LA IMPORTÀNCIA DEL BENESTAR DE LA POBLACIÓ I LA … DEL... · pàgina 564 actuaciÓ 126 lÍnia estratÈgica la importÀncia del benestar de la poblaciÓ i la cohesiÓ social programa

Pgina 562

LNIA ESTRATGICA 6 LA IMPORTNCIA DEL BENESTAR DE LA POBLACI I LA COHESI SOCIAL

Pgina 563

PROGRAMA MILLORES EN ELS RECURSOS SOCIALS DE LA GENT GRAN

Pgina 564

ACTUACI 126

LNIA ESTRATGICA LA IMPORTNCIA DEL BENESTAR DE LA POBLACI I LA COHESI SOCIAL


ACTUACI

ANTECEDENTS I DESCRIPCI

Malgrat la tendncia positiva que la comarca del Priorat est experimentant en alguns mbits i aspectes, com poden ser el notable desenvolupament i dinamitzaci de sectors econmics com el de la vitivinicultura o el turstic, no hem d'oblidar que el Priorat s una comarca molt envellida, amb un percentatge molt important de gent d'edat avanada i que, en alguns casos, no disposen dels recursos socials i sanitaris per garantir-se un benestar i una seguretat suficients en el seu dia a dia.

s important que des de les institucions, ajuntaments i Consell Comarcal, i amb el recolzament de l'administraci catalana, es duguin a terme accions per millorar el benestar social de la gent gran. En aquest sentit la creaci d'espais d'atenci, per tamb de socialitzaci i trobada, esdev un tema molt important per evitar que es produeixin situacions creixents de gent gran que

els a la gent gran poden ser una bona opci per a (gent gran que viu, i vol seguir fent-ho, a casa seva, per que pot estar disposada a acudir a un servei

persones que ho requereixen). llotjament dirn, acolliment i convivncia, manutenci (dinar i berenar), neteja i bugaderia, suport per al desenvolupament de les activitats de la vida diria, control i administraci de la medicaci, c , dinamitzaci sociocultural i activitats de lleure, estimulaci cognitiva, etc.

A ms, seria interessant la gent gran, enteses com un servei d'acolliment residencial de carcter temporal o permanent destinat a persones grans amb un grau d'autonomia suficient per a les activitats de la vida diria per que requereixen un determinat nivell d'organitzaci i suport personal.

Per tal de garantir doncs aquestes millores en el recursos destinats a la gent gran, es proposa dur a terme accions especfiques, com ara:

Fomentar el treball coordinat entre administracions per planificar una xarxa adequada de SAIAR i/o centres de dia. en base la disponibilitat i adequaci de locals municipals. Buscar el finanament i impulsar un equip professional muldisciplinar itinerant d'assistncia als SAIAR i/o centres de dia. Articular un servei de transport entre aquests centres, per tal de fer ms eficient aquesta xarxa. Desenvolupar i coordinar un programa d'acvitats regulars en els centres i espais de dia creats (gimnstica, activitats de refor de la memria, activitats plstiques, etc). Fomentar la complementarietat de l'atenci publica amb serveis privats per a activitats concretes de serveis de proximitat. des per la gent gran.

Pgina 565



ACTUACI

PRIORITAT PERIODICITAT

Alta Mitja Baixa nica Anual Contnua

INDICADORS

Nombre de municipis interessats en potenciar aquests serveis / equipaments. Equipaments / locals disponibles en els municipis.

Grau de satisfacci dels usuaris i de les famlies.

POSSIBLES FONTS DE FINANAMENT

Departament de Benestar Social i Famlia Departament de Salut Ajuntaments PUOSC

AGENTS IMPLICATS

Ajuntaments Consell Comarcal Departament de Benestar Social i Famlia Departament de Salut SAGESSA

VINCULACI AMB ALTRES ACTUACIONS DEL PLA

ACTUACI 51: Seguir apostant per mancomunar serveis i afavorir la comprar agregada entre ens locals ACTUACI 127: ACTUACI 128: ACTUACI 136: Insistir en la promoci de la salut, especialment entre gent gran i dones

Pgina 566

ACTUACI 127



ACTUACI


nt en la mesura del possible els serveis domiciliaris a la gent gran, dirigides a proporcionar atencions personals, atencions de carcter urgent, ajuda a la llar i suport social a aquelles persones o famlies que ho requereixin i que es trobin en una situaci ms desafavorida, ja sigui per manca d'autonomia personal, per dificultats de desenvolupament o amb problemtiques familiars especials (causes fsiques, psquiques o socioeconmiques).

ll Comarcal s un servei de proximitat i t un funcionament fora correcte. Aix doncs, en aquest cas, cal garantir aquest bon funcionament i aconseguir recursos i mitjans per potenciar aquest servei (major esperana de vida, etc). Alhora s important potenciar el servei de teleassistncia, que actualment tamb est ja en funcionament, i vetllar per la millora en els preus pblics (tarifes i bonificacions) per la prestaci dels serveis d'atenci domiciliria.

En aquest sentit, el desplegament de la LAPAD afavorir la implementaci de ms SAD, millorant el benestar dels usuaris i de les seves cuidadores. Tot i amb aix, cal dir que, ja s les prioritats poltiques, s evident que ptima.

Amb tot doncs, caldr vetllar per:

Procurar un ilitat de romandre a la seva llar i entorn social amb la millor qualitat de vida i autonomia possible.

Potenciar l Prevenir situacions de crisi i de deteriorament o disminuci de la qualitat de vida de les persones. Evitar o retardar els internaments en centres residencials

sense ajuda o suport i sense que aix representi un risc per a elles. Donar suport especialment a aquelles famlies que tenen al seu crrec persones en situaci de dependncia.

Pgina 567



ACTUACI



INDICADORS

Evoluci en els mitjans tcnics i humans disponibles per oferir aquests serveis.

Nombre de servies / any. Grau de satisfacci dels usuaris i de les famlies.


