núm. 219 la marinaSETEMBRE13ANY XIX

www.lamarinadigital.cat

ACTUALITAT

8.000 lectors

El Polvorí: 60 anys d'història

El El Polvorí és un barri tancat per la seva situació geogràfica. Així ho diu el president de l’Associació de Veïns del barri: “Moltespersones creien que el Polvorí era un barri aïllat que no pertanyia a Barcelona”. És evident que avui en dia les millores hi sónpresents, gràcies al caràcter reivindicatiu dels seus veïns. I és que tothom recorda el nou accés que s’hi ha construït o la

instal·lació dels nous blocs de pisos que han permès l’arribada de nous veïns. No obstant, aquest barri continua presentant mancan-ces , algunes d’elles de caràcter històric. Pàg. 3

ARXIU AVV POLVORÍ ARXIU

En marxa les obres deremodelació delsJardins de Ca l’Alena

El passat mes d'agost s'iniciaven lesobres dels nous Jardins de Ca l'Alena,situats a l'interior de l'illa d'habitatges deLa Capa. Les obres finalitzaran el des-embre del 2013. Durant aquest temps escol·locaran nous paviments, recorregutsi es renovaran tots els elements, inten-tant donar una imatge de conjunt a l'es-pai. L'Ajuntament ha informat que elnou projecte "permetrà crear un espaique potenciarà i dinamitzarà les activi-tats del barri". Pàg.7

Inauguració del nouPassatge MossénCarles Oller

Veïns i representants de l'Església de laMare de Déu de Port es van reunir perinaugurar el nou passatge dedicat amossèn Carles Oller, al carrer sant Eloi,en un acte entre les 11 i les 12 del matí.L'esdeveniment va comptar amb la pre-sència del regidor, Jordi Martí, el bisbeSebastià Taltavull, descendents de mos-sèn Oller -la seva neboda i algunes cosi-nes- , el rector de l'església del Port,Josep Hortet, i el pare Lucio. Pàg.11

Editorialmirada crítica

Pots fer-nos arribar la teva foto-denúncia a través del nostre correu electrònic:

redaccio@amcl.cat o per correu a:

c/ Foc, 128. Espai Musical La Bàscula, 1a planta, 08038 de Barcelona

DANI FERNÁNDEZ

associació mitjanscomunicació local

la marina // Setembre 2013MIRADES2 // www.lamarinadigital.cat

Sota el lema "Catalunya, nou estatd'Europa" un milió i mig de catalansomplien els carrers de Barcelona ara faun any. Aquella massiva manifestació vaaccelerar el procés cap a la independèn-cia amb la convocatòria d'unes eleccionsque dibuixaven un nou escenari polític.365 dies després, el proper 11 deSetembre, una nova convocatòria del'Assemblea Nacional Catalana (ANC) voltornar a omplir l'espai públic, en aquestcas de tot Catalunya, amb una cadenahumana que serveixi per "fer via" cap a laindependència. L'anomenada "ViaCatalana" s'entendrà al llarg dels 400 qui-lòmetres del litoral català i ja són 350.000persones (segons dades de l'ANC) lesque han decidit sumar-se al moviment. Evidentment el nostre Districte no és alièa aquesta realitat. Des de Sants-Montjuïcx la Independència (assemblea territorialde l'ANC als nostres barris) ja fa més dedos anys que treballen per, segons decla-ren al seu web, "forjar una Catalunya lliu-re, justa i avançada". Així, en motiu de laDiada Nacional de l'Onze de Setembre,tornaran a sortir al carrer, instal·lant para-detes informatives a diferents punts delterritori. Particularment, pel que fa a la Marina, jafa a alguns mesos que SMxI ha intensifi-cat les seves accions. I és que, si ensremetem els resultats de les darrereseleccions al Parlament, la opció indepen-dentista no és majoritària als nostresbarris.Tot i així, si observem els balcons de lesnostres places i carrers -no nomésaquests dies, sinó durant tot l'any- podemveure penjades banderes estelades queanys enrere difícilment trobàvem. Què hacanviat en aquest temps?Donar una resposta no és fàcil. I és queles raons per les quals podem sentir méso menys simpatia cap a la independènciasón molt diverses. Hi ha qui vol un nouestat català per sentiment i dignitat, hi haqui ho vol perquè creu que serà el mésbeneficiós des del punt de vista econòmici social. L'actual situació de crisi, lesincendiàries declaracions que sovintvenen des de Madrid... Ho dèiem, aclarir-ne els motius no ésfàcil. Tampoc és el que pretén aquest edi-torial. El que no podem permetre és la cri-minalització d'un moviment popular, sorgitde la societat civil i format per veïns i veï-nes, que senzillament el que volen ésexpressar pacíficament una voluntat. I ésque, si no ho poden fer a les urnes (és dejutjat de guàrdia que no es pugui convo-car una consulta democràtica dins d'unademocràcia) ho hauran de fer al carrer.

Una de les poques escultures del barri, situada als jardins de Sant Cristòfol, estàmolt deteriorada. A més, a la imatge s’aprecia l’estat de sequedetat de la gespa, fenthonor al nom de l’escultura “Dique Seco”.

Sobre l'Onzede Setembre

la marinaTel. 93.296.50.07redaccio@amcl.catwww.lamarinadigital.catC.C. La BàsculaC. Foc, 128, 1a planta08038 Barcelona

Coordinació GeneralJuan Antonio Reyes

Cap de redaccióEva Albiol

Maquetació i edicióDani Fernández

Redacció i fotografiaEva Albiol, Dani Fernández,Carla Genís, Jordi Gispert,Sònia Maza, Raquel Martínez,Martí Molina, Sara Torremocha,Rafel Vidal i Araitz Pippers

Col·laboradorsRamon Anglés, Juan Bibián,Mireia Gargallo, Marc Gispert,Oriol Granados, GuillermoSegador, Pepe Caracoles"Macondo", Míryam Reyes,Xavier Sanz i M. Jesús Valderas

CorreccióXavier Madrazo

PublicitatJosep Ferrús (603 27 34 25)(AMCL 93 296 50 07)

ImpressióGestXXI

Tirada:6.000 exemplarsDistribució gratuïtaDL: B-3220/94

Amb el suport de :

la marina // Setembre 2013 TEMA DEL MES 3

Els veïns del Polvorí continuen lluitant al llargdels anys per aconseguir noves millores

CARLA GENÍS

Aprincipis dels anys 50, nombrosespersones provinents de la part altade la Diagonal es van veure obligats

a traslladar-se a altres zones de Barcelonaen motiu de la celebració del CongrésEucarístic que va tenir lloc l'any 1952. CanClos i Polvorí van ser els llocs de destí pera moltes d'aquestes famílies. "Quan teniadeu anys, vaig venir amb la meva família aviure al Polvorí, on ens van allotjar a unadels habitatges juntament amb una altrafamília que com nosaltres havia viscut enuna caseta de planta baixa o en una barra-ca", afirma Eli Rolando Álvarez, actual pre-sident de l'Associació de Veïns del barri delPolvorí. Aquests nous llocs de residència,però, no comptaven amb la totalitat de ser-veis que actualment la major de part d'ha-bitatges de Barcelona en tenen: "noméshavien dos habitacions, un menjador i unacuina per a dues famílies, i les condicionsen què vivíem eren del tot insalubres".

Durant aquests primers anys els veïnstampoc gaudien de bones infraestructuresja que el barri mancava d'aigua corrent,carrers asfaltats, transport públic i altresequipaments destacats com l'escola.Alhora convivien envoltats de brossa."Cada dia venien els camions de lesescombraries i abocaven tota la porcariaals barrancs, lloc on actualment es trobal'estadi Joan Serrahima i l'entorn de l'anellaOlímpica", explica.

Primers canvisPerò moltes de les demandes que s'es-

peraven veure acomplertes per part del'Ajuntament mai van arribar, motiu pel qualels veïns del barri del Polvorí van comen-çar a encapçalar les primeres reivindica-cions. "Un dels casos més greus amb quèens vam topar va ser el mal estat dels edi-ficis ja que molts d'ells patien d'aluminosi.Per això, moltes vegades ens reuníem lamajor part del veïnat amb l'objectiu d'aturarla Gran Via".

Finalment, després d'anys de lluita cons-tant, el veïnat va aconseguir firmar l'any1994 el primer conveni amb l'Ajuntament,on aquest es comprometia a tirar endavantla remodelació del barri del Polvorí. Per ferpossible la construcció de nous edificis, esva decidir que 98 famílies es traslladessina la zona de l'Illa Metalco. "Quan vam rebrela notícia, alguns dels veïns que s'haviende mudar als nous blocs d'Illa Metalco vanintercanviar-se amb altres perquè tot i quese'ls havia assignat nous pisos amb millorscondicions, volien continuar formant partdel barri on s'havien criat", comenta E.Álvarez, i afegeix: "tot i així, tots els veïnsque van haver de marxar els continuem

considerant els nostresveïns, motiu pel qual maifalten a les nostres festes".

Una remodelació llarga Tot i les millores aconse-

guides, encara són moltesles dificultats que encaraacompanyen a aquest barrisituat a la falda deMontjuïc. I és que el pla deremodelació encarasegueix en marxa vint anysdesprés de la seva aprova-ció. "Tenim previst que perNadal instal·lin un nou parcper als petits de la casa,habilitin algunes places iposin fi a les obres de laplaça Llorca", expressa E.Álvarez. Tanmateix, aques-ta modernització de l'espaitambé ha comportat la dis-tància entre els veïns. "Fauns anys, recordo que gai-rebé cada tarda els veïnsbaixaven les seves cadiresi taules de casa i ens reuní-em per sopar i xerrar delstemes del barri. Ara, aquestambient de poble s'ha per-dut, especialment com aconseqüència de l'arribada de nous veïns,instal·lats als nous blocs".

