la PalancaDESEMBRE 2013 Núm. 372 Preu 2,50 c

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

Bon NadalBon NadalBon NadalBon NadalBon Nadal

El Pla de Barriscontinuarà

el 2014

El Nadal escalfa motors

la PalancaPUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

4

5

24

la Palanca 3

7 28

34

19

14

42

17

39

22

29

40

El Nadal escalfa motors

Mentre diverses entitats han organitzat ac-tivitats prèvies a les festes nadalenques,sobretot relacionades amb la Marató deTV3, Artesa es prepara per donar continuï-tat al Pla de Barris; això sí, gairebé de ma-nera testimonial per falta de finançament.

Fotos: Marta Serret, CUDOS i Biblioteca

13

23

26

44

31

33

11

18

45

46

L’AGENDAMETEOROLOGIA

EDITORIALAra ve la màgia del Nadal...

NOTICIARIArtesa prepara el Nadal plena de solidaritat

BALDOMARAtenció domiciliària a la gent gran

MUNICIPISAssociació de dones la Coma de MeiàReclamen 800.000 euros a Cubells per una obra

LA NOGUERA600 anys de la fi del Comtat d’Urgell

CARTES A LA REDACCIÓ

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

EL CAP INFORMALa Marató: malalties neurodegeneratives

VIDA SOCIAL

LA PÀGINA DE L’ESCOLA ELS PLANELLSLa lectura, una prioritat

AMPA ESCOLA ELS PLANELLSDelegats de cursMEMÒRIES DELS ANYS SENSE PRIMAVERAMnemotècnia

TEMA DEL MESPla de Barris “sota mínims” el 2014

IN MEMORIAMAlbert Jovell, metge i pacient (1962-2013)

PARLEN LES ENTITATS

VIATGESL’ombra (de les palmeres) allargada (II)

REFLEXIONEMEl collaret de turqueses

PARTIS POLÍTICS

ESPORTSEl CENG presenta els seus 10 equipPartits del CE ArtesaFede Bessone triomfa als EUALa Marató de Castelló 2013

UN RACÓ PER PENSAR I CRÉIXERFestes de Nadal: taula i sofàPER QUÈ DIEM...?...que algú s’ha fet la barba d’or?

FA 25 ANYS

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

PROGRAMA DE NADAL A ARTESA

PALANC-OCI

IMATGES D’AHIRLa sembra. Anys 40 i 50

21

4 la Palanca

Fonts: Registre Civil d’Artesa de Segre, Arxiprestatd’Artesa de Segre i Ajuntaments de Foradada i deVilanova de Meià.

Agenda ciutadana

Fonts: Ajuntaments d’Artesa de Segre, de Foradada i de Vilanova de Meià, i Servei Meteorològic de Catalunya.

METEOROLOGIA

L’AGENDA

NOVEMBRE

Actes que sabem que es faran

NOVEMBRE

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:dia 18: Noret Trepat i Torrelles, filla de Jordi i d’Anna C.dia 23: Youssra Dahmani Achour, filla d’Abderrahmanei de Yaminadia 25: Sara Martínez i Ros, filla de Pedro i de Marta

Defuncions:dia 3: Salvador Camats i Solé (88 anys), naturald’Artesa de Segredia 5: Julià Sabanés i Rebolleda (93 anys), naturald’Artesa de Segre

Municipi de Vilanova de Meià

Naixements:dia 26: Noa Vieira i Pérez, filla de Mario i de Laura

Defuncions:dia 9: Francisca Trinitat Miquel i Anell (89 anys),natural de Sant Salvador de Toló

Matrimonis:dia 2: Ferran Pérez i Fructuoso (veí de Barcelona) Mònica Lorenzo i Costa (veïna de Barcelona)

Programa d’activitats nadalenques a Artesa deSegre: Veure pàg. 44

Fins al 31 de gener:- A l’àrea d’activitats de la Biblioteca Joan Maluquer iViladot, Exposició “El calendari dels pagesos. 150anys mesurant el temps”- Altres activitats de la Biblioteca: Veure la pàg. 18

20 de gener:Festivitat de Sant Sebastià

Municipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. AjuntamentTemperatura mitjana: 8,6°Temperatura màxima: 25° (dia 6)Temperatura mínima: -6° (dies 27 i 29)Dies amb precipitacions: 3Precipitació màxima: 32 mm (dia 17)Total precipitacions: 62 mmb) Observatori BaldomarTemperatura mitjana: 7,8°Temperatura màxima: 25,4° (dia 6)Temperatura mínima: -8,1° (dia 27)Dies amb precipitacions: 4Precipitació màxima: 25 mm (dia 17)Total precipitacions: 48,6 mm

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana: 7,8°Temperatura màxima: 26,3° (dia 6)Temperatura mínima: -5,9° (dia 27)Dies amb precipitacions: 4Precipitació màxima: 27,4 mm (dia17)Total precipitacions: 44,1 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 2Precipitació màxima: 29 mm (dia 18)Total precipitacions: 54 mm

NOTA DE LA REDACCIÓEn l’apartat AGENDA CIUTADANA d’aquesta secció hi publi-quen els naixements, els matrimonis i les defuncions delsmunicipis d’Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, Foradada iVilanova de Meià dels quals en tenim coneixement, exceptequan les persones interessades ens fan saber de maneraexplícita que no ho volen.

la Palanca 5

Dipòsit Legal: L-283-1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

COORDINACIÓMarta Serret i Bella

CONSELL DE REDACCIÓRamon Giribet i Boneta, Bartomeu Jové i Ser-ra, Miquel Regué i Gili

COL·LABORADORSBiblioteca Municipal d’Artesa, Ivan Balagueró,Carme Barril, Nic Boliart, Ramon I. Canyelles,Antoni Español, Josep M. Espinal, Noemí Farré,David Fusté, Josep Galceran, Josep Manel Gil,Joan Giribet, Myriam Gutiérrez, Paquita Martí,Iolanda Masanés, Eva Maza, Martí Regué,Josep M. Sabartés, Ferran Sánchez, Pere Ser-ra, Albert Vidal, Anna M. Vilanova

MAQUETACIÓLa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 3025730 Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58correu electrònic: revista@lapalanca.catwww.lapalanca.cat

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓCubtural. Primer pis. Sala 3. La Palanca

IMPRESSIÓImpressus Gestió Integral SL

TIRATGE825 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL (11 revistes)25 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)40 euros (Europa) i 45 euros (Amèrica)

-Premi Tasis-Torrent al millor reportatge pu-blicat a la Premsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerencde l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge lo-cal de promoció turística 2004.

Membre de l’ACPC

NOTA: La Palanca està oberta a totes lescol·laboracions, però ens reservem el dret depublicar-les. Només s’admetran els escrits sig-nats amb el nom de l’autor o autors. La revis-ta no fa seves, necessàriament, les opinionsexpressades pels seus col·laboradors.Recepció de textos per a la propera revista:

9 de gener

Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació deLleida i l’Ajuntament d’Artesa de Segre.

EDITORIAL

És un temps que s’espera amb gran il·lusió. A l’escalf de la llar,són festes de retrobament familiar i amb amics al redós d’una tau-la, del tronc nadalenc, de la sopa de galets grans amb pilotes... Lagent està mentalment preparada per a gaudir de les festes. En certa forma, és ben curiós que la més desenfrenada apo-teosi del consum anyal es concentri en aquests dies nadalencs.És un poc contradictori relacionar aquest tipus de consum men-tre s’oblida en part el missatge original: “Pau a la Terra, als ho-mes de bona voluntat”. En general, però, acostumem a deixarper uns dies les preocupacions quotidianes per a convertir-nosen els innocents de cor que mai hem deixat de ser. La moda avui és fer culte al Pare Noel, sense oblidar-nos deltió, per tal que els nens gaudeixin més dies de les joguines. Així,quan vénen els Reis al final de les vacances escolars, afluixemuna mica els regals. Venim d’una època en què els valors tradicionals han estatsuperats per un desig indiscriminat de comprar. Un temps enquè la publicitat ens ha manipulat l’inconscient amb anuncis comels de les entitats financeres que ens suggerien “Ho veus, hodesitges, ho tens”. Un temps en què satisfer el desig de tenirs’ha convertit en un gran negoci per alguns. Només cal veureper aquestes dates la propaganda intensiva dels anuncis diarisde perfums, cotxes, vestits, etc. Anys enrere, quan aquest desig estava més calmat, es deia:“Per Nadal, qui res no estrena res no val”. Calia estrenar i dur asobre alguna cosa. I només això ja feia més Nadal. Al darrere dels arbres guarnits, de les llumetes encisadores, hiha una realitat de cada dia. Hi ha gent que pateix per arribar a fide mes, que en un temps bàsicament d’esperança, es desespe-ren en la lluita entre el desig de posseir i el fet de no tenir enaquell moment. Hem de reflexionar sobre els valors de sempre. D’alguna ma-nera, el consumisme ens ha menat a gastar diners que sovint notenim en coses que no necessitem, per a impressionar a unagent als quals no els importa gran cosa el que nosaltres fem. Hi diferents estrats socials, la qual cosa vol dir que hi ha mol-tes i diferents possibilitats de gastar en la societat actual. Cadascúha d’assumir el seu posicionament, i amb ganes de trobar-lo, pot-ser amb imaginació, gaudir del seu estatus actual. Així de senzill. Us desitgem que passeu unes molt bones festes, que tingueuuna bona entrada d’any i que els Reis us siguin generosos, si nopot ser en coses materials, sí en assolir objectius personals. Nocal oblidar, que és un temps per a gaudir els moments. Diuen alguns entesos que el 2014 serà un any de noves pers-pectives i oportunitats. Val més creure-hi, no?

Ara ve la màgia del Nadal...

CÀRNIQUES PIJUAN

C / Únic, s/n - 25739 COLÒNIA LA FÀBRICAARTESA DE SEGRE ( LLEIDA )

Tel. 973 40 08 36 - Fax 973 40 09 76

la Palanca 7

NOTICIARI

Artesa prepara el Nadal plena de solidaritat

D

Actuacions del festival de Nadal, la pujada a Sant Mamet, tallers a la biblioteca i visita solidària d’alumnes d’Oliana a Càritas Artesa

CUDOS

CUDOS JORDI FARRÉ

urant aquest mes ja s’handut a terme alguns actesprevis a les festes de Nadal,

i la majoria han estat marcats perun nexe comú, la solidaritat. Des-taquen els actes de suport a laMarató de TV3, com la pujada delpessebre a Sant Mamet o el ja tra-dicional festival de Nadal. Tots doses van fer el diumenge dia 15 i vanrecollir 350 i 1.774 euros, respecti-vament. La 15a pujada del pesse-bre va congregar una setantena depersones que van arribar a SantMamet caminant, corrent, en bici-cleta o en vehicle, totes les opci-ons eren vàlides per ser a dalt ales 11 del matí, quan es van fer lacol·locació del pessebre i l’esmor-zar. A la tarda, el festival va omplir elCubtural de música i colors, ambmés d’una quinzena d’actuacionsd’alumnes del gimnàs Altis de to-tes les edats i la col·laboració dediverses entitats. A més, el CAUva fer una recollida d’aliments i jo-guines el dia 14. Càritas hi va col-laborar. A part, aquesta entitat haorganitzat visites i altres recollidesde joguines. Durant tots aquestsdies, a la Biblioteca també es respi-ra Nadal, gràcies a la decoraciófeta pels infants i joves que vanpart ic ipar als tal lers de ma-nualitats que es van fer a princi-pis de mes.

NOTICIARI

8 la Palanca

n grup de treballadors municipals i regidorsde l’Ajuntament d’Artesa de Segre, entre ellsl’alcalde, Mingo Sabanés, es van sumar el dia

12 de desembre a la convocatòria de concentracionsdavant dels ens locals catalans contra la propostadel govern central per reformar els ens locals, el Pro-jecte de Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Ad-ministració Local. L’acte va tenir lloc a les 12 del migdia, i es va ferde manera simultània a centenars d’ens locals de totCatalunya, per exemple ajuntaments i consells co-marcals, i s’hi va llegir un manifest. Aquesta lectura,a Artesa, la va fer el regidor de Cultura, Josep MariaMayora. El manifest posa de relleu la invasió que potsuposar el nou text legal respecte les competènciesde la Generalitat i el fet que pot posar en perill la con-tinuïtat de la prestació dels serveis de proximitat.

Manifest i protesta

U

rtesa de Segre va recollir1.542 quilos d’aliments en elmarc de la darrera edició del

Gran Recapte, que va tenir lloc elsdies 29 i 30 de novembre. La xifrarepresenta un increment de mésdel doble respecte els 700 quilosrecollits ara fa un any i el triple res-pecte l’anterior edició del maig. Per productes, el que més es varecollir va ser la llet, amb 400 qui-los, seguida d’arròs, amb 299, lle-gums, amb 232, oli, amb 154, i pas-ta, amb 151. També es van donar63 quilos de galetes i productes debrioixeria, 52 quilos de sucre i 26de farina, així com 24 quilos de to-màquet en conserva i 22 de con-serves de peix. Els aliments es van emmagatze-mar a la seu de Càritas d’Artesa,des d’on l’assistenta social s’en-

El Gran Recapte també bat rècords a Artesacarrega de fer elrepartiment i l’as-signació a les fa-mílies necessita-des del municipi.El recapte es vafer en tres super-mercats, mentreque fins ara no-més s’havia fet enun. A més, el dia30 al vespre, l’en-titat esportivaCENG va aprofi-tar la coincidènciade la presentacióde la propera tem-porada amb l’edició d’aquest recap-te solidari per instal·lar també un puntde recollida al pavelló poliesportiu. Des de l’Ajuntament d’Artesa, laregidora Maria Jovell va destacar

A

Els voluntaris de Càritas recollien les donacions

la feina dels voluntaris, una dese-na, dels establiments adherits i del’entitat Càritas, i va agrair la dedi-cació de les persones que van ferpossible aquesta fita.

la Palanca 9

NOTICIARI

na trentena de persones van presenciar el diven-dres, dia 29 de novembre, la xerrada que oferia l’es-criptora lleidatana Maria Barbal a la Biblioteca Mu-

nicipal Joan Maluquer i Viladot d’Artesa de Segre. L’acte vacomençar amb una presentació a càrrec de la directora dela Biblioteca, Fina Solans, i després l’escriptora va fer laseva aportació. En acabar, els assistents li van poder ferpreguntes. Finalment, les persones que portaven llibres de l’autoras’hi van poder acostar per demanar-li autògrafs i dedicatò-ries. Aquest va ser un colofó distès i amè per l’acte, queprecisament s’emmarca en les iniciatives per acostar elsautors amb el seu públic impulsades pel programa Al Vos-tre Gust de la Institució de les Lletres Catalanes, dirigit ales biblioteques que tenen club de lectura, com és el cas dela d’Artesa. Val a dir que aquest grup havia llegit darrera-ment tres novel·les de l’autora, per preparar la xerrada.