Departament de Benestar Social i Famlia Departament de Salut Ajuntaments Consell Comarcal

AGENTS IMPLICATS

Ajuntaments Consell Comarcal Departament de Benestar Social i Famlia Departament de Salut


ACTUACI 126: gent gran ACTUACI 128: ACTUACI 136: Insistir en la promoci de la salut, especialment entre gent gran i dones

Pgina 568

ACTUACI 128



ACTUACI


der oferir a la gent gran un conjunt o millorar tant la seva salut (fsica i mental) com les seves relacions socials i familiars, ja sigui a travs de tcniques dpoder oferir a la g -se i de potenciar les seves habilitats.

ades finalitats teraputiques, en funci de les persones o grups a les que vagin destinades. En aquest sentit, s important tant oferir acvitats que ajudin a la gent gran a mantenir la ment acva

, etc.

hauran de ser coordinades i oferides de manera supralocal, i haurien de poder arribar a tots els municipis de la comarca, en una o altra intensitat, i per tant en la mesura del possible, els m espais adequats i condicionats amb aquesta finalitat.



INDICADORS

Nombre de professionals que duen a terme aquests serveis i activitats. Nombre de municipis en els quals es presten aquests serveis / activitats.

Equipaments / locals disponibles en els municipis. Grau de satisfacci dels usuaris.

Pgina 569



ACTUACI


Consell Comarcal Ajuntaments Departament de Benestar Social i Famlia Departament de Salut

AGENTS IMPLICATS

Ajuntaments Consell Comarcal Consell Consultiu de la Gent Gran Departament de Benestar Social i Famlia Departament de Salut


ACTUACI 126: gent gran ACTUACI 127: ACTUACI 134: Millorar el funcionament dels equipaments sanitaris ACTUACI 136: Insistir en la promoci de la salut, especialment entre gent gran i dones

Pgina 570

PROGRAMA ENSENYAMENT, EDUCACI I FAMLIA

Pgina 571

ACTUACI 129 Garantir la continutat de les escoles als pobles



ACTUACI Garantir la continutat de les escoles als pobles


s imprescindible per a una comarca com el Priorat, la continutat i supervivncia de les escoles als pobles. Cal valorar tota l'oferta educativa i s'ha de tenir en compte el sentit i la funci que tenen aquestes escoles en l'arrelament al territori. L'xode de moltes famlies cap a la ciutat les darreres dcades va deixar sota mnims moltes de les petites escoles del Priorat, algunes de les quals van haver de tancar o b es van reconvertir en espais de serveis per als municipis petits. La problemtica va venir desprs, perqu aix va generar inrcies de despoblaci infantil que encara s'estan patint. Aquelles escoles que van aguantar o les que posteriorment es van reobrir han estat un revulsiu per a la supervivncia dels municipis.

Cal, doncs, mantenir o recuperar l'escola als pobles, mantenir una qualitat educativa acceptable i alhora racionalitzar els recursos, cosa que es pot aconseguir a travs de de la . A ms, cal vetllar perqu es mantinguin els serveis (actualment prestats per

del Consell Comarcal del Baix Camp), i (depenent del Departament). Alhora seria recomanable desenvolupar un servei de suport escolar conjunt (amb professors de refor i reps) que pugui cobrir el perode estiuenc i caldria, tamb,

Per altra banda, per, a part dels aspectes organitzatius, de finanament, etc, que no deixen de ser complexos, l'escola rural aporta un sentit d'arrelament al territori ms que qualsevol altra escola. La proximitat als recursos naturals, el sentiment de pertinena a un grup social proper, la percepci d'una diversitat natural, l'aprenentatge comunitari, la inclusi real i no pas terica, la proximitat al medi, l'ensenyament ms individualitzat, les experincies de treball cooperatiu sn, totes elles, la clau de volta dels valors de l'escola als pobles rurals i una garantia de futur per als municipis.

En aquest sentit doncs, i donada la importncia estratgica, pel seu component transver des del territori (sobretot des dels ajuntaments) es deba el model per mantenir les escoles als pobles i, de manera tamb territorial, es vetlli per atraure poblaci jove als municipis, que pugui garantir un relldels centres.



Pgina 572



ACTUACI Garantir la continutat de les escoles als pobles

INDICADORS

Evoluci en el nombre de centres i places.

Evoluci en els mitjans i dotaci en els centres. Evoluci global en els resultats educatius dels alumnes.


AGENTS IMPLICATS

Ajuntaments Consell Comarcal AMPAs


Pgina 573

ACTUACI 130 Impulsar els serveis equivalents a escoles bressol



ACTUACI Impulsar els serveis equivalents a escoles bressol


s important que alguns dels municipis ms poblats de la comarca disposin d'escoles bressol i/o de serveis equivalents. Actualment noms disposen d'aquest tipus de servei els municipis de Falset i Cornudella de Montsant mentre que la resta de municipis del Priorat t descobert aquest servei.

s evident que aix s un handicap a l'hora de facilitar la fixaci de poblaci en els pobles petits, dificulta que els joves de la comarca o d'altres zones que es volen installar al Priorat trin certs municipis amb una clara manca de serveis com el de les escoles bressol.

m un equipament municipal prioritari que compleix una doble funci; ssfamlies a conciliar la vida familiar i la vida laboral. Els ajuntaments i la prpia comunitat educativa haurien de tenir clara la convenincia de tenir llar d'infants al poble ja que assegura la

Per tant s de qualitat de vida i una qesti de vitalitat i dinamisme del territori.

Per aconseguir aquests objectius caldria dur a terme algunes accions:

Dinamitzar la comunitat de pares i mares per potenciar i coordinar la creaci d'escoles bressol o serveis equivalents. Cercar finanament per tal de cobrir les despeses de les persones encarregades de gestionar els serveis. Possibilitats d'implantar un servei de mainaderes als municipis on hi hagi menys nens (2 o 3). Cercar altres alternaves com serveis de mainaderes inerants, etc. activitats a dur a terme, etc.

Pgina 574



ACTUACI Impulsar els serveis equivalents a escoles bressol



INDICADORS

Nombre de municipis interessats en potenciar aquests serveis / equipaments. Equipaments / locals disponibles en els municipis.

Grau de satisfacci de les famlies.