Un altre dels problemes amb què s'en-fronten els veïns del Polvorí, especialmentaquelles persones minusvàlides, és la faltad'ascensors que connectin el Polvorí ambla Marina. "A l'obrir l'accés que connectavael Polvorí amb la resta del barri, ningú s'i-maginava que les rampes que es van ins-tal·lar al costat de les escales automàti-ques tindrien un grau d'inclinació tan elevatque no permetrien fer un bon ús!", destaca.

Però si hi ha una demanda que es carac-

teritza pel seu caràcter reivindicatiu és lamancança del transport públic. "Quan vamvenir a viure, només existia un camí estretper on accedir al barri de la Marina de Port.Alhora, el transport era gairebé inexistent",recorda E. Álvarez. Avui, ja existeixen mésd'una línia que connecta el Polvorí amb laresta de la ciutat, tanmateix "seria neces-sari que augmentessin la freqüència delínies i ens posessin a disposició més líniesd'autobús", explica Rosa Sielva, veïna delbarri.

Un altre de les reivindicacions històri-

ques és el problema de la circulació de cot-xes. "Molts vehicles passen cada dia agran velocitat i saltant-se la major part desemàfors, sense tenir en compte que hi hauna escola de nens petits molt a prop". Peraixò, una de les solucions que es proposaés la construcció d'un pas elevat, una obraque segons el president de l'AVV delPolvorí, "és totalment accessible ja que hiha espai suficient per fer-ho alhora de quèés una infraestructura que no requereix degran pressupost per a la seva construc-ció".�

Els orígens delPolvorí

El barri del Polvorí, creat sobre lesrestes d'una cantera abandonada,en la part alta de la muntanya deMontjuïc, va adquirir el seu nom del'antic edifici militar del s.XVIII, quetenia com a funció albergar les ins-tal·lacions militars de l'exèrcit caste-llà després de la derrota dels cata-lans en la Guerra de Successió.

ARXIU AVV POLVORÍ

El president de l’Associació del Polvorí, Eli Álvarez, amb un exemplar de LA MARINA de fa unadècada, mostra algunes fotos històriques del barri

DANI FERNÁNDEZ

reda

ccio

@am

cl.c

at

La gent opina: Què penses de la substitució de l’actual línia 72 d’autobús per la línia V3?

JavierDiezComerciant

“Crec que aquest nou sistemad’autobusos suposarà una millo-ra per als usuaris. Penso queestà molt ben plantejat i que poca poc ens hi anirem acostumant”

KarinaCristaldo

Comerciant

“Crec que el 72 ja feia un bonrecorregut perquè anava fins alfinal de la Bonanova. En canvi,la nova línia no hi arriba i pertant, haurem de fer transbord”

Maria Molero

Comerciant

“Els veïns de la Marina tenim, engeneral, falta d’informació, jaque ningú ens ha informat delsnous canvis”

Nieves Egea

Comerciant

“No tenim suficient informaciódels nous canvis que afecten albarri de la Marina. Jo sóc usua-ria de la línia 72 i els nous can-vis em perjudiquen”

REDACCIÓ I FOTOGRAFIA: DANI FERNÁNDEZ

la marina // Setembre 2013OPINIÓ4 // www.lamarinadigital.cat

Farts de les males olors

Les pudors que patim els veïns del barri de Sants i de la Zona Franca tenenpinta de ser un problema pràcticament endogen d'aquesta zona. Tot i així, crecque hauria de ser una obligació per aquells que ens governen des del districtei des de la plaça de Sant Jaume fer tot el possible per solucionar un problemaexistent des de fa anys i molt desagradable per als veïns i els comerciants d'a-questa zona. Que faci pudor el teu carrer es pot suportar un dia, dos, tres i,fins i tot, una temporada llarga, però veure que és una qüestió que no es solu-ciona resulta frustrant. Des d'aquí m'agradaria fer una crida a tots els veïnsamb el mateix problema i animar-los a queixar-se, fins i tot, si fa falta, fer unamobilització ciutadana visible per a tothom, ja que les males olors dels nostrescarrers semblen ser invisibles però el nostre sentiment veïnal no hauria de ser-ho.

XAB La Marina @

Alerta amb les falses revisions de gas i

de llum

Darrerament hem estat molts veïns del barri que hem patit estafes i enganysper part d'individus que es fan passar per operaris de les companyies de gas id'electricitat. He parlat amb amics i coneguts afectats i hem arribat a la conclu-sió que la manera d'actuar d'aquests individus acostuma a ser sempre lamateixa: es presenten al domicili dient que són operaris de les companyies degas o electricitat i expliquen que han de fer una revisió obligatòria. Fins i tot,en alguns casos, han arribat a mostrar carnets d'empreses col·laborades deles companyies de subministrament. Seguidament, aquests falsos operarisinformen a l'usuari que si no es fa aquesta reparació hauran de tancar el sub-ministrament o pagar multes econòmiques molt elevades. A algun veí li hapassat que abans de la visita l'han trucat per informar de la revisió o d'un diaper l'altre han penjat un paper d'avís a la porteria o vestíbul de l'edifici. Des d'aquí vull recordar que les companyies subministradores no cobren lesrevisions obligatòries en efectiu, sinó que ho fan en el rebut mensual. Crecque és la manera més fàcil d'adonar-nos que ens estan prenent el pèl. Elsdomicilis on hi ha avis sols són normalment els més afectats. A més, cal pen-sar que un cop dins de casa aquests estafadors poden aprofitar per robar. Ensdistreuen demanant-nos qualsevol cosa (un drap, un got d'aigua) i així enstenen entretinguts. Demano que els Mossos d'Esquadra que fan servei al nos-tre barri n'estiguin al cas.

la marina agraeix les cartes dels lectors. Totes les cartes hauran d’anarsignades, tenir una extensió no superior a 10 línies, l’adreça i el telèfon.La publicació es reserva el dret de resumir o extractar-ne el contingut.

Cristian Tàpies Sants @

Laura Sánchez La Marina @

Ca l'Alena necessitava una reforma?

Fa uns dies una veïna em va explicar que estaven arreglant els jardins de Cal'Alena. Al principi vaig caure en l'engany de pensar que qualsevol inversió quefessin al barri havia de ser ben rebuda però després em vaig preguntar si dedebò estaven tant malament com per fer-hi una reforma integral. Quan lameva veïna em va explicar que la inversió era de 655.000 euros vaig pensarque ens estaven prenent el pèl a tots els veïns. Em sembla increïble la quanti-tat de diners que s'invertiran. Jo he passat moltes vegades per aquesta zona icrec que no estaven tant malament com per fer-hi una reforma d'aquestesmagnituds. Sí és veritat que potser feia falta arreglar algunes zones en malestat, però de debò és necessiten tants diners només per aquests jardins? Hiha altres obres més importants i necessàries per al barri que la remodelaciód'un parc. Les voreres i els paviments de la majoria de places estan aixecats ija han caigut infinitats de veïns, inclosa jo mateixa. Som molts els veïns quehem denunciat aquesta situació però ningú ens escolta perquè ens diuen queno hi ha diners. Per Ca l'Alena sí que n'hi ha? No parlem del metro i la milloraen el servei d'autobusos. És una llàstima, una autèntica vergonya. Als nostresdirigents només els interessa quedar bé amb els seus, costi el que costi. Sivolien arreglar un parc podrien haver pensat que hi ha jardins que si que s'uti-litzen cada dia com són els de Can Farrero, Mediterrània o Sant Cristòfol. ElParc que hi ha al costat de l'escola de la SEAT també està molt deteriorat i esveu a simple vista, almenys per als qui passem cada dia per allà . Espero quealgun dia els que ens governen surtin del despatx i se n'adonin que el barrinecessita altres reformes i té altres necessitats.

Cristina Sales La Marina @Fem cadena

L'onze de setembre és una data que al llarg de la història ha anat modificant elseu simbolisme de forma camaleònica. En un primer moment fou la jornada enquè petits grups burgesos del segle XIX van recuperar la idea de catalanisme,més endavant, durant la repressió franquista, fou el dia en què els nacionalis-tes clandestins reivindicaven la seva existència i durant la democràcia la diadafou mutant: des de la reclamació de l'autonomia i un estatut propi, fins al pactefiscal i finalment la secessió respecte la resta d'Espanya. El proper onze desetembre ha de passar a la història no per l'èxit de la cadena humana quecreuarà el país, ni per l'assistència o no del nostre president, sinó per ser eldia en què, definitivament, el poble català ( empresaris, polítics, intel·lectuals,classes mitjanes, baixes i altes) va mentalitzar-se i va veure la independènciano només com un fet factible, sinó imminent.ho.

la marina // Setembre 2013 OPINIÓ 5

La CrònicaGUILLERMO SEGADOR CUEVAS CRONISTA

Ens hem assabentat que a les famílies de les 1.100 per-sones que van morir en una empresa de Bangladesh,fabricant els banyadors que hem portat a la platja

aquest estiu, encara no els han abonat cap indemnització. Lesempreses europees i americanes que es nodreixen d'aquesttipus d'esclavatge a més d'impresentables són malparides.Per comparar els familiars dels morts al tren de Santiago ja lesestan cobrant, la qual cosa és justa però estranyament ràpida.Com sóc mal pensat, encara que bona persona, puc creureque amb les butxaques plenes es protesta i reclama d'unaaltra manera,a més l'Índia queda molt lluny. Però jo vull seroptimista de cara al començament del nou curs i no em dei-xen. Segons una senyora presidenta d'un fons monetari, ambel saler i la gràcia de qui arriba a fi de mes amb més diners delque va començar, cal baixar el sou als espanyols un 10%.Podria haver dit un 9,5% però a la dona li agrada l'arrodoni-ment. De la mateixa espècie un comissari europeu d'assump-tes econòmics diu que està d'acord. Pot ser que pensi en quèmillor un 11% però amb les dames cal ser elegant i no rectifi-car-les en públic. Ens agafa a tots amb la persiana mental bai-xada per la calor que deixem i la por al cos pel fred que arribi.

la m

arina

ni c

ompa

rtei

x ni

es

resp

onsa

bilit

za d

e le

s op

inio

ns d

els

seus

col

·labo

rado

rs

Deixem enrere un estiu amb regust d'aturada breu de lacrisi, amb poques ànimes confiades ja que a la tornadales coses aniran millor. A punt de viure uns dies d'ex-

plosió nacional en el sentit més ampli de la paraula al voltantde la Diada i amb la resta de qüestions pendents de resoldre. Una reflexió vull compartir amb els lectors, i vagi per davantque sóc dels que pensa que l'actual esquema de relació políti-ca entre Catalunya i Espanya està esgotat: cal fer molts can-vis i és un tema central pel futur de tothom. Dit això -que calsubratllar per no ser acusat de res injustament-, constato a lasocietat dues ànimes i totes preocupants. Una d'agitada, ner-viosa i fins a un cert punt intransigent, que en relació a laqüestió nacional no accepta matisos d'una o altra banda i noajuda als consensos. I una segona de silenciosa i resignada -la més preocupant-, que no reacciona i assumeix les retalla-des, l'atur, la pobresa al costat de casa com un fet inevitable.És cert que hi ha gent que s'aixeca i protesta en plataformes,organitzacions socials i sindicats, però l'ànima silenciosa ésmolt allargada.Amb la que ens cau a sobre, aquesta ànima té una ombramassa fosca.