L’escriptora Maria Barbal visita la biblioteca

U

En acabar, Barbal va signar autògrafs i va parlar de maneradistesa amb els assistents

ls Amics de la Sardana vancelebrar la trobada anual eldia 24 de novembre. La fes-

ta va començar amb l’assembleaordinària, al migdia, i a continuacióes va fer el dinar de germanor, ambuna quarantena d’assistents. A con-tinuació, els socis de l’entitat es vandesplaçar al Cubtural, on van es-trenar la recent equipada Sala Po-livalent, primer amb un concert decobla i a continuació, amb una ba-

Trobada anual dels Amics de la Sardanallada de sardanes. Aquests dos ac-tes de tarda estaven oberts al pú-blic en general, amb entrada gra-tuïta, i van congregar més d’un cen-tenar d’assistents. Entre els actes més destacatsque organitza regularment l’Asso-ciació d’Amics de la Sardanad’Artesa de Segre hi ha l’activitatSardanes a la Fresca, que es fa cadaany els mesos de juny i juliol. L’enti-tat té més d’una vuitantena de socis.

E

El concert de cobla i la ballada de la tardavan reunir desenes de persones

JORDI FARRÉ

la Palanca 11

BALDOMAR

l 23 de novembre, la direc-ció del CAP d’Artesa va ve-nir a Baldomar per tal d’ex-

plicar l’estudi que havia realitzat pertal de descobrir les necessitats deles persones grans que viuen so-les. El que es voldria dur a termeseria crear un servei que poguésmillorar les mancances que cadapersona pateix. Per aquest motiu,s’acordà que totes les cases quevolguessin, podien demanar la vi-sita dels professionals del CAP, perestablir una entrevista on quedari-en concretades quines serien lesseves pròpies necessitats. A partird’aquí, caldria fer una mapa de larealitat i mirar com coordinar lespossibles solucions. Aquest és un projecte pilot ano-menat “enlloc com a casa”, i es volprovar a les poblacions d’Alòs,Baldomar i Foradada. Si funciona,es podria convertir en un model peratendre les persones en el mónrural. Cal dir que l’entrevista que esfes a cada interessat no represen-taria cap compromís, només estractaria de parlar del que convin-dria a cada persona. En el cas deBaldomar, hi ha hagut diverses per-sones interessades en aquesta pro-va pilot i que, en breu, ja faran l’en-

trevista. Si hi ha algú mésinteressat en aquest pro-grama i encara no s’hi hainscrit, pot adreçar-se al’oficina de l’EMD.

Obres al carrer de la Font

Durant uns dies, més delsque en principi s’havienprevist, s’ha obert el car-rer de la Font per tal deprocedir a les obres del canvi deltub general de l’aigua, donat quetornava a haver-hi una fuita i aixípoder fer una millora en la xarxad’aigua. Al mateix temps, s’ha ur-banitzat un tram del carrer. Desd’aquí, reiterem les disculpes alsveïns afectats per aquestes obres.

Informació del ple

- S’ha atorgat a l’empresa Ruter elprojecte de senyalització deBaldomar.- Ordenances fiscals. Després d’ha-ver-se dut a terme la seva aprova-ció, s’informa que l’ordenança queregula el preu de la recollida de labrossa és l’única que augmenta,d’acord amb el Consell Comarcal.Pel que fa a la resta de taxes i tam-

bé el preu de l’aigua no tindran capaugment per al 2014.- S’ha concorregut a la convocatò-ria d’ajuts per a millores en la dis-tribució d’aigua d’ús públic que haconvocat la Diputació de Lleida.L’ajut màxim al qual l’EMD pot op-tar és de 10.000 euros.- Modificació de crèdit. S’ha fet lamodificació de crèdit número 1 pertal d’adequar noves partides que noconstaven al pressupost,bàsicament despeses relacionadesamb la piscina, com ara el perso-nal laboral que es contractà i el ser-vei de socorrista, entre d’altres,amb un total de 12.000 euros.Aquesta despesa s’ha cobert ambpart del romanent de crèdit del2012.

EMD Baldomar

Atenció domiciliària a la gent gran

E

DP. Goretti Miralles VilanovaPodòloga col. nº 1046

Ungla encarnada, durícies, ulls de poll,berrugues plantars, esperons calcanis,control a diabètics, educació de l’ungla,

especialitat en nens i esportistes

PodòlogaInfermera

Reflexòloga

Tel. 676 08 33 28

HORES CONVINGUDESHORES CONVINGUDES

Av. Pere III, 10 - 13, alt. 1er - A25600 BALAGUER

Ctra. Agramunt, 15 baixos25730 ARTESA DE SEGRE

ES VEN o ES LLOGApis nou a Artesa

amb o sense aparcament3 hab. i ascensor

Tel. 617 410 668

ANTONI AMIGÓ I PONSDescobriment de l’impossibleEstudis d’aigües

Ctra. d’Agramunt, 117 - Tel. 973 40 01 27 Mòbil 660 349 648

MARCOVAU - ARTESA DE SEGRE

Saurí - RadioestesistaSaurí - Radioestesista

la Palanca 13

MUNICIPIS

Reclamen 800.000 euros a Cubells per una obra

associació de dones, da-vant el seu compromís so-lidari, des de fa temps or-

ganitza diferents actes benèfics enajut a l’associació contra el cànceri la Marató. El 10 de novembre, aprofitant lacelebració de la Fira de la Perdiu,varen exposar a la seva parada dela fira diversos productes artesa-nals i articles fets a mà. Entre ellshi havia melmelades, ametlles ga-rapinyades, codonyat, peces per ala llar com tovalloles, draps de cui-na, coixins, entre d’altres articles.L’objectiu era, mitjançant aquestavenda, recaptar un ajut econòmicper a l’associació contra el càncer,que enguany va ser de 900 euros. L’altre acte solidari va tenir llocel dia 7 de desembre, a favor de laMarató de TV3, dedicada aquestany a les malalties neuro-degeneratives. L’esdeveniment fouun sopar al qual varen assistir 56persones. Gràcies a aquesta parti-cipació, a les donacions voluntàri-es per part de particulars, empre-ses i associacions i a la venda de

tires de números durant l’acte, pelsorteig de regals, es van recaptar572 euros. Tots aquests donatius són gransajuts benèfics, gràcies a tots percol·laborar-hi!

Text: Iolanda MasanésFotos: Assumpció Novau i

Iolanda Masanés

Associació de dones la Coma de Meià

L’

n constructor reclama800.000 euros a l’Ajunta-ment Cubells després que el

Tribunal Superior de Justícia deCatalunya (TSJC) declarés nul·launa llicència d’obres per construirun edifici a la població concedidal’any 2007 i, per tant, no pugui le-galitzar l’immoble. L’obra, feta perRufat Grup Constructor, consta deplanta baixa, sis pisos i entresolat,i supera l’alçada màxima permesa.Després de fer-se l’obra i compro-var que hi havia indicis d’infracció,la Generalitat va demanar a l’Ajun-tament que revisés l’autorització. Lamanca de resposta va derivar en unrecurs contenciós administratiu i laposterior sentència que anul·lava lallicència i ordenava “restablir la le-

galitat urbanísti-ca” amb la de-molició d’unaobra feta “al’empara d’unallicència nul·la”. A partird’aquí, el cons-tructor reclamaal consistori unacompensació de800.000 euros.L’alcalde, JosepRegué, ha expli-cat a La Palanca que confia que elsadvocats de les dues parts arribina un acord, els detalls del qual “hau-ran de concretar els tècnics” peròque podria passar per enderrocaruna part de l’edifici i legalitzar la

U

Imatge de Cubells, a l’esquerra l’edifici en qüestió

resta. Sobre la quantia de la recla-mació, Regué creu que s’ha calcu-lat en base a la valoració de tot l’edi-fici. Pel que fa als motius de la de-núncia, l’alcalde assegura que són“polítics”.

14 la Palanca

LA NOGUERA

l 31 d’octubre de 1413 elcomte d’Urgell Jaume II elDissortat es lliurava al rei

Ferran I d’Antequera, renunciantdefinitivament als seus drets sobrela Corona catalano-aragonesa. Estancava així un llarg litigi que s’ha-via iniciat amb la mort del rei Martíl’Humà l’any 1410 i que s’havia in-tentat solucionar al Compromís deCasp. L’afer va suposar l’entrada altron de Catalunya d’una nissagaamb forts lligams, familiars i eco-nòmics, amb el regne de Castella. La guerra entre Ferrand’Antequera i el comte Jaumed’Urgell va suposar la destrucciódel palau de Balaguer, conegut al´època com el castell Formós, i ladesaparició de l’històric comtatd’Urgell, que va ser desmembrat irepartit entre els nobles que havi-en donat suport a Ferran I en el set-ge de Balaguer. El títol de comted’Urgell quedà reservat per a ús delrei, que l’ostenta encara avui en dia. La família dels Urgell fou una deles principals fortunes de la coronacatalano-aragonesa i des de finalsdel segle XII, i especialment durantel XIV i principis del XV, els comtesvan dur a terme una política artísticaamb l’objectiu de posar de manifestel prestigi i el poder de la nissaga. La màxima figura en aquest àm-bit va ser el comte Pere d’Urgell,un personatge d’un gust exquisit irefinat a qui cal considerar un delspromotors artístics més importantsdel segle XIV a Catalunya. El com-te Pere va emprar les formes artís-tiques per fer ostentació del seupoder social i econòmic, però tam-

bé per prestigiar el comtat. Va em-prendre un important procés de re-forma de les residències familiars,entre les quals sobresortia pel seuluxe el castell Formós de Balaguer,i va promoure una sèrie d’empre-ses artístiques en parròquies ubi-cades dins del seu senyoriu, comles pintures murals de l’església deSant Miquel de Montmagastre, queactualment es conserven al MuseuNacional d’Art de Barcelona. Des del 8 de novembre i fins al23 de febrer, el Museu de la No-guera commemora aquests fetsamb l’exposició de producció prò-pia O rei o res. 600 anys de la fi delcomtat d’Urgell. L’exposició rememora l’esplen-dor del comtat d’Urgell, un dels prin-cipals comtats del regne d’Aragó iCatalunya, la família dels Urgell, elpalau de Balaguer i el setge i la cai-guda de la ciutat l’any 1413, a travésd’objectes arqueològics i artísticsconservats al Museu de la Noguera ien altres museus catalans.

En conjunt, més de 150 objec-tes dels segles XIV i XV vinculatsals darrers anys del comtat d’Urgell,entre els quals destaquen els ma-terials arqueològics que provenende les excavacions del castell For-mós de Balaguer i també pecesd’altres museus catalans com elretaule de la catedral d’Osca delMuseu Nacional d’Art de Catalunyao la caixa funerària d’Isabel d’Aragódel Museu de Lleida Diocesà i Co-marcal. Una de les peces més espera-des d’aquesta mostra és la talla dela Mare de Déu d’Almatà del segleXIV, atribuïda al Mestre d’An-glesola, que fa uns anys va ser re-tirada del culte a l’església delsant Crist pel seu mal estat de con-servació i que ara el Centre de Res-tauració de béns mobles deCatalunya ha restaurat al taller delMuseu de la Noguera.

Museu de la Noguera

600 anys de la fi del Comtat d’Urgell

E

la Palanca 15

LA NOGUERA

Àger, sense metge els caps de setmanaEl Departament de Salut ha anunciat que suspendràel servei d’urgències a Àger els caps de setmana en-tre abril i setembre, que passaran al CAP de Balaguer.L’ajuntament reclamarà perquè durant aquests mesosés quan augmenta més la població pel turisme. A més,hi ha un nombre elevat de persones grans que tenendificultats per desplaçar-se fins a Balaguer.

Ponts congela tributsL’Ajuntament de Ponts, en ple extraordinari, va decidircongelar tots els tributs municipals menys l’aigua decara al 2014. També preveu rebaixar les taxes queafecten a les activitats comercials per fomentar l’ober-tura de nous negocis.

Incendi mortal a BalaguerUna nena va morir el 8 de desembre a la nit en unincendi al carrer Cuartel, al nucli antic de Balaguer.Tot apunta que el foc va començar per la mala com-bustió d’una estufa al primer pis, i que el sostre delsegon es va esfondrar parcialment. La menor vivia ambla seva mare i 4 germans, que van poder sortir del’edifici. El cos de la nena el van trobar els Bombersun cop el foc va estar extingit, a les escales del bloc.

