la Palanca

3

la P

alan

ca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIALArtesa, l’eterna oblidada

PERSONATGESFrancesca Solé, l’odissea més gran d’Artesa

NOTICIARIBreusSeró restaura els seus gegantsColldelrat recupera la seva Festa Major

ESPORTSX Torneig de futbol sala de CubellsBreus

CARTES A LA REDACCIÓCiU: En relació a la contractació de personal interíQuè tal si ens banyem?

FILA 7Guerrillers per la llibertat. Cinema i Maquis (Cap. 3)

MUNICIPISRenovada Festa Major a AlòsPresentació estiuenca de les Terres del MarquesatCobreixen el poliesportiu de Foradada

LA NOGUERABreus

TEMA DEL MESAntona arqueològica

DES DEL SENATAssetjament moral al treball (mobbing)

MÚSICA, MESTRE!El grup de música d’Artesa War for GloryLes nostres cançons: La presó de Lleida

DES DEL PAÍS DELS PIRINEUSLa immigració clandestina, una patata calenta

IN MEMORIAMMarcel·lí Badia i Cuders

FESTA MAJORPrograma de la Festa Major d’Artesa 2001

LA FIRALa Fira del Meló en imatges

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del PleAcords de la Comissió de Govern

XAT JOVEA, B o C?

HUMORBarbaritats del nostre poble

PALANC-OCIEncreuat.Targetes enigmàtiques

IMATGES D’AHIRGrup de Teatre Artesenc.1933

Antona arqueològicaPer quart any consecutiu, aquestestiu s’ha dut a terme una campa-nya d’excavació al jaciment arque-ològic d’Antona.

Foto: Miquel Regué i Gili

4

5

6

9

12

15

16

18

21

22

27

28

30

31

33

34

36

39

40

41

42

4

la P

alan

ca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesade Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

LLLLL’Ag’Ag’Ag’Ag’Agendaendaendaendaenda

JULIOLRecull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

Municipi d’Artesa de SegreDades facilitades per l’Ajuntament d’Artesa de Segre (observatoride la Pça. de l’Ajuntament).Temperatura mitjana del mes: 23,3°Temperatura màxima: 38° (dia 31)Temperatura mínima: 8° (dia 20)Amplitud tèrmica màxima: 20° (dia 31: màx. 38° i mín. 18°)Amplitud tèrmica mínima: 5° (dia 9: màx. 23° i mín. 18°)Dies amb precipitacions: 6Precipitació màxima: 20 mm (dia 15)Total precipitacions: 55 mm

JULIOL

Municipi d’Alòs de Balaguer

Defuncions:dia 18: Antònia Oliva i Serentill (84 anys)

natural d’Argentina

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:dia 3: Mariona Camats i Cucurulldia 19: Adrià Castellà i Jou

Oriol Castellà i Jou

Defuncions:dia 9: Serafina Solé i Reig (69 anys)

natural de Tiuranadia 17: Casilda Sala i Sala (90 anys)

natural de Vilanova de Meià

1 i 2 de setembre:Festa Major de Gàrzola

2 de setembre:XI Open Catalunya descens BTT (Campionat Provincialde Lleida) a Vilanova de Meià

7, 8 i 9 de setembre:Festa Major de Vilanova de Meià

10 de setembre:Festa Major d’Argentera

11 de setembre:Festa Nacional de Catalunya:Al matí, col·locació de senyera a la Roca del Cudós iesmorzar.A la tarda, ballada de sardanes amb la cobla Principalde Tarragona a la Pça. Ajuntament d’Artesa.

14 i 15 de setembre:IV Ral·li d’Artesa, prova puntuable pel Campionat deral·lis de terra d’Espanya

15 i 16 de setembre:Festa Major de Lluçars

21 de setembre:Pas per Artesa de la 13a etapa de la Volta Ciclista aEspanya (Andorra-Port Aventura)

21, 22 i 23 de setembre:Festa Major de Montargull

26, 27, 28, 29 i 30 de setembre:Festa Major d’Artesa de Segre

Municipi de Vilanova de MeiàDades facilitades per l’Ajuntament de Vilanova de Meià(estació del Camp de Futbol).Temperatura mitjana del mes: 22,8°Temperatura màxima: 39,4° (dia 31)Temperatura mínima: 7,3° (dia 20)Dies amb precipitacions: 7Precipitació màxima: 43,2 mm (dia 3)Total precipitacions: 91,8 mm

Municipi de ForadadaDades facilitades per l’Ajuntament de Foradada.Dies amb precipitacions: 4Precipitació màxima: 21 mm (dia 15)Total precipitacions 49 mm

5

la P

alan

ca

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorialDipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Mota i Pérez (Coordinador General)Miquel Regué i GiliSergi Valls i Jové

ASSESSORS LINGÜÍSTICSCarme Barril i BrescóRamon Giribet i BonetaNúria Ribes i NovauMiquel Regué i Gili

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

FOTOGRAFIAJoan-Promovídeo / La Palanca

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE750 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL3000 PTA (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)4000 PTA (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.arrakis.escorreu electrònic: lapalanc@teleline.es

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any1998.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col.laboracions,encara que no hagin estat sol.licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol.laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, lesopinions i criteris expressats pels seus col.laboradors.

Amb la col.laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de La Noguera i l’Ajuntamentd’Artesa de Segre.

Membre de

Artesa, l’eterna oblidadaSegons diu la història oral, Artesa es trobava condemnada a serengolida per les aigües d’un embassament que s’havia de construir ala zona. Degut a la mediació d’un il·lustre artesenc davant el rei AlfonsXIII, aquest va decidir en el darrer moment atorgar el títol de ciutat aArtesa, ja que d’aquesta forma mai podria ser negada per les aigües. Si bé podem afirmar que mai ens havíem trobat amb l’aigua fins alcoll com en aquell moment, Artesa, i els seus ciutadans, no hemsabut mai trobar el lloc que ens correspon en la difícil singladuradels Països Catalans. Les aigües no ens van negar, peròsistemàticament estem patint un oblit arreu. Als mitjans decomunicació (on sols apareixen les desgràcies i poca cosa més de lanostra ciutat), als mapes i guies turístiques impreses per ordre deConsells Comarcals i organismes públics (a l’hora de pagar impostosi contribucions suposem que ho fem igual que tothom), als cartellspropagandístics de multitud de festes majors i concerts de la zona, iun llarg etc. Això ens hauria de portar a una profunda i seriosa reflexió,ja que a part de no aparèixer ni als mapes, hem vist també la concessióde la Comissaria del Mossos a un poble veí, l’atorgament no oficialde la capitalitat del Segre Mitjà al mateix poble, i el degoteigd’empreses que renuncien a establir-se a la nostra ciutat. A part delfet que les millores en les infraestructures viàries ens està comportantuna baixada de visitants que travessen la nostra ciutat, ja que peranar cap a Tremp o Andorra, per citar dos exemples, no es fa necessaripassar per Artesa. No sabem si realment el que es pretén es una mena d’asfíxia de lanostra ciutat, i si una soterrada o subliminal forma d’esborrar-nosdel mapa és el que estem patint. Però el que si està clar, és que sinosaltres els artesencs, no comencem a espavilar-nos i a fer elnecessari per a promoure la nostra ciutat, i col·locar-la en el lloc quees mereix a Catalunya, un flac favor li estem fent a Artesa. Per moltsajuts, subvencions, actuacions, obres, etc., que de fora ens puguinvenir donades, si no construïm els murs que ens permetin no quedarnegats sota l’aigua, aviat ens veurem abocats a desaparèixer del mapa.Per molta ciutat que siguem.

Col·laboradors del mes: Comissió de Festes de Seró, Martí Regué,Oriol Llera, Marc Guàrdia, Francesc Bertran, Jaume Cardona, MontseSánchez, Sícoris, M. Neus Bròvia, Noemí Farré, Janette Solsona,Rafa i Richard Córdoba, Jordi Alins, Jaume Gaset, Francesca Solé

6

la P

alan

ca

PPPPPererererersonasonasonasonasonatgtgtgtgtgeseseseses

“La Sisqueta”, la més gran odissea d’Artesai haguéssim d’enumerar les quali-tats de “la Sisqueta”, destacaríem

la seva força interior que ella manifestade la manera més natural. També la fi-delitat a les seves idees, el no renunciarmai a lo que ella creu, la seva capacitatde lluita i habilitat PER A SUPERARles circumstàncies més adverses. A mésde defensar el que li és propi: la seva llen-gua, la seva cultura, la seva pàtria, el seupoble, etc. La Sisqueta, Francisca Solé Clotet, ésun personatge entranyable dins la vida quo-tidiana d’Artesa. Bona conversadora, unamemoria excel·lent i un caràcter molt afa-ble, fan d’ella, l’amiga amb qui tothommanté ben fàcilment una conversa interes-sant. Lectora empedreïda, encara avui lle-geix constantment, cosa que li permet amés d’estar informada, bastir una àmpliacultura que li ajuda a mantenir vives lesseves afeccions i interessos. Recentment va ser presidenta dels Ju-bilats d’Artesa, ha col·laborat en la revistalocal “La Palanca” i ha guanyat amb elsseus escrits algun premi literari d’àmbitintercomarcal. El seu pare, Joseph SoléGranyó, va ser alcade d’Artesa per ERCdes del 1931 fins a la guerra i recorda que,entre altres coses, li agradava plantar ar-bres per tot el poble, alguns dels quals en-cara avui es conserven. Era una època enquè es va planificar, urbanitzar l’Artesad’avui dia. Amb tot, en els seus primersanys al poble, ella es considerava una jovenormal i corrent.

Records d’infantesa La seva infantesa, viscuda en aquestpoble, on va néixer l’any 1914, no té resd’excepcional, res d’interessant ni peculi-ar... Podria dir-se que va ser igual o moltsemblant a milers de persones, que nascu-des a la mateixa època i al mateix lloc hanviscut amb més o menys èxits, les matei-xes cicumstàncies que van marcar tota unageneració. Ens diu que només la distànciaque hi ha entre l’actualitat i els llargs anyspassats, pot donar un sentit interessant perla gran diferència que hi ha entre els tempsviscuts en cada època. L’Artesa de la seva infància era, en cer-ta manera, diferent a la d’ara, però tambéigual a la d’ara en altres aspectes. Artesaper a ella conserva la gràcia i les qualitatsde sempre, com conserva els bons records.

“Sense grans construccions, a part dela Granja, les Escoles Graduades i unesquantes cases més de gent molt rica, lesaltres eren no gaire grans i gens conforta-bles. Carrers i places, quan havia ploguteren plens de fang, intransitables alguns, i

l’estiu la pols ho invaïa tot. Teníem asse-gurat el fred i la boira a l’hivern; calor isequedat a l’estiu. Com deia la meva mes-tra: sis mesos d’hivern i sis mesos d’in-fern. I encara sort que el sereno regava elscarrers i places amb una manguera que re-frescava l’ambient i divertia als infants”. “Amb tots els inconvenients que hi ha-via, potser per la força del costum o per-què no coneixíem res més, la veritat és queens hi trobavem bé. Es pot haver seguit laSeca, la Meca i les Valls d’Andorra però elpoble on s’ha fet els primers passos, nos’esborra mai del pensament”. La seva mare, que també havia nascuta Artesa, deia que si bé era un poble mésaviat petit, no hi faltava res del que es ne-cessitava per viure, i sembla ser que ambaixò ja en tenia prou, sense cap més aspi-ració. “Teníem el riu Segre, el Canald’Urgell, la secla, etc, tota l’aigua que feiafalta pel regadiu de l’horta i pel consumdomèstic a més de fonts a les places i al-tres indrets”. “Cotxes de línea fins a Lleida i Tàrrega;la Seu d’Urgell i Tremp i bon servei deTelègrafs i Telèfons, dos o tres metges, dues

llevadores de bona voluntat i l’experièn-cia adquidira per la pràctica, fins que vavenir la Sra Agustina que era comadronade carrera amb els estudis que el cas re-queria. Dues o tres farmàcies, la del Sr.Alberto Aldavó, la del Lluis M. Bayer i lade la Sra. Irene Pineda, escoles per a nensi nenes a la Casa de la Vila vella fins l’any1921, any en què s’obriren les Escoles no-ves de recent construcció. El col·legi deles Germanes Dominiques només per a no-ies. Jo vaig anar-hi fins als set anys en quès’obriren les Escoles Graduades. Hi vaigapendre a llegir, a fer ganxet i el punt demitja, i les oracions més usuals: parenos-tre, etc.” “A les Escoles noves vaig anar-hi finsals 14 anys. Es va fer una festa molt sona-da per la inaguració oficial de l’Escola, ambassistència de les autoritats locals i provin-cials entre els quals hi havia el Capità Ge-neral Provincial amb tots els acompa-nyants. Els nens i nenes hi van participaramb cants i balls molt divertits, s’hi vanrecitar poesies de tendència molt patriótica,érem als anys 1925 i com que estàvem enplena dictadura tot es feia en castellà”. “Les Escoles graduades van tenir moltbons mestres entre els quals cal destacar elSr. Garret i la Sra. Rico, perquè seria llarganomenar-los tots”. En aquells temps, Artesa tenia fama deser un poble simpàtic, acollidor, alegre. Elsforasters s’hi trobaven bé. N’eren una pro-va ben evident els mercats, les Fires, lesFestes Majors que s’hi celebraven ambgran afluència de forasters. La Fonda deLa Palma, la de cal Manel, el café del Pau,el Círculo Agrícol i Mercantil (cal Pardal)i el Cafè del Cadiraire eren una mostra deltarannà acollidor i amical que s’hi respira-va. A més d’altres cases de dispesa queabsorvien una part de la concurrència i lesclàssiques tavernes com cal Pito, calAmbròs i cal Sensó. El comerç centrat prin-cipalment entre les places i el carrer de laPilota (ara carrer del Bisbe Bernaus) i lacarretera era variat i ben nombrós. Nomésa la plaça del Ball hi havia setze botiguesobertes al mateix temps entre sabateries,sastres, roba, queviures, etc. “Teníem tam-bé una església on s’havien casat els nos-tres pares i on ens batejaren als seus fills.Un rector i un vicari, dues Majorales delRoser, una casada i una soltera que es re-novaven cada any. L’Agrupació de Filles