Departament de Benestar Social i Famlia Ajuntaments

AGENTS IMPLICATS

AMPAs Ajuntaments Consell Comarcal Departament de Benestar Social i Famlia


Pgina 575

ACTUACI 131



ACTUACI


El Priorat necessita adaptar la seva oferta formativa a la realitat econmica i social de la comarca, a les seves necessitats com a territori i a les seves perspectives de futur. Tot sistema educatiu ha de respondre a la realitat i a les necessitats del lloc on es desenvolupa i, en el cas del Priorat, aquesta educaci hauria de respondre a mbits i sectors econmics i socials estratgics entre els quals hi destacarien el de l'oli, el vi, el turisme o el de les produccions agrries vistes des d'una perspectiva ms mplia.

Tamb caldria tenir en compte altres aspectes i currculums educatius potser secundaris per importants en l'mbit social com poden ser el de l'assistncia social i sanitria, entre d'altres.

Amb tot, Falset hauria de seguir tenint un fort protagonisme en aquest sentit, liderant aquesta oferta formativa adaptada al territori. Des de Cornudella de Montsant, l'altre municipi de la comarca que disposa de formaci educativa secundria, es podria donar suport o complementar l'educaci esmentada o liderar algunes propostes relacionades amb les activitats en el medi natural, guia de muntanya, escalada, etc ja que l'entorn en el qual es troba s ideal per a desenvolupar-hi aquest tipus d'ensenyament, prctiques, etc.

Tot plegat requerir, per, itjans humans i econmics que el Priorat necessita.

Per tant, doncs, es proposa doncs portar a terme les segents accions:

Readequar i replantejar, a instncia del propi territori, un ensenyament secundari adient a la visi i les necessitats presents i futures de la comarca. Reclamar a les instncies corresponents per cobrir les necessitats formatives del territori. Plantejar els horaris necessitats de desplaament de bona part dels alumnes. Consolidar i . . Estudiar la possibilitat de crear nova oferta formava a Cornudella de Montsant relacionada amb la famlia professional d'esports de muntanya i escalada. Consolidar el cicle formau sociosanitari a Falset.

Pgina 576



ACTUACI



INDICADORS

Nombre de reunions realitzades en readequaci dels itineraris formatius. Evoluci en el nombre de mitjans humans disponibles en aquests centres.

Evoluci en el nombre de cicles formatius oferts / alumnes matriculats a cada cicle.


AGENTS IMPLICATS

Consell Comarcal Ajuntaments AMPAs


Pgina 577

ACTUACI 132



ACTUACI


Les activitats extraescolars sn aquelles adreades a l'alumnat que faciliten la seva formaci en aspectes educatius mitjanant activitats socials, culturals, educatives i del lleure, sense relaci directa ni necessria amb l'activitat prpiament escolar. activitats extraescolars sn importants perqu asseguren atenci i protecci als infants quan l'escola ha tancat i la famlia no se'n pot fer crrec ja sigui per qestions de feina, per la necessitat de realitzar gestions personals o de carcter familiar, etc. El fet que molts pares treballin fora dels municipis on viuen i on tenen escolaritzats els seus fills pot complicar la conciliaci dels horaris i les

aquesta conciliaci horria. Per altra banda les activitats extraescolars tamb proporcionen als infants unes oportunitats educatives diferents i complementries a l'escola i en alguns casos esdevenen una eina de compensaci de les desigualtats socials, culturals i econmiques.

Actualment les activitats extraescolars no compten amb una normativa especfica que les reguli. Es mencionen a la "Llei d'Educaci de Catalunya", que les considera part de les activitats de lleure. A ms reconeix com a part de la comunitat educativa dels centres a "les entitats esportives escolars i els professionals, empreses i entitats de lleure i de serveis educatius". Cal coordinar les

En aquests sentit s necessari plantejar-, etc. Cal potenciar, exemple, per seguir

facilitant a les famlies la conciliaci familiar.

Aix doncs, per assolir aquestes objectius caldr:

Fomentar Ampliar i diversificar les ac vitats extraescolars actuals. Coordinar la gesti de les activitats a travs del voluntariat o de les AMPAs. Cercar professionals o collectius de voluntaris disposats a desenvolupar activitats extraescolars. Cercar formes de finanament per cobrir despeses de personal i material per dur a terme les activitats.

Pgina 578



ACTUACI

acvitats extraescolars fora del calendari escolar



INDICADORS

Evoluci en el nombre de centres que ofereixen activitats extraescolars. usuaris.

Evoluci en el nombre de mitjans humans dedicats a aquestes activitats. Pressupost obtingut / cost del servei.


AMPAs Consell Esportiu Ajuntaments

AGENTS IMPLICATS

AMPAs Consell Comarcal Consell Esportiu Ajuntaments


Pgina 579

ACTUACI 133



ACTUACI


s canviant. En aquest sentit, donar eines i suport als pares en aquesta tasca resulta imprescindible.

Les escoles de pares i mares sn espais d'informaci, formaci i suport a les famlies en l'educaci dels seus fills. En el fons sn espais on es fomenta ncies i la reflexi collectiva, i es donen eines per millorar la tasca educativa que porten a terme els pares i aix contribuir a un desenvolupament integral dels fills en els aspectes fsic, emocional, afectiu, social i escolar. Ms que mai s notori que la participaci i implicaci de mares i pares ien el procs educatiu dels seus fills repercuteix directament en la seva autoestima i el seu rendiment escolar.

En aquest sentit doncs, s important propiciar i potenciar que els centres educaus de la comarca impliquin als pares i mares en aquestes acvitats, ja siguin debats, mduls formatius, tallers,



INDICADORS

Periodicitat de les sessions de formaci. Grau de satisfacci dels participants a les Escoles de Pares i Mares.