Anna M. Vilanova

Artesa a la Fira de Santa LlúciaEl primer cap de setmana de desembre es va fer latradicional Fira de Santa Llúcia a Balaguer. Era unafira multisectorial, i en defensa i promoció dels molinsd’oli de la Noguera hi havia una taula amb quarteartesenques. Presentaven l’oli novell dels molins dela comarca: Bellcaire, Camarasa, Castelló de Farfanya,Os de Balaguer, Algerri, Ponts, Ribelles, Cubells i OlisMacià d’Artesa de Segre. Desafiant la boira i el fred,va haver-hi una molt bona assistència de públic i com-pradors.

La Palanca

Funerària d’Artesa de Segre i Comarca

Fusteria Carles Pellicer 609 765 146 973 400 715

-Sala de Vetlla a Artesa-Servei a Ocaso, Sta. Lucia, etc...

-Trasllats Nacionals, Incineracions, etc...-Corones, làpides, etc...

c/ Antoni Maria Claret, 37 25730 ARTESA DE SEGRE

Tels. 24h. 609 765 146 - 973 337 285

la Palanca 17

arrerament s’ha produït unincrement significatiu dedenúncies d’estafa per

internet a diverses persones de lacomarca. En l’estudi d’aquests fetss’ha pogut observar que, en la ma-joria dels casos, els estafadors vanutilitzar uns mètodes similars, fentservir les noves tecnologies, enaquest cas la d’internet.

En què consisteix l’estafaL’estafador penja un anunci ainternet on ofereix un producteatractiu: un vehicle, un animal decompanyia, una bicicleta i un llargetc. Aprofita les pàgines oficials devenda d’articles legítims, ja que ofe-reixen legalment aquest servei. Enles pàgines de compravenda d’ar-ticles de segona mà, qualsevol par-ticular pot vendre els seus produc-tes i, aprofitant això, insereixen elsseus anuncis sense aixecar sospi-tes. Les pàgines més habituals sónSegundamano, Milanuncios,Autoscout24 o la internacionalEbay, entre d’altres.

Com es porta a terme l’estafaUna vegada la víctima ha vistl’anunci, contacta, normalment viae-mail, amb l’estafador, que li de-mana una part dels diners per avan-çat, normalment la meitat del total.Passats uns dies, la persona esta-fada, evidentment, no rep el pro-ducte i tornarà a contactar amb l’es-tafador. Aquest, continuarà ambl’engany tant com pugui i li donaràdiverses excuses, com que el pa-quet està aturat a la duana i que téalgun problema per fer-lo sortir del

país, quan es tracti d’un productecomprat a l’estranger, o bé que téalgun problema per poder fer eldesplaçament si es tracta d’unacompra dins d’Espanya. Un cop lapersona estafada ja ha pagat totl’objecte comprat, incloses les su-posades taxes, i l’estafador com-prova que ja no podrà treure mésdiners de la víctima, tallarà el con-tacte. La víctima ja no tornarà asaber més de l’estafador ni del pro-ducte, que generalment desapareixd’aquella pàgina.

Com detectar una estafaEl primer és que sempre oferiranun producte a un preu molt mésbaix que la mitjana. Quan la futuravíctima demani el perquè del baixpreu, li donarà diverses excusescom, per exemple, la típica del ve-nedor que ara viu a Anglaterra i allíel volant va a la dreta, explicant aixíla necessitat d’haver de vendre rà-pid. L’estafador sempre posaràmolts problemes per contactar ambell i restringirà molt l’ús del telèfon.Per a ell, si es pot fer tot per e-mail,millor, ja que això facilita l’anonimat.Una forma clara de detectar-la, potser la forma de pagament. L’esta-fador sempre intentarà rebre elsdiners d’una forma que s’asseguriel cobrament i això vol dir que lavíctima no tindrà opció de tornarenrere. Per això un estafador sem-pre rebutjarà el pagament contrareemborsament.

La forma de pagamentLes formes de pagament més se-gures són Paypal i contrareembor-

sament. Paypal és un sistema depagament electrònic similar als sis-temes VISA o Mastercard, ambl’avantatge respecte a la resta desistemes de pagament electrònicque no és necessari introduir lesdades. Això impossibilita que li fa-cin un doblatge en la targeta. El sis-tema Paypal actua de pont directeentre la seva entitat bancària i elcomerç. Els sistemes menys se-gurs i que no són en cap cas reco-manables són els tipus WesterUnion o Money Gram, ja que unavegada la víctima ingressa els di-ners, no podrà recuperar-los.

ConclusionsAquesta modalitat d’estafa es des-envolupa, en gran part, gràcies ala predisposició d’una persona aadquirir un producte i a l’habilitat del’estafador per oferir-lo i enredar lavíctima per tal que aquesta li facidiversos pagaments sense tenirmai l’opció real de poder comprarallò que buscava o necessitava.Sempre s’ha d’evitar fer els paga-ments per mitjans que no doningaranties al comprador i fer paga-ments avançats sense la seguretatd’haver fet les petites comprovaci-ons abans esmentades en referèn-cia al producte i el mitjà de paga-ment. I si el preu que té ofert algun pro-ducte que busquem és massa bo, potser un indicador que diu, “Alerta!”

Grup de Proximitati Relacions amb la Comunitat

Mossos d´Esquadra ABP Noguera

Estafes en la compra per internet

D

CARTES A LA REDACCIÓ

18 la Palanca

HorariTardes de dilluns a divendres

de 16:00 a 20:00 h.Matí dimartsd’11 a 13 h.

AdreçaC/ València, 1

25730 Artesa de SegreTel: 973400754

biblioteca.artesadesegre@gencat.cathttp://

bibliotecaartesadesegre.blogspot.com

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

Novetats desembre 2013ADULTS

Xoc de reis. Cançó de gel i foc II.(Joc de trons 2). George R.R.Martin. Ed. AlfaguaraSeqüela de Joc de trons. El preude la glòria. Mentre els pretendentsal Tron de Ferro dels Set Regneses preparen per fer valer els seusdrets, el caos regna, des de l’anti-ga ciutadella de Rocadrac a lescostes imponents d’Hivèrnia. Cincfaccions combaten pel controld’una terra dividida. Una obra ple-na de poder i imaginació.

La serpiente y el báculo. BarbaraWood. Ed. Grijalbo.L’anciana Avigail no oblida la nit dela caiguda de la seva estimada ciu-tat i llar, Jericó, quan es va conver-tir en exiliada de la seva pàtria.Avigail espera amb ànsia el casa-ment de la seva néta Leah ambJotham. Però la presència de Zira,enfosqueix la cerimònia de presen-tació de Leah. En aquest momentvindrà a treballar per a Elias joveescrigui Daveed. Aviat, Leah iDaveed s’enamoraran.

Aquell instant de felicitat. FedericoMoccia. Ed. Columna.Necessito desesperadament unsomni, perquè sense un somni noes va enlloc. Aquell instant de feli-

citat són uns focs artificials que t’il·-luminen i et recorden que el quetens és important, l’instant és tot,l’has d’aprofitar.

Ha tornat. Timur Vermes. Ed. Astrakan.Quins efectes podria tenir avui diael retorn d’Adolf Hitler?Aquesta sàtira maligna els compro-va fent-lo reaparèixer al bell mig delBerlín actual.

La versión de Barney. Premi Llibre-ter 2013. Mordecai Richler. Ed.Sexto Piso.El best seller internacional deMordecai Richler en què està ba-sada la pel·lícula El Món segonsBarney. Barney decideix escriure lahistòria de la seva vida per defen-sar-se de les calúmnies del seu

arxienemic, l’escriptor Terry McIver,així com de l’eterna sospita d’ha-ver assassinat Boogie, el seu mi-llor amic de joventut.

Canadà. Richard Ford. Ed.Empúries – Anagrama.Dell Parsons té quinze anys quansucceeix alguna cosa que marcaràper sempre la seva vida: els seuspares roben un banc i són detin-guts. El seu món i el de la sevagermana bessona Berner s’ensor-ra en aquest moment.

BIOGRAFIES

Caminar per ser feliç. El mestre deles xiruques. Lluís Garrofé. Ed. Pagès.Lluís Garrofé encarna aquelllideratge silenciós i autèntic que faque tothom el segueixi en tot el quefa. En aquest llibre hi trobarem al-guns dels secrets (l’alimentació,l’exercici, la solidesa de les sevescreences...) per entendre com hapogut arribar a la seva edat ambuna plenitud que persones moltmés joves que ell no tenen ni hantingut mai.

Activitats

Dimecres, 22 de generOficina Jove de la Noguera. Serveis de Salut i d’Educació Assessorament i informació, de 4 a 6 de la tarda

Dilluns, 27 de generComencem el curs Fes la teva pàgina webDurada 9 hores, dilluns i dimarts de 3 a 2/4 de 5 de la tarda

Dimecres, 29 de generReunió del Club de Lectura de la BibliotecaA les 9 de la nit, parlarem del llibre de Khaled Hosseini El caçador d’estels.

Divendres, 31 de generDe 3 a 5 de la tarda, curs Aprèn a utilitzar PinterestPinterest és una xarxa social que permet trobar, filtrar, organitzar i compartir imatges i vídeos que hi ha a Internet.

La Biblioteca estarà tancada del 21de desembre a l’1 de gener

la Palanca 19

EL CAP INFORMA

a ha tornat el desembre, elfred i La Marató de TV3.Aquesta edició s’ha dedicat

a les malalties neurodegeneratives,malalties de les quals encara no enconeixem la causa i de les qualsentre l’1 i el 10% són hereditàries.Consisteixen en una mort més rà-pida del normal de les neurones. De quines malalties parlem? Sis’afecten les neurones de l’escor-ça cerebral tenim l’Alzheimer; siemmalalteix la substància negra delcervell tenim el Parkinson; si s’afec-ten les neurones motores de lamedul·la espinal tenim l’esclerosilateral amiotròfica; i en l’esclerosi

múltiple s’afecta la funda que en-volta una part de les neurones delcervell i de la medul·la. Tenim tractaments? Ara per arano disposem de tractaments cura-tius, sí que tenim fàrmacs que ensajuden a retardar o controlar símp-tomes. Com que sóndegeneratives, amb els pas deltemps van empitjorant, comportenuna afectació física (problemes demobilitat, dolor...), psíquica(cognitius i de memòria), emocio-nal, social, laboral... Per tant, afec-ten molt el pacient i també la sevafamília.D’aquí la importància de la detec-

La Marató: malalties neurodegenerativesció precoç. La malaltia començamolt abans que es faci el diagnòs-tic. Sovint, quan les diagnostiquem,els malalts ja han perdut més del50% de les neurones. D’aquí se’nderiva la importància de continuarinvestigant per trobar teràpies no-ves que aturin la malaltia i estratè-gies preventives. Que els pacients afectats d’unamalaltia neurodegenerativa deixinde ser persones amb una vida limi-tada i es converteixin en personesamb una vida plena, que puguinaccedir a teràpies curatives i efica-ces, depèn de la investigació, peròtambé depèn de tu.

J

Els professionals del CAP d’Artesa de Segre hem tingut la sort de co-nèixer l’Albert i de compartir amb ell les seves reflexions. Ens va acompanyar en nombroses activitats que es van realitzar aArtesa i en elles ens va mostrar la seva senzillesa, humanitat i seny. Gràcies Albert per tot el que ens has aportat, per l’exemple de lluitai per mirar sempre endavant. Volem expressar el nostre més sentit condol a la M. Dolors i a tota lafamília.

In memoriam Albert Jovell

Albert Jovell, en un dels actes en què vaparticipar a Artesa de Segre

Ctra. d’Agramunt, 71 25730 Artesa de Segre (Lleida) Tel.: 973 400 291

Ctra. Agramunt, 12 Tel. 973 400 081 25730 Artesa de Segre (Lleida)

la Palanca 21

VIDA SOCIAL

D’esquerra a dreta: Ivet Solé,Agnès Isanta, Elisabet Ca-mats, Marta Mases, Elsa Masi Rosa Domingo, a dalt, i JordiFontanet, Marc solé, Enric Mi-randa, Ventura Samarra, JohnBoliart i Pepe Camats, a baix.

Sopar delsnascuts el1983

La vida comença als 50, tot l’anterior és només pràctica.El 19 d’octubre ens vam reunir per celebrar que aquestany en complim només 50. Ens trobem a la plaça del’Ajuntament per anar tot caminant pel nostre poble finsa la Botiga Museu de Ca la Petit i ens vam posar al diamentre fèiem un vermutet. Tot seguit ens dirigírem a Seró, on ens esperaven enJaume i el seu germá per ensenyar-nos el Celler de l’He-

Trobada dels 50 anys

reu i obsequiar-nos amb un altre vermutet, i ja mig tipetsmarxem direcció Tiurana al restaurant Solés per gaudird’un bon dinar, bona companyia, molt bons records i bonamusica. Moltes gràcies a tots els assistents per fer possibleque aquesta trobada hagi estat un èxit i esperem podertornar-la a repetir.Fins aviat!!!