S

7

la P

alan

ca

PPPPPererererersonasonasonasonasonatgtgtgtgtgeseseseses

de Maria, la de Sant Vicenç de Paül i la deSant Sebastià, amb els consegüents altarsa l’interior de l’esglèsia, a més d’altres al-tars, que entre tots n’hi havia molts. A mésde les ermites de Salgar, el Pla i Refet ons’hi feien aplecs en els dies assenyalats”. Una societat coral adherida als Cors delClavé de nom LA DÀLIA BLANCA amblocal o estatge social propi al carrer de lesEscoles, 7 que alegraven amb els seus cantsles festes de Pasqua, entre altres. Al seulocal-teatre s’hi representaven obres impor-tants per les millors companyies de teatred’aquell moment, i també existia un grupd’aficionats molt qualificats entre els qualscal destacar la Bepeta Guiu, la Teresa Ser-ra, Antoni Blanc, Eusebi Serra, Joan Cire-ra, etc., entre els mésanitcs. Altres més jovesvan ser el seu relleu i ac-tuava com a director es-cènic en Pau Marcillac(el Pau Manyà) que gau-dia de gran experiènciateatral i una gran volun-tat. “Com a indústria te-níem la Fàbrica de fila-tures de PERICAS IBOIXEDA, que donavafeina a molta gent i re-presentava una fontd’ingressos pels treba-lladors i pel comerç. Al-guns van marxar a altresfàbriques més grans i altres vinguts de ter-res de Castella, van ocupar els llocs va-cants. Amb els anys tots s’han anat inte-grant a Catalunya, però per a molts, Artesava ser la seva primera experiència. Hi ha-via també dos molins d’oli, dues o tres fas-sines i una classe pagesa bastant impor-tant, amb molta feina i molt pesada i pocguany. “Érem un poble petit, però teníemde tot, com deia la meva mare. Cobria béles nostres necessitats i no ens calia anar amercats ni fires per a proveïr-nos”. “Des de molt jove, quan encara feia ves-tits a les nines, la meva mare junt ambl’Angeleta del Pontxo, que eren molt ami-gues, van decidir que jo aniria cada tardaal sortir de l’escola al seu taller per apendrede cosir. Hi vaig anar molt contenta i m’hivaig trobar molt bé. Com a casa. Acostu-mada a córrer pel carrer, l’estar assegudaem cansava, i ho aprofitaven per fer-meanar a comprar fil de cosir, galò, botons,etc. a més de sobrefilar i altres cosessencilles, hi vaig aprendre moltes altrescoses –totes útils - que no tenien res a veure

amb l’art de l’agulla. A mi aquesta varie-tat d’ocupacions, m’entusiasmava. A mésde cosir vaig aprendre a encendre l’estufade serradures, anar al corral del carrer SantJordi a donar menjar a les gallines, ajocarals pollets (cosa a vegades bén difícil, per-què s’escapaven per tots costats i quan hanentrat nou o deu, en surten sis o set, i sem-bla que no s’hagi d’acavar mai). M’agra-dava pentinar a la Ma. Rosa, la mare, quetenia uns cabells molt blancs i molt sedo-sos i li feia models nous perquè tenia mol-ta paciència per aguantar els meus jocs. Emfeien dir l’oració cada vespre quan toca-ven les campanes del campanari, la Ma.Rosa deia: “l’oració tocada, la noia retira-da...”. També portava els vestits a les cli-

entes o els avisava perquè se’ls anessin aemprovar. Seria llarg explicar tot el que feiaa ca la modista”. “Recordo molt bé les visites dels viat-jants de Barcelona, que portaven coses moltboniques pels adornos dels vestits i entresedes i llanes de bonics colors i lesguarnitures adients, explicaven coses quepassaven a la capital, a Barcelona en dia-des com Sant Jordi, o les manifestacionsde l’11 de setembre amb les conseqüentsrepresàlies perquè eren prohibides i mal-grat tot es feien. Hi havia ferits i empreso-nats i la indignació creixia en l’ambient deltaller. De tot això potser no ens n’hauríemassabentat perquè els diaris no ho portaven iamb prou feines els llegíem, i malgrat que eramolt jove, m’adonava que a casa de la mo-dista creixia un ambient molt catalanista quefins aleshores no havia conegut”. El que recordo que ens va agradar moltal jovent va ser el moviment de nois i no-ies fundat per J. M. Folch i Torres, peròtampoc va durar. Es deia “POMELLS DEJOVENTUT” i recollia la força psicològi-

ca dels lectors del PATUFET. Formarencèl·lules arreu de Catalunya amb una fina-litat moral i patriòtica, però sense lligamsa cap partit polític. Organitzaren actes,aplecs i desfilades, tot reivindicant l’espe-rit cristià i la puresa de la llengua. Les no-ies duien com a distintiu una caputxa blan-ca. Ja no caldria dir que al cosidor, totesles noies i en primer lloc l’Angeleta, la mo-dista, eren addictes i entusistes a la novaorganització i totes portaven per anar amissa la caputxa blanca en lloc de la clàs-sica mantellina. Deien que feia molt bo-nic, veure l’esglèsia amb tantes caputxesblanques. Les Dolores i Loles es deien Do-lors; les Paquites, Francesques; les Juanites,Joanes; i així successivament es vetllava

per la puresa de la llen-gua. Les que sabien ba-llar sardanes n’ensenya-ven a les que no en sabi-en i es feien festes po-pulars i tothom es diver-tia tant en festes de Car-naval com les Carame-lles o les disfresses. Peròels POMELLS DE JO-VENTUT de curta dura-da (uns tres anys) forendissolts per una ordre delgovernador civil nome-nat per la Dictadura dePrimo de Ribera l’any1923”.

“Llavors va començar una nova fase es-colar diferent de l’anterior, com passa sem-pre en temps de dictadura, es prohibeix elcatalà. Ens hi vam adptar, per força. Enaquest aspecte la nostra mestra era moltsevera. I entre l’escola, el cosidor i a casa,la meva infancia passava feliçment, mal-grat tot. Arribats els 14 anys vaig haverd’escollir entre continuar els estudis o béanar a cosir. Jo vaig escollir anar a cosir acal sastre Roca, seguint els consells de lameva mare. El meu pare volia que estudiés,però la mare i jo, de comú acord, vam gua-nyar. I no me’n penedixo pas. Perquè desprésvan venir anys molt difícils, insospitats. Recorda aquells anys abans de la guerracom d’una Artesa benestant, on s’organit-zaven moltes activitats, i la joventut viviaalegre i feliç. Ben aviat aquella generaciódespertacia de sobte del seu somni plaerós,i alguns veurien trencades les seves il·lu-sions. Uns altres, les seves vides.(CONTINUARÀ)

Bartomeu Jové i Serra

El cosidor de la Perutxa, vestida de blanc al mig, era un viver de catalanisme i cultura d’aquellsanys, “La Sisqueta” és la primera asseguda

9

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Artesa pagarà 12 milions per la CasernaSegons l’Alcalde d’Artesa, després del seu viatge a Madrid acom-panyat pel regidor del PPC Sr. Oriola, s’ha pactat un preu de 12milions de ptes. amb el Ministerio del Interior per a l’adquisicióde l’antiga Caserna de la Guàrdia Civil. Les gestions s’han dut aterme directament amb el Sr. Juan J. Izarra, Dtor. Gral. deInfraestructuras y Material de Seguridad i han suposat una sensi-ble baixa de les pretensions inicials de l’estat, que al principi endemanava més del doble. Campabadal confia que a finals d’anys’hagin acabat les gestions de la compra (per a la qual cal obtenirtambé el permís de la Generalitat), ja que caldrà demanar un prés-tec a través de la Diputació de Lleida perquè l’Ajuntament d’Artesano disposa d’aquesta quantitat (els préstecs de la Diputació es tor-nen en 10 anys i aquesta institució n’assumeix el 80% dels interes-sos). Posteriorment, es pensa enderrocar l’edifici i adequar-lo deforma provisional com a zona d’aparcament. L’actual equip degovern municipal té la idea de construir-hi un Casal Cultural mésendavant. Cal recordar que, després del desplegament dels Mos-sos d’Esquadra a les comarques de Ponent, la Diputació de Lleidava començar a gestionar el retorn de les casernes als municipis. ElMinisterio del Interior, però, va manifestar que volia negociar cadacas en particular. A tal d’exemple, Guissona ha recuperat la sevacaserna per 8 milions, mentre que Mollerussa n’ha pagat 20. Peraltra banda, a Bellcaire es va subhastar i va ser adquirida per unparticular; en canvi, Oliana espera recuperar-la sense haver de pa-gar ja que té una antiguitat inferior als 30 anys.

Millores importants a la carretera Artesa-Tremp

En el tram Artesa-Folquer, que correspon a la carretera L-512,s’està realitzant un reforç del ferm amb una nova capa asfàltica.Correspon a les tasques de manteniment que els Serveis Territori-als de Carreteres de la Generalitat realitzen periòdicament i ha es-tat adjudicada a l’empresa Romero Polo. Es preveu aplicar unacapa d’aglomerat a les places de Montargull que es troben vora lacarretera.

Inauguren el refugi de gats i gossosL’empresa Refugi Gos-Gat ubicada al terme municipal de Forada-da va iniciar la seva activitat ara fa unes setmanes. Tal i com ja vaanunciar La Palanca en números anteriors, els responsablesd’aquesta s’encarreguen de recollir gossos i gats abandonats, alsquals cuiden. Maria Arnau i Josep Duran estan al capdavant de la

iniciativa, i treballen sense ànim de lucre, aco-llint-se a ajudes i donacions per al mantenimentdel centre. En els primers deu dies de funciona-ment van recollir una quarantena d’animals. Tam-bé ofereixen el servei de guarderia d’animals alspropietaris que van de viatge o vacances. El cen-tre té una capacitat per a 200 animals.

Projectada una planta de purins a CubellsLa partida del camí de Bellcaire de la localitat deCubells serà el lloc escollit per a ubicar una plan-ta de tractament de purins. Aquest projecte comptaamb un pressupost de 3000 milions de ptes. i ser-virà per a eliminar adequadament l’excedent depurins que hi ha a la zona. Per altra banda, tal icom anunciava el diari La Mañana el passat 28de juliol, l’alcalde de Foradada Sr. Josep Guàrdiaha estat denunciat per la veïna del municipiGenoveva Clua, per un presumpte delicte de pre-varicació, en afavorir la concessió del permísd’obres de la planta de purins que s’ha d’ubicar aForadada. La Sra. Clua acusa Guàrdia de retardarels tràmits referents a una llicència que ella vasol·licitar per construir un restaurant a l’indret delsEspujals, que és on està previst construir la plan-ta de purins.

100 milions per a la carretera de CluaDesprés de 10 anys, el Departament d’Agricultu-ra, Ramaderia i Pesca començarà a finals d’aquestestiu la primera fase de les obres per condicionarl’accés a Clua. L’avantprojecte inicial (1991) pre-veia un cost de 90 milions de ptes., mentre que elprojecte actual (maig de 2001) és de 100 milions(58 per a la primera fase i 42 per a la segona). Calrecordar, però, que fa uns anys ja es va arreglar elpont sobre el barranc de Clua, ja que una riuadava tallar l’accés a aquest nucli. L’obra, que ha es-tat adjudicada a Construccions Arnó a través del’empresa pública REGSA, està finançada total-ment pel DARP i consisteix en preparar i asfaltaruns 5,6 km de carretera (de Baldomar a Clua) ambuna amplada de 4,5 m. La primera fase ha d’estarenllestida en tres mesos i suposarà la preparaciódel sòl (neteja, excavació, eixamplament, etc.) iun reg asfàltic. La segona fase es realitzarà l’anyvinent i consistirà en l’asfaltat definitiu, a més deles cunetes, les tanques de seguretat i la senyalit-zació. En aquesta fase també es preveu l’asfaltatdel carrer principal de Clua fins a la sortida delpoble, inclosa la construcció de voreres.

Monogràfic sobre Mauthausen a VilanovaEl passat 11 d’agost Vilanova de Meià acollí unmonogràfic sobre el camp de concentració nazide Mauthausen. El monogràfic consistí en una ex-posició amb fotografies impactants d’aquest camp

10

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Seró restaura els seus gegantsquest any, i durant la Festa Ma-jor de Seró, la Comissió de Fes-

tes d’aquesta població va organitzarun sèrie d’actes, espectacles pirotèc-nics i cercaviles per presentar els res-taurats gegants del poble i el nou ha-bitant, el Drac de Seró. Les figures de l’Avi Gegant, elMontsec i l’Antona van ser construïtsl’any 1984, a càrrec de tres famílies ter-rassenques amb segona residència aSeró, per tal d’agrair la bona acollidaque els havia fet el poble. Ara, però feiatres anys que no sortien al carrer a cau-sa del seu lamentable estat de conser-vació i, per aquest motiu, aquells

de concentració nazi i fou complementada per una xerrada a càr-rec d’un supervivent, el senyor Antoni Roig, de l’associació “Ami-cal de Mauthausen”.

La Fàbrica i el Club de LecturesPer la Fira de Sant Bartomeu, elClub de Lectures Artesenc vapreparar una exposició entorn lacolònia de La Fàbrica, situadaentre el Pont d’Alentorn i Vilves,la qual va ser una important fà-brica tèxtil entre 1906 i 1967.Aquesta entitat també va publi-car el número 6 de la revista Lec-tures dedicada a La Fàbrica, onhi ha interessants fotografies i ex-plicacions sobre aquesta indús-tria que tant va marcar l’econo-mia i la societat de la nostra co-marca.

Juanjo Garra i l’Everest a AlentornL’alpinista lleidatà Juanjo Garra, que va formarpart d’una expedició que va assolir l’Everest, vaser el convidat d’honor de la Festa de l’Aiguad’Alentorn. El passat 25 d’agost, el muntanyencva parlar de les seves experiències al cim mésalt de la Terra, davant un nombrós públic.Alentorn celebra des de fa uns anys la Festa del’Aigua, on el poble commemora la trobada d’ai-gua potable que abasteix les cases de la locali-tat. La Festa va acabar amb un concert a càrrecdel grup de rock alentorní Grow Apart.

Places d’administratiu a l’AjuntamentL’Ajuntament d’Artesa ha fet públiques les ba-ses que regiran el concurs-oposició per cobrirdefinitivament dues places d’auxiliar adminis-tratiu. Les bases es poden recollir a les oficinesmunicipals i la convocatòria es farà pública du-rant el mes de setembre al DOGC i al BOE.

jovenents que en van poder gaudir, araja més grans, van estudiar la possibili-tat de recuperar les tres figures. Ambl’ajut de molts veïns de Seró, es va re-fer la cara dels gegants i se’ls va canvi-ar la vestimenta. També es va adequarun local a la plaça del poble,per tal que els gegants tinguinuna “casa”, i es va construirun drac per fer les cercavilesmés alegres. Així doncs, amb l’esforç detota la Comissió de Festes deSeró i amb l’ajut d’algunesfamílies de la localitat, s’haaconseguit que novament els

jovenets tornin a sortir al carrer peracompanyar amb molt d’orgull aquestsgegants casolans tan apreciats i estimatsper tothom.

