d’aigua detot aquest temps. Finalment, el dissabte 6 de juliol es va fer una reunió de pobleper tal d’escollir les persones que formaran part d’una Junta Gesto-ra Veïnal almenys fins a les properes eleccions municipals (juny de2003), després que l’anterior Junta Veïnal encapçalada per Joan R.Torredeflot hagués decidit dimitir. Es pot dir que el grup de quatrepersones que es va presentar va ser escollit per aclamació. Es tractade Josep Brescó, Marc Figuera, Ismael Maza i Laura Tugues. Demoment, però, cap d’ells vol figurar com a alcalde d’Alentorn jaque pretenen fer-ho tot en equip. Un dels seus primers reptesconsisitrà en resoldre el tema dels rebuts de l’aigua.

La Caserna d’Artesa a punt per l’enderrocFinalment, el 21 de juny, un grup d’operaris de Fecsa-Endesa varealitzar el trasllat de la línia elèctrica de baixa tensió que creuavala Caserna de la Guàrdia Civil i que impedia l’inici de l’enderroc del’edifici recentment adquirit per l’Ajuntament. Tot i que l’actualequip de govern municipal ha fet pública diverses vegades la ideade construir-hi un edifici cultural polivalent, de moment ni tan solshi ha un avantprojecte i s’aprofitarà el terreny com a aparcamentpúblic. De forma més puntual i immediata, s’hi ubicarà una carpade l’Associació de Comerç i Serveis d’Artesa durant la properaFira del Meló.

Mobles Ros acollirà acomiadats de LearL’empresa artesenca Ros SA es troba entre la dotzena d’empresesque han ofert un total de gairebé 600 llocs de treball per tal depal·liar l’acomiadament de més de mil treballadors i treballadoresde l’empresa Lear Corporation instal·lada a Cervera, segons els in-

tegrants de la Taula de Reindustrialització per lesTerres de Lleida. Concretament, Mobles Ros ofe-reix 10 llocs de treball. Hi ha tres empreses quearriben a oferir fins a 100 places: Cooperativa deGuissona, Precon i Prefabricats Pujol.

Parapentista accidentat a VilanovaEl passat dia 7 de juliol un parapentista de Manresaque practicava aquest esport a Vilanova de Meià,va tenir una mala caiguda que li va provocar lesi-ons a la columna vertebral. Xavier M. va ser eva-cuat amb helicòpter fins a l’hospital de Tremp.Tant el parapent com l’escalada són dos esportsque atreuen nombroses persones fins a Vilanova,indret que reuneix unes condicions excel·lents pera la seva pràctica. Tanmateix, cada temporadas’han de lamentar accidents en aquests dos esportsde risc.

Festes de final de curs a ArtesaTant el CEIP Els Planells com la Llar d’InfantsMunicipal El Bressol van celebrar les seves res-pectives festes de final de curs. La primera va te-nir lloc el dissabte 22 de juny al vespre al pati delmateix col·legi (canviant així el costum de fer-hoels diumenges a la tarda) i va comptar amb l’actu-ació del grup De patac (animació infantil, ball idiscomòbil); a més, tots els assistents van podergaudir del corresponent berenar. Per la seva part,la llar d’infants va organitzar l’esmentada festal’últim diumenge de juny, dia 30, al PavellóPoliesportiu d’Artesa. Inflables, berenar, l’actua-ció de l’animador Noè Rivas i l’obsequi d’una orlaals nens i nenes que acaben l’etapa de “guarde-ria” van ser els actes que configuraren la celebra-ció. Ambdues festes van ser organitzades per lesrespectives AMPAs i van comptar amb una no-drida participació de gent.

Joan Roca a Plats Bruts i El cor de la ciutatL’actor de Mont-sonís Joan Roca iFilella ha aparegutúltimament a duessèries de TV3. Du-rant el mes d’abril,va actuar en algunscapítols de l’exitósculebró “El cor dela ciutat”. Enaquests, feia de ve-nedor de cotxes i va

intentar “lligar-se” a la popular Regina-Lurdes.La segona sèrie en què ha actuat és “Plats Bruts”,la sèrie del Lopes i el David. Va ser en el capítoldel passat 2 de juliol, on Joan Roca interpretavaun professor d’òpera.

7

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Inicien les obres d’arranjament de La PalancaA mitjans de juny es van iniciar les obres d’arranjament de la mal-mesa zona de La Palanca de Vernet, vora el riu Segre. L’Ajunta-ment d’Artesa ha impulsat aquestes millores, que tenen per finali-tat tornar a l’indret l’esplendor del qual havia gaudit abans de lesriuades de l’any 1982. Les obres consisteixen en la neteja de lavegetació, la delimitació de la zona amb pedres, la construcció de

vuit barbacoes i la col·locació de dinou taules amb els bancs cor-responents. A més, està previst netejar un tram de riu i posar arenaa la platgeta del davant. Aquestes millores estaran llestes a finalsde juliol. Per més endavant, està previst portar electricitat al lloc,construir una font i un pou, col·locar gronxadors per als menuts iplantar més arbres. Aquestes obres eren molt esperades pels co-marcans, que podran gaudir d’aquesta àrea de pícnic i esbarjo vorales albes del riu Segre.

Casament entre dues veïnes de TudelaEl dia 23 de juny es va celebrar la primera boda entre dues perso-nes del mateix sexe a les nostres contrades. Van ser dues noies,veïnes de Tudela, les que es van unir en matrimoni. La cerimònia iel convit es van celebrar a Cal Petit d’Argentera, i la boda va ser

Per un Montsec sosteniblea pocs dies es presentà oficialmentuna iniciativa de la Unió Europea

i del Departament d’Agricultura, Ra-maderia i Pesca de la Generalitat, queté els antecedents immediats en els pro-grames Leader i Leader II. El programa Leader+ del Montsec téun doble objectiu: promoure un desen-volupament rural integral i sostenible iincentivar els agents locals perquè des-envolupin el potencial i dinamisme in-tern en el territori. Aquesta iniciativa vaadreçada tant als habitants i petits em-presaris de la zona com als empresarisforans que vegin el Montsec com un llocidoni per desenvolupar les seves iniciati-ves empresarials. Els veïns dels munici-

pis d’Àger, Alòs de Balaguer, les Avella-nes i Santa Linya, la Baronia de Rialb,Camarasa, Foradada, Ivars de la Nogue-ra, Òs de Balaguer, Ponts i Vilanova deMeià, juntament amb Artesa de Segre,podran adherir-se a les peticions. Per tal d’aconseguir-ho, s’ha obert untermini de presentació dels projectes pera poder optar a uns ajuts que ofereix elprograma. Segons l’alcalde de Vilanovade Meià, el senyor Joan Serra i Cots, elsajuts concedits seran d’un 35% de sub-venció per a totes les obres de millora deles infrastructures i equipaments. De moment, aquesta iniciativa està te-nint gran èxit, ja que s’han demanat ajutsper a la construcció d’una casa de pagès

a la Baronia de Rialb; la construcció dedos albergs, un a Àger i l’altre aFontllonga; la adquisició d’un camió-grua i el trasllat d’un bar-restaurant aPonts, l’ampliació d’una cuina del res-taurant a la Baronia de Rialb, i al termed’Artesa de Segre per a la fabricació d’ali-ments per a animals de companyia i laconfecció d’un portal d’Internet. Aquesta mesura del programa Leader+serà de gran ajuda per tal d’aconseguir elredreçament demogràfic, econòmic i so-cial de la zona.

Anna M. VilanovaBartomeu Jové

F

oficiada pel tinent alcalde d’Artesa, DomènecSabanés. Cal dir que la cerimònia no va tenir cai-re oficial, donat que l’Estat espanyol no legalitzaaquestes bodes entre persones del mateix sexe.

Contaminats pels nitratsLes anàlisis que Sanitat va fer entre els anys 1998i 2000 van revelar que 45 pous d’aigua de les co-marques de Lleida presentaven nivells de nitratssuperiors als permesos. Alguns d’aquests pouss’ubiquen a les nostres contrades, concretament aAnya, Baldomar i Santa Maria de Meià. Això s’hafet públic després que una resolució de la Comis-sió Europea del passat dia 26 de juny ha posat demanifest que la Generalitat no havia aplicat cor-rectament la directiva europea sobre nitrats. Enaquest sentit, la Comissió ha decidit personar-sedavant el Tribunal de Justícia Europeu deLuxemburg contra la Generalitat de Catalunya, laqual podria rebre una forta sanció econòmica.(Segre, 2-07-02)

Cinema a la frescaLa mateixa empresa que aquest any va començarla projecció de pel·lícules en 35 mm. a la DàliaBlanca d’Artesa, ha volgut continuar la iniciativadurant aquest estiu. Es tracta de fer cinema a l’ai-re lliure a la pista poliesportiva del Camp d’Es-ports Municipal. Durant el mes de juliol es faràels diumenges a la nit, ja que la resta de dies lapista està ocupada degut al campionat de futbolsala. Si l’activitat té èxit, al mes d’agost es conti-nuaria fent en divendres o entre setmana. El diu-menge 9 de juliol es va projectar el primer filmd’aquest cicle estiuenc, La máquina del tiempo,que continuarà el dia 14 amb Aventuras en Alaska.

9

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Prova de descens en BTT a Vilanova

Cloenda de la temporada de l’EFAP

l diumenge 2 de juny es va cele-brar el 9è descens en BTT de

Vilanova de Meià, prova correspo-nent a la Copa Catalana. L’organització de la prova va anar acàrrec de la Penya Ciclista Colominade Lleida i de l’Ajuntament deVilanova, que van comptar amb diver-

ses col·laboracions entre les quals caldestacar la del diari La Mañana. Hi vanparticipar més de 80 ciclistes i el bontemps va contribuir a la normalitat dela jornada. Els guanyadors són els següents: encategoria elit, Roger Gonzàlez (OrangeEspaña); en categoria femenina, Mireia

Boscà (Gimat-Santacruz); en cadets,Sergi Mas (Action); en júniors, PasqualCanals (Kastle-Cuétara); en màster-30,Enric Galera (Gimat-Santacruz); enmàster-40, Àngel A. Torrents; i en tàn-dem, la parella formada per RicardRoyo i Héctor Roca (Bicisprint Tàn-dem).

a recent creada Escola de FutbolArtesa-Ponts (EFAP) va donar

per acabada la seva primera tempo-rada el diumenge 9 de juny amb unafesta de cloenda. Al migdia, unes 250persones es van reuniral Pavelló Poliesportiuen un dinar que va sig-nificar el tancament dela temporada 2001-2002. Hi van assistirl’alcalde i el primer ti-nent d’alcalde d’Ar-tesa, Srs. Campabadal iSabanés, així com elpresident i el vicepre-sident de l’entitat, Srs.Bernaus (de Ponts) iMacià (d’Artesa), amés d’altres membresde la junta, entrenadors,esportistes, pares, ma-res... La festa va acabaramb un ball gratuït pera tothom, a càrrec del’orquestra Discovery.

Segons el coordinador de l’EFAP, Sr.Jaume Caballer, aquest primer any hau-rà servit per consolidar el projecte del’escola de futbol i s’espera poder mi-

llorar tant el funcionament com els re-sultats en un futur immediat.

