La gran festa del Modernisme a Catalunya

  • View
    218

  • Download
    4

Embed Size (px)

DESCRIPTION

"La gran festa del Modernisme a Catalunya", publicaci de desembre de 2006

Transcript

  • La gran festa del modernisme a CatalunyaFIRA MODERNISTA DE TERRASSA

    2003-2008

  • PRIMERA EDICI

    EDITA

    COORDINACI EDITORIAL

    DISSENY GRFIC

    IMPRESSI

    ISBN

    DIPSIT LEGAL

    FOTO DE COBERTA

    FOTOGRAFIES INTERIOR

    abril de 2008

    Ajuntament de Terrassa amb motiu de la Diada de Sant Jordi, 23 d'abril de 2008

    Olga Cabs

    Marta Serrn

    Susanna Torres

    M. Angels Rodulfo

    Francisco Gmez

    Anna Mata

    Joan Rovira

    Susanna Torres

    Prismtic Arts Grfiques, SA

    978-84-86838-58-4

    B-20102/2008

    Rafel Casanova / Badia Casanova Fotografia

    Montse Saludes, Rafel Casanova / Badia Casanova Fotografia, Servei de Turisme i

    Comer de l'Ajuntament de Terrassa

    Ajuntament de Terrassa / Presidncia / Imatge i Comunicaci

    9 PRESENTACI

    13 TERRASSA, UNA DE LES CAPITALS EUROPEES DEL MODERNISME

    INDUSTRIAL

    49 LA RUTA TURSTICA DEL MODERNISME INDUSTRIAL A TERRASSA:

    25 EDIFICIS IMPRESCINDIBLES

    63 LA FIRA MODERNISTA: UN VIATGE IMAGINARI AL PASSAT

    69 LA IMATGE DE LA FIRA: UN HOMENATGE A L'ART MODERNISTA

    87 L'NIMA DE LA FIRA: PERSONES I ENTITATS

    Index

    07Index

  • 09

    Presentacio

  • La nostra ciutat organitza un dels grans esdeveniments turstics i culturals de Catalunya, la Fira Modernista de Terrassa.

    Creada l'any 2003 ha assolit la seva maduresa al llarg de cinc edicions (la del 2008 s ja la sisena), tant pel que fa a

    programaci com a la seva capacitat d'atraure visitants: l'any passat van ser ja ms de cent mil. Cada any, a principis de

    maig dediquem tot un cap de setmana a reviure l'poca modernista a travs d'exposicions, activitats de tota mena,

    degustacions, espectacles, festes, mercats Els carrers del centre de la ciutat recuperen i recreen l'ambient de l'poca

    modernista, que va ser decisiva per a Terrassa al segle XX.

    El paisatge urb i el carcter de la ciutat van ser forjats en bona part en aquell temps de la revoluci industrial i de

    l'eclosi del noucentisme i el modernisme. En les dues dcades finals del segle XX, a partir de la recuperaci de la

    democrcia municipal, vam emprendre un ambicis procs per conservar, rehabilitar, protegir i adaptar l'extraordinari

    patrimoni modernista terrassenc. Vam salvar el passat per construir el futur, per dibuixar el paisatge d'una ciutat

    moderna i dinmica que es barreja amb les xemeneies, els vapors, els magatzems i desenes d'edificis pblics o privats que

    constitueixen el llegat de tota una poca i un dels grans signes d'identitat de la Terrassa del segle XXI.

    El 2003 vam iniciar una empresa singular: reviure el temps, la societat, l'atmosfera, les arts del modernisme, a travs

    d'una gran festa ciutadana oberta a tot el pas. A punt de celebrar la sisena edici, la Fira Modernista s una activitat

    plenament consolidada al nostre pas i amb molt de futur per davant. I ha esdevingut decisiva per reforar i projectar el

    lloc clau que ocupa Terrassa al mapa catal, espanyol i europeu del modernisme industrial.

    Pere Navarro

    Alcalde de Terrassa

    11Presentacio

  • Terrassa, una de les capitals europees del modernisme industrial

    13

  • Terrassa s una de les capitals catalanes, espanyoles i

    europees del modernisme industrial. Ha conservat i

    revaloritzat un extraordinari patrimoni arquitectnic

    (fbriques, vapors, magatzems, residncies, edificis

    pblics...) i l'ha convertit en un dels motors de la seva

    promoci turstica i un element clau del nou paisatge

    urb d'una ciutat que ha esdevingut a principis del segle

    XXI la quarta de Catalunya en poblaci i s'ha situat en el

    rnquing de les 25 primeres ciutats espanyoles.

    La histria de la Fira Modernista de Terrassa comena el

    2003, amb una primera edici en la qual ja s'esbossaven

    les caracterstiques que desprs s'han anat desenvolupant

    fins assolir la maduresa del model d'un esdeveniment

    participatiu, orientat al gran pblic, ric en valors culturals

    i ple d'oportunitats per disfrutar d'un viatge imaginari al

    passat.

    Cal buscar les arrels ms remotes de la Fira Modernista

    vuit segles enrera, a l'Edat Mitjana, quan Terrassa era una

    petita vila medieval que prenia forma al voltant del

    desaparegut Castell-Palau, del qual es conserva noms

    avui en dia la Torre del Palau. Aquella vila medieval se

    situava, envoltada de muralles, en el que ara coneixem

    com a centre histric. Amb el pas del temps, la vila

    acabaria absorbint altres nuclis de poblaci com l'antic

    poble de Sant Pere o el Castell-cartoixa de Vallparads,

    saltant rieres, creixent en totes les direccions, i convertint-

    se aix finalment en hereva d'una antiga histria que es

    remunta al municipi rom d'gara, a l'antiga civilizaci

    ibrica i molt, molt ms enrera, fins a la prehistria...