Text: Comissió de Festes de SeróFotos: Miquel Regué i Gili

AA

11

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Colldelrat recupera la seva Festa Majorl passat 28 dejuliol, darrer

dissabte d’aquellmes, el poble deColldelrat va cele-brar la seva FestaMajor després demés de 25 anys deno fer-ho. Segons dadesmunicipals, en elpadró d’habitantsde Collderat actualitzades fins al juli-ol, aquest poble compta amb 24 habi-tants. Aquesta dada, però, resulta unamica enganyosa ja que en realitat no-més hi queden tres cases habitades ha-bitualment i es produeix un fet moltcorrent en aquests poblets: hi ha gentempadronada que no hi resideix, enca-ra que hi tingui les terres, la granja o lasegona residència. Tot plegat, afegeixmés mèrit al fet que, en una època enquè les festes majors no semblen pas-sar pel seu millor moment, Colldelrathagi volgut recuperar la seva. Colldelrat (495 m d’altitud) es trobasota el vessant occidental de la munta-nya de Grialó (617 m) i pertanyia, jun-tament amb Seró, al municipi de Tudelade Segre fins que l’any 1971 aquest fouannexat a Artesa de Segre,on pertany actualment. Sa-bem que l’any 1950 encaracomptava amb 116 habi-tants, xifra que ha anatdisminuint progressivamentdes d’aleshores. La seva es-glésia està dedicada a santMiquel, com també ho estàla capella (en ruïnes) que estroba al cim de Grialó ambles restes del castell. Encara que no ho hem pogut confir-mar amb total certesa, sembla ser queel darrer any que es va celebrar la festamajor va ser el 1975. Tot i que la festaoriginària tenia lloc pel sant patró (29de setembre: sant Miquel), en aquellsanys es feia el cap de setmana anteriora la d’Artesa per evitar la coincidènciaamb aquesta, que se celebra a finals desetembre en honor als sants Cosme iDamià (des de 1970 és el 26 de setem-

bre; però abans el 27 i, més antigament,era per sant Domènec, el 4 d’agost). La iniciativa de recuperar la festacorrespon principalment a l’actual al-calde de Colldelrat, en Pere Sala i Ser-ra, el qual ja feia temps que tenia aques-ta idea al cap després de recollir les in-quietuds mostrades en aquest sentit perdiverses persones relacionades amb elpoble. El fet de celebrar-la l’últim dis-sabte de juliol és una qüestió puramentpràctica: no hi havia d’altres festes delspobles de la comarca. La festa va con-sistir en un sopar de germanor que vaaplegar unes 240 persones (10 vegadesel padró d’habitants!) i una animat balla càrrec del duo Postres de Músic. El cas de Colldelrat no és únic, ja queen els darrers anys s’estan produint una

sèrie de fets que ens demos-tren que les festes majorssón vives i que hi ha ganesde mantenir-les; això sí,adaptant-les als nous tempsi als hàbits estiuencs de lagent. Això ha provocat can-vis de dates i, en molts ca-sos, s’ha deixat de banda sis’escau o no amb el santpatró o patrona, mirant detrobar un forat en l’apretat

calendari estiuenc i d’evitar coincidèn-cies que puguin suposar una “compe-tència” massa forta. A tall d’exemple, parlarem de casosconcrets. Collfred va recuperar la festafa uns vuit anys i, tot i que el primer esva celebrar a primers d’octubre (comera tradició), al següent ja es va traslla-dar a primers de juliol. Vernet va tor-nar a tenir festa major fa dos anys i lava “col·locar” directament a finals de

juny. Per contra, Clua va recuperar lafesta durant uns anys i s’ha tornat aperdre. En alguns llocs com Folquer iMarcovau es limiten a fer una celebra-ció per a la gent de les cases del poble,però intenten mantenir el caliu. Altreshan canviat les dates, com Tudela, queva passar de primers de setembre a mit-jans de juliol, o el cas d’enguanyd’Alòs, que de primers de setembre apassat a primers d’agost. També hi hafets curiosos com els de Vilves i Vall-llebrera, que tenen una festa “mòbil”.Aquests dos pobles celebren la festa elmateix cap de setmana (a primersd’agost) i, en funció de com caiguin elsdies del calendari, alguns anys coinci-deixen amb Alentorn; aleshores, traslla-den la festa al cap de setmana anterior. Per altra banda, deixant a part la fes-ta d’Artesa per la seva dimensió, sem-bla que les festes majors més espera-des pel jovent, que són els que es mo-uen més (almenys els divendres i elsdissabtes a les nits), són les de Cubellsi d’Alentorn. Finalment, cal deixar constància dela gran aglomeració de festes que esprodueix durant el mes d’agost, quantambé hi ha la Fira de Sant Bartomeud’Artesa. I és que en molts pobles s’es-pera que hi hagi la gent de segona resi-dència, que ja no hi passen tants diesde l’estiu com abans i es concentrenmés cap a l’agost. La llàstima és queaixò obliga a la resta de gent de la co-marca a escollir entre les diverses ofer-tes. L’important, però, és que continu-ïn les ganes de fer la festa major. Aixòvol dir que el poble és viu.

Text: Ramon Giribet i BonetaFotos: Miquel Regué i Gili

E

L’església de Colldelrat

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

X Torneig de Futbol Sala de Cubellsl passat 11 d’agost es vajugar la final que va

concloure la desena ediciódel torneig estiuenc de fut-bol sala a Cubells. Enguany,sis equips van participar a lalligueta a doble volta que do-nava accés a les semifinals,jugades a partit únic, i a lafinal. Tres dels equips, Trempant,Cubells City i Sexyboys, sónde Cubells, mentre que dosmés són d’Artesa, Pako Jonesi l’Art, i el restant és el FSCamarasa, que va liderar ambclaredat la lligueta des de laprimera jornada. Al seu dar-rere Pako Jones, Cubells Cityi Trempant van completar les semifinals. En un partit moltdisputat i igualat, Pako Jones i Cubells City van empatar a 5els cinquanta minuts reglamentaris. La pròrroga va finalit-zar amb un sis a sis al marcador. I als penals, el pal i el portervan dur l’equip d’Artesa a la final. La segona semifinal vaser un partit molt dur, amb alternatives al marcador, sobretotamb moltes entrades i provocacions portades per la tensió.

E Tot anava bé fins l’empat acinc celebrat efusivament tanpels jugadors com pel nombróspúblic assistent. Llavors unvandàlic aficionat deCamarasa va llençar una am-polla de vidre al camp i tambédes d’aquella va entrar al campuna cadira i una branca d’ar-bre. Després d’acceptar en veualta que allò els havia salvat elpartit, els jugadors deCamarasa es van acabar impo-sant per set gols a cinc. En una final sense aldarullsperò amb molta emoció futbo-lística, després de resultats par-cials molt ajustats, al finalCamarasa va imposar la seva

veterania i va guanyar per set gols a cinc el seu tercer cam-pionat de Cubells. A més, es van endur la copa a l’equipmenys golejat mentre que el màxim golejador va ser l’EduardCortada, dels Sexyboys, amb vint-i-dos gols. El torneig, unany més, va ser organitzat i supervisat per Oriol Garcia.

Text i fotos: Martí Regué i Roig

L’entrega de trofeus, a càrrec del batlle de Cubells Sr. Josep Roig

L’equip guanyador, el FS Camarasa L’altre finalista, l’equip d’Artesa Pako Jones

12

la P

alan

ca

13

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

El Ral·li d’Artesa, al setembreLa setena edició del Rallye RACC de terra, puntuable pelcampionat d’Espanya, tornarà a tenir com a escenari elmunicipi d’Artesa per quarta vegada consecutiva. Enguany,però, la prova d’Artesa no serà l’última del calendari i tin-drà lloc els dies 14 i 15 de setembre. Com en les altresedicions, hi haurà tres trams, que aquesta vegada passaranper camins dels municipis d’Artesa, Agramunt, Cubells iForadada. El parc d’assistència se situarà a la zona delPavelló Poliesportiu i el parc de reagrupament a la plaçade l’Ajuntament. El dissabte dia 15 estarà prohibit aparcaral carrer Balmes i Avinguda Maria Anzizu, de les 13h ales 16:30h, així com al carrer Escoles, carretera deMontsonís i carrer Ausiàs March, de 10h a 19:30h.

La Volta Ciclista a Espanya passarà per ArtesaEl divendres 21 de setembre, la 13a etapa de la Volta Ci-clista a Espanya passarà per Artesa, tot i que no s’hi dis-putarà cap meta volant. L’etapa va d’Andorra fins a PortAventura i té un recorregut total de 206 km. Està previstque la caravana publicitària arribi a Artesa a les 12:20h ique s’hi estigui aproximadament una mitja hora. Segonsels horaris oficials, es calcula que el pas dels ciclistes esproduirà entre les 14:20h i les 14:32h.

Bàsquet a 3: els Jackpot vencen de nouL’equip Jackpot va guanyar el VII Campionat de Bàsqueta 3 organitzada pel CENG. Aquest és el sisè títol delsJackpot. En l’edició d’enguany, disputada a les piscines ial pavelló d’Artesa els dies 23, 24 i 25 d’agost, hi vanprendre part 12 equips (distribuïts en 4 grups de 3). Lessemifinals, disputades pel primer de cada grup van ser:Jackpot-Drink Team i Flyskies-Rètfors. A la final hi acce-diren els Jackpot i els Flyskies, resultant vencedors elsprimers per l’ajustat resultat de 40 a 38. Els altres equipseren: Xina’m, Los Torrentes, Kennys, Calentorros, Halley,Pako Jones, Les Petites i Calibre 17,5. Quant a l’equip sènior de bàsquet del CENG-Trèbol,entrenat enguany per Sisco Sol, cal dir que ha ascendit de

categoria i la campanya 2001-2002 militarà a la 2a Divi-sió Catalana. Per la Fira del Meló, aquest conjunt va en-frontar-se contra el Sedis-La Seu (que milita dos catego-ries per sobre), perdent pel resultat de 65-74.

Constituïda l’Escola de Futbol Artesa-PontsAquest estiu s’ha constituït l’Escola de Futbol Artesa-Ponts(EFAP), que aglutinarà els equips de futbol base de leslocalitats d’Artesa de Segre i Ponts en un sol club. Lanova entitat esportiva s’ha creat perquè la falta de nensimpedia confeccionar alguns equips en cadascuna de lesdues poblacions. Així, unint el jovent d’Artesa i Ponts espoden muntar equips que d’una altra forma no hi serien.El club neix també amb la idea de millorar la formaciódels joves futbolistes, amb una estructura formada per en-trenadors amb titulació i experiència. L’EFAP està presi-dit pel pontsicà Jordi Bernaus i el coordinador és l’artesencJaume Caballer. El nou club de futbol base és indepen-dent dels clubs CE Artesa i Joventut Pontsicana (que ac-tuaran a 1a i 3a Regional, respectivament). Els equips ju-garan i entrenaran a Artesa o Ponts segons d’on sigui lamajoria dels nens. Per la campanya 2001/2002 l’EFAPcompta amb els següents equips: juvenil (jugarà a Artesai portarà el nom de CE Artesa, club amb el qual seguiràvinculat i amb la possibilitat que alguns dels seus juga-dors juguin a l’equip de Primera Regional); cadet (jugarài entrenarà a Artesa); infantil (a Ponts); 2 alevins (1 a Artesai 1 a Ponts); benjamí (a Artesa); prebenjamí (a Artesa).Quant a la vestimenta, els equips conservaran els colorsdel poble on juguin. Pel que fa al club de futbol CE Artesa de Segre (fundatel 1922), enguany comptarà sol amb el primer equip quemilita a 1a Regional, entrenat per Jordi Urgell, però podràseguir alineant jugadors de l’equip juvenil. Quant a lapretemporada del primer equip cal dir que ha disputat,fins al tancament de l’edició, dos partits, un contra elSanaüja (vencent per 0-3) i l’altre contra el CF Balaguer(3a Divisió) en el Trofeu del Meló. Els vigents campionsde Catalunya van guanyar per 1-5.

15

la P

alan

ca

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

Posicionament del grup de CiU en relació a les darreres contracta-cions de personal interí a l’Ajuntament d’Artesa de SegreEn llegir l´editorial de La Palanca delmes de juliol de 2001, i donat que enshi sentim força al.ludits, volem ferconstar les següents consideracions: En primer lloc, felicitar el consell deredacció de La Palanca per l´esmentateditorial. Ja era hora que algú més, apart de nosaltres, li fiqués el cascavellal gat. Així mateix, volem mostrar elnostre total suport a les afirmacionsrealitzades en aquest editorial. En segon lloc, posar de manifest queel grup municipal de CiU ja vaexpressar la seva total disconformitaten la manera de realitzar les darrerescontractacions de personal interí al´Ajuntament d´Artesa de Segre, tant enComissió de Govern –on solament hi

som convidats i, per tant, el que diemno consta en acta– com en el PleOrdinari mensual, en el que sí constaen acta. En tercer lloc, manifestar que, fins itot, en la primera contractació realitzadad´una auxiliar administrativa se´ns vafer quedar en evidència. Un dilluns, ala Comissió de Govern, el senyor al-calde va manifestar que, atésl´increment de feina de secretaria, se-ria bo contractar alguna persona dereforç de manera eventual i que siconeixiem algú que li pogués interessarli diguéssim; la qual cosa vam fer ambla sorpresa que, al proper dilluns, encomentar-li al senyor alcalde que hohavíem dit a dues persones se´ns va

comunicar que la contractació ja estavafeta. Nosaltres vàrem fer constar lanostra disconformitat en Comissió deGovern i en Ple Ordinari. En quart lloc, que en la segona i ter-cera contractació realitzades ni tan solsse´ns va demanar parer. I, a més, ensvàrem assabentar al carrer, abans que ales Comissions de Govern, de les per-sones contractades. En cinquè lloc, i per acabar, reiteraraltra vegada el nostre posicionamentcontrari a la forma de realitzar lescontractacions de personal interí al´Ajuntament d´Artesa de Segre,expressat en diverses ocasions des defa ja molt de temps.

Grup Municipal de CiU

En Ramon i en Pau són a les piscines:Ramon: Demà tanquen les piscines i ja tinc ganes que tornia ser estiu per tornar a venir.Pau: Tu ets dels que van a les piscines d’altres pobles oprefereixes quedar-te a casa?R: No! El que passa és que jo vaig llegir un escrit de larevista del poble i me’l vaig creure, per això no volia venir.P: Però que no has vist que tot és mentida; aquell escrit eldevien tenir fet de l’any passat o l’altre: l’aigua és neta, nohi ha cap bossa de patates, de mosques n’hi ha, és clar, peròsé del cert que han fet 2 tractaments insecticides i n’hi hamoltes menys.R: I del clor, què pots dir-me’n? Tant en posen?P: Incults que són tots!: Justament quan més clor hi ha, mésclara i transparent és l’aigua.R: Sí, però si el tiren a garrafes mentre la gent encara és al’aigua, ja hem diràs.P: Justament aquest any, l’Ajuntament ha instal·lat unclorador automàtic, i no cal anar amb garrafes amunt i avall.R: El que sí tenen raó és amb el terra, és massa dur per a

estirar-s’hi.P: Queixetes! Tens també unes hamaques, que per pocs quartost’hi pots estar tot el dia i fer-hi una bona becaina.R: Sí que n’estàs enterat! Com ho saps tot això?P: Perquè ho he vist i he parlat amb la gent que s’encarrega deles piscines.R: Què vols dir, que els de l’escrit de la revista no ho havien visttot això que han escrit?P: Per descomptat que no! Segur que no han trepitjat ni un solcop les piscines aquest any. I si el que pretenien era fer pressióper tal que en fessin de noves, l’han ben cagat.R: Per què?P: Com podem demanar noves piscines si cada cop hi va menysgent per culpa d’escrits com aquest? Però si hi anés molta gent,tanta que no hi cabéssim, sí que es podria fer força per demanarun recinte més gran i unes piscines amb millors condicions.R: Saps què et dic? Que encara m’has fet venir més ganes detornar-me a banyar.P: Ets una mica veleta tu: sempre vas cap allà on bufa el vent.

