(NST[TUCIO CATALANA D'HISTORIA NATURAL 6th

^La Pellaea hastata (Thbg.) Prantl

o P. calomelanos Linck, a Catalunya?

per Joaquim M." de Bernolo, S. J.

Per un cas fortuit tingui noticia a les derreries de la primaveraprop passada d'un article de M. R . de Litardiere , especialista en elestudi de Falgueres , intitolat: Contribution a l'etude de la Florepteridologique de la peninsule iberique> , publicat en el num. 255 del<-Butlletin de Geographie botanique>>, corresponent an el mes de Janerde 1911; portaveu, de la <Academie International de Botanique<.El titol em resultaba massa sugestiu , per a que deixes d ' adquirir totseguit dit nombre.

No vine avui a fer un estudi sobre aital article escrit amb profondcriteri cientific ; tan sots rn'interessa de moment una cita que fa refe-rencia a la flora pteridologica de nostra terra . Es la que's llegeix albell comencament de la plana 19.

cPellaea hasfata (Thbg). Prantl (Pteris Codinae Pau et Cade-vall). Espece decouverte par M. Codina pres de La Sellera ( Provin-cia de Gerona ) (Cf. Dr. H. Crist, Die Geographie der Farne>,pag. 181 et 261 ) ( 1910) et dont la presence en Espagne constitue tinfait de geographie botanique des plus remarcables . Aire geographi-que: Afrique orientate et australe : Erythree . Kilimandjaro , Angola,La Reunion , Nord de l'Inde; Yunnan ; Java)).

El primer pensament que la lectura d'aquestes rattles em feu acudirva esser , no solsament coneixer , mes tambe adquirir per a el meuHerbari tan notable especie, aixis com investigar aont se havia fetesment de la trovalla per nostres consocis els Drs. Cadevall i Pau.La trovem consignada primerament en el treball del Dr. Cade-vall intitolat: < Notas fitogeograficas criticas >>, publicat en les<Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barce-lona-), vol ., VII, num ., 14, pag., 34 (576) i vol. VIII, num. 13,pag., 36 (2(i2), de que ' s dona compte en la sessio del 27 de Febrerde 1909. Posteriorment se consigna en la > Cronica cientffica » del > Bo-letin de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales >, num. 6, 7,Junio, Julio de 1910; i mitg any mes tard, en l'article que fa de capsa-lera an aquesta nota.

La adquisicio de 1'especie hem tenfa d ' esser tan mes facil, quant

70INSTITUCI6 CATALANA D' HISTORIA NATURAL.

que estabern planejant una Ilarga excursio amb el R. P. Navas i nostre

benvolgut tresorer en Ascend Codina, en la qual voliem explo-

rar una part de la provincia de Girona. Facil ens fora per tan inclinar

an els meus companys a arribar-nos, bo fos sols de passada, fins a la

Sellera, anar a trovar an el dit Sr. Codina J., i amb ell recollir ill situ

la preciositat pteridologica, que segons havern llegit constitueix tin

fet de geografia botanica dels mes extraordinaris. Tal dit, tal fet.

