La Galera Catala

Llengua 6ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

VIA 2 ReforçVIA 3 Ampliació

CICLE SUPERIOR

Aquest projecte ha estat elaborat per l’equip pedagògic i editorial de

TR

AM

GTRAM6Lad:TRAM OK 07/07/09 8:42 Página 1

EDICIÓ DEL PROJECTEInterlínia, SL

DISSENY DE LA COL·LECCIÓCass

MAQUETACIÓOriol Cabrero

IL·LUSTRACIÓ DE LA COBERTAED

CORRECCIÓM. Mercè Estévez

FOTOGRAFIESAbleStock, ACI, DreamsTime, Fotolia, Stock.XCHNG, Viquipèdia

Primera edició: juliol del 2009

© 2009, Daniel Deamo “Danide”,per les il·lustracions

© 2009, Enciclopèdia Catalana, SAUJosep Pla, 95. 08019 Barcelonawww.enciclopedia-catalana.comwww.text-lagalera.cat

[email protected]

Impressió: Reinbook Imprès, SLMúrcia, 3608830 Sant Boi de Llobregat

ISBN: 978-84-412-1829-1

Dipòsit legal: B-10782-2009

Qualsevol mena de reproducció, distribució,comunicació pública o transformació d’aques-ta obra resta rigorosament prohibida i estaràsotmesa a les sancions establertes per la llei.L’editor faculta el CEDRO (Centre Espanyol deDrets Reprogràfics, www.cedro.org) perquèpugui autoritzar-ne la fotocòpia o l’escaneigd’algun fragment a les persones que hi esti-guin interessades.

EQUIP DE TEXT-LA GALERA

DIRECCIÓ D’ART Cass

COORDINACIÓ DE MAQUETACIÓ Montserrat Estévez

PREIMPRESSIÓ Marta Dòria

COORDINACIÓ DE L’ÀREA Clara Ametller

COORDINACIÓ PEDAGÒGICA Anna Canals

DIRECCIÓ Xavier Carrasco

DIRECCIÓ EDITORIAL Jesús Giralt

REDACCIÓ

Susanna Esquerdo

Judit Farré

IL·LUSTRACIONS

Danide


VIA 2 Reforç


TRAM 6 Llengua VIA 2 Reforç

1

NO

M:

1

Marca amb una x el significat correcte de cada paraula destacada. Fixa’t en el context:

Vam menjar gambes a la planxa i navalles a la marinera.

Mol·lusc que té la closca allargada.

Ganivet que es pot plegar.

Per a possibles reclamacions, dirigiu-vos al cap d’estació.

Part de dalt del cos.

Persona que és responsable d’una cosa o que la dirigeix.

Vaig a buscar el gat. S’ha punxat la roda.

Aparell per a aixecar objectes molt pesants a poca altura.

Animal mamífer domèstic de la família dels felins.

Fixa’t en l’exemple i fes dos dibuixos que representin dos significats diferentsde cada paraula. Consulta el diccionari si et cal:

1

2

dents

cangur

sirena

copa


NO

M:


Escriu el nom que es representa en cada imatge:

Ara, encercla de color verd els noms individuals i de vermell els nomscol·lectius.

Completa aquest text amb els noms següents:

Quan acabi aquest curs, hauré de deixar l’ per a anar a l’institut. Em fa

una mica de separar-me de tota la de companys de tants

anys, sobretot d’en , que és el meu millor .

Ara, classifica els noms que has escrit en la taula següent:

3

4

por colla amic escola Marc

NOM PROPINOM COMÚ

nom concret nom abstracte nom individual nom col·lectiu


NO

M:

Escriu l’adjectiu més adient de cada parella per a completar aquesta descripció. Consulta el diccionari, si et cal:

Com la meva tieta, no n’hi ha dues. Físicament, és alta i (rabassuda/

esprimatxada) com un ciri. Té la cara (fina/ampla) i dolça.

Els seus ulls (ensopits/vius) són un reflex de la seva forma de ser

tan activa. Molts cops, és impulsiva i (eixelebrada/entenimentada),

però a mi em diverteix molt. Però té un defecte: la tossuderia. Ja ho diu la mare:

“Ma germana és del (cap/morro) fort!”

Subratlla el sufix de les paraules següents. Després, escriu de quina paraulaprovenen. Fitxa’t en l’exemple:

cotxarro x Prové de

carona x Prové de

joguinota x Prové de

peixet x Prové de

esculturassa x Prové de

gosset x Prové de

manassa x Prové de

Marca amb una x el significat que atorga el sufix a cada paraula:

1

2

cotxe

3


2

GROS PETIT PEJORATIU AFECTUÓS

veuota

anellet

cirerassa

entremaliadot

carreró

platanarro

peuet


NO

M:

Ratlla la paraula intrusa de cada grup, segons el so de la essa:

Escriu el nom de cada imatge dins de la taula, segons el so i la grafia de la essa:

Ara, pensa una paraula més per a cada columna i escriu-la.

4

5


carbassa

cementiri

camisa

compàs

braç

missatge

caçar

notícia

tresor

enfonsar

zoo

quinze

gasolina

sal

il·lusió

trapezi

pinzell

arrissar

cèntim

pallasso

sopa

cigonya

simfonia

esperança

ESSA SORDA ESSA SONORA

S SS C Ç S Z


NO

M:

Subratlla les onomatopeies d’aquestes oracions:

No he pogut dormir per culpa del ning-nang de les campanes de l’església.

Em relaxa sentir el xim-xim de la pluja des del llit.

Tan bon punt vaig caure, vaig sentir un crec al genoll.

Vine, petitó, que faràs nyam-nyam!

Escriu una onomatopeia per a cada so o soroll representat en aquestesimatges:

Escriu el significat d’aquestes onomatopeies. Consulta el diccionari, si et cal:

patapam:

ring:

nyec:

zum-zum:

1

2

3


3


NO

M:

Subratlla els determinants que trobis en aquestes oracions:

Espero que algun dia em convidis a casa teva.

Ara fa menys calor que aquest matí.

En aquella botiga vaig comprar dues samarretes.

Estic força satisfet d’haver quedat en tercer lloc.

Qualsevol company pot deixar-te el seu llibre.

Ara, classifica dins d’aquesta taula els determinants que has subratllat:

Completa els buits d’aquest text amb un determinant del tipus que s’indicaentre parèntesi:

Estic una mica nerviosa perquè diumenge

celebrarem el (possessiu)

aniversari. He convidat (numeral)

companys de classe i (indefinit)

amics del barri. Els (possessiu)

pares m’estan ajudant a organitzar la festa.

(demostratiu) tarda comprarem

el menjar i la beguda. Volem preparar

uns (quantitatiu) entrepans

i (numeral) truites de patates.

Un (indefinit) dia farem

garlandes per a decorar la terrassa. Ara

només cal esperar que arribi el dia i que

no faci (quantitatiu) fred!

4

5


DEMOSTRATIUS POSSESSIUS NUMERALS QUANTITATIUS INDEFINITS


NO

M:

Relaciona cada paraula de la primera columna amb el seu antònim. Consulta un diccionari adient, si et cal:

robust inoperant

impàvid enrevessat

elàstic maliciós

simple poruc

càndid rígid

eficient nyicris

Torna a escriure aquestes oracions substituint la paraula destacada per un sinònim. Consulta el diccionari, si et cal:

S’ha empassat tot l’engany! És tan innocent!

Diuen que tindrem una primavera amb temperatures suaus i poca pluja.

Disculpi, on són els serveis?

Quina mala fila que fas! Que no has dormit bé?

Classifica les paraules que representen aquestes imatges, segons tinguin el so de la ix o el so de la j:

1

2

3


4

TENEN EL SO DE CAIXA TENEN EL SO DE TARONJA


NO

M:

Completa els buits d’aquests refranys amb g o j:

A pa ès endarrerit, cap anyada no li és bona.

Qui men a figues pel uliol, si es mor és perquè vol.

Quan les filles feste en, les mares xiuxiue en.

Sant oan en diumen e, qui no compra pa no en men a.

Cel ro enc a sol ixent, si no és plu a serà vent.