Pgina 580



ACTUACI


AMPAs Ajuntaments

AGENTS IMPLICATS

AMPAs Ajuntaments


Pgina 581

PROGRAMA SALUT, SERVEIS I EQUIPAMENTS SANITARIS

Pgina 582

ACTUACI 134 Millorar el funcionament dels equipaments sanitaris



ACTUACI Millorar el funcionament dels equipaments sanitaris


e d'atenci continuada, a Falset, i un centre d'atenci primria a Cornudella de Montsant. Malgrat tot, no hi ha cap centre hospitalari ni cap centre de salut mental. Els centres hospitalaris Sant Joan de Reus. Tamb sn h

vei desigual, i en segons quins casos irregular, en quant a horaris i de cadascun dels pobles. Cal, per, vetllar per aconseguir ms recursos

humans i major disponibilitat, per fer front al perfil de poblaci que tenen els municipis (poblaci cada cop ms envellida i que necessita ms atenci). En aquest cas, caldria fer un anlisi exhaustiu per detectar els municipis amb majors necessita

A ms, els espais que molt sovint ocupen aquests consultoris mdics sn poc prctics i en alguns casos de difcil accs. Cal fer un esfor per ubicar els consultoris en llocs assequibles a tot tipus de pacients i seria bo, tamb, ampliar horaris i dies de visites en alguns pobles on aquesta possibilitat se centra en unes poques hores d'un o dos dies a la setmana.

A nivell dels CAP, tamb s important poder disposar del personal necessari per tal de tendir a evitar, en la mesura del possible, excessives derivacions als hospitals de Tarragona o Reus. Caldria, alhora, dotar-los de ms mitjans per atendre les urgncies nocturnes. Cal tenir en compte, en aquest sentit que el CAP de Cornudella atn no noms municipis del Priorat sin tamb pobles de la zona de les Muntanyes de Prades ubicats al Baix Camp.

En definitiva, doncs, caldria fer un esfor com a territori, d'exigncia a l'administraci competent, per millorar els serveis sanitaris dels que actualment disposen els municipis de la comarca, per tal de concretar les segents accions:

Impulsar En base els resultats, vetllar per aconseguir ms recursos humans per donar servei a les poblacions que presenten majors mancances, i per garantir el correcte servei i atenci als

CAPs de la comarca. Seguir impulsant millores i adequacions en les installacions i espais que ocupen els consultoris mdics, fent-

de qualitat a tota la poblaci.

Pgina 583



ACTUACI Millorar el funcionament dels equipaments sanitaris



INDICADORS

Nombre de municipis amb majors mancances de serveis. Evoluci en la millora en la dotaci de mitjans humans i tcnics a consultoris i CAPs. Evoluci en el nombre de visites ateses.

ombre


Departament de Salut Ajuntaments PUOSC

AGENTS IMPLICATS

Departament de Salut Ajuntaments Consell Comarcal


ACTUACI 128: ACTUACI 135: Reforar els programes de salut i qualitat de vida dels adolescents i joves ACTUACI 136: Insistir en la promoci de la salut, especialment entre gent gran i dones

Pgina 584

ACTUACI 135 Reforar els programes de salut i qualitat de vida dels adolescents i joves



ACTUACI Reforar els programes de salut i qualitat de vida dels adolescents i joves


Aquesta actuaci fa referncia a la necessitat de proporcionar eines formatives i habilitats socials al jovent sobre els aspectes relacionats amb la seva salut i les conductes de risc, per tal de disminuir els hbits nocius i fomentar els saludables. Cal p

La sexualitat (anticonceptius, gaudir amb informaci, infeccions i malalties de transmissi sexual, etc.). Els trastorns alimentaris (anorxia, obesitat, bulmia, etc). Salut mental. Fracs escolar. Drogues i addiccions. Tatoo i prcing.

salut, a travs de xerrades informa ves, grups de discussi i suport individualitzat i secundria) o dels equipaments sanitaris, tamb amb la intenc

Joventut (veure ACTUACI 143) o tamb poden desenvolupar- artament de Salut per exemple).



Pgina 585



ACTUACI Reforar els programes de salut i qualitat de vida dels adolescents i joves

INDICADORS

Nombre de xerrades informatives, grups de discussi i assessoraments individualitzats realitzats.

sessions i tipologia (edat, sexe, nivell

Nivell de distribuci territorial / zonal dels actes realitzats i procedncia dels seus assistents.

Grau de satisfacci per part dels joves en relaci al servei rebut. Evoluci en la disminuci en les conductes de risc (consums de drogues, sexualitat,

etc.)


Departament de Salut Departament de Benestar Social i Famlia (Direcci General de Joventut) Consell Comarcal - Joventut Ajuntaments LEADER - Cooperaci

AGENTS IMPLICATS

Departament de Salut Departament de Benestar Social i Famlia (Direcci General de Joventut) Ajuntaments Consell Comarcal Joventut Consorci Leader


ACTUACI 134: Millorar el funcionament dels equipaments sanitaris ACTUACI 143: Promoure la renovaci del Pla Comarcal de Joventut i la realitzaci de projectes de dinamitzaci juvenil

Pgina 586

ACTUACI 136 Insistir en la promoci de la salut, especialment entre gent gran i dones



ACTUACI Insistir en la promoci de la salut, especialment entre gent gran i dones


la comarca. Tot i entit, veure ACTUACI 135),

de la salut entre uns collectius molt concrets i, segurament, ms sensibles de la poblaci de la comarca: la gent gran i les dones.

es proposa dissenyar i executar campanyes de sensibilitzaci, assessoraments, sessions grupals o participatives, xerrades monespecfics, per tal de millorar la salut i els hbits saludables de les persones.

Les temtiques a tractar sn molt diverses per, per exemple, pel que fa a la gent gran, poden fer referncia a com alimentar-la memria, a la llei de la dependncia, etc. Pel que lut, etc.

Val a dir que aquesta oferta de serveis i xerrades es pot oferir a travs dels CAPs de referncia (o consultoris mdics), en collaboraci amb la Federaci de Dones del Priorat, les diferents associacions de dones municipals, i el Consell Consultiu de la Gent Gran.



INDICADORS

Nombre de xerrades informatives, grups de discussi i assessoraments individualitzats realitzats.

Nivell de distribuci territorial / zonal dels actes realitzats i procedncia dels seus assistents.

Grau de satisfacci en relaci al servei / formaci.