El jardíXAVIER SANZ PERIODISTA

Associació Esclat: missió, visió i valors

L'Associació Esclat és una entitat nolucrativa, declarada d'utilitat pública(O.M. 06.03.97), membre de les

federacions DINCAT, ECOM i FEPCCAT,amb una finalitat clarament social, que vaser creada l'any 1977 i que té com aobjectius:- Potenciar al màxim les possibilitats dedesenvolupament de les persones ambparàlisi cerebral.- Afavorir la seva integració familiar isocial.- Promoure serveis per a l'atenció i inclu-sió social de les persones amb paràlisicerebral i discapacitats similars al llarg detotes les etapes de la vida.

En definitiva, millorar la seva qualitat devida i la de les seves famílies.

Després de més de 35 anys de funcio-nament, dins de l'àmbit de la ciutat icomarques de Barcelona, podem realitzarun balanç força satisfactori dels seusresultats i de les seves aportacions en elcamp de l'assistència, l'educació, la pro-moció i la integració social i laboral de lespersones amb paràlisi cerebral, així comde la seva activitat impulsora per a la for-mació dels pares, mares i els professio-nals i voluntariat que assisteixen quotidia-nament aquestes persones i de la societaten general.

Actualment l'Associació Esclat gestionacinc centres d'atenció a persones ambpluridiscapacitats: Escola, CentreOcupacional, Centre de Dia, CentreEspecial de Treball i, l'últim equipament,creat fa dos anys, la Residència i Centrede Dia Esclat Marina, situat al carrerTortosa, 22, a la Zona Franca.

La Residència i Centre de Dia EsclatMarina tanca el cercle d'atenció a les per-

sones amb paràlisicerebral i discapaci-tats similars que técom a objectiul'Associació Esclat.

Des d'un modelintegrador, EsclatMarina ofereix unespai flexible, substi-tutori de la llar, quedóna resposta a lesdiferents necessitatsde les persones ambpluridiscapacitat querequereixen suportextens i generalitzat.Ofereix 50 places resi-dencials, 4 de respir i 30 en el Centred'Atenció diürna. Disposa d'una bugaderiacreada pel departament R+D+I d'Esclateci que està gestionada per persones ambdiscapacitat. Es tracta d'un equipamentmodern, d'última generació amb nivells dequalitat avançats, per tal d'afavorir elProjecte de Vida Independent de cadapersona amb les millors garanties de des-envolupar-se com a ciutadà.

L'equip de la Residència i Centre de diaEsclat Marina està format per una psicòlo-ga i coordinadora, una treballadora social,dos fisioterapeutes, un infermer, dos auxi-liars d'infermeria, una logopeda, trenta-tres persones d'atenció directa, tres per-sones de bugaderia, una persona demanteniment, dues recepcionistes i undirector.

La Residència Esclat Marina està con-cebuda com a llar, on s'hi desenvolupentotes les activitats de la vida. Per aquestmotiu es programen activitats i serveiscom ara piscina, hidroteràpia, hipoteràpia,

teràpia assistida amb gossos, taller demassatges, taller de cuina, musicoteràpia,taller d'informàtica, taller d'artesania, tallerd'estimulació multisensorial, hort urbà,sortides, estades d'hivern (esquí adaptat),entre d'altres.

El barri de La Marina Zona Franca ensha acollit amb els braços oberts i ens sen-tim molt ben considerats per totes les enti-tats, comerços i veïns que l'integren.D'aquesta manera, els nostres usuarispoden desenvolupar la interacció amb elseu entorn d'una manera molt gratificant.

Des d'aquí volem donar les gràcies atotes i cadascuna de les persones delbarri que ens ajuden i col·laboren, de dife-rents maneres, en la nostra tasca diàriad'atenció a les persones amb discapaci-tats.

Jordi Gonzalez BarrufetDirector de la Residència i Centre

de Dia Esclat Marina

“El pa, un aliment tan bàsic i nutritiu queestà a l'abast de tots i està present entotes les cultures d'una forma o una

altra. Com et vaig prometre, t’envio la receptaper fer pa i els passos a seguir. Ja veuràs queés molt senzill. El secret és tenir una mica depaciència És millor prendre-li-ho amb calma igaudir de tot el procés . Com tot en la vida, caltrobar el moment. Quan el pa es fa per plauresurt molt més ric! Quan enfonso els meus ditsen la massa m'oblido de tot i sento que esticfent alguna cosa especial. “aquest email va arri-bar ahir a la tarda i jo tenia entre mans la tascade llegir alguns articles i subratllar parágrafsper analitzar amb calma…per exemple:

“solament es condemnaven els mitjans bru-tals, mentre les finalitats i els seus dogmesbàsics romanen intocables.” marcat amb unverd fosforit..clar que desres de llegir la receptadel pa..vaig patir una sensació que despertà elsentit de l'olfacte... ivaig sentir practicamentassaborint un tros… de pa..la concentració vadesapareixer..la passio va anular tota rao…eldesitg de mejarme una llesca dàquest pa ambtomaquet…va fer que ho deixes tot..i ni fes casdel email dún altre amic…ayy ¡!!

“no és possible conèixer el passat tal com vaocórrer. Per què? Perquè la història es nodreixde fonts històriques que són només alguns frag-ments del que va anar aquesta societat del pas-sat. En segon lloc, perquè el coneixement histò-ric és una construcció feta per l'historiador,sobre la base del seu estudi de les fonts.

L’acomodadorJUAN BIBIAN CINEASTA

En verano los estrenos cinematográficosbajan de forma ostensible su calidad.Pero, siempre nos quedará la Filmoteca,

abierta durante todos los meses estivales.Unade las propuestas mas interesantes es un ciclodedicado a las ciudades, "Una ciudad,un film".

El pasado jueves fuimos a ver "Un, dos, tres "de Billy Wilder y se trata de una película en laque comienzas a sonreir desde el minuto 1 yhasta el fotograma final,

Sincopada, impetuosa y descocada sátira polí-tica, que no deja títere con cabeza . Para eso sesirve Wilder,de un memorable James Gagney ,enérgico representante de ese capitalismomaquiavélico que escoltado por un grupo depersonajes inolvidables va a cruzar el Berlín Estepara que capitalistas y comunistas se vean lascaras, no de un modo dramático si no a un ritmoendiablado, con unos diálogos frenéticos y enuna farsa punzante en ambas direcciones .

La visión que ofrece Wilder no puede ser másvitriólica. En una de las secuencias el camaradaOtto se pregunta " si no queda gente buena en elmundo" , la respuesta del comisario no puedeser más breve y feroz: "No sé,no conozco a todoel mundo".

En resumen, hay que verla un par de vecesporque son tantos chistes a tanta velocidad queno te da tiempo a asimilarlos todos.

La columna gregaMIRYAM REYES COLUMNISTA

M.J. VALDERAS Infermeres CAP Dr. Carles Ribas

La donació de sang és un acte sen-zill,segur, gens dolorós i assitit perprofessionals especialitzats en tot

moment.Per a tu no comporta cap risc, peró, en

canvi, per els malalts pot soposar avançaren el seu procés de curació. Malgrat elsavanços médics i tecnologics, ara perara,la sang no es pot fabricar i tan sols espot obtenir de les donacions altruistes deles persones.

L'ús és diari: cada dia es necessiten1000 donacions a Catalunya.

La donació de sang no ha de estar lliga-da a situacions de tragèdia o d'emergèn-cia, sinó que ha de ser un acte quotidià ihabitual a les nostres vides.

Només donant sang amb regularitat dis-posarem sempre de sang suficient i segu-ra en estoc.

L a donació de sang és un gest de civis-me i de responsabilitat vers al conjunt dela societat. Cada 3 segons algú necessitasang a Catalunya.

Si dones sang a la tardor, a l'hivern, a laprimavera i a l'estiu, haurés ajudat a 12malalts diferents.

Els experts pronostiquen que en 10anys la demanda de sang s'haurà incre-mentat notablement.

Per a tu, la donació de sang és un actesegur i gens dolorós.

Per a d'altres, pot suposar la vida.Una de cada 10 persones que entra a

un hospital necessita sang.Pot donar sang qualsevol persona sana

entre 18 i 65 anys que pesi més de 50 qui-los.

Es recomana que les dones donin sangun màxim de tres vegades l'any i elshomes un màxim de quatre, sempre res-pectant que, entre donació i donació, hade passar un minim de dos mesos.

No cal estar en dejú. Sempre per laseguritat del donant com del receptor esrealitza una història clínica i una serie deproves abans de la donació. Després d'a-questa s'analitza la sang.�

la marina // Setembre 2013SALUT6 // www.lamarinadigital.cat

Vine a donar sangPots donar sang:� Si tens entre 18 i 65 anys i peses més de 50 quilos.� Encara que hagis patit hepatitis abans dels 12 anys.� Encara que tinguis colesterol elevat.� Encara que prenguis els medicaments més frecuents.