Quan Nadal cau en di ous, men en més els ocells que els bous.

Llegeix les definicións següents i escriu la paraula a què fan referència. Fixa’t que totes tenen el so de la ix de caixa:

Sac de roba cosit per tots els costats

i ple de llana o ploma que serveix

per a recolzar-hi el cap, l’esquena,

els braços...

Beguda blanca feta amb aigua, sucre

i el suc de xufles que solem prendre

ben freda a l’estiu.

Peça de roba que es col·loca al voltant

de la cintura per a cenyir el cos.

Sense gaire força, suau o de poca

intensitat.

Llaminadura tova com una goma

que es pot mastegar molta estona.

Completa aquestes paraules amb ig o tx, tenint en compte l’escriptura de la paraula derivada que hi ha entre parèntesis:

bate (batejar) capri (capritxet) ro (roja)

esqui (esquitxar) lle (lletja) bo (boja)

4

5

6

A

B

C

D

E



NO

M:

Escriu cada una de les paraules destacades d’aquestes parelles de frases al costat de la seva definició:

Dissabte anirem a veure aquella pel·lícula d’alienígenes.

Quan es fa exercici convé beure aigua.

1 : Percebre una cosa amb els ulls.

2 : Posar-se un líquid a la boca i empassar-se’l.

Vaig participar en un concurs de fotografies fetes a la vall del riu Cardós , però no

vaig poder guanyar.

M’agrada la música però no tinc gaire traça per al ball.

1 : Espai de terra que queda entre dues cadenes de muntanyes

i que té forma de V.

2 : Seguit de moviments i de passos que una o més persones

fan seguint una música.

Subratlla les paraules o grups de paraules d’aquestes frases que espronuncien igual:

Si no vol venir, no t’has d’enfadar. No t’he dit que l’obliguessis, sinó que el

convidessis.

A la reunió tothom parlava alhora i no ens vam acabar d’entendre. Després,

a l’hora de fer la feina ningú no sabia per on començar.

A l’estany del parc hi torna a haver una colla d’ànecs i algun cigne. És un signe

que deixa ben clar que l’aigua està en bones condicions.

Ara, escriu una frase amb cada una de les paraules o expressions que hassubratllat:

1

2


5


NO

M:

Escriu el nom del que representa cada imatge i afegeix-hi dos adjectius que hi vagin bé. Fixa’t bé en quin gènere i quin nombre has de fer servir:

Completa aquesta taula amb les formes que falten de cada adjectiu i respon:

x Quins d’aquests adjectius tenen la mateixa forma per al masculí i per al femení?

3

4


MASCULÍ SINGULAR MASCULÍ PLURAL FEMENÍ SINGULAR FEMENÍ PLURAL

sorprenent sorprenents

buits buida

xerraires

tranquil·les

sorollós


NO

M:

Completa cada definició amb les paraules següents relacionades amb el còmic:

Una és cadascun dels dibuixos que, l’un al costat de l’altre,

formen un còmic o expliquen una historieta

Una és l’espai encerclat per una línia que surt de la boca

dels personatges i on s’escriu el que els personatges diuen o pensen.

Una és una paraula o un signe que imita un so natural.

Ara, escriu una definició per a la paraula que sobra:

Una és

Fixa’t en aquestes vinyetes i escriu de quin tipus de pla es tracta en cada cas:

1

bafarada onomatopeia

2

pla panoràmic pla general

vinyetalínia cinètica

primer pla


6

VINC DE LLIURAR

DURES BATALLES

CONTRA ELS ENEMICS

DE PONENT, MAJESTAT.

D'ON VENIU

TAN MALPARAT,

NOBLE I LLEIAL

SERVIDOR MEU?

DONCS AIXÍ MATEIX!

ALCI UNA MA I AMB

L'ALTRA DONI'M

ELS DINERS.

SOM AL

CARRER

DE SANTA

CLARA.

PERDONI,

SENYORA,

EM PODRIA DIR

ON SOM ARA?

A

B

C

`


NO

M:


Escriu dues oracions de manera que en cada una apareguin com a mínim tres paraules d’aquestes:

Ara, fes el mateix amb aquestes paraules:

Completa aquestes paraules amb el grup de lletres que hi falti:

bo ó i itació co ersa usa e ús

so e ca e ta oret e às po ació

Defineix les paraules següents. Fixa’t que totes s’escriuen amb h:

hèlice:

hivernar:

huracà:

3

avall avet cavall comprovar

savi advocat tramvia avorrit

abans acabar trobar corb

automòbil riba sabó treballar

4

mb br bl nv

5


NO

M:

Classifica aquests gentilicis en el lloc corresponent i, després, afegeix-hi la forma femenina o masculina que falta:

Escriu el nom dels llocs a què corresponen aquests gentilicis. Comprova lesteves respostes en el diccionari DIDAC (www.dicdidac.cat):

trempolí x britànic x

eslovè x turc x

eslovac x belga x

napolità x austríac x

somali x alemany x

angolès x suec x

1

andorrà francès marroquí colombiana

vilanoví guatemalenc nicaragüenca mexicà

canadenc moçambiquès

senegalesa tortosina

2


7

GENTILICIS AMB EL SUFIX -À, -ANA

i

i

i

GENTILICIS AMB EL SUFIX -ÈS, -ESA

i

i

i

GENTILICIS AMB EL SUFIX -Í, -INA

i

i

i

GENTILICIS AMB EL SUFIX -ENC, -ENCA

i

i

i


NO

M:

Analitza l’estructura d’aquestes seqüències. Fixa’t en l’exemple:

Anem a casa x

verb + preposició + nom

Un pessic de sal x

+ + +

Refrescos sense sucre x

+ +

Vine amb mi x

+ +

Pugem per les escales x

+ + +

Omple cada buit amb la preposició que convingui:

Ens repartirem la feina del treball tots.

Ja et trucaré telèfon.

El termini d’inscripció dura demà.

M’estimo més el pastís formatge que el préssec almívar.

Escriu una frase en què aparegui cada una d’aquestes conjuncions:

perquè

però

encara que

3

4

per de entre finsen

5



NO

M:

Marca amb una x les situacions en les quals et seria útil consultar un diccionari bilingüe o multilingüe:

No recordes si square en anglès vol dir “plaça”.

Et cal saber quantes accepcions té la paraula serra en català.

Dubtes com s’escriu la paraula que en anglès vol dir “bonic”.

Vols saber quina és la capital de Sri Lanka.

Aquest estiu aniràs de vacances a Itàlia i vols començar a saber com es diuen

algunes paraules en italià.

Estaves llegint i has trobat la paraula posologia, que no saps què vol dir

exactament.

Consulta un diccionari multilingüe i escriu el nom del que representenaquestes imatges en anglès, francès i castellà:

anglès: anglès: anglès:

francès: francès: francès:

castellà: castellà: castellà:

anglès: anglès: anglès:

francès: francès: francès:

castellà: castellà: castellà:

1

2


8


NO

M:

Torna a escriure aquestes oracions amb les comes que hi falten i indica quina funció fa la coma en cada una:

Separa els elements d’una enumeració.

Indica que hi ha una explicació o aclariment.

Demana l’atenció d’algú.

Separa oracions.

Joan vine de seguida.

x

Si piquen a la porta obre de seguida.

x

En el mapa he fet servir el color marró el lila el verd el taronja i el groc.

x

La Sara que té sis anys és la més petita de la família.

x

Tria i escriu el signe de puntuació adient per a omplir cada buit:

punt i coma / dos punts

Ho han dit ben clar cal arribar molt puntuals.

coma / punt i coma

De primer menjarem macarrons de segon hi ha lluç i de postres he dut gelats.

punt / punt i coma

L’entrada al museu és gratuïta no cal que porteu diners.

dos punts / punt

Ho tinc tot a punt els ous, el sucre, la farina i el llevat.

punt i coma / dos punts

La iaia sempre diu “Tot va bé si acaba bé.”