Pgina 587



ACTUACI Insistir en la promoci de la salut, especialment entre gent gran i dones


Departament de Salut Departament de Benestar Social i Famlia Ajuntaments

AGENTS IMPLICATS

Consell Comarcal Departament de Salut Ajuntaments Federaci de Dones Associacions de dones municipals Consell Consultiu de la Gent Gran Departament de Benestar Social i Famlia - Institut Catal de les Dones


ACTUACI 128: ACTUACI 134: Millorar el funcionament dels equipaments sanitaris ACTUACI 135: Reforar els programes de salut i qualitat de vida dels adolescents i joves

Pgina 588

PROGRAMA PARTICIPACI, JOVENTUT, CULTURA I ESPORT

Pgina 589

ACTUACI 137 Possibilitar i fomentar la participaci ciutadana en la presa de decisions territorials



ACTUACI Possibilitar i fomentar la participaci ciutadana en la presa de decisions territorials


Hi ha bones raons que justifiquen la participaci ciutadana en processos de presa de decisions, raons que tenen a veure amb la complexitat creixent del mn que ens envolta i, per tant, amb la -hi front. Parlant s com es genera aprenentatge i innovaci, com s'estableixen complicitats i sinrgies, com se sumen esforos per

donar respostes que ens sobrepassen individualment. El com a grup. La participaci const .

La comarca del Priorat ha estat escenari de processos parcipaus importants en els darrers anys, com sn el procs de la Carta del Paisatgadhesi de la comarca a la Carta Europea de Turisme Sostenible. Per tant la

dinmi , tamb a nivell municipal.

Estem en un moment en el qual s necessari potenciar la participaci ciutadana en la presa de decisions que afecten al collectiu. A partir de petites accions d'informaci, cal atraure la ciutadania i integrar-la en decisions i projectes de futur del territori. Evidentment esdev desitjable aconseguir la participaci del major nombre de poblaci possible, i el ms plural i representativa.

Avui en dia els processos de participaci sn ms fcils de gestionar i dinamitzar grcies a internet i a les xarxes socials durant la fase de participaci de la Carta del Paisatge, i que pot ser utilitzada en futurs processos), que permeten una comunicaci constant i immediata i faciliten enormement la participaci

Cal que el Priorat, com a comarca i els seus municipis, aprofiti aquestes dinmiques i eines per generar una dinmica positiva d'implicaci social i impuls de projectes de futur.

Per aconseguir tot aix es duran a terme les accions segents:

Propiciar que bsicament les administracions locals (Consell, ajuntaments) i les entitats del territori adoptin metodologies de participaci ciutadana en la seva presa de decisions, ja siguin estratgiques i estructurals, com de caire ms peridic.

l'existncia d'un procs participatiu. Organitzar campanyes de sensibilitzaci, per tal de convncer als ciutadans i les entitats de l'inters de participar en un procs participatiu.

Pgina 590



ACTUACI Possibilitar i fomentar la participaci ciutadana en la presa de decisions territorials

Adoptar instruments i mecanismes amb alta flexibilitat, per tal de garantir una alta participaci en els processos iniciats. Garantir la formaci als responsables dels processos, per a garantir que el procs participatiu sigui de qualitat.



INDICADORS

Nombre de processos participatius iniciats. Nombre de participants en les activitats.

participaci en la presa de decisions. processos.

Nombre i impacte de les campanyes d'informaci realitzades. Nombre i impacte de les campanyes de sensibilitzaci realitzades. Pressupost obtingut / invertit en les campanyes. Grau de satisfacci dels participants en els processos. Grau de con


Ajuntaments Consell Comarcal Departament de la Presidncia

AGENTS IMPLICATS

Ajuntaments Consell Comarcal Entitats de tot caire del territori


Pgina 591

ACTUACI 138



ACTUACI


La cultura s un element fonamental per a la generaci de cohesi i inclusi social als territoris i representa, alhora, un recurs per a la dinamitzaci socioeconmica, la generaci d'ocupaci i l'atracci d'oportunitats. En aquest sentit, la cultura tamb esdev un actiu essencial per a la promoci i el posicionament dels territoris afavorint, entre altres, la creaci de relacions i d'intercanvis amb altr

de convertir aquest mbit en un element ms de captaci de visitants per que siguin, tamb, activitats que fomentin la cohesi social del Priorat i que generin dinmiques econmiques i de desenvolupament positives.

Per a municipis de dimensions redudes, poder oferir esdeveniments culturals de qualitat, de caire peridic, i amb una carcter singular, esdev un reclam i un argument de visita i de promoci de gran potncia (per exemple, podrem citar el cas del festival "En Veu Alta", de Pradell de la Teixeta).

El Priorat compta amb un important patrimoni cultural, un recurs preuat a l'hora de promoure un desenvolupament integral del territori i d'afavorir la captaci d'oportunitats des dels diferents mercats turstics aix com la projecci dels municipis d sentit, conv recordar que el territori compta, per exemple, amb elements arquitectnics i culturals tan importants com la Cartoixa

pular i tradicions molt arrelades i de gran riquesa. Cal potenciar aquests elements i cal utilitzar-los com a pretext per crear esdeveniments culturals que atraguin visitants i que permetin explicar-

Per aconseguir aquests objectius caldr implementar algunes accions:

A travs de les estructures culturals de la comarca, estudiar la possibilitat de crear una comissi que avalu i proposi nous esdeveniments culturals. sostenibles en tots els sents, de carcter peridic. . Creaci i potenciaci d'un fesval o ac vitats teatralitzada sobre diferents temtiques histriques (per exemple conquesta de Siurana, bandolers, etc). Creaci de jornades o esdeveniments histrico-culturals (r Cartoixans / Tradici jueva al Priorat /

etc.).

Pgina 592



ACTUACI



INDICADORS

Nombre i mbits d'acci dels participants a la comissi d'avaluaci i proposta

d'esdeveniments. Nombre i tipus d'esdeveniments musicals peridics creats i valoraci d'assistncia de

pblic a aquests festivals. Noves propostes i nous formats culturals creats al territori que incloguin temtica i

participants locals.

Temtica i procedncia dels participants. Nombre i tipus de festivals o activitats teatralitzades creades. Nombre i tipus de jornades o esdeveniments histrico-culturals. Nombre de visitants a cadascun dels festivals, jornades o propostes dutes a terme Valoraci, per part

propostes materialitzades.