Nosal3 2 (Sílvia Salvat Abadal)

Què tal si ens banyem?

16

la P

alan

ca

Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7

Guerrillers per la llibertat. Cinema i maquis. (Cap. 3)Miquel Mota

Los atracadores. Espanya. 1961. DeFrancisco Rovira Beleta. Est. 27-02-1962. Amb Pierre Brice, Manuel Gil,Julian Mateos. B/N. Dur.: 109m.Espectadors: 73.516. Emissió VíaDigital-Cine 600: 26-06-01. Film on el director aborda el tema dela creixent delinqüència juvenil al’època. Patiria nombrosos problemesde censura, també fora d’Espanya (perexemple, al Festival de Cinema de Ber-lín) i seria prohibida a França, degut ales escenes d’execució de la pena demort pel mètode del “garrote vil”, d’undels protagonistes, condemnat a dit fi-nal. Diversos dels atracaments i fetsdelictius, narrats a la pel.lícula, estroben inspirats en actes duts a termepels grups de maquis anarquistescomandats per Quico Sabaté i enFaceries, així com l’escena del’execució, la qual s’inspira en les quevan patir varis membres dels grups delsmítics maquis.

Carta a una mujer. Espanya. 1961. DeMiguel Iglesias. Est. 24-06-1963. AmbLuís Prendes, Emma Pennella, JoséGuardiola. B/N. Dur.: 75m.Espectadors: 35.968. Emissió VíaDigital-Cine 600: 15-07-01.

Una dona, a laqual va deixar elseu marit perallistar-se a laDivisión Azul,pateix el setgecontinu, d’unp e r s o n a t g eapodat El Astu-rias, al qual se’lvincula amb elscercles anar-quistes que ope-ren a Barcelona.

Aquest pretén espatllar-li la vida i ferxantatge al seu actual espòs. Destaquen la possible inspiració deEl Asturias, en personatges anarquistesreals, i la reproducció de l’arribada delvaixell Semiramis al port de Bar-celona.

A tiro límpio. Espanya. 1963. De Fran-cisco Pérez Dolz. Est. 02-09-1963.Amb Luís Peña, Maria Asquerino, JoséSuárez. B/N. Dur.: 86m. Espectadors:140. Emissió Vía Digital-Cine 600: 03-07-01.

Varis resistents antifranquistes,realitzen actes delictius per a sufragarla seva causa. Les discrepàncies inter-nes i el fort setge policial acabaran ambles seves activitats. Principalment, s’inspira en fets i actesdelictius comesos per en Faceries i elsseus homes, les discrepàncies queapareixen entre els protagonistes,semblen estar inspirades en les quetenien Sabaté i el propi Faceries, i caldestacar també, la presència de varisdiàlegs en català, així com una escenade ballada de sardanes, quelcom inauditpels temps que corrien.

Y llegó el día de la venganza-Beholda pale horse. USA. 1964. De FredZinneman. Est. 1979. Amb GregoryPeck, Omar Sharif, Anthony Quinn.COLOR. Dur.: 115m. Una novela d’Emeric Pressburguer,inspirà aquesta incursió del cinemanordamericà, dins la temàtica del ma-quis. Suposaria la prohibició dedistribució de pel·l ícules de lacompanyia productora (Columbia),fins després de la mort del dictador, iseria estrenada a Madrid l’any 1979,gairebé d’amagat i amb molt pocressò mediàtic, a pesar del re-partiment estel·lar que hi aportava. S’inspira en Quico Sabaté,centrant-se principalment en la sevadarrera incursió a territori espanyol,abans de caure abatut per les forcesdel règim franquista.

El espíritu de la colmena. Espanya.1973. De Víctor Erice. Est. 08-10-1973.Amb Ana Torrent, Isabel Telleria, Fer-nando Fernán Gómez, Teresa Gimpera.COLOR. Dur.: 97m. Espectadors:520.638. Emissió Vía Digital-Cine 600:29-06-01. Distr. Videogràfica: MangaFilms. Una de les obres cabdals del cinemaespanyol, amb magistrals inter-pretacions dels seus protagonistes i ambl’aportació inestimable de IsabelTelleria i sobretot Ana Torrent, les duesnenes protagonistes del film, on se’nsnarren les aventures de les duesgermanes, en el si d’una familia repu-blicana en la dura i freda posguerraespanyola. El seu major lloc d’esbarjo,el suposa el cinema del poble i Anaquedarà captivada durant la projeccióde Frankenstein, de James Whale, iprincipalment per l’escena en què

aquest mata a la innocent nena a peudel riu. A partir de llavors, la inquieta iimaginativa ment d’Ana buscarà el seumonstre particular per acabar decompendre el perquè aquest va matarla nena i posteriorment els veïns delpoble mataran aquest sense tenir capmena de pietat. El trobarà en la figurad’un maqui fugitiu que es refugia enuna casa abandonada a la qualacudeixen amb la seva germana per adonar sortida als seus jocs d’infants, idesprés d’ajudar-lo i donar-li de menjar,caurà abatuda al adonarse que aquestha estat mort (contraposició metafòricaamb el devenir de la pel·lícula deFrankenstein i amb la fi que han tingutels dos “monstres”), partint a la recercadel seu monstre particular i aconseguint

17

la P

alan

ca

Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7

veure Frankenstein al peu del riu. Encaradurant ladictadura,a p a r e i xr e f l e c t i tcom a tal, elp r i m e rmaqui delc i n e m ae s p a n y o lque nopateix un

penediment en la seva lluita, i no esplasmat com un assassí despiatat, crueli demonitzat (com eren reflectits finsaleshores). És una persona sense veu(no diu res durant les seves aparicions),ferida, fustigada i cansada en la sevafugida, que sols troba ajut en la figurad’un nena petita que significarà el seudarrer alè en una lluita que cada copveu més infructuosa.

Metralleta “Stein”. Espanya. 1974. DeJosé Antonio de la Loma. Est. 27-01-1975. Amb John Saxon, FranciscoRabal, Blanca Estrada. COLOR Dur.:106m. Espectadors: 452.338. Distr.Videogràfica: CB FILMS. Rodada per José Antonio de la Loma,especialista en cinema d’acció al’espanyola, però amb inquietutsd’envergadura nordamericana, quereflectia en repartiments gairebé sempretrufats d’actors de la sèrie B“hollywoodenca”, la cinta ens ofereixplasmacions de la singladura combativad’en Quico Sabaté, que servíd’inspiració al director, encara que lahistòria demostra que distava bastant dela realitat. Com a fet anecdòtic, cal esmentar queel rodatge d’aquesta va tenir lloc enparatjes de Barcelona, Igualada, Odena,Hostalrich, Junquera, etc.

Casa Manchada. Espanya. 1975. DeJosé Antonio Nieves Conde. Est. 09-06-1980. Amb Stephen Boyd, SaraLezana, Carmen de la Maza. COLOR.Dur.: 102m. Espectadors: 89.963.Emissió Vía Digital.Cine 600: 22-06-01. De nou una novel·la del falangistaEmilio Romero serviria per a inspiraruna pel·lícula en la qual la presència

dels maquis arriba gairebé al finald’aquesta en un combat que mantenenuna partida de guerrillers amb laguàrdia civil. S’erigiria en un dels títolsmaleïts de la cinematografia espanyola,i no s’estrenaria fins gairebé sis anysdesprés de la seva realització, ambescassa repercussió i interès per part dela crítica i el públic, donada la seva dis-cutible qualitat i l’oportunismed’aquesta pel·lícula.

Pim, pam, pum... ¡fuego!. Espanya.1975. De Pedro Olea. Est. ¿? (Aut. 05-09-1975). Amb Concha Velasco, Fer-nando Fernán Gómez, Josep MariaFlotats. COLOR. Dur.: 100m.Espectadors: 1.481.793. Emissió CanalSatélite Digital-Cinemania Rojo: 22-06-01. Distr. Videogràfica: JF FilmsVideo. Una de les millors pel·lícules del seudirector en la qual ens narra lesvicissituts d’una jove corista que amaga

a casa seva a un jove maqui fugitiu, quefa temps per a poder creuar la frontera.La ballarina pateix el setge d’unmaquiavèlic estraperlista que marcaràtràgicament el seu destí i el del jovemaqui. Constitueix un retrat perfecte de ladura i cruenta posguerra, on la misèria,la fam, l’oportunisme, eren la tònicahabitual per a la subsistència, reflectintl’estraperlisme i la persecució políticaa la perfecció, i comptant amb unesmagnífiques interpretacions de ConchaVelasco (com la jove corista), Fernan-do Fernán Gómez (com l’estraperlista),i Josep Mar ia F lo ta ts (com e lmaqui), que borden els seus rolspro tagònics , des tacan t e l dur,esglaidor i cruent final de la cinta,on no queda peu a l’esperança ireflecteix el final al que estava des-tinada la lluita dels maquis.

Los días del pasado. Espanya. 1977.De Mario Camus. Est. 01-03-1978.Amb Pepa Flores (Marisol), AntonioGades, Gustavo Berges. COLOR. Dur.:109m. Espectadors: 359.888. Distr.Videogràfica: Polygram, S.A. Un dels directors més reputats del pa-norama cinematogràfic espanyol,s’endinsa dins la temàtica dels maquisal oferir-nos lahistòria d’una jovemestra andalusa quesol·licita el trasllat aun petit poble delcantàbric, per atractar d’obtenirinformació del seuestimat, enrolat enles files de lespartides de maquisque operen per lazona. Mostra les dificultats de la lluita delsguerrillers, de la seva subsistència, i deles preguntes que sorgien en el seu sienvers l’infructuosa lluita que estavenportant a terme. Apareix també la figu-ra del nen que els ajuda i subministraaliments, i constitueix la millorinterpretació de la nena prodigi Mari-sol, al llarg de la seva carreracinematogràfica.

El corazón del bosque. Espanya. 1979.De Manuel Gutiérrez Aragón. Est. 28-11-79. Amb Norman Briski, AngelaMolina, Luis Politi. COLOR. Dur.:100m. Espectadors: 268.270. Distr.Videogràfica: Walsh Vídeo. Amb tocs místics,mítics, màgics i fortamentnostàlgics, la cinta ens na-rra les peripècies que viuun comissari polític delPCE quan s’endinsa en elmés profund del bosc pera tractar de convèncer a ElAndarín que abandoni lalluita armada, cosa que javan fer els seus companysfa anys, i ell es ressigna afer a l’haver-se convertit en una part mésdel bosc, on ha après a subsistir, refugiar-sei defensar-se dels seus enemics, vivint perdefensar els seus ideals i contraposant-se ales noves idees que propugna el partit i per-sonifica el comissari polític.

18

la P

alan

ca

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

Renovada Festa Major a Alòsls passats dies 10, 11 i 12 d’agostes va celebrar a Alòs de Balaguer

una Festa Major marcada pels can-vis respecte dels altres anys.La primera variació és el canvi de dies,ja que normalment se celebrava el pri-mer cap de setmana de setembre, peròes va decidir de canviar-ho ja que enaquelles èpoques molts dels estiuejantsja treballaven i no podien ser-hi tots elsdies de festa. La segona variació ha estat la prepa-ració per primer cop d’un Sopar deGermanor a la pista poliesportivad’Alòs el divendres dia 10 al vespre.La participació va sobrepassar notable-ment les previsions, i finalment van ser315 els assistents al sopar, que despréses va convertir en un ball amb músicad’orquestra. Per acabar, l’últim canvi important vaser el trasllat dels balls de la Festa Majordes de la Plaça del Ball cap a la mateixapista poliesportiva, canvi que ja feiatemps que es contemplava, ja que es gua-nya molt en espai i en accessibilitat.

Passada la festa i la ressaca, els mem-bres de la Comissió de Festes i del’Ajuntament van rebre molts comen-taris de felicitació i d’agraïment per partdels veïns d’Alòs de Balaguer i de po-bles propers, fet que demostra que elscanvis han agradat i han estat encertats,

i que la Festa Major d’aquest any haestat, probablement, la millor dels úl-tims anys.

Oriol Llera i Soldevila

E

Presentació estiuenca de les Terres del Marquesatl passat 28 de juliol va tenir lloca Cubells la presentació de la

temporada d’estiu de l’AssociacióCultural Terres del Marquesat. Ésuna associació que pretén viure, re-cordar i aprendre, sobre el terreny,capítols bastant oblidats de la histò-ria medieval catalana. Durant l’esmentada presentació es vaparlar de la geografia de Cubells, de lapresentació feta a Niça a fi i efecte d’in-tercanviar experi-ències amb l’Asso-ciació CulturalCervantes (a la fotode la dreta, mem-bres de l’associacióa Niça) i finalmentes van presentar lessortides a realitzardurant aquest estiu.Les sortides previs-tes eren a Covet i

Castell de Llordà el 4 d’agost, a Fabre-gada i El Cogulló (Vilanova de Meià)el 9 d’agost, a la Pobla, Sant Miquel dePui i Arboló el dimarts 14, a SantaLinya i Sant Urbà el dia 21 i finalmentla cloenda el dia 25 amb el sopar degermanor a Camarasa prèvia visita alcim i l’ermita de Sant Jordi. A l’acte,celebrat a l’Ajuntament cubellès, hi vanprendre part els senyors Isidre Roma iFrancesc Gessé, qui en nom de l’Asso-

ciació van agraïr elseu recolzament al’Ajuntament deCubells i a la Dipu-tació de Lleida, re-presentats a l’actepels senyor JosepRoig i el senyor Ba-talla, respectiva-ment.