3

A

B

C

D

4



NO

M:

Busca en aquesta sopa de lletres sis paraules manllevades:

Ara, escriu-les al costat de la definició corresponent:

x Aparell que fa una llum molt intensa durant molt poc temps

i que permet fer fotografies quan hi ha poca llum.

x Tipus de música moderna amb molt de ritme que es toca

amb guitarres i altres instruments elèctrics.

x Plat de la cuina japonesa elaborat a base d’arròs bullit

envinagrat, acompanyat de peix o marisc, generalment crus,

o de verdures.

x Pràctica esportiva que consisteix a baixar per rius d’aigües

braves amb bots pneumàtics.

x Fer una tertúlia a través d’internet.

x Pa en forma de barra llarga i estreta.

Subratlla la paraula manllevada de cada oració i explica’n breument el significat:

Avui em ve més de gust un plat de tortel·linis que l’amanida de cigrons.

La dèria del meu cosí és arribar a fer de discjòquei en una superfesta plena de gent.

A l’estiu en aquesta cala lloguen caiacs i també fan cursets de submarinisme.

1

2


9

P A R X E A C O

X U R O C K L B

A L P U N T O A

T E X A S A C G

E S I M U N O U

J A A O S A V E

A C L Ç H T E T

R A F T I N G S


NO

M:

Relaciona el nom de cada mode amb l’explicació i l’exemple corresponent:

Escriu una oració amb el verb en indicatiu a partir de cada imatge:

Ara, escriu dues oracions en mode imperatiu i subjuntiu fent servir els mateixos verbs que en les oracions anteriors:

imperatiu

subjuntiu

3

4


Tant de bo vingués la Sara.

Ha vingut la Sara.

Sara, vine!

indicatiu

subjuntiu

imperatiu

presenta un fet real

expressa una ordre

expressa una acció

imaginada, volguda...


NO

M:

Subratlla la paraula composta de cada frase:

L’Arnau és aquell noi pèl-roig i amb la cara tan pigada.

No siguis bocamoll si no vols ficar-te en un embolic.

De vegades sóc una mica somiatruites, però d’altres toco de peus a terra.

El meu avi és un artista fent trencaclosques; en té un munt de peces!

Per la ràdio han dit que hi ha molta cua a l’autovia, com cada cap de setmana.

He d’anar a la ferreteria a comprar filferro, claus i dissolvent.

Diu el metge que té un virus que li provoca trastorns gastrointestinals.

La salsa agredolça té un gust força especial.

Ara, classifica-les en la columna corresponent:

Escriu la paraula composta que representen aquestes imatges i la sevacombinació de categories gramaticals:

1

2


10

VERB + SUBSTANTIUSUBSTANTIU + ADJECTIU ADJECTIU + SUBSTANTIU

SUBSTANTIU + SUBSTANTIU

ADJECTIU + ADJECTIU

PARAULA COMBINACIÓ DE CATEGORIES GRAMATICALS

+

+

+

+


NO

M:

Col·loca el signe de puntuació adient en cada cas:

dos punts / punts suspensius

Ja ho diu la dita Tal faràs

cometes / dos punts

Als envasos dels medicaments hi diu Mantingueu-los fora de l’abast

dels infants.

punts suspensius / dos punts

La veritat és que jo doncs Vaja, que us volia fer una pregunta puc venir

amb vosaltres al cinema?

punts suspensius / parèntesis

Cada matí, mentre esmorzo, si no és que m’he llevat massa tard m’agrada

llegir el diari, sentir les notícies, xerrar amb la família

Inventa a partir d’aquesta escena una frase que contingui cada un dels signes de puntuació que s’indiquen:

dos punts

punts suspensius

cometes

3

4



NO

M:

Consulta el diccionari i copia la definició de cada paraula:

destí:

destinació:

esgarrapar:

esgarrinxar:

Ara, escriu una frase amb cada paraula de manera que en quedi ben clara la diferència de significat:

destí

destinació

esgarrapar

esgarrinxar

Tria la paraula que va bé per a completar cada frase:

relliscar / patinar

Si vols fer hoquei sobre patins, has de saber molt bé.

Vigila, que el terra està mullat i podries .

esbandir / aclarir

Ningú no ha vist l’accident i ara no podem què ha passat.

T’has d’ molt bé el cap o t’hi quedarà xampú.

1

2


11


NO

M:

Completa cada paraula amb la síl·laba que hi falta:

gue / güe gui / güi

fo ra pin se nt

llen ta formi jar se ment

en xar ai ra anti tat

clave ram ambi tat polse ra

rra aconse r adro r

Troba en aquesta sopa de lletres sis paraules que s’escriuen amb dièresi i, després, escriu-les en el lloc corresponent:

Porten dièresi per a indicar que la u dels

grups que, qui, gue, gui s’ha de pronunciar:

Porten dièresi per a indicar que la i o la u

no formen diftong amb una altra vocal:

Ara, escriu una oració amb cada una:

3

4


D F R E Q U E N T

I R C U L A C U I

C L O I S S A N O

R A T S E T L G E

U T O I T S E U Q

I O I A R A T E P

L T D E I R L N A

L E L S T V E T N

A D I O P S Ç A S

T R U M Ç V E N G


NO

M:

Escriu el nom de cada tipus de diccionari al costat de l’explicació que indicaquina informació conté:

El diccionari conté símbols, abreviatures i sigles.

El diccionari recull l’origen i la història de les paraules.

El diccionari conté l’ortografia de les paraules,

la partició sil·làbica i la pronúncia correcta (amb signes fonètics).

El diccionari conté les paraules agrupades per camps temàtics

i les representa gràficament, amb il·lustracions.

Llegeix aquesta entrada d’un diccionari ortogràfic i de pronúncia i copia’ncada part en el lloc corresponent:

Categoria gramatical de la paraula:

Partició sil·làbica de la paraula:

Pronunciació de la paraula:

Marca amb una x el diccionari que et seria més útil en cada cas:

No saps del cert si primavera es pronuncia amb e oberta o amb e tancada:

diccionari ortogràfic i de pronúncia diccionari etimològic

Vols saber si albergínia és una paraula d’origen àrab.

diccionari d’imatges diccionari etimològic

Tot i que n’has llegit la definició, no tens prou clara quina forma té un filaberquí.

diccionari ortogràfic i de pronúncia diccionari d’imatges

1

visual etimològic ortogràfic i de pronúncia

2

3

A

B

C

d’abreviacions


12fu | tur, tu | ra; -turs, tu | res

[futur, -tuɾə; -turs; -tuɾəs]

adj i m i f.


NO

M:

Tria el complement directe que va bé per a completar cada oració:

La Joana porta a passejar cada matí.

Avui et toca fregar a tu!

Ella em va explicar i el vaig entendre de seguida.

La Raquel no troba enlloc.

Ara, substitueix cada complement directe pel pronom corresponent:

Substitueix el pronom que fa la funció de complement indirecte pel grup de paraules que hi va bé:

Encara no li he demanat que em deixi la bici.

Aquest vespre els has de trucar per a quedar demà a la biblioteca.

Fa uns dies li vaig preguntar si el meu gat podia tenir puces.

Els cambrers els van dur unes postres delicioses.

4

els plats les normes del joc el gos les ulleres

A

B

C

D

les el -los

A

B

C

D

5

als companys del grup als clients del restaurant

al veterinari a la meva cosina



NO

M:

VIA 3 Ampliació


NO

M:

TRAM 6 Llengua VIA 3 Ampliació

1

Busca en cada oració una paraula polisèmica i subratlla-la:

Per a anar fins a Nova Orleans, farem escala a l’aeroport de Nova York.

Quina pila de gots per rentar!

Quan vaig passar la varicel·la, tenia grans per a tot arreu.

Ara, busca aquestes paraules en el diccionari i copia el significat que correspon a cada paraula en aquest context:

:

:

:

Busca en aquesta sopa de lletres sis noms i encercla de color verd els individuals i de color vermell els col·lectius:

Ara, escriu els tres noms individuals que corresponen als noms col·lectius que has encerclat, i a la inversa:

Noms individuals: , , .

Noms col·lectius: , , .