Ajuntaments Entitats culturals Consell Comarcal Departament de Cultura Diputaci de Tarragona Patrocinis

AGENTS IMPLICATS

Entitats culturals Ajuntaments Consell Comarcal Departament de Cultura


ACTUACI 119: Possibilitar la creaci de nous esdeveniments per atraure visitants ACTUACI 139: ACTUACI 140: -les a travs de les xarxes socials

Pgina 593

ACTUACI 139



ACTUACI


En els territoris petits i amb poca poblaci com s el Priorat, la dinamitzaci cultural i social s una necessitat vital per a mantenir la comarca viva, las relaci entre les persones, la cohesi social, i la identitat com. Les petites societats necessiten mantenir una dinmica permanent de contacte i d'intercanvi d'idees per tal de seguir sent actives, vitals i tenir una projecci de futur assegurada.

s molt important, doncs, que es fomenti aquest contacte, aquest estreta relaci entre la gent del territori, entre els agents socials i econmics, per tamb entre la gent no associada, la gent del carrer.

Cal fomentar la participaci en actes festius, culturals, socials i cal crear o revitalitzar els canals de comunicaci entre les persones, una comunicaci que ha de ser permanent i continuada. D'aquest contacte, de la relaci entre la gent del territori, de la comunicaci entre ella, en sorgeixen noves idees, es refora i es revalora la identitat local i s'estructuren els projectes de futur comuns. Cal, doncs, incidir i posar les condicions necessries per fomentar aquest contacte, aquesta comunicaci, en definitiva, per assegurar aquest dinamisme social que projecta a la societat prioratina cap al futur.

Aquests arguments es proposa concretar-los a travs de les segents accions:

Elaborar un cens d'associacions socials, culturals i empresarials de la comarca. Actualitzar de forma permanent les bases de dades. Establir, a travs de la xarxa (web i xarxes socials) un canal de comunicaci permanent amb les associacions i entitats del territori. Fomentar les dinmiques de comunicaci entre les entitats i associacions per conixer les activitats que s'organitzen. Fomentar l's d'aquest canal de difusi de referncia per part de totes les associacions, entitats i tamb per part de l'administraci local. les associacions i entitats. Estructurar altres canals de comunicaci tradicionals sobre les activitats a travs de fulletons, pregons municipals, etc.

Pgina 594



ACTUACI



INDICADORS

Elaboraci efectiva d'un un cens d'associacions socials, culturals i empresarials. Nombre d'associacions censades. Tipus de canal o canals de comunicaci amb les associacions i entitats del territori

creats a travs d'internet. Periodicitat dels missatges de comunicaci.

Nombre d'activitats comunicades al llarg de l'any. Nombre de lectures dels missatges i impacte dels mateixos en la comunitat virtual

creada Nombre d' activitats comunicades a travs d'altres canals (fulletons, pregons, etc) Valoraci, per part dels responsables de les entitats, de la utilitat i idonetat del ces

elaborat i dels canals de comunicaci utilitzats.


Entitats i associacions Ajuntaments Consell Comarcal

AGENTS IMPLICATS

Ajuntaments Consell Comarcal Entitats i associacions

VINCULACI AMB ALTRES ACTUACIONS

DEL PLA

ACTUACI 138: ACTUACI 140: -les a travs de les xarxes socials

Pgina 595

ACTUACI 140 -les a travs de les xarxes socials



ACTUACI -les a travs de les xarxes socials


Les xarxes socials sn un mitj molt potent de comunicaci i interacci entre les persones. s un mitj que permet fer conixer, de forma immediata, notcies, fets i esdeveniments de tot tipus. Les comarques rurals, com el Priorat, poden treure molt de profit d'aquests mitjans si sn utilitzats correctament. En relaci a la comunicaci d'activitats turstiques, culturals i socials s una eina que pot ajudar profundament a la promoci i a la participaci dels propis prioratins i tamb de gent de fora de la comarca, en actes i esdeveniments diversos o donar a conixer activitats que es puguin dur a terme al territori facilitant aix la participaci en les mateixes i, de retruc, la dinamitzaci econmica, socials i cultural del territori.

En aquest sentit, mo estes, fires, etc relacionades amb qualsevol dels mbits de la cultura. s important que aquesta iniciativa perduri, per igualment important s integrar aquesta informaci dins de l'agenda d'activitats, que hauria de ser ms mplia ja que

Actualment l'agenda de turisme del Priorat s fora activa i s'actualitza molt regularment disposant sempre d'una informaci actualitzada i atractiva. Integrar l'agenda cultural a la turstica beneficiaria i complementaria els dos mbits i s per aix que es fa aquesta proposta.

Alhora tamb caldria fer sortir l'agenda del portal web i traslladar-la a d'altres xarxes socials com serien, bsicament, Twitter, Facebook i Instagram. Ser presents en aquestes xarxes socials i dinamitzar-les de forma regular i amb continguts de qualitat t una gran potncia com a eina de comunicaci, promoci i difusi de les activitats que es puguin fer al territori.

Amb tot, per tal d'aconseguir aquests objectius caldria:

Integrar a l'agenda de turisme del Priorat totes les activitats relacionades amb el mn cultural de la comarca, presents a la nova agenda cultural de la comarca. Crear o impulsar els perfils a Twitter, Facebook i Instagram i gestionar-los de manera regular i professionalitzada per tal d'aconseguir un impacte important en quanta la promoci i

difusi d'actes culturals.

Pgina 596



ACTUACI -les a travs de les xarxes socials



INDICADORS

Integraci efectiva de l'agenda cultural amb l'agenda turstica del Priorat Sistemes de comunicaci utilitzats per comunicar l'agent cultural i turstica Nombre de xarxes socials utilitzades per comunicar l'agent cultural i turstica

Nombre de comunicacions fetes a travs de les xarxes socials en relaci a l'agenda cultural i turstica.

Nombre de seguidors dels perfils de les xarxes socials de l'agenda cultural i turstica. Mitjana mensual d'interaccions fetes pels seguidors de l'agenda turstica i cultural

del priorat.