Per a més informació, Canal Salut Generalitat de Catalunya.

A Catalunya es necessiten, cada día, 1000 donacions de sang

REDACCIÓ SALUT

Entre els dies 28 d'octubre i 1 denovembre de 2014, el Centre deConvencions Internacionals de

Barcelona (CCIB) acollirà la 45ena reuniómundial de la Unió Internacional contra laTuberculosi i la Malaltia Pulmonar(UNION), una de les ONG de salut mésantigues del món, que ja ha superat els 90anys d'existència. Per aquesta trobadas'espera la participació de més de 2.600delegats arribats de 125 països.

A començaments de 2011, la Delegacióde Salut i el Barcelona TurismeConvention Bureau, juntament amb el Dr.Joan Caylà i amb el suport de l'Agènciade Salut Pública de Barcelona, societatscientífiques com SEPAR, SEIMC, SESP,ISGlobal, UITB i diverses ONGs, ja vanpresentar la candidatura, competint ambDubai, Sant Petersburg i d'altres ciutats.Finalment, la UNION ha decidit que siguiBarcelona la seu d'aquesta reunió científi-ca internacional el 2014, mentre queaquesta tardor la conferència de 2013 escelebrarà a París, ciutat on té la seva ofi-cina central la Unió.

La Unió Internacional contra laTuberculosi i la Malaltia Pulmonar reuneix3.000 organitzacions i professionals de totel planeta amb l'objectiu "d'impulsar lainnovació i recerca en front de la tubercu-losi i d'altres malalties infeccioses".L'organització fa un èmfasi especial en elsproblemes de salut de les comunitats méspobres.

A Barcelona, el bon nivell de controlaconseguit a través de la cololaboració denombrosos professionals implicats (clí-nics, microbiòlegs, epidemiòlegs, inferme-ria, agents comunitaris de salut etc.) ambel programa de Tuberculosi de la ciutat,suposa que el 2012 la tuberculosi ja no vaser la malaltia de declaració obligatòrianominal més freqüent, i es situa en 20,8casos per 100.000 habitants, la incidènciamés baixa registrada a la ciutat.�

Barcelona acolliràla conferència

mundial de salutpulmonar 2014

ARXIU

la marina // Setembre 2013 ACTUALITAT 7

Comencen les obres de remodelació dels Jardins de Ca l’Alena

EVA ALBIOL

Des del passat mes d'agost s'han ini-ciat els primers treballs dels nousJardins de Ca l'Alena, situats a l'in-

terior de l'illa d'habitatges que configurenLa Capa. Les obres de remodelació d'a-quests jardins, contemplades a la Llei deBarris de 2010, duraran 5 mesos i supo-saran una inversió de 655.000 euros.

Durant aquest temps es col·locarà alsjardins un paviment de formigó amb colo-rant groc i es pintaran els murs, intentant,així, donar una imatge de conjunt a l'espai.També s'hi farà un camí transversal queunirà els edificis on es troben els equipa-ments del Casal de Barri de la Vinya i laludoteca municipal amb els Jardins delPont Romà. Segons ha informatl'Ajuntament, aquest nou projecte "perme-trà crear un espai que potenciarà i dina-mitzarà les activitats del barri gràcies a lareordenació del terreny i la racionalitzaciódels recorreguts, tant dels existents comels de la nova creació".

A banda dels nous paviments i recorre-guts, la remodelació també inclourà larenovació de tots els elements i lainstal·lació d'alguns de nous. Així se subs-tituirà l'enllumenat , l'enjardinament , grà-

cies a la plantació d'arbrat, plantes arbus-tives, entapissants i gespa, i també elmobiliari urbà. S'instal·laran cadires,bancs, papereres, espais de jocs infantils itambé un circuit saludable per a les perso-nes més grans. També s'hi col·locarà unanova xarxa de drenatge i reg, una font d'ai-gua potable i un quadre elèctric amb esco-mesa de baixa tensió que permetrà lacelebració d'esdeveniments ciutadans alsjardins, amb totes les comoditats.

El regidor del districte, Jordi Martí, hacelebrat que "per fi aquest espai públictindrà la qualitat necessària perquè elsveïns se'l facin seu, li treguin el màxim ren-diment i el converteixin en un punt de tro-bada ple d'activitats del barri de La Marinadel Port".

Satisfacció majoritària dels veïnsAbans de tirar endavant aquest projecte

de remodelació, el Districte de Sants-Montjuïc ha recollit les aportacions i pro-postes dels veïns i les entitats del barri.Així, s'ha fet una reunió amb el Casal deBarri de la Vinya per conèixer les sevesnecessitats i alhora programar les activi-tats que aquest casal durà a terme alsnous espais exteriors.

Tant la Capa com l'Alena són noms deles empreses públiques que entre els anys30 i 70 del segle passat van tenir unaserradora de fustes en aquest indret.D'acord a les previsions de l'Ajuntamentles obres finalitzaran el desembre del2013.�

El projecte"Memòria viva dela Marina" agafa

força REDACCIÓ

Des de la signatura del conveni ambel districte per desenvolupar el pro-grama Memòria viva de la Marina,

que porta Ramon Anglès al Centre PepitaCasanelles, són moltes les persones que,des de diferents àmbits, han mostrat inte-rès aportant les seves vivències i recordsper parlar dels diferents aspectes de lavida, del treball, de les festes, dels canvis,de les lluites veïnals i d'aspectes que si nose'n parlen resten en l'oblit. Amb el mateixobjectiu s'ha iniciat un projecte específicper reconstruir la història dels primersanys del Club Atlètic Iberia a partir delsrecords i les vivències de tots els veïns:equips, jugadors, presidents, partits, tro-feus, tot allò que tinguin a la memòria o béen format visual, ja siguin fotografies, car-tells o altres documents que permetinrefer l'important patrimoni, avui desapare-gut, que va arribar a acumular el club.

Desprès de les vacances la Memòriaviva de la Marina torna a ser present alCentre Pepita Casanelles els dies quehan estat convinguts, els dilluns i elsdimecres de 16 a 19h i els divendres de10 a 13h. Recordeu que cal concertar prè-viament la visita al telèfon 662517614 o alcorreu ramon.angles@hotmail.es�

Estat actual de les obres de remodelació dels Jardins de Ca l’Alena ubicats a l’interior de l’illa d’habitatges que configuren La Capa

Imatges virtuals de la proposta de remodelació dels nous Jardins

Plànol del nou espai de lleure

DANI FERNÁNDEZDISTRICTE

DISTRICTE

La remodelació suposarà una inversió de 655.000 euros

la marina // Setembre 2013ACTUALITAT8 // www.lamarinadigital.cat

RAQUEL MARTÍNEZ

El passat 1 de juny el Banc d'Alimentsva engegar la campanya "La fam nofa vacances", amb dos objectius

que en finalitzar són totalment acomplerts.D'una banda es volia fer una recollida d'a-liments on participessin empreses i ciuta-dans, en benefici de les persones quemés ho necessiten; i de l'altra conscien-ciar la ciutadania d'aquesta necessitatsocial i mantenir la col·laboració del Bancd'Aliments i altres entitats benèfiquesdurant tot l'any. La campanya ha funcionatarreu de Catalunya, a través d'entitats ques'han sumat per a recollir els aliments,preparar activitats i fer-ne difusió. La res-posta dels ciutadans ha sigut un gran èxit,ja que a través de les 600 activitats de tottipus organitzades (culturals, esporti-ves,...) i de donacions d'empreses el Bancha aconseguit recaptar 350.000 quilos d'a-liments. Aquest 350.000 quilos d'alimentses destinaran a les diferents entitatsreceptores, que a un nivell més local i pro-per reparteixen els productes entre els quiels necessiten. A més dels productesbàsics que s'acostumen a demanar (arròs,pasta, llegums secs, oli i llet), que espoden conservar fàcilment, ara es repar-teixen també aliments refrigerats gràcies ala nova ''xarxa del fred'', que a més s'enca-

rrega d'equipar les entitats amb congela-dors on emmagatzemar els productes.Aquestes mateixes entitats fan unrecompte dels beneficiaris per tal de poderesbrinar a quanta gent arriba la solidaritatdel Banc d'Aliments, i si en cal més.

Cal remarcar el paper de l'empresaDanone, que ha aportat 26.000 quilos delsseus productes, a més de donar materialper als magatzems, seguretat i prevencióde riscos. A partd'això, l'empresa vafer una recollida d'a-liments externa -entre els ciutadans-i una altra interna -entre els treballa-dors- i va posara l g u n e sinstal·lacions a dis-posició del Banc.Així, Danone refor-ça les seves aporta-cions a la organitza-ció, que superen els10 milions d'ali-ments bàsics al'any. A part d'a-questa, moltesaltres empresesajuden normalment

al Banc d'Aliments, amb la donació d'ali-ments excedents, sobrants, que estan forade temporada o que simplement es desti-nen a finalitats solidàries; o amb donatiuseconòmics, materials, o recursos humansen forma de voluntariat corporatiu.Aquesta col·laboració té també diversosavantatges per a les empreses (econò-mics, fiscals, ecològics...); per tant, tothomhi surt guanyant.�

SARA TORREMOCHA

Després de les vacances, els darrersdies d'estiu ens avisen de la torna-da a les classes. Els més petits, els

alumnes d'educació infantil i primària, sónels primers en arribar a l'aula el dia 12;mentre que els estudiants de la ESO i debatxillerat ho faran el divendres 13.

El curs escolar 2013-2014 s'inicia sotal'ombra de l'anterior. Al setembre de l'anypassat, els centres educatius d'arreu deCatalunya s'endinsaven en l'inici del cursamb malestar i certa incertesa per la sèriede retallades que s'havien fet efectivesdes de la Conselleria d'Educació. Tal i comva publicar aleshores La Marina, entre lesmesures s'establia l'augment de ràtio perclasse i la incorporació dels subtituts apartir del desè dia i només cobrint el 85%dels horaris, fins i tot essent tutors. A més,els professors han hagut de treballar unahora més de docència a la setmana.