1

2

F S E T A L V G E S J

L E N A R B R E T R U

O C E O I X U R T E G

T L I G E M A L N B A

A R X I P E L A G A D

O L A L F I N E S N O

T R M O F L O R M I R

G S T I N V R A F M R


NO

M:


Marca amb una x totes les caselles que calgui d’aquesta taula, segons lescaracterístiques dels noms de la primera columna. Fixa’t en l’exemple:

Tria una d’aquestes situacions:

Aquest cap de setmana has anat a la platja i no t’hi has pogut banyar

de tan plena de deixalles que era l’aigua.

T’has assabentat que la biblioteca municipal del teu barri obrirà

tots els festius, i estàs molt satisfet amb aquesta iniciativa.

Els fanals del teu carrer fa setmanes que no funcionen, tot i que els veïns

ho heu comunicat a l’ajuntament diverses vegades.

Ara, redacta una carta breu al director en què argumentis el teu punt de vistasobre l’opció que has triat:

3

4

tulipa X X X X X

exèrcits

Ebre

tristor

mosques

prop

i

com

ú

indi

vidu

al

col·l

ectiu

abst

ract

e

conc

ret

mas

culí

fem

ení

sing

ular

plur

al


NO

M:

Classifica aquests adjectius o expressions, segons serveixin per a descriurel’aspecte físic d’algú o el seu caràcter. Consulta el diccionari, si et cal:

Escriu en la taula l’augmentatiu, el diminutiu i el pejoratiu d’aquestssubstantius:

Ara, escriu tres paraules més de cada grup:

Augmentatius:

Diminutius:

Pejoratius:

1

rabassut indisciplinat cepat esprimatxat

eixelebrat esvelt vanitós ser del morro fort

ser un tap de bassa

2

esquifit dòcil

garrepa


2

PER A DESCRIURE L’ASPECTE FÍSIC PER A DESCRIURE EL CARÀCTER

AUGMENTATIU DIMINUTIU PEJORATIU

mà

animal

paper

dona

peu

finestra

taula


NO

M:

Completa aquestes paraules amb s o ss. Consulta el diccionari, si et cal:

regalè ia metge a mi atge

emi or pre ió japone a

mi ió re ina pai atge

Escriu el plural d’aquestes paraules:

força: francès:

veloç: embaràs:

amistós: adreça:

anís: llaç:

plaça: autobús:

Resol aquests encreuats sil·làbics:

Ara, inventa’n de nous a partir d’aquestes quadrícules. Totes les paraules hande tenir el so de la essa:

3

4

5


x

x

x

x


NO

M:

Relaciona cada verb amb la imatge i l’onomatopeia corresponents. Consultael diccionari, si et cal:

belar aúúú

renillar rac-rac

udolar beee

escatainar coc-coc

raucar iii

Completa les oracions amb la forma corresponent dels determinantsquantitatius destacats. Fixa’t en l’exemple:

Voldria molts caramels i piruletes.

Tinc massa calor i picades de mosquit!

Intueixo poc entusiasme i ganes de tirar endavant el projecte.

Ja hi ha prou vi i cerveses.

No esperem gaire bon temps ni convidats.

Quantes llonganisses i fuets hauríem de comprar?

Manté força activitat i capacitats per a l’edat que té!

1

2

moltes


3


NO

M:

Ratlla la paraula intrusa de cada grup, tenint en compte els diferents tipus dedeterminants:

Ara, escriu un títol per a cada grup de determinants. Fixa’t en l’exemple.

Subratlla els conceptes erronis d’aquestes oracions que fan referència als textos expositius. Després, torna-les a escriure de manera correcta:

La finalitat dels textos expositius és entretenir el lector.

La informació ha d’estar ben organitzada, en un sol paràgraf format per frases

extenses.

La imatge que hi apareix és precisa i acurada.

Cal ressaltar els conceptes més importants amb diferents tipus de lletra per a fer

el text més estètic.

3

4


nostra

meu

qualsevol

teva

vostres

seu

meva

seves

Possessius

algunes

altre

certa

mateix

cadascuns

tal

ambdues

aquelles

força

massa

gens

meitat

quantes

poc

gaire

bastant


NO

M:

Relaciona cada paraula de la primera columna amb els seus sinònims.Consulta un diccionari adient, si et cal:

espantós capficat esvalotat

tímid viu menyspreable

arrauxat vergonyós tremebund

astut vil sagaç

indigne esbojarrat encaboriat

encaparrat aterridor introvertit

Torna a escriure aquestes oracions, substituint les paraules destacades per un antònim i fent els canvis necessaris perquè siguin coherents. Fixa’t en l’exemple:

Estic desganat des que tinc la grip.

Has estat molt mesquí no volent col·laborar en la col·lecta.

El vestit era d’una roba amb un estampat molt alegre.

Vaig renunciar a fer les obres, perquè els pressupostos eren desorbitats.

Estava eufòric per haver aconseguit la feina.

Ratlla la paraula de cada sèrie en què el so destacat sona diferent dels altres:

rauxa – monja – gronxa – xarop

salsitxa – mareig – despatx – passeja

esquitx – roig – arxiu – dutxa

1

2

3

Estic famolenc des que m’he recuperat de la grip.


4



NO

M:

Completa aquesta taula. Fixa’t en l’exemple:

Escriu el plural d’aquests noms:

passeig: sandvitx: assaig:

lleig: despatx: bateig:

Escriu un nom per a cada verb. Fixa’t en l’exemple:

empatxar: enrogir: encapritxar-se:

desitjar: embogir: estiuejar:

Completa aquest text amb les grafies adients:

Aquell matí, de sobte, em va mirar el ersei i em va semblar trist i lle ,

sense dibu os, ni sanefes, ni estampats. A més, era massa gru ut per a un dia

tan calorós. En un rampell, vaig anar tot passe ant a la botiga del senyor esús

a comprar-me’n un de nou. Digue’m capri osa...

—Bon dia, em podria despa ar?

—I tant! Què desi a?

—Em pot ensenyar el ersei d’aquell prestat e?

En tocar-lo, el seu te it em va captivar. Va

emprovar-me’l i em va adonar que m’afavoria força.

I no era ens car... Decidit, cap a la ca a!

—Em pot cobrar? Me l’enduc posat.

4

5

6

empatx

7

envejar fugir jutjar passejar

jo envejo

tu enveges

ell enveja


NO

M:

Escriu la paraula a què fa referència cada pista:

És el que fem quan entre tots a classe

triem qui serà el delegat, per exemple.

Femella del bou.

Abans de llançar a cistella, els jugadors,

acostumen a fer això amb la pilota.

Plataforma que es posa damunt del sostre

d’un cotxe per a poder transportar maletes.

Una manera més refinada de dir “bonic”.

No és nou, sinó tot el contrari.

Ara, escriu-les de nou formant parelles de paraules homòfones:

i

i

i

Tria la paraula de cada parella que va bé per a omplir el buit:

gaire bé / gairebé

Fa uns dies que no es troba : té mal de cap, de panxa...

avanç / abans

Renta’t les mans de dinar!

també / tan bé

A la Mireia li agrada menjar fruita per a esmorzar, i a mi .

cova / cove

Demanar la lluna en un vol dir demanar coses impossibles.

entra / entre

Cada matí, quan a la classe, la Rut diu: “Ja tornem a ser aquí!”

1

A

B

C

D

E

F

A R

A

T

A

L

E

2


5


NO

M:

Subratlla els adjectius d’aquest text:

Ara, classifica’ls en el lloc corresponent i escriu les formes que falten:

Marca amb una x les afirmacions que són certes:

Un bon esquema ha de ser una representació tan senzilla com sigui possible.

Els esquemes no serveixen per a comprendre la informació, només per

a memoritzar-la.

Per a fer un esquema, abans cal fer una bona lectura del text per tal de

comprendre’l bé.

D’esquemes només n’hi ha d’un tipus i s’anomenen mapes conceptuals.

3

Fer un pa de pessic deliciós no és una feina complicada. Hi ha uns quants trucs

senzills que poden ajudar-hi molt. Abans que res, has de mesurar bé els ingre-

dients. Pesar-ne la quantitat exacta no és una operació difícil, oi? També cal reme-

nar bé la massa. Si no, hi trobaràs grumolls antipàtics quan te’l mengis. I no et

descuidis de tenir el forn calent quan hi fiquis el pastís. Posa-hi els cinc sentits i

tindràs uns resultats al·lucinants!