Martí Regué i Roig

E

MRG

19

la P

alan

ca

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

Cobreixen el poliesportiu de Foradadal passat 10 d’agost, Foradada vacelebrar amb un sopar de ger-

manor la instal·lació d’una cobertaal seu poliesportiu. Segons va explicar l’alcalde de Fo-radada, Sr. Josep Maria Guàrdia, lanova coberta ha estat pagada pel propimunicipi, amb un cost de 5,5 milionsde pessetes, i permetrà als veïns realit-zar diferents activitats que actualmentno es podien fer perquè la pistapoliesportiva estava a la intempèrie. El

E

poliesportiu va ser construït fa 14 anysvora les piscines municipals; s’hi potjugar a futbol sala, bàsquet, tennis, fron-tó, etc., a part de poder-hi realitzar balls,festes i sopars. De moment, només s’hacobert el sostre, sense construir paretslaterals que tanquin el poliesportiu. Enun futur s’espera realitzar aquestes mi-llores així com construir uns vestidors.

Text: Marc GuàrdiaFotos: Francesc Bertran

NOU SERVEI DE CREU ROJAPer tal que mai estigui sol, ni sola, la Creu Roja d’Artesa de Segre ha posat enmarxa un servei d’acompanyament i suport adreçat a totes aquelles personesgrans del municipi que necessitin companyia. Aquest nou recurs, proporcio-na la col·laboració d’un voluntari o d’una voluntària que, periòdicament,realitzarà una visita al seu domicili per tal de compartir conjuntament uneshores agradables i diferents.

Ja ho sap, si vol ser usuari o usuària d’aquest servei, o bé li agradariamostrar la seva solidaritat col·laborant com a voluntari o voluntàriad’aquest nou recurs, no dubti en fer-nos-ho saber!!!

Creu Roja a Artesa de SegreAvgda. Eduard Maluquer, 1

Tel. 973 401092Horari: de 16:00h. a 20:00h.

21

la P

alan

ca

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

El embrujo de Shangai a GerbEl passat 20 de juliol, Fernando Trueba,director de l’ adaptació cinematogràfi-ca de la novela de Juan Marsé Elembrujo de Shangai, va traslladar elrodatge d’aquesta de Barcelona a la lo-calitat noguerenca de Gerb. Va proce-dir a rodar una escena que es plasmaràen poc més d’un minut de pel·lícula ien la qual apareixen Jorge Sanz iAntonio Resines, amb l’acompanya-ment d’una quinzena d’habitants de lalocalitat de Gerb que van fer d’actorsper un dia.

Club nàutic al pantà de CanellesEl 26 de juliol, l’Ajuntament de la lo-calitat noguerenca d’Àger, va signar unconveni amb l’empresa EndesaGeneración, propietària del pantà deCanelles. L’empresa elèctrica cedeixl’ús dels terrenys de l’embassament al’Ajuntament per un període de 25 anys,fet que possibilita al Consistori d’Àgerpoder potenciar el turisme amb unazona recreativa i lúdica al pantà.

L’Open d’Escacs de BalaguerAmb un total de 138 participants, es vacelebrar el VI Open Internacional Ciu-tat de Balaguer, assolint la consolida-ció definitiva i un alt nivell que el con-solida com el millor de Catalunya. Des-taca l’alta qualitat dels participants aixícom l’interès que ha despertat arreu. Espreveu un augment del pressupost perla propera edició en la qual aquest po-dria passar dels cinc als vuit milions depessetes. El millor lleidatà va ser el ju-gador de Vallfogona de Balaguer JosepOms, classificat en el lloc tretzè, resul-tant guanyador el txec Tomas Polak.

Tombes paleocristianes danyadesLes obres que s’estan duent a terme aÀger per a l’eixamplament i pavimen-tació del camí de Santa Coloma, hanmalmès quatre tombes del jacimentpaleocristià de la necròpolis trobada almateix indret, segons va certificar l’ar-queòleg lleidatà Josep Gallart. Motiupel qual s’ha obert un expedient per partde la Delegació de Cultura a Lleida.

I Fira d’Entitats a BalaguerEl proper 9 de setembre, tindrà lloc aBalaguer la celebració de la I Fira d’En-titats. La iniciativa sorgida de l’Asso-ciació de Dones d’Almatà i l’Associa-ció d’Amics de Sant Josep del Molí,pretén aglutinar un total de 35 entitatsde la ciutat, per conèixer-se entre si, iservir com a plataforma per realitzar enun futur activitats conjuntes. Un seguitd’actes lúdics complementaran la jor-nada.

Nou consultori a MenàrguensEl licitament de les obres per part delConsell Comarcal de la Noguera, sig-nifica el punt d’arrancada pel trasllatdefinitiu del consultori de la seva ubi-cació actual (al peu de la carretera), alcentre del poble, amb la consequentmodernització dels mitjans einfraestructures. Suposarà una inversióde 12,8 milions de pessetes que en partsufragarà la Conselleria de Sanitat.

Miquel Mota i Pérez

22

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

Antona arqueològicaes de 1998 es ve re-alitzant un projec-

te d’excavació al jaci-ment arqueològicd’Antona (municipid’Artesa). Aquest mesd’agost s’ha realitzat laquarta campanya d’ex-cavació, dirigida pelsarqueòlegs Eva Solanesi Josep Ros. El jaci-ment, amb vestigis ibèrics, romans imedievals, va ser descobert i excavatals anys 60 i 70 per l’arqueòleg JoanMaluquer de Motes. El jaciment es troba situat a una alti-tud de 420 m, a uns 2,5 Km en direccióoest de la localitat d’Artesa, a la bandadreta d’un meandre del riu Segre, al’altre costat de Salgar. Va ser descobertper Joan Maluquer de Motes l’any1960, qui va dur a terme unes primerescampanyes de neteja arqueològica.Aquestes van permetre constatar que

ens trobem davant un importantjaciment corresponent a un poblatibèric, que es mantindria actiu des delsegle IV aC fins al II aC. Aquest poblats’hauria estès pel cim de la muntanya iper la seva vessant nord, ocupant unes6 Ha. El jaciment hauria estat ocupatposteriorment pels romans, pels àrabs ihauria estat una fortalesa cristina enèpoca medieval. En total, el jacimentarqueològic ocuparia unes 22 Ha. No és d’estranyar l’existència d’unpoblat i d’una fortalesa al cim del turód’Antona, donat que es tracta d’un puntestratègic des del qual es domina el riuSegre i es divisen altres castells comels d’Artesa, Rubió, Montmagastre iMontsonís. En temps de guerra, Antona

hauria estat una fortalesainexpugnable, amb elvessant que dóna al riuprotegit per un costerabrupte, i amb el vessantnord protegit per unagran muralla. En ladocumentació antiga noapareix mai el castelld’Antona i capreferència a aquest nom.

Els arqueòlegs treballen seriosamentamb la hipòtesi que Antona fos el queen l’època medieval era conegut comMalagastre. En diversos documentsantics apareix la descripció i la situacióde Malagastre, la qual coincideixplenament amb Antona. Arran del descobriment del jaciment,l’Institut d’Arqueologia de laUniversitat de Barcelona va projectarla transformació de la muntanyad’Antona en un gran parc arqueològic.Desgraciadament no es van aconseguirni els permisos administratius ni elsajuts econòmics necessaris per portar-hi a terme una excavació. Així, aquestjaciment no havia estat excavat mai deforma sistemàtica. Els materialsconeguts i les restes descobertes vantrobar-se en campanyes de netejasuperficials, efectuades entre 1979-1983, que van deixar al descobertuna part del castell medieval i unesquantes cases que podrien serd’època ibèrica. El jaciment va serdeclarat Monument d’Utilitat Pú-blica el 12 maig de 1978 iMonument Nacional el 10 denovembre de 1978. Actualment estàen tràmit la seva declaració com aBé Cultural d’Interès Nacional. Gràcies al jaciment, molta gentde casa nostra es va sensibilitzar peltema, arribant-se a crear el Patronatd’Antona i el Museu del Montsecd’Artesa el 1980. En anysposteriors, l’interès pel jaciment vadisminuir i la mort del Dr. Maluquerva aturar tota activitat entorn aAntona. El gener de 1997 el Museu delMontsec d’Artesa iniciava unanova etapa des de la seva obertura

sota la direcció del Dr. Maluquer. ElMuseu, fins l’any 97, havia estatgestionat pel Club de Lectures, però apartir d’aquell moment va passar a serdirigit per la Regidoria de Cultura del’Ajuntament i s’hi incorporà unnombrós grup de col·laboradors. Ambl’empenta definitiva d’aquestaRegidoria, amb Ramon Giribet alcapdavant, es va fixar l’objectiu de larecuperació del jaciment d’Antona, peral seu estudi arqueològic i per a protegiri divulgar aquest important patrimonihistòric. L’estiu de 1998 s’inciava la primeracampanya d’excavació d’Antona, acàrrec dels arqueòlegs Eva Solanes iJosep Ros, juntament amb un grup devoluntaris de la comarca i ambestudiants d’Arqueologia. El primerany es va realitzar una neteja de la zona,donat que les males herbes s’havienapoderat de l’entorn en aquests anys dedeixadesa. Durant els estius de 1999 i2000, es va anar excavant el castell i esva dibuixar. També es va restaurar al-guna de les parets del castell (es comptàamb un equip de restauradors). Elsarqueòlegs es van encarregar derealitzar una memòria del que havienfet i trobat. Actualment l’excavació es pot divi-

D

23

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

dir en tres sectors: el castell, unaterrassa on hi ha la primera muralla iuna segona terrassa amb una altra mu-ralla. A la segona muralla s’observen 5torres de guaita, amb forma quadrada.Algunes restes pertanyen a l’època ibe-ro-romana, però els arqueòlegs handeterminat que la major part deljaciment que es conserva és medieval.El castell és el que està en millor estat,i s’hi poden apreciar dos dipòsits i lesparets d’algunes estances. L’edifici del

Joan Maluquer de Motes iNicolau (Barcelona, 1915-1988). Prehistoriador iarqueòleg format a laUniversitat de Barcelona,deixeble de Bosch i Gimpera.Descendent de la famíliaMaluquer d’Alentorn. Es undels més grans estudiosos de laPrehistòria de la Península. Vaser catedràtic a la Universitat deBarcelona i a la de Salamanca.Realitzà nombrosos i importantstreballs de camp, sobretotibèrics, a Ullastret, al Molí del’Espígol de Tornabous,Zalamea de la Serena (Badajoz),etc. Publicà nombrosos llibrescom La Humanidad Prehistóri-ca, La Antigüedad, La Prehis-toria española, etc. Estiuejavaa Artesa de Segre on tenia lesarrels familiars i molts amics.S’interessà per jacimentsarqueològics de casa nostra comla Cova del Parco o Antona. Periniciativa seva es fundà elMuseu-Arxiu del Montsecd’Artesa, l’any 1980.

castell té unes dimensions d’uns 30 mde llarg per 8-10 m d’ample. L’edificiera de dues plantes. Les murallesexteriors i les torres de guaita no esconserven senceres, però s’aprecienperfectament. En les excavacions fetespel Dr. Joan Maluquer i en les actualss’han anat trobant una sèrie d’objectesibers, romans i medievals commonedes, terrissa, sivelles, pedres demolí , contrapesosde teler, etc.

Quant a la feina dels arqueòlegs, hemde dir que els seus mètodes de treballhan canviat molt en els darrers anys.Actualment, realitzen un treballmetòdic i minuciós, el que ellsanomenen sistema estratigràfic.Mitjançant aquest sistema, cada capade terra s’excava, es dibuixa, esfotografia i es registra en una fitxa. Uncop s’ha acabat l’excavació, a partir

Josep Ros i Mateu (Guissona, 1968). Llicenciat enGeografia i Història, especialitat Arqueologia, HistòriaAntiga i Prehistòria, per la Universitat de Barcelona.Actualment és el Conservador del Patronat Arqueològicde Guissona (Iesso). Ha treballat en diferents jacimentscom el Pla d’Almatà de Balaguer (islàmic), la Seu Vellade Lleida (medieval-modern), el Pla del Perelló deTàrrega (ibèric), etc.

Eva Solanes i Potrony (Artesa de Segre, 1974).Llicenciada en Història, especialitat ArqueologiaClàssica, per la Universitat Autònoma de Barcelona.Coordinadora del Museu del Montsec d’Artesa. Treba-lla eventualment al Museu de la Noguera (Balaguer).Ha realitzat diferents treballs per a l’empresa Pròleg.Ha excavat a la Guissona romana (Iesso), a la Cova delParco (Paleolític), al jaciment ibèric dels Vilarsd’Arbeca, al Molí del Codina de Tàrrega (medieval), etc.

24

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

La divisió de la HistòriaEls historiadors europeus acostumen a dividir la Història de la Humanitat en cinc edats o períodes:- La Prehistòria. Des de l’aparició dels primers homínids (fa uns 3,5 milions d’anys) fins a la introducció de l’escriptura(uns 4.000 anys aC, però no es dóna a tot el món alhora). Es divideix en Edat de pedra (Paleolític i Neolític) i Edat delsmetalls (coure, bronze i ferro).- L’Edat antiga. Fins a la caiguda de l’Imperi romà (any 476 dC). La societat es divideix en persones lliures i esclaus.- L’Edat mitjana. Fins al descobriment d’Amèrica (any 1492). Els musulmans ocupen la península Ibèrica (711 dC). Lasocietat està estructurada en estaments degut al sistema feudal.- L’Edat moderna. Fins a la Revolució francesa (any 1789). Es produeixen grans descobriments geogràfics, importantsavenços científics i l’expansió comercial.- L’Edat contemporània. Fins a l’actualitat. Es donen grans canvis socials (sobretot pel que fa als drets humans) itecnològics. Ramon Giribet i Boneta

d’aquestes dades, es pot refer i inter-pretar com funcionava el jaciment. Comcomentà l’arqueòleg Josep Ros,“l’Arqueologia és com arrencar les

pàgines d’un llibre i estudiar-les; quanles has arrencat, no pots tornar enrera,i si no ho has fet bé, perds moltainformació”. La majoria de jaciments arqueològicspateixen del mateix mal: la manca derecursos econòmics per fer unesexcavacions com cal i amb relativarapidesa. Per aquest motiu, lesexcavacions només duren unessetmanes i s’ha d’esperar als anysvinents per anar fent progressos.Antona no és una excepció, i els res-

ponsables de l’excavació, de moment,es marquen objectius a 3 o 4 anys vis-ta. La diferenciació del que correspona un període històric o a un altre depènde l’estudi del que es va trobant i eldescobriment de nous vestigis estàmarcat pels mitjans de què es disposa.El que està clar és que Antona és unjaciment important a nivell de casanostra, el qual cal seguir potenciant idivulgant en un futur.

Text i fotos: Miquel Regué i Gili

la Palancawww.lapalanca.arrakis.es

973 40 11 58 (contestador automàtic)

lapalanc@teleline.es

25

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

Els ibersA Catalunya, el pas de la Prehistòriaa l’Edat antiga no es produeix fins alsegle VII aC, mentre que l’Edat delsmetalls va associada als ibers, elsquals van poblar les costes de llevantde la península Ibèrica. Eren agricultors i ramaders, peròvan aprendre també les tècniquesmetal·lúrgiques. Vivien en poblats quenormalment situaven al cim d’un turói protegien amb muralles. Gràcies alscontactes comercials amb altres po-bles mediterranis, sobretot a partir del’any 500 aC, van crear un codi escrit propi i van encunyar monedes, entre altres avenços. Els romans van donar-los-hi diferents noms segons la seva ubicació geogràfica. Així els que habitaren les nostrescontrades eren anomenats ilergets.