Un any després, quines són les condi-cions actuals dels centres educatius de laMarina?

Ens traslladem al carrer Cisell, 15, al'escola Barkeno, per saber quina ha estatla seva experiència i com preveuen queserà aquest curs. "Pel que fa les retalladeseducatives, seguim en la mateixa línia del'any passat, ens preocupa que sigui unatendència acumulativa", ens explica laIsabel Castelló, la directora del centre.

Ens confessa que les mesures d'estalvique es van fer efectives el passat cursvan produir cert malestar a l'equip docent,no obstant això, assegura que no ha can-

viat la dinàmica de l'escola. "LaGeneralitat va imposar unes condicions, iel professorat ho va haver d'assumir; hemhagut de fer un esforç extra, hem treballatmés perquè els nens poguessin gaudir dela millor qualitat educativa", assegura laIsabel. "No considero que aquestes mesu-res hagin devaluat l'ensenyament quereben els alumnes al centre".

Fem ara un cop d'ull a un centre d'edu-cació secundària del barri; recorrem qua-tre números pel mateix carrer Cisell i arri-bem a l'IES Montjuïc. El Carlos García,cap d'estudis del centre, ens assegura que

el curs passat es va iniciar amb certa cris-pació per la tisorada educativa i, en espe-cial, pel nou sistema de substitucions.

Tot i aquestes dificultats, els alumnes il'equip docent celebren l'èxit de la jornadacompactada: "amb aquest horari, elsalumnes obtenen un major profit dels seusestudis, ja que les últimes classes de latarda no els hi eren tant efectives". Aixídoncs, encara que les condicions no ensón les millors, "l'esforç del professorat síque ho és", confessa.�

El retorn a les aules als centres de la Marina

Gran èxit de la campanya d'estiu del Bancd'Aliments arreu de Catalunya

DANI FERNÁNDEZ

>> Atracament a laJoieria Ramon Carné

Segons la informació del personal dela joieria “Tot va succeir al voltant deles 8 del vespre del 5 de setembrequan dos homes van irrompre a lajoieria, de forma intimidant, amb unarma de foc. La tensa situació va des-encadenar que es produïssin dos tretsfruit del propi nerviosisme dels atraca-dors. Concretament, un d’ells es vadisparar a si mateix després d’unaempenta que el va fer caure a terra.”El personal de la joieria es troba cons-ternat pel succés però, sortosament,no va patir danys físics.

>> Obert el terminid’inscripció alscursos i tallers delscentres cívics

Ja està obert el termini per inscriure’sals tallers de tardor dels centres cívicsdel districte. Els nous usuaris podranmatricular-se del 3 al 20 de setembrea la Casa del Rellotge i a partir del 2d’aquest mes a la Cadena. Als centrescívics Cotxeres de Sants i Casinetd’Hostafrancs, les inscripcions pelsnous alumnes comencen el 17 desetembre, mentre que les matricula-cions al centre cívic el Sortidor i Fontde la Guatlla són del 9 al 21 de setem-bre. Finalment, les inscripcions alstallers del centre cultural Albareda esrealitzaran del 5 al 21 de setembre.

L’oferta que hi ha és ben variada:labors de retalls, ioga, anglès, tallersd’autoestima, gimnàstica per a gentgran, sevillanes, etc. Les places dis-ponibles són limitades i s’adjudiquenper estricte ordre d’inscripció i paga-ment. Cal saber que molt dels grupshan de tenir un mínim de personesinscrites perquè es puguin impartir elstallers.

>> FotobacanalFacebook 2013

Oscar Belen, Tania Yuste, JoseAntonio Perez i Katy Lopez han estatels guanyadors de la primera ediciódel Fotobacanal Facebook, un con-curs que organitza la Unió d’Entitatsamb la col·laboració del Centre CívicCasa del Rellotge en el marc de laFesta Major de la Marina. Les foto-grafies guanyadores il·lustrenmoments característics de lesBacanals de Barcelona 2013 com sónla festa de l’aigua “La Marea Blava”,el correfoc, la Matinal Esportiva i lacercavila gegantera. Les imatges vanser escollides entre les 28 partici-pants al certament.

breus

Professors de l’IES Lluís Domènech i Montaner protesten contra les retallades

BANC D’ALIMENTS

Parlem amb el CEIP Barkeno i l'IES Montjuic per saber com preveuen el pròxim curs escolar

Recollida multitudinària d’aliments durant la campanya

la marina // Setembre 2013 LA MARINA DEL COMERÇ ASSOCIAT 9

Botigues associades

Trobareu les adreces de les botigues associades a:

www.comerciantslamarina.cat

REDACCIÓ ACLMUn cop acabades les vacances és hora

de carregar energies i tornar a començar.Però també és un bon moment per mirarenrera i fer balanç de la feina feta. En eldarrer curs, l'Associació de Comerciants laMarina ha seguit treballant per tal d'impulsarel comerç de proximitat del nostre barri.S'han dut a terme diverses accions ambl'objectiu de posar de manifest que al barri hipodem trobar tot allò que necessitem i pertal d'aconseguir apropar l'àmplia ofertacomercial als veïns i veïnes de la zona.D'aquesta manera, durant la primera meitatde l'any, l'Associació de Comerciants haorganitzat activitats com la celebració deSant Jordi. Enguany, desenes de nens inenes del barri van poder participar en untaller de roses fetes amb llaminadures queva tenir lloc a la Plaça de la Marina.

Però potser el fet més destacat d'aquest2013 ha estat la publicació de la Guia deComerços de la Marina. El passat mes dejuny es va enviar als veïns i veïnes de laMarina un mapa-guia que inclou la ubicaciói les dades principals dels comerços delbarri. Aquesta publicació té com a objectiu

ajudar a la gent a situar els comerços alterritori i evidenciar així la varietat existent albarri de tot tipus de comerços i serveis. Amés, la sortida d'aquesta Guia es va acom-panyar d'una campanya de promocions enla que hi van participar més de 60 comerçosde la Marina.

D'altra banda, el passat 22 de juny es vacelebrar una nova edició de les Paradetesde la Marina. Una vintena de comerços delbarri van sortir al carrer durant tot el dia enun acte que va tenir lloc en plena FestaMajor del barri i que per primera vegada esva ubicar al Passeig de la Zona Franca, enel tram situat entre els carrers Foneria iMineria.

I una vegada fet el balanç ja toca pensaren un nou curs que comença aquestsetembre i ho fa un any més enmig d'unasituació econòmica ben complicada. Tot i lesdificultats, els comerciants del barri seguiranendavant per refermar el comerç de proxi-mitat de La Marina. Els temps són difícilsperò l'objectiu segueix sent el mateix. Comdiu el lema de l'esmentada Guia deComerços: 'Perquè entre tots, fem barri'.�

Encetem un nou curs amb la voluntat deseguir reforçant el comerç del barri

Tot i les dificultats, els comerciants del barri segueixen endavant per refermar elcomerç de proximitat

365.cafè -1365.cafè-4

Alimentación RuizArt i Decoració

Asesoria Empresarial Anna Mª Madrid

Autoescola Zona FBallester Perruquers

Bar Restaurant La MasiaBayot-Collado, S.L.

Bricolage Zona FrancaBugaderia-Tintoreria Mari

Cafè i MésCarnisseria Angel

Celler PeñaCentre d' Infermeria

i PodologiaCermasa, S.L.

Charcuteria SantyComercial Alvarez SCP

Condis SupermercatsCopisteria Sant Jordi

Decoración Mari CarmenDrogueria Feli

Escola Bressol El Gall i la Gallina

ElectroutletEspai per Vestir

Estanc de la Zona FrancaEstanco - Papelería Lage

Exit Dona Home i Complements

Farmacia CuscóFarmacia Forns-Giró

FotosistemaI.T.C. System

Icali correduria de segurosJoyeria Lura

Kia A. R. Motors

La PatatonaLa Piruleta

La Taverna del CondeLlar d'Infants Els Gegants

Llar d'Infants XumetsLoteria Costa Admin. 137

Macarro, materiales de construcción

MacMobles Zona FrancaMacMobles Zona Franca-2

Món AnimalMuebles El Cisne

Multiòptiques JosaPa de Carpes

ProyectaQuiosc El Abuelo

Rellotgeria-Joieria Ramon Carné

Talleres J.F.Talleres Pérez AlonsoTocineria Charcuteria

Plus UltraToldos Duran

Tucerrajeria.comVista Òptica

Wala

Mare de Déu de Port, 271Mare de Déu de Port, 379Energia, 3 Mineria, 17 bga. 1Gran Vía Corts Catalanes, 146 7è 2ª

Pg. Zona Franca, 186, interiorMare de Déu de Port, 413 local EAlts Forns, 61Mare de Déu de Port, 168-170, baixosFoneria, 43Alts Forns, 81Mare de Déu de Port, 227Foneria, 26, b.Aviador Franco, 15Minería, 17 bga. 2

Gran Vía Corts Catalanes, 162, bxos.Alts Forns, 74Energia, 20Pg. Zona Franca, 210-214Mare de Déu de Port, 337-339Foneria, 11Alts Forns, 74Mare de Déu de Port, 355, local

Alts Forns, 78Pg. Zona Franca, 200 Pg. Zona Franca, 244Alts Forns, 72Mare de Déu de Port, 337

Pg. Zona Franca, 162Mare de Déu de Port, 234Pg. Zona Franca, 177-179Mare de Déu de Port, 305-319, local 15Mare de Déu de Port, 252Alts Forns, 75Pg. Zona Franca, 6-8

Foneria, 40Aviador Ruiz de Alda, 6Foneria, 46Pg. Zona Franca, 168, Esc.A 1r 4aEnergía, 10, b.Mare de Déu de Port, 379-381Ferrocarrils Catalans, 87-89