4


ADJECTIUS INVARIABLES

masculí i femení singular masculí i femení plural

ADJECTIUS VARIABLES

masculí singular masculí plural femení singular femení plural


NO

M:

Dibuixa una vinyeta de còmic en la qual apareguin els elements següents:

dues bafarades una metàfora visual

una onomatopeia algunes línies cinètiques

Fes els canvis indicats en aquestes oracions. Fixa’t bé en les formes verbalsacabades en -ava:

Jo em pensava que era dissabte. x tu

Tu et que era dissabte.

Ella de petita anava a jugar en aquell parc. x nosaltres

Nosaltres

Aquest matí la torradora no funcionava. x la torradora i la cafetera

Completa les paraules següents amb v o amb b:

blau x la es llop x llo a

tou x to íssim nou x no etat

rep x re edor arxiu x arxi ar

saber x sa erut nau x na egar

neu x ne ada caliu x escali ar

1

2

3


6


NO

M:

Busca en aquesta sopa de lletres vuit paraules que s’escriuen amb h:

Prepara el guió d’una tira còmica de tres vinyetes que tingui com aprotagonista un dels personatges següents i descriu que passarà en cada una:

un cuc molt tímid una mestra amb superpoders

VINYETA 1

Dibuix

Text

VINYETA 2

Dibuix

Text

VINYETA 3

Dibuix

Text

4

5


A G L N O H T I T M

L U H E R E N C I A

P N U H H H E U Q I

R E R O W U S E S O

O P A R J M I T C Ç

H U M A N I T A T P

I E H R S T R E R I

B S E I E A U P O O

I T N A T I B A H R

R H I O R E H N I S


NO

M:

Fixa’t en l’exemple i escriu el nom del gentilici que correspon a aquestspobles i ciutats. Fes servir el diccionari DIDAC (www.dicdidac.cat) si cal:

Els habitants de Mataró són i .

Els habitants de Lleida són i .

Els habitants de Berga són i .

Els habitants de Reus són i .

Els habitants de Figueres són i .

Els habitants de Valls són i .

Els habitants d’Eivissa són i .

Els habitants de València són i .

Els habitants de Girona són i .

Escriu quatre exemples dels gentilicis que se’t demanen:

gentilicis de quatre països d’Europa

gentilicis de quatre països de l’Àfrica

gentilicis de quatre poblacions de la teva comarca

gentilicis de quatre grans ciutats d’Europa

gentilicis de quatre grans ciutats de tot el món

1

2

mataronins mataronines


7


NO

M:

Completa aquestes frases de manera que tinguin sentit:

Sempre pren la llet sense .

Som aquí des de .

A la ràdio han parlat de .

Hem preparat entrepans i .

El cotxe s’ha espatllat quan .

Nosaltres no hi vindrem perquè .

De postres no hi ha iogurt, sinó .

Demà em llevaré molt d’hora encara que .

Et quedes o ?

Escriu un poema curt de dues estrofes que segueixi una estructura fixa sobrealgun d’aquests temes:

els jocs a l’hora del pati el temps a l’hivern

Ara, respon aquestes preguntes:

x Quants versos té cada estrofa?

x Quantes síl·labes té cada vers?

x Quin és l’esquema de rima que has fet servir?

3

4



NO

M:

Col·loca en la casella corresponent del quadre aquestes paraules i completa’lamb ajuda d’un diccionari multilingüe:

Completa aquesta entrada de diccionari amb les definicions equivalents a cada una de les accepcions:

F 1 MOBL

Anglès: table; (d’oficina) desk

Francès: table

Alemany: Tisch M

2 taula rodona FIG MOBL

Anglès: round table

Francès: table ronde

Alemany: runder Tisch

3 taula rasa FIG

Anglès: fer taula rasa to make a clean sweep of

Francès: faire table rase

Alemany: reiner Tisch M

1

destornillador jaquet Schraubenzieher chaqueta

veste Tablett tournevis robinet

2

tap livre tray


8

CATALÀ CASTELLÀ ANGLÈS FRANCÈS ALEMANY

tornavís

safata

jaqueta

aixeta

llibre


NO

M:

Escriu a partir d’aquesta imatge una oració en què la coma faci la funció que s’indica en cada cas:

Separa els elements d’una enumeració:

Indica que es fa una explicació

o un aclariment:

Indica que es demana l’atenció d’algú:

Imagina que pots fer un viatge en el temps i pots entrevistar alguna personaque va viure fa molts anys. Escriu qui triaries i per què i redacta quatrepreguntes que t’agradaria fer-li:

PERSONATGE ENTREVISTAT:

MOTIU:

PREGUNTA 1:

PREGUNTA 2:

PREGUNTA 3:

PREGUNTA 4:

3

4



NO

M:

Classifica aquestes paraules manllevades segons la llengua de la qualprovenen. Si tens dubtes, consulta el diccionari:

Marca amb una x les afirmacions que són certes:

La paraula amateur és un manlleu del francès en forma d’adopció.

La paraula suflé s’ha manllevat del francès i s’ha adaptat al català.

Les paraules handbol i waterpolo són formes alternatives que la llengua

catalana utilitza com a equivalents de les paraules angleses que designen

aquests esports.

La paraula maquinari és l’alternativa de la llengua catalana per a la forma

anglesa hardware.

Tria quines d’aquestes paraules són manllevades d’altres llengües i escriu una frase amb cada una:

1

piano bonsai mousse pírcing

soprano quimono dossier

2

3

maleta

aspiradora pantalla esprai

plumier gruyère

futbol

tortel·lininecesser


9

ANGLÈS FRANCÈS ITALIÀ JAPONÈS


NO

M:

Classifica aquestes oracions segons si el verb expressa una acció acabada o inacabada:

Va ploure tota la tarda. x Acció

L’Alba s’està dutxant. x Acció

La coral ja prepara el concert d’estiu. x Acció

Ella sap fer unes galetes boníssimes. x Acció

Has tornat a fer tard! x Acció

Completa aquest text amb el verb llevar-se en el mode que s’indica:

Cada dia jo (indicatiu) a dos quarts de vuit. Si (subjuntiu)

més tard, faria tard a l’escola. Per si de cas, tot just quan sona

el despertador ja sento que el pare em diu: “Arnau, (imperatiu) .”

Completa aquesta fitxa amb les dades de l’últim llibre que has llegit i, després, escriu-ne una ressenya:

4

A

B

C

D

E

5

6


Títol

Autor

Il·lustrador

Editorial

Lloc i any d’edició

Col·lecció


NO

M:


10

Escriu la paraula composta que correspon a cada definició:

Gènere literari que explica històries

que passen en un món molt diferent

del nostre, gairebé sempre en el futur. È A- I Ó

Sèrie de moviments bruscos

o de tremolors de la superfície

de la Terra causats per un sisme. E A È

Número que té les mateixes xifres

al davant i al darrere. A I A

Vaixell encarregat de vigilar les costes

i d’impedir que hi hagi contraban. A A O E

Flotador que, posat al voltant del cos

per sota els braços, serveix perquè

un nàufrag o una persona que ha caigut

a l’aigua no s’ofegui i pugui ser salvada. A A E

Ara, marca amb una x les combinacions de categories gramaticals que compleixin les paraules anteriors:

adjectiu + adjectiu verb + substantiu substantiu + substantiu

Ratlla la paraula de cada sèrie que no és formada per la mateixa combinaciógramatical que les altres i completa l'explicació:

cara-rodó – garratibat – esmaperdut – figaflor

La paraula no pertany a la sèrie perquè

aiguaneu – voravia – comptagotes – coliflor


primmirat – gira-sol – espiadimonis – caçapapallones


1

2

A

B

C

D

E


NO

M:

Torna a escriure aquestes afirmacions corregint els errors:

Els dos punts es fan servir quan una oració es deixa incompleta perquè qui parla

dubta o s’interromp.

Abans i després dels dos punts es deixa un espai en blanc.

Els parèntesis indiquen que unes dades són imprescindibles per a entendre el text.