No sera pas dels jorns de menys dolFos recorts, el 8 de Juliol,

quant despres de haver explorat els voltants de 1'immortal Girona i

quelcom de Banyoles, montavern en el diminut tren d'Olot en anintada

conversa, deturant-nos a les 10`40 en la estacio del Pasteral. Ens

enterem del domicili del Sr. Codina J., que segons ens digueren era a

pages; tot herboritzant i perseguint insectes ens dirigint per viaranys

al floc indicat. Per dissort no'I trovarem a casa seva, era a fer

la visita domiciliaria an el vei poble de la Seller,, d'ont es metje

titular. A correcuita hi devallem, preguntem, cerquem, fins a deturar-

nos a ca'] apotecari, lloc on definitivament aniria a parar i per tan era

segur el trovar-lo. Descansem, ntestrestant que'I ajudant del farmaceu-

tic s'en es anat a burcar-lo amb amabilitat que estimarem, essent nos-

altres I'admiracio d'una munio de bailets de totes etats, que boca

badats uns i fent els mes ridicols comentaris altres a la vista de nos-

tres estres, salabret, caixa linneana..... ens seguien arreu com a gent

forastera. No trig, pas gaire a presentar-se el Sr. Codina (Joaquim),

amb qui corn se compren ens entenguerem tot seguit, li demanarem per

I'indret precis de la troballa de la Pellaea, i oferint-se ell amb esqui-

sida galanteria a acompanyar-nos personalment, convinguerent en

I'hora i punt de reunio, per a despres de dinar. Carretera avail ens

en tornem cap a l'estacio del Pasteral, en qual cantina encarregarem

el dinar, marxant tot seguit a regirar els encontors, cercant cadascu

exemplars, atenent a ses particulars aficions i especialitat. Aprop de

la una les senyals de xiulet previament convingudes ens avisaven que

ja era hora de donar la deguda refeccio al cos, que prou la necessita-

va. Ens serviren una pila de saborosos plats, perfectament condimen-

tats, no mancant-hi ni les anguiles, ni les truites del Ter, quals bramuls

sentient d'alla estant, al estimbar-se ses cristallines ones de sobre

la colossal resclosa al demunt de sos fonaments de porfidiques ro-

ques, deturant montentaniament la corrent impetuosa, que's rabeja en

escumosos gores i enlaira transparents mibols de finissima polsim, quals

gotes ferides per la hum dels raigs solars, la descomposen en brillants

i vius colors d'un aspecte tan majestuos corn imposant. Erarn a les

VITIrl'L:I(, ( "ATALANA U Iii r RIA ` ATI RAL

derreries de l'improvisat banquet, quant se'ns presenta el Sr. Codina(D. J.) disposat a guiar-nos al hoc afavorit amb la presencia de la

preciosa falguera. Enllestim els preparatius i amunt. Passem plegatsel pont, contemplant la colossal cascada, i deixant als meus conypanys per un altre canif, ens trovern de sobte devant d'un alterostnacIu picarrenc esbotzat cap a ponent per tin fort dic de granit.-<Neuaquelles motes grisenques» me diii el nteu company-cson de la prena-

da falguera». Pero, qui s'arrisca per aquells penyasegats, on fins elsmes ardits isars s'estimbarien? Intitilment cercarern exemplars querecollir en un lloc mes accessible, i que fou antany el de la trovalla perprimera volta de la preciositat botanica cobdiciada. Les motes, o beeren seques, o comen4aben a brotar frondes novelles. Per estretsviaranys primer, i pujant corn cabres despres, poguerem arribar a enlai-rades piFarres entre mitg de quals escletjes sortien alguns pens bendesenrotllats. Vaig arreplegar tin bon exemplar, devallant mes satis-fet que d'una conquesta d'importancia el mes ambicios guerrer. Recoil'acabat altres rareses botaniques, coerces a la bona guia que duya,fins que va esser hora de retornar cap a la estacio, rendir el bagatje Ipujar al tren cap a Sant Esteve de Bas, on anavem a passar un parellde jorns d'activa herboritzacio, despres de rendir corals merces an elil'Iustrat metje de la Sellera.

Se compren facilment que a la tornada de la Ilarga excursioestiuenca, tinguerem la curiositat de Ilegir la descripcio de la notablefalguera. Pro amb gran desengany ens trovarem amb una pila dedificultats en decidir si la determinacio era ben o coal encertada,fixant-nos precisanrent en la sinonimia que del trevall del Dr. Cadevallse despren: Pellaea kastata Thog. - P. calomelanos Kaulfs.Havem de confessar palesament que hi ha una gran confusio en lacita de sinonimies i actors, aduc consultant I' -Index Filicum-> d'enC. Christensen, que acostumem a pendre per a guia fixa, i gaire betinica, en aquest punt, donat el fi i criteri del dit actor al escriure-Ien col'laboracio del citat Dr. Christ, qui fou consultat per el Dr. Ca-devall en la determinacio de Ia falguera del Pasteral (I).

Per a posar les cores en clar, res ens ha semblat mes apropiat quecopiar les descripcions fetes per en Christ mateix en son llibre:,'Die Farnkrauter der Erde>>, p. 160 i 161, i en Hooker and Baker ensa ((Synopsis Filicum,>, 2. ` edic., p. 152. La consideraci6 imparciald'aquelles sembla que fara decidir.

(I) V. nutll. de I'Inst. Cat. d'Hist. Nat , 2.° ep , n. 7, Oct 1914, pig. 118.