22 la Palanca

Telèfon 973 40 23 04-aquinatura@hotmail.com-Ctra. d’Agramunt 33 bxs-ARTESA DE SEGRE

LA PÀGINA DE L’ESCOLA ELS PLANELLS

legint el títol d’aquest articlealgú pot pensar que hemdescobert la sopa d’all i tot-

hom sap què significa aquesta ex-pressió. La nostra Escola no és quehagi descobert fa poc que la lectu-ra és la base de tot i que una bonacomprensió lectora facilita el conei-xement, entès globalment, i l’adqui-sició de les competències bàsi-ques. No es tracta d’això. El cas és que d’uns anys ençàens començava a preocupar un certestancament del nostre alumnat.Així és que vam començar a barri-nar com millorar el treball de base;és a dir, de la lectura. Els mestresvam començar a assistir a xerra-des i seminaris relacionats amb lalectura per conèixer altres experi-ències i per aprendre d’aquells quehi entenen més. El curs passat, el Departamentd’Ensenyament va seleccionar lanostra escola, entre d’altres, per al’impuls de la lectura, sabedors comeren de la nostra inquietud. De fet,fa temps que la Generalitat treballaen aquesta línia, com fan els paï-sos del món que acaben tenint mi-llors resultats que els que hem tin-gut fins ara nosaltres. I quan diemnosaltres, ens referim de mitja

Europa enavall princi-palment. Un 75%del professo-rat va realit-zar algun ti-pus de for-mació relaci-onat amb lalectura. Vamcomençar aengegar pro-jectes com elde “Llegim enparella”, untreball coope-ratiu molt in-teressant, o bé els apadrinamentslectors (en què els més grans aju-den els més petits en la lectura), oels tallers d’aprenentatge d’estratè-gies lectores. Tot això entre altresactivitats, a més de millorar allò queja es feia tradicionalment. Aquest curs, l’Escola desprènaroma de lectura pels quatre cos-tats. Continuem amb la formació delprofessorat, bàsicament per l’as-sessorament del Departament, iamb les activitats abans esmenta-des. A més, participem en el pro-jecte Alícia que es desenvolupa a

tot Catalunya, del qual en parlaremamb més detall un altre dia. Però,sobretot, hem establert una franjahorària diària de 30 minuts al co-mençar la jornada escolar, en quètota l’Escola treballa la lectura rea-litzant diferents activitats en relacióa les tres bases de l’impuls de lalectura: saber llegir, llegir per apren-dre i gust per llegir. A llegir, doncs. Que la ignoràn-cia porta a l’esclavatge i el conei-xement a la llibertat.

Escola Els Planells

La lectura, una prioritat

L

Alumnes amb els personatges del llibre Alícia al país de les meravelles

la Palanca 23

a mnemotècnia és un con-junt de tècniques per a des-envolupar la memòria.

Repetir molts cops la mateixaparaula de vegades no funciona,com veureu. Artesa sempre ha estat lo rebostdels pobles del seu entorn. La gentdels poblets del voltant hi haviemd’anar al menys los dies de mercata comprar fato, queviures, o roba icalçat. Als poblets sempre hi havia al-guna botigueta on venien una micade tot : xocolata, bacallà, sucre i,fins i tot, betes, fils, mitjons i espar-denyes. Anar a comprar a Artesa signifi-cava un viatge llarg i quan faltavaalguna cosa sempre quedava lorecurs de la botiga del poble. ABaldomar, quan jo era petita n’hihavia una. Més tard, després de la guerra,en van obrir dues més, però des-prés, a mesura que la gent va anartenint cotxes, poc a poc van haver

de tancar. Ara que mos hem anatfent grans, molts ja no podenconduir i mos en adonem de la fal-ta que fa una botiga de queviures.

Bé, quan era petita, un dia lamare em va enviar a comprar ar-ròs, que no en teníem, dient-meque m’afanyés que ja era tard i ha-via de fer lo dinar. Jo, tot lo camí anava dient:

Mnemotècnia - Arròs, arròs, arròs, arròs, arròs,arròs...... Pico a la porta de la botiga i lamestressa, que vivia dalt: - Ja baixo ! I jo: - Arròs, arròs, arròs, arròs, arròs,arròs... Al cap d’una bona estona, ja quea la canalla no mos feien gaire cas,baixà la botiguera: - Què vols nena? - Ummmmm... Sucre! - Un quilo? - Ummm, sí, un quilo.. La dona m’allarga una paperinai jo corrents cap a casa. La mare,davant l’olla que ja bullia: - Mira que has tardat .Va, portal’arròs! I mitja paperina cap dins de l’olla. Aquell dia no vam menjar arròs,no, i jo, castigada per ser tan dis-treta.

Pilar Porta

L

AMPA ESCOLA ELS PLANELLS

er tercer any consecutiu,l’AMPA compta amb la col-laboració dels delegats de

curs per establir un vincle més es-tret entre els pares i mares del’alumnat i l’Escola, així com ambels representants del sector de pa-res i mares del Consell Escolar.Cada curs té el seu propi delegat,el qual actua de representant delspares i mares (socis de l’AMPA) jasigui per aportar suggeriments otransmetre queixes de caràcter col·-lectiu, com també per promoure elconeixement i la comunicació a fide crear un bon clima de convivèn-cia. A més, cal destacar el seu su-port en totes aquelles activitats or-ganitzades per l’AMPA en les que

és necessària la seva ajuda. El càr-rec de delegat de curs és absolu-tament voluntari i és escollit pelspares i mares de cada curs en lesreunions que es duen a terme al’escola a principi de curs. La dura-da prevista és d’un curs, i a fi depotenciar la participació de tothom,es desaconsella restar en el càrrecmés d’un curs consecutiu. A modede recordatori, detallem a continu-ació els delegats que van ser es-collits pel present curs 2013-2014:P3 Montse Amorós, P4 PilarFontanet, P5 David Guàrdia, 1rÍngrid Llobet, 2n Gemma Pérez, 3rGladys Fassi, 4t Marta Puigredon,5è Ricard Zamora i 6è Ester Estra-da. L’AMPA valora molt positiva-

Delegats de curs

P ment la tasca duta a terme pels pre-decessors en els càrrecs en elscursos anteriors i és per això queaposta fermament per la continuï-tat d’aquesta figura. Ser delegat decurs va molt més enllà del rol demediador i col·laborador, és tambéel creixement personal que ens pro-porciona participar en l’educaciódels nostres fills des d’una altravessant.

http://ampaelsplanells.wordpress.com

Ampa Escola Els Planells

MEMÒRIES DELS ANYS SENSE PRIMAVERA

“Jo, tot lo camíanava dient:

- Arròs, arròs,arròs, arròs, arròs,

arròs...”

24 la Palanca

TEMA DEL MES

l Pla de Barris d’Artesa deSegre continuarà sent undels pocs de Catalunya que

continua actiu l’any vinent, desprésque la Generalitat anuncies queaturava el programa de subvenci-ons. Les obres executades en elmarc d’aquest pla d’ajudes impli-quen que el govern català assumeixel 50 per cent del cost, de maneraque la retirada d’aquesta aportacióha fet que la majoria de poblacionshagin optat per congelar-lo. En el cas d’Artesa, l’aturada delprograma va coincidir amb el finalde la primera fase, que tenia coma obra principal la reforma dels car-rers Sant Joan i Carnisseries. Tam-bé en el marc de la primera fase esvan fer obres complementàries comel condicionament de l’edifici delMuseu o del rentador de la Secla. A partir d’aquell moment el con-sistori es trobava amb la disjuntivade continuar les obres sense saberquan arribaria la subvenció del 50per cent corresponent a la Gene-ralitat, o aturar-les. Finalment es vaoptar per continuar-les i avançar lapart que corresponia al govern ca-talà amb recursos propis. Aquesta decisió ha permès exe-cutar la reforma de la Plaça Major,que s’ha acabat aquest estiu, i haestat vista com un acte de compro-mís i valentia per part dels matei-xos supervisors del programa Pla

de Barris, que en la darrera reunióde seguiment, celebrada al novem-bre (vegeu desglossament), vanfelicitar l’Ajuntament d’Artesa perhaver fet l’esforç de mantenir viu elprograma. El projecte complet del Pla deBarris d’Artesa de Segre preveuuna reforma integral de tot el nucliantic, entès en un sentit ampli, jaque arriba fins a la Secla. Es divi-deix en tres fases principals, queinclouen el carrer Sant Joan i Car-nisseries, la Plaça Major, i la terce-ra, i sense data, el carrer BisbeBernaus. A part, com s’ha explicat,

hi ha actuacions complementàries,com la del museu o el rentador dela Secla. Entre aquestes, quedapendent també la urbanitzaciód’una plaça a la zona de la Secla. El pressupost total són1.387.136 euros, dels quals, unavegada finalitzada tota l’obra, laGeneralitat n’haurà d’acabar pa-gant la meitat, 693.568 euros. Demoment, les obres executades su-men una despesa de 535.133,88euros, dels quals prop de 89.000els ha pagat la Generalitat. Teninten compte que el compromís és decobrir la meitat del cost, fins ara la

E

La Plaça Major ha estat l’obra més important d’aquest 2013

L’Ajuntament manté viu el programa, tot i que de manera testimonial, a l’espera que laGeneralitat reactivi les subvencions

Pla de Barris “sota mínims” el 2014

El rentador de la Secla i el carrer Sant Joan també s’han beneficiat del Pla de Barris

la Palanca 25

TEMA DEL MES

l 26 de novembre es va ce-lebrar al Centre d’Entitats deles Monges la 5a reunió per

seguir l’evolució del Pla de Barrisd’Artesa. Per part de l’Ajuntamentvan assitir-hi el batlle, MingoSabanés, els regidors DomènecParís (CiU) i Josep Maria Mayora(ERC), i la Coordinadora del Pla deBarris d’Artesa, Anabel Pijuan. Coma representants dels organismes dela Generalitat hi havia Oriol Sàlvia,del Servei d’Ocupació deCatalunya, Rafel Garcia i RamonBotey, del Pla de Barris, ReginaCairol, de Benestar Social, i Cristi-na Casol, d’Habitatge de Lleida, iRamon Botey. També hi havia re-

presentants de diverses entitats lo-cals. Des de la darrera reunió, lesobres principals eren la segonafase de pavimentació de la PlaçaMajor, on s’han refet les aigües i lesclavegueres, que amb els anys ha-vien quedat obsoletes. En etapesanteriors s’havia fet una part delcarrer Sant Joan, es va arranjarla teulada de l’edifici del Museu itambé es va arreglar l’antic safareig(rentador) de baix del poble. A més,es va habilitar una sala a l’edifici deles Monges, obra per la qual es vancontractar dues persones desocu-pades. La inversió total del projecte as-

cendirà a 1.387.136 euros, quanti-tat que serà subvencionada en un50% per la Generalitat, amb un im-port de 693.568 euros. De la partcertificada, manca cobrar de laGeneralitat 178.619,87 euros. Amés, s’han percebut unes altrestres subvencions per import total de112.792, 61 euros. En opinió de la gent, el resultatfinal ha estat força positiu. Les obresals carrers causen molèsties als ve-ïns mentre s’executen i en acabar-se poden resultar oneroses, però encompensació, quan s’acaba tot l’en-renou, les millores satisfan.

Bartomeu Jové

Reunió de seguiment del Pla de Barris

E

Generalitat hauria d’haver pagatmés de 267.560 euros, així que eldeute de l’administració catalanaés, en aquests moments, de178.000 euros. Mentre aquesta subvenció noarriba, l’Ajuntament ho assumeixamb fons propis. Pel que fa a l’altrameitat del cost de l’obra, es cobreixamb altres subvencions, per exem-ple el Pla Únic d’Obres i Serveis,també aportat per la Generalitat, toti que a través d’un altre programa.Per aquesta via, juntament amb al-tres ajudes, com per exemple unade l’Institut d’Estudis Ilerdencs, hiha compromesos 112.792 euros. Apart, l’Ajuntament i els veïns delscarrers afectats pel programa tam-bé hi fan aportacions en proporci-ons diferents.

Inversió pel 2014Amb aquestes perspectives, l’Ajun-tament no posa data a les obres dela tercera fase, que té com a obraprincipal el carrer Bisbe Bernaus.No obstant, tampoc es resigna aaturar les obres, el 2014 té previstfer els porxos de la Plaça Major. La intervenció està pressuposta-da en 29.000 euros i la part que cor-respon pagar a l’Ajuntament és el

10 per cent, és adir, 2.900 euros.També hi ha confir-mada una subven-ció de 6.000 eurosa través d’una líniad’ajudes al patrimo-ni de l’Institut d’Es-tudis Ilerdencs, i calnegociar amb elsveïns quina hauràde ser la seva apor-tació. De totes ma-neres, l’alcalde,Mingo Sabanés, haexplicat que totapunta que es po-drà fer l’any 2014,de manera queArtesa continuaràtreballant, un anymés, en aquest pro-jecte, una de les in-tervencions més im-portants que s’hanfet a la població. Tot i l’avança-ment de pagamentsper part de l’Ajuntament, Sabanés re-corda que el consistori no s’ha ha-gut d’endeutar per pagar aquestesobres i que els diners procedeixend’altres partides. “Volíem amortitzar

Les obres de la Plaça Major van començar a la primavera

el crèdit que vam demanar per pa-gar proveïdors i no hem pogut, peròde totes maneres no ens hem ha-gut d’acollir a la segona convoca-tòria d’aquest any”, ha explicat.