Les cometes marquen només l’inici d’una citació.

Escriu un resum d’alguna pel·lícula o novel·la ambientades en una èpocahistòrica anterior. Després, explica alguns detalls que contribueixin a situar la història en l’època concreta en què passa:

TÍTOL:

RESUM:

AMBIENTACIÓ:

3

4



NO

M:

Defineix breument les paraules destacades de manera que quedi ben clara la diferència de significat entre cada parella. Si et cal, consulta el diccionari:

Si compres un abonament per a tots els concerts, et surten més bé de preu.

A la primavera convé posar una mica d’adob a les plantes.

Fa un any que ha començat a estudiar la carrera de Biologia.

De moment ja hi ha cent persones inscrites en la cursa popular.

Entre tota la classe nomenarem un delegat.

Ara passaré llista i vosaltres m’avisareu si no he anomenat algú.

Classifica el nom d’aquests animals al lloc corresponent i escriu-ne quatremés per a cada grup:

1

2


11

MAMÍFERS INSECTES OCELLS


NO

M:

Afegeix dièresi a les paraules de cada sèrie. Fixa’t en el nombre, que indicaquantes paraules de cada grup han de dur dièresi:

3 egoista frequència diurn raim

2 peuc paraigues agrair feina

1 aigua aiguera aigualit aiguat

Posa accent o dièresi en les paraules destacades:

Aquests nois són suissos.

Ara em menjaria un suis amb una ensaimada.

A la reunió del veinat han vingut sis veines i només un vei.

En Josep Lluis i la Maria Lluisa arribaran d’aquí a una estona.

Escriu un relat d’un dia de la teva vida de cada dia en el qual et comencen a passar coses extraordinàries (a casa, a l’escola, amb els amics...):

3

4

5



NO

M:

Posa un exemple d’un cas en què resulti adient consultar cada un d’aquestsdiccionaris:

diccionari d’abreviacions

diccionari etimològic

diccionari ortogràfic i de pronúncia

diccionari visual

Copia les frases en la taula següent:

L’Anna ha fet un pastís per a l’Ester.

El mestre reparteix fulls blancs a tots els alumnes.

La dependenta de la botiga ha venut quatre paraigües a aquella senyora.

Jo donaré l’encàrrec al pare.

Ara, inventa dues frases que tinguin la mateixa estructura:

subjecte + predicat (verb + CD + CI)

1

2


12

SUBJECTEPREDICAT

verb complement directe complement indirecte

L’Anna ha fet


NO

M:

Fixa’t en els complements que conté el predicat d’aquestes oracions, que nosón ni directes ni indirectes, i indica a quina pregunta responen:

Nosaltres anem a l’escola caminant.

La meva àvia es lleva molt d’hora.

Saben jugar a tenis molt bé.

Ha anat a casa dels avis.

Resol l’endevinalla que planteja aquest poema i, després, fes-ne un cal·ligrama:

Endevinalla

Tinc blava la sang,

sense ser de noble llinatge.

Puc reproduir una imatge

o un escrit interessant.

EDUARD SOLER FIÉRREZ / LLUÍS CASSANY I RIERA.Poesies amb suc. Editorial La Galera

x Què és?

3

on? quan? com?

4




1

UNITAT 1

– navalla: Mol·lusc que té la closca allargada.

– cap: Persona que és responsable d’unacosa o que la dirigeix.

– gat: Aparell per a aixecar objectes moltpesants a poca altura.

Resposta model:

– cangur: Animal mamífer australià; personaque té cura dels fills d’algú altre.

– sirena: Ésser fantàstic que té la part de daltdel cos de dona i la de baix de peix; aparellque fa un soroll molt fort per tal d’avisard’alguna cosa.

– copa: Vas per a beure que té peu; trofeu;capçada; part del barret on es fica el cap.

bosc; illa; vaixell; equip; abella; orquestra.

Noms individuals: illa; vaixell; abella.

Noms col·lectius: bosc; equip; orquestra.

escola; por; colla; Marc; amic.

Nom propi: Marc.

Nom concret: escola.

Nom abstracte: por.

Nom individual: amic.

Nom col·lectiu: colla.

UNITAT 2

esprimatxada; final; vius; eixelebrada; morro.

cara; joguina; peix; escultura; gos; mà.

veuota: pejoratiu; anellet: petit; cirerassa:gros; entremaliadot: afectuós; carreró: petit;platanarro: gros; peuet: petit.

Cal ratllar: camisa; sal; pinzell.

Essa sorda: arròs; tassa; cireres; eriçó. Essa sonora: espasa; zebra.

Resposta oberta.

1

2

3

4

1

2

3

4

5

UNITAT 3

– ning-nang

– xim-xim

– crec

– nyam-nyam

Resposta model:

xap; rrr; xuc-xuc; mu.

– patapam: Soroll d’una persona o d’una cosaque cau.

– ring: Soroll d’un timbre o d’un telèfon.

– nyec: Soroll d’una cosa que grinyola, comara una porta en obrir-se.

– zum-zum: Soroll apagat i continu, com el d’un grup d’abelles.

– algun; teva.

– menys; aquest.

– aquella; dues.

– força; tercer.

– qualsevol; seu.

Demostratius: aquella, aquest.

Possessius: teva, seu.

Numerals: dues, tercer.

Quantitatius: menys, força.

Indefinits: algun, qualsevol.

Resposta model:

meu; cinc; altres; meus; aquesta; quants;tres; altre; gaire.

UNITAT 4

robust – nyicris

impàvid – poruc

elàstic – rígid

simple – enrevessat

càndid – maliciós

eficient – inoperant

3

4

5

2

1

1

SOLUCIONS VIA 2

S



Resposta model:

– S’ha empassat tot l’engany! És tan ingenu!

– Diuen que tindrem una primavera ambtemperatures agradables i poca pluja.

– Disculpi, on són els lavabos?

– Quina mala pinta que fas! Que no hasdormit bé?

– pagès

– menja; juliol.

– festegen; xiuxiuegen.

– Joan; diumenge; menja.

– rogenc; pluja.

– dijous; mengen.

A COIXÍ

B ORXATA

C FAIXA

D FLUIX

E XICLET

bateig; esquitx; capritx; lleig; roig; boig.

UNITAT 5

1 veure

2 beure

1 vall

2 ball

– si no; sinó.

– alhora; a l’hora.

– cigne; signe.

Resposta oberta.

5

6

1

3

4

2

2

Resposta model:

Bolet deliciós i verinós.

Papallona alegre i juganera.

Pinzells vells i llargs.

sorprenent; sorprenents; sorprenent;sorprenents.

buit; buits; buida; buides.

xerraire; xerraires; xerraire; xerraires.

tranquil; tranquils; tranquil·la; tranquil·les.

sorollós; sorollosos; sorollosa; sorolloses.

x sorprenent i xerraire.

UNITAT 6

– vinyeta

– bafarada

– onomatopeia

Resposta model:

– Una línia cinètica és un signe que simbolitzala mobilitat dels personatges i dels objectesen un còmic.

A pla panoràmic

B primer pla

C pla general

Resposta oberta.

Resposta oberta.

bombó; sobre; invitació; cable; conversa;tamboret; brusa; envàs; embús; població.

Resposta model:

– hèlice: grup de pales o aletes unides quegiren per l’acció d’un motor i fan mourealgunes embarcacions i alguns avions.

– hivernar: passar l’hivern.

– huracà: cicló de les zones del mar Carib quesol causar destrosses molt fortes.

4

1

2

3

4

3

5

SOLUCIONS VIA 2

SO DE CAIXA SO DE TARONJA

gronxador gira-sol

xancletes esponja



UNITAT 7

Gentilicis amb el sufix -à, -ana: andorrà i andorrana; colombià i colombiana; mexicà i mexicana.

Gentilicis amb el sufix -í, -ina: marroquí i marroquina; vilanoví i vilanovina; tortosí i tortosina.

Gentilicis amb el sufix -ès, -esa: francès i francesa; moçambiquès i moçambiquesa;senegalès i senegalesa.