Els romansL’imperi romà es va anar estenent per tota la costa mediterrània, de manera que al segle II aC es va produir la conquestade la península Ibèrica. Alguns ibers van lluitar contra la dominació romana. És conegut que la ciutat ibèrica d’Iltirda s’havia oposat aldomini cartaginès i tampoc es volia sotmetre als romans. Els caps ilergets Indíbil i Mandoni van formar una coalicióamb els lacetans i els ausetans per enfrontar-se als invasors romans. Iltirda va ser destruïda i el campament romà ques’hi establí va donar lloc a la ciutat romana d’Ilerda. El procés de romanització va durar uns vuit segles. Els ibers anaren abandonant els poblats per instal·lar-se a les ciutatsromanes de les planes. Així mateix, van aprendre el llatí i van adoptar els costums, les lleis i la religió dels romans.

Moros i cristiansDesprés de la desfeta de l’Imperi romà (476 dC), van envair la península diversos pobles vinguts del nord d’Europa. ACatalunya hauríem de parlar dels visigots. No obstant, la invasió important es produí pel sud amb els musulmans (711 dC), que no foren expulsats de lapenínsula definitivament fins al 1492. A Catalunya, però, gairebé no van ocupar la part nord (Catalunya Vella), mentre querestaren uns tres segles a l’anomenada Catalunya Nova. Algunes ciutats amb forta empremta musulmana són Balaguer,Lleida i Tortosa. Les nostres contrades es trobaven en terres frontereres i eren fruit de contínues batalles entre moros i cristians quefeien avançar i recular els límits molt lentament. Per això hi proliferen les fortificacions medievals, moltes d’elles en ruïnes. RGB

27

la P

alan

ca

Des del SenaDes del SenaDes del SenaDes del SenaDes del Senattttt

Assetjament moral al treball (mobbing)n el darrer Ple ordinari d’aquestperíode parlamentari, vàrem te-

nir l’oportunitat de debatre un tema,que si bé ha existit des que l’homedesenvolupa la seva activitat laboralen el mon de l’empresa, sens dubtees tracta d’una qüestió molt actual isi volem fer cas que fins fa poc no haestat motiu d’estudis acurats, és unaproblemàtica realment emergent. Estracta de l’assetjament moral en ellloc de treball o més conegut peraquest anglicisme de MOBBING. Què és doncs, lo que podem enten-dre com aquest fenomen? La ComissióEuropea el defineix com “el comporta-ment negatiu entre companys o entresuperiors i inferiors jeràrquics, en elqual l’afectat és objecte d’assetjamenti atacs sistemàtics i durant un temps,de manera directa o indirecta, per partd’una o més persones, amb l’objectiui/o l’efecte de fer-li el buit”. Més con-cret és el concepte de l’Institut de Se-guretat e Higiene en el Treball, d’aquestMinisteri, o sia: “l’exercici de violèn-cia psicològica externa que es realitzaper una o més persones sobre altra enel àmbit laboral, respecte de la qual hiha una relació asimètrica de poder”. Larecentment creada associació SOS-ACOSO-MOBBING va més enllà i hoentén així quan: “un superior arraconai aïlla a un subordinat amb la finalitatde fer-li abandonar el seu treball, senseque hi hagi causes professionals objec-tives, de manera que va fent un estatdepressiu, que en molts casos, li pro-dueix diverses malalties”. Finament un estudi de la Universitatd’Alcalà de Henares, titulat violència al’entorn laboral, que recull una afecta-ció d’un 11’44 per cent de treballadorsespanyols –1.671.956 persones- que esconsidera víctima del mateix, conside-ra l’assetjament moral com “una actu-ació per la qual un superior aïlla al tre-ballador, ocasionant-li l’anul·lació de laseva capacitat professional i el deterio-rament psicològic”. De tot això hem deconcebre que segons els experts parlarde MOBBING o assetjament moralquan una o més persones exerceixenuna fustigació o violència psicològica

extrema de manera sistemàtica i per-llongada sobre altra persona i en el llocde treball. Dues condicions hem de re-marcar: un període relativament llarg,que s’estima en sis mesos, i una relacióasimètrica de poder, o sia una situacióde privilegi de l’assetjador o assetjadorssobre l’assetjat. Aquesta nova forma de risc laborales pot presentar de diferents maneres,que incideixen sobre el treballador afec-tat i produeixen conseqüències i efec-tes similars. Entre les formes més ha-bituals hem de destacar: accions con-tra la reputació o la dignitat, accionscontra l’exercici del seu treball queminven l’autoestima, manipulació de lacomunicació o la informació, accionsde la iniquitat o manca d’igualtat i in-justícia, i per extensió comentaris so-bre actes qualificables de depravació,corrupció de costums o contraris a lamoral. Estudies realitzats per tècnics espe-cialitzats en psicosociologia laboral es-tableixen les causes d’aquesta proble-màtica en dos tipus de factors: els derisc psicosocial en l’entorn relacional iel de risc per l’organització del treball.Sembla una constant, que acostuma aésser exercit per càrrecs de nivellintermig, amb un caràcter ressentit imediocre. Entre factors que l’afavorei-xen hi ha els sistemes de comandamentque exigeixen objectius de màxima ren-dibilitat, davant un mercat cada cop méscompetitiu que obliga a sacrificar eltemps de lleure i les hores necessàriesde descans setmanal. A més, l’èxit pro-fessional s’ha convertit en un objectiuque realment arriba a cremar al profes-sional i les relacions interprofessionalsprojecten impactes psíquics de diferentstipus. Hi ha també una major exposició enles professions que necessiten de rela-cionar-se personalment amb altres, is’ha observat també la manca de reco-neixement social en algunes professi-ons que desgasten mes, juntament ambuna organització inadequada de l’orga-nització del treball que contribueixen aaugmentar la seva incidència. Així comla reducció dels lligams familiars i so-

cials, que comporten una creixent soli-tud, poden influir, com per exemple elssolters. Totes aquestes actuacions poden de-rivar en uns efectes dirigits fonamen-talment a la persona afectada, com in-somni, ansietat, depressions, etc. fins itot ha estat causa de suïcidis. També hiha efectes negatius per a l’empresa combaix rendiment, enrariment del climalaboral, sinistralitat més elevada, etc. La proposta inicial de l’Entesa de-manava promoure les actuacions neces-sàries i les modificacions normativespertinents per evitar l’assetjament mo-ral en el treball. Petició genèrica, de mí-nims, sens dubte amb la finalitat de tro-

bar el consens i la conseqüent aprova-ció de la mateixa, a la que vàrem pre-sentar una esmena en el sentit de querestés respectat el repartimentcompetencial en la matèria per les di-ferents administracions. Sobre tot per-què el PSC-Ciutadans pel Canvi hanpresentat al Parlament una Proposicióde llei, que coincideix amb altra delGrup Socialista al Congrés demanantset mesures concretes, de les quals al-gunes son competència de la Generali-tat i altres del Gobierno; d’aquí doncsla nostra prevenció. Finalment va ésser aprovat per una-nimitat un text consensuat per tots elsgrups que recollia l’objectiu inicial ambl’afegitó nostre i el del grup majoritarireferent a la coordinació amb els estatsmembres de la Unió Europea, la qualcosa pot significar un retard, sinó untopall a prendre les mesures pertinents,però sense quina voluntat i acceptacióno hagués prosperat cap iniciativa.

Jaume Cardona i VilaSecretari 4t de la Mesa

Senador per UDCGrup CiU

E

Es parla de mobbing quans’exerceix una violènciapsicològica de manera per-llongada en el lloc de treball

28

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

El grup de música d’Artesa de Segrel grup War for Glory té quatrecomponents: l’Oriol Cusola a la

bateria, l’Eduard Sabanés amb elbaix, i el Lluís Mateu i l’Eduard Sáeztoquen la guitarra. Els tres primers,l’Ori, el Sabas i el Lluís, viuen aArtesa de Segre i tenen 17 anys.L’Edu Sáez és de la capital, cursasegon any de carrera i és unexcomponent de Grow Apart, el grupd’Alentorn. Aquests quatre nois, apart d’assajar individualment, cadacap de setmana fan música junts in-terpretant cançons que els agraden ifent els seus propis temes. La sevaafició comuna és, doncs, la música.

Com va sorgir la idea de fer un grup?De qui va ser?La idea de formar el grupva ser de l’Oriol. Arrand’aquesta idea s’hi vanunir el Sabanés i l’AlbertRegué (excomponent delgrup). L’Albert ja sabia to-car la guitarra, però els al-tres dos es van inscriure enuna escola de música.

Com es va formar elgrup?El grup es va formar fa unany. Als inicis, l’Oriol, elSabas i l’Albert Regué formaven elgrup, però l’Oriol i el Sabas van co-mençar a tocar el seu instrument ales-hores. Al cap d’uns mesos, l’AlbertRegué va deixar el grup i s’hi va afegirel Lluís Mateu, que ja feia un any quetocava la guitarra. Més tard, i deixantGrow Apart, s’hi incorporà l’Edu Sáez,el qual ja feia temps que tocava la gui-tarra.

Amb quina finalitat vau formar elgrup?Vam formar el grup per a divertir-nos imés endavant vam aprendre que, sil’únic que vols és divertir-te, difícilmentaconseguiràs que el teu grup sigui al-guna cosa més que un grup patètic deFesta Major.

Quin tipus de música toqueu? Com

heu escollit el repertori?Heavy metal clàssic.Toquem cançons de grups com IronMaiden, Helloween, Metallica… per-què ens agraden. Tots els temes sóncantats en anglès, tot i que les cançonsque composarem nosaltres seran en cas-tellà.

Què us semblen els grups de “noumetal”?Hi ha grups com Korn o Limp bizkitque signifiquen l’extinció del metalclàssic i per tant considerem que sónuna puta merda.

Teniu alguna cançó composta pervosaltres?Sí, una cançó instrumental.

És dur formar un grup i fer que lescançons sonin bé?Si es practica individualment a casa, no.També depèn de l’hora que assagem.Abans ho fèiem al matí i la qualitat deso de les cançons perdia molt. Un altreproblema són els nostres instruments,que tenen algunes deficiències (el pe-dal de la bateria no torna, hi ha acobla-ments de la guitarra…). Les cançonsens sonen bastant bé, tot i que amb unmaterial més bo ens sonarien millor.

Us ha sentit gaire gent?No. Ens han sentit familiars, amics i lagent que passa per carrer. A més a més,vam fer un concert, però va ser en unàmbit privat, pels amics.

Acceptaríeu una cantant o busqueuun noi?

Ens estimem més un noi perquè les can-çons que interpretem estan cantades pertios. No es que vulguem un grup ínte-grament de tios, no ens importaria queuna noia toqués un instrument, però laveu del cantant és molt important. Sitoquem una cançó d’un grup, que éscantada per un noi, és més adequat quehi sigui present un noi que l’interpreti.

Quan us decidireu a fer un concert?Fins que no tinguem un bon cantant iestigui una mica rodadet, no podem ferun concert.

Ha sigut molt difícil trobar un nompel grup?Sí, molt! Finalment ens hem decidit perWAR FOR GLORY.

On assageu?Assagem a la part del dar-rera de la Dàlia Blanca.

Qui us ha deixat la DàliaBlanca?Ens l’ha aconseguida elMingo Sabanés. Ah! Iaprofitem per a donar-li lesgràcies des d’aquí. És untio collonut!

Què creieu que opina lagent del poble sobre aquest grup?Creiem que hi ha molta gent hipòcritaperquè et diuen que ho fas molt bé des-prés d’actuar i més endavant ens assa-bentem que a les nostres esquenes enscritiquen.

Són els vostres començaments, peròquin és el vostre somni?Volem arribar al nostre punt màximd’expressió mitjançant la música. Novolem anar a la festa major del pobledel costat i tocar quatre cançons delsaltres. Volem tocar les nostres pròpiescançons el millor que pugem, intentantpassar-nos ho bé amb la música. Tam-bé ens agradaria treure el nostre disc.

Montse Sánchez

E

MRG

29

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

La Presó de LleidaCantada per Maria Guàrdia, dita de calXimó, d’Alòs de Balaguer el 29/VII/1930

Cantada per Paquita Tarré de 14 anys i Maria Olivade 12, ambdues d’Alòs de Balaguer, el 29/VII/1930

estiu de 1930 va començar unamissió de recerca de l’Obra del

Cançoner Popular de Catalunya queanomenaren Comarques Lleidatanes.Joan Amades i Joan Tomàs la varencomençar a Vilanova de Meià a fi-nals del mes de juliol. Seguiren perSanta Maria de Meià, Artesa deSegre, Baldomar, Alós de Balaguer...,recollint una bona pila de tonades icançons. El dia 29 de juliol de 1930 passarenper Baldomar i Alós de Balaguer, i ano-taren un total de 19 tonades, 7 a

Baldomar i 12 a Alòs de Balaguer. Les dues cançons que us presentemaquest mes són dues de les dotze can-çons que recolliren a Alòs de Balaguer,i curiosament totes dues porten el ma-teix títol, La presó de Lleida. L’informant de la primera fou MariaGuàrdia dita de cal Ximo, que tambéels va cantar quatre cançons més: Elsdos germans, La cena, La mort demisenyora i Els fadrins de Sant Boi.L’altra va ser cantada per dos jovenetes,Paquita Tarré de 14 anys i Maria Olivade 12. Elles dues també els van facili-

tar dues tonades més: El fill del Rei iLa Dama d’Aragó. Aquesta és una de les riqueses delpatrimoni del nostre País. Totes aques-tes cançons es transmetien de formaoral i una mateixa cançó es podia can-tar a molts llocs diferents amb diferèn-cies les unes de les altres. En aquest casés curiós constatar que en un mateixpoble es cantaven dues versions d’unamateixa cançó. La segona tonada és lamés semblant a la versió coneguda.

Sergi Valls i Jové

ORFEÓ ARTESENC -- -- -- CURS 2001-02

El divendres 31 d’agost l’Orfeó Artesenc inicia el noucurs amb moltes ganes i projectes. Els assajos es realitzaran tots els divendres a les 10del vespre. Si tens ganes de cantar, no t’ho pensis més, tothom hiés convidat.