26 la Palanca

IN MEMORIAM

al com a ell li agradava co-mençar les seves conferèn-cies, va presentar els seus

tres llibres a Artesa, també aquícomençarem parlant del seu pare:el Salvador Jovell era el metge deCal Gessaire. Havia estat alumnedel Mestre Sr. Xandri i va ser aquestqui un dia li va dir al: “el nen té capper estudiar”. Va exercir de metgea Sabadell, i a ell li agradava dir queno tenia pacients, sinó que teniafamílies d’amics agraïts, que haviavetllat per la seva salut per gene-racions. Era un temps en què encara nohi havia els superorganitzats CAPd’avui dia, i la figura del metge deCapçalera era rellevant. Encaraque tenia temps per a dormir, esta-va de servei les 24 hores. Quanvenia a Artesa, era visita obligadaanar a saludar al Metge Ignasi, quien certa forma li va fer de mentor.Ambdós savis i vocacionals, inter-canviaven experiències i comenta-ven les novetats de la medicina, esreciclaven sempre. Els veiem elsestius a la terrassa del Marciano,conversant per hores. Tal com diu el seu company imetge, el conseller Boi Ruiz, la fi-gura del finat Albert Jovell “ha es-

tat una de les més destacables delsdarrers temps en el món de la sa-nitat a Catalunya i a Espanya”. Laseva visió de metge des de la pers-pectiva de malalt ha ajudat els quiformen el sistema sanitari català areorientar moltes perspectives, des-plaçant l’eix de les actuacions i cen-trant-nos en les persones. La Ge-neralitat va distingir amb la meda-lla Josep Trueta (metge també amborígens d’Artesa) al mèrit sanitari2013 el doctor Albert Jovell el mesd’octubre, un guardó que reconei-xia la trajectòria professional, comtambé l’incansable treball en l’àm-bit de l’atenció als pacients. L’Albert Jovell era molt més queun currículum brillant com a espe-cialista en medicina preventiva isalut pública. Llicenciat en Medici-na per la Universitat de Barcelona,i en Sociologia i Ciències Polítiquesper la Universitat Autònoma, es vadoctorar en Salut Pública aHarvard. El 2001 se li va diagnosti-car càncer i des d’aquest moment,com a metge i pacient, es va com-prometre en la defensa de la sani-tat pública des d’aquesta perspec-tiva. A part de la tasca com a directorde l’Institut de Salut Pública de la

Universitat Internacional deCatalunya, així com a professor imembre del consell de governd’aquesta universitat, Jovell erapresident del fòrums tant Espanyolcom Català de Pacients i de l’As-sociació de Pacients de TumorsRars d’Espanya. Ruiz recorda queel va tenir al seu costat, amb unaentesa i una dedicació excepcio-nals, per crear el Consell Consultiude Pacients de Catalunya, òrganrepresentatiu davant la Generalitat.“Ara m’agradaria destacar la sevatasca incansable en aconseguiruna medicina més humanitzada ien defensa dels drets dels paci-ents”, afegeix. “Va aportar una visió nova.Aquest és un moment on una mi-llor atenció sanitària s’associa al’avenç tecnològic. Vull agrair-li l’es-forç professional i personal en l’as-soliment de l’objectiu de deixar perherència el seu exemple a les pro-peres generacions i manifestar al’amic el meu compromís en conti-nuar treballant per mantenir aquestgran patrimoni i a defensar la me-dicina basada en l’afectivitat que ellsempre demanava”.

Recull biogràfic de la Palanca

Albert Jovell, metge i pacient (1962-2013)

T

la Palanca 27

IN MEMORIAM

El dia 26 de novembre a migdia ha mort el metge i sociòleg Dr. Albert J. Jovell. Era fill de metge, de CalJessaire d’Artesa de Segre. El nostre més sincer condol a la seva viuda i fills així com als seus parentsd’Artesa. El Dr. Jovell ha col·laborat diverses vegades amb el Club de Lectures, sempre amable i ben disposat.Amb nosaltres ha presentat els seus llibres Càncer, biografia d’una supervivència, El metge social i Et potpassar a tu. En la web del club hi podeu trobar la conferencia que va fer el dia de la presentació del llibreCàncer, biografia d’una supervivència el 12 de desembre de 2008.

Club de Lectures Artesenc AC

Josep Plens GuiuNascut a Artesa de Segre, va morir a Barcelona el passat dia 5 de desembre.Tot i que feia molts anys que ja no vivia a Artesa, hi estava lligat per vinclesfamiliars i afectius. Els que t’hem estimat et recordarem sempre. Descansa en pau.

Família Plens – Guiu

En record d’Albert J. Jovell

Nota d’agraïmentLa família Sabanés-Porta vol agrair les nomborses mostres de condol i desuport rebudes en aquests dies difícils per la pèrdua de l'espòs, pare i padríJulià Sabanés i Rebolleda.

La família

28 la Palanca

a residència municipald’Artesa de Segre ha parti-cipat un any més en el pro-

jecte Avis Solidaris de Creu Rojade la Noguera. La iniciativa, nas-cuda a la comarca, pretén activar ipotenciar la presència social deles persones que viuen en residèn-cies geriàtriques i aconseguir finan-çament per la campanya Cap nensense joguina. Hi participen totesles residències de la comarca iCreu Roja. El projecte es basa en la vendaen diversos mercats de la comarcade diferents objectes artesanalselaborats pels avis. De setembre anovembre, els residents, que col·-laboren voluntàriament en aquestainiciativa, han treballat en els pro-ductes artesanals. Els diners obtin-guts es donaran a Creu Roja Jo-ventut per finançar la campanya deReis. L’any 2012 es van atendre190 infants i els diners obtingutsamb aquest projecte en van finan-çar un 76% del total. Amb aquesta iniciativa, les resi-dències i Creu Roja volen difondrela idea que les persones grans en-

Artesa participa als ‘Avis Solidaris’

L

cara són molt vàlides per col·-laborar activament en la societat,sempre que es faciliti l’accés alsrecursos i es proposin activitatsadequades. A més de la d’Artesa, enguanyhi participen les residències deSanta Maria, Sant Domènec i Com-tes d’Urgell de Balaguer, Verge delCastell de Cubells, Verge d’Aguilard’Os de Balaguer, Cal Tomeu deCabanabona i Residència de Ges-

Un moment de la venda de productes solidaris al mercat d’Artesa, l’1 de desembre

i tens entre 3 i 14 anys i ensvols demostrar les tevesdots artístiques, des de l’As-

sociació de Comerç i Serveisd’Artesa estem preparant el con-curs “Com ens veus? Ens agradaagradar”. Vine a qualsevol dels nostres co-merços adherits a buscar un paper

Ei! Que ja torna a ser Nadal!de dibuix i esbrinar a qui et toca di-buixar (pot ser qualsevol dels as-sociats). Per participar al concurs, que téquatre categories segons les edats,els dibuixos s’hauran d’entregarabans del dia 2 de gener a Aquí Na-tura o a la Quitxalla. Les basesd’aquest concurs les podreu trobar

S a qualsevol dels comerços associats. Com sempre, esperem gaudir dela vostra companyia aquestes da-tes i que passeu unes molt bonesfestes i una feliç entrada d’any. I recordeu... Atura’t i gaudeix!

Associació de Comerç i Serveisd’Artesa de Segre

PARLEN LES ENTITATS

tió Municipal de Ponts. Un total de90 avis col·laboraran en aquestadesena edició del projecte. A Artesa, la venda de productesartesanals es va fer l’1 de desem-bre, amb molt bona resposta perpart de la ciutadania. Dels 34 resi-dents del centre, un total de 15, tanthomes com dones, han participatal projecte.

Centre Geriàtric del Pirineu

la Palanca 29

VIATGES

o vaig veure les dunesaquesta vegada, vaig veu-re palmeres, moltes palme-

res, curulles de dàtils. Curiosament,cal també cobrir-les amb un plàsticcom si fossin peres de Lleida, i detant en tant et trobaves joves quete’ls venien per la carretera. Vaigpicar, és clar, 1 kg de dàtils 1 euro.També vaig picar per comprar fi-gues exquisides, tots arbres depoca aigua. Tot i que a 300 metresal fons sí que te’n trobes d’aigua, imolta, però 300 metres són moltsmetres. Pel que fa al preu, bastanta in-flació li agafen als dàtilsconforme van pujant a latituds mésseptentrionals. També hi havienrètols intentant salvar les palmeresde l’escarabat roig. Per Barcelonase’n veuen bastantes, de palmerespobretes matadetes per aquest ele-ment, i espero que això no passiallí, perquè n’hi ha moltes allí depalmeres, de totes formes, petites,grans, tombades, amb una palme-reta petita al costat, etc., totes ver-des i ufanes. Colgades d’aigua, enun congost, al mig del desert, en-mig dels pobles, la palmera dónavida a moltes persones. Hi ha mésde 1.500 tipus de dàtils, i són es-pècies molt resistents però quenecessiten una mitjana de tempe-ratura de 17 graus per sobreviure.I per tenir fruits, han de tenir unabona temporada una temperaturade 30 graus. També és importantque obtinguin la seva ració de recper poder fer fruits, tot i que neces-siten estar bastant temps inactivesper a carregar “piles”. Sabíeu que

s’ha intentat plantar palmeres aMèxic i Jamaica? Es veu que hantingut bastants problemes peradaptar-les. Per a poder fer unapol·linització, s’acostuma a plantaruna palmera mascle per cada 50palmeres femella. Sí, aquí tambétenim problemes de parella, sobre-tot perquè el pol·len es veu que noviatja gaire lluny. Podria dedicar-me a consultor deparelles de palmeres, i així podrí-em regular la producció de dàtilscom si fossin granges de conills ode pollastres, potser sí que n’inven-tarem una de bona aquí!! Una vegada superat el divorciamistós de dues palmeres, vampoder dedicar-nos a lo nostre, queés anar seguint fent visites de ve-nedor d’enciclopèdia. Vam enfilar lacarretera amb el cotxe romanèsque tants i tants quilòmetres m’ha

portar d’aquí capallà. Des de Biskrapodíem veure elcongost d’elKantara, habitatdes de milersd’anys, els ro-mans hi van arri-bar i hi van serfins al 620. Sí,

L’ombra (de les palmeres) allargada (II)

N

els romans tenen molts monumentsperduts per Algèria, aquí hi vandeixar un pont, el pont d’el Kantara.Aquí hi conflueixen quatre rius queformen una torrentera que va crearel congost, que segons està definitgeològicament, és un sinclinal, od’una altra manera, la part cònca-va d’uns plecs en forma d’U creatsper les forces de les plaques quevan plegar els sediments. De mo-ment ho deixem així, que ja és proucomplicat. La qüestió és que és unlloc pintoresc i molt bonic, amb unabona ració de palmeres i pas obli-gat per ser un congost. Però no ens vam dirigir a aquestcongost, si no que vam voler anara un altre oasi, a Bou Saada, proulluny com per a haver de parar aberenar pel camí. Aquí va ser onvaig recordar els articles tan ani-mals que havia escrit, perquè enuna estació de servei, hi vaig comp-tar sis gossos. Ens feien companyiamentre esperàvem per a fer benzi-na, una bona cua que hi havia, unacosa normal a Algèria per la faltade previsió i pel contraban de com-bustible a ambdós costats, perTuníssia i pel Marroc.(continuarà)

Joan Giribet

EXCAVACIONS I MOVIMENTS DE TERRES

JOAN ROCA ROSELL

Mare de Déu del Pla, 36Telèfon 973 400 607 - Mòbil 655 893 72025730 Artesa de Segre (Lleida)

TALLERS

VILELLAVILELLAVILELLAVILELLAVILELLAARTESA DE SEGRE

Tel. 973 40 02 95

EQUIPS DE NETEJA GIDARREPARACIONS MECÀNIQUES

FARRÉ SERÉSCoordinació i Gestió immobiliàriacompra - venda

Artesa de SegreE-mail: farreseres@gmail.com

Telèfon 629 33 80 32Fax 973 40 07 56

AGUSTÍ FARRÉAdministrador

Planxa - PinturaMecànica - Servei grua

Auto Taller Gardela

Tel. 973 400 198Nit 973 415 119Mòbil 630 247 659

Ctra. d’Agramunt, 9825730 Artesa de Segre

(Lleida)

la Palanca 31

REFLEXIONEM

arrere del mostrador, el de-pendent mirava entretingutal carrer mentre una nena

s’aproximava al local. Va enganxarel nasset al vidre de l’espectacularaparador i de sobte els seus ulls decolor mel van brillar en veure undeterminat objecte. Va entrar decididament i va de-manar veure un bell collaret blauque li havia cridat l’atenció. Li vadir al venedor:- És per a la meva germana. Po-dria fer-me un bufó paquet? L’amo de la joieria, que obser-vava l’escena des d’un costat, vamirar a la noia amb certa desconfi-ança i amb tota tranquil·litat li vapreguntar:- Quants diners tens, petita? Sense alterar-se ni un instant, lanena va treure de la butxaca unmocador ben lligat ple de nusos,que delicadament va anar desfentd’un en un. Quan va acabar, vacol·locar orgullosament el mocadorsobre el mostrador i amb una ex-traordinària seguretat, va dir:- Això és el que val, oi? Al mocador tan sols hi havia unesquantes monedes. Mirant a l’amode la botiga amb una mirada tantendra que expressava una barre-ja d’il·lusió i tristesa, li va dir:- Sàpiga que des que la nostramare va morir, la meva germanaens ha cuidat amb molt d’afecte,ens prepara la roba, el dinar, lacasa... Marxa a treballar per podermantenir-nos i la pobra mai tétemps per a ella. Avui és el seuaniversari i estic segura que serà

feliç amb aquest collaret, perquè ésjust del color dels seus ulls. El dependent mirava a l’amosense saber què fer o dir, peròaquest només va somriure a lanena i se’n va anar a la rebotiga,on ho va embolicar amb un espec-tacular paper platejat i hi va fer ungran llaç amb cinta blava. Davant la sorpresa de l’empleat,l’amo va col·locar el bell paquet en unade les exclusives bosses de la joieria il’hi va lliurar a la petita dient-li:- Aquí ho tens, porta-ho amb cura. Ella se’n va anar feliç, saltantcarrer avall. Encara no havia aca-bat el dia quan una encantadorajove de cabells rossos i meravello-sos ulls blaus va entrar a la joieria.Va col·locar sobre el mostrador elpaquet desembolicat i va preguntar:- Aquest collaret, l’han comprataquí? L’empleat, cortesament li va de-manar que esperés un moment i vaanar a cridar a l’amo, que immedi-atament va tornar, i amb el més res-pectuós somriure li va dir:- Sí, senyoreta, aquest collaret ésuna de les peces especials de lanostra col·lecció exclusiva i, enefecte, ha estat comprat aquíaquest matí.- Quant ha costat?- Em sap greu no poder donar-liaquesta informació, senyoreta. Ésla nostra política que el preu dequalsevol article sempre és un as-sumpte confidencial entre l’empre-sa i el client.- Però la meva germana només te-nia algunes monedes que ha ajun-

tat fent nines de drap amb robavella, ja que el meu sou és massamodest i amb prou feines ens dónaper sobreviure. Aquest collaret cer-tament no és de fantasia, i ella sim-plement no tindria diners suficientsper pagar-ho. L’home va prendre l’estoig, varefer l’embolcall gairebé cerimoni-osament, i amb molt afecte va col·-locar de nou la cinta, dient, mentrel’hi tornava a la jove:- Ha pagat el preu més alt que qual-sevol persona pot pagar, ha donattot el que tenia. El silenci va omplir el local i lesllàgrimes van rodar pel rostre de lajove, mentre prenia el paquet i sor-tia de la joieria molt poc a poc, abra-çant-lo fort contra el pit.