Consell Comarcal Ajuntaments Diputaci de Tarragona

AGENTS IMPLICATS

Ajuntaments Entitats i associacions Consell Comarcal Parc Natural de la Serra de Montsant Consorci de la Serra de Llaberia


ACTUACI 138: ACTUACI 139:

Pgina 597

ACTUACI 141 Fomentar i donar suport a la prctica esporva federada i no federada



ACTUACI Fomentar i donar suport a la prctica esportiva federada i no federada


Els valors configuren el carcter de la persona i, encara que sn invisibles i intangibles, donen fortalesa i ens permeten desenvolupar-nos al llarg de tnua per assolir un objectiu no immediat, la pacincia, el sacrifici, la

constncia, la cooperaci amb altres persones per assolir un objectiu com, la renncia al propi b en benefici del grup, la solidaritat entre els companys, qualitats humanes indispensables per adquirir la maduresa necessria per viure una existncia lliure, responsable i plena.

Alhora, moltes prctiques esportives permeten el contacte amb el territori i la seva descoberta, ja sigui realitzada pels habitants de la zona, com per visitants i turistes, que aprofiten la seva estada (o la planifiquen ja tenint en compte aquesta possibilitat) per posar en com el binomi esport-turisme.

s en aquest sentit que cal donar un major suport a la prctica de l'esport a la comarca del Priorat, una prctica que, ja sigui des de clubs o esportistes federats com no federats o visitants, fomenti els valors de superaci, de collaboraci, de sacrifici i de solidaritat. Aix s bo per als joves per tamb per a la societat en general ja que pot arribar a cohesionar-la en certs aspectes creant vincles de companyerisme, de collaboraci, d'amistat que reverteixen en ella mateixa i en com aquesta societat es projecta cap al futur i en com interrelaciona amb el seu entorn.

Aix doncs, per tal de fomentar i donar suport a la prctica de l'esport per buscar l'objectiu de crear una societat sana, solidria i cohesionada es duran a terme una srie d'accions:

Donar suport per la . Augmentar el nombre d'acvitats esporves extraescolars a les escoles. Sensibilitzar la poblaci Donar a conixer els recursos comarcal. Contribuir a la millora de la formaci dels agents esportius locals. Organitzar estades o concentracions esporves de diferents equips o esportistes per reforar la tcnica esportiva i la cohesi de grup. Potenciar els esdeveniments esportius capaos a la comarca.

Pgina 598



ACTUACI Fomentar i donar suport a la prctica esportiva federada i no federada



INDICADORS

Nombre de noves activitats esportives extraescolars a les escoles. Inventari de recursos per a la prctica esportiva. Mitjans i mtodes mitjanant els quals s'han donat a conixer els recursos disponibles

per ala prctica d'esport, caracterstiques, disponibilitat, horaris, etc. Nombre d'usuaris de les diferents infraestructures i recursos esportius. Accions desenvolupades per millorar la formaci dels tcnics esportius.

Nombre d'estades o concentracions esportives organitzades. Participaci d'esportistes en les estades esportives. Nombre i tipus de competicions organitzades. Participants a les diferents competicions esportives. Valoraci, per part dels tcnics esportius i dels mestres i educadors, de les accions


Consell Esportiu Ajuntaments Clubs esportius Departament de Salut Consell Comarcal

AGENTS IMPLICATS

Ajuntaments Consell Comarcal - Consell Esportiu Clubs esportius Departament d'Ensenyament AMPAs Departament de Salut


ACTUACI 119: Possibilitar la creaci de nous esdeveniments per atraure visitants ACTUACI 142: Propiciar la creaci i millora contnua de les installacions esportives

Pgina 599

ACTUACI 142 Propiciar la creaci i millora contnua de les installacions esportives



ACTUACI Propiciar la creaci i millora contnua de les installacions esportives


El Priorat disposa d'un nombre considerable d'installacions i espais adequats per a la prctica de l'esport en les seves mltiples variants i modalitats. Sn infraestructures que van des de pavellons poliesportius, passant per camps de futbol, piscines municipals o pistes poliesportives, entre d'altres. En alguns casos s'han sobredimensionat la quantitat d'installacions de que disposen alguns pobles i que sn capaos de mantenir, amb les conseqents dificultats per gestionar aquesta situaci. D'altres municipis, per, necessiten posar en marxa ms espais que facilitin la prctica de l'esport, una activitat que com ja s'ha esmentat, reverteix en benefici de la salut de la persona que el practica per tamb en la seva relaci amb els altres i amb el seu entorn, en l'adquisici de valors i en la cohesi de grups socials.

i proporcionades a la capacitat de cada poble per mantenir-les econmicament i per gestionar-les com a espais tils per a la societat.

Per tal d'aconseguir aquests objectius es dura a terme les segents accions:

Analitzar les deficincies de les installacions esportives existents. Analitzar les mancances en quant a la disposici d'installacions esportives en determinats municipis. Cercar ajuts i subvencions per crear installacions esportives necessries. Cercar ajuts i subvencions per al manteniment i funcionament d'installacions esportives. Gestionar de manera eficient les installacions esportives per tal de treure'ls el mxim rendiment i permetre'n, en part, el seu manteniment (en relaci amb el que es comenta en

ACTUACI 37: ). Elaborar un Pla de manteniment de les diferents installacions esportives. Promocionar la prctica de l'esport en les installacions i infraestructures municipals.



Pgina 600



ACTUACI Propiciar la creaci i millora contnua de les installacions esportives

INDICADORS

Nombre de municipis dels que s'ha analitzat les deficincies de les installacions esportives.

Nombre de deficincies detectades en les installacions esportives. Nombre de municipis dels que s'ha analitzat l'adequada disposici d'installacions

esportives. Nombre de municipis en els quals caldria crear alguna installaci esportiva.

Finanament aconseguit per crear installacions esportives, per cobrir part del seu manteniment i per al seu funcionament.

Plans de gesti i manteniment d'installacions esportives redactats. Nombre d'accions realitzades per a la promoci de la prctica de l'esport en les

installacions i infraestructures esportives municipals.