Textos: Ramon Giribet i Boneta

E

L

10

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Club de Bitlles Montmagastre, 4t de Catalunya

Futbol per la Creu Roja

l Club de Bitlles Montmagastreva quedar classificat en quart

lloc en el Campionat de Catalunyacelebrat el diumenge 9 de juny aAmposta. Els de Montmagastre ja van quedarsegons al campionat territorial, darreredel club d’Albesa; però van tenir opci-ons de ser el millor equip de les Terres

de Ponent fins al final. Aquests dosequips van ser, doncs, els representantslleidatans al Campionat de Catalunya,on els d’Albesa van quedar en segonaposició. De fet, ja fa molts anys que el Clubde Bitlles Montmagastre es troba entreels millors del país. El seu èxit mésimportant es va produir l’any de les

Olímpiades de Barcelona, el 1992, quanvan proclamar-se campions deCatalunya en l’Olímpiada Cultural. L’equip està format per 12 jugadorsfederats, dels quals no tots són deMontmagastre; ja que també n’hid’Artesa, de Vall-llebrera, de Gàrzola ifins i tot d’Albesa. El seu president ésel Sr. Jaume Gomà.

E

er segon any consecutiu, la CreuRoja d’Artesa de Segre i Comar-

ca va organitzar una jornada futbo-lística benèfica, amb la col·laboraciódel Club Esportiu Artesa de Segre ide l’Escola de Futbol Artesa-Ponts. L’esdeveniment va tenir lloc el calo-rós diumenge 16 de juny, durant el quales van disputar un total de 6 partits defutbol en les diferents categories. Almatí, els alevins i els infantils del’EFAP es van enfrontar amb els seushomòlegs de la SE AEM (de Lleida),mentre que els juvenils del CE Artesavan jugar contra la UE Lleida. Els par-tits de la tarda havien de començar ales quatre, però la durada del partit dequarts de final del Mundial de Futbolentre les seleccions d’Espanya i deCorea (que va arribar als penals ambeliminació dels espanyols) va endarre-rir el reinici de la jornada. Els cadetsde l’EFAP es van enfrontar a la UE

Lleida (on jugal’artesenc Joan C.Macià), mentre que elprimer equip del CEArtesa i l’equip feme-ní de l’EFAP van jugarcontra el CFAgramunt. Ja que els resultatsno van ser gaire posi-tius per al CE Artesa il’EFAP, i tenint encompte que la jornadatenia un caràcter festiu i no competitiu,ens limitarem a remarcar que l’únicavictòria local va ser aconseguida perl’equip femení. Abans de començar el partit delsamateurs d’Artesa i Agramunt, la Sra.M. Rosa Gené, expresidenta local deCreu Roja, va rebre la Medalla d’Ar-gent d’aquesta entitat i va efectuar elservei d’honor abans d’iniciar-se el par-

tit. En aquestacte hi van par-ticipar el Presi-dent actual, Sr.Ferran Salvat;l ’ A l c a l d ed’Artesa, Sr.

P

Jaume Campabadal; l’Alcalde de Cu-bells, Sr. Josep Roig, i diversos volun-taris de Creu Roja. L’Ajuntament d’Artesa i el ConsellComarcal de la Noguera van contribuira la festa amb l’aportació de dos tro-feus cada un. Per altra banda, es vanrifar dues esplèndides paneres, que vanser elaborades amb els productes do-nats per diversos comerços artesencs. Malgrat la calor i l’acumulació d’ac-tes en el mateix dia, es va comptar ambla participació aproximada d’unes 350persones.

Textos: Ramon Giribet i Boneta

11

la P

alan

ca

AA

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

Inauguració de la plaça de Lluçarsot i que les obres ja feia més d’unany que estaven acabades, van

ser inaugurades el passat dissabte 8de juny. La inauguració va anar a càrrec delSr. Ramon Barniol, Subdirector Gene-ral. de Governació i de Relacions Ins-titucionals de la Generalitat, el qual po-dem veure al centre de la fotografiaacompanyat per l’alcalde del municipide Vilanova de Meià, Sr. Joan Serra (ala dreta), i l’alcalde de la població deLluçars, Sr. Fernando Puigpinós (a l’es-querra). L’obra ha estat subvencionada dinsla línia d’ajuts que la Generalitat con-templa en el Pla Únic d’Obres i Ser-veis (PUOS) per als municipis ambnuclis agregats. Per a ser exactes, no

solament es va pavimentar la Pl. Ma-jor, sinó també els carrers que l’envol-ten, inclòs l’arranjament de les escalesde l’església. L’obra, realitzada perl’empresa artesenca ConstruccionsMontsec SCCL, comptava amb un pres-supost d’execució de 4.850.000 de pes-setes. La festa va acabar amb un sopar po-pular, en el qual es van aplegar un cen-tenar de persones, amenitzat desinteres-sadament per la música de l’acordio-nista Arauz.

Text: Ramon GiribetFoto: Pere Santacreu

Vilanova rep un premi per reciclar finals de juny, l’alcalde deVilanova de Meià va traslladar-

se a Barcelona per rebre aquest guar-dó de mans del Conseller de MediAmbient, Sr. Ramon Espadaler, alPalau de la Generalitat. Aquest mateix premi l’han obtingutun total de 17 municipis de totCatalunya i s’ha atorgat de manera au-tomàtica en funció de les dades recolli-

des per la Junta de Residus durant l’any2001. Cal remarcar que Vilanova deMeià és l’únic municipi premiat de laNoguera; però no solament això, sinóque en el conjunt de totes les comar-ques lleidatanes només se n’ha atorgatun altre a la Seu d’Urgell. De fet, aques-ta és la segona vegada que Vilanova ar-riba a l’índex exigit pel departament,segons l’alcalde Sr. Joan Serra, el qual

ha destacat que el mèrit principal cor-respon a l’esforç dels ciutadans i ciuta-danes del seu municipi. Uns altres 14 municipis també vanser guardonats en el mateix acte; peròaquests van ser guanyadors d’un con-curs convocat per Medi Ambient.

Ramon Giribet

T

10è aniversari de l’Associació de Dones de Cubellsl passat 29 de juny van tenir lloca Cubells els actes de commemo-

ració del desè aniversari de l’associ-ació de dones Mareselva de la vilaamb presència de diverses autoritats.

En primer lloc hi va haver una rebu-da per part de les autoritats de l’Ajun-tament de Cubells de les dones de l’as-sociació a la mateixa casa consistorial,on també van fer acte de presència lasenyora Margarida Àlvarez, presiden-ta de l’Institut Català de la Dona, i lasenyora Ventureta Molins que va veniren representació de la senyora TeresaRibes, Delegada Territorial a Lleida delDepartament de Benestar Social, queno va poder ser-hi per motius laborals. Després de la benvinguda, la senyo-ra Margarida va signar el llibre d’ho-

nor de l’Ajuntament de lavila i acte seguit es vaprocedir a un breu parla-ment per part de cadascu-na de les convidades jamencionades i també dela senyora MontserratRos, presidenta de l’asso-ciació Mareselva. Durantl’esmentada xerrada es vavalorar molt positivamentl’evolució de la dona enels darrers vint-i-cincanys, especialment en l’àmbit del tre-ball remunerat, terme remarcat expres-sament en diverses ocasions. Es vaagrair en tot moment la presència delshomes que ajuden a fer possible aques-ta realitat que engrandeix i enriqueix lavila, i també l’estreta col·laboració quehi ha entre associacions de dones (vala dir que a l’acte hi eren presents mem-bres de l’associació de Bellver, mem-bres de les Artesenques Actives, a partd’una amplíssima representació de lescubelleses). Finalment es va agrairl’ajut i el suport rebut per part de lesautoritats, tant des del mateix Ajunta-ment de Cubells, representat a l’acte perl’alcalde Josep Roig, com del Departa-ment de Benestar Social de la Genera-litat de Catalunya. Seguidament es va procedir a la in-auguració oficial del local de l’associ-ació a la carretera, on hi havia una peti-

ta mostra de les diferents ex-posicions que s’hi han cele-brat; com per exemple de fo-tografies i vestits d’època ce-dits per les mateixes dones ialtres cubellesos. Desprésd’un breu parlament, la pre-sidenta Margarida va lliuraren felicitació i reconeixementa l’associació una petita es-tàtua amb la que l’escultoravolia simbolitzar la insercióde la dona en tots els àmbitsdel món laboral. Llavors el grup es va diri-gir poble amunt i en proces-só cap a l’església del Cas-tell, on es va fer una breu vi-sita abans d’encaminar-se cap

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

E

a l’església de Sant Pere. Allà es va ferun petit concert a càrrec de la cobla deBellver, que va interpretar diverses sar-danes, tant clàssiques com contempo-rànies, i també un recull de cançonspopulars de manera magistral al llargd’un concert que va durar prop d’unahora. En acabat, i com a cloenda de l’acte,

es va fer un petit refrigeri a les escolesdel poble, on tots vam poder gaudircomentant la jornada festiva i on es vapoder veure, pel nombre d’assistentstant homes com dones, la importànciaque té pel poble per als seus habitants,i àdhuc residents esporàdics, aquestaassociació que va néixer –com segueixara– plena d’il·lusió i forces un ja llu-nyà mil nou-cents noranta-dos.

Text i fotos: Martí Regué i Roig

12

la P

alan

ca

13

la P

alan

ca

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

Cubells vol recuperar el pou de geln dels projectes que té l’Ajunta-ment de Cubells és recuperar la

zona del pou de gel de la localitat. Per tal de fer-ho, a finals del mespassat membres del mateix Ajuntamentvan fer una visita juntament amb elstècnics del patrimoni per tal de valo-rar-ho. Aquest pou de gel, que segons les

dades històriques va existir al segleXVII, és ubicat a la muralla de la loca-litat, i està protegit per una arquivoltade pedra, conservant-se la sortida delmateix per una porta lateral a la mura-lla i una entrada de càrrega a la part méssuperior. El pou té una amplada de sismetres i una fondària de vuit i es trovatotalment excavat a la roca. El consis-

Cubells i Catarina inicien contactesAjuntament de Cubells iniciacontactes oficials amb el muni-

cipi nicaragüenc de Catarina peraconseguir un agermanament entreles dues poblacions. L’alcalde del municipi nicaragüencde Catarina, Eddie Gallegos, es va aco-miadar el passat dijous dia 20 de junydel poble de Cubells, després d’haverestat durant un mes en aquesta pobla-ció i d’haver realitzat visites a diferentspoblacions lleidatanes i catalanes ambel principal objectiu de “conèixer el

funcionament i l’organització d’aquestsmunicipis i dels seus principals sectorseconòmics per poder exportar, en lamesura del possible, aquestes novesexperiències al meu poble”. Aquesta visita ha servit també, tal icom va explicar l’alcalde de Cubells,Josep Roig, per iniciar els contactesoficials necessaris per a aconseguir unagermanament entre les poblacions deCubells i Catarina. Un cop farmalitzat aquest agerma-nament permetrà establir col·la-

boracions institucionals entre ambdósmunicipis que tenen la geologia com aun dels seus principals nexes comuns.Això possibilitarà també l’organització,en un futur, d’intercanvis entre estudi-ants de Cubells i de Catarina. Aquesta població nicaragüenca de8.500 habitants disposa entre els seusprincipals atractius de la zona anome-nada El Mirador i de La LagunaVolcánica, molt interessant per l’estu-di geològic.

Segre, 29-06-02

L’

U tori vol recuperar aquest indret i buidarels sis metres de runes amb les quals estrova soterrat en aquests moments. Amb aquesta iniciativa es pretén po-der oferir als visitants un indretinteresant tant a nivell històric com tu-rístic.