Reflexionem:“Ha pagat el preu més alt que qual-sevol persona pot pagar, ha donattot el que tenia”. Què seríem capa-ços de fer pels altres? Donaríem totel que tenim a una persona prope-ra com a mostra del nostre amor oagraïment? I sobretot, fins a quinpunt actuaríem en situacions de lavida diària com el joier d’aquestahistòria? El collaret de turqueses és unpreciós relat extret del llibre El si-lenci de l’home, ple de grans mis-satges: afecte, lliurament, genero-sitat, l’art de saber rebre (tan difícil omés que l’art de donar), i sobretot,oferir sense esperar res a canvi. Bones festes!

Mercè Nogués

El collaret de turqueses

D

Ctra. d’Agramunt, 39Tel. Fax. 973 40 00 61 - ARTESA DE SEGRE

PARTITS POLÍTICS

la Palanca 33

om en temps de bons propò-sits i de bons desitjos pertots, però també temps per

fer balanç de com ens anat aquestany que en breu ens deixarà i veuresi en algun dels suggeriments quehem anat exposant ens han fet cas,ni que sigui una mica. Vàrem començar l’any comentantla baixada de cal Mianes, que ésmolt estreta i perillosa tant per alsvianants com per als vehicles. Eltema segueix igual, com també elsedificis per enderrocar a la carrete-ra de Ponts, els enderrocs previstosen in-fraestructures en nuclis agre-gats i també l’accés al carrer Rocdel Cudós, que representa un granperill. També vàrem comentar ques’hauria de treure més rendiment ala gran obra faraònica del nostrepoble, el Cubtural. Vam aportar ide-es, com els balls de tarda regular-ment per fer caliu de poble i oferiruna proposa per a tot tipus d’edats.

Examen al 13

S

El blog del PSC-PM finals d’octubre es va inau-gurar la sala polivalent deBaldomar. Aprofitant la pre-

sència del president de la Diputació,Joan Reñé, la junta de veïns del’EMD li va demanar arranjar el pontde Vernet. Després de veure’n l’es-tat in situ, al novembre s’hi han fetreformes. Volem agrair la junta enconjunt per la gestió. Els més agraïts,però, seran els veïns de Baldomar,Vernet, Alòs de Balaguer i Clua queutilitzen la ruta cada dia. El mes passat aquesta revista ensva sorprendre amb una mala notí-cia. La junta de les Caramelles notroba relleu i ha decidit que la pro-pera Pasqua no hi haurà cantada.La junta necessita una renovacióperò manquen voluntaris. Aquest tocd’alerta o crit de desesperació, di-gueu-ne com vulgueu, ens ha fetrecordar que fa uns anys no es vafer la matança del porc, encara queper motius diferents. Tradicions tan

antigues i nostrades creiem que nos’han de perdre, l’alcalde i els regi-dors s’hi haurien d’esforçar bastantmés. I més, quan no és una qüestióde diners! Parlant del passat, també hem re-cordat que als pressupostos del2007 hi havia una partida per senya-litzar i arranjar l’aparcament de lessitges, al costat del camp de futbol.Cada dia hi ha més veïns que vé-nen a Artesa a mercat i han d’apar-car el cotxe lluny del centre, que témés guals i menys lloc per deixar elvehicle. Demanem en nom del tots elsafectats que es condicioni aquest es-pai, que després de 5 anys, ja toca! Un tema que toca les butxaquesde tots són els impostos. Al ple d’oc-tubre l’equip de govern s’hi va re-crear! Més d’un haurà de recosir lesbutxaques, no s’hi val a perdre ni uncèntim! Amb aquestes pujades noveiem de quina manera intenten aju-dar els ciutadans i als empresaris,

ho haurem de buscar no amb la lupa,amb el microscopi! Finalment, volem fer arribar unaqueixa de mares amb nens petits,sobretot bebès: no poden pujar a lasala infantil de la biblioteca amb elcotxet. Entenem que molts cotxetsa dalt no hi caben, però creiem quecaldria donar la possibilitat de pujar-hi als que encara no s’aguanten as-seguts i als que dormen. Sabemtambé que és molt difícil posar unesnormes. Però creiem que el més im-portant és la bona voluntat dels pa-res per tal que la sala no es conver-teixi en una plaça. I una mica de fle-xibilitat de l’Ajuntament. No té sentitobrir una nova biblioteca si des deben petits els prohibim l’entrada! Bones Festes a tothom i un 2014ple de coses bones!

Agrupació Local d’Artesa de Segre

Encara que l’excusa és que esta enprocés de condicionament i que te-nen por del cost del manteniment,nosaltres reiterem que cal treuremolt més profit de tant bones instal·-lacions. Però no us penseu que tot va ma-lament, sembla que en alguna cosaens van fer cas, com en l’últim tramde la vorera del carrer Balmes, da-vant de la carretera, que s’ha arre-glat, o el parc lúdic per la gent granque, per art de màgia, va desapa-rèixer i ara, amb un altre truc, ha tor-nat al seu lloc. A més, han ficat fil i agulla en eltema de l’esvoranc del carrer JesúsSantacreu, que esta en procés d’ar-ranjament, però desconeixem si jahan instat la Generalitat deCatalunya a arreglar el pronunciatesvoranc que hi ha a la carretera L-512 al punt de davant la ITV. Espe-rem que ben aviat es pugui arreglari així no dificultar més la circulacióen aquest tram.

Canviant de temes, hem tornat asentir noves noticies sobre la mes-quita del nostre poble. Segons diuenles males llengües, si han fet obresa l’interior del local presumptamentsense cap mena d’autorització o delegalitat. Malauradament però, sem-bla que aquest tema és un tabú peral Ajuntament, que ningú en vol par-lar... de moment. Bé doncs, aquí acabem el nostreany de publicacions a La Palanca,l’any que ve hi tornarem. Felicitar unBon Nadal per tots, que tingueu unesbones festes i esperem que el 2014sigui un any més pròsper que el quedeixem, que qui no té feina en pu-gui trobar i que tots junts tirem delcarro que ja comença a rodar.

Junta Local del Partit Populard’Artesa de Segre

A

ESPORTS

34 la Palanca

l CENG Bàsquet Artesa de Segre va presentar elsseus equips el passat 30 de novembre, en un acteque també va servir d’estrena a la renovada junta

del club. Enguany el CENG compta amb un total de 10 equips,amb una base molt important i amb uns 130 jugadors/esque practiquen l’esport de la cistella. El passat més de se-tembre es va renovar la junta, deixant Teresa Vall la presi-dència, que a partir d’ara ocupa l’Enric Ros, amb una dese-na més de companys/es que tenen com a missió rellançarel club en els àmbits esportiu i social. La presentació va ser un acte innovador respecte a al-tres anys, ja que cada equip va delitar el nombrós públicassistent amb una jugada i, posteriorment, amb una coreo-grafia conjunta. L’acte va prosseguir amb els parlamentsde l’alcalde d’Artesa Domènec Sabanés i del nou presidentEnric Ros, qui va agrair la tasca a l’anterior equip directiu iva presentar les línies mestres per tal que el CENG agafiuna nova embranzida. Clogué l’acte un piscolabis per a totsels assistents.

Fotos: Miquel Regué i Salvador Maluquer

El CENG presenta els seus 10 equips

E

Babys: Entrenat per Maria Cusola, Neus Bertola i Laia Valero Escola: Entrenat per Pere Solans, Júlia Camats, Izan Fernàndez i AdriàCluet

Premini vermell: Entrenat per Enric Ros i Aureli Garcia Premini blanc: Entrenat per Miquel Regué i Ivan Balagueró

La presentació va comptar amb una gran assistència de públic

la Palanca 35

ESPORTS

Mini femení: Entrenat per Gerard Font i Izan Fernàndez Infantil masculí: Entrenat per Albert Regué i Jordi Regué

Infantil femení (patrocinat per Mobles Jesús): Entrenat per JoanRamon Estrada i Romina Alsina

Cadet masculí: Entrenat per Miquel Junyent

Júnior femení: Entrenat per Marc Vilanova i Pere Jubete Sènior masculí (patrocinat per Segrevest): Entrenat per Quique delRío i Víctor Coca

ESPORTS

36 la Palanca

Partits del CE ArtesaArtesa 3 - Alcarràs 1ALINEACIÓ: Villarte, Isma, Javi, Macià, Planes (JordiSalvia), Rossi, Codina, Marc Salvia (Purre), Pros, JoelBertran, Isaac.L’inici era de clar domini local, amb bones arribades al’àrea però sense sort per transformar-les en gols. Al’Alcarràs li costava entrar al joc però a partir dels 20minuts començava a controlar el partit. Els artesencsvan passar a no trobar-se còmodes dins del camp,però a falta de 5 minuts pel descans, Pros va treureuna falta ràpidament. Tot i que va finalitzar l’acció sen-se sort davant del porter, Planes, molt atent, aprofita-va el refús per fer el primer gol. Era un gol psicològicque feia anar amb l’avantatge mínim als artesencs capals vestidors.La segona part començava com la primera, amb unArtesa dominant i que quan just es portaven 2 minutsgairebé marca el segon, quan el porter visitant va es-tar encertat amb un xut de Pros. Quan es portaven 55minuts, van arribar els 5 minuts de bogeria. Joel Bertranfeia el segon de l’Artesa i feia pensar que el partit es-tava ja sentenciat. L’Alcarràs, però, va retallar distàn-cies 3 minuts més tard transformant una pena màxi-ma. Semblava que s’acabaria patint però poc desprésdel gol visitant, Purre, que feia poc que havia entrat alcamp, executava una centrada desde la banda ques’acabaria enverinant i sent finalment un gran gol. Apartir d’aquí, els artesencs van saber mantenir el 3-1 ivan tenir fins i tot alguna oportunitat per augmentar-lo.Els 3 punts es quedaven a Artesa.

L’Albi 7 - Artesa 3ALINEACIÓ: Villarte, Isma, Javi, Macià, Planes (JordiSalvia), Codina (Bota), Rossi (Serés), Marc Salvia(Purre), Joel Bertran, Pros, Isaac (Junior).Derrota clara dels artesencs al camp de l’Albi tot i feruna bona primera meitat. El partit començava amb unAlbi intentant dominar el joc davant un Artesa ben or-denat que esperava l’oportunitat per sortir al contraa-tac. Als 15 minuts, l’Albi marcava el primer en aprofitarel refús d’una bona parada de Villarte. Semblava queel partit es posava de cara pels locals, però l’Artesasorprenia i donava la volta al marcador en 20 minuts

amb gols d’Isaac, després d’una bona jugada d’estra-tègia, i Pros, que aprofitava una pilota morta dins l’àrea.Tot feia pensar que s’aniria amb avantatge al descans,però el davanter local Salat posava un altre cop l’em-pat en el marcador, 2-2.Només als 2 minuts de la segona meitat, l’Albi es po-sava de nou per davant amb un gol llunyà que sorpre-nia el porter Villarte. Això va fer molt mal als artesencs,que ràpidament van començar a rebre gols de formacontinuada fins arribar als 7, dels quals 4 els va ferSalat, “pichichi” de la categoria. Als últims compassosde partit, Joel Bertran marcava el 7-3 final, resultatque analitzant el partit en general, no reflectia els mèritsd’ambdós equips.

Artesa 0 – Guissona - 3ALINEACIÓ: Villarte, Planes (Purre), Javi, Macià, JordiSalvia (Junior), Codina (Joan Sala), Bota, Joel Bertran(Rossi), Isaac (Isma), Pros, Marc Salvia.Derrota clara dels artesencs en un partit per oblidar. Ala primera part, el Guissona va aprofitar la falta d’in-tensitat dels locals per fer 3 gols en els primers 30minuts. A partir d’aquest 0-3, els visitants van poderaugmentar la renda abans del descans però el resul-tat no es va moure.A la represa, partit sense història amb un Guissonaconservador davant un Artesa que va afrontar bonapart del segon temps amb un home menys per l’ex-pulsió de Purre.