Gentilicis amb el sufix -enc, -enca:guatemalenc i guatemalenca; nicaragüenc i nicaragüenca; canadenc i canadenca.

Tremp; Eslovènia; Eslovàquia; Nàpols;Somàlia; Angola; Gran Bretanya; Turquia;Bèlgica; Àustria; Alemanya; Suècia.

– Un pessic de sal: determinant + nom + preposició + nom

– Refrescos sense sucre: nom + preposició + nom

– Vine amb mi: verb + preposició + pronom

– Pugem per les escales: verb + preposició + article + nom

– entre

– per

– fins

– de; en.

Resposta oberta.

UNITAT 8

Cal marcar:

– No recordes si square en anglès vol dir“plaça”.

– Dubtes com s’escriu la paraula que enanglès vol dir “bonic”.

– Aquest estiu aniràs de vacances a Itàlia i vols començar a saber com es diuenalgunes paraules en italià.

2

3

4

5

1

1

girafa: giraffe; girafe; jirafa.

ploma: feather; plume; pluma.

préssec: peach; pêche; melocotón.

avió: plane; avion; avión.

bombeta: bulb; ampoule; bombilla.

peix: fish; poisson; pez.

– Joan, vine de seguida: C

– Si piquen a la porta, obre de seguida: D.

– En el mapa he fet servir el color marró, el lila, el verd, el taronja i el groc: A

– La Sara, que té sis anys, és la més petita de la família: B

– Ho han dit ben clar: cal arribar moltpuntuals.

– De primer menjarem macarrons, de segonhi ha lluç i de postres he dut gelats.

– L’entrada al museu és gratuïta; no cal queporteu diners.

– Ho tinc tot a punt: els ous, el sucre, la farina i el llevat.

– La iaia sempre diu: “Tot va bé si acaba bé.”

UNITAT 9

– flaix

– rock

– sushi

– ràfting

– xatejar

– baguet

4

3

2

1

S

P A R X E A C OX U R O C K L BA L P U N T O AT E X A S A C GE S I M U N O UJ A A O S A V EA C L Ç H T E TR A F T I N G S



Resposta model:

– tortel·lini: Anella de pasta de farina farcidade carn o de verdura.

– discjòquei: Persona encarregada depresentar i programar discs a la ràdio, a la televisió o en una discoteca.

– caiac: Barca de rems estreta i acabada en punxa a la proa i a la popa.

indicatiu: presenta un fet real. Ha vingut laSara.

subjuntiu: expressa una acció imaginada,volguda... Tant de bo vingués la Sara.

imperatiu: expressa una ordre. Sara, vine!

Resposta oberta.

Resposta oberta.

UNITAT 10

– pèl-roig

– bocamoll

– somiatruites

– trenclaclosques

– autovia

– filferro

– gastrointestinals

– agredolç

Verb + substantiu: somiatruites;trencaclosques.

Substantiu + adjectiu / adjectiu + substantiu:pèl-roig; bocamoll.

Substantiu + substantiu: autovia; filferro.

Adjectiu + adjectiu: gastrointestinals;agredolça.

3

4

2

1

– Ja ho diu la dita: Tal faràs...

– Als envasos dels medicaments hi diu:“Mantingueu-los fora de l’abast dels infants.”

– La veritat és que... jo doncs... Vaja, que usvolia fer una pregunta: puc venir ambvosaltres al cinema?

– Cada matí, mentre esmorzo, (si no és quem’he llevat massa tard) m’agrada llegir eldiari, sentir les notícies, xerrar amb lafamília...

Resposta oberta.

UNITAT 11

Resposta model:

– destí: Conjunt de coses que t’han de passaren el futur.

– destinació: Lloc on va algú o alguna cosa.

– esgarrapar: Fer una esgarrapada. Els gatsesgarrapen.

– esgarrinxar: Fer esgarrinxades. Les plantesamb punxes esgarrinxen. Si passes la màper una fusta amb claus, t’esgarrinxaràs.

Resposta oberta.

– patinar

– relliscar

– aclarir

– esbandir

foguera; llengüeta; enguixar; clavegueram;guerra; pingüins; formiguejar; aigüera;ambigüitat; aconseguir; següent; seguiment;antiguitat; polseguera; adroguer.

2

3

4

1

2

3

SOLUCIONS VIA 2

PARAULA COMBINACIÓ DE CATEGORIES GRAMATICALS

trencanous verb + substantiu

altaveu adjectiu + substantiu

llevataps verb + substantiu

gratacel verb + substantiu



– ungüent; freqüent; qüestió.

– oïda; cruïlla; cloïssa.

Resposta oberta.

UNITAT 12

– abreviacions

– etimològic

– ortogràfic i de pronúncia

– visual

– Categoria gramatical de la paraula: adj i mi f.

– Partició sil·làbica de la paraula: fu | tur, tu |ra; -turs, tu | res.

– Pronunciació de la paraula: [futur, -tuɾə; -turs; -tuɾəs].

A diccionari ortogràfic i de pronúncia

B diccionari etimològic

C diccionari d’imatges

A el gos

B els plats

C les normes del joc

D les ulleres

A La Joana el porta a passejar cada matí.

B Avui et toca fregar-los a tu!

C Ella me les va explicar i el vaig entendre de seguida.

D La Raquel no les troba enlloc.

1

2

3

4

4 – Encara no he demanat a la meva cosina queem deixi la bici.

– Aquest vespre has de trucar als companysdel grup per a quedar demà a la biblioteca.

– Fa uns dies vaig preguntar al veterinarisi el meu gat podia tenir puces.

– Els cambrers van dur unes postresdelicioses als clients del restaurant.

5

S

D F R E Q U E N TI R C U L A C U IC L O I S S A N OR A T S E T L G EU T O I T S E U QI O I A R A T E PL T D E I R L N AL E L S T V E T NA D I O P S Ç A ST R U M Ç V E N G


VIA 2 Reforç

UNITAT 1

– escala

– pila

– grans

– escala: Port o aeroport on arriba un vaixell o aterra un avió.

– pila: Quantitat de coses posades les unessobre les altres.

– grans: Petits bonys que surten a la pelld’alguna part del cos.

Vermell: flota; eixam; arxipèlag.

Verd: arbre; jugador; flor.

– Noms individuals: vaixell; abella; illa.

– Noms col·lectius: bosc; equip; ram.

exèrcits: comú; col·lectiu; concret; masculí;plural.

Ebre: propi; individual; concret; masculí;singular.

tristor: comú; individual; abstracte; femení;singular.

mosques: comú; individual; concret; femení;plural.

Resposta oberta.

UNITAT 2

1

2

3

4

1

mà: manassa; maneta; manota.

animal: animalàs; animalet; animalot.

paper: paperàs; paperet; paperot.

dona: donassa; doneta; donota.

peu: peuàs; peuet; peuot.

finestra: finestrassa; finestreta; finestrota.

taula: taulassa; tauleta; taulota.

Resposta oberta.

regalèssia; emissor; missió; metgessa; pressió;resina; missatge; japonesa; paisatge.

forces; veloços; amistosos; anissos; places;francesos; embarassos; adreces; llaços;autobusos.

cigonya, cigrons; pallasso, sobre.

Resposta oberta.

UNITAT 3

belar – ovella – beee

renillar – cavall – iii

udolar – llop – aúúú

escatainar – gallina – coc-coc

raucar – granota – rac-rac

– massa

– poques

– prou

– gaires

– quants

– força

Primer grup: qualsevol. Segon grup: aquelles.Tercer grup: meitat.

Possessius, indefinits, quantitatius.

2

3

4

5

1

2

3

SOLUCIONS VIA 3


F S E T A L V G E S JL E N A R B R E T R UO C E O I X U R T E GT L I G E M A L N B AA R X I P E L A G A DO L A L F I N E S N OT R M O F L O R M I RG S T I N V R A F M R

ASPECTE FÍSIC CARÀCTER

rabassut indisciplinat

cepat garrepa

esprimatxat eixelebrat

esvelt vanitós

esquifit ser del morro fort

ser un tap de bassa dòcil


VIA 2 Reforç

– La finalitat dels textos expositius ésentretenir el lector: informar el lector.