Anna M. Vilanova

15

la P

alan

ca

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

Nou accés a Foradadaurant aquest mes de juliol estàprevist que puguin quedar defi-

nitivament acabades les obres de lacarretera que dóna accés a Forada-da des de la C-26 (abans C-1313). Aquestes obres van començar el de-sembre de l’any passat i es troben ja enla seva fase final, ja que només restenper acabar la senyalització, les protec-cions laterals i l’arranjament de les en-trades a les finques. El traçat actual té una longitud d’uns750 m, la qual cosa significa que s’hareduït l’anterior en 250 m. Pel que fa al’amplada, aquesta s’ha vist sensible-ment incrementada, ja que l’accés an-terior ben just feia uns 5 m i ara tindràun total de 8 m (2 vials de 3,5 m i 50cm per banda de voral). El desnivell ésdel 10%. Per altra banda, es va modifi-car el projecte inicial de manera ques’ha rebaixat l’impacte ambiental i s’hareduït el moviment de terres en haver-hi construït una escullera de pedra.

L’empresa adjudicatària de l’obra(pressupostada en uns 37 milions depessetes) ha estat Sorigué SA, tot ique la part principal de moviment deterres va ser subcontractada a l’em-presa artesenca Camats. El finança-ment ha anat totalment a càrrec dela Diputació de Lleida i l’obra haestat inclosa en el conjunt de les quees promouen a través del Consorcidel Montsec. Segons l’Alcalde de Foradada, Sr.Josep M. Guàrdia, en aquests dar-rers anys s’havia incrementat moltla circulació per aquesta carretera.Com a curiositat, destacarem quemolta gent de la banda de l’Urgellhi passa per anar a buscar aigua aAlòs de Balaguer, sobretot els capsde setmana.

Text: Ramon GiribetFotos: Miquel Regué

D

Quan vam néixer,el Joan, el Jaume i la Montserrat,vam ser l’alegria vostra.Avui per avui,vosaltres sou l’alegria nostraen tenir-vos al costat.Per això us volem donar les gràcies,per tanta felicitatamb les seixanta-sis anys de casats.

Jaume Ampurdanés, nascut el 2 de setembrede 1914, i Enriqueta Juan, nascuda l’11 dejuny del mateix any, es van casar el 2 de juliolde 1936.

Amb tota l’estima dels fills i familiars.

BBC*BBC*BBC*BBC*BBC*

Dels teus fills, Ginna i Lluís, i de la tevadona, que t’estimen.Moltes felicitats! Encara que va ser el 21de juny, és igual.

Boniques, eixerides i rialleres estaven laNoèlia i la Maria el dia de la Primera Co-munió a Montargull. Moltes felicitats!

16

la P

alan

ca

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

Conferència a càrrec de Francesc InfanteEl reconegut dibuixant de Bellcaire d’Urgell, FrancescInfante, va impartir una conferència titulada “La literaturaen colors” el 14 de juny a la Sala d’Actes del Consell Co-

marcal de la Nogue-ra, que organitzaval’acte. Infante explicàque la il·lustració ésun art en sèrie, ja queno fa obres úniquessinó de difusiómassiva, a causa de laseva vinculació ambla comunicació i ambles arts més modernesde la comunicació enmasses.

Primera estació meteorològica de les Valls d’ÀgerDes de principis del mes passat, les Valls d’Àger ja comptenamb una estació meteorològica que està situada a la casa decolònies de Mas Portal. Aquesta estació ha estat instal·ladapel Departament de Medi Ambient de la Generalitat i potrecollir dades sobre la humitat, la temperatura i la pluja de lazona a diari. Cal dir que el responsable de Mas Portal tambéte prevista la construcció d’una cúpula d’astronomia en elmateix indret amb l’objectiu de realitzar tallers amb els nensi joves que es trobin a la casa de colònies.

Arranjament del centre urbà a TérmensL’Ajuntament de Térmens engegarà pròximament un pro-jecte que té com a objectiu principal disposar de la zona pertal d’ampliar l’oferta turística i cultural de la localitat. Elprojecte compta amb un pressupost de 204.000 euros, 90.000dels quals es finançaran a través del PUOS (Pla Únic d’Obresi Serveis), 59.000 provindran del Pla de DesenvolupamentRural i la resta ho aportarà l’Ajuntament. L’obra contemplala construcció d’un mirador-passarel·la que servirà per con-nectar aquesta zona del Centre Històric dela localitat amb el parc del riu. A més, hiha prevista la descoberta d’algunes de lessitges que es conserven en aquest indretdel municipi. Amb aquestes obres es do-naran per acabades les actuacions que desde 1981 es venen realitzant per a laremodelació del Centre Cultural SantJoan.

Nous convenis del Consell ComarcalEl ple de juny del Consell Comarcal de laNoguera va donar llum verda a diferentsconvenis, entre els quals destaquen els queportaran a atorgar diferents ajuts per a l’ar-ranjament de camins o enllumenats, i elconveni de col·laboració amb l’InstitutMunicipal Progrés i Cultura de Balaguerper tal de promocionar l’Orquestra de

Cambra de la Noguera, que té com a objectiu principal lamillora del funcionament i la institucionalització d’aquestaformació.

Celebració de la Festa del Roser a PontsEl municipi de Ponts va celebrar el passat diumenge 9 de junyuna de les festes més tradicionals de la localitat, les festes delRoser, en la qual els infants en són els protagonistes. Els acteses van iniciar amb el toc d’alba i el rosari de l’aurora. Des-prés es va procedir a un dels actes més emblemàtics que esrealitzen durant la diada: el Ballet de Déu, dansa interpreta-da pels infants de la localitat i que es transmet de pares afills des de ja fa moltes generacions entre els pontsicans. ElBallet de Déu va tenir lloc a la plaça Planell i la música vaanar a càrrec de la Cobla de Ponent.

La nova Tiurana acabada al setembreLes obres dutes a terme a la futura localitat han portat a quèla urbanització ja estigui construïda en més d’un 90%, per laqual cosa al mes de setembre podrà ser possible iniciar la cons-trucció de les vivendes a les 25 parcel·les que la integren.Aquestes obres, que han suposat una inversió de 330.556 euros,van començar a finals de l’any passat i han consistit en la cons-trucció de carrers i vials i en la instal·lació dels serveis bàsicsd’aigua, enllumenat i col·lectors d’aigües residuals.

Aprovat el nou Centre d’Observació del MontsecLa Comissió d’Urbanisme va donar el passat dimecres 12de juny el vistiplau al Centre d’Observació de l’Univers ques’ha d’ubicar a la serra del Montsec i que promou el Con-sorci del Montsec al municipi d’Àger. El projecte d’aquestcentre consta de diferents parts: un edifici central, un labo-ratori fotogràfic, l’àrea administrativa, aules taller (amb equi-pament informàtic), un planetari (amb capacitat per a unasetantena de persones), un parc amb més d’una vintena detelescopis i una zona d’aparcaments per a cotxes i autobu-sos.

Anna M. Vilanova

18

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

4a Trobada de la ZER El Romaníl dia 1 de juny vam celebrar aVilanova de Meià la 4a Trobada

de pares, mares, alumnes i mestresde la ZER El Romaní, que està for-mada pels nens i nenes de les escolesde Cubells, La Sentiu, Montgai iVilanova de Meià. Aquest any la festa va ser organit-zada per l’AMPA de Vilanova de Meiài la ZER El Romaní. Va començar ambun berenar per a tots els assistents. Se-guidament es va realitzar una Escalaen Hi-Fi amb la participació de tots elsnens i nenes de Cicle Mitjà fins a Ci-cle Superior. Per la seva part, l’alum-nat de parvulari i de Cicle Inicial vancantar i representar unes cançons. Acontinuació hi va haver l’actuació mu-sical del grup d’animació La Troca,amb la participació de tots els assis-tents. Finalment, es va acabar la festa ambun sopar de germanor.

AMPA de Vilanova de Meià

E

Final de curs de les classes de castellàquest mes de juny ha finalitzat elcurs 2001/02 de classes de castellà

per a immigrants que ha estat impar-tint Creu Roja i que ha comptat ambla participació de vint-i-dues persones.

Aquest fi de curs va ser celebrat ambun acte lúdic al qual van assistir el Presi-dent i la tècnica de l’Oficina Local, laprofessora titulada que ha impartit lesclasses i varis dels alumnes inscrits.

Durant aquest acte es van prendre di-ferents acords de cara al futur; com perexemple: la continuació de les classesdurant el proper curs 2002/03, la pos-sibilitat de dur a terme diferents nivellsd’aprenentatge (bàsic o superior) il’adaptació de les classes a les necessi-tats horàries generalitzades que propo-sin els mateixos alumnes. Només ens resta informar que lesclasses de castellà continuen sent gra-tuïtes per a totes les persones quevulguin assistir-hi i que caldrà fer la ins-cripció a l’Oficina Local de Creu Rojad’Artesa de Segre i Comarca durant elproper mes de setembre.

AA

19

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

La gent gran d’Artesa a la FiraGran

l grup de gimnàstica de l’Asso-ciació de la Gent Gran d’Artesa

de Segre i Comarca va participar ala FiraGran celebrada a Barcelona. Del 12 al 16 de juny es va celebrar aBarcelona, en el marc del port Vell(Moll de la Barceloneta), el 4t Saló dela Gent Gran de Catalunya (FiraGran),on hi participen voluntàriament els Ca-sals de la Gent Gran. Oportunament vam fer la inscripcióa fi de participar-hi amb el Grup deGimnàstica i ens van convocar pel dia15 de juny, dissabte. Es va organitzar el viatge amb unautocar que va sortir d’Artesa de Segrea les 7:30h del matí, ja que l’actuacióestava prevista per les 10:30h, amb untotal de més de 30 persones, entre ac-tuants i acompanyants. El viatge eragratuït, mentre que l’esmorzar i el di-nar anava a càrrec de cadascú. Tot va

estar perfectament organitzat i, a l’ho-ra prevista, es va fer l’actuació, que vacausar una bona impressió; ja que, des-prés d’un descans, van demanar perrepetir-la i així es va fer. El GimnàsAltis de la nostra població va col·la-borar amb els monitors gratuïtament. En acabar, ens va donar temps pervisitar tota la FiraGran, que disposavade molt espai i estava formada per và-ries carpes per a diferents actuacionsde corals, música, poemes, manualitats,etc. Així mateix, s’exposaven articlesque podien ser interessants per la gentgran: per la vista i l’oïda, cadires derodes, etc. També es donaven conferèn-cies: com evitar accidents a la llar, re-ceptes de cuina, etc. En fi, tot molt in-teressant. Cap al migdia sortíem de Barcelonaper dinar al restaurant Serra d’Or, onvam celebrar l’èxit obtingut amb un bon

àpat, arribant a Artesa a mitja tarda totcomentant molt animadament el viatgerealitzat. Es va passar una diada molt agrada-ble i de bon record, ja que també ensvan obsequiar amb una foto de recordper a cada un dels assistents (la queacompanya aquest article). Hem d’agrair la participació del Grupde Gimnàstica i repetir les gràcies alGimnàs Altis per la seva desinteressa-da participació.