L’

30

la P

alan

ca

Des del PDes del PDes del PDes del PDes del País dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineus

La immigració clandestina, una patata calentan aquests temps que ens toca viu-re, marcats profundament per tot

un reguitzell de problemàtiques soci-als, afectant directament l’organigra-ma actual imposat per la nostra socie-tat consumista, tals i com –entre mol-tes altres– la qüestió de la globalitza-ció, el moviment “okupista”, el terro-risme i la patata calenta de la immi-gració incontrolada; als ciutadants d’apeu no ens queda altre recurs que lli-gar-nos la manta al cap i comentar,sota les més diferents òptiques –tantscaps, tants barrets– els esdevenimentsque cada dia es van succeint sobre l’es-cena del Gran Teatre del Món... Però, a desgrat de tal positiva circum-stància, ens resta el consol de poder ex-terioritzar, encara, la nostra disconfor-mitat –teòricament el pensament és lliu-re davant de tant desgavell, de tantaaberració i de la contingent incompe-tència de molts pares de la pàtria en-testats, en massa ocasions, endiscusions bizantines i en estèrils polè-miques sobre el sexe dels àngels, men-tre qüestions de primària importanciasón olímpicament deixades de banda,sense maldar ni gens ni mica per cer-car una solució pràctica per a aquestes. I entre aquelles qüestions que dema-nen una peremptòria resolució, existeixla concernent a l’allau d’immigració in-controlada que provinent de les terres

africanes i dels països de l’Est europeu,s’abat sobre la pell de brau ibèrica, iamb major incidència sobre la naciócatalana; amb una perillosa intensitat,que ha fet saltar el senyal d’alarma enmoltes consciències ciutadanes que,sense combregar amb els postulats delracisme, contemplen astorats aquestamunió de persones estrangeres, arribatsclandestinament a territori de l’Es-tat espanyol sense fruir de la pre-ceptiva documentació que elsgarantitzi un lloc de treball, i quebandegen per les viles i ciutats,impunement i en flagrant contra-dicció amb les més alementals au-toritzacions de residència i sojorn. Mentrestant, i amb un constant i rei-terat augment, aquesta mena de pacífi-ca invasió segueix i continua. I si lesaigües de l’Estret de Gibraltar són sol-cades diàriament, en temeraris periplesper tota una flota de “pateres” carrega-des a ras i caramull de gent que cer-quen –desesperadament– la subsistèn-cia vital que els règims dels seus paï-sos d’origen els neguen; per la divisò-ria Pirineus, els immigrants de l’Esteuropeu entren il·legalment a l’Estatespanyol, allò que es diu a corrua feta. Davant d’aquesta caòtica situació, sommolts els que ens preguntem –esmaper-duts– si no disposa el govern de mitjanspràctics i suficients per a controlar aquest

flux d’immigracióclandestina; efectu-ant els corresponentscontrols documen-tals per tal de retor-nar tots aquells queno disposin de per-mís de residència alsseus països de proce-dència?

No descobrirem pas els misteris dela truita a la francesa si arribem a laconclusió que la presència de tot unnombrós col·lectiu d’immigrants clan-destins mancats de llocs de treball esconstitueix en un perillós focus de de-linqüència potencial, deteriorant prego-nament la seguretat ciutadana, que mar-xa del mal borràs en els darrers temps.

Per nostra part, i com a cloenda, sug-gerim als nostres veïns espanyols l’apli-cació del senzill i empíric mètode an-dorrà per afrontar la comentada i ca-lenta patata, que consisteix en la porta-da a terme d’un rigorós control docu-mental; de manera que tots aquells es-trangers que no puguin exhibir un per-mís de residència i treball, i no dispo-sin de mitjans propis de fortuna per apoder viure sense pencar, se’ls dónavuit dies per abandonar el país. I si fancas omís a dita ordre, se’ls condueix ala frontera per la qual havien entrat, iprimer pau i després glòria... I que cons-ti que en aquest Principat hi vivim enfranca harmonia, 28.000 andorrans i35.000 estrangers, però tots ells ambautorització de residència i treball; ambl’afegitó que, ben possiblement, és laterra de la vella Europa que ofereix mésseguretat ciutadana a la seva gent... Mentrestant, ja tenim l’agost al tom-bar la cantonada, i el Joanet de Cal Go-llut diu i assevera que: A l’agost, ales set ja és fosc –hora solar, natural-ment.

Sícoris

Som molts els que ens preguntem sino disposa el govern de mitjans pràc-tics i suficients per a controlar aquestflux d’immigració clandestina?

E

31

la P

alan

ca

In MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn Memoriam

Per al Marcel·líEl passat divendres dia 10 d’agost esva confirmar el que malauradament novolíem creure, la pèrdua del Marcel·lí.Se suposa que en aquestes circums-tàncies se sol dir que era una bona per-sona i que a més era responsable, peròla veritat és que ens quedaríem curtsatribuint-li aquestes qualitats. ElMarcel·lí era, a més, un noi simpàtic igenerós com pocs i de ben segur que hiha poques coses que ell no hagués fetper un amic. Els que hem tingut la sort d’anar ambell a concerts, festes i altresesdeveniments encara buscarem algú ala nostra vora que estigui rient com ellreia, ens costarà acceptar-ho i fer-nos a

la idea que quan passem per davant decasa seva no pugui sortir saludant-nosi explicant-nos alguna cosa que li hagipassat darrerament. Tot i que segurament no podrem arri-bar a entendre del tot el perquè, hauremde mirar d’acceptar-ho pensant que sihi ha algun lloc millor el Marcel·lí hideu ser i acostumar-nos a tenir-losempre present, recordant-lo com elgran amic que ha estat per a nosaltres.

Els amics

La família BADIA-CUDERS vol agrair les mostres de condol i l’ajut rebuts per Mossos d’Esquadra, Bombers, i altresinstitucions públiques, familiars, amics i demés persones, que acudiren a l’enterrament i funeral d’en MARCEL·LÍBADIA i CUDERS, i mitjançant aquesta nota fer patent el reconeixement a totes les persones que els han acompanyanten aquests trists moments.

Massa jove per a deixar-nosPARTIR, deixar-ho totsense por ni frisançaplegar sense acabarel camí ja iniciat.

Tan sols al començarabandonar les eines,renunciar al compromísde fer créixer la vida.

TENIR, tan sols per certl’instant de la partidai endinsar-se en l’espaide la incertesa absurda.

Sense ni un gest de queixa,ni angústies, ni ranúncies,en un sol breu momentes fongué en el silenci.

OBRIR, els ulls enlaireper a després tancar-losrenunciant massa aviata la claror del dia.

I començar el viatgeper una nit més densa,buscant una altra llumque esperes més intensa.

Per mirar fit a fitla immensitat del rostred’Aquell que ara t’aculli et dona escalf i sostre.

Per al Marcel·lí

Un amic

33

la P

alan

ca

FFFFFesta Major d’Aresta Major d’Aresta Major d’Aresta Major d’Aresta Major d’Artesa de Setesa de Setesa de Setesa de Setesa de Segggggrrrrreeeee

Programa d’actes de la Festa Major 2001Dimecres 26 de setembre

Hora: 21:30Lloc: Sala d’ Actes de l’AjuntamentActe: Sorteig Públic de Llotges

Hora: 22:00Lloc: Plaça MajorActe: Havaneres i Cremada de Romamb LES VEUS DE BESALÚ

Dijous 27 de setembre

Hora: 19:00Lloc: Casal de la Gent GranActe: Ball per la Gent Gran amb el mag-nífic grup CORAL

Hora: 22:00Lloc: Pavelló PoliesportiuActe: X Sopar de Germanor. Seguida-ment ball amb els grup ATALAIA iDISCO MÒBIL

Hora: 6:00Lloc: Davant el pavellóActe: Salsitxada Popular

Divendres 28 de setembre

Hora: 13:00Lloc: Plaça MajorActe: Sardanes amb la Cobla Orques-tra BLANES

Hora: 18:30Lloc: Pavelló PoliesportiuActe: Concert a càrrec de l’OrquestraBLANES

Hora: 20:00Lloc: Pavelló PoliesportiuActe: Ball de tarda amb l’OrquestraBLANES

Hora: 00:30Lloc: Pavelló PoliesportiuActe: Sarau amb BLANES

Hora: 24:00Lloc: CarpaActe: LO FESTIVAL amb les següents actuacions:LÚCUMALUNCH, CHEBBALOWSKI, LE DIABLOMARIACHI, LA SUITEMOSQUITO, SKATOBEAT

Dissabte 29 de setembre

Hora: 13:00Lloc: Plaça MajorActe: Sardanes amb la Cobla Orques-tra MARIMBA

Hora: 18:30Lloc: Pavelló PoliesportiuActe: Concert a càrrec de l’orquestraMARIMBA

Hora: 19:00Lloc: La Dàlia BlancaActe: Música tradicional amb el grupCERCAVINS

Hora: 20:00Lloc: Pavelló PoliesportiuActe: Ball de tarda amb l’OrquestraMARIMBA

Hora: 23:30Lloc: Pavelló PoliesportiuActe: Representació teatral de l’obraLLADRES de la companyia XIP-XAP

Hora: 1:30Lloc: Pavelló Poliesportiu i CarpaActe: Sarau amb les OrquestraMARIMBA i BANDA 973, respecti-vament

Diumenge 30 de setembre

Hora: 13:00Lloc: Plaça MajorActe: Sardanes amb la Cobla RIELLA

Hora: 20:00Lloc: Pavelló PoliesportiuActe: Ball de tarda amb l’Orquestra iCors de NUEVA ETAPA

Hora: 23:30Lloc: Pavelló PoliesportiuActe: Concert amb l’OrquestraNUEVA ETAPA, i en acabar Sarau iFi de Festa amb la mateixa orquestra

NOTAAquest programa d’actes no és defini-tiu. Pot haver-hi algunes modificacions.

34

la P

alan

ca

La FirLa FirLa FirLa FirLa Firaaaaa

La F

ira

del M

eló

NOTA INFORMATIVA

Durant un mes restaran exposades a les oficines del’Ajuntament, les obres participants al IV Concursde Pintura Ràpida. Tot aquell que estigui interessaten adquirir alguna de les pintures, pot demanar in-formació a l’Ajuntament.

NOTA D’AGRAÏMENT

L’Ajuntament d’Artesa de Segre agraeix a tothomla seva col·laboració i participació en la Fira deSant Bartomeu 2001.

Moltes gràcies

35

la P

alan

ca

La FirLa FirLa FirLa FirLa Firaaaaa

en

imat

ges

Fotos: Sergi Valls i Miquel Regué

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

36

la P

alan

ca

Mes de juliol de 2001SESSIONS DEL PLE

10-07-00 - Ple ordinari

Absències: Per CiU Sra. Baella i perERC Sra. Bròvia.

Aprovació per unanimitat de lamodificació de l’ordenança núm. 28, re-guladora de la taxa per la prestació delservei de l’Aula Municipal de Música,incrementant les tarifes, vigents per alcurs acadèmic 2001-2002, un 10% i fi-xant l’import de la matrícula en 3500ptes.

S’aprova per unanimitat sol·-licitar a la Direcció General d’Admi-nistració Local l’autorització per por-tar a terme l’adquisició de 382 m2 deterreny propietat del Sr. Francisco Soléi Riart, destinats a la construcció d’undipòsit de 500.000 litres a Tudela deSegre, per un import segons la valora-ció de l’arquitecta Sra. Espar de240.092 ptes.

S’aprova per unanimitat autorit-zar al consorci Localret, per tal que, ennom i representació del municipid’Artesa de Segre, interposi les acci-ons administratives i judicials que si-guin necessàries davant les empresesdel grup Telefónica per a la defensa delsinteressos del municipi.

Aprovació per unanimitat de lessegüents certificacions d’obres signa-des per l’arquitecta Sra. Espar i realit-zades per l’empresa Sorigué S.A.:

- Certificació núm. 1, per import de956.763 ptes., corresponents a l’obra“Urbanització servei d’abastament d’ai-gua, tram escomesa – Dipòsit de cap-çalera del sector industrial “El Pla””.- Certificació núm. 2, per import de2.344.680 ptes, corresponents a l’obra“Urbanització del Polígon I – Culs deSac – Sector industrial “El Pla””.

Aprovació per unanimitat deldesestiment del recurs contenciós ad-ministratiu interposat per l’Ajuntament

d’Artesa de Segre, contra la resoluciódictada per la Gerencia d’Infraestruc-tures de la Seguretat de l’Estat, per laqual es desestimava la sol·licitud de re-versió de la Caserna de la Guardia Civil.

Aprovació per unanimitat de la de-volució de la fiança de 869.131 ptes., aConstruccions Sant Mamet SCCL, un coprebuda l’acta de recepció de l’obra “Distri-bució Llar d’Avis d’Artesa de Segre” sig-nada pel director tècnic de la mateixa.

Aprovació per unanimitat de lesconclusions de l’informe realitzat pelSr. Ignasi Aldomà i Buixadé referent al’estudi de la realitat del Segre Mitjà ila seva realitat dins el model territorialde Catalunya i demanar des de l’Ajun-tament d’Artesa de Segre el següent:

- Renunciar a la supressió dels petitsnuclis municipals i arbitrar mesures pera millorar les inversions en els petitsnuclis agregats actuals.- Aprofundir en l’estructura de serveis deles comarques actuals abans de la creaciód’una nova comarca del Segre Mitjà.- En qualsevol cas, considerar la pree-minència d’Artesa de Segre a l’horad’atribuir la capitalitat comarcal.

S’aprova per unanimitat concór-rer a la convocatoria de concurs públicper a la concessió de subvencions per ala contractació d’agents d’ocupació idesenvolupament local.

S’aprova per unanimitat l’adhe-sió al conveni de col·laboració subscritper Localret amb Al-Pi per a la presta-

ció de serveis de telecomunicacions alsAjuntaments.

S’aprova per unanimitat l’adhe-sió a les al·legacions formulades per laUnió de Pagesos a la memòria descrip-tiva per la transformació en reg del ca-nal Segarra-Garrigues.

S’aprova per unanimitat l’adhe-sió a la campanya “Adéu a les armes”.

Aprovació per unanimitat delspadrons fiscals del subminstramentd’aigua a Artesa de Segre, Mont-magastre, Vernet i Colònia la Fàbrica,del segon semestre de l’any 2000, ambun import total de 7.845.313 ptes.

Aprovació per unanimitat del’actualització de l’inventari municipal.

ACORDS DE LA COMISSIÓ DEGOVERN(dels dies 2, 16, 23 i 30)

Aprovació de les actes de lessessions ordinàries de 25 de juny, 2, 16i 23 de juliol.

Es proposa a l’Alcaldia concór-rer a la concessió de subvencions per al’execució d’obres de restauració i con-servació d’edificis de notable valor cul-tural corresponents als anys 2001-2002amb les següents obres:- Consolidació de l’edifici del Museudel Montsec.- Arranjament de l’església de Tudelade Segre.- Arranjament de l’església de Vilves.- Arranjament del Pont de la Mesquitade Baldomar.