    Alguns dels lmits de l'antiga vila medieval es poden veure

    actualment dibuixats al paviment dels carrers del centre

    (com la Plaa Vella o el Raval), on les rajoles marquen la

    zona que ocupava la vella muralla i el fossat.

    Ara fa 780 anys, el 1228, el rei Jaume I va concedir un

    privilegi a la vila de Terrassa per poder celebrar una fira

    de primavera cada any per la festa de la Santa Creu, al

    mes de maig. Un segle desprs, el 1338, el rei Pere el

    Cerimonis va confirmar novament aquest privilegi

    terrassenc. I aix la tradici, nascuda a comenaments del

    segle XII, va continuar amb algunes variacions fins al

    segle XIX, en una vila que tenia uns 3.000 habitants a

    mitjans del segle XVI i uns 9.000 al 1857. Terrassa, que va

    desenvolupar-se espectacularment amb la revoluci

    industrial i obtingu oficialment el ttol de ciutat el 1877,

    un any desprs d'enderrocar les ltimes restes de les seves

    muralles, celebrava una Fira de Primavera el primer

    LA PRIMERA FIRA DE PRIMAVERA

    LA FIRA MODERNISTA DE TERRASSA S'HA CONVERTIT EN POCS ANYS EN UN DELS

    MS DESTACATS ESDEVENIMENTS TURSTICS DE CATALUNYA, QUE ATRAU CADA

    ANY AL MES DE MAIG MS DE CENT MIL VISITANTS, DURANT UN CAP DE SETMANA

    PLE D'ACTIVITATS CULTURALS, GASTRONMIQUES, INFANTILS, ESPECTACLES,

    EXPOSICIONS... S AQUESTA LA GRAN FESTA DEL MODERNISME A CATALUNYA, EN

    LA QUAL PARTICIPEN CIUTATS MODERNISTES, ARTESANS I ARTISTES DE TOT EL

    PAS, I QUE HA ESDEVINGUT L'APARADOR D'UNA POCA VITAL, COLORISTA,

    INNOVADORA QUE VA DEIXAR UNA PROFUNDA EMPREMTA EN EL CARCTER I EL

    PAISATGE CATALANS A TRAVS DE LES ARTS, L'ARQUITECTURA, LA INDSTRIA...

    15Terrassa, una de les capitals europees del modernisme industrial

  • diumenge de maig i una Fira de Tardor el tercer

    diumenge de novembre. Un vell costum que es va anar

    perdent i oblidant en una ciutat que ja no va deixar de

    crixer: va passar dels 16.000 habitants de l'any 1900 a

    superar la ratlla dels 200.000 a principis del segle XXI.

    L'any 2003 l'Ajuntament va decidir recuperar la tradici

    de la Fira de Primavera i al mateix temps donar-li un nou

    sentit: la celebraci festiva del carcter i del patrimoni

    modernista i industrial de Terrassa, una ciutat capital en

    el mapa del modernisme a escala catalana, espanyola i

    europea. En la creaci de la Fira Modernista hi van

    confluir diferents fenmens que li donen un sentit festiu i

    histric singular i la converteixen, juntament amb un

    espectacular catleg de patrimoni arquitectnic, en el

    buc insgnia de la promoci exterior de l'oferta turstica

    terrassenca.

    En les dues darreres dcades del segle XX Terrassa va fer

    un tomb espectacular, aprofitant les energies i la

    creativitat que va alliberar la transici democrtica, en

    un entorn d'estabilitat poltica i de progressiva

    ANYS 80: UNA NOVA MIRADA SOBRE EL

    PASSAT INDUSTRIAL

    incorporaci a la Uni Europea, desprs d'un segle XX

    convuls i trgic en ocasions. El retorn de la democrcia a

    la vida municipal, la primavera de 1979, s el catalitzador

    que posa en marxa idees i forces que anaven prenent

    forma a la ciutat durant el franquisme i que, en alguns

    casos, tenien les seves arrels en un passat molt ms

    remot: el del temps de la revoluci industrial i del

    modernisme, quan es forja el carcter i el paisatge de la

    Terrassa actual, ms hereva d'aquella poca que de

    qualsevol altra.

    Desprs de dcades de creixement desordenat, de

    fortssimes onades migratries i en el context de la forta

    crisi econmica de mitjans dels anys 70, Terrassa gira els

    ulls envers el seu passat industrial, ents d'una nova

    manera. L'impuls d'un nou urbanisme terrassenc canvia

    el mapa de la ciutat, genera comunicacions,

    infraestructures, serveis pblics, parcs, jardins... i noves

    rees industrials, que dibuixen una anella al voltant de la

    ciutat. L'activitat industrial es desplaa cap a aquesta

    anella progressivament i apareix un nou mapa de vapors,

    de magatzems, de naus, en els quals el present i el futur

    aprendran a conviure amb el passat. La ciutat protegeix

    el seu patrimoni arquitectnic modernista i industrial i li

    troba nous usos: comercials, residencials, musestics... La

    transformaci del paisatge terrassenc a partir dels anys

    16

    80 esdev un exemple a Catalunya, per l'harmoniosa

    combinaci de respecte al patrimoni i d'innovaci, per la

    generaci de nous espais pblics, de noves oportunitats

    de progrs i desenvolupament, al mateix temps que es

    revaloritza un de