La JuntaAssociació de la Gent Gran

d’Artesa de Segre i Comarca

E

21

la P

alan

ca

La Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els PlanellsLa Pàgina de l’IES Els Planells

L’IES Els Planells premiat pel Consell Comarcall Consell Comarcal de La Nogue-ra lliura, anualment, el Premi de

Recerca Educativa adreçat als estu-diants de Batxillerat. La temàticad’aquest premi ha de ser d’aspectesde la nostra comarca que els estudi-ants hagin treballat en el seu Treballde Recerca, que presenten quan cur-sen 2n de Batxillerat.

Enguany, el nostre centre ha presen-tat sis treballs. D’aquests sis, dos hanresultat agraciats amb el primer i ambel tercer premi, dotats econòmicamentamb 600 i 300 euros, respectivament. El primer premi l’ha guanyat l’alum-na Noemí Moreno amb el treball “Elmercat laboral d’Artesa de Segre”,tutorat per Dolors Vidal. El tercer pre-

mi l’ha guanyat l’alumna Anna Portaamb el treball “Artesa i comarca: desdel Paleolític fins als ibers”, tutorat perCarme Barril. El segon premi ha estatper una alumna de l’IES Ciutat deBalaguer. Properament, i en aquesta pàgina, usfarem una ressenya de cadascund’aquests treballs.

E

Jornades culturals a l’IES Els Planellsurant aquest mes de juny, elsdies 18, 19 i 21, hem celebrat

unes jornades culturals. Aquestesjornades estan basades sobre un eixtransversal fonamental: La Salut. Laraó bàsica d’aquesta temàtica rau enfomentar un estil de vida saludableentre el nostre alumnat. Aquesta tasca ens pertoca tant a pro-fessors/es com a pares/mares, per laqual cosa és necessari informar i esta-blir espais de diàleg per compartir ex-periències i inquietuds que poden afec-tar el benestar dels alumnes. Compartint aquesta temàtica es rea-litzen altres activitats de caràcter méslúdic i recreatiu, però no per això menyseducatives. Les xerrades que s’han fet són lessegüents:- Joc de rol: “El deute extern”, a càrrecd’Intermón, comerç just i solidari.- “Programa de salut i nutrició. Els tras-torns alimentaris”, a càrrec d’Eva Foixde Creu Roja.- “Sexualitat: què hem de saber?” a càrrecdel Dr. Ignasi Casado, metge del CAP deBalàfia (Lleida), especialista en adolescents.- “Prevenció de la SIDA”, a càrrec del’Associació Antisida de Lleida.- “L’adolescència i tu”, a càrrec d’una edu-cadora del Programa de Salut Ausonia delDepartament d’Ensenyament.- “Consum responsable”, a càrrec del De-partament de Ciències Socials de l’IES.- “Tabac i alcohol, com dir no, gràci-es!”, a càrrec d’ORUM, centre de lo-gopèdia i psicologia.- “Anorèxia i bulímia, un problema ac-tual”, a càrrec de l’Associació contra els

Trastorns de la Conducta Alimentària.- “Energia renovable”, a càrrec de l’em-presa Habioclima.- “Prevenció de les drogodependèn-cies”, a càrrec d’Eva Foix de Creu Roja.Els tallers organitzats han estat els se-güents, una breu explicació dels qualsus fem a continuació:- “Gaudir Gaudí”, a càrrec de TeresaPorredon i Marisol Jové, professores deCiències Socials de l’IES. El taller pre-tén conèixer la persona, l’obra, la tèc-nica, els materials del geni de qui aquestany en commemorem els 150 anys delseu naixement.- “Gladiator”, a càrrec de Carme Barril,professora de Llatí de l’IES. A partir delvisionat de la pel·lícula “Gladiator”, estreballen els aspectes tàctics d’un enfron-tament bèl·lic i els espectacles de l’amfi-teatre a l’època romana.- “Filmothèque”, a càrrec d’Irene Prados,professora de Francès de l’IES. Es visu-alitza i es treballa la pel·lícula “Le bossu”.- “Experiències en el medi natural”, acàrrec de Salvador Sol, professord’Educació Física de l’IES. El taller escentra en la pràctica de diferents acti-vitats (orientació, bicicleta tot terreny itir amb arc) en el medi natural.- “Taller de ciències”, a càrrec de Jordi Vallsi Josep M. Castellà, professors de CiènciesNaturals de l’IES. En aquest taller es realit-zen experiències de laboratori.- “Saber fer i saber estar”, a càrrec deDolors Vidal, professora d’Economiade l’IES i Marisol Jové, professora deCiències Socials. Amb aquest taller espretén ensenyar al nostre alumnat elshàbits i les normes de comportament

social en diferents àmbits.- “Let’s sing a song!”, a càrrec de FinaAllué i M. Mar Miret, professoresd’Anglès de l’IES. Els alumnes trienuna cançó i busquen la lletra a Internet.Després preparen una activitat ambaquesta cançó que es realitza amb laresta d’alumnes.- “Construïm amb paper i cola”, a càrrecde Rosa Marsà, professora de Visual iPlàstica de l’IES. Es tractar de construirun objecte que pugui tenir una certa uti-litat utilitzant paper de diari i cola. Per-sonalitzar-lo o animar-lo afegint-hi uncap, uns braços, unes mans i pintar-ho.- “Energia renovable: automatismes”, acàrrec de Xavier Segura, Jordi Trilla, pro-fessors de Tecnologia de l’IES i d’un tèc-nic de l’empresa Habioclima. En aquesttaller es presenten els dissenys de tres ti-pus d’automatismes diferents, se’n fa elmuntatge i se n’observa el funcionament.

IES Els Planells

D

22

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

L’auge del mercatl mercat d’Artesa de Segre, quese celebra en diumenge, ha

crescut en l’últim any de forma es-pectacular. Les parades han aug-mentat i cada dia hi ha més com-pradors que vénen de fora a pas-sar el matí del diumenge a casanostra. Una de les claus d’aquestauge, ha estat sens dubte el canvid’ubicació de les parades i l’ampli-ació del mercat cap a l’avingudaMaria Anzizu.

Antecedents històricsEl 22 de maig de 1443, el rei Alfons IVde Catalunya, dit el Magnànim, conce-dia a la llavors vila d’Artesa un mercatsetmanal a perpetuïtat, a més de duesfires, la de Sant Bartomeu i la de SantaCecília (que actualment ja no se cele-bra). La tradició comercial d’Artesa,

doncs, ja ve de lluny. El dia escollit per a la celebra-ció del mercat setmanal era el dijous, que amb eltemps passaria al diumenge.

El boom del mercatActualment al mercat paren uns 50 venedors ambu-lants, al llarg del carrer Bisbe Bernaus i de l’avin-guda Maria Anzizu. Ara fa un any, només eren25 o 30 les parades que venien els seus pro-ductes a Artesa. Aquest increment de paradesés a causa de l’ampliació del recinte mercadalcap a l’avinguda Maria Anzizu fins arribar ala plaça de l’Ajuntament. El tradicional mercat ha anat canviant d’ubicacióal llarg de la història. Així, s’ha anat traslladant delcarrer Sant Joan cap a la plaça del Ball i posterior-ment cap al carrer Bisbe Bernaus (ara fa uns quaran-ta anys). Fa uns cinc anys, les parades van començar

E

23

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

a parar a l’avinguda Maria Anzizu, arribant fins al car-rer Àngel Guimerà (el carrer del CAP). D’un any capaquí, i degut a la instal·lació d’una grua a la plaça delBall per una obra particular, l’Ajuntament va decidirque els venedors ambulants es traslladessin al tram deMaria Anzizu que va des del carrer Àngel Guimeràfins a la plaça de l’Ajuntament. Així, i quasi de forma

involuntària, es va aconseguir que fossinmés els comerciants que vénen i venen aArtesa. L’avinguda Maria Anzizu dóna millormobilitat als venedors ambulants, quepoden aparcar els seus vehicles als car-rers contigus i poden parar i desparar

amb més facilitat que no pas a la plaça delBall (on els accessos són molt dolents). De dos

mesos ençà, també s’ha tallat el tram de carrer Prat dela Riba que va des de la Granja a la carretera, i aixís’ha donat continuïtat al mercat. Aquest major nom-bre de parades, ha donat més varietat i quantitat de

productes al mercat artesenc, cosa queha afavorit l’afluència de més gent decasa i de fora. Així podem trobar para-des de roba (pantalons, jerseis, camises,roba interior), de sabates, de flors, de frui-tes i verdures, de pollastres a l’ast, de ba-callà i olives, de planter, de plats i olles,d’ocells, de música, de carteres i rellot-ges, etc.

El comerç localEl mercat no són tan sols les paradesque s’instal·len al carrer. El comerç lo-cal és punter en alguns sectors i aquestfactor també afavoreix l’afluència devisitants de fora els diumenges. ¿Quino coneix Artesa per les seves botiguesde mobles, electrodomèstics, joies, sa-bateries, carnisseries o pastisseries?Doncs és molta la gent d’Agramunt,Balaguer, Ponts o Lleida, per citar al-guns exemples de poblacions grans, queve a Artesa a comprar en aquestes bo-tigues. I aprofiten el diumenge tambéper donar un tomb pel mercat.

24

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

Els pros i els contres del mercat en diumengeEl fet de fer el mercat en diumenge té coses positives i negati-ves a la vegada. Per una banda, no hi ha competència de cap altre mercatproper (els mercats en diumenge més pròxims serien eld’Organyà i el de Puigcerdà, que queden força lluny); i peruna altra, els comerços de les altres localitats tanquen per des-cans setmanal i només queden obertes les botigues d’Artesa. Per contra, alguns comerciants (potser els més joves) esqueixen del fet que la seva feina, ja sacrificada de per si, es famés pesada pel fet d’haver de treballar en diumenge. El que és cert és que els pros són més que no pas els con-tres, ja que les vendes dels comerços d’Artesa augmenten id’això n’és conscient tothom. Faltaria, potser, promocionar aquest privilegi de tenir mer-cat i de tenir tots els comerços oberts en dia festiu per, nonomés els pobles de la vora d’Artesa, sinó a nivell de totes lesterres de Lleida. Seria interessant combinar aquesta propostacomercial amb altres de turisme rural, d’activitats culturals,infantils, rutes gastronòmiques... Seria interessant millorarels accesos a Artesa i crear zones d’aparcament properes a lazona comercial. Això és feina per fer des de l’Ajuntament,des de l’Associació de Comerciants i des de tots aquells quevolen que Artesa “faci ple” els diumenges.