Proposar a l’Alcaldia l’accepta-ció de la subvenció de 267.524 ptes. delPERC 2001 per a l’obra “Electrifica-ció rural del centre de la Creu Rojad’Artesa de Segre”

Proposar a l’Alcaldia manifestarel compromís de participació i adhesióde l’Ajuntament d’Artesa de Segre alProjecte per a l’establmient i millora dels

37

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

serveis tècnics i socials de la comarca dela Noguera, promogut pel Consell Co-marcal per concórrer al Programa decooperació económica “Xarxa 41”.

Proposar a l’Alcaldia l’aprovaciódel Plec de condicions que ha de regir lacontractació de l’explotació del bar deles instal·lacions on es celebra la FestaMajor 2001, Pavelló Poliesportiu i Car-pa, i la neteja del complex.

Proposar a l’Alcaldia treure acontractació, l’obra “Arranjament decamins a Seró”, redactada perl’arquitecta Sra. Espar, amb un pressu-post d’execució per contracta de1.499.464 ptes.

Proposar a l’Alcaldia l’aprova-ció inicial del Projecte de Pla Especialde la Unitat d’Actuació núm. 2, Trosdel Vinyet, d’Artesa de Segre, redactatper l’arquitecte Sr. Sindreu i promogutpel Sr. Tomàs Cirera i Zapatero.

Proposar a l’Alcaldia la concessióde les següents llicències d’obres i guals:- Al Sr. Pere Cairó i Claret, per la cons-trucció d’un garatge, al solar situat alC/Vescomte d’Àger, s/n d’Artesa deSegre, segons el projecte redactat perl’arquitecte Sr. Guimet.- A Art-Cons SCP, per instal·lació de gruaautomontant, model SA-196 per realit-zar la construcció d’un edifici d’habitat-ges al C/St. Antoni M. Claret, 28.- Al Sr. Ramon Abelló i Roig, per ar-ranjament de balcó, canviant barana al’edifici situat al C/Ctra de Ponts, 13.- Al Sr. Pere Vidal i Purgimon, per lareparació d’un balcó, a l’edifici del C/Ctra d’Agramunt, 29.- Al Sr. Gabriel Rodríguez i Pérez, enrepresentació de la comunitat de veïnsde l’edifici d’habitatges “La Granja”,per arranjament de la xemeneia de l’edi-fici situat al C/Prat de la Riba,28.- A la Sra. Mercè Nogués i Galceran,per ampliació de bany, a l’edifici situatal C/Marcel·lí Farré, 10.- Al Departament d’Ensenyament – Dele-gació Territorial de Lleida, per arranjamentde l’accés principal del centre IES “Els Pla-nells”, situat al C/Ctra Montsonís, s/n, se-gons projecte executiu i direcció del’arquitecta Sra. Rodríguez.

- Al Sr. Jaume Garriga i Codina, per la cons-trucció d’un cobert agrícola, al polígon 20de Montmagastre, segons projecte de l’en-ginyer agrònom, Sr. Homedes.- Al Sr. Joan Tomàs i Navines, per larehabilitació de l’edifici d’habitatges si-tuat al C/Roc del Cudòs, 4, segonsprojectede l’arquitecte Sr. Guimet.- A la Sra. Francisca Riera i Gelabert,

per rehabilitació d’un edifici d’habitat-ges, situat al C/Ctra de Tremp, 63, se-gons projecte de l’arquitecte Sr. Guimet.- Al Sr. Ernest Capell i Navau, per dis-tribució d’un bar- restaurant, a la plan-ta baixa de l’edifici situat al C/Ctra dePonts, 77, segons projecte de l’arqui-tecte Sr. Guimet.- Al Sr. Joan Fontanet i Ribera, per cons-trucció d’una nau, femer i anexes per aexplotació bovina d’engreix, situat alpolígon 10 d’Artesa de Segre, segonsprojecte de l’enginyer industrial Sr. May.- A FECSA-ENHER I, S.A. per la instal·-lació d’una línia aèria baixa tensió al’avinguda Comiols de Vall-llebrera.- A la Sra. Rosa Sabartés i Capell, auto-rització d’entrada de vehicles a través dela vorera, al C/Enric Granados, 9.- Al Sr. Joseph Calvet i Solé, autoritza-ció d’entrada de vehicles a través de lavorera, al C/Calvari,48 i 29.- Al Sr. Miquel Ortiz i Vivian, autorit-zació d’entrada de vehicles a través dela vorera, al C/Lleida,6.

Proposar a l’Alcaldia donar-seper assabentada de: - L’obertura d’una instal·lació d’em-magatzematge de GLP aèri, a l’explo-tació situada a la partida de GuardiaRoja d’Artesa de Segre, del que n’éstitular Francesc Puigpinós i Montsonís,representant de l’empresa Granja “ElsPlanells SCP”

- L’ampliació de la superfície de talleron s’està desenvolupant l’activitat defusteria i ebenisteria, local situat al C/Monges, 22 cantonada C/Balmes, 6, delque n’és titular Eladi Camats i Petanàs.- L’obertura de l’activitat de Bar-Restaurantal local de planta baixa situat al C/Ctra dePonts, 77, propietat d’Ernest Capell i Navau.- La instal·lació d’emmagatzematge de GLPaèri, a la coberta de l’edifici C/Escoles núm.1, sol·licitada per CEPSA ELF GAS, S.A.

Proposar a l’Alcaldia la conces-sió al Sr. Joan Fontanet i Ribera de lallicència ambiental per a l’exercici del’activitat d’instal·lació d’una explota-ció bovina d’engreix, a la partida So-lers, al polígon 10.

Proposar a l’alcaldia la conces-sió de la llicència d’obertura d’establi-ment a Anna Ruiz i Ortiz, per una con-fiteria a la planta baixa del C/Ctrad’Agramunt,2.

Aprovació de despeses per unimport de 17.159.867 ptes.

Informes d’Alcaldia:

El dijous 12 de juliol els Srs.Oriola i Campabadal van visitar el Di-rector General de Infraestructuras de laSeguridad del Estado per tractar de lareversió de la Caserna de la GuàrdiaCivil d’Artesa de Segre, el pèrit delministeri que ha visitat l’immoble elvalora en 13,5 milions de ptes.

Es concedeixen les següents subvencions.- A l’Orfeó Artesenc 100.000 ptes perfer front a despeses de funcionamentde l’any 2001 i del curs escolar 2001-2002.- Al Club Esportiu d’Artesa de Segre14.000 ptes per fer front a les despesesocasionades per la compra de materialpel “Tercer Campionat de Futbol SalaInfantil Escolar 2000/2001”- A l’IES “Els Planells” 75.000 ptes pera l’organització de les JornadesInterculturals del curs escolar 2000/2001.- A “La Palanca” 250.000 ptes. com acol·laboració a l’edició de la revistapublicada mensualment.

M. Neus Bròvia i Pijuan

39

la P

alan

ca

XaXaXaXaXat Jt Jt Jt Jt Jooooovvvvveeeee

A, B o C?a Bea i la Diana estan al cafè del poble. Es prenen unacoca-cola mentre la Bea estudia la teòrica del cotxe.

Bea: ¿Por dónde se le echa el aceite al motor? M, m, m... Ia mi què m’importa el motor! D’això ja se n’ocuparà el meumecànic particular!Diana: Mira que n’ets de burra! Ja et passes prou tot l’anyestudiant que encara perds el temps amb aquesta ximpleria?Bea: I doncs? M’he de treure el carnet, no?Diana: Deixa’t de carnet i d’històries! Només serveix perdeixar-te una bona pasta. Per res més.Bea: Però què dius? Avui en dia no es pot viure sense car-net! Tu saps la llibertat que et dóna?Diana: I tu saps quan costa mantenir un cotxe? Jo estic fartade sentir a mon pare que si a pagar gas-oil, que el seguro ésmolt car, que les rodes s’han de canviar... I a part, les multesque amb aquest recoi de mossos arriben cada mes!Bea: Però el carnet s’ha de tenir en aquesta vida moderna!Com penses anar als llocs? I si et toca treballar lluny d’aquí?O és que no mires pel futur?Diana: Doncs per què no et llogues un xòfer particular tuque ets tan pija?Bea: Doncs perquè vull tenir llibertat, tia! A més, el meu

pare ja m’ha compratel cotxe: un A3 moltben equipat ambaire condicionat,seients de pell,tauler de fusta,canvi de marxesa u t o m à t i c ,radiocasset per adeu CD’s... Ah!I llantes d’alumi-ni, aleró, sostresolar i taloneres.Esportiu atope!!!!!Diana: Pija,més que pija!Quants joveshi ha que els ha-gin comprat uncotxe nou detrinca als 18anys? I... no un cotxe qualsevol no, un cotxe d’alta categoria!!Bea: Si el meu pare és l’amo del concessionari Audi, quèvols que em compri? Un cotxe d’una altra marca?Diana: Ves, i per què no? O com a mínim un de segona mà!Bea: Sí, i què més? Jo no el vull un cotxe estrenat per unaltre!Diana: Ara sí que veig que ets una filla de papà!Bea: És la b, el aceite se le echa por un tapón de llenado,que se encuentra en la culata.Diana: Estàs pirada!

Nosaltres

L

40

la P

alan

ca

HumorHumorHumorHumorHumor

41

la P

alan

ca

PPPPPalanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-oci

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1234567891011

12 13 14

12

Horitzontals1. Plural, agrupació de gent que manifesta alguna cosa.- 2.Instrument d’aire que no cal bufar. Dona que ensenya, enel bon sentit de la paraula.- 3. Terra que viu de l’aigua delcel. Qualificatiu que rep la policia municipal. Al revés, lasegona consonant.- 4. Siamès. Breu eufemisme pudent. Alrevés, que no té cap importància. Beguda puntual.- 5. Eltres vist en un mirall. Relatiu als camins. Vocal que semblauna llança. Al revés, no deixa escapar.- 6. Mancat del bonús de la raó. El pintor de més bigotis. Lletra que equival acinc-cents.- 7. Nota musical. Negació. Singular, planta re-lacionada arbitràriament amb les cols. Qui paga i mana.- 8.Vint rals. Part de l’extremitat inferior. Al revés, desfiladaque es fa per Carnestoltes. Consonant dental.- 9. Singular,en tenen els peixos i els poliedres. Unitat de potència reac-tiva d’un corrent altern. Bafarada.- 10. Tractament femení.Consonant dental més una consonant alveolar. Penínsulaasiàtica dividida en dos estats. Consonants.- 11. La conso-nant de la serp. Vocal usada per udolar. Lloc on es planten

hortalisses. Nom que es pronuncia per sortir rialler a la foto.- 12. Seguidor de l’universalisme.Verticals1. Que parlen castellà.- 2. Més gran que el mar. Dona que va ser estimada per Petrarca. Vocal tancada de timbre greu.- 3.Femení, que fa mal. Nota musical. Tants com la unitat.- 4. Al revés, tros de circumferència. Contribució que es pagaobligatòriament a l’estat. Vocal tancada de timbre agut.- 5. Al revés, preposició. Representació d’un tros gran de terreny. Alrevés, aire en moviment.- 6. La casa d’un animal. Produeix raspor. Al revés, la cua d’un infinitiu.- 7. Ocell brunenc de picnegre. Est. Víscera que bombeja la sang.- 8. Consonant vibrant. L’inici d’un badall. Els coixins dels àngels.- 9. Conjunt deverdures fresques i normalment crues, a punt de menjar. Argó. Vocal oberta.-10. Dret que tenia el senyor a menjar dels seusvassalls quan passava pel territori. Instrument.- 11. La dona del Ferran. Vocal que té forma de recipient. Dues o tres cartesdel mateix nombre.- 12. Al revés, una de les qualitats del so. Capell que porta el bisbe. Pronom de segona persona.- 13. Alrevés, que ha existit i existirà sempre. Mil. Moble usat per descansar i per jugar.- 14. Dona que fa de sacerdot.

Targetes enigmàtiques per RGB

Els membres del Consell de Redacció de La Palanca hem decidit encomanar unes targetes amb els nostres noms. Algú,però, s’ha equivocat i ha barrejat les lletres. Sabríeu descobrir a qui correspon realment cada targeta?

QUIM ALOMETRedactor de La Palanca

Artesa de Segre

JAUME BRETOVÓRedactor de La Palanca

Artesa de Segre

RÈGUL QUEIMERedactor de La Palanca

Artesa de Segre

MARTÍ REGOBÍNRedactor de La Palanca

Artesa de Segre

GIL VERSALSRedactor de La Palanca

Artesa de Segre

SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1.- Concentracions. 2.- Acordió. Mestra. 3.- Seca. Urbana. eC. 4.- Tai. M. lanaB. Te. 5.- E. Viari. I. éteR. 6.- Llampat. Dalí. D. 7.- La. Pas.Nap. Amo. 8.- Duro. Peu. auR. T. 9.- Aresta. Var. Alè. 10.- Na. TN. Corea. LS. 11.- S. U. Erol. Lluís. 12.- Universalista.VERTICALS: A partir de les horitzontals.Targetes enigmàtiquesMiquel Mota, Bartomeu Jové, Miquel Regué, Ramon Giribet i Sergi Valls.

42

la P

alan

ca

ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahir

Grup de Teatre Artesenc. 1933

n aquells anys, Artesa vivia am-bients musicals i culturals de

caire molt divers. El local de “LaDàlia Blanca” era aglutinador de lamajoria d’activitats. Una mostra ésque s’hi feia teatre d’autors catalans,alguna que altra sarsuela i actuaci-ons corals. La imatge correspon al’obra “L’Arlesiana”, escenificadapel grup teatral local, la vetlla del 4de juny de 1933. Els homes eren, d’esquerra a dreta:el Ros del Perutxo, el Víctor, el

Prenafeta, el Pau Manyà (amb barballarga), el Josep Amorós el Xeronet (elmés jove, assegut al terra), l’AntoniGuiu, el Damià Gaset 8amb perruca ibarretina), l’Eusebi Serra i el Companysde cal Perot Les noies: la Maria Serentill, laMaria del Guiu, la Rosita de la Pilaretai la Francesca Solé (la Sisqueta), de lesquals ens diuen que tenien molts admi-radors. L’actriu femenina més destaca-da d’aquells anys, era la Bepeta Guiu,que en aquella actuació no sortia a la

foto i era germana de la Maria Guiu. Aquesta gent, amb altres que elsdonaven suport, eren capaços de posaren escena dues o tres peces teatrals enun sol any, això sí, havia de ser d’au-tors catalans. L’Àngel Guimerà era undels seus favorits. La foto estava presa al jardí del dar-rera de “la Dàlia Blanca”, el mateix diade l’estrena.

Bartomeu Jové i Serraamb la col·laboració de Jaume Gaseti “La Sisqueta” (qui ha cedit la foto)

E

RÀDIO 91.2 FM91.2 FM ARTESA la Palancawww.lapalanca.arrakis.es

973 40 11 58 (contestador automàtic)

lapalanc@teleline.es