Pg. Zona Franca, 141Carretera del Prat,11Foneria, 43-45Pg. Zona Franca, 224Pg. Zona Franca, 155 Mare de Déu de Port, 321Foneria, 23Energia, 7Aviador Ruiz de Alda, 8

Mare de Déu de Port, 279, pati int.Mare de Déu de Port, 124Aviador Ruiz de Alda, 24

Mare de Déu de PORT, 260Passeig Zona Franca, 173Mare de Déu de Port, 252Passeig Zona Franca, 191-205

la marina // Setembre 2013ACTUALITAT10 // www.lamarinadigital.cat

Noves línies de la xarxa de bus arriben al barri

La línia V3 substituirà l'actual línia 72 amb motiu de l'ampliació del sistema ortogonal d'autobusos urbans de Barcelona

ARAITZ PIPPERS

El darrer any, es posava en marxa laprimera fase del nou sistema debusos de Barcelona, anomenat siste-

ma ortogonal. El pla consistia en la reorde-nació del servei d'autobús urbà de la ciutatper tal de crear una xarxa reticular d'autobúsque possibilités un trànsit més ràpid. Es vanimplantar noves línies amb diferents reco-rreguts i que cobrien una major extensió deterritori. El resultat ha estat una xarxa d'au-tobusos que creua la ciutat de diferentsmaneres: Horitzontalment, les línies H, decolor blau i numeració parell; verticalment,les línies V, de color verd i numeració impa-rell; i en diagonal, les línies D, de color lila inumeració múltiple de 10. Aquest tipus dedisposició comporta un entramat de carrilsbus més organitzats i llargs que aporten,alhora, una major fluïdesa de trànsit.

La primera fase d'aquest pla va constatar,segons l'Ajuntament, "una millora quant a lacomoditat i temps d'espera i de viatge delspassatgers". Per aquest motiu, ara es posaen marxa una ampliació d'aquesta xarxa,amb la instauració de noves rutes de conne-xió. Un d'aquests nous recorreguts arribaràmolt aviat al barri de La Marina i afectarà lalínia 72 d'autobús. La V3, serà la nova líniaque cobrirà aquest recorregut i anirà des dela Zona Franca fins a Sarrià. TransportsMetropolitans de Barcelona (TMB) explicaque l'afectació que els veïns poden rebreamb aquesta substitució serà mínima quanta mobilitat, cosa que és possible "gràcies a

les bones condicions viàries i bones presta-cions per a la circulació d'autobusos de quèconsten els carrers per on circularan".Durant l'agost i el setembre s'han pintat elsnous carrils bus i s'han adequat les parades.Es preveu que aquests nous itineraris esti-guin preparats per començar a funcionar apartir de la propera tardor.

La totalitat de nous eixos que s'afegiranen aquesta segona fase seran cinc, treslínies horitzontals i dues de verticals:

H8: Collblanc amb la Maquinista H10: Les Corts - Sant Adrià / Badalona H16: Paral·lel - Diagonal Mar V3: Zona Franca - Sarrià V17: Port Vell - Carmel

Val a dir que la intenció d'aquest sistemade reorganització d'autobusos urbans és lade millorar la qualitat de la comunicacióentre els diferents barris de la ciutat. A mésa més, els vehicles que s'estan incorporant,ja estan oferint serveis tan amplis i preparatscom l'adaptació a persones amb discapaci-tat, plafons, pantalles i televisions informati-ves i actualització del temps d'espera a lesparades, entre d'altres.

La comunicació entre els diferents barrisde la ciutat. A més a més, els vehicles ques'estan incorporant, ja estan oferint serveistan amplis i preparats com l'adaptació a per-sones amb discapacitat, plafons, pantalles itelevisions informatives i actualització deltemps d'espera a les parades, entre d'altres.

Imatge de la línia del 72 en el seu recorregut pel Passeig de la Zona Franca

DANI FERNÁNDEZ

La línia V3 o Vertical 3 serà una línia d'autobusos detransit ràpid de la Xarxa Ortogonal d'autobusos deBarcelona. Formarà part de las línies verticals d'aquestaxarxa i prestarà servei substituint a la línia regular núme-ro 72.

Zona Franca- Sarrià

la marina // Setembre 2013 CULTURA 11

Exposició:Abans de Can

FarreroORIOL GRANADOS

Per començar aquest nou curs, elCentre d'Estudis de Montjuic(CEM) us proposa un programa

de gran interès per saber més sobre lahistòria del barri de la Marina. Es centraen el desaparegut edifici industrial, quetothom coneixia per Can Farrero, lafàbrica de galvanitzats Farrero S.A., onmolts veïns i veïnes havien treballat id'altres ho conserven a la seva memòriacom un dels grans edificis del seu paisat-ge més quotidià i habitual del seu barri .

El programa, que es fa conjuntamentamb el Centre Cívic Casa del Rellotge,comprèn una sèrie d'exposicions ques'aniran realitzant al llarg del curs. La pri-mera, amb el títol Abans de Can Farrero,vol apropar-vos a l'origen d'aquestaemblemàtica construcció, un conjuntindustrial d'autor que es remunta a mit-jans del segle XIX de la nostra història.

Gràcies al conjunt de plànols del pro-jecte de l'arquitecte Josep Oriol Mestressabrem com era en un principi aquestaindustria que portava el títol de la socie-tat que la promogué: La Ausiliar de laindustria. També, anat més enllà, ensaproparem a la primera activitat indus-trial que es va desenvolupar en aquestlloc que, com recorda la gent gran,també es coneixia com el Prat del'Erasme. L'exposició es farà al CentreCívic Casa del Rellotge entre els dies 16de setembre i el 25 d'octubre. No us hoperdeu.�

Emocionant homenatge a Mossèn Carles Oller

RAQUEL MARTÍNEZ

Diumenge 8 de setembre veïns delbarri de La Marina i representantsde l'Esglèsia es van reunir per a

inaugurar el nou passatge dedicat a mos-sèn Carles Oller, al carrer sant Eloi, en unacte entre les 11 i les 12 del matí.L'esdeveniment va comptar amb la pre-sència del regidor, Jordi Martí, el bisbeSebastià Taltavull, descendents de mos-sèn Oller -la seva neboda i algunes cosi-nes- , el rector de l'església del Port,Josep Hortet i el pare Lucio.

Durant els parlaments, Josep Hortetdestacava la situació del passatge al cos-tat dels jardins d' Elías de Can Tunis: "sóndos espais convivencials senzills, sensecap prepotència ni vanitat, dos espaisíntims del barri, com ho havien estat lesseves vides"; a més de donar les gràciesa tots els qui van fer possible aquesthomenatge. Abans de començar, el Bisbeexplicava sobre mossèn Oller: "pel que hepogut conèixer era una persona entrega-díssima, un bon pastor que fa el millor pelseu ramat. Com diria el papa Francesc,una persona que fa olor d'ovella" a mésde destacar que la seva biografia, i sobre-tot el final de la seva vida el converteixengairebé en un màrtir. Per això, diuSebastià Taltavull "aquest reconeixementes també una voluntat de continuació". Laseva neboda parlava d'ell com un "cape-llà obrer, que continua en el record des-prés de tants anys" i Jordi Martí remarca-va que es devia un homenatge a CarlesOller per tota la feina feta i que la propos-ta va sortir de la parròquia i el veïnat.

Després de la inauguració es va produirun ball de gegants amb els geganters delPort. Tot seguit, la gent va dirigir-se a l'es-glésia del Port, plena per a la missa i l'o-frena floral a la Verge, amb motiu de lafesta de la Mare de Déu de Port. Al final,el grup d'havaneres Montjuic va posar eltoc musical.

Un gran dia per recordar Carles Oller.Per fer-ho, res millor que el testimoni deMariano Ariza, que va tractar amb ell denen i el recorda com "el millor home quehe conegut en la meva vida". Parla de laseva fe "volia que fóssim cristians dels.XX", i es nota l'emoció als seus ullsquan recorda que cada diumenge el mos-sèn Oller dedicava temps als nens d'oncea quinze anys del barri -com ell mateix,Elías de Can Tunis o Candel-. Això casaamb la gran feina educativa que va des-

envolupar al barri Oller, que a més es feiacàrrec de la publicació l'Ideal. Emocionat,el senyor Ariza diu que ajudava tothomamb amor, inclòs els anarquistes contrarisa l'Església, i recorda com va ajudar-lotrobant una feina per al seu pare. "A més-diu- donava a tothom la mateixa impor-tància, com un dia que un pagès es vaenfadar perquè no el va atendre, ja queestava parlant amb mi i un altre nen".També era una persona divertida, que avegades feia conferències sobre temesdels quals no en sabia res, i feia riure lagent. "No va poder aguantar la guerra -vamorir refugiat, de malaltia- però quan vananar a matar-lo, no ho van fer", destaca elveí. I és que el senyor Ariza de ben segurté raó quan diu "es notava qui havia anatamb ell (qui havia estat deixeble seu). Nose'l pot oblidar."�

Les entitats de Sants-Montjuïc presents a La Mercè 2013EVA ALBIOL

Sota el lema " Les entitats fem força" elSecretariat d'Entitats de Sants,Hostafrancs i la Bordeta, la

Coordinadora d'Entitats del Poble-Sec i laUnió d'Entitats de la Marina participaran a la18ª Mostra d'Associacions de Barcelona, enel marc de les Festes de la Mercè.

Les tres federacions d'entitats de Sants-Montjuïc participaran conjuntament muntantuna carpa els dies 21, 22 i 24 de setembrea la plaça de Catalunya. Totes elles apostenper crear un estand actiu i dinàmic que ajudia fomentar la participació dels veïns i lesveïnes a través de diverses activitats, comara tallers infantils, escacs, manualitats,tallers de xapes, esports o danses. Segonsexpliquen les tres federacions, l'objectiu ésfomentar i defensar la vida associativa i laplena participació ciutadana fent d'interlocu-tors entre les administracions públiques iles entitats veïnals, promovent la participa-

ció conjunta de les associacions en totesles activitats que es realitzen al barri, con-vertint-se en un punt de trobada i de refe-rencia entre les entitats i potenciant l'inter-canvi d'experiències.