Text i fotos: Miquel Regué i Gili

25

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormememememe

Revistes de la Generalitat de Catalunyaalgrat l’esforç del sector privat,hi ha mancances notables en la

producció editorial en llengua cata-lana. Pensem en sectors com les ci-ències, la tecnologia, la medicina,l’Administració Pública, l’estadísti-ca, certs aspectes del dret, entre d’al-tres. Aquest fenomen, que és evidenten el camp del llibre, també ho és enel de les publicacions periòdiques.Aquesta és la raó per la qual la Ge-neralitat de Catalunya ofereix un bonnombre de publicacions periòdiquesque compensen, en part, l’escassetatde revistes científiques i tècniques enllengua catalana. No es tracta, en aquest breu reportat-ge, de presentar una relació completa detotes les revistes en circulació. Volem,però, reclamar l’atenció sobre unes quan-tes capçaleres significatives de l’activi-tat de l’Administració de la Generalitat,que apleguen informació de present iperspectives de futur en àrees temàtiquesque són competència del govern català. Catalunya Internacional, respon alseu subtítol: revista per a l’empresa sen-se fronteres. En el seu darrer número(gener-març de 2002) ofereix un repor-tatge documentat sobre l’Índia, la se-gona economia més poblada del món,amb més de 1.000 milions d’habitantsi amb una classe mitjana puixant. Amb tot el text en tres idiomes (ca-

talà, castellà i anglès), Medi Ambient,Tecnologia i Cultura, de periodicitatquatrimestral, ha publicat darreramentarticles d’alt nivell com el de DanielWagman sobre els límits de la societatdel consum, o el d’Ignasi Doñate sobreel consum ètic ambiental. El darrer número de Quaderns delCAC (Consell de l’Audiovisual deCatalunya), situa en el plànol de la re-flexió el tractament informatiu de lestragèdies personals, alhora que el filò-sof Josep Maria Terricabras es preguntaen quin sentit és un dret la informació. En l’àmbit del pensament i de l’anàli-si dels corrents ideològics que es vangenerant en el món, la revista Idees, enels seus dotze números, ha abordat te-mes tan decisius com les Noves Tecno-logies, l’Educació i l’Estat del benestar,les identitats nacionals i l’alternativacomunitarista. Es tracta d’una revista detemes contemporanis que en poc tempsha adquirit un remarcable prestigi. En els àmbits de l’esport i de l’Educa-ció Física, hi ha dues publicacions peri-òdiques: Apunts, Medicina de l’Esport,amb treballs d’inqüestionable nivell ci-entífic i tècnic, i Apunts, Educació Físi-ca i Esports, que ha abordat temes coml’esponsorització en el món de l’esport,les relacions laborals de l’esportista pro-fessional o la idiosincràsia dels clubs es-portius a Alemanya i a Espanya.

Nota d’Economia publica estudis,dossiers i documents sobre l’economiacatalana i del sector públic, que facili-ten el seguiment de l’evolució, la qua-litat i la sostenibilitat del sector econò-mic i empresarial. La revista Espais, del Departament dePolítica Territorial i Obres Públiques,exposa en règim monogràfic aspectes del’activitat del país en aquelles matèriesque són de la seva competència. Enaquest cas, la publicació adopta un for-mat que s’adequa a un percentatge mésque notable d’il·lustració gràfica. Aquesta selecció no esgota el ven-tall de publicacions periòdiques queediten els diversos departaments de laGeneralitat de Catalunya. Totes elles,són, però, testimoniatges eloqüentsd’un propòsit inqüestionable: escamparinformacions, donar a conèixer projec-tes, estimular la reflexió i desvetllarl’opinió de col·lectius de professionalsen els terrenys de les humanitats, de lesciències i de la tecnologia més avança-da, sempre tenint en compte l’oberturade portes enfora i la necessitat de pro-jecció internacional que té el país.

J.M.P.Subdtor. gral. de Coordinació Editorialde l’Entitat Autònoma del Diari Oficial

i de PublicacionsDep. de Presidència de la Generalitat

M

27

la P

alan

ca

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

Sant Romà ja és un BCILEl passat dia 1 de maig vam celebrarel 2n Aplec a l’església de Sant Romàde Comiols. Ens vam reunir al vol-tant d’unes 300 persones de la comar-ca amb els seus respectius mossens,presidint l’Eucaristia Mn. Josep Mas. En acabar la Missa es va llegir elDecret conforme ha estat declarada l’es-glésia de Sant Romà de Comiols com aBé Cultural d’Interès Local (BCIL). Tothom va estar molt content al sa-ber que l’Ajuntament d’Artesa deSegre té interès en tirar endavant elprojecte de restauració d’aquesta es-glésia romànica del s. XI, la qual cosas’aconseguirà amb diverses aportaci-ons de l’Institut d’Estudis Ilerdencs,del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, del mateixAjuntament d’Artesa i dels propisveïns i amics del poble de Comiols. Vam acabar la confraternització

amb coca, xocolata i mistela, que vadonar lloc a una agradable convivèn-cia entre tots els assistents. Els Amics

del poble de Comiols esperem queben aviat estigui restaurada.

Joan Antoni Camats i Llagunes

Sobre la Comissió de Festes d’ArtesaPer tal d’aclarir els malentesos que pu-gui crear la carta publicada el mes pas-sat en aquesta revista sobre la Comis-sió de Festes, els que en formem partvolem explicar aquí la manera que te-nim d’organitzar el conjunt de festesque es fan a Artesa durant l’any, parti-cularment la Festa Major. Els qui constituïm la Comissió somgent del poble que treballa de maneravoluntària per a què les festes siguinde l’agrat de tothom. La Comissió està oberta a les ofertesde qualsevol representant sense tenircap tipus d’interès personal en capd’ells en concret. I sempre busca lesorquestres i grups que considera millors

amb el següent criteri: que tinguin qua-litat i que siguin coneguts (criterisobradament conegut per tots els repre-sentants); perquè un cartell de FestaMajor sense noms coneguts –vam cons-tatar-ho el divendres de la Festa Majorde l’any passat– no funciona. Però no tots tenen lliure accés a to-tes les orquestres i grups, això fa queels representants estiguin limitats al’hora de presentar les ofertes (n’hi haque no poden accedir a alguns conjuntsen concret que a nosaltres ens agrada-ria tenir a Artesa per la Festa Major). Feta aquesta explicació, només que-da dir que quan arriba l’època de pre-parar les festes, la Comissió examina

les ofertes de què disposa en funció dela qualitat dels grups i del pressupost,intentant aconseguir la millor relacióqualitat-preu (sense decantar-se no no-més per les ofertes més econòmiques).Les propostes s’accepten sempre permajoria, amb l’acord de tots els mem-bres de la comissió. Des d’aquestes ratlles aprofitem perrecordar que la Comissió està oberta atothom que estigui interessat a formar-ne part. Esperem que us agradi la Festa Ma-jor que preparem per aquest any 2002!

La Comissió de Festes d’Artesa

29

la P

alan

ca

PPPPPoesiaoesiaoesiaoesiaoesia

L’Himne d’Artesa de SegreEls símbols són els signes identificants dels pobles i elshimnes es constitueixen, a criteri nostre, en una mostraben palesa de la dita identitat. Com sia que, fins ara, la nostra ciutat no compta amb uncant enaltidor que perpetuï pels camins de l’infinit la seva

Sardanes a la frescaTemporada 2002

Tots els divendres deJULIOL i AGOST

fins a la Fira del Meló

Lloc: Plaça de l’AjuntamentHora: 10h de la nit

Organitza: Amics de la Sardana d’Artesa de SegreCol·labora: Ajuntament d’Artesa de Segre

Cantem tots amb alegria,cantem a la nostra ciutat,cantem-la enmig la vida,present, futur i passat.

Ciutat alegre i galana,ciutat de treball i amor,lleidatana i catalanaet portem clavada al cor.

Velles places, vells carrersancorats en el passat,juntament amb nous vialsvan fent gran nostra ciutat.

Esguardant la verda horta,sota del ferm Castellot,amb l’aigua que el Segre ens portai amb un cor amb batec fort.

S’enlaira Artesa de Segre,la ciutat dels Tres Castells,que enamora i encisaels grans, els petits i els vells.

Els seus fills n’estem joiososde nostra amada ciutat,i per ella cantem ufanososaquest himne tan preat.

Cantem tots amb alegria,cantem a la nostra ciutat,cantem-la enmig la vida,present, futur i passat.

Sícoris

personalitat, creiem que no estaria gens malament que algunmúsic artesenc dotés de la corresponent música (com mésairosa millor) la lletra que, amb tota l’ànima, hem compo-sat... El repte queda en peu.

Biblioteca Municipal d’ArtesaJoan Maluquer i Viladot

Estiu 2002

BibliopiscinesTots els dilluns, dimecres i divendres

de juliolde 16h a 17h

a les Piscines Municipals

Horari d’estiuDe dilluns a divendres: 17:30h a 20:30h

Dissabtes, tancatVacances del 15 de juliol al 15 d’agost

La família Cirera us agraïm les mostres de condolque hem rebut, motivades per la mort de la nostramare i àvia Carme.Sincerament, moltes gràcies.

La família Pedrós-Llorens volem agrair a totes lespersones que ens han acompanyat en aquest dolor ique ens han fet sentir que eren al nostre costat.Moltes gràcies.

31

la P

alan

ca

Des del PDes del PDes del PDes del PDes del País dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineus

Pinten bastosa hem arribat a la meitatd’aquest any del Senyor 2002, la

qual cosa significa que el mes de junyha fet acte de presència a l’escenad’aquest Gran Teatre del Món, en-voltat per tot un garbuix d’esdeveni-ments que es materialitzen sota lacapa del sol, i en el qual la violència ila intolerància juguen el trist paperde protagonistes. Sortosament, a les valls andorranesla vida continua sense alts i baixos (gai-rebé gosaríem dir de forma plàcida icalmosa); car, salvades les naturalsqüestions d’ordre intern –quina sangmai arriba als Valires–, el pols de lanació segueix bategant amb rítmicanormalitat. És per això que la gent d’aquestpetit Estat, campió del pacifismemundial, doncs per no tenir no tenimni exèrcit –ni falta que ens fa, comdiu el Quimet del Paquetaire–, con-centra la seva atenció en els tràngols iels episodis de tot allò que passa alsdiferents països de l’ample Món. Sónmolts els nostres conciutadans que se-gueixen, i seguim, fil per randa les fluc-tuacions de la vida internacional a totsels nivells i en un ampli ventall, abra-çant així des del vesper del proper Ori-ent fins a l’allau d’immigració clandes-tina, tot passant pels imminents campi-onats del Món de futbol, la catàstrofe

patriòtica espanyola en el festivald’Eurovisió i els vents d’involució quedes de l’Espanya de l’altiplà bufen des-bordants sobre les perifèriques nacionsde Catalunya i Euskadi. Concernent a aquesta darrera qües-tió, direm que són nombrosos els mem-bres de la nodrida colònia catalana re-sidents al País dels Pirineus que esmostren inquiets, per no dir alarmats,davant d’aquesta constant rebaixada delpoder de decisió de les dues autonomi-es esmentades anteriorment, amb unmenyspreu absolut dels seus indiscuti-bles drets històrics. Són molts els quetemen –i nosaltres també– que de con-

tinuar aquesta involució, en un futur nomolt llunyà i en el supòsit que els ciu-tadans de les referides comunitats noaixequin el crit al cel i no cerquin elsmitjans per a poder deturar amb ferme-sa (per la via de la persuasió constant)aquest encalçament, que els hereus delfranquisme acabin fent –a “decretazolimpio”– taula rasa de la personalitatd’ambdós pobles; quin únic delicte co-mença i finalitza en posseir un territo-ri, una població, una llengua, una his-

tòria i una culturatotalment diferenci-ades de la resta depobles de l’Estat es-panyol, i quins ano-menats atributs elsconfereixen el mésperfecte dret de po-der disposar, com a

nacions lliures, del seu propi destí... “Ja pots xiular si el ruc no vol beu-re”, sosté una secular dita del nostrepoble. Malgrat els arguments convin-cents en pro de les reivindicacions dela veïna i catalana nació, el centralismeuniformat de “l’Espanya Profunda” enfa cas omís. En els darrers temps, ambel cavall de Cid Campeador –trencadesles claus del seu sepulcre– tornen a ca-valcar desbocats, damunt de la pell debrau, els continuadors d’aquell fran-quisme preconitzador de “Una lengua,una patria y un imperio”. Segueixeni continuen entestats en acabar la feinainiciada el 1714, estenent el certificat

de defunció dels signes d’identitat deldit poble, comptant –cal dir-ho tot– ambel servilisme dels botiflers de torn, quedonen el seu innecessari “Plàcet” aqualsevol disposició del nacionalismecentralista i excloent, afectant negati-vament a la personalitat i als quals, se-gons diu el Joanet de Cal Quatre Bar-res, la història jutjarà... Arrel de tot el que s’ha esmentat an-teriorment, hom arriba a la trista con-clusió que pinten bastos en tot allò queafecta al reconeixement de la plena per-sonalitat catalana, i que ja cal que elsciutadans, conscients de la política es-quizofrènica i claudicant dels seus ac-tuals governants, els passin la corres-ponent factura en els propers comicisautonòmics, car en cas contrari... Orapro nobis!

