La Itàlia FeixistaLa Itàlia Feixista1919-19391919-1939

Anna Serrano GonzálezSergi Aymamí Valero

El nivell de vida de la classe treballadora havia baixat considerablement durant la Primera Guerra Mundial, ja que el cost de vida va augmentar més ràpid que els salaris. Aquest poder adquisitiu perdut va ser intentat recuperar per les organitzacions obreres al finalitzar la guerra.

Això va originar un moviment vaguístic. L’any 1919 van haver-hi moltes vagues de treballadors i l’any 1920, al nord d’Itàlia, els obrers van ocupar moltes fàbriques. Mentrestant, al centre d’Itàlia, hi havia el moviment d’ocupació de terres per part dels propietaris. Tots aquests moviments van ser reprimits, però la burgesia temia que tot això pogués anar a més i volia solucions.

La inestabilitat que afectava a la monarquia constitucional va comportar que hi haguessin cinc governs diferents en tres anys. El Partit Socialista, que l’any 1921 va passar a dir-se Partit Comunista Italià, i el Partit Popular amenaçaven el règim constitucional que hi havia en aquell moment establert per una coalició de partits liberals de centre.

El fet de que no s’hagués complert la promesa de recuperar les terres perdudes en la Primera Guerra Mundial va crear un ambient de frustració, que va derivar en un nacionalisme exaltat.

Mussolini va ser el creador dels Fasci Italiani di Combattimento, un moviment amb idees populistes i nacionalistes, l’any 1919. Aquest grup va passar a dir-se Partito Nazionale Fascista a finals de l’any 1921. Mussolini, en el seu programa, defensava el discurs populista, la propietat privada i tenia un projecte expansionista i militarista.

El descontent existent per part del obrers amb la política i amb la situació social i la por que tenien part de la burgesia a una revolució va ser aprofitada pels feixistes, que va cimentar les bases del partit en ells. Amb poc temps, Mussolini va aconseguir ficar-se els industrials, els propietaris de grans terres, l’exèrcit i el govern al seu favor sense gaire esforç.

Van haver-hi nombrosos actes de violència contra polítics, ajuntaments i diaris d’esquerres per part de les esquadres feixistes. Van inculcar por a la gent a base d’assassinats. Al tenir la policia i la justícia de la seva part, els crims no eren castigats com ho haurien de ser i 700 persones van perdre la via l’any 1922. Poc a poc, van anar guanyant simpatitzants.

L’agost de l’any 1922 els partit feixista es va guanyar el suport de la classe mitjana. Les forces d’esquerra van convocar una vaga i els feixistes van comunicar al govern que si no actuaven ho farien ells. I així va ser. Gràcies als esquadristes, el serveis de correu i transport van funcionar amb tota normalitat.

La Marxa sobre Roma l’octubre de l’any 1922 va ser el cop definitiu perquè Mussolini es fes amb el poder. El govern era incapaç de mantenir a la població dins l’ordre i l’autoritat necessària i els feixistes van decidir anar cap a Roma per reclamar el poder. Van ocupar els edificis més importants de la ciutat. El rei va negar-se a firmar el decret en què el govern volia proclamar l’estat d’excepció i això va provocar la dimissió del govern.

La monarquia va tenir un paper decisiu en la presa del poder dels feixistes ja que va ser el monarca qui va decidir donar tot el poder a Mussolini. També el va tenir l‘exèrcit, on els militars van aconsellar al rei no intentar reprimir els feixistes ja que una part d’ells els hi eren seguidors.

Entre els anys 1922 i el 1924 la llibertat de les persones es va veure afectada pels ideals feixistes. El diputat socialista Matteotti va denunciar els crims efectuats pel partit feixista i la forma amb la que va guanyar les eleccions i com va arribar al poder aquest. Mussolini va ordenar l’assassinat de Matteotti i de tot el partit opositor per evitar les recriminacions al Parlament. Aquest fet va fer mot mes fàcil l’imposició de la dictadura.

:

.

Fotografia de 1925 on es veu Mussolini prenen el poder, otorgant-se el tres poders de l’Estat i sometent així Itàlia en un règim totalitari.

Aquesta fotografia es de l’any 1928 i mostra a Mussolini davant la multitud com un líder poderós ja que el parlament passà a dependre del Gran consell Feixista.

En aquesta fotografia podem observar l’OVRA (Organització de Vigilància i Repressió de l’Antifeixisme ), és a dir , la policia política creada pel govern feixista i que perseguia els opositors.

k:

(Mussolini i Papa Pius )

En aquesta fotografia de 1929 es pot veure com Mussolini va saber atreure l’Església Catòlica,firmant els Pactes de Laterà,per obtenir Així més consistència i força. Aquest pacte representava el reinici de les relacions de l’Estat amb l’ Església i el reconeixement de Roma coma capital, a canvi l’Estat donaria al Vaticà un renda anual.

En aquesta fotografia es veuen els territoris africans que havia aconseguit dominar Itàlia gràcies ala seva política expansionista i la remilitarització adoptada pels feixistes italians.

En la fotografia principal es mostra un exemple del intervencionisme estatal, pe proteccionisme de l’industria nacional. El 1933 es va crear L’Institut per a la reconstrucció industrial (IRI) amb la finalitat d’ajudar a aquestes empreses.

L’any 1934 l’Estat va començar a intervenir en obres públiques, va posar en marxa projectes destinats a frenar la desocupació i va dissenyar un programa agrari per fomentar la producció. Però això només va beneficiar a una petita oligarquia, identificada políticament amb el Partito Nazional Fascista. En aquesta fotografia s’observa el seu escut.

Per assegurar i difondre el futur del regim va crear l’Opera Nazionale Balilla, en la qual era obligatori matricular tots els infants fins l’edat adulta.

D’altre banda, com es veu en aquesta fotografia el control del feixisme també va arribar a l’educació de manera que els mestres de les escoles de primària havien de dur camisa negre i els professors d’universitat havien de jurar fidelitat al règim.

Com es veu en aquesta fotografia el règim feixista va afavorir els nous mitjans de comunicació com la ràdio i el cinema. Es creà la Cinecitta a Roma, per impulsar una producció cinematogràfica pròpia.