123 entitats protagonistesDesprés de 18 edicions, la Mostra

d'Associacions ha esdevingut una activitattradicional de les Festes de la Mercè.Enguany, a banda de les tres federacionsd'entitats de Sants-Montjuïc, també hi seranpresents 123 entitats de les més de 6.000que integren el Fitxer General d'EntitatsCiutadanes de Barcelona. Són uns diesesperats per les associacions, doncs laMostra constitueix un important aparadorper donar a conèixer els seus projectes,informar de noves iniciatives socials i realit-zar tot tipus d'activitats informatives, cultu-rals, festives o solidàries. �

RAFEL VIDAL

DANI FERNÁNDEZ

Les tres federacions d’entitats al seu estand a Plaça Catalunya

AG

EN

DA

S

ete

mb

re2013

>> Centre Cultural La Vinya

TallersAeròbic, costura, dibuix/pintura, piano, guitarra, infor-màtica, fotografia i reforç escolarOrganitza: AVV La VinyaCarrer Alts Forns nº 85 baixosTel. 93 331 44 40

>> Espai Musical La Bàscula

Música amb programari lliureT'agradaria poder composar les teves cançons mitjan-çant un ordinador? En aquest taller aprendràs el neces-sari per poder controlar els programaris d'autoproducciómusical freeware actuals i crear les teves pròpies can-çons amb eines lliures i gratuïtesHorari: dilluns, dimecres i divendres de 17 a 19 hDates: del 25 de novembre al 4 de desembre (5 sessions de 2 hores)Informació i inscripcions a l'espai musical La Bàscula

>> Centre Cívic La Cadena

Enganxa’t al ganxet!No només aprendrem a fer ganxet, sinó que tirarem del fili filarem cap a “La Guerrilla del ganchillo”, l’última ten-dència urbana que s’ha posat de moda. No facis nomésbufandes, atreveix-te a fer una funda per al banc que tensdavant de casa!

Hort casolàCrea un hort urbà a casa teva amb materials reciclats.Planta les llavors en recipients reciclats amb sistemad’auto reg.

>> Punt Multimèdia la Marina

Organitza el teu ordinadorEstàs convençut que treus el màxim profit del teu ordina-dor? En aquest taller aprendràs a organitzar l'ordinador,a saber quins programes has de tenir i com aconseguir-los, millorar-ne el rendiment, instal·lar-hi l'antivirus, feruna correcta administració de les carpetes, personalitzarl'ordinador... Horari: dimecres, de 17 a 19 hDates: del 2 d'octubre al 13 de novembre (7 sessions de 2 hores)Professora: Belén Fernández

Crea la teva plantilla amb ArtisteerEn aquest taller aprendràs a dissenyar plantilles web fins al més mínim detall, per inserir-les després en ges-tors de continguts com Joomla, Wordpress o Blogger iaconseguir tenir una web completament personalitzadaHorari: dilluns, de 19.30 a 21.30 hDates: del 30 de setembre al 28 d'octubre (5 sessions de 2 hores)Preu soci: 36,15 eurosPreu no soci: 46,85 eurosProfessor: Jaime Rodríguez

>> Centre Cultural Áncora

Tercers diumenges de mesTallers CreatiusTallers de reflexologia, Reiki, meditació i creativitat enla dansaHora: 18 hPreu taller: 3 eurosLloc: Carrer Sant Eloi, 5-7Contacte: 93 298 94 91

>> Centre Cívic Casa del Rellotge

Iniciació a l’AikidoArt Marcial d'origen japonès, que tracta de construir unavisió diferent d'allò que és marcial, el treball amb el "ki"essència d'aquesta art és el preludi d'una pràctica quepot donar comprensió a qualsevol conflicte quotidià,només implica canviar la teva visió sobre el problema opotser canviar la percepció de tu i el teu entorn i lamanera de relacionar-teGrup A: dilluns, de 20 a 21.30 h GRUP NOU!Grup B: divendres, de 20 a 21.30 hPreu trimestre: 57 eurosProfessor: Isaac Julià

Activa’tL'objectiu d'aquestes sessions d'intensitat moderada ésmillorar la condició física en general, mitjançant un ballamb coreografia de baix impacte i exercicis de gimnàsti-ca clàssica. Està dirigit a persones de totes les edatsque es vulguin mantenir actives física i mentalmentDimarts, de 10 a 11.30 hPreu: 57 eurosProfessor: Alberto Costas

>> Sala Pepita Casanellas

Dansa del ventre amb velDescobreix la màgia i el misteri de les danses de l'OrientMitjà. Feminitat, subtilesa i control són les característi-ques que reuneix la tècnica del vel, i de la qual apren-drem els moviments bàsicsDimarts, de 19 a 20.30 hPreu trimestre: 57 eurosProfessora: Maria Marzo

la marina // Setembre 2013AGENDA12 // www.lamarinadigital.cat

XXVIII Trepitjada de raïm al carrer Del 13 al 15 de setembre, Festa Major al barri Plus Ultra

DIVENDRES 13 20.00 h. Missa a la Parròquia de Mare de Déu de Port en memòriadels difunts del barri22.00 h. Cantada d'havaneres amb l'actuació del grup Montjuïc icremat de rom

DISSABTE 14 10.00 h. Sardinada popular. Hi col·labora A.VV Sant Cristòfol,Peixateries Sánchez i Celler Peña11.00 h. Jocs infantils i taller educatiu amb els Mossos d'Esquadra12.00 h. Grup de ball Can Clos16.00 h. Sortida dels veremadors17.00 h. Xocolatada popular18.00 h. Actuació del grup de flamenc de l'Associació Cultural LosCorales19.00 h. La Màgia d'Antonio Ortega20.00 h. Actuació del showman Martín Gallardo21.00 h. Arribada dels veremadors22.00 h. Sopar de Germanor (tothom al carrer)24.00 h. Ball familiar amb l'orquestra Andreu Peralta

DIUMENGE 15 10.00 h. Inauguració de l'exposició d'artesans11.00 h. Cercavila amb la Coral Joia de Montjuïc11.00 h. Exhibició de colles sardanistes a càrrec de l'AssociacióCulturalCatalunya Sardanista12.00 h. Benedicció de la verema, trepitjada de raïm i degustació delmost12.15 h. Dansa catalana a càrrec del Grup Dansa Sant Adrià15.00 h. Dinar de germanor (tothom al carrer)18.00 h. Balls regionals a càrrec del Centre Cultural Estrellas Altas19.30 h. Cantada d'havaneres grup Folk Montjuïc i cremat de rom21.00 h. Correfoc amb els Diables de Port i fi de festa.

la marina // Setembre 2013 PUBLICITAT 13

JORDI GISPERT

Venim d'un canvi de cicle. Lamalaurada mort de VicençBellido, l'anterior president,

aquesta passada primavera, ha obligata fer alguns retocs a la Junta directiva.El principal, el nou responsable, l'ante-rior vicepresident, en qui Bellido vadelegar, presenta un currículum lligat,durant tota la seva vida, al món de lapilota. La responsabilitat li ha arribatara fruit de les circumstàncies, i elSants, el seu club, li dóna maldecaps,però també l'excusa necessària perseguir gaudint intensament d'allò quemés l'apassiona, el futbol.

Com s'ha trobat la cosa?Amb una situació de canvi i també ambalgunes despeses econòmiques que noesperàvem.

Que deriven de l'anterior junta directi-va. Sí, evidentment. En Vicenç Bellido erauna gran persona i es devivia pel club,però potser en el seu entorn hi havia man-cances… sobretot a nivell de tresoreria.Havia arribat a invertir diners propis encerts projectes, uns diners que sabia queno li retornarien. I en un club com el nos-tre, en la situació que es troben els equipsmodestos, i en la situació en què es veuinmersa la nostra economia, no podem fervolar coloms. La primera premisa quehem de tenir clara és que els númeroshan de quadrar. Nosaltres no guanyem niun duro amb la nostra activitat i per tantno ens podem permetre el luxe d'endeu-tar-nos en res, perquè si arriba unmoment que no podem pagar algunacosa, posem en perill la supervivència delclub. No podem pensar en projectesdeterminats si no estan al nostre abast.No podem reformar o construir un noucamp, i això ja seria ser molt optimistes,però tampoc podem pensar en començara crear seccions diverses si aquestes sóndeficitàries.

El futbol sala i l'atletisme es mantenen.Sí, perquè el club no hi perd diners.L'atletisme bàsicament el coordina unapersona, i no disposem ni d'escola, ni deterreny d'entrenament. Funciona com ungrup de gent que representa al Sants ambla seva samarreta en les diverses compte-ticions. I ells s'ho maneguen tot, també les

curses que organitzen, com la que hi vahaver el passat 1 de setembre en motiude la Festa Major. És ara que comencema pensar en incorporar un entrenador ipossiblement parlar amb l'estadi JoanSerrahima per poder tenir un grup d'adultso potser una mena d'escola per a nois inoies amb entrenaments i activitats fixes.Passa el mateix amb el futbol sala. Tenimun equip inscrit a la Federació Catalanade Futbol, que ens costa més diners, i unaltra a la Federació de Futsal, que surtmés econòmic. Sempre hem de pensaren equilibrar els pressuposots. Ara creiemque si impulsem la creació d'un equipcadet o infantil, ens sortirà tot plegat mésrendible i per tant hi anem de cap.

I aquí hi entra la Marina.Sí, perquè els nens i nenes que tenenmés a prop els nostres camps d'entrena-ment són els dels barris de La Marina deSants. I és evident que ens nodrim moltd'ells i que hi ha un intercanvi constantaixí com també una competència que sim-plement ens insta a millorar a uns i altres,amb altres escoles com la de l'exjugadordel Barça Àngel Pedraza, o les pròpiesd'equips com l'Ibèria o antigament laGimnàstica Iberiana.