Sícoris

En els darrers temps tornen a cavalcar desbocats, damuntde la pell de brau, els continuadors d’aquell franquismepreconitzador de “Una lengua, una patria y un imperio”

J

32

la P

alan

ca

Concert de fi de cursl passat diumenge 2 de junyl’Orfeó Artesenc, la Coral Infan-

til Brots d’Il·lusió i l’Aula Municipalde Música, van oferir el concert decloenda del curs 2001/02 a l’EsglésiaParroquial, concert que juntamentamb el de Nadal, ens ofereixen con-juntament des del 1999, fruit de l’es-treta relació que mantenen aquestesentitats musicals d’Artesa.

Durant els tres darrers cursos, l’Or-feó Artesenc, la Coral Infantil Brotsd’Il·lusió i l’Aula Municipal de Músi-ca estan treballant conjuntament la for-mació musical de joves i grans a lesnostres contrades. Aquest treball enequip va néixer el curs 1999-2000 ambla integració de la Coral Infantil Brotsd’Il·lusió (fundada per l’Orfeó Artesenca mitjans dels anys 70) en l’estructura

curricular de l’AulaMunicipal de Música,degut a la necessitatd’aquesta d’impartircant coral als seusalumnes. Anterior-ment, les classes decant coral ja s’hi im-partien; però no en laforma d’un cor infan-til estable federat alSCIC, amb tots els

E

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

avantatges que això comporta. Així,amb la intenció de sumar i no dividir(no som tants com per poder mantenirdos cors infantils), es va aprofitar l’es-tructura que ja tenia creada la CoralInfantil Brots d’Il·lusió. Actualment,doncs, la coral infantil Brots d’Il·lusióestà formada pels alumnes de l’AulaMunicipal de Música i d’altres jovescantaires que no hi estudien música ique tant sols volen cantar en un cor in-fantil, mantenint així una coral infantiloberta a tothom que hi vulgui cantar.La col·laboració no s’acaba aquí per-què, amb la intenció de donar continu-ïtat al cant coral infantil, els cantairesque ho volen tenen la possibilitat d’ac-cedir a l’Orfeó Artesenc quan arribenals 14 anys, on poden continuar amb laseva formació. L’experiència ha estatmolt positiva i enriquidora per a tots ies pot considerar un èxit, sobretot si es

33

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

Una pinzellada musicalstimats lectors, ja ha arribat l’es-tiu i com a conseqüència les va-

cances! L’Aula Municipal de Músi-ca ha fet els seus concerts i quins con-certs! Durant el mes de maig vam realitzarun intercanvi amb l’Escola de Músicade Sant Guim, amb un concert de no-saltres a Sant Guim i un d’ells a Artesa(veure La Palanca del mes passat). El 2 de juny vam fer el concert detota l’escola, la coral infantil Brots d’Il-lusió i la magnífica col·laboració del’Orfeó Artesenc. Eren les cinc de latarda i amb una calor espectacular elsnens van venir a fer el darrer assaig al’escola -l’hora del concert s’atansavai les veus s’havien de començar a afi-nar. Cap a dos quarts de vuit va comen-çar el concert amb l’església plena depares, amics i públic en general espe-rant els cants des dels més petits finsals més grans.

L’activitat de l’Aula Municipal deMúsica d’aquest final de curs no va fi-nalitzar amb l’intercanvi i el concert defi de curs, encara restaven les audici-ons de tots els instrumentistes de l’es-cola. Així doncs, com cada final de tri-mestre, vam organitzar tot un seguitd’audicions a la Sala de l’Orfeó, audi-cions que permeten als alumnes la pos-sibilitat de tocar amb públic tot mos-trant una petita part del treball que hanfet durant el curs. El dimarts 18 de juny, vam realitzaruna audició de guitarra (alumnesd’Elena Llena) i piano (alumnes de Glò-ria Lopez, Ester Lara i Anna Garriga).El dimecres 19 de percussió (alumnesde Ricard Grau) i piano (alumnes deXavier Monge). El dijous 20 les de flau-ta travessera (alumnes d’Isidor Rosichi Miguel Ángel Gálvez), violoncel(alumnes de Jordi Morera) i música decambra. Les audicions van anar d’allò

més bé i es vancomplir els ob-jectius que, enelles, havíem fi-xat. Ara, amb elcurs acabat, jatoca tornar a pre-parar el proper.Durant la setma-na del 8 al 12 dejuliol realitzaremles matrícules du-rant els matins,les previsions deles quals són for-ça optimistes itornarem a teniruna matrícula similar a la dels darrerscursos.

Ester I. Lara RodríguezDirectora de l’AMM

E

compara amb el que succeix a altres po-blacions on no existeix aquesta col·-laboració entre els orfeons i les escolesde música i cadascú camina per caminsdiferents. El concert va començar passats dosquarts de vuit del vespre amb la pre-sència de nombrós públic que omplial’Església Parroquial. Primeramentl’Orfeó Artesenc, sota la direcció deSergi Valls, va interpretar Good news(espiritual negre), Invocació a SantJordi (de G.F. Händel), dues havaneresrecollides per un dels grans músics queha tingut Catalunya: XavierMontsalvatge (mort aquesta primave-ra) i finalitzaren amb una cançó galle-ga, O voso galo comadre. Després fou el moment dels diferentsgrups de la Coral Infantil, enguany di-rigits per Ester Lara i Josep LluísGuzman. Primerament el més petits (3i 4 anys) interpretaren tres cançonsacompanyats per Josep Lluís Guzmanal piano. Després el grup de petits (5 a8 anys) ens oferiren una selecció de can-çons de la cantata Els Set Corbs, quevaren aprendre pel XXIX Juguem Can-tant que enguany es va celebrar a

Tàrrega. Avan-cem ja, que elproper curs, enmotiu de laXXX edició delJuguem Cantanttindrà lloc al’Auditori EnricGranados deLleida durant elproper mes demaig. Van fina-litzar la seva in-tervenció amb laCançó de lesTres Bessones,a companya t sdurant les quatre peces per Xavier Mon-ge al piano. Finalment el grup de mit-jans i grans (8 a 16 anys) va interpretarquatre cants de la cantata laTransatlàntida, que van estrenar al Pa-lau Sant Jordi en la XXXV Trobada delSCIC. Cal fer esment de l’alta qualitatde les interpretacions que ens van ofe-rir aquest nombrós grups de mitjans igrans. Seguidament, l’Orfeó Artesenc vaoferir cinc peces més, la darrera de les

quals, El meu avi, va comptar amb lacol·laboració d’un petit grup instrumen-tal format per Maria Camats (teclat),Isidor Rosich i Miguel Ángel Gálvez(flauta travessera), Elena Llena (guitar-ra) i Jordi Morera (violoncel). Per fi-nalitzar el concert, ens van interpretarjuntament amb el grup de mitjans igrans El Cant de la Senyera del mestreLluís Millet.

Text: Sergi Valls i JovéFotos: Ester Lara i Joan Valls

El mitjans i grans de la coral infantil, juntament amb l’Orfeó Artesencvan interpretar El Cant de la Senyera com a cloenda del concert

Èlia Garcia, alumna de violoncel

35

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

Mes de maig de 2002SESSIONS DEL PLE

Ple ordinari: 10-05-02Absències: Per CiU, Sra. Segú, Sr. Parísi Sr. Sabartés.

Aprovar per unanimitat la con-tractació, mitjançant tramitació urgent,procediment obert i forma de concurs, laredacció tècnica de la Revisió de lesNormes Subsidiàries de PlanejamentUrbanístic d’Artesa, així com el plec decondicions administratives que hauran deregir la convocatòria.

Aprovar per unanimitat concórrer ala convocatòria del Dep. de Cultura de laGeneralitat per a la concessió de subvenci-ons per construcció i condicionamentd’equipaments esportius en el període 2002-2005, demanant subvenció per a la realit-zació de l’Enllumenat del Camp Munici-pal de Futbol, amb el projecte actualitzantque es va utilitzar per concórrer a la convo-catòria del 2001. Així mateix, a propostadel Sr. Oriola, presentar també la sol·licitudpel condicionament de la graderia del Pa-velló Poliesportiu, prèvia redacció del pro-jecte.

Aprovar inicialment, per unanimi-tat, el “Pla de Protecció Civil Municipald’Artesa de Segre”, redactat per l’enginyertècnic industrial Sr. Joan Vilella i Vilana.

Aprovar definitivament, per una-nimitat, l’Estudi de Detall de l’alineaciódel C/ Vescomte d’Àger (tram 1). L’acordinclou estimar parcialment la reclamacióformulada pel Sr. Mateu Feixat i Feixat idesestimar les dels Srs. Miquel Ortiz iVivian i Miquel Cases i Sciamma.

Aprovar definitivament, per una-nimitat, l’Estudi de Detall de l’alineaciódel carrer A – UA3. L’acord inclou des-estimar la reclamació formulada pel Sr.Francesc Amorós i Peruga.

Aprovar per unanimitat l’accepta-ció de la subvenció concedida pel Dep.d’Ensenyament (22.200 euros) per al fun-cionament de la Llar d’Infants Municipal“El Bressol” durant el curs 2000-2001.

Aprovar per unanimitat l’elecciódels únics candidats a Jutge de Paud’Artesa de Segre i suplent: Sr. JoanNogués i Sirvan i Sr. Francesc Vilalta iCirera respectivament.

Aprovar per unanimitat l’adhesió

a l’expedient iniciat per l’Ajuntament deBellpuig, que insta la Generalitat deCatalunya a atorgar la Creu de Sant Jordia l’Excm. i Rvdm. Sr. Antoni Deig i Clo-tet, bisbe emèrit de Solsona.

Aprovar per unanimitat les se-güents certificacions d’obres, totes sig-nades per l’arquitecta municipal Sra.Espar:

- Certificació núm. 2 de l’obra “Urbanit-zació trams finals dels carrers Monges,Escoles i Jesús Santacreu d’Artesa”, perimport de 81.036,47 euros, a favor del’empresa Carrers i Obres SA.- Certificació núm. 3 de l’obra “Urbanit-zació del C/ Roca del Cudós d’Artesa”,per import de 28.276,26 euros, a favorde l’empresa SORIGUÉ SA.- Certificació núm. 11 de l’obra “Urbanit-zació Polígon I. Culs de sac. Sector indus-trial El Pla”, per import de 1.776,69 euros,a favor de l’empresa SORIGUÉ SA..- Certificació núm. 11 de l’obra “Urba-nització Polígon II del sector industrialEl Pla”, per import de 10.063,94 euros,a favor de l’empresa SORIGUÉ SA.- Certificació núm. 11 de l’obra “Urba-nització servei d’abastament d’aigua,tram escomesa - dipòsit de capçalera delsector industrial El Pla”, per import de13.333,03 euros, a favor de l’empresaSORIGUÉ SA.