JÚLIA CAMATS

la Palanca 37

ESPORTS

Artesenc i exjugador delfutbol base del CE Artesade Segre Federico “Fede”

Bessone es va proclamar campióde la Major Soccer League, l’equi-valent a la Primera Divisió de la Lli-ga espanyola de futbol, el 7 de de-sembre. Fede, després de jugar uns anysal futbol base del CE Artesa deSegre, va fitxar per l’Athlètic Segre,on va estar-s’hi uns quants anys,fins que va acabar fitxant pel FCBarcelona en categories inferiors. Una vegada al Barça, va passarquatre anys la Masia, on va coinci-dir amb Leonel Messi, des de 2001a 2005. Després va recalar a l’Es-panyol per jugar al seu segonequip, l’Espanyol B. Després delseu pas per altres equips de la lligaespanyola va jugar a la lliga angle-sa, on ha format part de diferents

Fede Bessone triomfa als EUA

L’

a uns mesos, quatre amicses van proposar fer la ma-rató de Castelló. Cadascun

tenia una motivació, el JordiAumedes, el Roger Llorens i el PereAnton Mola, millorar el temps as-solit en altres maratons que havienfet, i la Noemí Aumedes, acabar laseva primera marató. Per poder-ho aconseguir hanestat entrenant durant quatre me-sos gairebé cada dia, fentkilòmetres i kilòmetres. Rialles,complicitat, il·lusió i alguna enrabi-ada, però en definitiva, molta com-panyonia, han estat la clau per po-der arribar al gran dia, el 8 de de-sembre. Cap a Castelló es van dirigir ambels Fondistes de Cervera, un granclub. Els nervis van ser-hi presentsfins al moment de la sortida, aixím´ho van transmetre, i “pum!!!” co-mença, i jo, a casa, esperantl´arribada que podia veure des del’ordinador.

Tots quatrevan creuar lameta, el Jordi,el més veteràde tots quatreamb 14 mara-tons al seu cur-rículum, va ferun temps de 2h49min, el Pere3h 5min i el Ro-ger, que per cul-pa d’unes mo-lèsties al bessói ser conscient que no podia asso-lir el seu objectiu, va preferir espe-rar a la Noemí i fer els últimskilòmetres, que segons ells, són elsmés durs, amb ella i entrar a la metajunts amb un temps de 3h 34min. La de la Noemí va ser una arri-bada molt emotiva, tots els senti-ments acumulats fins aquell dia vansortir a flor de pell al creuar la meta,no només a ella sinó al Jordi, alRoger i al Pere i fins i tot a mi, que

d’una manera indirecta també heparticipat d’aquest repte, això sí queés un equip. I des d’aqui també felicitar alJordi Solé pel temps, 3h25min, queva fer en aquesta mateixa Marató.I res, un cop una mica més recu-perats desitjar poder fer-ne una al-tra. Fins la pròxima, i espero acom-panyar-vos de més a prop.

Dolors Puig i Bergalló

La marató de Castelló 2013

F

equips durant tresanys. Finalment,al setembre de2013 va acabar fit-xant per l’equipamericà SportingKansas City. En aquesta lligaamericana, fins latemporada passa-da hi havia exju-gadors de la lligaespanyola com David Beckham iRafa Márquez (ex del Barça). Aquesta temporada, grans figu-res del futbol mundial com ThierryHenry, Tim Cahill, Robbie Keane,Landon Donovan o Marco Di Vaio,han pres part d’aquest campionat. Moltes felicitats Fede.

David GalceranCE Artesa de Segre

Ctra. d’Agramunt, 17 - Tel. 973 40 00 64ARTESA DE SEGREARTESA DE SEGREARTESA DE SEGREARTESA DE SEGREARTESA DE SEGRE

ÒPTICA M. ROSA ALDAVÓÒPTICA M. ROSA ALDAVÓÒPTICA M. ROSA ALDAVÓÒPTICA M. ROSA ALDAVÓÒPTICA M. ROSA ALDAVÓ

la Palanca 39

UN RACÓ PER PENSAR I CRÉIXER

a arribat el fred i, en breu,ho farà l’hivern. A les nos-tres terres, tot i no ser de

molta altitud, hi predominen lesbaixes temperatures i els dies degel i boira són un tòpic. Durant el dia, si el sol es deixaveure, encara apeteix sortir. Arriba-da la foscor, el que ve més de gust,segurament, és quedar-se a casa,amb amics, família, parella, etc. Onl’escalfor et reconforta els sentits. En uns dies tindrem les vacan-ces de Nadal aquí i la casa acaba-rà per convertir-se en el lloc predi-lecte per a molts. Evidentment,aconsello sortir a fer esport, o bé,si més no, fer-ne a casa. Al final,sempre acabem per seure a taulao al sofà desprès del gran tiberi i,un rere altre, acumulem el que ano-menem els “excessos de Nadal”.Sortir a caminar, a córrer, amb bici-cleta, jugar a futbol o bàsquet, etc. Durant aquest període de tempsque passarem en la nostra o altresllars, en algun o altre moment sor-girà veure una pel·lícula. Acabasent una tradicional i gran opció.D’acció, thriller, d’amor, de por, deriure, no ens les acabarem. En moments de tranquil·litat irelax, també sedueix la idea de lle-gir: començar o reprendre un llibreja començat. De deixar-nos endurper lletres que ens duran a èpoquespassades o noves, a nous mons, anoves cultures. Els llibres ens obren

les portes a grans viatges, gransaventures, de les quals, al tornar,en sentim melancolia. Els jocs de taula, també molt pre-sents en aquesta època, reben unapassada del drap de la pols i sóncol·locats amb gràcia i il·lusió da-munt la taula. Tant petits com grans,cadascú té present amb quin gau-dirà més, depenent del moment iles persones amb qui estigui. Però a banda de tot això, tambétenim les històries. Aquelles quecadascú explica en els dinars i so-pars familiars o quan ens trobemamb vells amics. Aquells fets delsquals ens sentim orgullosos o cre-iem oportú que s’han d’explicar. El Nadal, sobretot, és una èpo-ca en què ens retrobem amb aque-lles persones que, passat l’estiu,ja no hem pogut tornar a veure, o

Festes de Nadal: taula i sofà

hem vist en contades ocasions. Ésèpoca de passar temps amb la fa-mília, la parella i els amics. Tot i que no trobo bé que tot aixòtan sols passi per les vacances deNadal i en comptades festes al llargde l’any, crec que s’ha d’aprofitar.Hem d’aprofitar els moments quesorgeixen per passar temps ambaquelles persones que, pels motiusque siguin, no veiem tan sovint. Així, doncs, ja sigui a taula: di-nant, sopant, o jugant; al sofà: mi-rant una pel·lícula, fent “petar laxerrada”, llegint; sortint de festa,etc. Sigui com sigui, hem de bus-car la millor manera de ser feliços.

PD: Espero que passeu unes bo-nes festes de Nadal

Ivan Balagueró Masanés

H

a dita s’aplica a algú que seha fet ric en gran manera i,sovint, força ràpidament.

El seu origen el trobem en unantic costum dels grecs clàssics,també en els romans i, pel quesembla, que també van fer seu elsperses de l’època.

Pel que es veu, els rics molt ricsd’aquestes cultures solien entretei-xir un gran nombre de fils d’or ambels pèls de la seva barba, fins i tottan abundantment que arribava asemblar que tota la barba era d’or.Així mostraven als altres un indica-dor inequívoc de la seva riquesa.

...que algú s’ha fet la barba d’or? Passa més o menys de manerasemblant, quan algú s’omple el cosde joies, de roba d’alta marca, quancondueix cotxes luxosos, etc., enl’actualitat. De fet, les coses no can-vien massa amb el pas del temps.

Albert Vidal

L

PER QUÈ DIEM...

40 la Palanca

FA 25 ANYS

Desembre de 1988ot i l’esperit nadalenc de laportada i de l’editorial, abun-den les referències crítiques

–algunes molt subtils– en relació ala gestió municipal a Artesa, desta-cant l’aspecte sanitari. PORTADA. No se’n fa referèn-cia en cap secció de la revista, peròcrec no equivocar-me si dic que laimatge, del Joan fotògraf, deu serd’una bona nevada d’aquell desem-bre. EDITORIAL. Amb un títol típicd’aquestes dates, Bones Festes, esfa un repàs de les dates festives delmes desembre, que amb la vagageneral del dia 14 van donar lloc aun mes sense gairebé una setma-na sencera de treball. Per altra ban-da, es felicita l’Ajuntament d’Artesaper suspendre la tala del bosc deClua i també els responsables decarreteres per pintar les ratlles dela que aleshores era la C-1313.S’acaba amb la reivindicació deldret a la crítica com a una funciómés de la revista. COMARCA. El Consell Comar-cal de la Noguera informa de l’acordunànime de sol·licitar als Departa-ments de Sanitat i de Benestar So-cial l’inici de les obres del CAP IIde Balaguer durant el 1989 i, peraltra banda, d’estudiar la construc-ció d’un hospital de malalts crònicso de llarga durada a la comarca. LOCAL. La revista reprodueix unarticle de La Mañana, de l’11 dedesembre, que informa de la sus-pensió de la tala del bosc de Cluaper part de l’alcalde d’Artesa men-tre s’espera la declaració delMontsec com a Parc Natural. Des-prés de 25 anys i veient com estàel tema avui dia, resulta curiós lle-gir-hi: “Esta declaración se podríaefectuar en cualquier momento, yaque el Parlament trata este temadesde hace tiempo”. DES DEL MIRADOR DELMONTSEC. Ferran Sánchez Agustíens torna a parlar de torres medie-vals en l’article La torre i el castelld’Alòs. En començar cita els tre-

balls de FrancescFité, l’historiadord’Àger, sobre lestorres de guaita del’àrea del Montsec.Sán-chez parla pri-mer de la funciód’aquestes torres i,en una segonapart, ens explica elsdetalls de la torre(s. X) i del castelld’Alòs (s. XI), ceditsper l’Estat a la Di-putació de Lleida el1973 de forma gra-tuïta, cosa que finsa aquell moment nohavia servit per evi-tar-ne la degrada-ció. OPINIÓ. La sec-ció ens ofereix tresarticles curts. Totpassejant perLleida, de PaquitaMartí, és una reflexió sobre la soci-etat de consum, especialment envigílies de Nadal. Ser persona, sig-nat per M. Pau, i Arribar tard, deJosep M. Forcada (de l’Àmbit MariaCorral), són títols que ja suggerei-xen clarament el contingut. EL MIL·LENARI. Bartomeu Jovéens presenta l’article Viure el Mil·-lenari de Catalunya a Roma, unacrònica força detallada del primercap de setmana de desembre enquè uns 4.000 pelegrins catalansvan anar a Roma amb motiu delMil·lenari. Els actes religiosos, in-closa la rebuda del Papa Joan PauII, es barregen amb les sardanes,els castellers, els cants... en un acteal qual no hi va faltar el presidentPujol. Uns quants pelegrins eren deles nostres contrades: 5 d’Artesa,4 d’Alentorn, 2 de Montclar i 2 resi-dents a Barcelona. Tot i la malaqualitat de la foto que reproduïm,podreu reconèixer algú, a més delnostre redactor que es troba al cen-tre de la imatge. CULTURA. La Biblioteca Joan

Maluquer i Viladot ens informa queja són 328 els carnets gratuïts depréstec i, com de costum, ens pre-senta les darreres novetats. SANITAT. Signat per l’Equip deTreball (cal suposar que format peralguns redactors), les dues pàginescentrals són una “Carta oberta alSr. Batlle d’Artesa”. La “carta” por-ta per títol “Una àrea de salut perArtesa: ara o mai”. Es tracta d’unainterpel·lació molt directa i crítica al’alcalde Sr. Cardona davant la cre-ació d’Àrees Bàsiques de Salut enpoblacions properes, com Ponts oTàrrega, mentre a Artesa no es facap gestió. Els retrets no són no-més com a alcalde, sinó també coma senador i metge. L’article enume-ra els avantatges de disposar d’unCAP i aporta retalls de premsa denotícies relacionades. ENTREVISTA. Jaume Armengolentrevista el Dr. Joan Bargés, quedes del setembre torna a ser met-ge titular de Cubells i, per exten-sió, de Foradada. Entre altres mo-tius, el seu retorn a Cubells va ser

T

la Palanca 41

FA 25 ANYS

degut a que li agrada “una medici-na més humana i familiar” i que s’hitroba “molt millor que en una capi-tal”. EN MEMÒRIA. Lluís Xandri iSerra, mestre encara recordat permolta gent, dedica un sentit home-natge a Josep Rosell i Rosiñol, fi-nat el 20 de novembre, al qual qua-lifica com a “artesenc de naixementi de cor”, ja que vivia a Barcelona. COMARCA. La secció ens infor-ma de la cloenda d’un curs sobreGestió Agrària a Cubells. A càrrecde l’INEM, va comptar amb 15 par-ticipants. BUHF. L’Agnès ens ofereix unainteressant reflexió sobre els com-portament incívic en espais com labiblioteca o el cinema per partd’aquells que ella anomena “els reisd’aquests llocs”. És fàcil endevinarde qui parla, ja que aquests “reis”encara avui exerceixen com a tals,potser més encara. INFORMACIÓ MUNICIPAL. Amés de la relació habitual de llicèn-cies, poca cosa més. Això sí, un in-forme sobre l’estudi tècnic de re-forma de l’enllumenat públicd’Artesa amb un pressupost de 14milions de ptes. NOTÍCIES DE PREMSA. Lesmés properes són: el dubte sobresi la suspensió de la tala del boscde Clua serà definitiva o no, l’ela-

boració d’un Pla d’AccióComarcal (5 milions deptes.) a càrrec del geò-graf Romà Pujades i lasubvenció de més demig milió de pessetes dela Diputació per a la res-tauració del local social icultural de Cubells. ESCRITS COMPA-RATIUS. La revista enspresenta dos bans pú-blics per a la vacunació,un de l’any 1939 “Año dela Victoria” i l’altre de1988. El text del primersembla més aviat medi-eval. CONTE DE NADAL.En forma de conte i noexempt de denúncia so-cial, se’ns explica un fetreal succeït a Artesa enaquell mes de desembre. És la his-tòria de com “la família gitana de laConsuelo” va aconseguir un lloc onviure aixoplugada de la intempèriei del fred. Una foto amb el Castellotde fons i el paisatge tot nevat, il·lustrael conte. HUMOR. Els personatgesQuimet i Cosme ens ofereixen qua-tre acudits relacionats amb la vagadel 14-D. En un d’ells, els protago-nistes són Felipe González iAlfonso Guerra, molt ben cari-

caturitzats per PE.ESE, autor de lasecció. CONTRAPORTADA. Un parelld’imatges dels anys 20 ens recor-den les grans festes que modistesi sastres feien el dia de la seua pa-trona, Santa Llúcia (13 de desem-bre). Entre altres actes, les modis-tes també visitaven l’ermita del Pla,on es venera una imatge de la san-ta.