Parlant de la Iberiana. FernandoNavarro, el seu tècnic fins la desapari-ció del club, va ser el màxim responsa-ble del primer equip del Sants elsdarrers mesos de la temporada passa-da. No va poder evitar el descens a 2ªcatalana però va fer uns bons núme-ros, i més si ho comparem amb la restade l'any.Molt bons números i molt bona feina, peròvam decidir en assemblea d'apostar peralgú, de cara a aquest any, que coneguésmolt bé la casa. En "Picolo" havia estatcapità del Sants, i ens l'estimem molt,però creiem que l'anterior entrenador deljuvenil, l'Enric, o el "Tito" coneix millor lacasa en un moment en què els jugadorshan passat de cobrar alguna cosa acobrar només en cas de primes. Unmoment en què molts han marxat i en quèel primer equip s'haurà de nodrir en unaimmensa majoria de cares noves de labase.

Serà difícil, doncs, amb un equip tanjove fer un bon paper.Serà difícil, però l'objectiu ha de ser l'as-cens. El Sants, un club amb la nostra his-tòria, no pot estar jugant a 2ª catalana. Toti que tampoc ho podem dir gaire alt per nocrear una pressió excessiva. L'importantés que el club segueixi ferm, amb unabona gestió, i a partir d'aquí, tard o d'hora,els resultats esportius ja vindran.

Per cert, a Magòria avancen les obres?A Magòria no avança res. El pla era perutilitzar una part del solar per edificar.Diga'm quina immobiliària seria capaç d'a-rriscar-se ara per construir uns pisos quevendran… a qui? I la resta, conseqüent-ment, tot aturat. Nosaltres seguim amb lagestió del Camp de l'Energia i pagant ellloguer de La Bàscula per a les categoriesinferiors.

En un diari va sortir fa poc un articleque assegurava que l'Ajuntamentreformaria el camp de Julià deCapmany perquè hi jugués el Sants. Seria el camp ideal. Però els costos elshauria d'assumir l'Ajuntament, nosaltresno podem. Jo també ho vaig llegir, i acteseguit vaig anar a preguntar a laRegidoria. Ningú no en sabia res…Somiar sempre és bo, però en la nostraentitat i sobretot en els temps que corren,és millor sempre tocar de peus a terra.�

la marina // Setembre 2013ESPORTS14 // www.lamarinadigital.cat

ENTREVISTA A: Vicenç Pérez de Tudela President de la Unió Esportiva Sants

"Les obres no avançen.Seguim amb la gestió delCamp de l’Energia i pagant ellloguer de la Bàscula"

“ MAGÒRIA

"En un club com el nostre no podem fer volar coloms niaspirar a allò que no podem aspirar. Els números han de

quadrar, i això comporta un esforç enorme"

+ infoUNIÓ ESPORTIVA DE SANTSC/Riego, 2www.uesants.catfutbolbase@uesants.catTel. 934 316 408

"L’important és que el clubsegueixi ferm, amb una bonagestió i, tard o d’hora, elsresultats esportius ja vindran"

“ DESCENS 2ª CATALANA

"Ens hem trobat amb unasituació de canvi i amb des-peses econòmiques que noesperàvem"

“ CLUB

la marina // Setembre 2013 COMUNICACIÓ 15

.

“Sovint sabem què passa a l'altra punta delmón, però no el que succeeix al final del

nostre carrer”MIQUEL VERAQuè és per a tu aquest diari?És i serà sempre el lloc on vaig començar,els meus inicis. També considero el diariLa Marina com un referent informatiu albarri i al districte, que personalment m'es-tà servint per agafar experiència al mónde la comunicació tot fent d'altaveu a lesinquietuds dels veïns del meu barri. Eldiari porta l'actualitat de proximitat aaquells a qui els afecta, i suposa un espaimolt valuós per als moviments associa-tius, cívics i polítics del territori, ja quepoden exposar les seves reivindicacions iactivitats als veïns i fer que s'hi impliquin.

Quan i com vas començar a cololabo-rar amb el diari La Marina? Vaig començar fa 4 anys, quan jo en tenia16, la meva primera tasca fou coordinar el"Gent Opina" del diari, m'ho van proposari no vaig dubtar en dir que sí malgrat queno tenia cap experiència al món de lacomunicació. El diari va ser el gran labo-ratori on podia provar, aprendre i equivo-car-me sense por, i poc a poc vaig anarfent més articles i reportatges. Des d'aquíconvido a tots els interessats en el móndel periodisme i de la comunicació que nodubtin en formar part de l'equip de LaMarina, ja que és un dels millors llocs pos-sibles per aprendre.

Que creus que fa del nostre diari unapublicació diferent a la resta de diarisde barri? Som una publicació degana, amb bas-tants anys a l'esquena (19) i sense ànimde lucre. El diari La Marina el tira enda-vant una associació, la AMCL, que gestio-na la capçalera amb els pocs recursos deque disposa, això ens converteix en unmitjà amb personalitat pròpia. Tots els quehi treballem ho fem de manera voluntària,i això diu molt del compromís dels veïns iveïnes del barri, així com dels comer-ciants que s'hi anuncien, amb aquestdiari. Som un equip de més de 27 perso-nes treballant, tot comptant fotògrafs,redactors, maquetadors, cololaboradorsetc...

Quines novetats penses a aportar a lacapçalera? De moment ja hem estrenat la versió webdel diari: www.lamarinadigital.cat. I benaviat estrenarem la versió Android de LaMarina. L'objectiu segueix sent el mateix:apropar-nos a la gent, arribar-hi de forma

més ràpida i més directa, per seguir sentel mitja de referencia per als veïns gràciesa la nostra credibilitat i el nostre esforç.Un dels objectius d'aquesta temporada esrenovar l'aspecte de la publicació, és a dir,oferir als veïns una marina renovada, mesmoderna i més visual estèticament par-lant.

Com valores la repercussió del diari LaMarina al barri?La repercussió del diari La Marina és con-siderable, però sempre podria ser major.Segons l'últim EGM la nostra publicació téuna audiència de més de 8000 personescada mes, tot i això volem seguir creixentper poder ser el mitjà de referencia albarri. Sovint rebem cartes felicitant-nosper la nostra tasca. Coses com aquestesens fan pensar que estem fent les cosesbé, però igualment hem de seguir treba-llant.

Quins creus que són els principals rep-tes que hauran d'encarar els veïns dela Marina els pròxims anys?És evident que el principal repte que te el

barri és el d'aconseguir d'una vegada pertotes l'arribada del metro. Els veïns de laMarina s'ho mereixen. Son més de 25anys de lluites i protestes per l'arribadad'aquest transport i és injust que s'hagiavançat tant poc . A banda d'això, crecque el nostre barri té per davant els matei-xos reptes que la resta del país, comserien la sortida de la crisi, la gestió de lesretallades i el procés de transició nacionalque iniciar-se fa tot just un any.

Per què creus que es necessari unapublicació com La Marina?El diari La Marina és necessari per portarl'actualitat d'un barri tan vibrant com elnostre als seus veïns, sovint sabem quepassa a l'altra punta del món, però no elque succeeix al final del nostre carrer, i lanostra missió és evitar que això passi. Amés el fet de disposar d'uns mitjans debarri forts, com Sants Montjuic Ràdio(102.5 fm) o el nostre diari fa que la veudel barri se senti amb més força i unitatdavant les autoritats del districte la ciutat iel país.�

ENTREVISTA A: Eva Albiol Cap de redacció de LA MARINA

Qui és...Eva Albiol Àvila (Barcelona, 1994) estudiant de Periodisme a la UniversitatAutònoma de Barcelona (UAB) i filla del barri, assumeix la tasca de dirigir el diariLA MARINA des de fa només unes setmanes. Redactora d’aquesta publicació desde fa quatre anys, aquest nou repte la il·lusiona.

DANI FERNÁNDEZ

>> Sants-MontjuïcRàdio i LA MARINAestrenen nous webs

Des de fa 25 anys l'Associació deMitjans de Comunicació Local (AMCL)treballa diàriament per difondre arreul'actualitat dels barris de La Marina i deldistricte de Sants-Montjuïc. Avui en dia, però, la informació ja nonomés es difon a través dels mitjansconvencionals sinó que internet i lesnoves tecnologies han esdevingut unmitjà idoni per saber a l'instant quèpassa en qualsevol punt del territori. Per aquest motiu, des de fa algunamesos, l'AMCL, Sants-Montjuïc Ràdio iLA MARINA compten amb nous espaisweb. L'objectiu dels nous portals no ésaltre que el de crear un nou canal d'infor-mació i participació i a la vegada poten-ciar el contacte directe amb els lectors ioients d'ambdós mitjans. A la pàginaweb de LA MARINA (www.lamarinadi-gital.cat) els usuaris poden consultar enformat digital totes les noticies actualitza-des del barri i del districte i les darreresedicions de la publicació. Quant a lapàgina web de Sants-Montjuïc Ràdio(www.smradio.cat), els usuaris, abanda d'informar-se sobre els diferentsprogrames en antena, poden escoltar idescarregar els podcasts dels diferentsespais i expressar les seves opinions.Finalment, a la pàgina web de l'AMCL(www.amcl.cat) els usuaris trobaran, demanera detallada, tota la informació quegira al voltant d'aquesta entitat.

>> L’AMCL tobre lesportes perquè hicol·laboris

La greu crisi que pateix el mercat publi-citari i la reducció de les subvencionspúbliques fan més necessari que mai elrecolzament desinteressat a entitatssense ànim de lucre com és l’Associacióde Mitjans de Comunicació Local(AMCL). Amb 25 anys d’història acabatsde complir, l’AMCL enceta una novatemporada amb la mateixa il·lusió iesforç de sempre. Si vols col·laboraramb nosaltres truca’ns o envia’ns unmail a redaccio@amcl.cat o telèfon 93296 50 07

breus

la marina // Setembre 2013PUBLICITAT16 // www.lamarinadigital.cat