Ajuntaments PUOSC FEDER

AGENTS IMPLICATS

Ajuntaments Consell Esportiu AMPAs Clubs esportius


ACTUACI 37: ACTUACI 141:Fomentar i donar suport a la prctica esportiva federada i no federada

Pgina 601

ACTUACI 143 Promoure la renovaci del Pla Comarcal de Joventut i la realitzaci de projectes de dinamitzaci juvenil



ACTUACI Promoure la renovaci del Pla Comarcal de Joventut i la realitzaci de projectes de dinamitzaci juvenil


El Pla Comarcal de Joventut s una eina de planificaci, actuaci i avaluaci que t per objectiu donar suport a les poltiques de joventut que pretenen ser aplicades a nivell comarcal i en els diferents municipis de la comarca a un escenari de 4 anys vista, i sempre tenint en compte les lnies estratgiques que estableix, a nivell de tot Catalunya, el Pla Nacional de Joventut (PNJ).

La vigncia de la Comarcal est a punt de caducar i, per tant, es fa necessari i imprescindible (document que inclou diferents apartats: diagnosi, liran les actuacions prioritries a desenvolupar a la comarca en els 4

anys de vigncia

previstos, que preveu i publica la prpia Direcci General de Joventut (DGJ), ulsar les poltiques de joventut de la Generalitat.

Val a dir que les juvenil o el foment de la cohesi social.

Cal impulsar, doncs, la en base els eixos que fixi el Pla Nacional de Joventut (PNJ), per atenent fonamentalment a les necessitats de la prpia comarca i dels joves de cada un dels seus municipis (detectades en la fase de diagnosi del propi Pla), i possibilitar la real itzaci de projectes de dinamitzaci juvenil en els municipis que ho requereixin. En aquest sentit ser molt determinant i necessari vetllar per la mxima participaci possible de les entitats i per tal de recollir la seva visi i propostes.

Alhora, a travs de la prpia Oficina Jove Priorat tamb caldr donar suport a la redacci i implementaci dels Plans Locals de Joventut en aquells municipis que ho requereixin, a travs de la figura/es dels tcnics mancomunats.



Pgina 602



ACTUACI Promoure la renovaci del Pla Comarcal de Joventut i la realitzaci de projectes de dinamitzaci juvenil

INDICADORS

Nombre de participats en els grups de debat per a la redacci del Plans Comarcal de Joventut.

Nombre i tipus d'accions previstes / executades. Finanament aconseguit / executat per a la implementaci de les diferents accions

previstes.

Joves beneficiats per les accions implementades. Nombre de Plans Locals de Joventut redactats. Valoraci dels joves, mitjanant enquestes, de les accions realitzades.


Departament de Benestar Social i Famlia - Secretaria General de Joventut Consell Comarcal Ajuntaments

AGENTS IMPLICATS

Departament de Benestar Social i Famlia - Secretaria General de Joventut Consell Comarcal Ajuntaments Associacions juvenils


ACTUACI 135: Reforar els programes de salut i qualitat de vida dels adolescents i joves ACTUACI 144: Vertebrar una xarxa de joves professionals i potenciar el seu talent

Pgina 603

ACTUACI 144 Vertebrar una xarxa de joves professionals i potenciar el seu talent



ACTUACI Vertebrar una xarxa de joves professionals i potenciar el seu talent


-la en aquest programa de suport a la joventut, cal dir que aquesta actuaci podria haver format part tamb del programa REDIMENSI DE LA , incls en la lnia estratgica ECONMICA PER GENERAR NOVES OPORTUNITATS

Aix, aquesta actuaci t per objectiu potenciar el desenvolupament empresarial, creau i social de joves que ja estan portant a terme acvitats professionals a la comarca- de trobada, de posada en com de necessitats, de

treball grupal en certs aspectes, etc.

En aquest sentit doncs, es proposa vertebrar una xarxa que uneixi i potenci la relaci, el coneixement i les possibilitats de difusi creativitat, i per tant donar-

Ser emprenedor / autnom / creador / artista, etc. no s una tasca senzilla. A ms de les habilitats, aptituds i actituds personals en el desenvolupament de la prpia feina, es requereixen altres coneixements o tasques a fer (ja sigui de gesti, comptabilitat, difusi, promoci, etc). Vertebrar aquests joves en xarxa tamb esi s necessari, a solucionar els seus dubtes i a treballar de manera coordinada per potenciar les seves virtuts i per possibilitar, en darrer terme, que els joves amb esperit emprenedor, ganes i talent es quedin a viure a la comarca i que es sentin segurs i acompanyats en el seu dia a dia professional.

Tot i que la idea s que sigui una xarxa autnoma, es proposa que de manera inicial Oficina de Promoci Comarcal (veure ACTUACI 118 les tasques necessries per -los, sensibilitzar-los, donar-los suport, etc).

A ms, aquesta actuaci podria ser susceptible de rebre finanament i suport a travs dels projectes de Pla Comarcal de Joventut.

Pgina 604



ACTUACI Vertebrar una xarxa de joves professionals i potenciar el seu talent



INDICADORS

Nombre de joves participants en les reunions informatives. Pressupost aconseguit per portar a terme accions.

Finanament aconseguit a travs dels ajuts de cooperaci LEADER.

seus components. Grau de satisfacci dels joves en relaci a aquesta iniciativa (resposta a les seves

expectatives.


Departament de Benestar Social i Famlia - Secretaria General de Joventut Consell Comarcal LEADER - Cooperaci

AGENTS IMPLICATS

Consell Comarcal Departament de Benestar Social i Famlia - Secretaria General de Joventut Associacions de joves Consorci Leader


ACTUACI 118: Estructurar una Oficina de Promoci Comarcal ACTUACI 120: ACTUACI 143: Promoure la renovaci del Pla Comarcal de Joventut i la realitzaci de projectes de dinamitzaci juvenil

Documents

LA IMPORTÀNCIA DEL BENESTAR DE LA POBLACIÓ I LA … DEL... · pàgina 564 actuaciÓ 126 lÍnia estratÈgica la importÀncia del benestar de la poblaciÓ i la cohesiÓ social programa