– La informació ha d’estar ben organitzada, en un sol paràgraf format per frasesextenses: diversos paràgrafs formats perfrases curtes.

– La imatge que hi apareix és precisa i acurada: el lèxic (o el vocabulari).

– Cal ressaltar els conceptes més importantsamb diferents tipus de lletra per a fer el textmés estètic: entenedor.

UNITAT 4

espantós – aterridor – tremebund tímid – vergonyós – introvertit arrauxat – esbojarrat – esvalotat astut – viu – sagaç indigne – vil – menyspreable encaparrat – capficat – encaboriat

– Has estat molt esplèndid col·laborant en lacol·lecta.

– El vestit era d’una roba amb un estampatmolt apagat.

– Vaig poder fer les obres perquè elspressupostos eren assequibles.

– Estava abatut per haver perdut la feina.

Cal ratllar: monja; passeja; arxiu.

fugir: jo fujo, tu fuges, ell fuig.

jutjar: jo jutjo, tu jutges, ell jutja.

passejar: jo passejo, tu passeges, ell passeja.

passeigs o passejos; lleigs o lletjos;sandvitxos; despatxos; assaigs o assajos;bateigs o batejos.

desig; roig; boig; capritx; estiueig.

vaig; jersei; lleig; dibuixos; gruixut; passejant;Jesús; capritxosa; despatxar; desitja; jersei;prestatge; teixit; vaig; gens; caixa.

1

2

3

4

5

6

7

4UNITAT 5

A VOTAR

B VACA

C BOTAR

D BACA

E VELL

F BELL

votar i botar

vaca i baca

vell i bell

– gaire bé

– abans

– també

– cove

– entra

deliciós; complicada; senzills; exacta; difícil;antipàtics; calent; al·lucinants.

Adjectius invariables:

difícil; difícils.

al·lucinant; al·lucinants.

Adjectius variables:

deliciós; deliciosos; deliciosa; delicioses.

complicat; complicats; complicada;complicades.

senzill; senzills; senzilla; senzilles.

exacte; exactes; exacta; exactes.

antipàtic; antipàtics; antipàtica; antipàtiques.

calent; calenta; calents; calentes.

Són certes:

– Un bon esquema ha de ser unarepresentació tan senzilla com siguipossible.

– Per a fer un esquema, abans cal fer unabona lectura del text per tal de comprendre’lbé.

2

3

4

1


S


VIA 2 Reforç

UNITAT 6

Resposta oberta.

– Tu et pensaves que era dissabte.

– Nosaltres de petits anàvem a jugar en aquell parc.

– Aquest matí la torradora i la cafetera no funcionaven.

blaves; tovíssim; rebedor; saberut; nevada;lloba; novetat; arxivar; navegar; escalivar.

Resposta oberta.

UNITAT 7

– lleidatans i lleidatanes.

– berguedans i berguedanes.

– reusencs i reusenques.

– figuerens i figuerenques.

– vallencs i vallenques.

– eivissencs i eivissenques.

– valencians i valencianes.

– gironins i gironines.

Resposta oberta.

Resposta model:

– sucre

– dissabte

– política

– un pastís

– hem arribat a l’escola

1

2

3

4

5

1

2

3

– marxem de viatge

– fruita

– sigui diumenge

– véns

Resposta oberta.

Resposta oberta.

UNITAT 8

tornavís; destornillador; screwdriver;tourneviss; Schraubenzieher.

safata; bandeja; tray; plateau; Tablett.

jaqueta; chaqueta; jacket; veste; Jacko.

aixeta; grifo; tap; robinet; Wasserhahn.

llibre; libro; book; livre; Buch.

F 1 MOBL Moble que consisteix en una peçallisa i plana sostinguda horitzontalment perpotes o petges, que serveix per a menjar,escriure, treballar, jugar, etc.Anglès: table; (d’oficina) desk Francès: tableAlemany: Tisch M

2 taula rodona FIG MOBL En una assemblea,col·loqui, etc., diàleg en què diversos ponentso conferenciants exposen llurs idees encondicions d’igualtat, sota el guiatge d’unmoderador. Anglès: round tableFrancès: table rondeAlemany: runder Tisch

3 taula rasa FIG Expressió que hom utilitzaper a indicar l’anul·lació de tot el que ha estatfet anteriorment. Fes taula rasa de tot el quehavíem acordat.Anglès: fer taula rasa to make a clean sweep ofFrancès: faire table raseAlemany: reiner Tisch M

Resposta oberta.

Resposta oberta.

1

2

4

3

4

SOLUCIONS VIA 3


A G L N O H T I T ML U H E R E N C I AP N U H H H E U Q IR E R O W U S E S OO P A R J M I T C ÇH U M A N I T A T PI E H R S T R E R IB S E I E A U P O OI T N A T I B A H RR H I O R E H N I S


VIA 2 Reforç

UNITAT 9

anglès: pírcing; futbol.

francès: mousse; dossier.

italià: piano; soprano.

japonès: bonsai; quimono.

Són certes:

– La paraula amateur és un manlleu del francès en forma d’adopció.

– La paraula suflé s’ha manllevat del francès i s’ha adaptat al català.

– La paraula maquinari és l’alternativa de la llengua catalana per a la formaanglesa hardware.

necesser; plumier; gruyère; tortel·lini; esprai.

Resposta oberta.

A acabada

B inacabada

C inacabada

D inacabada

E acabada

em llevo; em llevés; lleva’t.

Resposta oberta.

UNITAT 10

A CIÈNCIA-FICCIÓ

B TERRATRÈMOL

C CAPICUA

D GUARDACOSTES

E SALVAVIDES

verb + substantiu

substantiu + substantiu

– figaflor: no combina adjectiu + adjectiu.

– comptagotes: no combina dos substantius.

– primmirat: no combina verb + substantiu.

2

3

4

5

6

1

1

2

– Els punts suspensius es fan servir quan unaoració es deixa incompleta perquè qui parladubta o s’interromp.

– Només després dels dos punts es deixa unespai en blanc.

– Els parèntesis indiquen que unes dades nosón imprescindibles per a entendre el text.

– Les cometes marquen l’inici i el final d’unacitació.

Resposta oberta.

UNITAT 11

– abonament: quantitat de diners que es pagaper a poder fer ús d’una cosa o d’un serveidurant un temps determinat.

– adob: substància que es tira a la terra per a fer-la més fèrtil.

– carrera: conjunt dels estudis que unapersona ha de fer per a poder ser metge,enginyer, professor, advocat, etc.

– cursa: fet de córrer persones, animals o vehicles per a veure qui és més ràpid i arriba primer a la meta.

– nomenar: escollir algú per a fer una feina o una funció determinades.

– anomenar: dir el nom d’algú o d’alguna cosa.

Resposta model:

Mamífers: cavall; lleó; tigre; elefant; dofí.

Insectes: abella; mosca; grill; escarabat;mosquit.

Ocells: gallina; ànec; gavina; corb; canari.

freqüència; diürn; raïm.

peüc; paraigües.

aigüera

– suïssos

– suís; ensaïmada.

– veïnat; veïnes; veí.

– Lluís; Lluïsa.

3

4

1

2

3

4


S


VIA 2 Reforç

Resposta oberta.

UNITAT 12

Resposta oberta.

L’Anna (subjecte) ha fet (verb) un pastís(complement directe) per a l’Ester(complement indirecte).

El mestre (subjecte) reparteix (verb) fullsblancs (complement directe) a tots elsalumnes (complement indirecte).

La dependenta de la botiga (subjecte) havenut (verb) quatre paraigües (complementdirecte) a aquella senyora (complementindirecte).

Jo (subjecte) donaré (verb) l’encàrrec(complement directe) al pare (complementindirecte).

Resposta oberta.

– Nosaltres anem a l’escola (on?) caminant.(com?)

– La meva àvia es lleva molt d’hora. (quan?)

– Saben jugar a tenis molt bé. (com?)

– Ha anat a casa dels avis. (on?)

x La ploma estilogràfica o el bolígraf.

Resposta oberta.

3

4

1

2

5

SOLUCIONS VIA 3



Documents

La Galera Catala