--r

u 7 uu "' p

_, CV U '7

C C: , O i U C NW ^ CJ u 'O CO "" n C CF--

n "'"O ;n C m "O m u

V^ -0. C) n C

L eC p

d a ^ u •.. C `^ v^

J- ° u _, p -p J

LL. C C

W O 0. G 00. C C L r,1 7 W C

u • -. V C r C 7 7 7 L O' n

O 'n"O ... C cJ rD

Q C .. U•C

c0 L u L C

CL C r C -pC] cy cJ u p

..

cC L

W'b L

C r- '1:1u C r

J1._

L .. .. L y LK ~' O U L cd ctl . " cC

O CaL+

O UV

C

o:

- L L' .. ' frj J 7

/ a s a -p `-D ^^ L v

C L ""D ^O L uO u

hD-

Z tic C) -0 sC . O T ^C.r ^n p a 'O u

'tn\u t• :^ ^ CLy C cC .p.y u p O-C _7.r J

'D. u..O u O bq

:O

.':n a[0 O

U CC cV p O

C cJ ctl ``-C CC

J p`C a 'O C U cC '` C^ U C O

ueti ,n cy • ^ ,O U icy rn Y ACC ,^ .V^ C.r C

C. p C C u C C C.C

Ci3 U%-'

.n.

<7 Lin tl rn +- ^- C-p ^.. CJ U C C Q r y .D m n ..

-u a -a•^ O C.^ ^D C ^... U O .i ^' C OC: M

s00'J `-D CJM^ Coz

C

f G `^ L C,^? = Vl U C V JJ UQ

.^. T^GS

•s. -.C v cJ ^+ C u C

''' _ u^ M u U 0.h ^ C G

0..Nu L i C .tU U .L' C_c ^' u u m v v, n •n .'O C u_' u ^. u n T u.., u :^

J 'n VL^^_h ,JW i v_.['O rY Uv x U- O

CC; C cC C

n ^.. m n C =C ,;L of . -L G^ C ti•cC O M CL

v C usuo.9 SuC" C.^

Qa u `M

MC ctl ctl ``-C _ C .+ - C L.. C CJ U -' C

C C 'O

r ::jvQ n; C C r n'^ nCC

r OL,C G CtC N L :nU 0

O.U+7 U•^=) ....^ -AC C

O O ^^ ^^ C,^ T C q C L

CD_C L •n - y 0. L -" . G C)-

L C ce a, L

Q'D -`D CCi .^-

C r J) cLi u -f y 'n> . C .. .. ` C C V L •.^. 7

J ^ "DL C V t' i.^ ^'6N .^ L, 0.-U, V vi u m

J.J. L

^Ct` v ctl n U L ^' '/; 6i O

CC

V C >U L 3 T C

W C O u u ,. m u C L a•= y> C L y C 0 i. ceCL `_C

INSTITI (. ATALANA D' IIISTI)RIA i\ATIRAI,

Com se despren de les descripcions aduides, i dels caracters queanotem del exemplar del Pasteral, es veu ben clara la filiacio d ' aquesta la Pellwa calomelanos (Sxv.) Link. Precisament els classics Hookeri Baker donen com a sinonimia d 'aquesta la Pteris hastata deThunberg «teste Kuhns (1), inclosa per autors mes moderns en el gen.Pellwa. Lo mes extrany es que la deterrninacio d'en Christ es decan-tes cap a I'especie hastata i no a la calomelanos, quant ell mateixporta les diferencies prou marcades , segons es despren de la copiafeta. ^Qui sab si el polimorfisme que els autors reconeixen en aques-tes especies i altres de proximes, com son la P. Doniana Hoock.,P. Boivini Hoock. i la P. Jura (Willd.) Cordemoy, de la mateixa oproxima patria , n'es la causa de confondre -les? Per a nosaltres, imentres no contem amb datos mes positius en contra, es tracta de laPellaa calomelanos (SW.) Link.

Sarria, Novembre, 1914.

Lepidopters nous per a la fauna Catalana,

pertanyents a les families - Sphingidae - Notodontidae

Lymantriidae - Saturniidae - Drepanidae

Noctuidae i Cymatophoridae

per Ignasi de Sagarra

Tot-hom que s'interessi per coneixer els lepidopters que's troben aCatalunya, deu, en primer lloc, estudiar el cataleg que d'aquest ordred'insectes publica en 1874 en Miquel Cuni i Martorell. Actualment laesmentada publicacio, de merit indiscutible, no se ave gaire amb elconeixement que's to dels nostres lepidopters. Despres, i per espaide mes de vint anys, (fins al 1902), aquest entomoleg, continua sesexploracions, i consigna tots aquells resultats en els cAnales de la Socie-dad Espafiola de Historia Natural)), i en altres publicacions catalanes.

(1) LI cit.