ACORDS DE LA COMISSIÓ DEGOVERN(dels dies 6, 13, 20 i 27 de maig)

Concórrer a la convocatòria delPla d’Electrificació Rural de Catalunya(PERC 2002), presentant novament lesmemòries que en la convocatòria anteri-

or no van obtenir ajut, amb actualitzaciódels preus, i les sol·licituds noves se-güents:- Electrificació de l’àrea de picnic de la Pa-lanca, amb un pressupost de 9.570,33 euros.- Electrificació de la Masia CalColomina, amb un pressupost de36.636,93 euros.- Electrificació de l’explotació ramaderadel Sr. Salvador Maluquer i Brescó, ambun pressupost de 11.785,01 euros.

Concórrer a la convocatòria delConsell Comarcal de la Noguera per asubvencions a activitats d’interès comar-cal o supracomarcal, sol·licitant ajut pera la celebració de la Trobada de Puntai-res de la Fira de Sant Bartomeu.

Concórrer a la convocatòria delspremis de recollida selectiva i reducció deresidus 2001 del Dep. de Medi Ambient.

Aprovar inicialment la memòriavalorada de l’obra “Arranjament de ca-mins de Folquer”, redactada per l’arqui-tecte municipal Sra. Espar amb un pres-supost de 5.466,91 euros, demanar a laDiputació de Lleida una petita ajuda de2.733,46 euros i contractar l’obra mitjan-çant tramitació ordinària, procedimentrestringit i forma de concurs.

Reconèixer, davant la sol·licitudde la Sra. Sílvia Cardona i Canes, el dreta gaudir d’un descompte del 10% en laprestació del servei de la Llar d’InfantsMunicipal “El Bressol” per part de lesfamílies que acreditin la condició de fa-mília nombrosa, a partir del proper curs2002-2003.

Contractar mitjançant tramitacióordinària, procediment obert i forma deconcurs l’obra “Renovació parcial traminicial xarxa d’abastament d’aigua alsnuclis de Seró, Tudela i Colldelrat”, re-dactada per l’arquitecta municipal Sra.Espar, amb un pressupost de 25.146,60euros. Així mateix, demanar a la Dipu-tació de Lleida una petita ajuda de6.010,12 euros.

Concórrer a la convocatòria delDep. de Governació per la qual s’aprovauna línia d’ajuts per a actuacions muni-cipals del Programa d’Inversions Muni-cipals de la Diputació de Lleida delPUOSC, demanant una subvenció del50% per l’obra “Arranjament de vial i

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

36

la P

alan

ca

serveis de sanejament i aigua del tramfinal del C/ Prat de la Riba”, que tindràun pressupost aproximat de 50.000 euros.

Aprovar una relació de facturesmajors de 120,20 euros per un total de55.725,28 euros i una altra de majors de150,26 euros del Patronat de l’EmissoraMunicipal de Ràdio per un total de1.906,59 euros.

Concórrer a la convocatòria del Dep.de Governació per la qual s’aprova una lí-nia d’ajuts per a la formulació del Progra-ma específic d’equipaments informàtics delsJutjats de Pau (PUOSC 2002), demanantsubvenció per a la informatització del Jut-jat de Pau d’Artesa.

Requerir al Sr. Camats, a petició delsveïns carrers M.D. del Pla i València, laimmediata restitució dels trams de pavimentmalmesos al realitzar les obres de connexióde l’energia elèctrica a un edifici.

Concórrer a la convocatòria delConsell Comarcal de la Noguera per laqual es crea una línia d’ajuts per a inter-vencions en camins, presentant-hi l’ar-ranjament de la variant del camí de SantMarc (a Anya) i la millora del camíperimetral de Baldomar.

Concedir un ajut de 300,51 eurosa la Secció de Futbol Sala del CENG pera les despeses de funcionament.

Adherir-se a la sol·licitud del Con-sell Comarcal de la Noguera i participaren la realització del projecte “Rehabili-tació Interior de l’Església de SantFrancesc” per a fer una sala de multiusoscomarcal, demanant una subvenció delPrograma de Cooperació Econòmica“Xarxa 41, suport a l’actuació comarcal”.

Requerir FECSA, davant les quei-xes del Sr. Benjamí Llobet, per a quearregli els cables de conducció elèctricaa Cra. Agramunt 47, que passen a 20 cmde la barana del balcó.

No concedir el canvi d’ús d’Equi-pament a la parcel·la de les Gnes. Domi-niques de l’Anunciata a C/ Prat de la Riba36, sol·licitada per Argos Norte SL.

Demanar pressupost als assegu-radors del municipi per al nou camió gruamunicipal, marca Citroën i matrícula1906 BWF.

Pagar l’aportació econòmica corres-ponent a l’any 2001 que es desprèn del con-veni que hi ha signat entre l’Ajuntament i laCreu Roja, reclamada pel president locald’aquesta entitat, i denunciar immediata-

ment l’esmentat el conveni.Traslladar a l’Alcalde d’Alentorn

les queixes arribades a l’Ajuntament perpart d’alguns veïns d’aquest poble, refe-rents a la seva gestió durant els últimsanys, per tal que les solucioni.

Facilitar totes les dades que reque-reixi la Universitat de Barcelona per al’estudi que realitza sobre la transmissióhídrica de Cryptosporidium, a partir decontaminació fecal i la seva implicació

en salut pública (entre els 25 punts a ana-litzar a Catalunya s’hi troba la captaciódel Canal d’Urgell que gestiona aquestAjuntament).

Concedir a Ateneo Norte SL l’ús dela Sala d’Actes per a fer una xerrada, el 27de maig, sobre la convocatòria d’Oposici-ons de l’Administració de l’Estat.

Concedir a la Sra. Montserrat Larioi Asunción llicència per a una parada de 6m i a la Sra. Isabel Serra i Resine reservad’un lloc fix de parada a Av. Maria Anzizuper al mercat setmanal del diumenge

Demanar pressupost a l’electricis-ta que fa el manteniment de l’Ajunta-ment per a renovar la instal·lació elèctri-ca de les golfes i del primer pis, que dónasímptomes de deficiències.

Sol·licitar a FECSA la modifica-ció del traçat de la línia elèctrica d’altatensió del C/ Roc del Cudós, a peticiódels Srs. Joan Jou i Ramon Solé (els pos-sibles costos aniran a càrrec dels benefi-ciaris del desplaçament).

Concedir a l’Escola de FutbolArtesa-Ponts l’ús del Pavelló Poliesportiuel 9 de juny per a celebrar-hi una festa.

Sol·licitar els serveis del tècnic deMedi Ambient del Consell Comarcal dela Noguera per atendre la sol·licitud dela Cooperativa d’Artesa en el sentit d’ob-tenir un certificat conforme està complintla normativa mediambiental vigent.

Concedir a l’AMPA del CEIP ElsPlanells l’ús del Pavelló Poliesportiu el 22de juny per a la festa de cloenda del curs.

Traslladar als serveis tècnics mu-nicipals l’escrit del Col·legi Oficial d‘En-ginyers Tècnics Agrícoles, que reclamal’exigència de la qualificació d’enginyertècnic agrícola o enginyer agrònom pera la redacció de projectes de granges.

Proposar a l’alcaldia la concessióde les següents llicències d’obres:- Al Sr. Antoni Camats i Jovell, per can-viar rajoles del bany i arranjament delsostre de la cuina a Cra. Tremp 35.- Al Sr. Miquel Regué i Montserrat, perpintar la façana a Av. Maria Anzizu 29.- Al Sr. Joan A. Cuders i Tarragona, perla construcció d’un magatzem, al polí-gon 5, parcel·la 294.- Al Sr. Armengol Puigpinós i Sala, perreconstrucció de la coberta de l’edificid’habitatge unifamiliar a Cra.Agramunt 46.- Al Sr. Jordi Fontanet i Ribera, en nomde Fontanet Ribera SCP, per la construc-ció d’una nau, femer i annexes per a ex-plotació bovina d’engreix, al polígon 10,parcel·la 214.- Al Sr. Josep Jovell i Solé, en nom deJOMAAN SCP, per l’ampliació de la naude gestació i maternitat de l’explotacióporcina del polígon 6, parcel·la 248.- A la Sra. Teresa Sellart i Prats, perarrebossar i pintar la façana al C/Tarragona 2.- Al Sr. Esteve Menchon i Peries, perenrajolar escales interiors a Cra.Agramunt 96.- A La Caixa, per netejar la façana del’oficina de Cra. Agramunt 30.- Als Srs. Ramon Regué Montserrat,Rosa París Barril, Ramon Regué París iIsabel Sorribes Escolà, per legalitzacióde plantes sense distribuir a Cra.Agramunt 93 C-D.- Als Srs. Miquel Pujol i Pilar Ticó, perdistribució d’un habitatge al C/ Vescom-te d’Àger 2 2n.- Al Sr. Josep M. Santacreu i Batalla, perneteja de runes al C/ Calvari 12.- Als Srs. Ramon Regué i Isabel Sorribes,per distribució d’habitatge a Cra.Agramunt 93 D-2.- A la Sra. Rosa M. Pallarés i Rigat, perlegalització de la 3a planta sensedistribuir a Cra. Ponts 31.- A la Sra. Irene Solé i Clavé, per col·-

37

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

locar una porta enrotllable metàl·lica aCra. Agramunt 92 baixos B.- A la Sra. Concepció Moles i Angrill,per arranjament de canonades de la teu-lada, a Cra. Agramunt 72.- Als Srs. Francesc Puigpinós Monsonís,Montserrat Porta Novau, FrancescPuigpinós Porta i Romà Puigpinós Por-ta, per obres de 2a, 3a i 4a fase de cons-trucció de 3 habitatges a C/ Ausiàs March2-4 i Cra. Montsonís s/n.

Proposar a l’Alcaldia la conces-sió de les següents llicències de gual:- Al Sr. Antoni Camats i Jovell, Cra.Tremp 50.- A la Sra. Cèlia Bobet i Solé, Av. MariaAnzizu 18 i C/ M. D. del Pla 13.- Al Sr. Jaume Gomà i Isanta, C/Monges 57.- Al Sr. Mariano Trepat i Farrando, C/Anselm Clavé 1-3.

Proposar a l’Alcaldia la conces-sió de les següents llicències ambientals:- A Fontanet Ribera SCP, per instal·laciód’una explotació bovina d’engreix alpolígon 10, parcel·la 214, d’Artesa.- A JOMAAN SCP, per una explotacióporcina al polígon 6, parcel·la 248.

Proposar a l’alcaldia la concessióde llicència d’obertura d’establiment a LaCaixa, per l’obertura d’una oficina ban-cària a Cra. Agramunt 30 d’Artesa.

Proposar a l’alcaldia donar-se perassabentats de l’obertura de l’establimentde Gutiérrez Amorós SL, de forn de pa,a Cra. Tremp 16 d’Artesa.

INFORMES DE L’ALCADIA

- El CIDEM s’ha interessat per sihi ha possibilitats de trobar una ubicacióidònia per a una indústria paperera aArtesa.

- CAPSESA ha presentat l’avalbancari que li reclama el Dep. Urbanis-me de la Generalitat, en l’expedientd’aprovació del Projecte del Pla Parcial,sector 12 II de la partida La Costa.