Ramon Giribet i Boneta

42 la Palanca

Mes de novembreINFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

Ple ordinari (4 de novembrede 2013)Absències: Mingo Sabanés i Portai Jordi París i Peralba (ERC)

S’acorda, per unanimitat, renunci-ar a l’actuació núm. 2011/604 “Xar-xa de sanejament a Clua” inclosaen el Pla Únic d’Obres i Serveis,any 2011, amb un import de77.797,31 euros i aprovar el canvide destí de la subvenció a l’actua-ció d’urgència per l’estabilització delfront rocós de Clua.

S’aprova provisionalment perl’exercici 2014 i següents la modifi-cació de l’ordenança fiscal número10, reguladora de la taxa per a lagestió i distribució del servei d’ai-gua potable.A favor: 5 vots (ERC)En contra: 4 vots (CIU)Abstencions: 0 vots

S’aprova, per unanimitat, la certifi-cació número 9, per un import netde 8.277,39 euros més 1.489,94euros d’IVA del 18%, amb un im-port total de 9.767,33 euros corres-ponent a l’obra Pavimentació delscarrers Sant Joan i Carnisseries

d’Artesa de Segre, realitzada perl’empresa Construccions Clotet,SL. Import pendent d’executar 0euros.

S’aprova, per unanimitat, adjudicara Llorenç Carbonell Baró el contrac-te per al servei de manteniment,neteja i vigilància en les instal·-lacions del pavelló poliesportiumunicipal cobert, per procedimentobert amb diversos criteris d’adju-dicació, per l’import de 16.940,00euros, corresponent a el preu basede 14.000,00 euros més 2.940,00euros d’IVA del 21%.

S’aproven, per unanimitat, les mo-cions següents:- Moció d’adhesió al Pacte Nacio-nal pel Dret a Decidir.- Moció de suport als Clubs i Enti-tats Esportives catalanes davantl’acció d’Inspecció de Treball.

Aprovacions fetes durant elmes de novembre

S’aprova la relació de factures ma-jors de 120,20 euros pendentsd’aprovació, corresponents a l’exer-cici comptable 2013, que pugen la

quantitat de 168.988,09 euros.

S’aproven les següents llicènciesd’obra:- Obres menors de fer una obertu-ra a la façana del carrer les Mon-ges, per a una finestra de 60x40 cma l’habitatge de la planta primera,de la porta primera, de l’immoblesituat en el carrer les Monges, 16,d’Artesa de Segre.- Reconstrucció de la coberta del’habitatge unifamiliar situat al car-rer Major, 1 d’Anya.- Adequació d’un habitatge, consis-tent en fusteria interior i exterior,electricitat, paleteria, lampisteria ialtres, a l’habitatge situat en la plan-ta segona, porta quarta, de l’immo-ble del carrer Enric Granados, 6,d’Artesa de Segre.- Canviar slats a la granja situada ala parcel·la 79, polígon 25 aColldelrat.- Canviar slats a la granja situada ala parcel·la 6, polígon 23 a Tudelade Segre.- Canviar slats a la granja situada ala parcel·la 123, polígon 12 a Collfred.- Repassar teulada i canviar teulestrencades de l’immoble del carrerdel Molí, s/n de Seró.

la Palanca 43

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

Dates arecordar

Renovació del DNIFins pròxim avís per part de la Policia, no es tornaràa renovar el DNI a l’Ajuntament d’Artesa de Segre.

Recollida d’objectes voluminososPobles agregats: dimecres 15 de generArtesa de Segre: dimecres 15 de gener (només encasos molt justificats, que no puguin anar directa-ment a la deixalleria)Cal trucar per informar del lloc de recollida i delsobjectes (tel. 973 40 00 13).

Ajuntament d’Artesa de Segre

- Col·locar la caixa d’escomesad’electricitat en façana i repassar lateulada de l’immoble del carrerSegre, 8 d’Artesa de Segre.- Segregació d’una porció de ter-reny de 162,19 metres quadrats ensòl urbà o consolidat de la fincaregistral núm. 1279, situada a la Par-tida la Costa, per agregar-ho a la fin-ca situada a la carretera d’Agramunt,101, d’Artesa de Segre.

S’aprova la següent autoritzaciód’entrada i sortida de vehicles a tra-vés de la vorera:

- Gual de 3 metres lineals a l’edificisituat a l’avinguda Maria Anzizu, 17,d’Artesa de Segre.

S’autoritza la instal·lació d’una es-comesa d’aigua potable per dota-ció d’aquest servei general d’abas-tament d’aigua següent:- A l’habitatge situat al carrer delPont, 14 d’Alentorn.

Informes d’alcaldia

- S’atorga ajut econòmic per l’Es-cola de Futbol Artesa Club Espor-

tiu d’import igual al de l’any passat.- S’atorga ajut econòmic a FutbolSala Artesa de Segre per un importigual al de l’any passat.- S’acorda assumir el cost del llo-guer del segon semestre 2013 dellocal de l’Associació de la GentGran d’Artesa de Segre i Comar-ca, per un import de 3.660,00euros.

Eva Maza i Batlle

44 la Palanca

PROGRAMA DE NADAL A ARTESA

Del 24 de desembre al 10 de gener18 a 20h, al Casal de la Gent Gran,el Pessebre.

Dissabte 21 de desembre18h, a l’església d’Alentorn, CagaTió

16h, al Pavelló, Olimpíades RossiDelight

Diumenge 22 de desembre18h, al Cubtural, Lectures escenifi-cades Teatre sense animals, a càr-rec del Grup de Teatre d’Artesa i pre-sentat per Anton Not.

Dimarts 24 de desembre22h, al santuari de Salgar, Missa delGall.

24h, a l’església d’Artesa, Missa del Gall.

01h, al pavelló, FESTA DE NADAL.

Dimecres 25 de desembre8.55h, a l’església d’Artesa, Missa.

12h, a l’església d’Artesa, Missa deNadal.

19.30h, a l’església d’Artesa, Con-cert de Nadal a càrrec de l’OrfeóArtesenc i els cors infantils de l’Es-cola Municipal de Música Brots d’Il-lusió, Minyons i Vailets.

Dijous 26 de desembre11h, a l’església d’Artesa, Missa deSant Esteve.

Durant el matí, cantada de nadalespels comerços d’Artesa de Segre.

Divendres 27 i dilluns 30 de de-sembreParc de NadalDe 16h a 19h, al pavelló.La Biblioteca Joan Maluquer i Viladoti la Llar d’infants El Bressol, seranpresents al parc de Nadal.

Dimarts 31 de desembre11h, sortida davant de l’Ajuntament,Cursa de Sant Silvestre. Recorre-guts: infantil, de 5km i de 10km. Enfinalitzar la cursa es farà un aperitiual Parc de Bombers. Inscripció: 3euros

Revetlla de Cap d’Any21.30h, Sopar de Cap d’Any al Pa-vellóDesprés del cotilló, ball amb el grupDelay’s i discomòbil.

Principis de generDe 18 a 21h, al Casal de la GentGran, Caga tió.

Dijous 2 de generA partir de les 19h, a la residènciamunicipal, visita del Patge Reial.

A continuació, al Cubtural, rebudaal Patge Reial.

Divendres 3 de gener17.30h, a l’Àrea d’activitats de la Bi-blioteca, espectacle infantil El titellade roba a càrrec de la companyiaPengim penjam.

Diumenge 5 de gener18h, Cavalcada de Reis Mags d’Ori-ent a Alentorn i repartiment dels re-gals a l’església del poble.

18h, Cavalcada dels Reis Magsd’Orient, adoració al nen Jesús i re-partiment de regals a Artesa.

21h, Cavalcada de Reis a Baldomar,a l’església.

00.30h, Festa al pavelló HollywoodParty II

Dilluns 6 de gener12.45h, a l’església d’Artesa, lliura-ment de premis del Concurs de pes-sebres. Si els premis no es venen arecollir, es consideraran nuls.

NOTA: Els que vulgueu que SSMMus portin els regals a casa heu detrucar a l’Ajuntament fins al 27 dedesembre o demanar-ho correuelectrònic fins al 3 de gener ainfo@artesadesegre.cat.

la Palanca 45

Jeroglíficper David Fusté

Tu què hi dius?

PALANC-OCI

Solució al jeroglíficRes, ni ganes (re, s, ni, ga, nes).

Humor

J. G

alce

ran

Fe d’errates: En el jeroglífic del mes anterior hihavia un error que en dificultava la resolució. Al finaldel requadre hi havia d’haver les lletres: I I O. Dis-culpeu les molèsties.

NOTA SNIGA

NE NE NE

La Grossa de Cap d’Any: Com diem els catalans, cosadolenta, fora del ventre. Ara més que mai!

Última versió del caganer

46 la Palanca

IMATGES D’AHIR

bans dels adobs, posemdes de l’any 1.000 al 1.900,al nostre entorn la gent no

collia gairebé gens, per la qual cosano es sembraven cereals. Sols cà-nem, lleguminoses i poca cosamés. A començaments del seglepassat, el pagès que tenia al gra-ner blat per l’any, el trull de vi i latenalla doli, es podia considerarafortunat, podia amb el corral i l’hortviure bé un any. Al secà, que era la major partd’aquestes terres, només s’hi feiavinya, oliveres i quatre ametllers.Era terra aspra, improductiva. Simalgrat aquest ambient, al principidel segle XX un pagès podia collir50 quarteres, estava molt content. La gent ho aprofitava tot. Si hihavia un pam de terra, per a fer-laproduir s’hi plantava una vinya. Esdeia: “això és una vinya” o “aquellha trobat una vinya”. Encara avuies diu com a símbol de prosperitat,de riquesa. Hi havia mentalitat desupervivència: “qui dia passa, anyespeny” era un ideal per a sobre-viure. La gent no es fixava objec-tius a llarg termini. Costava de dei-xar anar un ral, o un duro, segonsl’època, perquè no es sabia quèesdevindria en el futur. L’evoluciódel camp va venir amb els primersadobs. En un principi la gent cre-

mava buïcs i les cendres erenfertilizants, si bé van ser el guano iel sulfat amònic els primers. Méstard quan es va introduir el concep-te de “pes específic” la gent va va-lorar més la potassa. Una empentaforta va ser els anys 1953/54 ambla introducció del blat pané, que vaampliar la rendibilitat. Després de la llarga campanyade segar i batre, venien uns diesde tranquil·litat que s’aprofitavenper a passar les terres que no s’ha-vien sembrat l’any anterior. Les ter-res es deixaven de guaret, la mei-tat es sembrava i l’altra meitat, des-prés de collir les olives, es llauravai es deixava reposar. De bon principi es passaven lesterres amb un parell, com a la foto,i més endavant, en temps de sem-bra, es passava el cultivador per aremoure la terra i esguerrar lesmales herbes. Uns dies després elpostejador les afinava. Les duessetmanes més bones per a sem-brar el cereal eren la d’abans deTots Sants i la de després, si béaquest any hi ha hagut qui ha aca-bat a primers de desembre, per di-ferents motius. Hi havia un refranyque deia: “per Sant Andreu sembrael teu, i si no en tens ves a man-lleu”. I és que els primitius adobstenien un temps d’assimilació molt

més lent que els d’avui dia. La nit abans de sembrar es pre-parava el vidriol desfet amb aigua,amb una escombra es tirava el lí-quid sobre el gra i amb una pala esremenava fins que quedava benmoll. Així es desinfectava i s’evita-va el carbó, una malaltia que s’endeia orb. Quan es tirava l’adob(guano), es passava tres vegadesper tal de repartir-lo bé. Igual es feiaal sembrar l’ordi, el blat, la civada oel sègol. La tasca de sembrarl’acostumaven a fer dues persones,una tirava l’adob i l’altra, al darre-re, el gra. Aquesta feina que avui amb lesmàquines és tan senzilla, en aque-lla època era força laboriosa i pe-sada, al cap del dia estaves moltcansat, les passes pel tros les ha-vies fet a centes. Tan l’adob com elgra es posaven en un cabàs queels homes portaven penjat al coll,era important per a fer-ho bé, com-passar el moviment del braç ambel caminar, al tirar l’adob o el graamb la mà s’havia de procurar ques’escampés al màxim, del ritmedepenia que la naixença fos unifor-me. Aproximadament es tiravenquatre sacs de llavor (200 quilos)per hectàrea. A continuació, amb un parelld’animals i la cultivadora, es reme-nava la terra per colgar el gra i alcap de dos o tres dies, si el tempsho permetia, era important curronar,perquè si la llavor quedava al des-cobert no naixia. Eren feines moltobligades, que la gent assumiaamb certa naturalitat, per ser repe-tides cada any. No cal dir que elspagesos a la sembra estaven moltatrafegats, ningú tirava fotos, per laqual cosa ens ha costa trobaraquesta. No sols es tracta de mirarendarrere per mirar, sinó que laperspectiva històrica ens pot servirper aprendre d’aquelles coses quees feien bé.

Bartomeu Jové SerraAmb la col·laboració de Neus Novau

La sembra. Anys 40 i 50

A

LA FOTO

Aquest mes s’ha posat en funcionament el nou sistema de calefacció de la residència geriàtrica, que substitueixgasoil per biomassa i suposarà un estalvi d’entre 12.000 i 13.000 euros anuals. Foto: Ajuntament d’Artesa