- El Sr. Francisco Molina i Garcíaha presentat un escrit queixant-se de la

gestió de l’aigua d’Alentorn per part dela Junta Veïnal d’aquesta població.

- IPCENA ha presentat una recla-mació demanant que no s’autoritzi unagranja de 2000 caps de bestiar porcí d’en-greix a la Vall de Clua, que promou elsenyor Joan Comelles. Aquesta granjaestà en tràmit a l’Oficina de Gestió Am-biental Unificada.

- El Sr. Jordi Conejero ha sol·-licitat que per a Clua es redacti i aprovi

un Pla d’Espai d’Interès Natural.- L’obra “Construcció de Pista

Poliesportiva a Alentorn”, que té un pres-supost de 22.837,50 euros, ha quedatdeserta per manca d’ofertes. S’ha dema-nat novament als contractistes si hi esta-ven interessats.

- El Sr. Miquel Cases i Sciamma,en representació de TILSIT SL, ha pre-sentat al·legacions a la revisió de lesNNSS d’Artesa abans de la redacció delprojecte i del període d’exposició públi-ca.

- La Diputació de Lleida ha re-mès còpia de la seva Ordenança Fiscalreguladora de les Vies Provincials per aque es tingui en compte a l’hora d’auto-ritzar obres en la zona d’afluència de lescarreteres la gestió de les quals tenen de-legada per la Generalitat.

- Els serveis tècnics municipalshan presentat un esbós de la variant quees vol fer a l’accés a Anya. Se’n parlaràamb l’alcalde d’Anya i el propietari delsterrenys.

- El Dep. de Sanitat de la Genera-litat ha comunicat que es faran els con-trols dels malalts del municipi que pre-nen el medicament SINTRON al CAPd’Artesa.

- L’Agència Catalana de l’Aiguaha comunicat la visita d’una funcionariad’aquest organisme el dilluns dia 3 dejuny per a complimentar un qüestionariinformatiu.

Ramon Giribet i Boneta

VOLS GUANYAR 60 euros !!??SI ETS UNA PERSONA ORIGINAL, AMB TRETS ARTÍSTICS AMAGATS, O VASCURT DE PELES… DONCS AQUESTA ÉS LA TEVA OPORTUNITAT!!FICA-T’HI JA! NO PERDIS MÉS EL TEMPS!! EL LLIBRET DE LA FESTA MA-JOR NECESSITA UNA PORTADA.DESCOBREIX-TE, AQUESTA ÉS LA TEVA OPORTUNITAT!!

Cal portar la vostra proposta del dibuix de la portada del llibret, a l’Ajuntament abans del 19 d’agost. La portada guanya-dora es farà pública a l’estand de la Comissió de Festes de la Fira del Meló, on s’entregarà el premi dels 60 euros, juntamentamb 2 tiquets del Sopar de Germanor.

Informació que ha d’incloure la portada:Dies de la Festa Major:

25, 26, 27, 28 i 29 setembre 2002 ARTESA DE SEGRE

39

la P

alan

ca

PubPubPubPubPublirlirlirlirlireeeeeporporporporportatatatatatgtgtgtgtgeeeee

Gratitud a MANOLO GARCÍA, amb motiu de la seva jubilació

TEMPS ERA TEMPS

Com si res. Com un sospir. Han passat setanta anys així, senzillament. I tanmateix, quantesvivències en una empresa que sembla que fos ahir (1933) quan es posava en marxa. No va ser exacta-ment en aquella data quan tu, amic Manolo, vas iniciar-hi la teva caminada laboral, però no gaire méstard: el 1956.

Petita, oi? Què n’era de petita!... tres, quatre operaris (¿?). Espai?, no cal dir-ho, la meitat de lafeina la feieu a la vorera de la carretera de Ponts, que aleshores els vehicles no suposaven perill nidestorb. Quantes hores envernissant a munyeca, desfent la cola en un fogonet a la porta del taller...i així,de mica en mica, com diu la cançó, ens hem anat fent grans. Primer trasllat a Verge de Salgar, l’aprenentja era oficial, i entre moble i moble, endolçaves les hores sobreres anant d’arna en arna i fent, senyor,quina mel! 1980, un altre trasllat. Ara ja eren paraules majúscules: Manolo García encarregat de secció.Quants mobles han passat per les teves mans? T’ho has preguntat alguna vegada? I on han anat a parar?Alguns s’han quedat a casa, a Catalunya, altres una mica més lluny... Espanya, França, Portugal, Argen-tina, Rússia i un llarg etcètera de països que mai no ho haguéssim profetitzat.

Gràcies, Manolo. Compartir amb tu aquests anys ha estat un goig i a la vegada un honor. Espe-rem tots plegats, des del Josep i el Ramon Ros, que tant et recorden, com tots els que formem part del’equip de ROS 1, S.A., no ens oblidis mai. Deixa’ns pensar-ho així perquè les empreses, i aquestaencara més, s’han fet gràcies a persones com tu. Per això, una altra vegada gràcies.

Artesa de Segre, a quatre de juliol de l’any dos mil dos.

M. Rosa Gené PereraGerent

40

la P

alan

ca

HumorHumorHumorHumorHumor

41

la P

alan

ca

PPPPPalanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-oci

ENCREUAT per Jordi Alins Rodamilans

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1234567891011

12 13 14

12

Problema d’escacs

Explosió

Ajuntava

Jeroglífic per www.enigmacard.com

Nom de florJuguen les blanques

EncreuatHORITZONTALS: 1. Maquinista. Cua.- 2. Enumerat. Remen.- 3. C.I. Regitar.- 4. Avet. T. Palestí.- 5. Netedat. Miró. C.- 6. Ol. Rima. BA. llA.- 7. Glacé.Peó. atiT.- 8. Remetre. Remena.- 9. As. Raure. Er. R.- 10. Fama. S. S. Trair.- 11. I. U. Asèptic. La.- 12 Automòbils. All.VERTICALS: A partir de les horitzontals.JeroglíficPetúnia (pet, unia).Problema d’escacs1- Th5, Txh5;2- fxe7 i el negre no pot evitar e8=D

Horitzontals1. Conductor d’una màquina de tren. Part del cos que s’opo-sa al cap.- 2. Citat un per un. Mouen el rems.- 3. Cent.Vocal tancada. Gitar de nou. Consonants.- 4. Arbre sem-blant al pi. Consonant amb teulada. Habitant de palestina.-5. Qualitat de net. Pintor català. Cent.- 6. La terminaciómés borratxa. Conjunt de coses posades formant una pila.Al revés, l’inici de l’abecedari. Al revés, ingredient d’unasalsa nacional.- 7. Teixit de seda que sona com el paper.L’element més senzill del joc d’escacs. Al revés, gallina.-8. Perdonar una falta, una pena, un deute. Remou un líquidordenadament.- 9. Individu que excel×leix en un esport.Afaitar el borrissol. La cua d’un infinitiu. Consonant tos-suda.- 10. Prestigi. Consonant amb revolts. Sofre. Ensar-ronar un amic.- 11. Vocal tancada. Vocal que té forma derecipient. Dit de l’ambient estèril. Nota musical o article.-12. Cotxes. Vegetal que fa fugir els vampirs.

Verticals1. Art d’escriure amb màquina.- 2. Al revés, tractament femení. El darrer estadi de la vida. Vocal tancada.- 3. Que no esmou. Al revés, part de l’extremitat superior. Que no parla.- 4. Al revés, l’inici d’un animal tossut. La darrera que puja alpòdium. Lletra que rodola.- 5. Al revés, el cap d’estat en una monarquia. Control alimentari o assemblea política. Al revés,part de l’extremitat superior.- 6. Al revés, relatiu a la mare. Forma prefixada del mot rus.- 7. Al revés, alegre. Relatiu a lafabricació dels taps de suro. Al revés, contrari del mal.- 8. Al revés i plural, part del cos que alimenta. Est. Nom donat adiversos arbusts espinosos.- 9. Consonant amb teulada. Instrument que ha fet famosa la ciutat de Calanda. Consonants.-10.Nom de diverses plantes de la família de les araliàcies. Lletra que pot representar dues vocals. Al revés, nom donat adiversos ocells de la família dels fringíl×lids, de l’ordre dels passeriformes.- 11. Porgador gros. Al revés, líquid pastós quees menja o preparat farmacèutic que es posa a la pell.- 12. Nou-cents. Dona que no ha estat casada. Vocal oberta.- 13. Alrevés, posa a fora. Al revés, el riu d’Egipte. Al revés, fibra tèxtil d’origen vegetal.- 14. Que va contra el catarro.

42

la P

alan

ca

ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges d’Ahir i d’Aes d’Ahir i d’Aes d’Ahir i d’Aes d’Ahir i d’Aes d’Ahir i d’Avuivuivuivuivui

Míting a la plaça. 1906ns situen l’acció de la foto a la pri-mera dècada del segle XX. Eren

uns anys de catalanisme abrandat anivell de poble, i la gent que venia deBarcelona a fer discursos, amb cotxesde cavalls i barrets, eren oradors quesabien tocar la fibra sensible del po-ble. L’orador de la barba blanca sem-bla que parla amb entusiasme. Els balcons estan plens de senyeres,hi ha un motiu floral al mig i a les duestires que pengen del balcó principal hidiu: “Visca Catalunya”. La gent queestà tant al balcó com a les finestres,sembla molt pendent d’allò que es diu.Devia de ser un dia festiu, doncs elshomes van mudats i es cobreixen ambgorra, mentre que les dones porten unmocador blanc al cap (algunes). La xerrada va ser a la plaça de DanielRiu i Periquet, popularment conegudacom “Plaça del Mercat”. Després se’ndiria plaça de Vall (plaça d’avall o desota), i també plaça del Ball. El pobleva acabar dient-ne plaça del Josepet. En aquells anys de començament desegle, ens diuen que entre les dues pla-ces (aquesta i la plaça Major) reunien26 botigues obertes al públic. Eren elrovell de l’ou del comerç d’Artesa, en-tre botigues de roba, sastres, industri-als, farmàcies, artesans, espardenyers,comestibles, forns de pa, plats i olles...S’hi podia trobar de tot el que la gentnecessités. Les dues cases que surten a la fotoeren de famílies distingides d’aquellsanys. La primera era la farmàcia mésgran del poble (amb pocs anys van ar-ribar a haver-hi tres farmàcies) i la casade la cantonada era l’antiga fassina deCal Cunis (aquesta casa es va vendreel 1914). Aquell any es va traslladar al

carrer Prat de la Riba, on encara és re-cordada per gairebé tothom. Ens diuenque els carros entraven fins a dins de lafassina, on hi havia trulls per abocar laverema. En aquells temps, al mig de la plaçahi havia una font d’aigua fresca, unafarola i unes acàcies, amb uns bancs que

arreplegaven la gent per fer la xerrada. La gent, les modes i els costums po-dien ser diferents; però els polítics, quanels ha interessat alguna cosa, sempres’han assemblat.

Text: Bartomeu JovéFoto cedida per F. Anell

E

la Palancawww.lapalanca.arrakis.es

973 40 11 58 (contestador automàtic)

lapalanca@arrakis.es

RÀDIO 91.2 FM91.2 FM ARTESA

La FLa FLa FLa FLa Fotootootootooto

La nit de Sant Joan és la nit dels petards i de les fogueres. A Artesa, els més menuts s’encarreguen derecollir cartrons i material divers que amunteguen per cremar-lo quan es fa fosc (Foto: Miquel Regué)